Gràcies.
Altre cop a l'estiu, ara en parlem del temps, ho fem en companyia del vicepresident del Consell Esportiu del Tarragonès, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
Maniga curta.
Maniga curta.
El Xavandro Torres, el president de la Fundació del Patronat del Sagrat Corp.
Jo, Andreu, què tal? Bon dia.
Bon dia, jo Maniga remancada.
Remancada, i que més a lleugera també.
I Manau Roc, advocat, bon dia.
Bon dia, jo doble mànega.
Doble.
Corbata.
Americana i corbata.
Això és l'uniforme ofici, no?
Sí, més o menys.
Déu n'hi do, com està el temps?
Perquè, no sé, cada cop està més estranya.
Ara puja, ara baixa, ara fa fred, ara no fa, ara plou.
Hi ha fanys que no hi ha mig temps, no?
Passes de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu, això de fanys que es diu, no?
Llavors, és veritat que a aquesta època el dia és més curt, llavors la primera hora fa fresca, però un cop surt el sol, si no passa res, fa bon temps.
No, no, i que ja fa uns quants anys que es mengem les castanyes, encara una mica curta, quasi.
Abans, per la castanyada, o sigui, per tots els anys la gent estrenaven els abrics i aquestes coses,
i ara això, no ho sé, no?
Els abrics no sé si les pots estrenar gaire aquí a Tarragona.
No hi ha dubte que el canvi climàtic està a l'ordre del dia, no?
Vull dir que això està claríssim.
L'efecte hivernacle, cada dia hi ha, i cada vegada més amunt, si no hi posem una mica de fred.
Passa que aquests dies s'ha de fer el canvi d'armari, no? S'ha de treure la roba d'estiu...
Això del canvi d'armari, cuidado, que és una cosa una mica perillosa.
És seriós, això.
Una cosa és canviar i l'altra és sortir.
Una cosa és canviar i l'altra és sortir de l'armari.
Es presta aquí, vux.
Per cert, que avui a l'informatiu...
Abans ho comentàvem fora de micròfon i hem dit una terminologia de l'argot dels jutjats,
que és aquest in dubbio pro reo, que és tan comú, eh?
Sí, en cas de dubte, a favor del inculpat.
En cas de dubte, a favor de l'imputat.
És una fórmula legal que evidentment està emmesa,
però que moltes vegades a nivell pràctic no serveix gaire, no?
òbviament, i té una raó substancial,
que és que si hi ha un dubte, no es pot condemnar, no es pot inculpar.
Però l'adubte ha de ser molt raonada i fonamentada, eh?
Perquè només que hi hagi una sèrie de qüestions
que m'inviuen una mica aquest criteri,
que a més és un criteri molt, diguem-ne, subjectiu,
doncs aleshores això...
Però sí, en cas d'indubio pro reo. Molt bé.
I a més en un cas molt delicat, eh?
D'aquí en parlem.
d'una mestre del Baix Penedès
acusada de abusos sexuals i corrupció de mort.
Sí, l'enabsolt.
D'infants, no?
Absolta, absolta.
Infants de 3 i 4 anys, no?
Sí.
Sí, sí.
Bé, ara, per exemple, hi ha un judici mediàtic, no?
El de Santiago de Compostela,
aquella matrimoni, o exmatrimoni, no sé,
que hi ha una sèrie de dubtes raonables, no?
Al voltant d'aquest tema,
perquè les proves són més aviat indirectes, més que directes.
Què passarà? Què no passarà?
En principi,
un professional del dret pot dir
indubio pro reo d'entrada.
Cas de dubte,
no hi ha cap prova determinant,
però, bueno,
sembla que això és una altra cosa,
està subjudicat i doncs deixem-ho estar.
No, ja li han retirat l'alimentació.
Perdó?
Ahir li van retirar l'alimentació, també, no?
No, em refereixo a aquella parella
que va...
Ah, aquella...
Ah, aquella...
...presuntament...
...presuntament a l'assumpte.
Sí, sí.
L'altre és el de la mort digna...
No, l'altre és el de la noia aquella...
De la nena petita aquella...
Sí, no, no, jo...
No, volia dir el dubte...
Com que jo també està en judici i tot allò, clar.
...el dubte d'aquest judici
en el qual hi ha una sèrie de proves indirectes
que sembla que ara a poc a poc
es van concretant una mica més, no?
Vull dir, etcètera.
De tota manera, a veure...
És que ara faig una reflexió en veu alta, eh?
L'anapsol, però...
Però, vaja, ja ha pagat, eh?
És a dir, l'anapsol, aquesta mestra, però ja ha pagat.
Sempre que hi ha...
Perdona, sempre que hi ha un enjudiciament,
sempre que hi ha una inculpació, es paga.
Entre altres coses, hi ha la famosa pagament de la tele,
que diuen,
que és la persona inculpada
que surt manillada o no
als mitjans de comunicació, sobretot visuals.
La pena del telediari.
Això és la pena del telediari, no?
Vull dir, o sigui,
ja és una presumpció
que genera dintre de la societat
un dubte
que potser sí que és cert allò.
I potser no, doncs no és cert, no?
Però és inevitable, eh?
Són influències indirectes
que avui dia juguen molt, molt, molt.
Hi ha pocs casos,
però hi ha hagut casos de gent
que se'ls ha inculpat d'aquesta manera.
El judici ha tardat anys o temps, vaja.
Aquí parlem de 2003, 2005, dels fets.
Els fets, exacte.
I després, el resultat que, no sé,
d'allò que se'ls acusava,
doncs s'ha demostrat que no és cert, no?
Però, millor, hi ha hagut de plegar
o hi ha hagut de deixar de fer allò
i després aquella persona,
potser professionalment,
depèn de quina feina tingui,
doncs li costarà molt tornar-la a agafar.
Això té molt dintre.
Molta gent, suposo,
que ha de començar, quasi,
diguem-ne, una vida nova.
Sí.
I a un altre lloc.
I potser en llocs,
sí, en llocs diferents a vegades també, eh?
Vull dir,
també són molt cruents la gent, no?
Vull dir, de seguida,
és allò, no?
Si ho diuen per alguna cosa,
deu ser,
compte que això també és molt...
Això també anem al tanto
perquè a vegades no és cert.
Tot això és molt delicat.
Efectivament,
parlem d'un món
en el qual l'error és possible,
com tota circumstància humana,
i aleshores,
alguna vegada, no gaires,
es produeixen errors,
involuntaris, certament,
amb condenes,
d'anys de presó,
de gent que no ha fet res.
Això encara més gros.
Això encara és més gros.
O, per exemple,
la temàtica referida,
poso exemples coneguts
de la gent del gran públic,
el rentacotxes aquell
que va anar a parar a Itàlia
durant un temps
presoner per un delicte
que no havia comès
i que, bueno,
gràcies a la intervenció
d'un mitjà
de comunicació escrit
d'un diari, m'assembla,
van començar els periodistes
a esbrinar, esbrinar, esbrinar,
fins que aquell home
el van treure
perquè li havien robat
la documentació
i l'havien substituït
per un mafiós.
Sembla que era de Mollet
o de per allà, no sé què.
Sí, potser sí, sí.
Perquè allà, no sé.
En fi, vull dir...
Hi ha casos d'aquests
que també són complicats
i tot això
no deixa de ser complicat
el trobar-hi l'entrellat
al final.
Problema, problemàtic,
això d'això, però bé.
Bé, si en dona de ser
aquesta frase, eh?
Indubio pro reu, eh?
Això ja ve que t'ha agradat molt.
Si no, no, és que
s'han trobat a l'informatiu
o ho hem explicat després.
Cas de que diguin alguna cosa,
invoca-la sempre.
Sempre, eh?
Indubio pro reu.
Ja m'ha pres de memòria
per si de cas
l'hem d'utilitzar.
Ahir, en aquests mateixos micròfons
fèiem tertúlia de política,
la primera tertúlia política
de la temporada
amb regidors i regidores municipals
i portaveus també.
Enguany són set, eh?
Hem hagut de fer una fórmula
per poder administrar
totes aquestes tertúlies
perquè si no durarien
com els plens, cinc hores.
I ahir parlàvem també
de l'adjudicació
a través d'esmausa
que és l'anella mediterrània,
tota aquesta anella
al voltant dels jocs
a la zona de Camp Clar
i que sembla que aquesta setmana
ja es podria adjudicar
amb l'empresa,
amb aquesta UT d'empreses.
També amb el Josep Maria Milà
aquí mateix s'ha assegut
i ens explicava
al regidor de l'urbanisme
com canviarà
tota aquella zona.
Ell deia, doncs,
bé, que hi ha certes
complexitats administratives
com passa sempre
en temes urbanístics
però que malgrat tot
confien que estarà tot a temps
i que per tant
es podrà tirar endavant.
Valoracions en general, eh?
De les dues coses.
I l'IKEA aquí al costat.
Efectivament, sí,
també l'IKEA
que també se'm parlava ahir
de que...
Jo penso que hi ha moltes coses
que van juntes,
sobretot el que és urbanitzar
els terrenys, eh?
Juntes vull dir
perquè es fan a l'hora.
El pla parcial de l'IKEA
també rebrà llum verd
d'aquest octubre,
és a dir, que tot anirà
una mica de lligat
i EKEA que treu...
Bueno, ja sabem el que treu.
En fi, qui arrenca?
No, no, no, no,
si vols vull dir
jo, home, jo tinc molts dubtes
en tot aquest projecte
i per un costat, clar,
tenim moltes coses a l'aire,
moltes coses penjades,
entre elles la part principal
vull dir la part econòmica
perquè, clar, vull dir,
tots sabem com han sortit
aquests últims dies a la premsa
tots els problemes
de si hi ha o no hi ha
suficient diners,
suficients euros
per poder desenvolupar
uns jocs olímpics
a la mediterrània
mínimament,
mínimament
acceptables, no?
Que, bueno,
que ara ha replegat,
com han fet,
ara ha replegat el terreny,
vull dir,
en fi,
van posar-hi voreres
o farol, això,
vull dir,
és el mínim.
El problema serà,
primer, vull dir,
què s'hi podrà fer exactament,
malgrat que...
Això està previst, eh?
No, no,
si el 3D ja l'he vist,
el 3D,
el 3D és molt bonic,
però, clar,
hi haurà el centre aquàtic
en aquest 3D?
Sí, sí, sí.
I serà, bueno...
Hi haurà el pavelló
que es visita ja,
es comença a fer més d'any.
L'estàdio efímer,
el que no serà, no?
No,
jo crec que això està bé
que no hi sigui,
perquè això sí que afegir,
o sigui,
gastar-se uns diners
en una cosa
que després s'ha de desmuntar,
no?
Llavors més val,
tot el que val diners
que es faci,
i que es faci,
se serveixi després
per la gent, no?
Fer coses efímeres,
bé,
pots posar
grada supletòria,
pots posar coses
d'aquestes, sí,
però desmuntar
tot una infraestructura,
home,
jo crec que
ja m'hi ha hagut millor
sol coemparat,
no?
Diguem-ho així.
Bé,
jo no tinc elements
de judici suficients
per poder aprofundir
sobre aquest tema,
jo crec que
els que estan treballant
sobre aquestes qüestions,
doncs ja deuen saber
per on van,
o han de seguir
per on van.
jo l'únic que sé
al voltant d'aquesta
adjudicació
és que,
segons sembla,
ens costa
als ciutadans
dos milions
menys d'euros.
Això és el que diu ell.
Molt bé.
Si això és així...
Serviran
per aplicar-los
en algun altre lloc.
No ho sé,
però si això sí,
em sembla positiu,
sempre i quan
l'obra,
la infraestructura
i tot
es realitzi
adequadament.
Per què ens costa
dos milions menys?
Perquè l'adjudicació,
l'empresa,
ha ofert un preu
més baix
que el de més...
Bueno,
per això,
clar,
però si jo
en una empresa
hi poso
10 milions
i llavors
ve una empresa
i em poso dos,
clar,
llavors direm,
no, no, tu,
ens hem estalviat
8 milions.
No, és que no baixis això,
home.
Això és més sèrio.
Clar, que sèrio,
però te dic
com t'estalvies els milions.
Això són temes tècnics.
Com t'estalvies els milions?
És que no t'estalvies,
tu pagues,
pagues el que...
No, a veure,
allà hi ha un pressupost
fet pels tècnics municipals
que això
costa tant,
el pressupost fet
abans de començar.
No ho hi pica.
És igual,
el candidat que vulguis.
Llavors,
això
es publica
perquè les empreses
portin
el seu projecte
sobre tot això
que s'ha de fer allí.
I hi ha empreses
que diuen
que es pot fer
per menys diners.
Llavors,
quan es diu això
és perquè
se sostenta
tècnicament
en documentació,
no perquè ho diu un.
Llavors sí que aquí
hi ha un problema.
al moment que...
Això no és estalviar-te
perquè el que fa el projecte
no el farà.
Home,
sí que t'estalvies
perquè tu tens uns...
Home,
mira,
escolta,
si no ho vols entendre
no ho entenguis,
però els diners
que surten d'entrada
diuen
això ens costarà 10
i després et ve un
i t'ho fa per 8
te n'estalvies 2
o te'n gastes 2 de més
te n'estalvies 2
dels 10 pressupostats
i tu els tens aquests 10
per pagar,
és a dir,
te n'estalvies 2.
Ja està?
Fins i és fàcil?
Home,
amb dos milions d'euros
són diners,
avui en dia són diners.
Sí,
són dos milions
i que recordem també
que hi ha la part de l'Estat
que en principi
s'ha format
3,4 de moment
de la PAU
entre l'Ajuntament
i el Consejo General
de Deportes
i que també hi haurà
aquesta aportació
per part de l'Estat
per fer remodelacions
i per fer...
I de la Generalitat
i d'empreses.
Els diners de les empreses
no són per inversions,
això ja són els patrocinis,
són per funcionament.
Jo no, a més,
és una línia
de com variarà,
com canviarà
tota aquella zona d'allà.
Perquè ahir també
el Josep Maria Milà
recordava
quan es va fer
el balòdrum
a la pista,
quan es va fer
en el seu moment
i que ja va transformar
una mica la zona
de Camp Clar,
d'aquella zona per allà
i com això,
doncs clar,
parlem de posar-hi d'Ikea,
parlem que entre les Gavarres
i pràcticament el barri
serà totalment nou,
una zona totalment nova.
Lligaràs bastant
la part aquella
amb bona vista
i Camp Clar,
que tot el tema aquest
arriba
fins allò
que hi havia al barri
tot això
i allà hi ha tot un parc
i tot una...
i després amb el temps
difícil
que això ja vindrà
quan toqui.
Depèn una mica
si es lliga amb habitatges.
Però això
els habitatges
els han de fer
els particulars
si tu
facilites
que allí
s'hi pugui fer
doncs
quan toqui
ja n'hi haurà de fer
perquè això no...
a gent.
Això serà després.
Allí és una zona
aquesta zona
de davant
de les Gavarres
una mica més avall
que sí que encara està
com estava anys enrere
i que bueno
el poliesportiu
de Camp Clar
ja té 30 anys
és que sembla que no
però la piscina
ara per Santa Tecla
la piscina i el pavelló
va fer 30 anys
que es van obrir
i amb 30 anys
en aquell moment
doncs estaven
correctes
que és els que et tocava
però amb 30 anys
canvien molt les coses
canvien les...
tot no?
inclús les normatives
dels edificis
i canvien
les necessitats
de la gent
i ara
en aquests moments
doncs si
pavellons encara
hi ha clubs
que tenen dificultats
per usar-ne
i la gent de Tarragona
de poder
anar allà
un dia
a jugar
si volen
també
perquè si només
ho donem als clubs
els particulars
que vulguin
fer un partit
de bàsquet
tot el que sigui
o de futbol
també han de tenir
un espai
per poder-ho fer
llavors
jo crec que això
serà
jo crec que això
estarà bé
vull dir
que no seran
els jocs
del confeti
això ja us ho diré
això és un...
em sembla que tampoc toca
però vull dir
que es quedaran dignes
i que seran uns jocs
importants segur
i que després
l'any 18
que és el més important
tindrem instal·lacions
per poder fer esport
jo crec de totes maneres
parlant
tornant una mica enrere
que allí possiblement
el tema IKEA
i el que hi haurà
al voltant
en quant a habitatges
en quant a altres
estructures
en quant
serà molt més important
que el fet puntual
d'aquesta anella
que aquesta anella
es farà servir
en moments determinats
en espectacles determinats
en canvi IKEA
donarà una vida
comercial
vital i tal
intensa
diària i constant
sí senyor
i serà
home és una gran empresa
amb una gran botiga
que rebutina molta gent
allà on hi ha IKEA
hi ha unes quantes firmes
d'aquestes
que quan allà on estan
porten
porten gent
i em porten
d'altres
al seu costat
també
i a habitat
correcte
això és el que jo vull dir
i el de Sabadell
no sé si heu estat mai
a l'Ikea de Sabadell
que és això que diu Pere
IKEA
s'implanta
i tot al voltant
morir i fer
com els bolets
altres firmes
l'anella esportiva
importantíssima
que va junt
s'ha de fer
però IKEA
donarà una vida
terrible
constant diària
donarà una vida
econòmica i social
terrible
perquè la gent hi anirà
ja sabut
és que això
és un polo de tensió
no només de la ciutat
sinó de tot el territori
que ja està passant
una mica
amb les Gavarres
les Gavarres
i tota la zona
també
d'altres
empreses
que hi ha
ubicades
a la carretera
de València
exacte
tot allò s'ajunta
no deixa de ser a prop
una banda
grans estructures
de grans empreses
i a més a més
està ben comunicat
perquè al darrere
tenen l'autovia
per anar amunt i avall
i una mica més
amunt i a l'autopista
tot això ajuda
el lloc geogràfic
on es posen les coses
també hi fa molt
no he donat noms
d'empreses
i d'establiments
grans
que hi ha per allà
però sabut és
quins són
i n'hi ha un esportiu
precisament
molt important
a la zona
aquella
de la carretera
de València
exacte
són comercials
llavors potser
amb la crisi
nosaltres hem perdut
bastant
tota la part
dels polígons industrials
més que res
el que hem perdut
són les petites botigues
les botiguetes
de tota la vida
això està claríssim
sí però una cosa
és a la centre de ciutat
però els polígons
mateix
vas per els polígons industrials
i sobretot
el de Val
es veu molt poca
molt poca activitat
segons quins
esclar
perquè moltes vegades
doncs
les empreses
tenen les naus
o tenen els llocs
on s'ubiquen
i allí
doncs estan
diguem-ne
tancats
dintre del seu nucli
de negoci
i no es projecten
cap en fora
encara hi ha altres
que sí
que tenen
projeccions externes
és que n'hi ha que
a més a més
tenen botiga
i n'hi ha que
a veure
l'engròs
o que ho fabriquen
o que ho empaten
veuràs el camió
que entra i surt
i no saps
què hi porta
sí, sí
això pot passar
i un altre aspecte
dels jocs
vull dir
és també
els esportistes
la qualitat
dels esportistes
aquest és un
també clau
per poder
clar
que la gent
després
d'aquí
dels voltants
anem a veure
els partits
de les diferents
activitats esportives
serà intens
perquè dura
deu dies
tot no ho podrem
bé
tot
però sí
que sí
que és un punt
important
depèn
de qui
vingui
les gestions
que jo
pel que sé
s'estan fent
és a dir
si
el comitè olímpic
i les federacions
d'aquí
fan
la feina
és a dir
porten
els esportistes
no portaran
la selecció olímpica
això no hi ha anat mai
però els
que seran olímpics
després
amb 4 o 5 esports
que això és el que s'està intentant
obligues
a Itàlia
França
Croàcia
Sèrbia
aquests països
a portar també equips bons
i llavors
el nivell
pugen
encara que siguin
sub-22
això puja
la
la tradició
amb els Jocs Mediterranis
és sempre portar
els que després
seran olímpics
per entendre'ns
els Jocs Mediterranis
són
l'any següent
dels Jocs Olímpics
comença el cicle
per entendre'ns
i la tradició
és aquesta
portar els esportistes
que
tenen
gairebé
l'assegurat
3 anys
abans
també
és una mica
gosarat
assegurar-ho al 100%
però són els que després
van als Jocs Olímpics
jo vaig estar els de Pescara
fa
no els últims
no els penúltims
per exemple
la selecció de futbol
hi havia el Jordi Alba
per entendre's
aquell any
havia jugat el Nàstic
són els que després
els que estan a punt
de sortir
al Mèrie
és la selecció
del Gasol
allà van sortir
els que encara juguen
alguns
tot va
una mica
en aquest sentit
però jo això
crec que és important
però per la ciutat de Tarragona
hi ha dos temes
capdals
un és
el llegat
el que quedi
d'instal·lacions
que després
siguin les adequades
per la gent
d'aquí
perquè això és molt bonic
però després
això és com una fira
s'acaba la fira
i no pot passar
com en Sevilla
que llavors queda
això no pot passar
n'hi ha de passar
perquè llavors aquí
farem un mal negoci
i després
al Mèrie es queixen
també
al Mèrie els hi ha passat
amb algunes coses
per exemple
amb la vila mediterrània
que és un lloc
a la platja
el terme del Mèrie
és molt gran
i no se l'acaben mai
jo hi vaig ser
una vegada allí
i van fer
com una mena
d'apartaments
i de bungalows
a la platja
un lloc molt bonic
però és que només
han vengut el 25%
ara en aquests moments
esclar
vull dir això
els bancs
ho deu ser
els amos
de tot això
vull dir això
i això no s'hi ha d'arribar
ara d'altres coses
no s'hi arribarà
perquè no t'ho deixen fer
perquè no hi ha possibilitats
que vingui ningú aquí
fer una especulació
d'aquestes
llavors
s'ha de fer racionalment
i raonable
és a dir
que després ens serveixi
i hi ha un altre tema
que jo també
tant en tant l'explico
o el dic
que és
la capitalitat de Tarragona
és a dir
nosaltres
amb això
anem davant
i al darrere
tenim tota una sèrie
de poblacions
que s'han apuntat
i això
no hi ha masses
esdeveniments
al món
que uneixin
a pobles
i a gent
com l'esport
això
tu ho saps
tu agafes ara
aquí baix
amb aquesta plaça
d'aquí al costat
deixes una pilota al mig
hi ha 4 o 5 criatures
de tot arreu
que tenim per aquí
i al cap de 10 minuts
tots juguen a futbol
o juguen a bascet
tots participen
vull dir
això és l'esport
aquest és
l'esperit
de tot això
també
és l'intercanvi
el coneixes
el poder venir
i després
hem de saber aprofitar
que veig gent de fora
que no hem vingut mai
per vendre'ls el producte
també
perquè està clar
que aquí
el turisme
que tenim
és europeu
però
de l'altra banda
del Mediterrani
no ens en ve gaire
o no ens en ve gens
llavors
això és una ocasió
perquè la gent
hi pugui anar
no vol dir
que vinguin molts
o vinguin pocs
això ja ho veurem
amb el temps
perquè això no és una
això és una cosa
que es posa ara
i si surt bé
doncs al cap dels anys
és quan teus el fruit
si ho sabem fer bé
i no només la gent
de l'esport
aquí hi ha més sectors
que estan implicats
això que estàs dient
ara està molt bé
però també té una doble lectura
que és la de que Tarragona
no ha pogut assumir
tots els esports
que es practicaran
en aquests llocs
però és que això no es fa enlloc
per què?
no, però això no es fa enlloc
a veure
però hi ha hagut
excessives sessions
a altres llocs
que s'havien pogut
estalviar
si haguéssim tingut
capacitat organitzativa
per fer-ho
capacitat organitzativa
no és la paraula
si haguéssim tingut
capacitat de mantenir
després
6 o 7 pavellons més
però una ciutat
com Tarragona
7 o 8 pavellons més
perdona
això és inviable
no ho dic això
no ho dic que hi ha hagut
excessives sessions
però bueno
està bé
ara pensem
que aquests llocs mediterranis
també tenen
aquesta doble lectura
de que
és una festa
i aleshores
hi ha una qüestió de fons
i una qüestió de forma
la qüestió de fons
va referent
a la
categoria
dels participants
que tu has esmentat abans
és a dir
és una plataforma
per uns futurs
olímpics
de la gran olimpiada
no?
és això
això és la qüestió de fons
a la gent
en general
la qüestió de fons
excepte els esportistes
els que coneixen bé
cada vessant
de l'esport
la gent en general
no saben gaire
veuran una festa
veuran un globus
veuran coets
veuran banderes
i veuran coses
i això
és el bonic
en cert mòduls
per la gent
és a dir
tot el color
que portaran els Jocs Olímpics
la varietat
de països
la varietat
de gent
la varietat
d'uniformes
això és el que donarà
sabor
i que restarà
a la gent jove
i a tothom
en aquests moments
estem en 3.800
em sembla que són ja voluntaris
que ja estan formant
que cada setmana
tenen
i això
ara és aquesta quantitat
però això
quan faltin 7 o 8 mesos
sempre a tot arreu
es dispara més
segur
som al damunt
la gent encara ho veu lluny
podem comprar mitges
un pis
a la zona aquesta
d'en Balmeria
al Toyo
es diu el Toyo
a la zona del Toyo
95.000 euros
un pis
allò és lluny de tot arreu
93.000
en l'avenida
de Jogos de Mediterranios
al Toyo
i defenem uns quants
en vent
veig que 95.000
no tenen alumina
no hi ha luminosi
no
90 metros
potser
a dues plantes
estaríem amb sensor
perquè aquestes construccions
fetes de pressa i corrents
moltes vegades
tenen segons
allò van enganxar
aquella època del boom
però després
a la de venda de costat
si vinga venir de França
correcte
escolteu
m'agradaria
que si vingues a tertulia
hem de dir
algunes paraules
a Neus Català
que ha fet 100 anys
Neus Català
que a més a més
ahir li feien un homenatge
no hi ha pogut anar
per això
malauradament
i ha tingut que anar
a la seva filla
la filla
la filla va ser
en aquest homenatge
que es feia ahir
a l'auditori del Liceu
ella és els guiamets
on continuï
els guiamets
i és la
recordem
l'única supervivent
dels camps de concentració
de tot l'estat
de l'única supervivent
d'un camp de concentració
en el qual van morir
93.000
en 92.000 dones
parlem del camp
de Ravensbrück
ahir feia 100 anys
Neus Català
i és un exemple
de lluita
de perseverança
de tenacitat
de valentia
en fi de moltes coses
és un emblema
jo crec que des d'aquí
els quatre que estem aquí
podríem manifestar
a tothom que ens escolti
que li retrem homenatge
amb aquesta dona lluitadora
perseverant
demòcrata
i fidel
sempre als ideals
que tenia
que eren els de la república
sí
val
aquesta és la realitat
no no
vull dir
és un bon exemple
de coratge
és un exemple
de coratge
molt bé
i de
més que a l'hora
després d'aquestes
situacions traumàtiques
com són
duríssimes
on ha de quedar
més o menys
ja no físicament
sinó perquè físicament
estàvem més o menys
però psicològicament
havien de quedar
no ho sé
les nits
han de ser terribles
perquè els somnis
i
les situacions
que devien viure
nosaltres ho veiem
en certa manera
des de la distància
però ja t'esgrifes
quan veus
encara les pel·lícules
en què apareixen tots
al centre
els camps de concentració
és que allò
si no ho veus
i t'ho expliquen
és lògic
i dius
això no pot ser
no podia ser
no podia ser
que pogués
l'espècie humana
un grup d'humans
pugui arribar
a fer això
fa 70 anys
no?
no fa bastant
jo m'agradaria
afegir-hi
la lleugeresa
en què a vegades
es fan servir
algunes paraules
per comparar
algú
amb nazis
en aquesta època
estem en una època
que sembla que això
m'hagi perdut el valor
del que vol dir
i del que van fer
i a vegades
aquest tipus de paraules
es llencen
i això
jo crec que és un insult
a la humanitat
no?
el lloc
l'home és un lloc
per l'home
no sé si ho explico bé
això que vull dir
i ara mira el que està passant
per exemple
a l'Orient Mitjà
és a dir
s'ha creat
una malignitat
atrevegada
d'embrió
que s'està projectant
és a dir
cíclicament
és repetitiu
com que els que ho van patir
van desapareixent
els que queden
ho llegeixen alguns
i els altres
inclús poden fer-ho
de tal manera
que com que no són conscients
del que representa això
o el que va representar
doncs
si no
allò que
et torneu a repetir
no?
això
la humanitat
té aquestes coses
que com que no
no es deu erradicar mai del tot
també deu ser veritat
i llavors
quan deixes que
una escletxa
doncs
aquesta maltat
o aquesta manera
d'actuar
surt
amb una bandera
amb una altra
amb un turbant
amb un barret
amb una gorra de plat
és igual
o amb una altra cosa
és igual
no tens res contra ningú
en principi
però vull dir
això es repeteix
i si vas mirant
la història
de les èpoques
en cada època
la seva manera
hi ha aquestes crueltats
que ara cada vegada
són més sofisticades
també s'ha de dir
però hi són igual
sofisticades
depèn
perquè aquells
de l'estat islàmic
no no no
evidentment
no no
però em refereixo
que ara hi ha internet
o sigui aquesta gent
ara estan fent servir
la tecnologia
diguem-ne
que hauria de servir
per ser més feliços
i per viure millor
no?
doncs
per
pels seus interessos
diguem-ne
del malignes
o de com vulguis
i això
desgraciadament
ha sigut sempre així
i per això
que s'ha començat
a fer aquesta pedagogia
i sobretot
el respecte
a la gent
que pateixen
i que han patit
totes aquestes
totes aquestes crueltats
perquè no costa res
dir-les
des d'aquí a la ràdio
però
aquí
qui ho ha patit
jo també he conegut gent
que va estar
clar
fa anys ja són morts
a camps de concentració
i t'explicaven coses
veritat
és garrifoses
i jo crec que
quan t'ho expliquen
no te'n fas el càrrec
fins al cap d'un temps
que ho recordes
perquè penses
que no pot ser
no podia ser això
és com una pel·lícula
sí, sí, exacte
la realitat
supera la ficció
que a vegades es diu
i amb això és així
la Neus
en alguna entrevista
ha explicat
que els fills
la filla
que l'escoltaven
de nit
que no podia dormir
que parlava
de nit
parlava recordant
l'horror
els traumes
els traumes psicològics
els fantasmes
que no es poden descartar mai
de la ment humana
et queden
et queden gravats
de forma tan intensa
que moltes vegades
és impossible
malgrat el temps
coses duríssimes
no?
increïbles
en fi
repeteixo
un homenatge
a la Neus Català
doncs ens sumem tots
amb aquest homenatge
també a Neus Català
des d'aquí
li enviem una forta abraçada
als guiamets
en aquest bonic poble
de Priorat
Pere Valls
gràcies
a vosaltres
Andreu Torres també gràcies
fins la propera
i Manuela Roca
gràcies
fins aviat