This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Estiüeixant a Tarragona Ràdio.
Dos quarts i cinc minuts de deu del matí.
Exaurirem el temps que ens queda fins al punt horari de les deu amb l'espai.
Estiüeixant, com cada dia, amb aquesta hora, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ens dediquem a viatjar, a agafar les maletes, a fer una miqueta de turisme.
No sé si la zona d'avui és massa turística o no,
però li preguntarem al periodista que ens acompanya,
l'acompany Elder Moia. Elder, bon dia.
Molt bon dia, Miquel. Com estem?
Doncs molt bé, mira, encantat que ens acompanyis avui.
Per parlar-nos de Braga, aquest municipi portugués i històric, a més, al nord del país.
Doncs sí, avui he vingut a parlar-vos de Braga,
senzillament perquè jo crec que Portugal està molt eclipsada
per Porto, per Lisboa, per tota la zona de l'Algarbi,
fins i tot per Madeira, que ja són les illes que s'endinsen molt més.
Madeira, amb el tema del Cristiano Ronaldo,
ha agafat també, malauradament, o disortadament per alguns.
T'anava a dir, per bé o per mal, eh?
Exacte, sí, però vaja, que es coneix, no?
Es coneix i, evidentment, Lisboa o Porto
són ja ciutats que també es coneixen força d'aquesta zona,
però avui marxarem cap a Braga.
És turística la zona o no, Hélder?
Perquè ara ho deia jo al principi.
A veure, per posar-te un exemple,
perquè tothom es faci una miqueta una idea o un paral·lelisme,
Braga, que és una de les ciutats més importants,
però a la vegada més desconegudes de Portugal,
en nombre d'habitants, per exemple, és la tercera,
després, evidentment, de Lisboa i Porto.
Però perquè vegis com la coneixen,
perquè ara et donaré una dada d'aquelles interessants,
i interessants, li en diuen la Roma Portuguesa.
I per què?
Doncs perquè, senzillament, al terme municipal de Braga
hi ha 49 esglésies i capelles.
Es diu aviat, eh?
És a dir, que si a algú li agrada visitar aquest tipus d'elements,
vaja, allà, si farà un tip, eh?
Jo crec que, sobretot, és bona època anar-la a visitar
en època de Sant Mena Santa, Miquel.
Vull dir, perquè, sobretot pel tema de les processons,
sobretot la de Dijous Sant,
doncs tenen molts visitants,
i per totes aquelles persones, doncs, que són molt devotes,
i fins i tot les que no ho són,
per veure autèntics espectacles de gent pel carrer.
Entenc, doncs, que ho viuen amb devoció, també,
tot el tema de la Setmana Santa,
i que a través d'aquestes, o al llarg i ample,
d'aquestes 49 esglésies,
doncs es van duent a terme diverses celebracions religioses,
i molta gent, també, visitant de fora,
que ho va a veure i a contemplar, imagino.
Sí, sí, a més, per a aquells que no vulguin
o no puguin anar-hi en Setmana Santa,
també els recomano molt
que vagin a l'època de la festivitat de Sant Joan,
perquè també hi ha concurs de castelldefocs artificials com aquí,
amb més petit comitè,
però la veritat és que agafa un color la ciutat
molt, però que molt interessant.
Però vaja, si hem de parlar d'esglésies i de temples,
no en parlarem dels 49,
però n'he parlat 4 o 5, que sí que s'han de visitar.
Després te pregunto llocs per visitar.
anem cap a Braga virtualment,
perquè similituds amb Tarragona,
amb nombre d'habitants,
més o menys, una miqueta més pot ser.
Sí, mira, segons el de recents,
està amb 185.000 habitants,
el que és Braga,
i el que és la regió,
perquè és la capital de la regió del Minyo,
en té gairebé 800.000.
La veritat és que en nombre
gairebé frega-frega el milió d'habitants.
És una ciutat situada al nord-oest de Portugal,
a escassos 20 minuts de la costa,
de l'oceà atlàntic,
i perquè ens situem ben a la vora,
ben a la vora,
tenim ciutats importants, turístiques,
com Vianado Castelo.
Aquesta, més o menys, també és coneguda.
També és prou reconeguda, exacte.
Et demanava per les similituds o les semblances
amb la nostra ciutat, amb Tarragona.
Suposo que van més enllà
que les dues comparteixin un concurs
de castells de focs d'artifici a l'estiu.
Sí, i sobretot perquè durant l'època de l'imperi romà
van tenir, evidentment, la seva importància.
Braga era coneguda com la Bràcara Augusta,
i en aquest sentit va tenir la seva importància,
sobretot tenint en compte
que era una de les zones més properes a l'oceà atlàntic,
tot i que als romans li van donar molta més importància
a tot el que era l'art mediterrani,
doncs tenia allí una peça clau,
també els era de cap de la importància.
En aquest sentit, també hi predomina molt l'arquitectura,
que en aquest sentit, com Tarragona,
també té una catedral molt important
i és un dels paral·lelismes amb la nostra ciutat.
La Bràcara Augusta, que evidentment tindrà vestigis
també com Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
D'aquesta època que ara ens comentaves,
i doncs això, que hi té aquests paral·lelismes
i aquestes semblances.
Si ens haguessis d'escriure una mica
el paisatge urbà de la ciutat,
Hélder, com l'inscriuríem?
Com una ciutat, Miquel, molt peatonal.
Però molt peatonal, perquè pràcticament et diria
que a l'extraradi de la capital, de la pròpia Braga,
és on s'articulen totes les circunvalacions,
tot el que en diríem les carreteres
que ens porten cap als diferents eixos a l'exterior.
Dins és molt peatonal, fet que s'agraeix sobretot si vas com a visitant,
i evidentment això què et permet?
Doncs et permet gaudir molt dels restaurants,
de les cafeteries que hi ha,
i sobretot de poder admirar el paisatge arquitectònic
i les façanes que hi ha, que són molt però que molt visuals.
Això pel que fa al paisatge urbà de la ciutat.
Llocs per visita, que no ens podem perdre.
Parlar més d'aquestes 49 esglésies,
no sé si ens donaria temps de visitar-les totes
i menys amb mitja hora,
però algunes sí que ens les has portat per recomanar-les.
N'hem portat algunes apuntades,
evidentment, qui vulgui fer el tour de les 49 esglésies,
doncs escolta, premi té segur.
Hi ha gent que ho fa, això, que es va a visitar les 49 esglésies.
Jo quan hi he estat, vull dir, hi ha gent...
Ara, ha de ser molt, molt, molt devota, eh?
Molt devota.
Jo, mira, si estiguéssim ara mateix a Braga,
ens situaria, doncs, pràcticament a la zona del Rosiu de Zé,
que és, doncs, una espècie de plaça, de centre peatonal,
doncs, que ens porta i que ens dirigeix cap a les zones més importants.
Quines serien aquestes?
Doncs, en aquest cas, si he dit que té un paral·lelisme a Braga amb Tarragona,
que és la importància de la seva catedral,
doncs la catedral que hi ha situada allí és molt, molt, molt important.
també, evidentment, perquè té diferents estils que hi han influenciat,
des del barroc, des del gòtic,
vaja, és d'aquelles catedrals que, com van trigar tants anys a en construir-se,
han acabat-se, doncs, té molta importància.
Té una convergència d'estils importants, no?,
i una barreja d'estils i construccions.
I per què és important que hi anem?
Doncs perquè dins de la catedral hi ha el Museu d'Art Sacra,
que és el museu més important de tota la ciutat.
Per què? Perquè aquesta catedral, que no ho hem dit i ara ho afegeixo,
és la catedral més antiga de tot Portugal.
Llavors és una edat a tenir en compte,
vull dir, pràcticament és un orgull de país
del qual presumeixen tots els habitants de Braga,
i la veritat és que dins del Museu d'Art Sacra
es podrà contemplar, doncs, diferents peces,
ja poden ser calzes, diferents creus.
Si no recordo malament, hi havia una creu de la primera
cerimònia que es va portar a terme pels portuguesos
quan van colonitzar a Brasil i està allí exposada.
Per tant, totes aquestes persones que vulguin tenir aquest interès...
No és casual, doncs, que el Museu d'Art Sacra
estigui ubicat allà, no?,
sent la catedral més antiga i sigui, vaja,
és completament visitable, no?
Sí, sí, sí, completament.
Que totes aquestes relíquies, però d'alguna manera,
les podem veure allà.
Sí, sí, sí, fins i tot, doncs, hi ha, bueno,
hi ha una de les coses, per dir-ho d'alguna manera,
atractives entre cometes, que és que hi ha, doncs,
la mòmia de l'arcabisbe del segle XIV de Portugal
i també les tombes d'Enric de Burgonya
i de la seva esposa Teresa, que van ser els pares
del primer rei de Portugal, que va ser Alfonso Enriques.
I, per tant, doncs, per això deia que té aquest baluart,
que és la catedral més important de Portugal.
Cultural, patrimonial de país i també atractiu turístic.
Suposo que apropa moltíssima gent a veure-ho allà,
a banda que, evidentment, les persones del país, no?,
els habitants, la gent autòctona, doncs, s'ho estimarà
i també li donarà.
Sí, els autòctones en fan bandera.
Exacte.
I davant de la catedral,
hi trobem el que és, doncs,
baixant per la rua d'Ossouto,
l'antic palau episcopal,
que de palau en té poc,
perquè s'assembla molt a un castell,
i realment, per la seva fesonomia arquitectònica,
doncs, és més aviat un castell.
El que passa que realment està guarnit
i envoltat per uns jardins
que, sobretot a l'època primaveral,
jo vaig tenir fa molts anys l'oportunitat
d'estar-hi allí a l'època primaveral,
doncs, llueix molt més,
perquè tot està florit
i, doncs, és un excel·lent complement
a aquest palau episcopal,
que és entre els segles XIV,
no sé quan el van començar,
i gairebé el XVIII,
quan el van acabar,
i els jardins que envolten aquesta fortificació
són els jardins de Santa Bàrbara,
que estan magistralment,
però cuidats, cuidadíssims.
És a dir, que allà, entenc, Élder,
que la cultura es cuida,
és a dir, que tots aquests elements,
patrimonials,
tots aquests espais museístics, fins i tot,
estan ben cuidats.
Sí, jo crec que, sobretot,
per la cultura de ciutat que tenen,
que el ser tan peatonal
i donar-li tanta importància
a que no només l'habitant autòcton,
sinó que també el visitant o el turista
es pugui moure amb tanta facilitat,
fa, doncs, que vulguin exposar,
conservar i, sobretot, lluir
el que dèiem fa un moment, no?,
un patrimoni del que fan bandera
i del que, bueno,
doncs, tenen molta, molta, molta patxoca.
Sospita el que la gent es mou molt a peu.
Sí, sí, sí.
Per la ciutat, no?
Realment, a veure,
hem de dir, en aquest sentit,
que, a diferència del que fem aquí
en quant a quotidianitat horària,
a Portugal, no només al nord, eh,
que al nord encara més,
al sud potser una miqueta menys,
la gent allí matina molt.
Vull dir, allí a les 6 ja està pràcticament
tothom en marxa,
fet que suposa que l'hora de dinar
a Portugal sigui a les 12 del migdia.
Que a mi és una de les coses,
jo porto anar a Portugal des de petitet,
perquè la meva mare és d'allí,
és precisament d'un polet al costat de Braga,
doncs, a les 12 del migdia,
haver-te de posar a dinar
quan vas de vacances...
Home, si t'has aixecat a les 6 del matí,
gana n'has de tenir.
Gana n'has de tenir,
però si vas com a turista,
pràcticament, pràcticament,
l'hora màxima perquè hi puguin anar
els turistes o els visitants,
vull dir, és màxim, màxim,
dos quarts d'una,
màxim la una,
vull dir, a partir de la una
ja no trobes dinar, eh?
Vull dir, excepte que si hi ha
en alguna cadena d'aquestes internacionals,
però en el que són els establiments
autòctons de pròpia cuina portuguesa,
a la una ja és anar-hi tard.
Per tant, i pràcticament et diria
que a l'hora de sopar
se centra 7, dos quarts de 8 del vespre.
Això ho hem de tenir molt en compte.
Llavors, clar, això què passa?
Que fa que la gent, doncs,
dins de la ciutat, doncs tombi molt.
Em va perfecte que em parlis
de l'hora de dinar i l'hora de sopar
perquè et anava a preguntar
també amb un apassionat i un amant
de la gastronomia com ets tu,
pel tema de què podem tastar
o què no ens hem de perdre,
si viatgem cap a aquesta zona,
perquè suposo que tindràs
recomanacions també culinàries interessants.
Home, ja sabem que parlar de Portugal
i sobretot de gastronomia
és associar-ho al bacallà.
Vull dir, jo he vist cartes
de bacallà a Portugal
d'aquelles inacabables.
Vull dir...
Cuinat amb totes les maneres possibles, no?
Amb totes les maneres
i fusions possibles, eh, Miquel?
Vull dir, és increïble
la tradició del bacallà
com ha anat evolucionant,
perquè ara és temps de cuina creativa,
doncs allà també ho fan,
però pràcticament et diria
doncs que els dos bacallars
amb més tradició a Portugal
doncs són el bacallà o a gomesà
i després
el bacallà que podríem entendre
doncs més fregit,
que és doncs a l'època
dels pescadors,
quan arribaven,
doncs el que es feia
més instantàniament.
Però jo si t'hagués de parlar,
Miquel,
d'una delícia culinària,
després de prendre-nos un bon bacallà
que ningú s'ha de perdre,
és en quant als postres.
La part dolça, eh?
Sí, la part dolça.
Tu ens convences per la part dolça.
Sí, són els pastells de Belén.
Pastells de Belén.
Que per cert,
aquí a Tarragona,
a prop, molt a prop, molt a prop
d'on està Correus,
hi ha una petita pastisseria
on els fan aquí,
que el cuiner és portuguès,
i escolta,
molt, però que molt semblants
als que jo he pogut tastar
a Portugal,
que són fets...
Com són?
Com són?
Doncs mira,
són fets amb crema,
amb crema torrada,
tenen així una forma ovalada,
fets amb,
ara no em sortirà la paraula en català,
amb hojaldre,
com es diu?
Amb pasta de full,
correcte, amb pasta de full.
I realment,
vull dir,
són molt senzillets,
però la combinació de crema
amb la pasta de full i sobretot
el toc cremat que ha de tenir,
una delícia.
És molt aviat per parlar de menjar.
Élder,
que falten 12 minuts per les 10,
i, vaja,
en aquesta hora ja vindria molt de gust
un pastís d'aquest tipus.
I tant,
pastel de Belén.
Pastel de Belén.
Vaja,
és una de les recomanacions
que ens fa l'Élder Moya
de la cuina
i a més si ho podem trobar
també a Tarragona,
és a dir que, mira,
ens podem apropar també
cap a aquesta pastisseria
i demanar-ho
i tastar-ho.
Recomanacions culinàries,
recomanacions gastronòmiques,
no sé si ens deixem
alguna cosa per visitar.
Doncs mira,
ja que hem parlat del centre
d'Abraga.
Ara ens allunyarem
concretament 6 quilòmetres,
anirem cap a l'extraradi.
Està dividida,
perdona,
Élder,
en barris o en districtes,
la ciutat o per zones o no?
El no ser tan tan gran,
recordem que té 181.000 habitants,
no podríem parlar
com, per exemple,
Barcelona,
que té els seus districtes,
no.
Pràcticament podríem dir
que tot està molt,
molt, molt aglutinat,
simplement ho dividiríem
en centre
i nucli antic.
D'acord?
Vull dir,
el no tenir zona marinera...
Sí que estaria diferenciat
amb aquestes dues bandes,
no com Tarragona
que hi hauria, potser,
barris o zones.
Aquí tindríem nucli antic
i la ciutat.
És pel que et deia,
perquè hi ha un laberint
autènticament peatonal.
Doncs si marxem 6 quilòmetres
a l'extraradi de Braga,
doncs hem d'anar a visitar
sense cap mena de dubte
el que és
el Bon Jesús du Monte,
que com bé
diu el seu nom,
està situat
a dalt del peu
d'una muntanyeta.
és una església
d'estil barroc
que va finalitzar
fa moltes dècades
i que es caracteritza
perquè per accedir-hi
fins a dalt
hi ha 600 escales.
Déu-n'hi-do.
Que els grans debots
i grans peregrins
les fan agenollats.
Vull dir,
tela, eh?
Fer 600 escales.
600 escales?
Sí, sí.
Una escalinata
de 600 escales,
glaons, diguéssim,
de una manera.
Sí, sí, sí.
I pels que no les vulguin fer
ni agenollats
ni a peu
podran gaudir
del funicular
més antic
de tot Portugal.
Això sí, eh?
Passa que de mitja hora
ja està datat
i està construït
de l'any 1882.
I per què he destacat
el Bom Jesús?
Perquè a banda
de l'estil arquitectònic
d'aquest temple,
quan arribes a dalt,
sobretot si vas cap allà
a les 6-7 de la tarda,
és a dir,
cap al vespre,
quan el sol ja comença a caure,
doncs des de la dalt
tindràs les vistes
més privilegiades
de tot l'entorn de Braga.
perquè és quan la llum
de la pròpia ciutat
s'accentua
i des de dalt
tothom, tothom, Miquel,
en parla d'aquestes vistes.
Són fotografies d'aquelles
d'estampa, de postal,
d'imatge,
que segur que en tens alguna,
fins i tot, no?
Sí, sí, sí.
N'has fet alguna i...
Vull dir, tinc la meva àvia
que és gran, gran, gran devota
i no hi ha visita a Portugal
que no haguem anat
al Bom Jesús
per deleitar-nos
i et dic de les vistes, eh?
Sí, sí.
Et recomanes això,
acabar a les 6-7 de la tarda?
Sí, espectaculars,
vistes i sobretot
fer-ho, a mi,
jo soc més partidari
del funicular
que, escolta,
600 escales són 600 escales
i el del funicular
fer-ho, doncs,
doncs és ben curiós.
Evidentment,
també és que fem cotxe, eh?
Com a curiositat, no?
Pujar aquestes 600 escales,
doncs mira.
Sí, perquè són escales
fetes en forma de gigasaga.
Llavors, clar,
doncs té la seva particularitat.
Sí, sí,
la veritat és que és
molt, molt, molt interessant.
Ha de ser dur, eh?
De totes maneres,
600 escales així.
Sí, sí, exacte.
T'has de preparar.
Sí, tenim l'opció també
de l'elevador.
Són curiositats,
són llocs,
són indrets emblemàtics
de Braga,
aquesta ciutat,
com dèiem,
al nord del país,
al nord de Portugal.
No sé, Elder,
si ja que hi som
per la zona,
abans ens parlaves,
per exemple...
Et volia portar a la costa.
Vinga.
Veus, perquè ja que tenim
l'Atlàntic tan a tocar...
Clar, ja que som a la costa...
Escolta,
ja que el tenim a 20 minuts...
Allarguem-nos, no?
Doncs,
si estem a Braga
i volem anar a visitar
realment
i gaudir de l'Atlàntic,
jo us recomanaria anar
precisament a la ciutat
que recomanàvem abans,
Viana do Castelo.
Per què?
Doncs perquè és on conflueix
el riu Lima,
que és un riu que neix
i mor a Portugal,
però quan mor
conflueix precisament
amb la zona de l'Atlàntic.
Llavors, clar,
és un autèntic espectacle
natural
veure aquesta desembocadura
de Lima
quan realment
abraça el Minyo.
Desembocaria
l'Atlàntic directament, no?
Sí, sí,
directament amb aquell
Atlàntic fred,
amb aquell Atlàntic
d'ones molt interessants
i a més,
a Viana do Castelo
des de dalt de tot,
quan veiem ja
el litoral,
hi ha un temple
que es diu
Santa Lusia
a dalt de tot
de Viana do Castelo
que està inspirat
amb el
Sacré-Cœur
que diuen a França
i la veritat és que
està molt bé.
Si ja baixem a baix
a peu de litoral,
doncs tenim
diferents
platges.
Jo recomanaria
per tots aquells
que siguin
grans amants
del surf,
doncs la
Vila de Praia
d'Àncora,
que aquesta és realment
una platja
molt, molt
surfera,
de gent que fa kite,
que fa surf, etcètera,
i si ja volem
doncs una
platja
més tranquil·la,
més per poder
passar el dia,
si anem amb família,
doncs la
Playa
de Fifa,
que és de les més
més conegudes
de Viana do Castelo.
Molt bé,
altres recomanacions
també pels amants
de la costa,
pels amants
del surf,
pels amants
de la platja,
també hi podem anar
en aquesta època,
per exemple,
a l'estiu,
l'agost-setembre,
no hi ha problema.
Realment,
vull dir,
és la millor època,
fins i tot,
una d'aquestes
platges,
la tercera
en discòrdia,
que és la Praia
do Cabeledo,
només s'hi pot accedir.
Als mesos
de junts, juliol i agost,
per transbordador.
Vull dir,
és l'única manera
de poder accedir-hi
a aquesta tercera
platja important
de la zona
de Viana do Castelo,
i, bueno,
és la tercera en discòrdia,
però, evidentment,
no desmereix
les altres dues
que hem parlat,
però aquesta té
la particularitat
que a l'agost,
quan tanca el transbordador,
ja no s'hi pot accedir.
Hem acabat
a Viana do Castelo,
a Portugal,
hem passat per Braga
i hem conegut
aquesta zona,
aquesta regió,
amb Elder Moia,
que avui ens ha acompanyat
a l'espai.
L'estiu e Jan,
Elder,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Ens trobem a la propera.
Que vagi bé.
Bon estiu.
Bon estiu.
Estiu e Jan
a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!