Comencem la tardúlia d'aquest dixous, avui 30 d'abril,
el darrer dia elaborable de la setmana, perquè ja sabeu que demà és festiu, 1 de maig,
és a més a més el dia del treballador, i avui en volem parlar i volem fer la prèvia,
volem parlar de la manifestació unitària que hi haurà a la ciutat, dels actes convocats,
i també com està tot al rerefons, la situació pel que fa a això, al treball, a la reforma laboral,
de tot plegat, en volem parlar i ho fem en tertúlia, en conversa amb Jaume Pró,
secretari general de Comissions aquí a Tarragona. Jaume, què tal, bon dia.
Bon dia.
I amb el seu homòleg, el secretari general de la UGT de Tarragona, que és el Jordi Salvador.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Parlem d'una jornada o d'uno de maig, que si féssim allò un retrocés, posem el retrovisor i mirem enrere,
no ho sé, diriu que ha canviat molt la cosa d'un any a l'altre, no?
Perquè a vegades es parla, quan fem, per exemple, dades a l'atur, sempre mirem l'acumulat interanual,
veiem que hi ha un cert descens, però la situació per a moltes famílies és idèntica al calcada, no?
És a dir, ni subsidi, ni treball, ni esperança, ni ingressos, no?
No, la situació està pitjor, perquè és un any més tard, i ara en aquests moments hi ha més gent que està a l'atur que no cobre cap tipus de subsidi,
i hi ha gent que està a l'atur que porta més temps a l'atur, hi ha més de la meitat de la gent que està a l'atur en aquests moments porta més de dos anys a l'atur,
i hi ha un 40% que no cobre cap tipus de subsidi, o sigui, per aquesta gent la situació d'un any a l'altre està empitjorat.
Diuen que les coses van millor, però la realitat és que això no arriba a les famílies, ni molt menys,
i abans no deixa de ser xifres macroeconòmiques, però la realitat que amaga és això.
A més a més, de l'atur que tenim, també tenim salaris més baixos, tenim precarietat,
la temporalitat i la parcialitat, o sigui, són les formes de contractació predominants,
en aquests moments, tota la contractació que s'ha fet, no hi ha contractació indefinida,
quasi, quasi tot és en precari, i a més a més, ja se'n parla a eliminar les protestes,
tenim la llei de la ciutat ciutadana, i en aquest sentit jo diria que estem bastant pitjor.
Això que deies dels salaris a la baixa, ho dic perquè, clar, tothom coneix casos de contractacions,
que s'aprofita l'evidentesa, el context, per fer això, precisament,
és a dir, per oferir menors salaris, categoria laboral inferior,
és a dir, que cap i la fi, doncs, condicions que van a la baixa.
Aquí també hi ha una, no sé si una dova cuble, hi ha una llei que ho permet,
però ja tenim un empresari que aprofita aquesta conjuntura,
i també hi ha el paper dels sindicats, que potser, no?,
que passa que creieu que la gent, en general, hi ha certa por a reclamar, a reivindicar,
a exigir els drets, fins i tot?
A veure, t'ho has dit, no ho has dit per parts, perquè la pregunta és molt interessant, no?
Primer de tot, la primera pregunta que has fet abans és si estem pitjor,
jo més diria una dada, no?, estem a les comarques de Tarragona,
és el 23% d'atur, el 23% d'atur és moltíssim la gent.
I jo crec que no cal ni l'any passat, anirem fa 4 anys,
que són els que van entrar al govern, i que si en 4 anys estem amb 23% d'atur,
potser alguna cosa responsable tenen.
Recordo que vam començar amb una reforma laboral,
i ara aquí ja contesto la pregunta,
la reforma laboral tenia només un objectiu,
afablir el poder de negociació dels sindicats
i afablir, diguem,
i facilitar l'acomiadament.
Això, evidentment, si tu tens, les teves organitzacions
estan més febles, lògicament estàs més dòcil,
i si damunt tens 6 milions d'aturats,
i hi ha altres 6 milions d'aturats que saben que hi ha 6 milions d'aturats,
això vol dir que la gent té por,
i s'entén que la gent tingui por.
També és veritat, i aquí també m'ha de dir,
que fa 125 anys, que va començar el primer de maig,
a la 1890, i aquí mai ens han regalat res.
Llavors, evidentment que estem vivint una situació d'explotació,
tu has dit molt bé, el que el Jaume ha dit molt bé,
cada vegada que es contracta és temporal,
tornem a l'època dels temporers i dels jornalers,
hi ha gent que va a jornal, a hores,
i cada vegada els salaris són més baixos,
hi ha gent que treballen a arribar a final de mes,
però el que m'interessa és intentar
expressar el missatge,
que quan no ens han regalat mai res,
és important la mobilització per un costat,
i recordar-nos que tenim un poder que és el vot.
Fa quatre anys estàvem pitjor,
perdó, diguem-ne que ara estem pitjor que fa quatre anys abans,
però alguna responsabilitat tenen els que manen,
que van fer una reforma dient que seria per crear ocupació
i per crear treball estable,
i ha sigut tot el contrari.
I damunt el que de abans, la reforma laboral,
i el Jaume ho deia molt bé,
ha sigut per afablir els sindicats,
per afablir la negociació col·lectiva,
i per l'altre costat, si això no era suficient,
ens han arriat una llei mordassa,
que és per criminalitzar la protesta de la gent.
En aquests moments tenim 300 sindicalistes imputats
i se'ls demana penes de presó.
Es diu aviat.
Es demana penes de presó com si fóssin criminals,
simplement per anar a la vaga.
I els defensarem a mort,
i que faci pensar la gent
que de què no es quedin al sofà de casa
i aquests dies surtin.
Estàs d'acord, no, Jaume?
Suposo que continuem majoritàriament.
Completament d'acord.
I a més, afegit una cosa,
vull dir que ho deies tu a la pregunta,
i és a dir,
és el moment que la gent s'organisi,
és el moment que la gent participi,
és el moment de sortir al carrer,
és el moment de fer funcionar bé,
diguéssim, els sindicats
participant activament dins d'ells.
Veieu, no?,
però aquesta mena de fantasma cap plana,
aquesta mena de por generalitzar-se tot a la ciutadana,
doncs bé, qui no té treball no en té,
però qui en té i té por a perdre,
també, doncs,
hi ha aquesta realitat, no?
És a dir, que a vegades exigir reclamar,
doncs, està condicionat per aquest factor.
Sí, però jo en aquest sentit,
com que tinc una certa edat,
jo vaig començar quan
te jugaves a alguna cosa més
que la feina,
te jugaves a la presó,
també, en aquells moments.
Llavors, jo em penso que no s'ha de tindre prou,
i a més a més,
la gent que té poca perda
tindrà menys por, encara,
en aquest sentit.
Hi ha una cosa,
l'altre dia,
vull llegir un lema en una sabaretta,
diu,
units tenim molta força,
organitzats som imparables.
Doncs el que es tracta és que la gent
participi, com deia abans,
s'organisi,
i de tindre por res de res,
vull dir,
tots junts podem donar-hi el tomb a tot això.
per una banda,
per la via de consciència de la gent
que ha de participar
en els processos electorals que hi hagi,
ha de saber qui vota,
ha de tindre memòria quan voti,
ara que comencem tot un cicle electoral,
que comencen les eleccions municipals
i continua després el Parlament i generals,
la gent ha de tindre memòria,
i, evidentment,
qui ha fet la reforma laboral?
Qui va votar la reforma laboral?
S'ha de ser, diguéssim,
masoquista
per seguir votant
a la gent que ha fet
tot està desfeta.
Qui és l'autor
de les polítiques d'austoritat
que ens han portat
a la situació en què estem?
Vull dir,
la gent ha de tindre memòria
en tot això,
i no s'ha de conformar únicament amb això,
evidentment,
sinó que ha d'estar, diguéssim,
vigilant i ha de sortir al carrer
per protestar i per exigir el que seu.
Demà hi ha una oportunitat,
aquest divendres,
1 de maig,
Manifestació Unitària,
sortirà, com sempre,
d'aquí al costat,
no som nosaltres,
l'Avinguda Roma,
una mica més amunt,
fareu un recorregut, no?
Exactament,
des de la plaça Imperial Tarracó
fins al Balcó del Mediterrani
on farem els parlaments
i desitgem que vingui molta gent
perquè és l'única manera
de fer de l'obbi de pressió.
Això és una cosa
que estem intentant inculcar,
la idea de que,
fins i tot a la gent que dius
que els sindicats poden ser millor,
sí, poden ser millor,
però t'ho vas t'implicar tu,
perquè no som una agència,
no som una institució més,
aquí, som treballadors,
que ens organitzem
i intentem fer el millor possible,
però com més gent hi hagi,
més millor poden funcionar els sindicats.
El que sí que està molt clar
és que a les societats
on no hi ha sindicats,
a les empreses
on no hi ha sindicats
les coses van molt malament
o van pitjor.
I això és el que la gent
ha de reflexionar
perquè hi ha una cosa
que, i el Jaume ho diu molt bé
amb l'eslogan que ha dit abans,
la gent ha d'entendre
que la lluita individual
no val.
És a dir,
ara ens ha venut la idea
que hem de ser emprenedors,
la idea que tots podem sortir
d'aquesta situació
precària, lluitant
i esforçant-te
i tot plegat.
No, no és un tema estructural també.
És un tema
que com ens en sortim tots
com a classe,
o sortim tots com a societat,
o un per un
som febles.
I això és el que costa més...
Mira, jo diria
que és l'anemic número 1.
Ja ens han pres
la mentalitat solidària
de dir, escolta,
els problemes
del costat,
els de la sanitat,
els de l'educació,
els de la universitat,
de les subcontratats,
són els problemes de tots
perquè això ho fan
una societat pitjor.
I ja està bé
de competitivitat
i comencem a cooperar.
Quin perdic me veieu?
Quina solució?
Quin camí
per aquells
altres de llarga durada
i especialment
a més d'aix anys
ja no posaré cap data,
cap a data,
però tots tenim en ment
persones que coneixem,
persones que porten
dos, tres, quatre anys
a l'atur
i que no hi ha manera
que vingui a repartir
el currículum
cap aquí, cap allà,
que havien treballat
amb sectors com la construcció
o amb altres sectors
o amb alguna indústria
que ha afectat la peronera
i que ara no hi ha manera
de tornar al sistema.
És una situació complexa.
Sí, a veure,
nosaltres
no ho patim directament,
sinó que veiem
el patiment de la gent
i per això plantegem
tres qüestions.
Vull dir,
per una banda,
recuperar el poder adquisitiu
perquè,
a més que sigui just,
ha de servir
com a estímul
per l'economia,
vull dir,
ha de reactivar
l'economia
i ha de permetre
crear ocupació.
Aquesta és una realitat,
al contrari
del que han estat
fent fins ara.
Després,
entenem
que,
mentrestant,
aquesta gent
que està patint
ha de cobrar
una renda garantida
de ciutadania.
En aquests moments
hi ha un ERP
a nivell d'Estat
i a nivell de Parlament
aquí a Catalunya
també,
que ha de ser complementària
de l'Estat.
Jo espero també
que els partits polítics,
en aquest cas,
siguin sensibles
i això no es retardi més
perquè no podem,
hem d'intentar evitar
de totes
que aquesta gent
caigui en l'exclusió social
i és un perill
que està aquí,
vull dir,
la pobresa
i l'exclusió social
estan a les portes
i per això
és urgent
que hi hagi
aquesta renda
garantida de ciutadania
que és el que plantegem
com a mesura de xoc
per en això.
Però després,
perquè evidentment
la solució
és la creació
d'ocupació
i la creació
d'ocupació
pot vindre
mitjançant
la inversió pública
o privada
i de miracles
no n'hi ha.
Llavors,
si és inversió pública
el que té a haver
d'alguna manera
és,
s'ha de recaptar,
té a haver una reforma fiscal
que permeti recaptar
per poder fer
aquesta inversió pública
i en paral·lel
ha d'haver
una inversió privada
i per això
dèiem
que la política
d'austeritat
s'ha demostrat
unes polítiques
totalment equivocades
i cal donar-hi la volta
en això,
cal recuperar
el poder adquisitiu
de salaris,
cal activar el consum
per a poder,
diguéssim,
crear ocupació.
És la línia també
del sindicat UGT aquesta?
A veure,
has ficat el dit
de la llaga,
la gent de major
a 55 anys
i té un problema,
un problema,
però,
i seguint-me també
la línia
de xaume,
de diners n'hi ha,
posaré un exemple
i ara deixo-me
una mica
amb el parlat
per encabronar la gent,
s'ha pagat
1.400 milions d'euros
per Castor
i aquí sí que hi havia diners
i a més immediatament,
pam, pam, pam,
amb 1.400 milions d'euros,
1.400 milions d'euros,
penseu que,
per fer una idea
del que significa això,
perquè són xifres tan grans,
l'Ajuntament de Tarragona
en un any
es gasta 170 milions.
Us podeu imaginar
1.400 milions d'euros
quants llocs de treball
poden sortir?
Per exemple,
de diners n'hi ha.
Una altra dada
per encabronar la gent,
i ara això surt
al carrer d'una vegada,
dir que a Suïssa
fa poc,
no fa res,
deien que hi havia
20.000 milions d'euros
de gent que havia
portat els diners a fora.
Evidentment,
no és la classe treballadora
que porta els diners a Suïssa.
20.000 milions d'euros,
la gent ha d'entendre
que no és un petit delicte,
són els diners dels llibres
dels nostres chavals,
de la nostra sanitat,
de la nostra educació,
de la nostra universitat,
és a dir,
que de diners n'hi ha.
El que sí que és mitjat
és que hi ha una política
que està feta
per uns interessos
i el que nosaltres reclamem
i exigim,
i potser aquí
haig de fer una crítica
perquè nosaltres sols
tenim una força limitada
als sindicats,
perquè ni legislem
ni fem pressupostos.
El que és interessant
és que hi hagi
un referent polític,
perquè això són solucions polítiques,
no és un tema econòmic
de diners,
n'hi ha.
El que passa
és que es pot utilitzar
per rescatar la banca
o per rescatar la gent
que produeix la feina
i que pot perdre la casa.
Aquesta és la diferència que hi ha, no?
Digueu-me, digues.
No, és que la festa
ha suposat
que,
si mirem la distribució
de la renda nacional,
ha suposat que
els que han perdut
han sigut els assalariats,
els autònoms
i els béns
i els serveis públics.
i qui ha guanyat
han sigut
les rendes de capital.
O sigui que
el diner
ha estat aquí
i s'ha redistribuït
d'una altra manera.
Hi ha hagut un trasbassament
de diner
dels treballadors
cap al capital.
Aquesta és una realitat.
Com també,
com dèiem abans,
en la reforma laboral,
hi ha hagut un trasbassament
de poder
dels treballadors
cap als empresaris.
I ho ha desnivellat.
I en aquest sentit,
vull dir,
hi ha alternatives.
No és allò,
és una cosa determinista,
no es pot fer
en una altra política.
Ara no,
hi ha altres polítiques,
hi ha altres llocs
que s'han fet
d'altre tipus de polítiques.
I llocs que no,
diguéssim,
que no són sospitosos
de ser molt rotjos,
han fet un altre tipus
de polítiques.
S'ha activat el consum,
han estimulat que,
vull dir,
no han anat
al revés.
Aquí,
ens han col·locat
en aquesta situació
que ara,
doncs,
s'ha de mantenir
i no en mendalla.
Però,
nosaltres pensem
que sí que es pot,
vull dir,
que és que se li pot
donar la volta a això
i pensem,
no és que sigui optimista,
però,
vull dir,
tinc l'optimisme
de la raó
en aquest cas,
que com que tenim raó,
pensem que ens en podem sortir.
L'última anúncia,
parlàveu del capital,
i si parlem de capital,
doncs bé,
a tothom li veu
al ment bancs,
com el BBVA,
que ahir anunciava
que tancarà 285 oficines
a tot Catalunya,
acomiadarà més de 1.700 treballadors
fruit de la compra
de Catalunya Bank,
després de les fusions,
que ja en parlà moltes vegades,
en fi,
de tot plegat.
Què està passant?
S'estan robant,
és el mateix,
és que el de la banca
no té nom,
el de la banca
no té cap nom,
és a dir,
penseu que
se'ls ha rescatat,
diguem de,
ells van provocar una crisi,
perquè està clar
que avui dia
la crisi
que tothom ja la té
visualitzada
qui va ser el responsable,
se'ls ha rescatat
i no han donat
cap contraprestació.
Segueixen a ben bancs
que tenen les clàusules
d'aquest suelo,
jo mateix l'estic patint
i no les treuen,
segueixen gent
que estan desnonant
i ells en canvi
se'ls va rescatar,
segueixen sense donar crèdit,
segueixen comprant-ne
deute públic
i és un atèntic escàndol
de la banca.
Aquí,
deixeu-me ser radical,
però penso que a un banc
d'aquests
els hauria despropiat,
senzillament així,
perquè penso que si tu
no has fet bé la teva feina,
si no t'has fet una feina,
si jo per exemple
soc professor
i faig semblar
amb la meva feina
doncs tinc responsabilitats.
Aquí hi ha gent
que ha ensorrat
tota una economia
i no ha pagat
cap responsabilitat
i no només això,
se'ls ha premiat.
Avui dia l'IBEX 35
i els grans bancs
estan encara,
veieu els beneficis
que estan traient
any darrere any.
Això és un altre
dels problemes
que tenim en aquesta societat
que ningú ha posat
en cintura a la banca
i al sistema financer
com al sistema fiscal.
Torna a dir el mateix,
solucions n'hi ha.
Ara fa falta
referents polítics
que les portin a la pràctica
i la pressió del carrer
i la pressió de l'opinió pública
per dir,
escolta,
és que ja està bé,
ja està bé
que ens prengueu el pèl.
Aquest model de la banca
t'ho dic en tots els sentits
i en si cas el Jaume
s'esplia una mica més
però vull dir
que és un autèntic robatori.
No,
és un model pervers
perquè igual que deia abans
que cal una reforma fiscal
per redistribuir,
també cal una reforma
del sistema financer.
Per què?
Perquè l'animalà
i diners
que se'ls ha inyectat
perquè tiren endavant
han estat bloquejant
fins ara.
El diner no ha arribat
a les empreses
ni a les famílies
i ens hem trobat
que empreses
que tenien projectes
que podien tirar endavant
per manca de crèdit
no han pogut,
diguéssim,
el diner
que se'ls ha insuflat
no l'han fet servir
per reactivar l'economia
sinó per arreglar
els seus comptes
i a més a més
invertint
en el que els ha suposat
diguéssim,
els hi podria suposar
més favorable,
però no, diguéssim,
ajudar les famílies
o ajudar les empreses
que és la finalitat
que havia tingut
aquesta inyecció de diners.
Que no s'ha insorres
al sistema bancari
o a un determinat banc
perquè pogués continuar
amb la seva funció,
però no ha continuat
amb la seva funció
i així sí que ha arribat
a la inyecció de diners.
Jordi parlava
d'expropiar algun banc
i de fet
a veure
el BBVA
el FROP
va pagar
1.165 milions d'euros
per Catalunya
Banc,
per tant
aquests diners
són de tots,
no?
És que
això que deia abans
amb la mentalitat
és que ens han trobat
les idees
als anys 80
al Mitterrand
a França
al costat
parlava de nacionalitzar
la banca
i d'expropiar
la banca.
Aquí també
s'havien expropiat
als anys 80
algun banc
perquè avui dia no,
avui dia se'ls ha rescatat
amb el diner públic
amb el diner de tots
que jo no tinc res
a veure amb aquesta festa
per exemple,
que dic jo
com un exemple
de molts treballadors
que no tinc res a veure
amb aquesta festa,
escolta,
a veure,
jo si he fet una mala hipoteca
ho estic pagant
molt malament,
a mi sí que no m'han rescatat,
en canvi aquesta gent sí,
aquesta gent ha fet aquí
un negoci
indescent
i no han pagat cap responsabilitat
i això d'aquí
indigna la gent
i ara
el que hem de passar
des de la indignació
a pressionar
perquè hi hagi
aquests referents polítics
que siguin capaces d'expropiar.
Anem al tema
per exemple
del Barcelona
o el famós
i és un petit detall
un petit exemple
si tu tens
una entitat bancària
que va expropiar
i ha estat 20 anys
sense saber fer res
en aquell terreny
no ha fet absolutament res
si tu vas expropiar
uns individus
per fer una cosa
que era d'interès general
i tu amb 20 anys
no és capaç de fer res
potser t'han d'expropiar tu
i això d'aquí
per mi és de sentit comú
però això avui dia
ja sona
extrema extrema extrema esquerra
doncs no sé
si hem de tornar
a alguns elements
diguem-ne
diguem-ne una mica més radicals
perquè està clar
que aquesta gent
sí que són radicals
i són radicals
i aquests sí que porten
al seu programa
fins les últimes conseqüències
que hagui i caigui
Abans Jaume
apelaves a la memòria
a la memòria
de fets viscuts
del passat
d'un passat
que no està enllunyar
recordes alguna gran
mobilització ciutadana
per exigir drets
que potser ara
estan
o perduts
en hores baixes?
Vull dir
de la democràcia
la primera vaga general
que es va fer
que va ser la del 14 de desembre
de l'any 88
i després
hi ha hagut
tot
una sèrie de mobilitzacions
que
el que passa és que
aquí ens ha agafat
al mig
tota una combinació
de coses
vull dir
que ens està perilló
crec que ens en sortirem
ens en sortirem
ara
el temps que tardarà
i com quedarà la cosa
és el que ens estem jugant
en aquests moments
aquesta la situació
que tenim en aquests moments
que és una situació
bastant fumuda
perquè
hem fet
mobilitzacions
molt importants
crec que les més importants
que s'havien fet
en el temps
s'han fet
però el que sí que és cert
és que els resultats
no estan encara
per veure's
hi ha petites coses
però
una d'elles
que pot sortir
molt aviat
és que com a conseqüència
de totes aquestes mobilitzacions
a final d'any
tinguem un canvi de govern
que no
si caurà
no serà
perquè és veritat
també serà
perquè
vull dir
mos han mogut
han fet
i tal
crec que
això hauria de prendre bona nota
a tothom
per canviar la política
que s'està fent
però vull dir
si em preguntaves
no sé
quin temps
volia
que em retrocedís
però
crec que la primera
important així
va ser
per la
la del 14 de desembre
el 88
si vols
amb el tema del temps
podem començar
amb la primera
1890
es reclamava
les 8 hores de treball
avui dia
hi ha molta gent
que en fa moltes més
i fa molta gent
que fa hores extres
que no són pagades
la realitat
en aquests moments
comença a ser
ratllant l'explotació
en molts llocs
llavors
tot el que ha fet
el Moït Obrer
al llarg de la seva història
amb aquests
més de 100 anys
d'història
més de 125 anys
d'història
ha sigut per guanyar coses
que en aquests moments
estan en perill totes
absolutament totes
des de la sanitat pública
estan en perill
ja no anem
el tema de corrupció
que està
avui dia
als diaris
sinó
que tothom
està patint
que està veient
que la sanitat
que teníem fa uns anys
no és la mateixa
que tenim ara
i això
ja ho havíem valorat
poc
i això també
són guanys
el Moït Obrer
absolutament
tot el que tenim
des de la incapacitat temporal
des de les pensions
des de les vacances
tot això
està en joc
en aquests moments
el fet que l'educació
sigui gratuïta
i per tothom
i universal
tot està en perill
en aquests moments
perquè van per aquí
estan privatitzant
estan criminalitzant
els serveis públics
dient que són ineficaços
etcètera
la idea que hi ha
és tot el mateix
és carregar-se
carregar-se el registre civil
que ens estan convertint
en privat
aquesta és la idea
la idea és que
tot el que era del poble
era públic
era de tots
és que sigui
objecte de negoci
les aigües
les estan privatitzant
l'energia
ha estat privatitzada
les telecomunicacions
ha estat privatitzades
és a dir que
el Moït Obrer
és més important que mai
perquè a més
es dona la
l'evidència històrica
que quan el Moït Obrer
ha estat fort
diguem
la societat
ha estat més justa
i millor
Què us diu la paraula
classe mitjana?
Doncs que
que està desapareixent
vull dir
en aquests moments
hi ha molts més pobres
que el que hi havia
i hi ha més rics
i el mig
està desapareixent
la classe mitjana
està desapareixent
jo em volia referir
vull dir
ja que ell ha tocat
el caràcter internacional
del primer de maig
i de més
a una cosa
que s'està negociant
en aquests moments
i que pot tindre
uns efectes
devastadors
per a
pels treballadors
i les treballadores
del nostre país
que és el tractat
aquest com se diu
el TTIP
tractat de
trasllat de comerç
que és
la Unió Europea
i els Estats Units
i llavors es tracta
d'harmonitzar
tota una sèrie
de drets
que són drets laborals
mediambientals
i de consum
però
harmonitzar
amb els Estats Units
vol dir
harmonitzar-los a la baixa
perquè els Estats Units
és un país
que no ha subscrit
sis de les vuit normes
bàsiques
que té la OIT
com la negociació col·lectiva
com llibertat sindical
o no ha subscrit
tampoc al protocol
de Quioto
o
en el tema
de transgènics
etcètera
i això voldrà dir
a curt termini
menys drets laborals
menys drets
mediambientals
i menys drets
de consum
i això que és un títol
es traduirà
diguéssim
en pitjors condicions
de treball
aquesta és la realitat
que tenim
i això s'està negociant
no se desconeix
el contingut
perquè ho estan fent
en tota l'opacitat
i l'únic que se sap
és que harmonitzar
amb els Estats Units
vol dir
menys drets
doncs bueno
vull dir
crec que també
demà
la manifestació
que farem
a les 12 del migdia
és un bon moment
diguéssim
de situar
totes aquestes qüestions
o el que està passant
a la Mediterrània
que estan conventint
el mar Mediterrani
en un cementeri
vull dir
els interessos econòmics
vull dir
en aquest cas
passen per damunt
de lo que és
una crisi humanitària
com el que està passant
està previst
que aquest 2015
morin al Mediterrani
més de 30.000 persones
si no som sensibles
a tot això
vull dir
anem molt malament
hi ha una
si diguéssim
ara aquí
un economista
ens parlaria
dels cercles
que fa l'economia
és a dir
quan consumim
tu consumeixes un lloc
aquest diner
va cap a un altre lloc
després cap a un altre
passa per als treballadors
els paga un salari
i finalment
té una finalitat
pot arribar
al territori
o pot anar
a un altre lloc
és a dir
que també
a nivell de consum
a nivell del dia a dia
també hauríem de ser conscients
d'això
d'on invertim
els nostres escassos recursos
aquí moltes gràcies
i dèiem els autònoms
que s'equivocaven
a vegades no venien
a les nostres manifestacions
perquè estan més a prop
els seus interessos
dels nostres
que de les grans superfícies
aquests 20 milions d'euros
que parlava
abans que anaven a Suïssa
no eren
de petits autònoms
ni de petits empresaris
quan tu tens un comerç
de proximitat
quan tu tens un comerç
de ciutat
doncs si guanyen
té un benefici
de mil euros
aquests 20 mil euros
queden al territori
si tu guanyes
milers i milers d'euros
aquests diners
van fora
si damunt tenim
una fiscalitat
com la que tenim
o tenim una admissió fiscal
o tenim una permissivitat
per sortir d'aquests calers
en tot el món
estic parlant
ja no
és un sistema global
però si no fiquem fer
això d'aquí
doncs tot això
hem de pensar
que aquesta gent
són gent
que s'està robant
a tots els plegats
i és així
la petita i mitja d'empresa
recordem
és el 99%
del teixit empresarial
del territori
d'aquí de casa nostra
també de Catalunya
99%
l'altre són
grans companyies
Jaume
gràcies per acompanyar-nos
Jaume Prós
gràcies a vosaltres
demà a les 12
la manifestació
gràcies a vosaltres
a la base imperial tàrrec
i també al Jordi Sabador
el seu homòleg de l'UGT
gràcies
i fins a la propera
que vagi molt bé
demà a les 12
manifestació
unitària
aquí a Tarragona
en el mar d'aquest dia
internacional del treball
aquest 1 de maig
serà doncs aquí també
l'epicendre
a la ciutat
doncs amb aquest recorregut
i amb aquests manifestos
al voltant de temes
doncs com els que hem parlat aquí
que vagi molt bé
fins aviat
moltes gràcies
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat
a la ciutat