El matí de Tarragona Ràdio comença Amb Entitat,
un espai dedicat al teixit associatiu de la ciutat.
Amb Entitat.
Tot just quan passen dos quarts i mig de les 11 del matí
i després de l'espai Curar Sense Salut,
obrim una nova edició de l'Amentitat.
Avui l'avancem una miqueta, l'avancem mitja hora,
habitualment ho fem a les 12,
però recordeu que a partir del migdia us oferirem un especial
amb la nostra companya Núria Cartanyà,
al voltant de la figura de Federico García Lorca,
que aquests dies és present la figura,
com dèiem, en diverses activitats a Tarragona.
Aquest espai que dediquem a presentar,
a conèixer diverses entitats del teixit associatiu de la ciutat,
avui ens porta a parlar d'una entitat,
l'Associació Kilòmetre Zero,
i d'un projecte, el projecte Rosinyol.
I no vull ser jo qui el defineixi,
sinó que saludem ja a la nostra convidada d'avui,
la Marina Claveries.
Marina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ella és coordinadora, precisament, d'aquest projecte Rosinyol.
Marina, el projecte penja de l'Associació Kilòmetre Zero,
que si no m'equivoco sou una entitat social,
sense ànim de lucre,
amb diversos serveis i programes de voluntariat,
una mica definits a famílies, a persones,
amb problemes derivats, en certa manera,
de la situació de crisi, no?
Exactament.
Sí, sí, vam començar amb un projecte
amb infància i adolescència,
aquí als barris de Tarragona,
i després de dos anys treballant en aquest projecte,
que era d'unes morzars i era un altre tipus de projecte,
vam començar amb aquest projecte,
que és el projecte Rosinyol,
que és un projecte de caràcter més estructural,
que treballa ja no només amb els infants i adolescents,
sinó també amb les famílies,
i és un programa específicament de mentoria,
mentoria social inclusiva,
que tracta d'apropar joves de sisè de primària
a joves universitaris,
que estan estudiant a la universitat,
per fer-li una mica de referent positiu,
treure-les de la seva rutina una miqueta,
conèixer culturalment la ciutat,
passar estones d'oci,
i una miqueta el projecte està encarat a afavorir
una miqueta la inclusió d'infants.
De seguida tornem al projecte,
concretament al projecte que tu coordines,
però per posar-ho més en vestit,
per relacionar-ho encara més amb l'entitat,
amb l'associació,
qui la forma, qui sou,
com neix tot aquest projecte de l'associació Kilòmetre Zero?
L'associació Kilòmetre Zero neix una miqueta
de l'espírit d'un grup de persones,
amb el seu treball,
totes relacionades amb l'àmbit social,
treballadores socials, advocades,
que decideixen composar una associació
per enllagar projectes socials.
Sabien, perquè ja estan treballant a Tarragona,
que hi havia una miqueta,
un buit en determinats llocs,
i que es podien enllagar projectes
que anessin molt bé a l'àmbit de la infància
de l'essència aquí a Tarragona.
Vau detectar que hi havia aquests buits,
a la societat tarragonina,
sobretot amb aquestes famílies
que estan patint els estrells
de la crisi a nivell econòmic,
a nivell social,
no només a nivell econòmic,
sinó també no a nivell social.
És a dir, que vosaltres també us encarregueu
una mica d'això.
Funcioneu a partir de voluntaris,
de persones voluntàries, Marina.
Nosaltres vam començar...
Les persones que composaven l'associació
érem totalment voluntàries,
llavors això també ha donat peu
a que nosaltres cridem a voluntariat
per ajudar-nos una miqueta amb els projectes.
Tant el primer projecte que vam enllagar
com el segon projecte,
que és el d'aventoria,
tractem de treballar
amb aquest tipus de persones,
amb voluntariat,
perquè creiem que afavoreix
que hi hagi molt més feedback
entre les persones que treballen en el projecte.
ja no només s'ajuda a una altra persona,
sinó que aquesta ajuda repercuteix a tu, no?
Una miqueta.
Ara mateix, quin projecte esteu a punt
de tornar a posar en marxa?
El projecte Rossinyol,
ja la seva segona edició, no?
Exactament.
Aquest any comencem
amb la segona edició del projecte Rossinyol.
És un projecte que a Girona
porta més de 10 anys treballant-se,
a Barcelona més de 6 anys,
i nosaltres vam començar l'any passat
com a projecte pilot.
Vam tenir molt d'èxit, la veritat,
vam començar amb 12 parelles
de nens i nenes i voluntaris universitaris
i voluntàries,
i aquest any tindrem 30,
30 parelles, més o menys.
Déu-n'hi-do.
Això és gairebé multiplicar,
vaja, superar el 50%, no?
Sí, exactament.
Sí, sí, estem molt contentes
perquè la rebuda ha sigut molt, molt gran aquest any.
Nosaltres, al començar a septembre,
el que fem és cridar el voluntariat universitari, no?
i intentem que la major gent possible
s'apropi al projecte.
Nosaltres donem xerrades a totes les facultats de la URB,
a la majoria, diguéssim,
on ens deixen,
per entendre'ns.
I també aquest any,
una de les coses que hem volgut obrir
és el projecte a voluntari de grau superior.
Em semblava que era una oportunitat també
perquè altres estudiants
poguessin fer de voluntaris, no?
No només les persones que estan estudiant una carrera universitària,
sinó també els estudiants de grau superior.
Quina valoració en feu, Marina,
d'aquest primer any del projecte?
Perquè deies ara 12 parelles.
Això significa 12 alumnes i 12...
Perdó, 12 estudiants i 12 nens, no?
Exactament, sí, sí.
Nosaltres vam avaluar una miqueta els resultats del projecte
i vam veure que el projecte afavoria
no només la millora acadèmica del nen i nena,
sinó també l'autoestima,
la comunicació,
la manera de relacionar-se amb altres persones,
l'aprenentatge de la cultura,
de la llengua, no?
Afavoria en molts aspectes l'àmbit d'aquesta persona.
Sobretot l'àmbit social,
perquè coneixia altres persones,
coneixia un estudiant que li feia de referent,
que li ensenyava a la ciutat
i era una cosa que...
una oportunitat que difícilment aquest nen i nena tindria, no?
A la seva vida.
D'on són aquests nens que han rebut el projecte, Rosinyol?
L'any passat vam treballar només amb l'Escola Bonavista,
del barri de Bonavista.
Aquest any canviem i...
bueno, no canviem, ampliem,
treballem també amb Bonavista,
però amb el Miracle, l'Escola del Miracle
i l'Escola Campclar.
O sigui, treballem ja en algun barri més
i directament a la ciutat de Tarragona.
i arribareu ja a la trentena de nens,
és a dir, la trentena de parelles
que podran col·laborar
o podran fer ús d'aquest projecte.
El fórum, col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili,
tu ara ho deies, no?
Exactament.
Hem fet xerrades a totes les facultats,
on heu pogut.
Abans parlàvem, projecte de mentoria.
Clar, és això a què et referies tu, no?
Que l'estudiant sigui un referent per al nen,
que l'ajudi amb el seu dia a dia,
que li mostri a la ciutat.
Com és aquesta comunicació,
aquesta convivència entre la parella?
Bueno, una miqueta nosaltres partim
de la mentoria com a instrument d'intervenció social,
la mentoria...
Bueno, si nosaltres retornem una miqueta
i ens posem en la visió de cadascú,
qualsevol persona ha tingut un referent positiu a la seva vida.
Un mentor i mentora, al final,
és una persona que t'ajuda a descobrir
el que a tu t'agrada,
el que vols fer, no?
I que tu no pots tirar per al moment
la situació personal, social o familiar
que estàs vivint.
I el que fa l'estudiant
és fer-li aquest referent positiu, no?
D'ajudar-lo a l'hora de tirar endavant una miqueta.
A nivell social, a nivell cultural,
a nivell lingüístic...
I també una cosa que ens ha agradat
que és a nivell de consells,
a nivell d'amistat.
Exactament.
I a nivell d'exemple positiu.
Ja no només estem parlant d'una qüestió acadèmica
o d'una qüestió lingüística, per exemple,
sinó la cosa va més enllà.
És a dir, que la relació realment
que es deu establir
deu ser molt positiva.
No sé quin feedback, quin retorn heu tingut
per part dels alumnes, dels estudiants
i per part dels nens, també.
Sí, exactament.
Sembla que al principi costa,
perquè tu estableixes una relació nova
amb una persona nova, no?
Que malgrat ser un nen o nena
segueix sent una relació nova.
Llavors, al final d'aquest procés,
quan s'acaba el projecte,
veiem que s'establirà un vincle,
en molts casos una amistat,
que el que crea és que aquest estudiant universitari
també s'hagi...
hagi après moltes coses durant el projecte, no?
I aquest vincle no el vulgui trencar
quan s'acabi el projecte.
I com rebem el projecte a les famílies dels nens?
Molt bé, perquè al final és un projecte
amb el que els nens i nenes
gaudeixen d'estones d'oci, no?
Que potser els pares i mares
sobrecargats de treball
en aquesta situació que estem vivint
no poden donar als nens i nenes
una miqueta més estones d'oci
o portar-los a determinats llocs
perquè coneguin el teatre, el cinema, no?
i ja els agradaria,
però malauradament no ho poden fer, no?
També fem una tasca de sensibilització,
de sensibilitzar la societat, l'entorn,
sobretot d'aquests barris
i evidentment de la ciutat en general,
a l'hora de parlar d'igualtat, d'inclusió social, no?
Potser amb aquestes famílies
o amb aquests nens que ho tenen més complicat.
Exactament, no?
Una miqueta de garantir la igualtat d'oportunitats,
que tothom tingui oportunitat de fer coses, no?
De veure coses, de conèixer coses,
d'aprendre, ja no només en l'àmbit acadèmic,
sinó aprendre a nivell educatiu
de tot el que la ciutat
i els recursos de la ciutat ofereix.
Qui pot ser mentor d'aquest projecte, Marina?
Mira, ara mateix pot ser mentor o mentora
qualsevol persona que estigui estudiant un grau superior
o una carrera universitària,
de qualsevol facultat.
és una cosa la que incidim moltíssim
perquè la majoria de persones que en principi s'apunten al voluntariat
són gent que ja estudia carreres socials.
Treball social, per exemple.
Clar, educació social, pedagogia.
I nosaltres intentem que qualsevol persona
pugui ser mentor-mentora que estigui estudiant,
sigui enginyer, estigui estudiant enginyeria, medicina,
que una miqueta aquest referent positiu el poden fer.
I qui sap si el nen serà enginyer o serà treballador social?
No té res a veure, no? Aquesta referència.
Així, doncs, en guany ja teniu cobert
els mentors que necessiteu per aquests 30...
Sí, aquesta setmana mateix estem acabant
les entrevistes de selecció del voluntariat.
O sigui, si algú ens està escoltant
i es va apuntar, encara té 3 dies perquè ens ho entrem.
Que vagi de pressa, no?
Sí, sí.
Perquè no se val ni massa.
No se m'ha correcuita, sí.
Perquè encara podria ser que pogués participar.
Els participants, Marina, rebent una petita beca
que el que fa és sufragar precisament aquestes despeses
que es puguin generar durant la realització
precisament de les activitats, no?
És amb el que vosaltres els ajudeu.
Exacte. Nosaltres donem una petita beca econòmica
al llarg del curs escolar
que els ajuda als desprezaments, per exemple,
si han d'anar als barris, si han de venir a Tarragona,
si han d'anar a una altra ciutat,
si han d'anar a visitar una obra de teatre.
Intentem que aquesta beca correixi tots aquests gastes.
I després, nosaltres donem una formació prèvia,
que això és molt important, abans de començar el projecte.
Que és una formació que està arreglada per la Generalitat,
està certificada,
i els ajuda també, no només a saber
amb què estem treballant,
què treballem amb el projecte,
sinó a tenir una formació sobre mentoria,
que em sembla molt important.
I que després aquesta formació, un cop superada l'any,
un cop superat el curs, diguéssim,
aquesta formació els queda, els voluntaris,
com a llegat, també.
Exactament.
I com a formació feta, diguéssim.
Exactament, sí, sí.
Has tingut, Marina, tu experiència amb mentoria,
és a dir, com t'impliques tu, personalment,
també perquè ens serveixi de nivell d'experiència,
d'exemple, en aquest projecte.
Jo vaig començar a treballar en l'associació
quan van engegar el projecte Rossinyol.
És a dir, l'any passat.
Exactament, l'any passat.
Jo em vaig encarregar una miqueta de la coordinació del projecte
i vaig conèixer la xarxa de mentoria social de Catalunya,
que és des d'on nosaltres partim,
perquè ens ensenya moltíssim
quins projectes de mentoria existeixen en diferents àmbits,
ens donen formació específica en mentoria,
donen formació específica als nostres estudiants,
i això, tenir una xarxa darrere
en què estem inclòsos, treballant conjuntament,
ens serveix moltíssim a l'hora de treballar.
Jo, a part d'estar amb la coordinació del projecte,
faig moltes hores de voluntariat en relació a la mentoria.
Llavors, ens serveix també a nivell personal
d'aprendre i créixer mitjançant això.
En parlem sovint, de fet, tenim algun espai aquí a Tarragona Ràdio
dedicat precisament al voluntariat
i sempre fem aquella especial atenció
amb la figura del voluntari,
amb una persona que, evidentment,
ha de ser conscient del que fa,
no és només dir, mira, jo vaig a dedicar unes hores del meu temps,
sinó que també requereix, Marina,
un compromís i una responsabilitat.
Exactament.
En el nostre projecte és molt important
aquesta part de compromís,
ja que estem treballant nens i nenes,
a menors d'edat.
Llavors, tu no pots entrar a la vida d'una persona
i marxar a la meitat del projecte,
perquè pensem que és molt important aquest compromís,
ja no personal, sinó social,
amb el projecte i amb la persona
amb la que estàs gaudint, experimentant
i coneixent-te al final.
És molt important aquesta part.
12 nens l'any passat a Bona Vista,
30 enguany a altres escoles de la ciutat,
parlant de l'escola Bona Vista,
l'escola El Miracle i l'escola de Camp Clar.
Sí.
Teniu previst, i ja sé que és aviat,
perquè encara no heu començat el d'enguany
i jo potser ja m'avanço,
però la cosa pot anar ampliant-se
a altres centres de la ciutat?
Sí.
Nosaltres tenim previst,
de cara a parlar-lo aquest any,
per l'any que ve,
per el curs que ve,
a altres escoles de la ciutat
i també ampliar...
Nosaltres no treballem
no només a la ciutat de Tarragona,
sinó a la província de Tarragona,
i volem ampliar altres poblacions,
altres ciutats,
i engegar el projecte,
que això vagi creixent any-tres anys.
De fet, deies que el projecte Rossinyol
no és una cosa específica de Tarragona,
sinó que funciona
a un nivell més a gran escala,
per exemple, Catalunya, Barcelona, Girona...
Exactament.
I pot ser més enllà.
Clar, és que nosaltres,
la filosofia del projecte Rossinyol
ve de Malmo, d'una ciutat sueca.
i és on van començar,
més específicament,
a treballar amb el projecte Rossinyol
per un tema d'intentar treballar
la inclusió amb la immigració.
Tenim una causa oberta amb la immigració
i van treballar amb el tema
de l'acollida i la inclusió.
A partir d'aquí es comença a treballar a Girona
i actualment, després de 10 anys,
tenen més de 130 parelles.
A Girona no només és la ciutat de Girona,
sinó els pobles del voltant de la província.
Un projecte que voldríeu ampliar
a la demarcació de Tarragona,
d'altres pobles que a poc a poc
vagin apareixent mentors implicats,
voluntaris que s'hi vulguin implicar
amb la mentoria i també escoles o alumnes
que evidentment estaran oberts
i contentíssims de rebre aquest projecte.
De participar.
De participar, molt bé.
Marina, a banda, l'entitat ens comentaves abans
que l'associació Kilòmetre Zero
organitzeu altres projectes
i esteu també continuant treballant
per les necessitats de la població,
les necessitats estructurals sobretot
de la població, de la ciutadania.
Exactament.
Nosaltres ara mateix, a més d'estar
en ple procés d'engegar el projecte Rossinyol
d'aquest any i treballem amb els voluntaris
i voluntàries i amb les escoles,
estem dissenyant uns altres projectes
relacionats amb la mentoria
i relacionats amb l'àmbit social.
Com per exemple?
Algun que puguem explicar
o que tingueu ja bastant embestit?
Bueno, estem una mica dissenyant
un projecte de mentoria esportiva
que potser s'engegarà després de gener
i també ens té molt il·lusionats i il·lusionades.
Tot depèn al final del finançament
en què nosaltres disposem.
Som una entitat sense ànim de lucre,
treballem amb institucions públiques
i empreses privades
per al tema del finançament,
que ens ajuden una miqueta
a impulsar el projecte
i diferents projectes
i a portar-los a terme.
Una de les premisses que llanceu,
sobretot a través dels vostres missatges,
és que busqueu participació activa
i precisament finançament
per poder dur a terme tots aquests projectes
dels quals parlem.
Com podem apropar-nos a vosaltres?
Com podem col·laborar?
Quina participació exactament és la que demaneu?
I sobretot també com podem ajudar-vos
amb aquest finançament?
Nosaltres som una associació,
llavors es poden fer socis o socis de l'associació,
si es posen en contacte amb nosaltres,
al nostre correu electrònic,
poden preguntar una miqueta com funcionem
amb el tema de socis i sòcies.
És molt important perquè és una aportació
molt, molt mínima,
és una aportació anual
i que ens ajuda a continuar treballant.
És molt important perquè jo crec que és interessant
el tema de ser una associació,
comptar amb els socis i sòcies per a tot,
perquè coneguin els projectes,
per fer portes obertes
a l'hora d'engegar els projectes.
Ja no només treballar amb empreses
i entitats públics
perquè ens ajuden a nivell de subvencions
i ajudes econòmiques,
sinó tenir socis i sòcies
que composin el nostre teixit associatiu.
Tenim també pàgina al Facebook,
és a dir, que sou presents a les xarxes socials
perquè la gent també s'apropi i us conegui,
que avui dia és important,
perquè també les persones que vulguin us visitin
i allà trobaran tota la informació, no Marina?
Exacte, allà trobaran tota la informació requerida.
Estem a Facebook, estem a Twitter
i tenim pàgina web.
Si busquen l'associació Kilometre Zero Tarragona,
el projecte Rosiñol Tarragona,
ens trobaran.
Molt bé, doncs una altra,
ara també enllaçarem les nostres xarxes socials
perquè la gent us pugui acompanyar
i sobretot t'emplacem, Marina,
que ens vinguis a explicar d'altres projectes
que aneu engegant en el marc,
en el sí d'aquesta entitat
associació Kilometre Zero
i sobretot el projecte Rosiñol.
Quan engegareu? Quan comença?
Ara esteu, diguéssim, acabant d'escollir formar l'equip
i tot això arrenca?
Comencem la penúltima setmana de novembre,
o sigui, la setmana del 15 de novembre, més o menys,
del 15 al 25 de novembre,
comencem amb el projecte.
Fem una festa de trobada molt interessant a cada escola
on es coneixen nens, nenes, voluntaris, voluntàries i pares, mares,
equip de l'escola...
i a partir d'aquí, la setmana següent ja queden.
Ja es comença a quedar i es coneixen els voluntaris.
Amb 15 dies arrenca una nova edició del projecte Rosiñol
que dobla el nombre de parelles,
dobla i supera el nombre de parelles de l'any passat
i avui ens ho ha vingut a explicar la coordinadora
precisament d'aquest projecte Rosiñol,
la Marina Claveries,
també de l'associació Kilometre Zero.
Marina, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, gràcies.
I serà fins la propera. Bon dia.