Comencem la tertúlia d'actualitat, avui divendres,
terreny divendres de mes, tertúlia de portaveu,
se'n compartim a Marga Santís,
portaveu de Gormes i Val d'Initiativa per Catalunya,
vers que es reunió d'Alternativa.
Marga Santís, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Ho dic ràpid perquè és llarg, eh?
Sí, és molt llarg.
I que dure l'argo.
Exacte, bueno, de fet durarà, eh?
De moment durarà, sí.
De cara a les municipals dur, segur, eh?
El Jordi Roca, també, en nom del grup municipal del Partit Popular.
Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
S'acompanya també Victoria Forns,
portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.
Victoria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I Begoña Floria, en nom de l'equip de govern del PRC
i també portaveu municipal.
Begoña, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara parlarem de moltes coses, eh?
Perquè aquesta setmana ha sigut intens a nivell d'actualitat,
en molts sentits, eh?
Però també avui totes les mirades estan posades a l'accident,
al tràgic accident d'avió del Saps.
I a Tarragona també un acte d'homenatge, una jornada de dol,
unes circumstàncies que han canviat radicalment d'ahir cap avui,
quan la fiscalia ha assenyalat el copilot com a presumpte,
hem de dir presumpte encara, autor d'aquesta desgràcia.
Com ho estan visquent, com ho veuen?
I naturalment, doncs, des d'aquí també enviem un dia més,
ja ho vam fer ahir, i també, doncs, el dia de fet,
el màxim suport a les famílies, que el cap i la fila que es tracta ara.
Home, jo crec que estem tots molt colpits, no?
I després de la roda de premsa d'ahir del fiscal,
jo crec que encara més, si cap.
La desgràcia és la mateixa, és tràgica, 150 innocents, no?
Que deixen la vida de manera sobtada,
entre els quals hi havia criatures molt petites,
i a més a més nens, 16 nens que havien estat,
doncs, precisament aquí a Catalunya, amb un intercanvi.
I això, tinguis fills o no en tinguis, eh?
Jo crec que tots ens podem posar a la pell d'aquestos pares,
d'aquestes mares i d'aquestes àvies,
que jo crec que encaixar una situació tan traumàtica com aquesta
es fa molt difícil.
Jo crec que destacar també les mostres de solidaritat, no?
De quants psicòlegs i altres professionals, doncs,
que han atès i han acompanyat en el moment del dol,
que deu ser absolutament difícil, no?
Saber què has de dir en aquests moments,
i per tant, jo crec que les mostres de solidaritat
a nivell internacional, no?
I com també molts cossos de seguretat s'han posat d'acord,
tant des de Catalunya com de l'estat espanyol,
França, Alemanya...
Jo crec que és d'aquestes imatges en les que un veu
que quan sumem els esforços en situacions aquestes tan dramàtiques,
doncs, es veu, no?,
que al món existeix encara, doncs,
aquests valors de la solidaritat i de posar-te al lloc de l'altre.
Desitjar que aquesta gent pobres, doncs,
puguin recuperar, doncs, els cossos dels seus familiars
i puguin fer de veritat aquest comiat necessari
per tancar, doncs, aquest cicle vital, no?
Jo em quedo també, com diu la Victòria,
amb aquestes mostres de solidaritat,
amb la capacitat que tenim tots
i que moltes vegades no en som prou conscients
que la tenim, de posar-nos en els llocs dels altres
quan hi ha una tragèdia
i de ser capaços de sentir el que deuen estar sentint els familiars.
El tema dels nens que anaven d'intercanvi
és especialment colpidor.
Totes les desgràcies, d'alguna manera, t'afecten,
però el tema dels nens que van d'intercanvi
i el tema d'aquests nens que anaven cap allà
és terrible, perquè, a més, clar,
nosaltres hem tingut canalla que ha fet intercanvi
també en Alemanya
i he tingut nenes d'Alemanya a casa
i la meva també hi ha anat allà
i llavors és molt fàcil, doncs,
posar-te en el lloc dels pares, dels crius
i pensar que, bueno, que al final
tots som molt fràgils,
el més important que tenim és la vida
i que depèn moltes vegades de circumstàncies
que no pots controlar,
que són molt alienes el que tu puguis fer
respecte a les responsabilitats
o no responsabilitats.
Com que és una cosa que encara no està clara,
a mi em sembla que fer especulacions ara
és com a trist
i segurament ens hauríem d'esperar
tenir-ho tot més clar,
però en tot cas és veritat
que, bueno, que se't planteja
doncs aquest angoix
que d'alguna manera tens
de saber que moltes vegades
la teva vida depèn de coses
molt i molt i molt
molt poc controlables.
De tota manera, sí que és cert
que la investidura està oberta
però, bàsic,
el fiscal ha sigut molt clar.
Sí, sí, sí.
Que és un xiquet molt jove a més
i que, bueno,
que també et fas pensar
què pot portar una persona tan jove
a prendre una decisió
tan incomprensible.
Sí, sí.
Aquest és el problema, bàsicament,
en aquests moments.
El que no saber els perquès, no?
I en una societat
que està acostumada a fer moltíssimes preguntes
i a buscar els perquès
de forma ràpida
perquè, a més a més,
la pròpia societat en xarxa actual,
els mitjans, la cobertura...
Hi ha milers de periodistes
en aquests moments de tot el món
buscant el perquè.
Més enllà de les autoritats,
més enllà...
O sigui, evidentment,
per donar explicacions.
I aquest no saber el perquès
és el que jo suposo també
que ens situa tots
en una...
Bueno, en una crisi
que ens afecta doblement.
És veritat que, a més a més,
les desgràcies, bueno,
com tota la vida, no?
Quan et toquen més a prop,
t'afecten més
i, en aquest cas,
em sumo el que deien les companyes,
les persones que hem tingut nens
d'intercanvi a casa,
jo també,
doncs...
O que els tindrem,
filles amb Apolònia d'aquí a un mes i mig.
I, bueno,
doncs et situes en una situació emocional
molt complexa.
Vull aprofitar les...
Que em dones la paraula
per destacar també un altre tema
que em sembla molt interessant,
que és la protecció
que ha fet el govern francès
de la dignitat
dels familiars
en evitar imatges
del lloc dels fets.
I penso que això...
Això n'hauríem d'aprendre.
N'hauríem d'aprendre.
N'hauríem d'aprendre,
tots plegats.
I jo, com a periodista,
és un tema de línies ètiques
que sempre m'ha preocupat.
Em preocupa des del cas
de les nenes del càcer.
Imagina't si em preocupa.
Vull dir, perquè va ser
des d'una època molt complexa, no?
I llavors, bueno,
penso que tot plegat, no?
És un fet
que obrirà moltes reflexions,
queden moltes preguntes
per tancar
i sobretot el dolor
de les famílies,
que això ja és, evidentment,
insubstituïble,
la pèrdua,
i ajudar-les a superar-ho socialment,
acompanyar-los
en la mesura del possible,
tot i que sabem
i coneixem
que en aquests casos
és molt difícil el consol.
Ahir es publicaven també
en alguns mitjans
imatges de les víctimes,
imatges de les víctimes
en molts casos robades.
De Facebook.
A vegades no són públiques,
però agafades de Facebook
tot va ser l'historial
de cadascuna de les 150.
Bueno, aquest és...
Això és el que comentava, no?
Estem en una societat molt diferent,
perdó, que li tocava el Jordi,
però estem en una societat molt diferent
on, a més a més,
la privacitat cada cop
és més vulnerable, no?
I, per tant,
jo penso que aquí
les reflexions èctiques
col·lectives
han de ser,
i han de ser damunt de la taula.
No és el moment ara,
però haurem d'obrir-ho.
Jordi.
Sí, això de tenir el llistat
de les persones
amb currículums
i fotos del Facebook
i fotos amb amics i tal.
Ens apropa més.
jo no sé,
jo tinc molta confusió
entre la llibertat d'expressió,
la llibertat de premsa,
treure,
per exemple,
l'Organització Mundial de la Salut
recomana
no fer notícies dels suïcidis,
però,
i molts mitjans
en la seva línia editorial
tenen, doncs,
no fer publicitat dels suïcidis
per un efecte contagi,
hi ha una sèrie de recomanacions,
estudis,
però, en canvi,
de vegades,
doncs,
s'han fet
utilitzacions dels suïcidis,
doncs,
per un interès periodístic,
empresarial
o més indiferent.
Clar,
el problema és que ara
el món és tan petit,
en aquest cas
ens afecta directament,
doncs,
perquè hi ha un veí de Reus,
hi ha veïns de Barcelona,
hi ha nens...
I a mi no m'agrada molt
seguir aquestes coses
perquè reconec
que m'afecta molt
i prefereixo no seguir.
I a més,
l'altre dia estava mirant,
poso la tele
i allò que,
no pots evitar veure-ho
i anuncien
que uns nens de quart
d'intercanvi,
el meu fill fa quart,
sí que és cert
que el meu fa de primària
i a l'ESO,
doncs,
quan sents la notícia,
no vaig pensar
i, clar,
jo vaig identificar
tots els companys de classe
del meu fill
i saps allò
que et queda al cos.
Sí que és cert
que després ja dius,
no,
no,
eren d'ESO,
no eren la mateixa edat,
però és igual,
el meu fill farà quart d'ESO
d'aquí sis anys,
no?
I et quedes així
molt colpit.
Ara sortia
al diari,
ara llegia al diari
de Tarragona
que ha fet un treball
per vista
força interessant
sobre
que aquest cas
no és el primer
i des del 94
n'han passat sis o set,
217 morts
a Massachusetts
i uns quants
i 16 o 17
amb un altre indret,
no?
Que això és,
bueno,
molt comú,
no?
Enquany es veu
que hi ha 27 milions
de vols,
hi haurà 27 milions
de vols
i ha passat un
que ens toca de prop,
que ens afecta molt
perquè hem vist
el cantó humà
de les coses,
no?
Abans,
quan se sabia
que ens enfonsava
el titànic,
se sabia un número fred
i no sabies ben bé
com,
no?
I ara gairebé
entrem a casa
de les víctimes
i és terrible
i a més el fet
això del pilot,
del copilot,
que és que encara
et quedes
més com,
no sé si impotent
o,
o perquè
en el fons
tampoc
no és una qüestió
de buscant culpable,
però...
No, però hi ha sentiment
de ràbia,
hi ha sentiment
de...
Et queda així...
No, i li trobes
menys explicació.
Incomprensió.
No,
entens que algú pot passar
per una situació,
ha de passar per una situació
molt dramàtica,
algú que pren una decisió així,
no?
Jo no crec que no estem,
jo no estic aquí
per jutjar absolutament
a ningú,
però penses,
t'endús per davant
149 persones
absolutament innocents
que no tenen a veure
doncs amb el teu estat
interior
que deu ser
d'un trencament total,
algú que decideix
fer una cosa així,
no m'ho puc ni imaginar,
però clar,
suposo que ahir
avui ho parlàvem
amb el Jordi
i abans d'entrar,
que pels familiars
encara deu ser,
et deu descol·locar més
el teu,
suposar un estat
de xoc superior,
veure que no ha estat
perquè sempre pot haver-hi
un error humà,
pot haver-hi,
som humans,
o pot haver-hi
una falla tècnica,
no?
Vull dir,
no hi ha res
que sigui infal·lible
en aquest món,
no?
I a més a més
sabem que
el mitjà de transport
més segur que tenim
és precisament els avions,
i que això també
crec que hem de traslladar
un missatge de
intentar baixar
l'alarmisme
i de tranquil·litat
perquè molts l'hem d'agafar
i molta gent l'ha d'agafar
per qüestió de feina,
per aproximar-se
als seus familiars
i seguirem utilitzant
aquest mitjà
de transport,
no?
Però,
és veritat
que un queda
en estat
de més,
de major sorpresa
quan veus
que algú
amb aquesta edat
de 28 anys
què deu passar
dins seu
per prendre una decisió
tan dramàtica
que ja ho és prou,
decidir acabar
amb la teva vida
però més sabent
que tens
a les teves mans
la de 149 innocents
i em va sorprendre molt
jo que ahir sí
que vaig seguir
i reconec
que vaig seguir
la roda de premsa
del fiscal
que em va semblar impecable
va contestar absolutament
jo destacaria
la transparència
en el procés
aquest home
va contestar absolutament
a totes i cadascuna
de les preguntes
l'afanyada que tenia
per donar resposta
perquè els periodistes
jo entenc
que en una situació així
doncs l'interès mediàtic
és molt
i tota la societat
tenim la necessitat
d'estar comunicats
i informats
sobre allò que succeeix
s'ha instal·lat
aquesta necessitat
que se'n faci publicitat
que no és res més
que la transparència absoluta
dels fets
que van succeint
jo ja estic d'acord
que evidentment
n'ha d'aprimar
sempre la transparència
i naturalment
tot s'ha de poder explicar
el que passa
que també és cert
que quan es produeixen
aquestes desgràcies
surt el que és millor
i el que és pitjor
de les persones
i al mateix temps
que te trobes
amb l'empatia
amb la solidaritat
amb aquesta capacitat
que tenim tots
de posar-nos
en el lloc dels altres
també te surten
totes aquestes reaccions
que et fan vergonya
morboses
i moltes vegades
de molt mala llet
hi ha un
han circulat uns
tuits
absolutament
impresentables
estan denunciats
i fan molt bé
que estiguin denunciats
que diguin qui són
que diguin que són
i que paguin
i que paguin
i això no té res a veure
amb la llibertat d'expressió
no té absolutament res a veure
vull dir
la llibertat d'expressió
té un límit
que és claríssim
que és el respecte
als altres
el respecte
a la dignitat
i a la privacitat
dels altres
i el respecte
als drets
a totes les persones
i a la dignitat
de totes les persones
i el problema
és com deien
les meves companyes
el meu company
aquest respecte
a la gent
respecte a la gent
que pateix
i saber que
el que no pots fer
mai
en una situació
d'aquestes
és jugar al morbo
i això és una assignatura
que tenim pendent
perquè realment
ara és molt fàcil
accedir a la privacitat
dels altres
perquè tots tenim
la nostra vida exposada
a les xarxes
i tal
jo penso que
la llista de passatges
és normal
perquè sí que hi ha
un interès informatiu
és a dir
sobretot
de gent que vol saber
si estava allà
si s'havia casat
si tenia pàgina de Facebook
això és una altra història
és el que anava a dir
hi ha uns límits
hi ha uns límits
és a dir
la gent vol saber
qui ha sigut
és normal
també has de viure
en procés de dol
i per tant
bé
identificar les persones
jo crec que entra dins
de la notícia
filmar el drama
és a dir
el lloc on ha passat
això és el que penso
que no cal
perquè
no
són aquests límits
que
les imatges del Prat
que s'enviuen
a molts mitjans
del Prat
a l'arribada
de les familiars
o sigui
el primer impacte
de l'arribada
dels familiars
a l'aeroport
i és un tema
com la protecció
dels menors
tu pots fer
una filmació
que tingui referència
als menors
sense trencar
la seva privacitat
no necessàriament
per fer un relat
visual
d'una notícia
has d'anar
al detall
que afrenti
la dignitat
com deia
l'arga
per tant
tu pots filmar
les famílies
les pots filmar
de lluny
les pots filmar
en context
o sigui
pots donar imatge
de què és el que està passant
o pots filmar
un cotxe fosc
entrant en un lloc
però sense necessitat
de la identificació directa
no sé com dir
o del dolor directe
és que no hi ha res
que sigui més personal
i més privat
que el dolor
i el dolor
a més per una pèrdua
d'aquestes característiques
que és inarrable
i el límit
és que és molt fàcil
no facis amb els altres
el que no t'agradaria
que et fessin a tu
qualsevol de nosaltres
imaginar-nos
exhibits d'aquesta manera
és una cosa
que no podríem
no podríem tolerar
i sobretot
en situacions tan dramàtiques
en què un jo crec
que no és del tot
tampoc conscient
de quines poden ser
les teves pròpies reaccions
perquè no tenim capacitat
per imaginar
i per tant
jo crec que això
s'ha de veure viure
com dèieu
les companyes
des del respecte
màxim a la intimitat
i el dolor
és una cosa molt personal
i aquest procés de dolor
és una cosa molt personal
que és infinitament
més complicada
quan és tan sobtada
i tan traumàtica
i sense explicació
que és el que deia
i sense explicació
i quatre dies
girant
amb humons
amb històries
és molt sensible
a tot el que està passant
aquests dies
i jo estic d'acord
que s'ha de fer
un tractament
molt acurat
i molt respectuós
hem de tenir informació
perquè jo crec que sí
que tenim necessitat
de tenir informació
i de tenir
i de cercar
les explicacions necessàries
perquè també jo crec
que per poder-ho tancaver
les famílies
i tots els que ens hi sentim
solidaritzats
necessitem saber
el que ha passat
moltes vegades
per saber si és evitable
ja sabem que aquest cas
si és el que el fiscal
ahir explicava
difícilment ho podem evitar
perquè sembla que a més a més
aquest noi
va passar tots els controls
tots els psicotècnics
sota les entrevistes
i com deia el Jordi
de 27 milions
de vols
27 milions
de vols
que això són
milions i milions
de persones
ha passat un cas
el que passa és que
més d'un cas
però quan parlem
d'aquestes qüestions
les estadístiques
són molt fredes
i per tant
no toca
certament són 150 persones
que han perdut la vida
i que això té
més enllà
evidentment
l'impacte
més personal
per aquell
qui ha deixat la vida
molts d'ells
molt joves
per tot l'entorn familiar
que això jo crec que
difícilment
això supera
fins i tot
els pares del copilot
o els germans
la culpa
que deuen tenir
de dir
com no ho vaig detectar
com no me'n vaig donar
responsables de la companyia
en un moment donat
i les persones
que en un moment donat
hagin avaluat
aquell senyor
i hagin pensat
que està en condicions
però clar
això també te posa
davant d'una de les coses
que passa a la societat moderna
que estem acostumats
a que tot es pot controlar
a que tot es pot evitar
i són persones
que són molt fràgils
i aquesta fragilitat
i aquesta inevitabilitat
de les coses
no la tenim assumida
i existeix
també passa una cosa
que a veure
que moltes vegades
a tots
ens resulta molt més fàcil
sentir empatia
per aquells
que s'assemblen a naltros
o que han passat
per peribles vitals
o que fan coses
que s'assemblen
a les que fem naltros
que pels que no coneixem
clar
ens resulta molt fàcil
posar-nos en el lloc
de les famílies
d'intercanvi
perquè nosaltres
hem tingut nens d'intercanvi
i els nostres nens
han anat d'intercanvi
i quan tens una altra desgràcia
que també n'hi ha
doncs com les pateres
que s'enfonsen
al mar
que està plena
de gent
que també té famílies
i que té
una
i que tenen amics
i que són persones
igual que nosaltres
aquells normalment
sí que són xifres
són xifres
i no busquem
quines persones
quines històries
quines cares
i quines
perquè no ens arriben aquí
però a Canàries
la gent no pateix molt
no vull fer polèmica
perquè em resulta
més fàcil
identificar-nos
amb els que s'assemblen
més naltros
i tristament
això
és inevitable
però psicològicament
és normal
fixeu-vos
que el tema de les pasteres
ha acabat tristament
formant part
de la nostra quotidianitat
i per això
s'ha esdevingut
com jo deia abans
i tu deies ara
amb un tema d'estadística
tristament
tristament
com els accidents
tius una xifra
però no saps
que darrere hi ha
el Seidu
l'Abu
gent que moltes vegades
els hi poses cara
jo perquè he tingut molta
quan feia classes
tenia molts subsaharians
clar
llavors em resultava molt fàcil
imaginar-me
gent que jo sabia
que havia vingut així
posar-los cara
i saber que tenien família
que tenien fills
que tenien una mare
que els estava esperant
no?
sí, sí
molt complexa tot
mira, l'altre dia
de Batea
no era
que hi havia un accident
amb canella
de 18 anys
sí
sí
cinc nois de 18 anys
que dius
clar, en un poble tan petit
o sigui
la pèrdua és
és terrible
és terrible
és cert que hi ha molts accidents
no?
cada vegada menys
i
no, no
de trànsit també
anem a més
de trànsit
amb el que portem d'any
sí, però no es pot valorar
perquè són xifres petites
aleshores les estadístiques
et canvien
però estan
des de fa 30 anys
que van baixant cada any
van baixant cada any
i cada vegada
van baixant més
després tens un any
una mica pitjor
perquè la gent viatja més
o el que sigui
però
està baixant
és un fet
però clar, tot i així
quan en tens un
i que et toca de prop
doncs per exemple
cinc nois de 18 anys
que anaven de festa
i a les 7 del matí
doncs tenen un accident
i cinc veïns d'un poble
tan petit
perquè totes les connexions
i parentius
i la relació
és molt més estret
més lligada
aquest sentiment de pertinença
de comunitat
i és tota la comunitat
la que pateix
i que a més són coses
que no se superen mai
que sempre les portes a sobre
és que era 5 menors de tarda
li ha de poder
no hem parlat gens de política
no
fa anys
va tenir
doncs
tot un seguit d'accidents
que ha de morir gent jove
més o menys de la meva quinta
i era
bueno
hi havia una certa ferida
amb el poble
perquè
però hi ha ferides
jo ahir parlava per exemple
estàvem parlant d'un altre tema
de temes d'aquests
de la responsabilitat
bueno estàvem parlant de la responsabilitat individual
de les actituds en determinades coses
i va sortir un accident
que jo tenia 14 anys
i tothom se'n recordava
que és aquells dos xavals
que es van morir
en un concert a la rebessada
damunt
perquè el tren va passar
i se'ls van portar per davant
perquè es van pujar a dalt
a veure el concert
a la via
a la via
i estàvem parlant
que és veritat
que no hi havia proteccions
però bueno
estàvem parlant d'un tema
doncs això
el típic d'ara
calen més proteccions
no calen
l'actitud de prudència
s'educa
no s'educa
aquest era el debat
jo que soc patidor
però no patidor
aquest era el debat
la tinc fragida
però el fet
més que el fons del tema
era la memòria col·lectiva
d'aquell accident
o sigui érem un grup
no eren polítics
no era dins del marc polític
érem amics
de la mateixa quinta
tothom se'n recordava
d'aquell accident
és que aquestes coses
te marquen
te'n recordes sempre
i no era ningú
almenys no conegut meu
però la gent
la gent se'n recordava
avui serà monogràfic
monogràfic
avui monogràfic
te'n vull preguntar
per la llista
que ahir s'oficialitzava
de l'alcalde
bueno
però això és un tema
molt del PSC
però vaja
no tinc problema
en comentar
jo em sento molt orgullosa
d'haver tret un 87%
amb un vot
amb urna
i secret
que pocs partits
em disculpeu eh
però diguem-ne que
costa
costa
costa
pots dir-ho
costa
assemblees
on el vot sigui secret
no no
dic
però és personal
però és llista oberta
és llista tancada
no parlem de tu
però
no parlem de tu
bueno
però és llista tancada
no
vull dir
si
el 1
és el més votat
el 2
és el segon
no no
votes la llista
la llista
s'encerà
la llista
pensava que tu
l'havies tret
la llista
la llista
no
bueno
a veure
jo em sento partissa
no
dic que s'ha tret
s'ha tret
no m'he expressat bé
volia dir que s'ha tret
un 87% de suport
en una votació secreta
i qui votava
tota l'assemblea
tota l'assemblea
l'assemblea de militants
és que tu això de les assemblees
no hi estàs gaire acostumat Jordi
i després un altre tema
i perdona que ho digui
perquè també
estic veient altres temes
que és la llista cremallera
una aposta
molt bé Victòria
jo vull dir-ho
perquè a més a més
vaig felicitar a la Bego
ella se'n que li vaig enviar
li vaig enviar un whatsapp
i li vaig dir
fes-ho arribar a l'alcalde
perquè és la primera vegada
que jo recordi
i jo m'equivoco
però jo crec
que és la primera vegada
que es presenta
a les eleccions municipals
una llista cremallera
de qualsevol
que vol dir
igualtat efectiva
dones i dones
puc dir una malícia
que és home
com a únic home de la taula
puc dir una malícia
puc dir una malícia
com a únic home de la taula
no et deixem
perquè us agradarà
l'altre dia
sortia una foto
d'un partit
presentant els candidats
i no era llista cremallera
era llista bragueta
eren cap de llistes
és que a veure
les llistes cremalleres
són molt importants
però també has de veure
tot el conjunt de la llista
i qui va de cap de llista
perquè al final
el tema també
és qui té opcions reals
mira això
podríem fer un estudi
és veritat que
el PSC és la primera llista cremallera
perquè
és més complicat
fer una llista cremallera
i quan treballes
amb coalicions
encara és més complicat
perquè llavors
has de moure molts números
per això
nosaltres
estem
estem
però és veritat
per això
cal posar-ho més en valor
tenim una candidata
que ens va dir
no ja tinc les sis primeres
com les sis primeres
diu no
si
són sis dones
perquè treballem juntes
i tal
dic no
és que has de posar dos dones
ai dos homes
en els primer trams
és que a banda
els entorns
on és més fàcil treballar
són els entorns
on hi ha un nombre
equilibrat
d'homes i dones
això és així
hi ha gent que diu
treballo millor
amb homes
ja treballo millor
dones
però com a equips
els que funcionen millor
són equips
que hi ha
el mateix nombre
o pràcticament
el mateix nombre
d'homes i de dones
perquè combinen
les maneres de funcionar
i fa que siguin
molt més operatius
i després
deixem-me dir una cosa
en aquesta qüestió
tots hem tingut
debats polítics
sobre aquesta qüestió
de si hi ha d'haver
paritat
la llei de la paritat
llista escramallera
que vol dir això
d'una dona
un home
una dona
que normalment
és un home
una dona
però bueno
jo
clar
a vegades
tens
arriben aquestes
opinions
a dir
home
és que
la llei
perquè ha de ser per llei
doncs ha de ser per llei
perquè si no
no ho seria
i així
difícil encara ho tenim
i després hi ha una altra cosa
quan a més a més
parlem del tema dones
hem de posar dones
oh
bueno bueno
però és que clar
posar dones
posar dones no
dic és que
la majoria de les llistes
paritàries
són els 60 homes
els 40 dones
no es dona la inversa
el 60 dones
el 40 dones
i tothom
per suposar
que el 60% d'homes
deixem-ho dir
són tots competents
i qüestionem el 40%
de les dones
no
és que això
és molt comú
que ho diguin
és un mantra molt comú
molt comú
entre els homes
dones per suposar
que els homes
són més competents
que les dones
que no és cert
i després deixem-ho dir
una cosa
això no només ho diuen
o et critiquen
la llei de la paritat
i aquest percentatge
del 60-40
o
l'altrist
no és que ho diguin
només els homes
és que també ho diuen
algunes dones
també ho diuen
per tant ens ho hem de fer mirar
no es pot posar una dona
perquè sí
ha de ser competent
però no ens qüestionem
els homes
però ningú qüestiona
si els homes
han de ser competents
és brutal
totes les dones
diguem-ne una cosa
Jordi
que si no
el quedem aquí
no que està
Jordi
ho comparteix
tenen raó
a una dona
d'entrada
se li exigeix més
se li mira més
se li perdona menys
sobretot
altres dones
no estic d'acord
no no no
sobretot els homes
que els homes
moltes vegades
el que tenen
jo no puc opinar
perquè no
no pots fer estadística
és una visió
molt paternalista
i està la nena
que l'haga
però de totes maneres
els homes
jo crec que hi ha moltes dones
que són més exigents
amb altres dones
que amb els homes companys
no et diré
quina és la diferència
les dones són exigents
amb tothom
amb tothom
els homes són menys exigents
amb els homes
amb els homes
amb les coleres
i llavors
les dones
quan no són exigents
són paternalistes
les dones
quan no són exigents
són paternalistes
els homes
home
hi ha de tot
jo conec molts homes
que són feministes
molts
jo també
per sort
afortunadament
per començar els que tinc a casa
jo també
he de dir
el meu home primer
jo no soc partidari de quotes
per exemple
jo fills no tinc
però sí que és cert
que alguna cosa s'ha de fer
no és normal
que la mateixa feina
es cobri menys
però en un món normal
en una societat normal
en què aquesta representativitat
ja l'haguessin integrat
de manera natural
jo també
m'estimaria més
que no hi hagués
però tristament
això no està normal
i després hi ha un segon procés
hi ha un segon procés
que jo
em fa molta gràcia
seguia els diàlis
aquests dies
i ho dic
no només per una formació
sinó per més d'una
que vas veient
noms que van sortint
i tots són d'homes
tots són d'homes
i llavors dius
hòstia
i llavors arribarà el moment
de ah i ara
hem de buscar la dona
anem a buscar les noies
per acabar d'un plit
anem a fer la descoberta
i dius
home a veure
i a més hi ha una altra cosa
en el procés de confecció
de les llistes
que quan es parla de quotes
es parla de les quotes
de dones
anem a veure
tothom que hagi fet una llista
sap que les llistes
estan plenes de quotes
tens la quota dels joves
dels més grans
dels que representen
no sé què
dels que representen
no sé quantos
però són quotes
que si les tenen homes
sembla que són invisibles
però hi són
en canvi
les de dones
tothom diu
aquesta està per quota
i això és absurd
perquè a més
les llistes
han de ser representatives
de la societat
i si estem en una societat
que el 50% són homes
i el 50%
que no és veritat
perquè som 41-51
som majoria
guanyem
allò de l'acudit
de l'Eugenio
no era cert
jo desitjo
que les nostres
filles-fills
ho tinguin més fàcil
ho tinguin més fàcil
perquè certament
a nosaltres
ens està costant
encara molt
hi ha una cosa
que és molt injusta
jo que sóc l'única
que té un fill dels que estem aquí
perquè els altres teniu filles
jo tinc fill i filla
tinc un de cada
jo us dic una cosa
que és una cosa
molt personal
jo avui en dia
si voleu que us digui la veritat
sóc més feminista
per mon fill
que per ma filla
perquè sé que ma filla
com a mínim
sí que té la voluntat
la rebel·lia
de lluitar
perquè les dones
puguem viure
en una societat d'iguals
però el que li implica
el masclisme
pels tios
aquest haver d'acceptar
aquest rol
tan absolutament
desgastador
i poc creatiu
que t'impedeix
fer segons quines coses
em sembla terrible
jo penso que avui en dia
el feminisme
és fins a dir-ho
les mailles
jo crec que això
és castrador
és absolutament castrador
perquè aquesta part
que reivindiquem les dones
de cuidar
de cura
creativa
evident
clar que sí
tenen dreta
desenvolupar
i és més
perdona Jordi
és que avui estàs en minoria
això ens passa
com un dia
que estàvem amb el Joe
i també érem
totes tres
s'està portant
millor
el Joe
deixeu-me dir
que és veritat
que tenim molts homes
i en coneixem totes
afortunadament
aquí en som tres
que els tenim a casa
jo reivindico
que en tenim molts homes
i en aquells
amb els tres portaveus
que estem aquí
compartint
les nostres vides
és així
però ull
un altre tampoc ens aguanten
ull
no no però ull
cuidado
perquè homes i dones
de vegades
amb aquells perfils d'homes
que són més feministes
que són més sensibles
que t'acompanyen més
també les valoracions
que se'n fan de vegades
no són precisament
en positiu
i jo vull reivindicar-los
aquests homes
que s'obren absolutament
i no tenen cap mena
de problema
ni de complex
no estan limitats
no s'autolimiten
i no deixen
que ningú els limiti
amb aquesta part
que és més
de la cura
de la sensibilitat
de l'acompanyament
jo els he de reivindicar
perquè tampoc
ho tenen fàcil
diguem-ho clar
ho tenen molt difícil
i per això
ho han de poder desenvolupar
en una societat d'igual
hi ha una cosa
molt injusta
deixem-lo tancar
pobres
tenim allà fora
l'Àngel Grau
que és pilot
i instructor de vol
ara ens l'explica
jo una cosa
que trobo molt injusta
és quan es diu
que les dones
com que són mares
perden
entre cometes
que jo crec
que no és una pèrdua
temps
perquè han d'educar
els seus fills
però ningú li pregunta
a un home
escolta'm
entre els 35
i els 40 anys
que et vas estar
en una oficina
pegant dos sellos
no els vas perdre
aquells anys
perquè moltes vegades
a la vida
per qüestions
els homes també
perden molts anys
o perden molts anys
però ningú ens jutja
per això
en canvi una dona
no es pot integrar
o reintegrar
al mercat laboral
perquè ha estat
fent una feina
absolutament vital
i que a més
et dona una sèrie de recursos
quantes tortures
queden
ara
d'aquí al final
de no perdre
sinó de guanyar
tots
l'oportunitat
de desenvolupar-se
en tots els àmbits
de la vida
professionalment
però també
com a persona
tenint cura dels fills
evidentment
sí
no perquè volia comentar això
que
no que deia
que quantes tortures
de portaveus
d'allà
perquè a l'Ajuntament
de Tarragona
les tres portaveus
hem tingut
una magnífica relació
en aquests anys
ens hem barallat
molt al pleb
però personalment
de portaveu ha vingut menys
perquè ens entenguem
i ha sigut més difícil
certament
però
que vull dir
que en aquest sentit
l'Ajuntament de Tarragona
i espero
que en el proper mandat
no es perdi
aquesta presència igualitària
que
hem tingut
no és igualitària
perquè hi ha més regidors
que regidores
hi ha bastants més regidors
que regidores
aquest cop
el PSC
ajudarà
que pugui
la mitjana
perquè quan vau
fer la Conselleria d'Igualtat
a la foto
sortien 18 homes
i dos dones
vosaltres
però això no és un problema
no
però
en aquell moment
sí
va ser una foto
la Conselleria d'Igualtat
la foto que sortia
al butlletí de Tarragona
que està a la web
sortien 18 homes
o no sé quants homes
i dos dones
això vol dir que hem fet bona feina
aquests anys
la Victòria
no perquè no veníeu preparats
el traçat ha quedat enrere
ens queda una tertúlia
la tertúlia
la tertúlia del 24 d'abril
ens queda
la tertúlia
la tertúlia del 24 d'abril
24 d'abril
i abans és el miu sant
i el felicitaré
la llotja
sí
la veu en aviat
Victoria Forza
Jordi Roca
Gràcies
Bona tarda
Una másцitat
Un llibre
Bon cap de setmana
Un llibre
Bon cap de setmana
Un llibre
Bon cap de setmana
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Bona tarda
16