Reprenem aquest espai, el que dediquem cada dilluns a parlar sobre les activitats del Caixa Fòrum.
Ho fem avui amb Carles Marquès, director de l'espai Caixa Fòrum Tarragona.
Carles, bon dia. Avui sempre, perquè de fet el Carles ens acompanya sempre, el que passa és que avui tindrem una xerrada, eh?
Sí, sí. Mama, tu i jo. Si el micròfon ens ho permet.
He acoplat, exactament.
Has acoplat.
Sí, sí, avui com que parlarem de cinema, doncs parlaré de cinema, jo no us fa res.
Molt bé, i de màgia, que això una mica també és el que estava passant aquí amb tots aquests sorollets estranys.
Això mateix, era per ambientar-ho una mica.
Sí, tenim en marxa l'exposició al Caixa Fòrum sobre George Méliès, aquest pioner del cinema,
a més d'un cinema prou especial.
Cineasta, director de cinema, però també mag.
També mag, exactament. Ell va ser mag abans que director de cinema i amb el cinema incipient,
que s'acabava d'inventar, però no estem parlant d'anys, no estem parlant de l'any que es va inventar.
Doncs ell ja va veure una de les primeres sessions de cinema, de les germans Lemier,
i va veure les possibilitats que els propis germans Lemier no van saber veure.
Ells pensaven que era un invent així, una curiositat d'aquestes de fira, de les fires, de les barraques de l'època.
I en canvi aquest senyor que va entrar allà dins d'aquella sala va dir,
ostres, això és màgia, això és el que faig jo, això em dóna moltes possibilitats.
I quan no estaven inventats els efectes especials ni res,
ell se'ls va treure de la màniga alguna vegada més per accident, altres vegades pensant-hi,
però realment amb els pocs anys, que en el fons es dedica encara una vintena d'anys en el cinema,
fins que no s'inventa la indústria i no se'l menja, s'ho inventa tot,
és a dir, s'adona que el cinema és ficció, es pot fer ficció, explica històries,
explica històries d'aventures, de somni, de màgia, que al final els europeus,
que se suposa que sigui en genèric per fer un cinema més d'autor, més de guió,
no li hem trigat a donar-li l'atenció a l'Eliès que es mereixia,
i en canvi als Estats Units de seguida Hollywood se'n va donar que aquell era el pare del cinema
que volien fer, el cinema de màgia i imaginació.
L'exposició que la tenim en funcionament des de ben bé al mig de les festes de Santa Tecla,
des de mitjan setembre, com està funcionant de moment?
Està funcionant molt bé, molt bé. Jo aquest cap de setmana hi vaig ser una estona,
el dissabte, i realment estava planíssim. Està funcionant molt,
corre molt el boca-orella, és d'aquelles exposicions.
A més, tal com està concebuda, hi ha peces originals de la col·lecció de la Cinemateca Francesa,
i tal com està concebuda, al mateix temps és una exposició una mica autoreferent,
és a dir, és una exposició màgica que parla sobre màgia.
Hi ha aparells del protocinema, del començament del cinema,
molts exemples de pel·lícules seves, de Meliès,
i després hi ha una mena de cambra fosca, diguéssim,
que és la sala taller on heu vist projeccions i tal,
al Caixa Fòrum, entrant a mà dreta,
però que s'ha convertit en una, ara que parlàvem de les barraques de Fira,
en una d'aquestes barraques de la llanterna màgica,
del moment en què va començar el cinema,
i que es busca reproduir aquesta atmosfera una mica gore,
per dir-ho així, francament, perquè al començament del cinema
buscava, diguéssim, les baixes passions,
i aquesta cosa així de tallar caps i tal.
Tallar caps, el Meliès, això ho fa molt en altres pel·lícules.
Això ho feia molt, exacte.
Doncs recreem una mica aquest ambient patibulari
on va néixer el cinema, que li dona interès, li dona morbo.
Evidentment, una exposició sobre George Meliès
dona moltíssimes lectures, moltes interpretacions
i moltes maneres de tractar-lo,
i de moment una és a través de la màgia.
Màgia i cinema s'ajunten també en el cicle de pel·lícules
que proposeu i que comencen demà mateix.
Res no és el que sembla.
Maxi, màgia al voltant de George Meliès.
Exacte, i això també és autoreferent,
perquè al final quedem que el cinema és màgic,
però clar, en aquest cas, les cinc pel·lícules triades
fan referència a Maxi i a màgia,
és a dir, o directament parlen d'un mag,
d'un fakir, del gran Audini, diguéssim,
un dels clàssics de la màgia,
o en el cas de la pel·lícula que enceta el cicle demà,
Hugo parla d'un mag que és el propi George Meliès,
és a dir, la pel·lícula aquesta de Martin Scorsese,
no sé si l'heu vist o us ve present,
si no, doncs demà la podeu veure,
parla, o sigui, és una mena de biografia
d'Emiliès, dels últims anys de la vida d'Emiliès,
quan jo no es dedicava al cinema,
a través dels ulls d'un nen,
un nen de París dels anys 30,
que viu a l'estació de Montparnasse,
de Montparnasse, que és on Meliès tenia
una botigueta de joguines,
aleshores Meliès, pel món cinematogràfic,
pels seus biògrafs i pel món públic,
pel periodisme, havia desaparegut,
i aquesta pel·lícula el que ens explica
és com aquest nen arriba fins a Meliès
i ja està.
A partir d'aquí el que expliqués ja explica massa coses.
Era obligatori, si fèieu un cicle de cinema,
evidentment aquesta és una mica l'homenatge
que fa Matinès Corsese al món del cinema.
I que a més hi ha moments allò sublims,
quan es veu com el Meliès dirigia.
Ell era un autèntic com a orquestra
i una de les seves pel·lícules es diu així,
i amb les pel·lícules feia de guionista,
director, director de fotografia,
dissenyador del vestuari i de l'escenari, actor,
o sigui, ell sempre surt a les seves,
o gairebé sempre,
que us veuen algunes que no surt,
però la majoria surt.
Clar, feia de tot,
i aleshores això es veu,
en aquesta pel·lícula es veu molt bé,
com passa de davant a darrere la càmera
i és una pel·lí que tan comana
l'entusiasme d'Emilès pel cinema
i es veu també, evidentment,
l'entusiasme d'Escorsese
per parlar d'una figura així,
avui en dia,
amb el cinema, diguéssim,
que tan industrial,
on és difícil,
que el director,
difícil,
a més és impossible,
perquè estem parlant de feines molt ingents
que mouen moltes persones,
doncs suposo que per un director
veure que un altre director ho feia tot,
bé, ha de ser apassionant.
Doncs mira,
per si encara no us ha picat prou la curiositat,
tenim el tràiler d'Hugo,
l'escoltarem,
i així, sí, sí,
i així amb aquest àudio ens fem a la idea
de com serà la pel·lícula de Martínez Corsese
que podrem veure demà a les 7
al Caixa Fòrum.
Hugo.
Què és?
És un muñeco de cuerda,
com les cajas de música.
Qui l'ha fet?
Jo diria que un mago.
Ves esto?
La llave tiene forma de corazón.
Otro misterio.
He arreglado el...
Ha habido un incendio.
Te vienes conmigo.
¿Dónde están tus padres, joven?
¡Apártense! ¡Apártense!
¡Paso! ¡Paso!
¿Quién eres?
Hugo.
¿Dónde vives?
¿Es un secreto?
Sí.
Uy, qué bien.
Me encantan los secretos.
¿Entonces vives solo?
No del todo.
¿De dónde has sacado esto?
¿Por qué va mi llave a encajar
en la máquina de tu padre?
¿Quieres vivir una aventura?
Deténgan a ese niño.
¡Aprécenlo!
¿Está dibujando?
Creo que es un mensaje de mi padre.
Este sitio es peligroso, ¿entendéis?
I ho deixem aquí, que si no,
no podrem parlar de més.
Estem escoltant el trailer d'Hugo,
la pel·lícula de Martínez Corsese,
que, en fi, també es basa
i té a veure amb la vida de George Gates.
I escoltant-lo pensava una cosa.
Sabeu, i us heu trobat, suposo,
milers de vegades,
que quan veus un trailer,
com que els trailers són condensats
i tenen aquesta energia,
després veus la pel·lícula
i no té el mateix ritme.
Doncs en aquest cas no és així.
És a dir, tota aquesta energia,
tot aquest ritme que hem vist en aquest trailer
és en tota la pel·li,
és una pel·li molt potent.
Molt bé, molt bé.
Ideal o, en fi,
recomanable, eh?,
tant per a nens,
perquè és les aventures d'un parell de nens,
com per als adults.
I també la tindrem un altre dia,
el dissabte 17 d'octubre,
amb sessió més familiar.
Una la farem amb versió original subtitulada
i el dia del cinema familiar,
doncs la farem doblada.
Molt bé.
Més títols que conformen aquest cicle ràpidament,
perquè sí que setmana a setmana
ja els anirem recordant.
El rostro d'Igmar Bergman,
una pel·lícula que és diametralment diferent
d'aquesta que dèiem,
una pel·lícula,
bueno,
Bergman,
allò inquietant,
segurament amb un dels protagonistes,
amb un dels mags,
el Max von Sydow,
més inquietant de tota l'història del cinema.
És a dir,
sense que facin massa coses,
fa una por tremenda.
i és una gran, gran, gran pel·lícula
d'un gran director
i a més que parla,
doncs,
suposo un moment aquest,
que falta poc perquè s'inventi el cinema,
estem parlant del segle XIX,
la màgia que arribava als pobles i ciutats
i a aquestes pobles i ciutats
que tenien pocs espectacles
i aleshores l'arribada d'uns mags
del teatre magnètic i terapèutic
de M. M. Bogler,
doncs, bueno,
feia que la gent s'ho cregués tot.
I no tenim més temps
simplement per esmentar els títols
i això sí,
si et sembla la setmana vinent,
no?
Setmana a setmana en parlem.
Mira, el truc final,
aquesta és molt més actual,
possiblement fins i tot l'heu vist als cinemes.
La doble vida del Fakir.
Exactament,
de dos catalans, sí,
Esteve Riem Bau i Elisabet Cabeza.
I tancaríem amb el gran Nodini,
que clar, evidentment,
si parlem de mags,
doncs, també té el seu reconèix
i la seva tomografia.
I és una mica també el pare espiritual
pel que fa a màgia del propi Melies.
Simplement recordeu un altre punt a l'agenda,
més enllà de que demà comença el cinema,
el cicle de cinema,
amb aquest excepcional Hugo,
doncs dimecres tenim de nou
la Laura Borràs
per parlar-nos de poesies,
els trobadors.
Exactament, els trobadors, sí.
Parlant de màgia,
això una vegada també és màgia,
la màgia del llenguatge,
vull dir, aquests literats també,
allò, nòmades,
dels quals n'hem sentit a parlar
i segurament en coneixem poca cosa
i que aquí a Catalunya va ser un dels llocs...
Un fenomeno.
Un fenomeno.
Sí, sí, sí.
Un fenomeno.
Un referent, un referent.
Un referent, correcte, i molt popular.
Doncs mira, parlant de màgia,
que aquest trimestre el Caixa Fórum
entenen moltíssima,
el Carles Marquès i jo desapareixem.
Carles, fins dilluns que ve a tu.
Adeu.