Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, al programa número 34 del Toquem Pedra, fem un monogràfic sobre l'arqueometria,
la disciplina que extreu la màxima informació de la pedra com a suport arqueològic per excel·lència.
El programa serà, amb l'equip de la unitat d'estudis arqueomètrics,
un servei científico-tècnic de l'ICAC a mig camí entre l'arqueologia i la geografia.
Ens acompanyarà Anna de Mesa, doctora en arqueologia i responsable de la unitat
i també del laboratori per a l'estudi de materials lapidis en l'antiguitat.
També ens acompanyarà Hernando Royo, geòleg i tècnic de la unitat.
Fa la tesi doctoral a la caracterització de pedres de marbre del Pirineu.
També parlarem amb Aureli Álvarez, professor jubilat de geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
i creador del LEMBLA.
Ell, per cert, és el col·laborador més veterà de l'ICAC.
Acaba de fer 80 anys.
Què, toquem pedra?
Aureli Álvarez, professor jubilat de geografia i professor jubilat de geografia i professor jubilat de geografia.
Aquest monogràfic sobre arqueometria, com escoltàveu, una disciplina que extreu la màxima informació
del que ens envolta avui aquí en aquest laboratori.
Parlem de pedres, una de les peses fonamentals per l'estudi d'investigar en aquest camp,
el camp de l'arqueologia clàssica.
Avui tenim tres convidats.
Anem saludant-vos.
D'una banda tenim l'Anna de Mesa.
Anna, què tal? Bon dia.
Hola, buenos dias.
De Mesa acompanya, com dèiem, l'Hernando Royo.
Hernando, bon dia.
Buenos dias.
I el professor emèrit jubilat de geologia, l'Aureli Álvarez.
Aureli, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Un home amb una directa d'experiència que, a més a més, té molt a veure amb el fet
que avui, ell i també, si sabeu de rodar, avui estiguem amb aquest departament envoltat
de pedres i amb aquesta unitat específica.
En el seu moment va veure la importància de la creació d'aquesta unitat i avui és
una realitat.
És a dir, la tenim ben activa, però vull dir que avui dia és una realitat, però vull
dir que té molt de...
En fi, era molt necessària aquesta unitat, tenir-la aquí a l'ICAC i, a més a més, ser
un referent, no?
Bé, això, aquest laboratori era necessari per fer una sèrie d'anàlisis que complementen
els coneixements que pot treure un arqueòleg de les excavacions i dels materials estrets
i nosaltres ajudem a identificar, sobretot, la procedència i, a vegades, l'autenticitat
d'aquests materials.
Aquí estem en un laboratori, aquí hi ha molta tecnologia al voltant. Una mica quina seria la
metodologia que es treballa aquí? Així ens ho explicarà, doncs, a l'Hernando. En què treballeu?
En què és el que treballeu aquí? En quins materials? I en quines tècniques?
Doncs, en aquest laboratori treballem tot tipus de material lític o petreo, entre ells, a part de
les que serien les rocs, també treballaríem amb ceràmiques, morteros, inclús metàles o vidrios
en alguns casos, amb, sobretot, microscopios polaritzats o altres analítiques generalment
relacionades amb el camp de la geologia o de la petrologia en particular, ja que, com
parlarem precisament de rocs, ja sean naturales o artificiales, com podrien ser les ceràmiques,
nosaltres utilitzem aquestes analítiques petrogràfiques, que són les que es aplicen a aquest material.
Què és l'arqueometria? Qui m'ho explica? L'arqueometria què és, aquesta ciència?
En què consisteix? És a dir, quin és una mica el rerefons? L'arqueometria, quan parlem d'arqueometria,
de què estem parlant? Estem parlant d'anàlisis tècnics aplicats als materials arqueològics.
Els arqueòlegs, els historiadors, obtenen tota una sèrie d'informacions, diguem, històriques.
Això té un límit. Quan arriben a un límit, han d'ampliar els coneixements i un dels
sistemes d'ampliar el coneixement, és aplicar les tècniques analítiques als materials que ells han trobat.
Ells poden saber que aquella estàtua és, per exemple, d'un emperador determinat d'August,
però no poden saber moltes vegades si és autèntica, si és original, si és romana, si és grega,
i llavors la tecnologia els ajuda a completar aquesta informació.
Llavors, sempre l'anàlisi que nosaltres fem ha d'estar d'acord amb les idees i les informacions
que té l'historiador o l'arqueòleg.
I llavors, doncs, és compaginar aquests dos estudis per obtenir un resultat més complet
i no dic definitiu perquè sempre hi haurà més coses, però sí, bastant més complet i més segur.
D'aquí la importància que un geòleg com vostè estigui també col·laborant amb l'ICAC,
amb les investigacions, per tant, el camp de la geologia també és molt present,
no només el de l'arqueologia, sinó també el de la geologia, no?
El que passa és que la geologia és la que...
Els geòlegs estudien els materials, les pedres, les roques,
i les imatges, les estàtues, estan fetes de pedra.
Llavors, què millor per estudiar una pedra que un geòleg, no?
Moltes vegades l'estudi d'aquests materials no els fa el geòleg,
els fa un químic, un físic, i llavors ves a saber el que passa.
És a dir, la pedra l'ha d'estudiar un geòleg, i per això estem aquí.
Anna, estem veient per aquí mostres, per exemple aquestes d'aquí,
mostres a més a més numerades, no?
És a dir, aquí també hi ha un procés d'indexació, de documentació,
després les fotografiou, veig que teniu també mostres fotografiades,
l'ordinador amb una base de dades, no?
Com és alguna mica el procés des que una pedra arriba aquí en aquest departament
fins que arriba a mans de l'investigador?
Bueno, en realidad la colección hay que decir que el profesor Aureli
i la profesora Rodá empezaron a hacerla en 1978.
O sea, la colección que tenemos ahora mismo,
es bastante grande, se inició en la Autónoma de Barcelona,
luego ha continuado aquí en el ICAC
e incluso ahora estamos ampliando con la Universitat de Zaragoza,
con la profesora Pilar Lapuente.
Tenemos casi, bueno, no casi, tenemos, sí,
7.500 muestras de piedras, de muestras líticas,
el cual es un gran porcentaje, no solo de cantera, sino de arqueológicas.
Entonces el procedimiento que nosotros seguimos es que, por ejemplo,
si alguien quiere contratar nuestros servicios de identificación de materiales,
nos manda una muestra de una pieza arqueológica con la información tanto histórica y artística
de la pieza, como una fotografía, y nosotros lo que hacemos es iniciar un estudio petrológico de esa pieza.
Por ahora tenemos, bueno, tenemos tanto análisis destructivos como no destructivos,
hacemos un análisis macroscópico intentando identificar las características generales,
se inventaría esa pieza, se fotografía, se realiza la mina delgada,
se hace el estudio con los geólogos tan maravillosos que tenemos,
pues hacemos un estudio petrológico con la caracterización geológica de la pieza,
hacemos estudio microscópico de luz corporalizada, hacemos cátodo luminiscencia,
también hacemos difracción de rayos X y análisis de isotopos estables
en colaboración con laboratorios de Italia, en concreto un laboratorio en Roma.
Y todo esto a veces pues ayuda a identificar al 100% el material con el que está hecho
y esto tiene unas implicaciones, pues que sin un yacimiento hispano,
en época romana tenemos un material no solo local, sino también de importación,
pues eso tiene unas implicaciones económicas, sociales, rutas comerciales,
por dónde llega, qué programa ornamental ha tenido ese yacimiento
y bueno, pues hay unas implicaciones que dependiendo de qué material sea,
ayuda en el ámbito de la arqueología a hacer una interpretación más completa
de lo que sería ese hallazgo singular en esa pieza o en un conjunto escultórico
o en una villa o, bueno, pues en muchos casos.
Nosotros realizamos el informe y lo mandamos y seguimos colaborando,
bueno, colaboramos con muchísimas instituciones, con universidades de toda España
y tenemos la mayor colección de litoteca, la mayor colección de piedras lapidias
empleadas en la antigüedad de, me arriesgo a decir, incluso de Europa
porque tenemos una colección de referencia en cantera muy importante
de tanto de materiales hispanos como materiales extranjeros de importación
y luego pues tenemos una gran colección de piedras, de muestras, de piezas arqueológicas
que también ayudan a ver la difusión del material y muchos otros aspectos.
O sea, que eso simplemente ya con el material local.
Si contamos material cerámico, vidrio, metal y otros materiales inorgánicos
y piezas que analizamos, estamos hablando, junto con la colección de referencias
estamos hablando de más de 17.000 registros en nuestra base de datos
que estamos además en un proyecto para realizar un catálogo en página web
que sirva para muchos otros equipos de investigación españoles y extranjeros
pues un catálogo de referencia de todas las piedras hispanas.
Carai, Aureli, això s'ha fet molt gran, no?
És a dir, quan ho vau crear, us imaginàveu que arribaria tan lluny a aquesta unitat?
Quan va venir l'Isabel amb una pedra d'astral polida a veure'm,
diu, escolta, que em podries dir quin material és?
Dic, home, jo com a geòleg sí, però necessito una mostra, necessito fer el microscopi,
i tu ens diu, mira, i vam començar a fer-ho.
I llavors, com que això va veure que era interessant, cada estiu sortíem ella,
les seves filles, jo, les meves filles, anàvem a buscar pedreres antigues
i anàvem recollint mostres i fèiem un catàleg, un llistat,
i anàvem fins que ja vam tenir tant material que vam haver de fer un laboratori especial,
un magatzem a l'EMLA, que allà és on tenim arxivat tot aquest material,
tant el de pedrera com l'arqueològic.
Ara l'Anna s'està assenyant una llibreta que t'ho veig pel cul que és de l'època,
que érem començant a inscriure la peça número 1 d'on era, mira, de Terrassa, justament.
Terrassa, sí, d'allà de les esglésies de Terrassa, d'allà al Baptisteri,
que hi ha unes columnes, es va cridar al conservador del museu
i li vam identificar els materials i vam començar allà.
La part, diguem, en sèrio, però abans ja havíem fet coses sueltes.
Aquí pertanyen peces de tot el món, Anna, no? De tot el món.
Bueno, de canteres, hi ha de tota la cuenca mediterrània,
de tots els que tenim suert, que el nostre treball en part és a congresos,
a viatges i a excavacions, tenim la posibilitat de viajar,
no cal oblidar que, en el nostre cas, quan fem turisme,
també és part de nostre treball, doncs aprovechem i, bé,
tomem mostres de cantera
i, efectivament, tenim, sobretot, de tota la cuenca mediterrània,
perquè és el ámbit d'estudio de lo que seria el Imperi Romani,
doncs seria nostre ámbit d'estudio.
I arqueològiques també tenim, podem parlar d'un ámbit internacional,
o sigui, tenim mostres hispanes, tenim mostres italianes,
tenim mostres franceses, del norte de África,
tota la parte oriental del Mediterràneo,
però, sobretot, de canteres.
quan parlarem d'un ámbit, de tot el món, de l'àmbit Mediterràneo,
sí que tenim, perquè és necessari,
perquè són les primeres canteres que hi ha hagut,
d'Egipta, Grecia, Turquia, Italia, etcètera,
que, si no tenim aquestes muestres de referència,
el nostre treball no serveix.
Necessitem fer un análisis comparatiu
d'una muestra de cantera amb la muestra arqueològica
per poder decidir si la provenència és d'aquesta cantera o no.
De la cantera del Médul, d'aquí del Médul,
la pedra, on anava?
És a dir, no heu trobat de pedres del Médul
escampades arreu del món o no?
Bé, contesto jo? Sí.
No, en realitat, la pedra del Médul,
a veure, hay que distinguir també
el que és la pedra tipo Médul,
que seria tota la pedra que també s'encontra en els murs,
en el propio Médul, però en moltes altres canteres,
a la pedra de la cantera del Médul.
La pedra de la cantera del Médul
suministra piedra a Tarragona.
¿Vale?
Otra cosa és que la tipo Médul,
la que és tipo Médul,
pues, por exemple,
se utiliza en muchos edificios o tumbas
o elements constructivos
que estan cerca
de lo que és la propia explotació.
O sigui, hi ha canteres chiquititas
de ese tipo de piedra
que denominamos tipo Médul.
Pero sí, la cantera del Médul,
esa maravillosa cantera que hay en la autopista,
esa suministra piedra fundamentalmente a Tarragona.
Es una piedra local de difusión local.
Aquí hauríem de distinguir
entre el que és la pedra de construcció
i la pedra ornamental.
Si jo vull fer una estàtua,
aquesta estàtua pot anar d'aquí a Roma.
Però si jo vull fer un edifici aquí a Tarragona,
he d'agafar pedra que estigui a l'abast,
que no costi de traslladar,
que no sigui cara i que aguanti.
El Médul és fonamentalment
una pedra de construcció.
El vam fer servir
per tots els edificis, muralles,
tot això d'aquí de Tarragona.
En canvi, aquí mateix hi ha la pedra de Santa Tecla,
que és una calcàrea més compacta, més bona,
de colors molt macos,
que aquesta ja la vam fer servir més
per coses tipus ornamentals.
Aplacats, escraons,
algunes imatges,
algunes de columnes, capitells,
epigrafia...
La vam fer servir ja per coses, diguem,
més culturals.
Però això s'ha de tenir en compte sempre.
Quan busquem el material d'un edifici
i hem de mirar a prop,
perquè no el portarien de lluny.
Quan fem una estàtua ja és diferent.
Aquí ja pot ser...
Un cas, per exemple, molt interessant
va ser l'estàtua d'Escolapi
d'Empúries,
que ara està de moda,
perquè l'han estudiat,
l'han tornat a Empúries i tal.
Aquesta vam fer l'anàlisi nosaltres,
per petició del director del museu,
i vam constatar el que ja se sabia.
Quan la van trobar a l'estàtua d'Escolapi,
a Empúries,
els arqueòlegs van dir,
home, això és marbre de Carrara.
El marbre de Carrara és italià
i el van explotar els romans,
els grecs no el van explotar.
Per tant, aquesta imatge
ha de ser romana,
no grega.
Una còpia d'alguna
que hi hauria grega més antiga.
Però van tenir l'encert
de fer venir el director
del museu d'Atenes.
I quan la va veure,
diu,
això no és Carrara,
això és Pentelic,
un marbre grec.
Semblant al Carrara, no?
Sí, molt semblant.
Només petrogràficament
es pot distingir.
De cop d'ull,
moltes vegades és difícil.
Llavors,
si era marbre grec,
l'estàtua era grega.
i això és el que va donar valor
a l'estàtua aquesta.
Ara l'han estudiat,
l'han analitzat,
nosaltres vam fer anàlisis
i vam constatar
que sí que eren marbres grecs,
Pentelic i Paros.
Tant l'estàtua és grega.
I això ja va resoldre
un problema
als arqueòlegs
que no sabien
si era romana o grega.
I l'estudi de la pedra
va confirmar.
De hecho,
gracias a esos análisis
i a estudios
que també se han fet,
no només de la estatua,
sinó de tot el conjunt escultòric
que se ha encontrado
en Ampurias,
de hecho,
ja no se dice
que és un esculapi,
sinó que és un serapis,
que és la interpretació
arqueològica
que ajuda a entender
el uso també
de esos mármoles griegos,
con lo cual,
la identificación de material
ayuda en estos aspectos.
Si estamos en un yacimiento
de una cronología
muy temprana
y encontramos un mármol
que sabemos
que no está explotado
en esa época,
podemos cuestionarnos
o que eso está
en un contexto más tardío,
esa pieza está
en un contexto más tardío,
o que la identificación
del material
está mal hecha.
Entonces,
eso ayuda muchas veces
a estos aspectos
de identificación
y todo lo que comentaba
anteriormente.
Anem un moment
amb l'Hernando,
la peça del mes,
que la trobareu
penjada de seguida
en la nostra pàgina web,
també al ICAC,
i que és d'aquí
de la Vila Romana
dels Munts,
d'aquí d'Altefulla.
És una peça,
una llosa brocatelo,
no?
Quina és la seva singularitat?
Pues resulta
que el material
con que está hecho
esta llosa
es el brocatelo,
también llamado
aquí localmente
el llaspi de la cinta,
que es un material
procedente de Tortosa,
de la antigua
ciudad romana
de Dertosa
y resulta
que sería
el único material
de la península ibérica,
de este tipo
de roca ornamental,
un material de color,
que fue exportado
a Roma
y se ha encontrado
en épocas,
en cronologías
históricas,
siglo IV,
utilizado
en la propia
capital del imperio,
pues eso,
la ciudad de Roma.
Este material,
en el caso particular
de la pieza del mes,
sería uno
de los pocos ejemplos
que tenemos
de empleo
del brocatelo
como material,
digamos,
como pieza escultórica
o algo de trabajo
escultórico.
Ese es el punto,
digamos,
extra de valor
de esta pieza,
porque el material,
el brocatelo en sí,
es un material
de color
muy característico,
con unos colores
rojizos
y amarillentos,
fragmentos de conchas,
muy colorido,
que se utilizaba
principalmente
para placados,
detalles,
de paredes,
de recubrimientos
pavimentales
y aras.
Ara vinc l'Aurelia
amb un tros
de brocatelo,
no?
Aurelia,
és un tros
de brocatelo
això que ens ha portat
també la Carme Abadia?
Sí.
Com és preciós,
no?
És el brocatelo
que deia l'Hernando,
és una pedra
que és un color
que als romans
els agradava molt,
el vermell.
I l'exportaven
d'Egipte,
un porfit
vermell d'Egipte.
quan no vam poder exportar
això
o importar-ho
perquè les relacions
estaven malament
i hi havia guerres
i tot això
no arribava,
vam començar
a fer servir
aquest,
que és la pedra vermella
que van trobar
millor
que podia suplir
el porfit
d'Egipte.
Eren materials,
suposo que per l'èvoca
de l'Egipte
de l'Egipte
de l'Egipte.
No,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
de l'Egipte,
hi havia tota una sèrie
de publicacions
i d'autors
que s'han dedicat
a parlar dels preus
i hi havia uns catàlegs
oficials
del que valien
i, clar,
aquestes pedres
eren les més cares.
El de Carrara
també tenien
que era un dels més cars,
no?
El de Carrara no?
En realitat,
bueno,
s'ha conservat
l'Egipte de Diocleciano,
que és la lista oficial
de preços màximos
que un producte
en època romana,
bueno,
en esa época podía alcanzar,
no?
Es como los precios máximos
que encontramos
en los restaurantes
y demás,
eran los precios
que era el precio
de metro cúbico
a pie de cantera,
o sea,
no estamos hablando
ni de todavía
habría que añadir costes
detrás de tasas,
no?
O sea,
sería también
el trabajo de mano de obra,
el transporte,
etcétera,
etcétera.
En el caso
de los precios
de época romana
de mármora,
de lo que son
las piedras ornamentales,
los más caros
son los de color,
siempre,
o sea,
primero van casi
todos los de color,
los importantes,
de hecho,
el primero,
el más caro
es el porfido rojo
de Egipto,
de propiedad imperial,
era el más apreciado,
etcétera,
etcétera,
bueno,
y además
hay bastantes anécdotas
que no sé
si nos dará tiempo.
Tenía un tros aquí,
eh,
d'aquest del más caro,
no,
això va al calés,
de ese serían
el más caro.
Posteriormente
irían los precios
de los mármoles blancos
y el Carrara
no es de los más caros,
o sea,
dentro de lo que serían
los mármoles blancos,
tiene unos cuantos
por encima,
la de memoria
no sé cuál sería,
pero van primero
los griegos,
van primero
el proconeso,
el pentélico
y luego ya estaría
el Carrara.
Es muy apreciado,
todo hay que decirlo,
pero no es de los más caros.
Y luego,
efectivamente,
como decía Aureli,
pues actualmente
hay estudios
que están intentando
calcular
el precio
de los programas
ornamentísticos,
ornamentales,
que se realizan
pues cuando hacen
un teatro,
cuando hacen un circo,
etcétera,
o una villa,
intentan calcular
los precios
y lo curioso
es que hay que tener en cuenta
que los materiales locales
en España,
en muchos casos,
el traslado
obviamente tiene que ser
por tierra,
no pueden utilizar
el transporte marítimo
fluvial
y eso encarece muchísimo
los costes,
con lo cual hay veces
que te encuentras
con que traer un mármol
de Grecia
cuesta lo mismo
que trasladar
en la propia
península ibérica
un mármol
de la península ibérica
a la zona
de interés
que van a decorar.
Entonces,
sí,
se están haciendo
esos cálculos
sobre todo
para ver realmente
la importancia
que se daba
a lo que anteriormente
se denominaban
mármoles de sustitución
en relación a los mármoles hispanos
porque muchas veces
en realidad
el precio final
añadiendo todos los impuestos,
tasas,
transferencia y demás
pues eran bastante similar.
Hi ha el material
més dur,
Aureli,
de totes que teniu
per aquí
en aquesta unitat,
el material
més dur,
el més resistent
quin és?
I també suposo
que el més difícil
de tallar
perquè d'això
ho tallaven
i ho esculpien
o tallaven
com ho feien?
Ho tallaven
i ho polien
i ho polien.
Els més dur
són els de tipus
granític,
tipus pòrfid,
els egipcis.
Eren els més compactes,
els més dur.
De tal forma
que a Roma
no trobem
aquest material
en forma
d'imatges
estades
perquè no el sabien
polir.
No tenien...
En canvi,
els egipcis
havien trobat
la manera
de tallar-lo
i de polir-lo
i les imatges
que hi ha
a Roma
d'aquest material
venien totes
a Egipte.
No es feien
allà a Roma.
No hi havia tallers
perquè no ho sabien
fer-ho.
A part de materials
molt durs,
no?
Que per tallar
una pedra,
no sé,
a més un bloc
de pedra gran,
sí que feien servir
cunyes,
no?
Hi ha altres històries?
Sí,
en realitat
les tècniques
d'extracció
eren
bastant efectives
en quant
a lo que seria
el corte
y la talla
de los
sillares
que luego
posteriormente
se retrayarían,
se desbastarían
para realizar
lo que seria
el producto final.
Utilizan,
pues,
es que la técnica
de extracción
hasta que no llega
a la revolución industrial,
el uso
de la dinamita
y técnicas
muy modernas
realmente
se ha mantenido
bastante
igual
a lo largo
de toda
la historia
de la cantería,
pero efectivamente
hay algunos
que eran
más complicados
que otros.
La anécdota
que me refería
antes
es precisamente
del porfido rojo
y es que hace
unos años
una empresa
americana
quería
explotar
las canteras
antiguas
de porfido rojo
en Egipto
para venderlo
a precio de oro
porque era
el material
que usaban
los faraones
y los emperadores
porque además
es el púrpura
imperator
o sea
el material
más selecto
y más lujoso
y obviamente
comercio
tendrían
porque lo pagarían
pues imagínate
en todo Oriente
y en Asia
con todo lo que es
el boato
y todo el lujo
que les gusta
el colorido
y demás
pues tendrían
mercado
de venta
y no lo hicieron
porque no salía rentable
actualmente
y en cambio
en época antigua
sí que se hacía
entonces el valor
simbólico
y demás
sí que es importante
es verdad
que cuando pensamos
en cortar
un trozo
de granito
o de porfido
actualmente
pues se nos van
las manos a la cabeza
viendo lo duro
que es
y lo difícil
pero
conociendo la piedra
sabiendo su naturaleza
y teniendo
los conocimientos
se puede hacer
con herramientas
bastante básicas
así que
sí
y el pulido
igual
lo único que
como decía Aureli
efectivamente
sí que hay
estatuas
de porfido
y representaciones
figuradas
en estos materiales
en Roma
pero seguramente
los talleres
no estaban
en Roma
estaban
en Egipto
pero
había
posteriormente
sí
es una técnica
que luego
como siempre
el imperio llega
consigue
las técnicas
consigue los operarios
y se los lleva
donde realmente
los quiere
y los necesita
todo evoluciona
pero sí
a més
hay una otra cosa
important
que es
para hacer
el pulido
de una pedra
necesitas
un material
igual o más
dur
si no
no pulido
y los egipcios
sabían que
el pols
de estas pedras
servía
para pulir
porque tenía
la misma
derecha
que eso
los romanos
no lo van
a ver
ahora
venden
los egipcios
y el diamante
no lo hacían servir
el diamante
como una
de talla
o en aquella época
no
el diamante
no es conocía
pero como
piedra preciosa
pero no
por tallar
hay que tener en cuenta
que las piedras
preciosas
en ese momento
lo que es el talle
ya sería hasta
inicios de la edad
media
sobre todo ya
con la frerería
islámica
y la
perdón
primero la visigoda
y luego la islámica
en donde las piedras
preciosas tienen un auge
pero son sobre todo
pulidos redondos
el talle
diamante
el talle esmeralda
el talle actual
de corte de ángulo
en época antigua
realmente no se hace
son casi todo cabujeos
son pulidos redondos
que se realizan
con partes
de la misma piedra
un poco de agua
y cuero
entonces se termina
puliendo así
pero el corte
el corte de un anillo
o de algo que podemos
conocer ahora
que es lo tradicional
como se presentan las piedras
eso en época romana
no había
anem acabando ya
nos quedan pocos minutos
pero María
que explicase
algún de los clientes
con los cuales
he trabajado
alguna institución
alguna universidad
de arreo
porque supongo
aquí han trucado a la puerta
gente de arreo
de Europa
y también de la resta del mundo
bueno
nuestros trabajos
primero hay que tener en cuenta
que nosotros nos movemos
con proyectos de investigación
donde tenemos la suerte
de que en nuestro equipo
de investigación
está la gente
de la Universidad Autónoma
de Barcelona
gente de
la Universidad de Zaragoza
pero luego también
bueno
de Sevilla
de Córdoba
de Madrid
de prácticamente
bastante
no voy a decir
todas las universidades
porque no puedo decirlo
pero sí que la verdad
es que tenemos
trabajamos con investigadores
en el momento
en el que algún investigador
sobre todo
hispano
le interesa
este tema
pues
nos consulta
o bueno
a nosotros ya
otros laboratorios
obviamente hay más
pero sí
sí que nuestra trayectoria
por suerte
es bastante buena
y pues eso
nos consultan
pero sí
luego aparte
pues también museos
sobre todo aquí
de la zona de Cataluña
obviamente
pero también
el Museo de Álava
el Museo del Prado
muchos
bueno
también hay que decir
que no solamente
el Museo Museo
o sea
muchas veces vienen
porque hay algún investigador
que hace alguna investigación
en esos museos
y entonces
nos interesa
colaboramos mucho con el Museo de Historia de Barcelona
ese sí
ese sí que colaboramos con ellos directamente
con el Museo de aquí de Tarragona
eso sí que es directamente con ellos
pero en muchos casos
es gracias
pues a otros investigadores
entonces
avui hem descobert
aquesta unitat
que está aquí
a la seu de l'ICAC
amb el seu fundador
el professor emèrit
jubilata
de Geología
Aureli Alvarez
Aureli
gràcies
un plaer
un plaer
fins a la propera
fins una altra vegada
que sigui aviat
nosaltres
quan tal de poder ajudar la gent
i això
ja estem aquí disposats
i que se n'entenin
que estem a disposició
i que creiem
que aquest tipus d'anàlisis
i d'estudis
doncs són molt importants
s'ha d'aprofitar el coneixement
el coneixement
que no
que en fi
que és inabastable
de tots els que us heu jubilat
però que encara seguiu un actiu
i aportant
doncs
la vostra experiència
gràcies a Aureli Alvarez
també
Anna de Mesa
gràcies
gràcies
i a Hernando Arroyo
també gràcies
moltes gràcies
i també Carme Badia
com sempre a la producció
Joan Maria Bertran
a la part tècnica
Lluís Comas
Estudis Centrals
de Parla Josep Sonia
tornem d'aquí 15 dies
adeu-siau