Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci,
Ricard Fernández i Òscar Caviat.
Comença el que em motiva,
el fet de dir, bueno, ara no puc fer això,
doncs ho vaig a treballar, a veure si ho aconsegueixo,
doncs a mi és el que em motiva.
Aquells escaladors que s'hi fiquen allà i amb dos dies,
no dos mesos, sinó amb dos dies t'ho fan.
Però clar, quantifiques per primera vegada amb un grau,
doncs normalment costa feina,
encadenar-ho, és tot un procés des que ho proves per primera vegada,
vas traient tots els passos, vas agafant la resistència,
la continuïtat per poder-ho fer,
és tot un procés llarg i complex.
És la veu de Mar Álvarez que en una setmana,
d'ixtous que ve, estarà aquí a Tarragona, a casa nostra,
el vuitè cicle de conferències de muntanya
de la Diputació de Tarragona.
És la primera catalana en encadenar un 9A.
L'estiu passat a Miravella va entrar el selecte grup
de 5 dones de tot el món que han aconseguit resoldre
aquest grau de dificultat d'escalada esportiva en roca.
Ara el seu nom sona amb força al costat de la basca,
Josune Berziarto, la francesa Charlotte Durif,
l'americana Sassedi Julian i la belga Muriel Sarkani.
Ha estat, de fet, la primera catalana que ha aconseguit
aquesta difícil via de Margalef, al Priorat.
Després de molts mesos, dos en concret de treball,
a peu de roca, molt d'esforç i 40 repeticions.
El cicle també portarà a Tarragona
l'opinista basc Alberto Zerain.
Amb una llarga trajectòria, va ser el primer a l'avés,
entrepitjant l'avés.
A la ciutat, però, vindrà a parlar de l'expedició
amb la que va coronar el C2.
L'agost de 2008, la seva gesta va coincidir
amb la pitjor tragèdia viscuda
a la segona muntanya més alta del món,
que es va saltar amunt de l'opinistes morts.
18 expedicions van quedar atrapades
per sobre de 8.000 metres,
en caure un gran cerà que es van portar
les cordes fixes.
I també escoltem una altra veu.
Quan anaves a escalar, tenies que
equipar la paret,
amb els pitons, les vagues,
amb tacos de fusta,
inventàvem les cibines,
enganxàvem amb filferros,
és a dir que era molt precari.
És a dir que, realment,
abans, escalar era perillós,
perquè en cas de caiguda,
evidentment,
poques vegades,
et podia aguantar tot el que tenies muntat.
i quan a vegades penso en les reunions
que feia,
que eren molt precàries,
jo recordo que els companys li deien,
escolta, tu no caiguis,
perquè si caus aquí,
ens podem fer mal de veritat.
És la veu de Josep Manel Anglada,
amb el que parlàvem
en els primers programes
del pont de Mahoma.
Avui el recuperem
per recordar la gesta
de l'any 1974,
que va protagonitzar
juntament amb Emili Civis
i Jordi Pons.
Fa 41 anys
i van ascendir
la Napurna Est,
en la que va ser
el primer 8.000
coronat per una expedició
catalana i espanyola.
Us ho expliquem
perquè Jordi Pons
és un altre dels convidats
en aquest cicle de muntanya.
Estarà a l'editori
del Pere Martell
el proper 26 de febrer.
Avui parlem, per tant,
d'un dels pares,
com l'Anglada,
de l'actual generació
d'alpinistes i escaladors
de Catalunya i l'Estat.
En parlem de tot plegat.
Ho farem en conversa
amb Paus Salas
a l'obertura del programa
i també amb l'Òscar Gadiac.
Ell, l'Òscar,
tancarà el cicle
amb l'horitzó cada cop
més proper del Brad Peak
al 14-8.000
que afrontarà
el proper mes de juny.
Amb l'Òscar també
farem balant
de la seva estada
a l'Aidsclimbing Festival
de Turquia,
una competició internacional
d'escalada en gel
que es va celebrar
a la ciutat turca
d'Uzundere
a una hora distància
del centre d'Arturum.
Avui en parlarem
i també en aquest programa
us portarem a fer
escalar en gel
al Pedraforca.
Aquesta setmana
han confluït els astres.
El nostre company Jordi Mena
ha trepitjat la cara nord
de la muntanya
i també ho ha fet,
ho va fer el mateix dia
el David Uroz
del Club d'Esport
de Muntanya
de Capafons.
Un club que en tan sols
4 anys
té més socis
que habitant-se el poble.
I també parlarem
de l'experiència
del David Palmada
pelut i el Tato Esquirol
del Drú
al Massís del Montblanc.
Malgrat que ja havien portat
tot el material
fins a la paret,
l'acumulació de neu
i les fesies temperatures
es van fer impossible
progressant la roca.
Ara ens ha explicat
que és una última hora
que aquest dissabte
hi tornen.
I Ricard Fernández
ens portarà com sempre
un text clàssic de muntanya.
Avui,
anotacions de René Daumal
per escriure el llibre
El món anàleg.
Benvinguts al Pont de Maume.
Òscar Cariat,
bon dia, benvingut.
Bon dia, com esteu?
Bé, bueno.
Escolta'm,
jo digueu, eh,
quin cicle de conferències
la se'm de que arranquem, eh?
Bé, bé, és que tots els astres
s'alineen
i ha arribat el fred
i ha arribat el cicle
de conferències
que és el que toca
i ambient, ambient
de muntanya a tope, no?
D'avui, amb set,
estarem a l'Auditori
de Pere Martell
a la tarda, eh?
Això sí, eh?
A la tarda
per parlar, doncs,
escoltar les veus
dels que vindran
en aquest cicle
de conferències
de muntanya
amb l'assessorament
del Copafica 2
de l'Òscar.
Vuitena edició, ja, eh?
Vuitena edició, eh?
Ara en parlarem
amb el Pausales,
també, d'aquí una estona
el trucarem.
Joramaria Bonaigé,
què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
On has anat?
On has anat
que has estat tan constipat?
Això és no fotut,
que no he anat enlloc.
Ja em quedaria més
de constipat
d'haver anat a la muntanya,
no, no?
Vaig agafar fred
i mira,
se m'ha quedat la veu
de Carajillo,
però només serà per avui, crec.
Espero.
A veure si ens hi recuperem, eh?
Escolteu-me,
tenim aquest cicle
de muntanya.
Per l'Òscar
l'últim programa
estaves a Turquia.
Ah, sí, sí, sí.
Ice Cleaning Festival, eh?
Ice Cleaning Festival.
De fet,
ha sigut una setmana
d'una gent encantadora
que ens van invitar.
Érem uns 300 invitats,
el que passa
que internacionals
érem uns 40
i la seva gent
gentilesa
radicava
en el nord-est
del país de Turquia,
tocant
gairebé a Armènia
i a prop de la frontera
amb Iran.
Uns llocs,
uns paisatges
molt semblants
podria ser, doncs,
com l'estepa russa,
m'imagino,
tot nevats
i amb unes gorges
en les quals
els rius
que hi passaven
per aquelles gorges
estaven totalment
petrificats.
La gent molt acolledora,
molt amable.
Per part del turisme
està,
és un país
amb evolució
emergent
i que el que
estan fent, doncs,
obrint
tots aquests
paratges
bastant simbòlics,
simbòlics i atractius
i bíblics,
podríem dir,
perquè
a Turquia
convergeixen, doncs,
tres cultures,
tres civilitzacions,
no?
la bizantina,
la cristiana,
la musulmana,
i és un nexe d'unió
entre Europa
i Asia,
no?
I tot això
es respira,
hi ha un clima molt pròsper
i un ambient molt pròsper
i la gent, doncs,
ens va transmetre
aquesta amabilitat
i aquesta predisposició
que el turisme, doncs,
s'acosti
cap a aquelles contrades.
i això és el que estem
intentant preparar, doncs,
d'aquí enviar
algun grupet
que es permeti, doncs,
fer alguna travessa d'esquí,
alguna escalada,
alguna escalada
anglès,
alguna excursió
que es pot combinar
tant amb el turisme
arqueològic
o que es pot
combinar també
amb la geografia
tan maca
que té el
país
i el país
en aquelles contrades
doncs,
et pots trobar, doncs,
com muntanyes
tan bíbliques
com pot ser
el món
Ararat, no?
Que és un objectiu
de 5.000 metres
força interessant, no?
I probablement
preparem
algun viatge
cap allà.
No ens oblidem
que Santa Tecla
era de Turquia.
La nostra patrona
era de Turquia.
Va arribar al braç,
suposo que el resto
deu estar a Turquia.
Però, bueno,
també podíem intentar...
Li preguntem a la mare
que s'hi ha fet mai
a escalada
amb gel,
potser sí, eh?
Un dia que fa...
Ah, bé, és una bona pregunta
i interessant.
Mar Òvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, què?
Com estàs?
Doncs,
jo estic encantada
de tornar a estar
aquí amb vosaltres.
Què tal, Mar?
Bon dia.
Bon dia.
Ara,
aquesta pregunta
és molt interessant.
A veure,
fes-li tu.
Has tucat mai gel?
S'ha dit escalada amb gel o no?
O sempre esportiva en roca?
Sempre esportiva.
De fet,
el gel és una modalitat
que veig
i dic
ha de ser interessant fer-ho.
Però és el problema
que jo tinc,
el fred,
que és que no
no l'aguanto gens ni mica
i no m'imagino
estar allà
amb aquelles temperatures
perquè jo crec
que em donaria alguna cosa.
No aguantaria.
Bueno,
això és posar-s'hi, eh?
Això és posar-s'hi
perquè també
l'escalada amb glas
també es practica
d'una manera
bastant esportiva
darrerament, eh?
I vull dir,
aquest és un joc
de filigrana,
de contorsionisme,
d'allargament
dels extremitats
que també és
inverosímil
i estic segur
que també
funcionaries.
Vaja,
encara no t'hem vist
amb acció,
et veurem aquest dia
el dijous
amb la conferència.
Per cert,
com ho portes?
doncs estem
acabant d'enllestir
els últims detalls
però vaja,
crec que pot sortir
algú
que espero
que sigui interessant
i que a la gent
li pugui aportar alguna cosa.
Segur, segur.
Caminant cap a la novena dimensió,
eh?
És el nom de la conferència
del dijous
que ve dia a 12
a dos quarts
de vuit del vespre
i seràs doncs
l'encarregada
d'obrir aquest cicle
de conferències de muntanya
a vuitena edició
amb el qual
també vindrà
l'Alberto Ceraín,
el dijous següent,
el Jordi Pons,
un gran dels referents
de l'alpinisme
de Casanòstia
i l'escalada
i tu doncs que l'obriràs març
és a dir que
escolta,
no toco a obrir foc, eh?
I amb un títol
molt suggestiu, eh?
Molt interessant, eh?
Li dóna una...
Jo crec que li dones
també una nova dimensió
a les jornades, eh?
Esperem,
esperem aconseguir-ho.
Escolta,
ja treballes
en algun altre objectiu?
No ho sé, eh?
Clar,
Erevella,
9A,
això s'en parla de les majors, eh?
Però tens algun objectiu
en menjà
per aquest 2015?
Doncs si és que
objectius així de vies
fins que no arriba el moment.
Vull dir,
ara,
durant l'època d'hivern
em dedico a entrenar
i el meu objectiu
sempre és millorar
i continuar-me esforçant.
Quan arriba després
l'estiu,
l'època en què vaig amb roca,
doncs és quan em plantejo,
doncs,
o anar aquí,
o anar allà,
en funció una mica
de com em trobi de forma.
I ara mateix,
doncs això,
doncs estic entrenant
i intentant posar-me
una mica més forta.
Segueixes entrenant
amb aquella màquina
que dóna voltes o...?
Sí, sí, sí,
treu fum ja.
Però, bueno,
en qualsevol cas
et veurem, eh,
per aquí,
suposo,
per aquestes contades
novament,
no sé si a Margalef
o a Ciurana,
però et veurem per aquí,
no, en temporada d'estiu?
Segur que a Margalef,
segur que tinc una via
allà pendent
que vull fer,
o sigui que segur que
tard o d'hora
torno per allà.
Prefereixes més l'estiu
o la primavera?
La primavera
potser és més propera,
no?
I la primavera
la sangra altera
i jo penso que és
quan comences
a buscar amb desig
l'escalada amb roca,
no?
Sí, clar,
la primavera
és millor
perquè no apreta
tant el sol
i pots triar una mica
sectors on li toqui
el sol
o li toqui l'ombra.
El que passa és que
l'estiu, doncs,
és quan m'ho puc
combinar millor
amb la feina.
Tinc uns dies
de vacances,
la parella també,
i quan ens plantegem,
doncs,
anar a passar
més dies
a un lloc determinat.
aquí aquest diumenge passat,
per exemple,
als llocs
que toca el sol
i que no hi toca l'aire,
la gent escalava
pràcticament
a cos nu,
vull dir que
és el contrast
que tenim aquí
les muntanyes
de casa nostra,
no?
Que si estàs protegit
i es veu el mar
i el vent del mestral
passa pel damunt,
però no et toca,
estàs,
com si diguéssim,
dins d'un forn
perquè estàs de cara
a la paret
i estàs escalant
amb roca calenta,
no?
Roca càlida,
que és el que diem,
per això venen també
molta gent de l'estranger,
no?
Buscant aquesta roca càlida
que tenim aquí
les noces contrades,
no?
Margalef
queda més enclotat,
ara deu estar
sepultat de neu,
totalment colgat de neu
i,
i bueno,
això també li donarà
la riquesa,
doncs,
que hi hagi més vegetació,
hi hagi més aigua
i bueno,
i que tinguem un estiu
també calorós
que és el que s'espera,
no?
Però a l'hivern
jo penso que està bé
que faci força fred
i que hi hagi força neu.
Com ho veus tu?
La gent naciorana
s'animen, eh?
Estic segur que si vas
aquest cap de setmana,
mira que gelat
que ha fet fred,
que hi ha neu,
segur que algú
trobes penjat d'alguna roca.
Seguríssim.
A la mar, no,
a la mar,
amb solet.
Escolta, mar,
et vam preguntar
el dia que vam entrevistar-te
la temporada passada,
vam preguntar-te
com estava el tema
d'espónsors,
d'equips,
en fi,
he vist que ja tens,
almenys ho dius
pel perfil de Twitter,
ja tens un equip
d'escalada,
no?,
que t'has incorporat.
Sí,
em va sorgir
un equip
que és de roba holandesa,
doncs amb això
quan vam parlar
ja ho havíem mig parlat
i finalment
ha tirat cap endavant.
I també hi ha una altra marca
també de peus de gat
amb els que estem
encara negociant
i a veure si surt
el tema cap endavant,
a veure si a poc a poc
la cosa es va animant
i van sortint
petites coses.
L'equip és el Neil Klimvin,
el de roba,
no?
Correcte,
sí.
És una empresa
encara petiteta
que està creixent
però,
bueno,
tot el suport
que algú et pugui aportar
doncs serà benvingut.
És que aquí
estem parlant
de,
ho dic els oients,
estem parlant
d'un esportista d'elit,
estem parlant
d'un esport d'elit
en el que fa
doncs la mar,
estem parlant
d'una fita
que han fet
cinc persones
en tot el món
com ella,
cinc dones
en tot el món
com ella
i que,
clar,
l'esforç
d'entrenament,
tu estàs
constantment
entrenant
com em deies abans,
tot això,
tota aquesta implicació
no és professional
però gairebé,
no?
És a dir,
que està bé
també trobant
una contraprestació
aquesta pràctica.
Clar,
evidentment,
tu sempre dius
que ho fas
perquè t'agrada
i és així,
però,
clar,
si a sobre reps
una mica de suport
d'ajuda
doncs s'agraeix
del que pugui ajudar,
que t'ajudi
a tirar endavant,
que t'ajudi
a fer els teus projectes,
doncs és una ajuda
que s'agraeix.
Això és una miqueta
que hi ha molta gent,
no direm don,
però tothom sabrà
de què parlo,
que ha somplert la boca
que s'ha de ajudar
a l'esport femení
i llavors
se trobes casos
com el de la mar
que ha de buscar
roba d'Holanda
per poder
finançar una miqueta
els seus projectes,
no?
És una miqueta
d'hipocracia
que hi ha
amb aquest tema,
jo crec que hi ha gent
que s'hauria de mullar
una miqueta més
i aquests deportistes d'elit
com tu has dit
que estaria al nivell
de qualsevol jugador
de primera divisió
si fos futbolista
que s'ha de ajudar
una miqueta més.
Crec que no cal
omplir tant la boca
i fer més coses reals,
tindre més projectes reals
per aquesta gent
que de veritat
ho necessita,
no?
Això és important.
Doncs què he dit?
Mar,
la dixous que ve
ens veiem aquí a Tarragona,
eh?
Doncs ja ens veurem.
Ja ens veurem a Tarragona.
Continues estant
per la zona d'Òsca,
eh?
Que sí?
Sí, sí, sí.
Visc aquí
i entreno aquí.
Deixem saludar
el meu marge de ser Marc,
però deixem saludar
el Pau Sales,
és l'ànima
d'aquest cicle
de conferències
i també podem saludar
en aquesta hora del matí.
Pau, bon dia.
Hola, bon dia,
bona hora, què tal?
Com va tu?
Tenim per aquí la Marc,
l'altre costat del telèfon
per la zona d'Òsca,
punt per vindre cap a aquella, eh?
Marc, com estàs?
Com va, això?
Doncs molt bé,
estic aquí ja
acabant de preparar tot.
Molt bé,
t'estem esperant
amb els braços oberts, eh?
Gràcies, igualment.
Expectants, expectants.
A veure si has millorat
el grau d'aquí i allà.
Si intentaràs
fer el que es pugui.
Això hauria de ser al revés,
ens ho hauria de dir
ell a nosaltres,
a veure si hem millorat
el grau,
perquè no la podrem atrepar mai.
Mai, mai,
la podrem atrepar.
Però, bueno,
hi ha molta expectació
i estem encantats
que puguis obrir
la conferència inaugural,
o sigui que
et sentiràs molt còmode,
a veritat.
El mateix dic,
per mi és tota una experiència nova
que tinc moltes ganes
de provar
i vaig amb la vostra ajuda,
el vostre suport,
doncs,
segur que es pot fer,
que surt alguna cosa interessant.
Seguríssim, seguríssim.
Encantat de saludar-te.
Igualment.
Bueno, Pau,
tenim la Marc,
obrirà el cicle,
deixeu-vos que bé,
però també tenim
l'Alberto Ceraín,
l'opinista basc.
Tenim també, doncs,
el Jordi Pons,
l'Òscar també que és aquí,
doncs, que claurà el cicle.
Vuitena edició, no?
Una nova edició,
l'alpinisme,
la gestió de l'excel·lència
amb aquest títol
i, com sempre,
suposo que,
com passa cada any,
que qui no arribi mitja hora abans,
feina res per entrar, no?
Doncs sí.
Tristament és així,
però jo diria
que és la feina ben feta,
no?
Vull dir que
arribar a omplir
i pel perfil de Tarragona
que ens costa,
que tenim una mica
de catxassa,
que digui jo,
però jo crec
que hem creat uns clients,
una expectativa
i la diputació
està encantada, no?
que, bueno,
prova d'això
és del que
ja vam fer aquest any
la mostra de cinema,
que tindrà continuïtat
i que ja estem
molt curió treballant.
Ja tenim el perfil dibuixat
que és secret,
no el podem encara
anunciar,
però que estem treballant
amb el segon cicle,
vull dir,
la mostra,
i aquest vuitè
són vuit anys.
S'ha consolidat
i hi ha expectació,
hi ha realment,
doncs la gent
pensa
i quan comenceu
i qui portareu
i no,
jo diria que és interessant.
I a més,
amb aquest títol
de la gestió
de l'excel·lència,
jo crec que els quatre
conferències
ja en són excel·lents,
és la seva gestió
de la vida,
la mare el ve
és un començament,
però
encadenar
una via
en aquest nivell
és extraordinari,
poder-la portar
i les seves vivències,
jo crec que
l'Alberto Ceraín
és un crac,
l'Òscar
sempre diu
que és un superhome,
que és una persona
que té
una força
increïble
i que ha fet
cims en solitari
vuit mils
impressionants.
Aquesta vivència
que ens explicarà
del K2
val la pena
que ens ho expliqui
de viva veu,
no?
El Jordi Pons,
tot una història
del Montañegs
que a Catalunya
és espanyol,
pioner
i no diguem
l'Òscar,
no?
Amb el seu
el brot pic
de l'Òscar,
no?
Deia,
home,
això del brot pic
de l'Òscar
no és meu,
no,
sí que és teu
i ell explicarà
la,
bueno,
això ho dirà
millor ell,
però explicarà
la seva història
de la via
fent Tarragona
que va començar,
el projecte
que està a punt
de finalitzar,
que vosaltres,
Tarragona Ràdio
sou també
un suport,
no?
Tindrà suport
a reunir plenament,
jo crec que
que sí,
que el nom
de la gestió
de l'excel·lència
i de l'èxit
de les conferències,
jo diria que està
preassegurat,
no?
Ara falta
que ens facin
unió
i ens facin pinya
la gent de sempre,
no?
Que espero que sí.
Jo crec que sí,
Pau,
sóc l'Òscar,
què tal?
Hola,
que tal?
Bon dia.
Bon dia.
Que estàs a la neu o què?
No,
bueno,
estem complicats,
estem en una altra classe de neu,
totes les carreteres gelades
i déu-n'hi-do,
no?
Però bueno,
anem sortint,
la tasca del treball.
crec que molt bé,
home,
avui invita a estar a la neu,
eh?
Bueno,
fa un dia fred,
però també aquí a la ràdio
estem molt a gust
poguent explicar
això que aquesta mostra
que precisament
és una mica
la...
hem sabut ser tradicionals
i hem mantingut
el poder
portar una noia
com a inauguració
i com a deferència també
i a més
amb molt de respecte
i humilitat
davant, doncs,
d'aquesta noia
que vindrà,
que és la Marc.
Álvarez
i que per nosaltres
doncs és com
la joia de la corona,
no?
Poguer inaugurar
la mostra
de les seves mans
i de les seves paraules
i de les seves vivències
i de la gesta
que ha fet,
que sembla
com una gesta petida
però que és una gran gesta
a nivell mundial,
no?
I com tu deies,
doncs,
el seguir
l'Alberto Zerain
que per mi
ja ho veureu
que és tot
un...
un plaer,
un goig
d'una persona
que és fortíssima,
que jo diria
que és de les més fortes
que hi ha,
tant en córrer
i pujar muntanyes
com en donar seguretat
dins de la muntanya
amb la velocitat,
no?
i això sí que és un veritable
d'un velocista
de les muntanyes
que és més
muntanyen
que corredor
però no deixa
de ser també
corredor de muntanya,
no?
I això
li va salvar
d'una tragèdia
que va viure
en el K2
que és precisament
del que ens parlarà
en què la majoria
de muntanyencs
van pujar
en un horari
molt desfavorable
i ell ho va fer
amb molta agilitat
i amb molta rapidesa
i va ser
dels pocs
que es van salvar,
no?
Va ser això, no?
La caiguda d'un serac,
no?
Perquè crec que van ser
18 expedicions
que es van quedar atrapades
dalt, no?
Sí, sí,
va influenciar
que la caiguda d'un serac
que havien sortit tard,
que la neu es va transformar,
van ser una sèrie de factors
que el dia va estar canviant,
ell va anar
amb una agilitat especial
que sempre predomina
amb ell o amb el seu tarannà,
va pujar,
va arribar sol dalt,
es va creuar
que molta gent
encara estaven sortint
del campament,
o sigui,
es va creuar allà
de baixada
que estaven sortint
molta gent
i no sols
estava baixant
sinó que ja va baixar
fins al mateix camp base,
o sigui,
que ell ja estava al camp base
quan es va viure la tragèdia
i a dalt
del mateix dia,
o sigui,
en quina ràpida és,
i això ho ha repetit
més vegades,
jo vaig ser company d'ell
en el Lotse,
que vaig pujar
amb ell en un rus,
en Denis Urubko,
que més endavant
ja ens sentirem parlar d'ell
també,
i que bueno,
que jo,
ja que estem
en aquest moment àlgid
de l'alpinisme
en la ciutat
a punt de conquerir-se
el 14è
del cercle dels 8.000,
que és el Brot Pic,
i en el qual
els he participat
en diverses vegades
a les tres puntes
que té,
que ho explicarem
amb més detall
i que també
participarà
a través
de TAC Doge,
que m'ajudarà
en aquesta producció
d'aquestes imatges
que passarem,
i que bueno,
i Tarragona Ràdio
i el diari de Tarragona,
doncs penso que més que mai
que la ciutat
la fem vibrar
amb quatre personatges
de,
bueno,
com a mínim tres,
jo em considero
ja d'aquí,
però els que venen
de fora,
doncs són,
són de primer
rangló mundial,
perquè en Jordi Pons,
doncs,
és un,
també un mític,
un,
que tothom,
només per la veu,
ja el coneixerà,
doncs,
de les primeres imatges
que es veien
per la televisió
de casa nostra,
que es parlava
de muntanya
eren d'en Jordi Pons,
llavors,
és un apassionat
també del cinema,
jo,
a mi m'ha actuat
molt de mentor,
moltes de les pel·lícules
que jo he fet,
doncs,
jo les havia viscut
de jovenet
a través d'ell,
de les que ell feia,
llavors,
jo he compartit
expedicions
també amb ell,
i llavors,
és un referent
tant internacional
com nacional,
perquè també és
el sotspresident
de la Federació Espanyola
de Muntanya,
i jo crec que serà
un plaer
poder-ho sentir
i que desglossi
també tota la seva trajectòria,
que és molt,
molt densa
i molt interessant
i ha viscut
els episodis
des de l'època
del blanc i negre,
doncs,
fins al color
i passant,
doncs,
per les noves tecnologies
actuals,
que tot això fa
que valorem
encara molt més
tot el que hi ha
al voltant,
que no siguin sols
les noves tecnologies,
que jo penso que
el consum
i el mercat
està una mica
saturat
d'aquest tema,
perquè si no,
avui en dia
tot ho podríem veure
a través d'internet
i dels YouTubes
i no és així,
no és així,
nosaltres volem viure
en directe
aquesta sensació
tradicional
i més primitiva,
si tu vols dir-li,
però que
reflexa una mica
la mateixa
campanya
que nosaltres
volem fer
de l'operació postal.
Algun va dir,
diu,
on vas
amb una operació postal
avui en dia
que tot se mira
per internet,
diu,
això ja no es porta
i l'any passat
n'hi vaig fer
500
i aquest any
m'agradaria
fer-ne el doble,
si pot ser.
Doncs recordem-ho,
la postal
és la postal
del Brad Pitt,
que aquells que ho vulguin
podran col·laborar
amb l'expedició
i des del Camp Bassa
els arribaran a postal
al cap d'uns dies,
de fet va arribar
molt aviat,
va arribar
molt aviat la postal.
Però explica'ls-hi bé,
l'audiència,
no els diguis Brad Pitt
perquè llavors
igual creuen
que pot venir
el Brad Pitt
i els haurem enredat
i en realitat
volem fer
el Brad Pitt,
volem conquerir
el Brad Pitt,
però el Brad Pitt
si el aconseguim portar,
que també seria interessant,
suposo que necessitaríem
una sala més gran.
L'any que ve,
l'any que ve
portem el Brad Pitt.
Si passa el Brad,
portem el Brad.
Doncs aquestes postals
que us podran arribar
des del Camp Bassa
i que això serà allà,
d'aquí pocs dies,
podran al teixit comercial
d'arrere una ciutat
adquirir una postal d'aquestes
al preu de 10 euros,
si no m'equivoco.
Sí.
I us arribarà
des del Camp Bassa
del Brad Pitt
signada per l'Òscar,
bon comentari a l'Òscar,
doncs des d'allà,
des del Camp Bassa.
I em farà molta il·lusió
personalment,
una per una,
a les 1.000
o a les 10.000,
perquè jo recordo
èpoques que havien fet 10.000,
poder-les enviar
des del Camp Bassa
i tenir tota la cura
perquè arribin
a les bústies
de casa nostra.
I inclús el mateix carter
se'n sentirà orgullós
de poder repartir
aquestes postals.
I jo de vegades
dono conferències
i encara hi ha gent
que m'explica
que tenen la postal
que van rebre
de fa tants i tants
expedicions enrere,
per no dir anys.
Doncs ja us anirem parlant,
d'aquestes postals
i d'aquesta campanya
de micromecenatge
per tal de col·laborar
també amb l'expedició
de cara al mes de juny.
Pau.
Bé.
Bé,
convidem a tothom, no?
Que sobretot
que hi vagin abans,
a les 7 de la tarda,
deixeu-vos que ve
a veure la mar.
Pau,
pots demanar
que amplin una mica la sala
o no hi som a temps ja?
Podríem passar
al Teatre Tarragona
o ens quedarà patint tot això, eh?
Sí, sí, sí.
La Tarragorena, no?
També, també.
Jo diria que
l'espai és sensacional
acústicament
i en plan d'imatge
és extraordinari.
La Diputació, vull dir,
és un dels greus
grans logros
dels seus grans...
Vull dir,
i de cara a la muntanya
el que passa
que, bueno,
tot té un aforament, no?
I l'aforament
està molt acurat
i s'ha de respectar
i llavors,
si la gent
té la cura
d'arribar
a les 7,
7 i 5
a agafar les entrades,
ja podran entrar dintre,
no hi ha cap problema.
canviar el problema.
Mar.
I, bueno,
i demanar
a tots els clients,
a tots els afeccionats
que ens facin pinya
com sempre, no?
Que estem encantats.
Mar.
Sí.
Ets aquí, eh?
Sí, sí.
Bueno, escolta'm,
sàpigues que
en aquestes jornades
hi van molts alpinistes,
gent de muntanya,
però també molts escaladors, eh?
Perquè aquí també tenim,
bueno, ja ho saps,
que tota aquesta zona d'escalada,
hi ha molta gent
que practica l'escalada esportiva,
també la clàssica,
i entre el públic,
jo crec que aquest dia
hi haurà també molts escaladors, eh?
Sí, jo crec que els escaladors
estaran allà
i és que, a més a més,
si t'han sentit parlar de tu,
però ara podran,
com si diguéssim,
tocar, no?
Beure i palpar, no?
Diguéssim,
és la mar,
i com a mínim
una encaixada de mans, no?
O una abraçada
o el que considero per tu.
O portar-los a escalar.
Saps què passa, Marc?
Que hi ha molts ullents,
qui no fa escalar no ho sap.
No s'imaginen que és a Erevella,
aquest nou A de Mar Galet.
Qui no ha fet mai escalar
no ho sap, segur, eh?
Si no saben de què estem parlant.
Com us hi explicaries
en poques paraules?
Com descriuries aquesta via,
aquesta dificultat,
aquest nou A d'Erevella?
Com ho explicaries
en poques paraules?
O com ho explicaràs?
Deixeu-vos que ve.
Doncs,
bueno,
el que explicaré és una mica,
doncs,
la trajectòria que he tingut,
no?
Doncs,
com vaig començar a escalar
i com he arribat a fer nou A.
I què és fer nou A?
Doncs,
és una via,
doncs,
força complicada
per la força de dits
que requereix,
la tècnica també que requereix,
i la constància que requereix
ens prou unes vies
d'aquestes característiques.
Perquè, clar,
una via així difícil,
doncs,
tu la proves per primera vegada
i és allò que et sembla impossible.
Dius,
però,
com puc pujar jo
per aquesta paret,
que així tan desplomada,
estem parlant de 40-45 graus
d'inclinació,
i fer-ho,
aquests 45 o 50 metres
que té,
tot seguit.
Vull dir,
és impossible.
Doncs,
és a base de provar-ho
i provar-ho
que al final,
doncs,
acaba de sortir.
Podem fer una pregunta indiscreta?
indiscreta.
Evidentment.
Quant peses?
42-43.
Però és que
faig molt molt d'alçada també,
és que sóc molt baixeta,
no puc passar gaire més.
És que,
no,
és que,
clar,
no sé,
abans ha estat
la Josone,
per exemple,
la Xarlota,
la Sasha,
la Muriel,
crec que són força més altes que tu,
no?
Això en esportiva
també permet arribar abans
a,
no sé,
a una pressa,
no?
on...
Sí,
aquest és una mica el problema
que em trobo a vegades.
Clar,
la dificultat d'una via
moltes vegades
es gradua per la majoria de la gent
que té una alçada normal,
jo no tinc una alçada normal
i,
clar,
a vegades estan de peu
o agafat d'un lloc
o amb els peus d'un lloc,
dius,
estiro el braç
i arribo aquí.
Jo moltes vegades
tinc el problema
que no arribo a aquest mateix lloc.
Per arribar-hi
m'haig d'agafar
a llocs que ningú s'hi agafa
i això a vegades
doncs suma una miqueta més
de dificultat.
Però sempre dic
que com en el cas d'Era Vella
tenia molts foradets
doncs si no arribava
el que tothom hi arribava
doncs tenia altres coses
un poder-m'hi agafar.
Mentre hi hagi altres coses
cap problema.
Potser vas fer un nou bé, eh?
Saps de sapiguero.
Com, perdona?
Que potser vas fer un nou bé
saps de sapiguero.
Perquè, bueno,
jo també a vegades
m'hi trobo
amb vies molt més fàcils
evidentment
sí que em trobo
que m'hi diuen
agafa't d'aquella presa
i jo estiro el braç
dic de quina?
Que la tinc un pan més amunt.
És a dir
que has fet una cosa única al món, eh?
Per tant.
Vull dir,
llavors te trobes que
ostres,
per tu és un 6A
però per mi
que no arribo
ja no vull saber
el que és això.
I vull dir,
suposo que potser
s'hauria d'estudiar el tema
perquè potser vas fer un nou bé
i aquí estem parlant d'un nou A.
Bueno,
però també
en alguns moments
també tinc avantatge
tenir els dits més fins
a vegades
on a la gili
entran dos dits
potser a mi
m'entran tres
i a vegades també
doncs
m'he compensat per això.
Doncs aquí també
els ullens
imagineu-vos
aguantar el pes del vostre cos
amb un dit
o amb dos dits
i amb desplom.
I superar-se.
I a més a més
fer força per tirar cap amunt, eh?
Estem parlant d'això, eh?
I això
ens ensenyaràs alguna imatge,
fotografies,
ens ho explicaràs,
bueno,
faràs una mica
un resum
de tot això, no?
Sí,
explicaré això una mica
doncs
la trajectòria que he tingut
i totes les dificultats
que m'hi he trobat
en el camí
i el missatge
que intentaré transmetre
doncs és que
amb esforç i dedicació
doncs
es pot aconseguir
tot el que un es proposi.
Molt bé,
bon exemple.
Doncs Mar,
escolta'm,
ja estem frissant
per veure't aquí, eh?
Sí.
Ara tindrem
overbooking, eh?
Esperem, esperem,
serà una bona senyal.
I tant,
ja t'assagurem que sí,
que estarà ple.
Per cert,
ha nevat per aquí,
però és que
per aquí no estàs su,
Mar?
Ha nevat?
Ha nevat molt o no?
Per aquí no,
jo, escolta,
que per tot Catalunya
ha nevat
i aquí no ha arribat,
ens hem quedat a mitges.
És el llull de l'huracan,
allí no caurà res.
Mar,
una forta abraçada
i ens veiem d'aquí set dies
aquí a Tarragona
i ja parlem en directe,
d'acord?
Doncs gràcies per tot el vostre suport.
Gràcies a res,
gràcies a tu.
A tu per la teva amabilitat.
Pau,
Pau Sales.
Vinga.
Doncs escolta'm,
que vagi bé, eh?
Tot controlat, no?
Per l'interior,
tot controlat, no?
Doncs sí,
sí,
controlat.
Si no que aquesta nit
ha fet molt de fred
i està en moltes carreteres gelades,
però bueno,
jo crec que és el que jo vaig demanar
perquè hi hagi clímax
i hi hagi de cara
al cartell,
si l'heu vist aquí,
a l'auditori bastial
del Vuitè Cicle,
que és una foto feta
per Òscar Cadíac
de la ferralada del Caracòrum.
Ara haurem de dir
una ciutat que mou muntanyes,
eh?
Mar i muntanyes,
va,
perquè la mar dona la primera conferència,
mar i muntanyes.
Exacte.
I una foto extraordinària
que és la de l'invitació
i la del cartell
del Caracòrum,
no?
Feta des del Camp 3 del Broddy
i que és sensacional,
no?
O sigui que esperem
que
compli
com cada any,
vaja.
A més amb les expectatives,
la vostra ajuda
i l'ajuda
de tots els mitjans,
jo crec que ho aconseguirem
com sempre.
Doncs vinga,
Pau,
ens veiem d'aixous que bé.
Recordeu,
dos quarts de vuit,
l'arrencada amb Mar Alvarez
d'aquest cicle de conferències
de muntanya,
vuitena edició
de la Diputació
amb el suport del Copa Picadors
i també amb l'Òscar Cadillac.
Pau, gràcies,
que vagi bé.
Gràcies a vosaltres per tot, eh?
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu-seu.
Doncs sí, sí, sí.
Val la pena felicitar-los,
perquè la feina que fan
tant el Pau
com la resta del Lluís també.
Se dediquen molt,
passen moltes hores
durant l'any
per preparar
quatre dies de jornades
i crec que se'ls ha de felicitar
perquè fan una feina
boníssima.
Doncs vinga,
deixeu-vos que ve aquest cicle
de conferències de muntanya
al carrer Pere Martell
a Tarragona,
a la ciutat,
a part de ser tots convidats.
I ara us convidem
a escoltar,
com sempre,
el fragment d'un llibre,
d'un text clàssic
de muntanya
que ens porta
el Ricard Fernández,
que avui no està amb nosaltres,
ens escolta però des de Ripoll,
avui podem saludar
el Ritchie des de Ripoll,
i ens porta
a les anotacions
de René Daumal
per escriure
el llibre
El món anàleg,
un llibre, per cert,
que no va arribar
mai a concloure.
Daumal no va ser
ni un muntanyenc,
de fet,
crida l'atenció
que la muntanya
interessés
a un surrealista
com ell,
segons ens diu el Ritchie,
perquè potser
la seva salut
madaltissa
l'obligava a refugiar-se
en llocs elevats
com, per exemple,
el de Berní.
Escoltem aquest ferrament
de René Daumal
a càrrec de Ricard Fernández.
Moltes vegades,
també,
en moments difícils,
et sorprendràs
adreçant-te a la muntanya,
de vegades
amb afalacs,
d'altres insultant-la
o fent-li prometences
o amenaçant-la,
i et semblarà
que la muntanya
et contesta,
si és que l'has parlat
com calia,
dulcificant-te,
subjugant-te.
No et despreciguis
per això.
No t'avergonyeixis
de comportar-te
com aquells homes
que els nostres savis
anomenen primitius
o animistes.
Només has de tenir en compte,
quan més te recordis
aquells moments,
que el teu diàleg
amb la natura
no era més
que la imatge exterior
d'un diàleg
que transcorria
interiorment.
René Daumal,
anotacions anexes
al món anàleg,
obra incompleta
i pòstuma,
publicada l'any 1952,
vuit anys després
de la seva mort.
Escriptor,
sexista,
poeta,
traductor,
escrit,
doncs,
els corrents surrealistes.
A més a més,
el cineasta xilè
Alejandro Jodorowsky
va voler portar-la al cinema,
però els familiars d'ell
s'hi van negar.
Finalment,
però,
va rodar
a la muntanya sagrada
l'any 73,
considerada la seva obra
màxima,
inspirada,
de fet,
en aquest de creadors moderns,
inspirada clarament
en aquesta obra
que avui hem escoltat
un fragment
al món anàleg
de René Daumal.
Seguim endavant,
al Pont de Malma.
I mireu,
aquesta setmana
el nostre company
Jordi Mena,
que no el tenim aquí,
també podem saludar-lo,
el Jordi,
que ens està escoltant segur.
Ens enviava fotografies
des del Pedraforca.
Va anar,
doncs,
amb una mica
a la cara nord
de la muntanya màgica,
doncs,
si ens ho permet,
Montserrat,
la muntanya màgica
de Catalunya,
el Pedraforca,
massa impressionant,
forcadura,
doncs,
va anar,
a fer escalada en gel.
I, curiosament,
el nostre següent convidat
també hi era,
tot i que anàvem a escalar junts,
però el nostre següent convidat
és el David Uroz,
del Club d'Esports
de Muntanya,
de cap a fons,
també era per allà,
per la zona del Pedraforca,
tocant també gel
amb els seus piolets.
David Uroz,
bon dia.
Hola,
molt bon dia.
Escolta,
que vau coincidir
al mateix dia,
no?,
amb el Jordi?
Deveu estar per allà tots junts,
pràcticament
us hauríeu veure,
no?
Sí,
de fet,
estàvem allà al costat
del furgoner
i vam veure una parella
que van venir
i, bueno,
va ser un dia
que ens va nevar
i vam poder
disfrutar
d'unes bones escalades.
Estava bastant
format
a un corredor,
tot i que encara
li falta una miqueta
de,
bueno,
una miqueta
de dies de gel,
però,
bé, bé,
la veritat,
és que vam disfrutar molt.
a quin tram va onar
del Pedrefort?
A quina zona?
Vam estar,
que jo no havia estat
encara aquest sector,
havia fet encara
les més conegudes,
la del Verdet,
i no vam estar
les cascades del Miner,
que hi havia
en la part superior,
estava prou formada,
tot i que alguna
l'hem de tenir
de fer,
bueno,
amb tot prop,
però,
però,
Déu-n'hi-do,
vam xalar bastant.
Jo crec que
en una setmana
les condicions
milloraran força
i es podrà gaudir
d'unes bones escalades
allà al Pedrefort,
que...
Què tal, David?
Bon dia,
sóc l'Òscar,
com estàs?
Hola, Òscar,
bon dia.
Aquí estem
en el programa,
saps que per fi
doncs podem parlar
amb tu,
perquè ja tenim ganes.
Tu te recordes
que vam fer una vegada
un curs de tècniques
invernals,
amb esquís i tal?
Sí,
i tant,
i tant,
tinc molt bons records
de Malaveta
i d'aquest cap de setmana.
I...
vam fer un bivac
i tot, no, David?
Sí.
Si no m'equivoco.
Al costat del refugi
vam fer un bivac,
eren gent diversa,
i me'n recordo
que hi havia gent
amb raquetes
i...
I gent amb tabla d'esnou,
o m'equivoco?
També, també.
Hi havia gent amb raquetes
que van passar
una miqueta malament,
me'n recordo
l'últim pas
abans de fer
la Malaveta
i, bueno,
l'endemà vam fer
el pic de Paderna
que és la combinació
aquesta que tenies
pensada.
Sí.
És que va estar molt bé.
Sí, escolta'm,
però ara em ve present
el bivac.
Què vam fer?
Un forat a la neu, no?
Bueno, sí,
tu tenies uns arbres
per allà controlats
i tu em sembla
que anaves estant així ligero
i vas fer un forat
per allà la neu
i amb el sac
i amb la motxilla
et vas apanyar,
me'n recordo.
Bueno, però uns quants
vam fer el forat de neu
i ens vam tapar
amb els esquís
i les mantes tèrmiques.
Correcte.
Uns altres
els vam recomanar
al costat dels arbres
que també és un bon abric.
Va estar molt bé.
I no sé si hi havia algú
en tenda,
però em sembla que no,
eh?
Tots vam preferir...
No, no,
vam fer tots bivac,
vam fer tots bivac,
sí, sí.
Vam fer tots bivac.
I bueno,
això és la tècnica invernal,
vam sobreviure tots,
estem aquí avui
al programa
Pondema Home
i...
En aquella zona,
si, no sé,
imaginau-vos que hi hagués,
posem per cas,
un dia amb el temps,
23 sota 0,
posem per cas, eh?
Dintre el forat de neu
estaríeu a 0 graus,
no?
0...
Clar, és això
el que volíem anar a parar.
I amb els nostres propis recursos,
doncs, vam subsistir
i llavors, clar,
a vegades parlem del fred
i del que comentàvem
al començament del programa,
del fred a les mans
i tot això,
però bueno,
és una mica la situació,
no?
Si vas ben preparat
i equipat
i una mica amb l'experiència,
tot això et va donant
la força
i la veritat és que el David
ja som tot un professional d'això,
no?
Perquè estàs també amb bombers,
no, David?
Sí, bueno,
ja fa 10 anys
que treballo bomber
des de la Generalitat
per dir la Franca
i, bueno,
doncs,
gràcies a la feina
també tinc bastant
d'entre setmana,
puc ser escapades
a la muntanya.
Ara,
just aquest any
ja farà 20 anys
que escalo,
vaig començar
aquí a Tarragona
i ara estic bastant posat
amb la,
bueno,
fa molts anys
amb la via clàssica,
sobretot
a baix de feix
per manteniment,
però sobretot,
bueno,
soc una amanda
de la via clàssica.
Clàssica o tradicional,
no?
un alpinisme més tradicional,
perquè si et bellugues
pel glas
i per la neu
amb els esquís
i per la roca,
doncs,
ets un alpinista
tradicional,
no?
Sí,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica de tot,
que és una miqueta,
un problema,
a vegades,
econòmic,
perquè és un gasto,
perquè esquí de fons,
esquí de muntanya,
curses,
però, bueno,
una mica busco,
això,
el que dius tu,
no?
aquest ha de fer el més complet possible,
i a via clàssica,
i permet,
doncs,
jo què sé,
anar per les arestes,
a Pideneu,
molt més àgil,
i físicament,
també,
doncs,
ara,
a finals de mes,
vaig a fer la marató de Sevilla,
i intento fer una miqueta de tot,
i, bueno,
i encarar-me una miqueta això,
que la muntanya pugui anar amb els millors recursos possibles.
Clar,
i, bueno,
gasto,
posats a dir gasto,
gasto,
clar,
gasto,
podem fer gasto,
podem fer gasto al bar,
podem fer gasto a l'estanc,
a veure,
sense menysprear aquests tipus de gastos,
però,
que, bueno,
que és un gasto sa,
no?
Sí, no,
a més,
és un gasto que,
que si et fas anar,
no em sap greu,
el problema és tenir gasto i no fer-ho servir,
però, no,
per sort,
ho faig servir quasi tot,
i això et manté en forma i et manté motivat,
que és la clau.
Correcte, correcte,
i tant.
Amb el David feia dies que l'empaitàvem,
però ha anat molt bé,
perquè hem pogut parlar amb ell avui,
que justament el seu poble,
tot,
ell està per la zona de la noia,
si no m'equivoco,
no, David,
estàs per aquí dalt.
Sí, jo m'ho he cantat a un poblet a Jorba,
aquesta cosa de Igualada,
i llavors, bueno,
ahir comentava,
tinc un triangle fet,
que era el Parc de Vilafranca,
i llavors,
jo fa uns més de 10 anys,
que,
o,
que m'ho he cantat a les muntanyes de Prades,
amb uns amics,
vam anar per allà,
una miqueta a l'escapatòria,
com hi havia,
cada setmana,
i més o menys,
tots hem anat a parar a viure per allà,
i, bueno,
ara tinc una casa allà cap a Fons,
i vaig entre setmana,
cada setmana,
i vaig anant,
llavors,
doncs, bueno,
fa 5 anys ve,
tots una colla que estàvem allà,
doncs ens agrada tota la muntanya,
i vam inaugurar el Club de Muntanyes Capafons.
A veure,
que això és un fenomen, no?,
això que li vols preguntar del Capafons,
és un fenomen, això de Capafons.
Hi ha més membres del club que habitants del poble,
com passa també a l'Associació Bèrgia de Barrutlles,
que hi ha més integrants que habitants del poble,
i que aquest cap a setmana fan la festa de Mandongo,
aquest dimensi,
eh?,
fa la festa de Mandongo.
Correcte,
aquest domenç,
bueno,
la festa és la 14a edició,
i, bueno,
l'Associació de Dones Bèrgia de Barrutlles,
és tota l'institució del poble,
que es organitza en un munt de temps durant tot l'any,
i aquesta,
bueno,
recordo l'any passat que quasi la cua arriba a casa meva,
que jo he vist que el títol,
vull dir,
és una passada la gent que arriba a venir,
i a més a més,
aquest diumenge,
quasi que podrien venir amb esquilos ja,
perquè està nevat cap a fons.
Imagineu-vos.
Escolta,
Juremari,
el restaurant del Camp Bonachino,
el feu a Mandongo?
L'havíem fet.
El meu pare era un amant d'aquest embotit,
i li agradava moltíssim.
I n'havia tingut als inicis del restaurant,
el que passa que actualment...
Jo sabia que si vas al Congo t'has fet mondongo,
però...
No,
és una botifarra negra,
que a la brasa,
no he de dir,
està molt bona,
i que té...
És molt típica d'aquí,
això del mondongo és...
L'acompanyen amb llegum, també.
Sí, sí, sí.
Però allà el tema és que és la festa al voltant de la matança del porc,
és a dir que aquí,
una mica la idea és que del porc s'aprofita tot, no?
Correcte,
és una miqueta,
pues,
rememorar una miqueta la festa antigament,
quan mataven el porc,
i, bueno,
és tota una festa,
bé un grup de música,
i, bueno,
donen un plat.
Està molt bé,
i venen dies de fred,
pues,
s'enten molt bé,
i, mira,
aprofitarem,
anirem a córrer abans,
i després anirem a aprofitar el mondongo.
David,
el club d'esports de cap a fons,
he vist que organitzeu activitats,
teniu perfil al Facebook,
teniu pàgina web,
aneu fent sortides, no?
I quants integrants sou ara?
A veure, mira,
ara nosaltres,
oi,
jo hi entretenim bastant sensació del poble,
però, bueno,
tots coneixem molta gent,
després també,
doncs, bueno,
som un grup petitet,
però no fem pagar una quota molt alta,
llavors també,
som membres de la Federació Identitat Excursions de Catalunya,
llavors,
també tenim llicències,
i, bueno,
així s'ha anat apuntant gent,
i ara quasi que,
bueno,
ens falten 10 socis per superar els empadronats del poble,
que ara,
ja l'altre dia,
i parlar amb la secretària de l'Ajuntament,
m'assembla que som 112,
a 113,
i nosaltres ara estem a quasi la vora dels 100 socis.
Doncs imagineu-vos, eh,
clara,
a més dir,
bueno,
tot el poble,
tot són el club, eh?
Escolta'm,
David,
però posa'ns alguna sortida,
perquè a prop de cap a fons,
que més ara està nevat segur, eh,
cap a fons,
també deia que s'acabi amb un bon menjar.
Un bon bon menjar, eh?
Un bon bon menjar.
Bueno, mira,
jo una de les rutes,
bueno,
és la més típica que fa el cap de setmana a molta gent,
que ja tenim el trac descarregat,
però, bueno,
seria pujar per la roca foradada,
la cova del Grèvol,
bé,
una vista espectacular del barran de la Pixera,
i, a més,
el barran de la Pixera ara està espectacular,
està tot glaçat,
i una vegada aquí,
passaríem per la Font Nova
i baixar per la Pont de Goi,
i, si teniu una i aquesta més de temps,
la cova de les Grèves,
que també s'hi fa bastant de glaç,
i acabem, doncs,
per la Llodriga,
el naixement del riu Brujent,
fins al poble,
no sé,
unes tres horetes,
i és un espectacle.
Ara mateix,
a més que tal com està,
és molt maca aquesta volta.
Doncs això,
és una zona que dóna molt de recurs,
eh?
Amb unes bones botes,
ben aïllats,
no amb raguetes,
perquè hi ha molta vegetació,
però jo crec que hi també
amb una bona càmera fotogràfica,
per poder detectar aquests instants,
que passen 10 o 15 anys
fins que no es tornen a repetir,
no?
Vull dir que...
És una passada.
A veure,
d'aquests dies,
a cap a fons,
quan venen llevantades,
i prou més llitres,
ja és una...
Sembla que estigui del Pirineu,
però clar,
amb neu també,
és un contrast bastant fort.
I ara,
una mica tirant enrere,
amb les cascades de gel,
d'un company del club,
que està a la Junta,
fa tres anys,
jo no sé,
no sé si fa tres anys,
hi ha un torrent que queda molt,
amb una riadeta,
i es va formar una cascada de 7-8
i va poder escalar-la amb piorets.
Carai.
Sí,
recordem també aquella zona
que tenim a Farena,
el Javi Pagès,
que recupera camins
i qualsevol persona
que vulgui interessar-se
en fer alguna ruta per allà,
que recordin que passant per Farena
tenen el Javi,
que està al restaurant Brugent,
que fa una feina
d'una manera
totalment benévola
i recupera moltíssims camins.
El deus conèixer, segurament,
no, el Javi?
Sí, no, no, i tant, i tant,
i a favor.
I, hòstia,
cal destacar a gent aquesta
que el dia del seu dia de festa
surt de la muntanya
amb un sorrac
i unes tisores de pudar
i recuperen camins.
Això és memorable.
És una passada,
no, no,
i estàs recuperant allà
sobretot a la zona de Farena,
al barran de Baridana,
a tota aquesta zona,
sobretot a
fons de calç,
a camins,
és una corrada
increïble.
I, bueno,
vas a vegades a veure-la amb ell,
no li dóna temps a vegades
de publicar-ho,
t'ho diu,
de veu,
he de veure
aquest pou de glas
que he dit,
i, bueno,
és una passada.
I, bueno,
el que dius tu,
fa una feina brut.
I tant,
i tant que sí.
David,
escolta'm,
ens veiem per cap a fons
diumenge
amb el Mondongo, eh?
I tant.
I tant, i tant,
alli estarem.
Gràcies,
una abraçada.
Igualment,
que ens veiem.
Fins aviat,
David Toroz,
del centre
del CUP,
d'esports,
de muntanya,
de cap a fons,
més socis que habitant-se al poble.
Anem, anem ja,
encara en la recta final.
Doncs mira,
m'acaba d'arribar un WhatsApp
des de Chamonix,
ara mateix,
el vaig obrir
perquè m'acaba d'arribar
un WhatsApp
del David Palmada,
pelut,
diu,
iep,
doncs,
per fi,
arriba una finestra
bon temps
i dissabte
ja entrem a la paret,
parla del Drú, eh?
Ja entrem a la paret
per no baixar
fins a acabar.
L'espera
ha valgut la pena.
Estem a casa,
vam tornar
per treballar
i no perdre tant el temps.
Demà marxem un altre cop,
és a dir,
que d'amà mateix
tornen cap a la paret
del Drú,
us recordem,
doncs,
que vam parlar amb ell
a l'anterior programa
i que ens explicaven
que Tanell,
com també el Tato Esquirol,
marxaven,
doncs,
cap a aquesta paret
del massís del Montblanc,
una paret,
que ara explicarem
després d'escoltar-lo,
la seva dificultat.
Però també ens enviava
aquest missatge de veu,
ens saludava des de allà,
des del Drú,
la setmana passada,
ens deia això.
Part en directe
pels amics
del pont de Mahoma,
des de la cara oest del Drú,
amb el Tato portem
quatre dies
treurem a la muntanya,
han sigut quatre dies
molt durs,
hem protejat
tot el material,
però la meteorologia
no ens està posant gens fàcil,
ja que no ha parat de nevar
i el camí és molt perillós.
Al final,
hem estat dos dies
dormint a la paret,
aquesta nit passava
sigut un infern,
hem picat 22 sota zero,
se'ns han congelat
els sacs,
se'ns han mullat
i a més a més,
els quatre dies que venen
donen molt dolent.
Avui donen 60 centímetres
aquesta nit,
per tant,
hem decidit
de baixar
i esperar xamonics
un canvi de temps,
que creiem que serà
aproximadament uns quatre dies,
i atacar la paret.
Per l'opositiu del dia,
hem pogut
portar material
a la paret,
hem tocat la paret,
hem fixat un trosset de roca
i hem estat treballant
al camp base
perquè no se'ns enterrin
totes les coses,
perquè el material
estava completament
sepultat
quan el vam trobar,
des de l'última vegada
que vam deixar.
Per tant,
estem esperant
una bona condició climàtica
per intentar pujar
i començar a treballar
directament a la paret
on les condicions
de nevades
i això
no ens afecta tant.
el problema serà
tornar a arribar
al camp base
perquè amb les nevades
que estan previstes
que cauran aquests quatre dies,
estem parlant
aproximadament
d'un metro,
un metro i algú de neu.
Llavors,
les avalanxes
són molt perilloses
i segurament
haurem d'anar per dalt,
en vez d'anar per baix
com estàvem ara,
el tenim d'anar per dalt.
No és més,
salut i anem parlant.
Merci.
Molt bé,
doncs,
és un reportatge
que mana la paciència
que és la mare de la ciència
i que segur que els portarà a bon terme.
És qüestió d'una mica de temps,
d'esperar que l'hivern millori.
Normalment,
els hiverns venen després del mal temps
sempre ve el bon temps
i això sempre ha sigut així
i quan ve el bon temps a l'hivern
a vegades s'instal·la
i s'instal·la per un mes,
un mes i mig,
a vegades és més durader
que el mateix estiu
i això ho vivim en molts llocs,
no sols als Alps,
sinó vivim al costat del mar.
Que s'atemulli el sac
a 23.01.
Sí,
és un problema
perquè s'ha de sugar bé
i això,
clar,
invariablement,
si estem en aquestes condicions
han de recolar
i esperar
en unes millors condicions
que puguin actuar
perquè, clar,
si estan en una paret nord,
a més a més,
per a sugar-se
necessiten que els hi toqui el sol
o necessiten anar
a un lloc amb escalfor,
no?
El drú,
recordem,
l'agull d'edru,
l'agull d'edru,
una muntanya
que s'ha desmoronat
en més de dues ocasions
i que ha esborrat
part de la seva fisionomia
i de les seves rutes d'escalada,
no?
Una muntanya emblemàtica,
una agulla emblemàtica
dels Alps,
l'agull d'edru,
no?
El costat i via el Pilar Bonati,
no?
Una de les rutes
que ha desaparegut
és el Pilar Bonati,
aquest pioner
de l'escalada
del drú
que l'agull va fer
en solitari
en cinc o sis dies
i que, bueno,
va marcar
tota una època
i que, bueno,
ha sigut una
de les grans vies
que té
els Alps
o que tenia
i que la gent,
doncs,
ha tingut ocasió,
alguns,
de poder-la repetir
i d'altres,
com jo mateix,
no he tingut l'oportunitat
de poder-la fer
perquè va desaparèixer.
Curiosament,
l'any que ja havíem d'anar
a fer amb el Josep Enric Castellnou
va desaparèixer,
va haver
una gran avalanxa,
un petit terratrèmol
i va desaparèixer
tota mitja part
de la muntanya,
no?
Bueno,
agrair-li,
abans que res,
el Pelot,
perquè ja sabeu
que no és amic
de massa comunicació
i agrair-li
que ens comparteixin
amb nosaltres
aquesta aventura
que,
sense dubte,
és una aventura
de les bones,
no?
Perquè,
com diu l'Oscar
en les muntanyes
les més difícils
dels Alps,
una escalada
de dificultat màxima,
molt de perill
perquè cauen moltes roques,
segons ens va explicar
l'altre dia el Jordi Mena,
cauen uns rocots
com a neveres,
que va dir ell,
i, bueno,
vull dir que agrair-li
que continuï
informant-nos,
no?
Tant si la cosa
acaba amb cim,
com si acaba només
amb un intent,
caldrà seguir-los
i mirar a veure
que tal els hi va.
Doncs vinga,
escolta'm,
Òscar,
hi ha una postal d'aquestes,
des del Camp Basel
al Brot Peak.
Crearem un eslògan
des del Camp Basel
al Brot Peak,
en el qual
tothom
que vulgui seguir
una mica físicament
amb tacte
de la fotografia
de la muntanya,
el ratge aquest de llum
que ve projectat
des del K2
en la cua de drac
que és el Brot Peak,
doncs pugui rebre
aquesta postal,
no?
I tots els seguidors
mirarem
quina és la millor manera
d'arribar a la ciutat,
que són els que
realment m'estan
recolzant,
la ciutat de Tarragona
i totes les entitats
que es presten
doncs a oferir
una mica
aquest servei.
És una petita aportació,
però per mi
és una gran ajuda
la que m'està donant
la ciutat
en la que jo
pugui participar
en aquest
darrer
cercle
del 8.000
que em queda
el Brot Peak
de 8.047 metres
i que
a veure,
esperem que aquest any
pugui ser
el definitiu
que pugui
tancar aquest cercle.
La indumentària
que t'emportes
ja ha de temps
preparada,
no?
Perquè suposo
que a la xaqueta
encara som a temps
d'estampar-hi
algun seixell,
no?
Si algú
ens escolta
algun pare,
si sigui bo col·laborar
en l'expedició...
Hem d'estampar
algun seixell,
no?
Hem d'estampar
algun seixell.
Jo estic obert,
totalment obert
i espero d'aquí
en endavant
que es pugui
agiljar una miqueta
tot aquest tema.
Ara estic
amb els tràmits
de mal país,
també,
que són un país
que ens hem de posar
amb bastanta antelació.
Estem parlant
del Pakistan.
Per què van estar?
Pakistan, no?
Estan allà
per aquest,
no?
Les grans muntanyes
de la Terra, no?
L'aglomeració
de muntanyes
més altes de la Terra
estan concentrades
allà, no?
A la serrada
del Caracorum
i allà hi ha
cinc gegants d'aquests
dels 8.000 metres
i em queda
el darrer,
que és el Brot-Pic, no?
Crec que
ha de ser ara.
Ha de ser ara
i, bueno,
i tant el suport
aquest incondicional
de la ciutat,
del pont de Mahoma,
del diari
de Tac 12,
de la Diputació,
de les conferències,
tot això
ha anat envoltant
i ha anat creant
aquest clímax
que penso
que ha de ser
el que en definitiva
puguem pujar
del cim
del Brot-Pic, no?
Sí, jo crec que
amb el pròxim programa
potser ja podrem
informar la gent
on poden trobar
la postal,
com poden col·laborar
tothom,
fer una miqueta
d'aquest tipus
micromecenatge
que serveixi
per ajudar tots
amb una miqueta
l'Òscar,
perquè a Tarragona
puguem dir
que vam ser els primers
a fer els 14-8 mils,
i amb això
és una postal
que el cos
no és massa exagerat
i també és bonic
de conservar,
per dir,
tinc la postal
de l'últim 8 mil
i la tinc a casa
i la guardo.
I de l'expedició
que serà
el primer català
d'aconseguir
aquest efit
als 14-8 mils
principals
del planeta.
Òscar,
gràcies
per acompanyar-nos
un dia més
i ens veiem
di xous
amb la Mar Alvarez,
a la Diputació.
Gràcies,
gràcies a vosaltres,
esperarem en deliri
aquest proper dijous,
tots volem veure
aquestes imatges
i gràcies a vosaltres
per compartir
el Josep Maria
i amb tu,
Josep,
de poder estar
novament aquí
a Tarragona
a ràdio.
Josep Maria,
mel i llimona.
Sí,
i ron,
i ron.
A mi el dominicano
que tinc allà treballant
me diu que ron,
sobretot que no falte ron.
Vés fes un mandongo
i a veure com s'acura tot.
Un mandongo
i s'acura tot.
Gràcies també a Josep Maria Benal,
Lluís Coma,
s'ha de part tècnic
i també saludem els companys,
el Ricard Fernández,
però segur que ens escolta.
Fins aviat,
que vagi bé,
adéu-siau.
Vinga, adéu-siau.
Gràcies.