Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Especulant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Jo coneixent la Federació Espanyola de Futbol!
No sé!
Anava a dir!
També coneixent el Nàstic!
Però això últim no ho diré!
Ahir fèiem càbales amb el Jordi Blanc!
Estàvem amb aquesta tessitura!
Estarem amatents!
Fins l'últim moment!
Pràcticament!
Però que jugaran dissabte aquella tornada
en cas de fer-la!
Jo gairebé poso-la amb el foc!
S'ha fet altres vegades!
Ha passat!
Davant de grans esdeveniments esportius!
O d'esdeveniments esportius!
I coincidència amb unes eleccions!
Sempre els partits s'avancen a joan en dissabte habitualment!
Home!
Ben dit el problema!
Que al mes de febrer estiguem pensant que el Nàstic serà campió
comparat amb altres temporades!
Ben dit el problema!
És el que diu el Carles!
Depenent de la Real Federación Española de Futbol
tot és possible!
Sí!
No descartis diumenge a les 9 de la nit!
O a les 12!
Una cosa rara d'aquestes!
En ple mes de juny!
Sí!
Ens tocaria fer doble o tripleta!
I si coincidís!
Bé!
Podríem dir aquell tòpic que tothom guanya!
I a més a més en termes futbolístics!
En termes futbolístics!
Perquè hauríem d'anar a les seus dels partits al nou Estadi
i a la Rambla i a la Passa de Font!
Però vaja!
Aquell seria el dia internacional de la premsa!
Aquell dia segurament!
Aquell seria el dia internacional de la bogeria!
He trobat un dia internacional que és el 3 de maig!
però com a dia mundial de la llibertat de premsa!
La llibertat de premsa!
Aquest sí que...
3 de maig!
Som Charlie!
No podem equiparar amb el patró dels periodistes!
Perquè els periodistes ens englobaria tothom!
No només a la premsa escrita!
Si algú sap que ens envia un Twitter!
Un hashtag o què?
Heu estat seguint el tema de l'estació de tren!
De la declaració de la ministra de Foment des del Senat!
Instàncies de Convergència de Jordi Sendra!
I les declaracions de l'alcalde!
Que diu que no es creu la ministra!
I que tot tira endavant!
Com ho esteu veient?
Tot plegat!
I en fi!
Doncs el rerefons d'aquesta qüestió!
Home!
Això està depenent del mateix govern que deu des de fa anys
8 milions d'euros pel mercat central!
Jo d'aquesta línia soc bastant...
Recolso bastant l'alcalde Ballesteros!
Que tot el que vingui de Madrid!
D'entrada ho agafem amb pinces!
L'anunci de la ministra recordem que també arriba 3 mesos abans
de les eleccions municipals!
En un any que hi ha moltes conteses electorals!
I el que és evident és que l'estació es troba en un estat lamentable!
Que tenim 15 milions d'euros pendents d'executar!
Doncs que és una estació indigna d'una capital de província!
I la xarxa ferroviària que a alta velocitat no arribi a Tarragona Ciutat!
Hem d'anar a 10 quilòmetres!
Fa que Tarragona estigui en una situació bastant tercermundista
respecte a Lleida o Girona!
Que estan amb estacions molt ben equipades al centre de la ciutat!
I crec que les reivindicacions de l'Ajuntament tenen tota la lògica del món!
Vosaltres ho coneixeu millor!
Però jo més enllà d'això, oi que la ministra va dir?
No, és que el projecte inicial no contemplava el tercer fil!
I llavors l'estem modificant!
Però des de quan fa que parlem d'això del tercer fil?
Oi, perquè és com si ara contracten a l'Octavi una revista japonesa
i li diu, escolta'm, Octavins, podries fer un reportatge de Tarra Coviva
dels escenaris, dels llocs...
I llavors quan fa tot el reportatge de 28 pàgines
no posa que hi ha actes a l'amfiteatre!
I diu, ostres, clar, és que no contemplava que hi hagués cap acte a l'amfiteatre!
Home, és que és Tarra Coviva!
És que Tarra Coviva utilitza l'amfiteatre per fer espectacles,
per fer coses, per fer activitats, perquè la gent el visiti, perquè la gent el vegi...
Doncs em recorda això!
No, és que clar, quan vam redactar el projecte no contemplàvem el tercer fil!
Però és que jo crec que tenia un any i ja en parlàvem!
Clar, vull dir...
No, és que clar, s'allarga i s'estira perquè, clar, hem hagut de modificar...
Si és que és així, eh?
Perquè a mi, si la resposta és aquesta, a mi em sorprèn!
Em sorprèn molt!
I més enllà d'això, el que deia l'estació, hi ha molta gent...
Ho heu fet mil vegades!
Anar a l'estació, parlar amb els usuaris,
veure com estan les coses...
És que hi ha...
És que jo...
Si la ministra ha estat allà, hauria d'estar 30 segons,
torna a marxar i dir, perdó, perdó, eh?
El primer que fa és demanar perdó per tenir una estació així!
És que està claríssim, jo estic absolutament d'acord amb l'Octavi!
I hi ha...
Jo hi ha argumentacions que em costa entendre-les!
No, miri, escolti'm!
És veritat, tenen tota la raó del món!
Aquí no hem invertit! Aquí tenim un problema!
I això ho hem de millorar!
I ho hem de fer el més ràpid possible!
No tenim diners!
Els hem de treure d'on sigui!
I buscarem la fórmula per aconseguir-ho!
I ja està!
Llavors tothom dirà...
Bueno, mira, han reconegut que tenen aquí un greu problema!
No!
No, a més...
No, o sigui, en dues setmanes tindrem una reunió!
Llavors l'Ajuntament diu...
Una reunió?
O sigui, a mi no m'ha convocat ningú!
Vull dir...
A veure, clar, jo no sé en quina previsió es preparen les agendes!
Però, home, una reunió d'una ministra amb un alcalde interpreto que es prepara en cert temps, no?
Vull dir...
Són d'aquelles reflexions i argumentacions que, clar, a mi em costa entendre, sincerament!
Sí, a més, la política del govern central, no?
D'apostar, doncs, per l'alta velocitat, que em sembla que cada quilòmetre costa 15 milions d'euros...
Ja no sé si se'n gasten 1.500, no?
Per fer línies que després s'han de tancar...
És que és un drama, eh?
Perquè...
Quan mires el mapa, què?
Quan mires el mapa de l'alta velocitat, dius...
Perdó?
Clar, se't posen els pèls de punta, dius...
Com?
Però, clar, després hi ha problemes que hi ha!
I encara perquè des de Portugal hi ha una mica de seny i han evitat la línia Lisboa-Madrid,
perquè el Tribunal de Comptes portugués ha dit que no és viable i que no té cap mena de...
Vaja, de validesa econòmica, no?
Clar, aquí està el problema, doncs, que per una part s'està apostant per una alta velocitat,
si més no dubtosa, i en canvi tenim les rodalies que estan com estan,
les estacions de tren que estan com estan,
i, clar, suposo que la ministra, com que ben va bé a Tarragona,
no ha hagut de patir aquesta infraestructura, que no hi ha ni equipament.
1.800.000 persones, ho deia també la ministra,
dels usuaris de mitja i llarga distància des d'aquí, des de l'estació de tren, en amunt.
Cap a Barcelona, Girona, vols dir, no?
Cap a Barcelona.
Però saps què passa?
Jo vaig estar 4 anys utilitzant cada dia, anada i tornada, aquest servei,
i jo li veig un problema, és que no li veig la solució.
Perquè, clar, tu quan vas per les costes del Garraf, per la costa línia Vilanova,
no línia Vilafranca, dius, clar, si aquí haguéssim de doblar, com ho fas?
O sigui, la via és la que és, és que n'hi ha una.
És una via d'anada i una via de tornada.
Clar, dius, no, mira, és que tenim dues vies d'anada i dues de tornada.
Aquí podem, mira, jo sé, segons quin tipus de tren per una via, segons quin tipus...
Però és que, clar, per allà ha de passar tothom.
Llavors, clar, per això encara es fa més necessari segurament altres fórmules.
Però les rodalies, o la mitjana distància, és que jo, sincerament, li veig...
I això ho parlava algun revisor.
Hi ha revisors que són enrotllats i són majos i que dius, ostres,
aquest home es pot parlar i estaríem fent una tertúlia el viatge d'anada i el de tornada.
Hi ha alguns que no, no entrarem en detalls.
Però i t'ho explicaven, dius, que clar, és veritat, i els usuaris ens ho diuen
i ens ho reclamen i ens diuen, és que com pot ser, sempre hi ha retard, sempre hi ha problemes,
però és que a la que un tren de rodalies es quedi tirat a les costes del Garraf
perquè se li ha punxat una roda, s'ho menja tothom, eh?
Però tothom, els que venen de Tortosa, els que venim de Tarragona,
els que surten des de Torredembarra, s'ho menja tothom.
L'únic és anar per Vilafranca, que és més llarg.
Clar, vull dir, i per això dic què li veig.
I després, quan arribes a Sants d'un altre, allí arriben tots els trens.
Arriben els Aves, arriben els Rodalies, arriben els mitjans a distància.
És clar, és que no es pot absorbir tant de tren.
I hi ha una cosa que no s'han explicat és com fer compatible això amb unes obres.
Que això no ho ha explicat ningú, eh?
Jo no els vaig patir a la gent que va patir les obres a Sants per l'arribada a l'Ave,
que era un altre drama, un altre drama.
Clar, és un problema, és un problema.
Però això passa perquè no hi ha hagut un manteniment al llarg dels anys.
És que jo crec que aquella línia, els meus avis el 1910 ja l'utilitzaven.
Fa 20 anys es anava més ràpid a Barcelona.
És exagerar la situació, però és que fa 20 anys...
Anava més ràpid.
És que és molt fort això, eh? És molt greu.
Jo estic d'acord en fer un gran acte ciutadà que plegui a polítics,
a sindicats, a entitats, a usuaris del ferrocarril.
Home, per mostrar la disconformitat, no?
Perquè es diu que es polititza el tema, no?
Però és que l'alcalde, que segueixi l'alcalde aquí ara,
o hi hagi un canvi d'alcalde, s'haurà de menjar el marron de l'estació de tren
i de la situació ferroviària, no?
Jo crec que és el moment que per una vegada tothom vagi en el mateix camí
i, ostres, demanem l'estació que realment es mereix.
Doncs una capital, no? Com és Tarragona.
Jo us vaig dir una cosa, però jo crec que la gent està...
Els usuaris diaris, els que estan allà cada dia, estan superresignats, eh?
Sí.
Jo anaves al tren i deia...
Avui que anem, 20 minuts tard.
Avui que anem, és mitja hora.
O sigui, acabes assumint la normalitat amb els endarreriments.
El dia que arribes puntual és una anormalitat.
I això també, clar, és una situació greu.
Però moltes vegades ho parlàvem.
Estaves al tren i deia... Avui que anem, 20 minuts tard.
Va, no passa res.
O sigui, era normal.
Era la normalitat.
I aquest és un problema.
És un problema.
Per això, entenc això de fer reivindicacions, que els usuaris...
És que el fastigueig és tal de l'usuari, del tio que està allà cada dia,
que fitxa cada dia...
Vinga, no.
A pagar.
Avui arribaré 25 minuts tard, però no passa res.
Jo pago igualment.
És tal que a vegades penses, sí, ara què?
Ara hem de sortir, avui no anem, avui tallem les vies,
avui fem no sé què, una manifestació...
És fastigueig.
Fastigueig.
Allò...
Ja ho tens tant assumit que dius, va, no ve d'una ja.
Per no parlar de quan és que anà a dret, eh?
Tot el trajecte.
Aquest és un altre, eh?
Clar, ja tens que...
Hi ha molta gent que va a dret, eh?
Demà mor a espunta i especialment quan vas arribant cap amunt, cap a Barcelona.
Sí, i la calefacció tota pastilla i la gent suant amb sis sota zero fora del tren.
A l'estiu l'aire condicionat que està a tres graus, que dius, home, tampoc no cal, que sí que fa calor però no...
I etcètera, etcètera.
És que...
moltes vegades ho hem parlat...
És per fer un llibre, eh?
És per fer un llibre, de veritat, eh?
És una pel·lícula de terror.
Sí, sí.
Parlant de fer llibres, ahir teníem la Sara Sánchez a la Tardúlia i ja ens explicava que el Col·legi de Periodistes, a través d'una col·laboració a nivell de tot Catalunya,
volen recuperar, doncs, aquells arxius de periodistes que han treballat tot aquests anys, eh?
Vull dir, durant anys anteriors, i que tenen documentació, molta documentació, i catalogar-los, indexar-los i recuperar-los com a memòria, doncs, viva d'un territori.
Què us sembla?
Perquè sou dels que aneu guardant les llibretes i, en fi, i al diari passa més, això, de guardar, doncs, allò, mons d'arxius, no?
Jo he de reconèixer que guardo totes les llibretes que he fet servir des que soc periodista, ja fa anys, és una cosa de...
Bueno, m'agrada l'hemeroteca i trobo que és una gran iniciativa, no?, perquè, home, és un valor afegit que els periodistes, doncs, que seguim molt l'actualitat
i tenim la sort de poder estar molt a sobre dels temes, doncs, home, és una cosa, doncs, que si el ciutadà pot tenir algun valor afegit, algun ús, home, i a més jo, com a col·legiat del Col·legi de Periodistes,
com a col·legi de Periodistes, doncs, animo a tirar endavant aquesta iniciativa que em sembla, doncs, la veritat, molt encobiable i molt interessant.
A mi també m'agrada molt. Sempre mirar enrere, fer mirades enrere, sempre és necessari per saber, també, on ens vam equivocar perquè també ho recollim.
No, escolta'm, això està malament, ho hem fet malament i hem de pensar. Doncs, mirar enrere és més que necessari per saber on ens vam equivocar i on no tornar a cometre errors en un futur.
D'aquesta manera que mirar enrere també és fantàstic per recordar grans moments, segur, perquè hi ha hagut coses que...
Ostres, sí, me'n recordo que... però no sé com anar... També pots recordar grans moments, històries, com ha anat evolucionant la ciutat...
Jo també sóc molt malalt, eh, d'això de guardar llibretes i tal. Fins i tot massa malalt, de vegades ho reconec de...
Però... però et fa gràcia mirar enrere, recuperar aquelles llibretes, mirar...
Jo, per exemple, ara, dient això, jo, per exemple, vaig estar sis anys aquí, del 94 al 2000, fent els partits del Nastic.
Jo tinc la llibreta aquella amb totes les alineacions de cada partit. Vull dir, les podríem recuperar i no hi hauria cap problema i ho tinc tot anotadet.
Per què? Perquè tu no saps mai... Està molt bé tenir internet i mirar el Google com he fet ara i mirar arxius, però no hi ha res com obrir la llibreta, veure la teva lletra i dir, mira, aquell partit el van guanyar 1-0 amb gol de Pallarès.
No hi ha res com això. I per això crec que és una gran iniciativa. Però sobretot per això, eh? Perquè està molt bé guardar el que ha fet la gent, els periodistes, al llarg de la història en aquesta ciutat, però sobretot per veure on no podem fallar i on hem de rectificar.
i, per exemple, des de quant temps fa que parlem de tenir un no sé què? Doncs segurament aquí recollirem, mira, això ja en parlaven...
La passada marítima, per exemple, que fa 10 anys ja se'n parlava. I més, i més, i més, i més. I l'ascensor del balcó, i bla, bla, bla, bla.
Doncs, clar, això hauria de servir també perquè alguns reflexionin, de dir, això no és cap novetat, això no és cap... No, escolta'm, és que ja fa tants anys que en parlem que com us hem de creure ara?
Si fa tants anys que en parlem, si ha passat tanta gent, si han manat tants colors polítics i no s'ha avançat,
amb quin argument us creiem ara o no us creiem ara? Doncs això, aquestes coses serveixen. Els arxius, recuperar aquestes coses, aquestes cròniques radiofòniques, crec que és molt interessant.
També per aquí se comencen, eh? Perquè vegin, no, és que hi havia una altra manera de fer periodisme també, diferent, perquè ara tot passa per noves tecnologies, noves ja no, eh?
Tecnologies, twitters... Això ha canviat molt tant.
Perquè parlem a vegades, no, el diari, no, que fa 25 anys que t'havies d'esperar que el senyor arribés a les 9 de la nit a casa, a trucar-lo al fixe, perquè si no tenies la notícia avui en dia, doncs, amb WhatsApp, amb internet...
La veritat és que ara ho tenim més fàcil.
Ja, ja, ja, ara fem producció via WhatsApp.
És que això és molt...
Imagineu-vos, eh? És a dir, amb els continguts d'un dia com el d'avui, no? Doncs bona part de la producció es fa via WhatsApp. Via WhatsApp, s'envien missatges, es contesten i això va ser impensable, eh?
A veure, és que, escolt, ara faré del buel o cebolleta, eh? Ho reconec, eh? Però, escolta'm, recordeu-vos-te'ls estudis del carrer de la nau de Tarragona Ràdio i per saber els resultats del Torreforta o del Camp Clar, saps a qui trucavem, no?, per saber-lo.
Quan jugàvem fora de casa, saps a qui trucava, no? Clar, l'equip estava viatjant, clar.
Alegat, no, suposo...
No, no, però clar, no podies trucar a l'equip perquè estava viatjant i no existien els telèfons molt, saps a qui trucavem, no? A la Guàrdia Civil. Clar, la Guàrdia Civil sempre estava al camp.
Trucaves a la caserna de la Guàrdia Civil, perdoni, vostès han anat al Camarles Torreforta? Sí, sí. Bueno, perdonen, ¿ustedes han ido al Camarles Torreforta? Sí, sí. ¿Cómo han quedado? 0-1, han ganado los de azul. Vale, vale, gracias.
Així sabíem el resultat del Torreforta o de qui fos, eh? Vull dir, era així, eh? Però no et parlo dels anys 50, eh? No, no, no. Et parlo de fa 20 anys, eh? No, no, les coses anaven així, mira com han canviat les coses.
Així no es perdien cap partit, eh? No, no, no es perdien cap partit. No, no, clar. Anaven en cap allà, no, anaven en cap. No, en tricorni, no, no ho sé. No, però, clar, sempre hi havia la parella de la Guàrdia Civil en els camps. No hi havia els Mossos d'Esquadra. Clar, no hi havia... Alguns, a vegades, trucaves a la policia local.
Però ben pocs, era la Guàrdia Civil. A més, buscaves el... Clar, ho buscaves a la guia telefònica. Això, molta gent això ho té a casa. És com un llibret amb les fulles molt finetes, amb un paper molt finet de color blanc.
Ara ja ho junten amb unes que van de grogues, també. I allí buscaves... Camarles, Guàrdia Civil o Caserna de Guàrdia... Eh, no, no, de veritat, eh? Clar, ara ja els telèfons els treus perquè tens el telèfon mòbil guardat...
I ara imagino la Beny Meritan anar al partit amb una llibreteta apuntant el minut del gol i...
I no t'enganyaven, eh? Això sempre era... Era verídic, no? Sí, sí, sí. Es feia il·lusió.
Bé, doncs, sí, eren altres temps, eh? Sí, sí. Efectivament.
Efectivament, eren altres temps. Efectivament.
Però, com vèiem, trobaríem molts reflex d'informacions que, bé, que continuen candents i ben candents, eh?
Hi ha una casa sencalla dilluns que ve i és l'obertura 24 hores del Servei Hemodinàmic,
a la qual n'hem parlat moltíssim.
Dia 16, dilluns, per tant, serà quan ja funcionarà les 24 hores del dia,
n'hem parlat, hi ha hagut mobilitzacions, concentracions, manifestos...
En fi, hi ha hagut de tot, eh? Aquests darrers dies hi ha hagut pressió popular
i d'això, doncs, finalment, obre dilluns vinent.
Què us sembla, el que ja s'ha dit, eh? Perquè s'ha dit moltes coses, això.
Que hi ha l'hora, no?
Trobo, doncs, que... Això, aquest país és com una carretera
quan no es mor algú, fins que no es mor algú, no s'arregla la carretera,
doncs, en el cas de l'hemodinàmica, exactament igual.
Ja vaig criticar una vegada, no? El fet de Bois Ruiz,
el senyor, benvenido, Mr. Marshall, no?
Que vingués a Tarragona a anunciar l'anunci, a fer l'anunci de l'anunci
de la data, doncs, de què es faria, no?
També, doncs, s'ha de valorar, doncs, que respecte a fa uns anys
ja s'havia incrementat l'horari
i ara ja es completa, doncs, diguem-ne, el procés, no?
Home, crec que és el que dèiem, no?
Tarragona, la ciutat, es mereix un servei com aquest
i, de totes formes, el problema segueixen tenint a Tortosa,
a les Terres de l'Ebre, doncs, que no...
Em sembla que no tindran encara el servei
perquè només és a l'Arnau de Vilanova de Lleida
i el Trueta, no?, em sembla, de Girona.
Llavors, encara hi ha, com si diuen en tema de tràfic, punts negres en aquest sentit,
però, bueno, és un pas endavant i s'ha de valorar, doncs, que es millori el servei
i benvingut sigui, no?, l'ampliació.
Clar, és que és fonamental.
És que estem parlant d'un servei bàsic i fonamental per la salut de les persones.
Ara, que no se m'enfadin els ecologistes,
jo, si veig un pi menys plantat a no sé on,
ostres, a mi em sabrà molt greu per aquest pi.
Mira, ostres, no s'ha pogut plantar aquest pi
perquè els diners per aquest pi han anat a parar
una part del sou d'un treballador d'hemodinàmica.
Doncs, benvingut sigui.
Em sap greu dir-ho així, eh?
I ara dic un pi per exagerar-ho una altra vegada
perquè hi ha molts altres capítols de dir
ostres, s'estan invertint uns diners en coses també, segurament necessàries, eh?
Però més necessari que tenir això,
trobo molt difícil trobar un servei més important que té.
És que em costa...
És bé, l'anunci...
Venim a anunciar que anunciem que hi haurà el dia 16.
Molt bé, fantàstic, moltes gràcies.
Però ja em va sonar estrany a mi en el seu dia?
No, però és que clar, encara estem acabant de treballar,
hem de quadrar horaris, no podem anunciar encara.
Escolta, si fa falta que algú treballi 24 hores seguides
per quadrar un horari,
que ho faci.
Que estem parlant de la salut de la gent, de les persones,
d'una persona que la vida li depèn de 10 minuts,
d'un quart d'hora, de 20 minuts.
Si algú ha d'estar 24 hores per quadrar uns horaris,
que els quadri.
I és que crec que no hi ha ningú,
absolutament ningú,
que pugui dir res contrari a això.
Al contrari, l'únic que podem dir és que
massa tard, ho haurien d'haver fet molt abans,
és que el veig un servei tan bàsic i tan fonamental
que de vegades sembla estrany que haguem d'estar fent debats
i tertúlies i parlant d'aquestes coses de dir
no, està bé, no? Sí, sí, clar, és que està bé.
És que ja hauria d'haver existit això.
De vegades aquests debats i aquestes tertúlies
no haurien d'existir,
perquè això ja ho hauríem de tenir
no sé si d'arrencada, evidentment,
perquè la medicina va evolucionant
i té nous estris i nous aparells
i nous mecanismes i nous sistemes de treball
i s'han d'anar implantant a poc a poc.
Però, home, que això ho tinguem 24 hores...
A Tarragona, a Tarragona, eh?
És que no estem
a una muntanya perduda
a Tarragona.
És que
sembla que de vegades tornem als anys 50
o 60.
Jo crec que hi ha tres àrees que tothom...
Vaja, que ningú discutirà
que s'hi facin inversions, no?
Que són sanitat, educació i serveis socials.
Jo està.
Crec que són les tres potes de l'estat del benestar
i si s'ha de retallar d'algun altre lloc
doncs crec que tothom podria arribar més o menys a un acord.
És que ho entendrà la gent.
És que la gent...
Ostres, són tres àrees bàsiques, no?
Que no s'hauria de retallar en res de tot això.
I crec que si fas un referèndum a la ciutadania
ostres, 24 hores hemodinàmica
doncs tothom votaria a favor
i és el que diu ell.
que és un servei bàsic
que el raro és que no existís ja a 24 hores, no?
És que aquí és el tema, clar, clar.
El tema és...
Veus, tornem a allò de la normalitat i la normalitat.
No, és que el normal hauria de ser...
No, miri, escolta, en comptes de 24 hores
és que ara més li afegirem uns aparells de nova tecnologia
que seran molt més eficaços.
No, no, és que estem parlant de 12 a 24 hores.
No n'hauríem d'estar parlant.
Que ja se va incrementar a 12, perquè em sembla que era més petit a l'horari
i respecte a algunes crítiques d'alguns partits, home, doncs recordar que s'ha anat incrementant,
que no era 24 hores i s'havia reduït a 12, no, no, no havia sigut mai 24 hores.
Mai 24 hores, correcte.
Esperem que es mantingui i, en fet, si s'ha de posar 4 treballadors o 5,
no crec que hi hagi ningú que ho critiqui.
Clar, o sigui, algú dirà, no, escolta'm, és que clar, hem de pagar 2 treballadors més, no, escoltim,
i 2 no, i 4.
Crec que tothom estaria d'acord a incrementar la dotació pressupostòria en aquest sentit.
Dilluns, eh, dilluns serà el dia d'obertura, aquestes 24 hores,
doncs molt esperades i reclamades pel territori i des del territori, eh,
doncs des de la ciutadania, del territori on s'ha reclamat bastament.
Seguiu el carnaval aquests dies? Teniu per vist anar a menjar 8 coca de llardons o motifarradou al mercat?
Jo no sóc gaire a carnaval de reconèixer que no és una festa que m'atregui especialment.
Jo el seguiré, però ja us ho explicaré dimarts i virem per què.
Jo el seguiré, el seguiré, estaré atent. Em fa gràcia.
Disfressaràs o no?
No, no, no, jo sóc molt poc de disfressar.
No, no, però saps què admiro? Perquè els admiro?
Les hores i la constància de la gent que participa. Els admiro, però els admiro amb profunditat.
Sí, sí, sí.
Els admiro i em trec al barret, les hores, els assajos.
Veia a la tele l'altre dia un reportatge que estaven assajant pels carrers,
no sé si era de Perefor, una de les colles de terra,
i pensava, el fred que deuen tenir, perquè allò devia ser un dissabte o un diumenge.
Devien ser les 9 o les 10 del matí o les 11.
Jo pensava, uff, això s'admiro.
Té mèrit, té mèrit, eh?
Els admiro, els admiro.
Escolta'm, és admirable la feina, les hores, la constància, les disfresses.
Hi haurà gent que no li agradarà, hi ha gent que li agrada,
això és com tota la vida, hi ha gent que li agrada el futbol i hi ha gent que no,
hi ha gent que li agrada el teatre i hi ha gent que no,
hi ha gent que li agrada l'òpera i hi ha gent que no.
Admiro a la gent del Carnaval per la seva constància, sí, sí, de veritat.
És que te n'adones que Tarragona és una ciutat amb una societat civil molt activa,
el que deia ell, la gent que està assajant el bar a Carnaval.
O la Setmana Santa, els passos de la Setmana Santa.
La Setmana Santa ja estan assajant, tenim les colles castelleres,
tenim, en fi, un munt d'activitats.
Valorem-ho.
Te n'adones que Tarragona és una ciutat en aquest sentit molt viva,
i que fem realment moltes coses, i que, en fi,
tot i que jo no sigui carnavalero, valoro molt també la feina,
el que deia el Carles, que fan.
I sempre dic una cosa, crec que sempre que vinc aquí ho dic,
hauríem de saber vendre'ns millor.
No a Tarragona. A Tarragona ja ho sabem que ho tenim.
Fora, a l'exterior.
Eh, que a Tarragona tenim això, això...
Però quan dic a l'exterior, ja a Barcelona, a Girona, a Saragossa, a Madrid,
i hauríem de saber fer-ho millor.
Un exemple, això seria Tarragó Viva.
Tarragó Viva és un esdeveniment que participa en molta gent,
d'entitats de reconstrucció històrica,
que s'ha sabut vendre molt bé.
És un referent dins del sector aquest, no?
Tenim moltes coses amb una projecció bestial,
ja no només nacional, m'arriscaria dir internacional,
i de vegades tinc la sensació que ens ho quedem nosaltres, aquí al Melic.
Ens mirem al Melic, oh, que macos que som i que bé que ho fem, eh?
No.
Sí que és així, sí.
Jo crec que tant...
El fet casteller...
Per exemple.
El fet casteller és...
Home, va ser portada una foto de l'any, em sembla,
no me'n recordo quina publicació americana.
Home, el 3 de 10 de la jove, em sembla, precisament.
I tenim el fet casteller, Tarragó Viva,
en fi, un esdeveniment.
Setmana Santa està declarada Festa d'Interès Nacional, també.
I ja vaig afegir-ho, però això ja, si vols,
a la següent atur i en parlo.
I els Jocs del Mediterrani, mal que els pesi a molts,
els Jocs del Mediterrani.
I ho deixo així, mal que els pesi a molts.
Perquè jo hi ha coses que no les puc entendre.
Crec que és un esdeveniment on ens hem de sentir orgullosos
de poder-lo acollir.
Que ens agradaria que vingués a Usain Bolt,
és que no participa als Jocs Mediterranis a Usain Bolt.
I Michael Jordan es va retirar.
Sí, sí, això té raó.
La gent ara s'ha de començar a enfrescar amb aquest projecte
i què? Dins del que pot fer Tarragona és el màxim.
Ja t'ho diré un altre dia, perquè amb això vaig molt calent.
Vaig molt calent, amb això.
Carles Cortés, gràcies per acompanyar-nos.
Una abraçada a tots.
No agafis el tren avui, eh?
No, no.
Octavio Solmig, gràcies també i fins aviat.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.