Aquesta musiqueta, aquesta sintonia ens introdueix l'espai realitat o ficció una vegada al mes
i el d'abril toca avui i apareix ràpidament el Mac Gerard.
Mac, bon dia.
Bon dia.
Mac, Gerard, bon dia.
Bon dia.
Hem aparegut màgicament.
Jo estava a casa tranquil·lament i ara he aparegut màgicament a l'estudi.
Tens les mans t'acades de bolígraf de tant de signes llibres?
Sí.
Això, no t'has ventat les mans des de Sant Jordi?
No.
Em feia il·lusió.
Em feia il·lusió.
Tanta il·lusió que si et mantinguem la tinta.
Em feia il·lusió.
Mantenim la tinta i el contacte amb la gent.
Sí, sí.
Bueno, com en van a Sant Jordi?
Molt bé.
La veritat és que es van vendre forces llibres.
Es va haver de fer una reimpressió d'uns 400 llibres,
perquè la primera edició ja estava gairebé exaurida.
De manera que molt content.
Estem parlant de les 100 qüestions de màgia, era?
Sí, no.
100 jocs de màgia per deixar-los bocabadats.
Molt bé.
Jocs de màgia, jocs curtets, efectius, resultons, fàcils.
Fàcils, que tothom pot fer.
Com amb dues pàgines ja tenies el joc muntat.
Sí, i són jocs espectaculars per fer amb el telèfon mòbil,
amb estris d'oficina, de forma improvisada,
que dius, mira, tinc una ampolla d'aigua, tinc un got i tinc un foli,
doncs puc fer un joc espectacular per impressionar la gent.
Molt bé.
Era el llibre que traia el Mac Gerard aquest a Sant Jordi,
i en fi, ja el vam presentar i tal,
i volíem saber com li ha anat, i fantàstic, no?
Perquè si dius que aneu per la segona impressió?
Estan preparant, és a dir, que ara la primera ja està exhaurida,
i els propers que treguin dedueixo que ja seran com a segona.
Molt bé.
Doncs hem parlat de llibres,
no és l'única recomanació màgica que us farem.
Al final de la secció acabarem de recomanar pàgines web, llibres, actes...
Abans haurem fet un joc de màgia científica.
necessiteu una agulla i aigua, una agulla de cosí, no?
I un got amb aigua.
I un got amb aigua.
I abans, avui parlarem dins la història de la màgia d'una dona, una maga.
Una maga, que sempre ens diu a nostres i de mages n'hi ha, n'hi ha,
i el que parlarem avui és a una de les més importants que tenim.
Doncs comencem.
Avui, dins la increïble història de la màgia, us parlo de la Tina Lener.
Que la Tina Lener va néixer a Car...
Sí, sí, ara la Núria...
Vaig a buscar-la.
Jo us recomano més que res que entreu a la web.
Tu pots fer, Núria, magia.cat, del nostre amic Daniel Arbonès,
que ja sabeu que la història de la màgia ho fem conjuntament amb el Daniel.
I ella ens ha preparat a la web de www.magia.cat
un especial per avui del redactor ficció
amb la maga Tina Lener, amb vídeos, fotografies, cartells, etc.
Us poso una situació.
Mireu, aquesta maga va néixer el 1948 a Caracas, és a dir, Venezuela,
i en la seva vida professional ha combinat tres arts,
que són la màgia, el mim i la música.
I per ordre ha sigut el següent.
Ella va començar amb la música, tocant la guitarra i, a més a més, l'harpa.
Després es va posar en el seu camí, la seva trajectòria professional, el mim,
de manera que fusionava amb els seus espectacles mim i música,
i al final va descobrir la màgia,
un element fantàstic per poder-se comunicar amb la gent
i que gràcies a la fusió d'aquestes tres coses
ha aconseguit ser una de les millors mages del món.
Fa cara de ser una persona realitzada, eh?
Sí.
Té una cara com a molt nítida, molt en pau amb si mateixa, no?
Exacte, sí, sí.
Ho ha fet tot, no?
És d'aquestes persones que està satisfeta perquè realment el seu somni,
que era fer això, màgia, mim i tot,
amb una posada en escena musical,
doncs ho ha fet durant la seva vida, no?
Per què s'ha fet famosa arreu del món?
Principalment perquè tenia dos números musicals,
és a dir, que no havia de parlar.
Quan la contractaven amb un teatre o amb una gala de màgia internacional,
el seu número musical que no has de parlar pots viatjar arreu del món,
Europa, Japó, tots els Estats Units, etcètera, no?
I té dos números.
Us explico primer el que va treure en els darrers anys
i després, ho explico, el clàssic, el que l'ha fet famosa, no?
El que va treure fa uns anys s'anomena Anelles i mocadors
i és el típic joc de les anelles que fa tothom,
però ella ho fa amb una poesia excepcional,
uns moviments completament nets i màgics.
Molt elegant, no?
Molt elegant, molt elegant.
Això de ser músic professional,
jo suposo que també et dona una sensibilitat
a l'hora d'agafar els objectes
i a l'hora de fer els moviments en la màgia.
i està molt bé perquè l'acabar el número aquest d'anelles i mocadors,
agafa un mocador, fa la forma d'un conill
i dintre del mocador, plup, apareix un conill de veritat.
I és un mocador de seda que no hi ha res,
ella va amb un vestit de festa, de senyora,
és a dir, que no porta res, que dius
d'on a puta apareix el conill?
Doncs màgicament, no?
Ostres!
I després, el número que l'ha fet famosa arreu del món
és el de la dona de neteja,
que està molt bé perquè surt vestida de dona de neteja,
porta el seu carro de neteja, porta una escombra
i en sec, doncs, després de netejar està cansada, no?
I deixa l'escombra damunt del carro de neteja
i es treu la jaqueta i la posa damunt de l'escombra.
Més que una escombra és una velleta.
No, és...
Sí, sí, sí, exacte.
Sí, sí, sí, per fregar, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, les compra al teu costat,
però mal número fa amb la velleta, és veritat.
I després, doncs, posa l'americana,
tot el que l'americana comença a tindre vida
i és com una mena de personatge que interactua amb ella.
Li fa aparèixer una flor,
li fa aparèixer una polsera de brillants,
li fa aparèixer un braçalet també de diamants
i al final, màgicament,
es transforma d'una senyora de fer feines
en una princesa, no?
Amb un vestit espectacular.
És un número molt poètic,
molt màgic,
perquè té molta màgia
i que l'ha passejat arreu del món.
Hem de dir que també l'ha fet per televisions.
El programa que feia el màgic Andreu
a TV3 als anys 90
també va portar la Tina Lener,
és a dir, que aquí a Catalunya també l'hem tingut.
Ha sigut nomenada Maga de l'Any
pel Magic Castle de Hollywood.
I hi ha anècdotes que us diré ara
que us faran gràcia.
La primera, el seu marit és mag.
També, eh?
És el Mike Caveniu.
I és un mag també amb molta trajectòria
i el món de la màgia molt conegut i reconegut.
Ostres, doncs això és fantàstic,
que la parella sigui mags.
És allò que dius,
què fem avui? Macarrons.
I apareixen màgicament.
Saps?
És allò que va tot filat.
És a dir, que és fantàstic.
I conjuntament,
és a dir, la Tina Lener amb el seu marit
tenen un editorial de màgia
que edita llibres en anglès,
però són llibres per a professionals.
És a dir, són llibres ja
amb una edició molt acurada,
limitada,
on expliquen secrets
que després els mags
fem servir en els nostres espectacles.
A més a més,
té una conferència
que s'anomena
troba't a tu mateix.
I això està molt bé,
no només per a mags,
sinó també per,
et serveix per qualsevol aspecte
o professió que tinguis en la vida.
Perquè la seva teoria
és que tu,
al llarg de la teva vida,
vas unir en punts.
I coses que,
en principi,
tu has fet i dius,
va,
jo vaig fer això,
vaig fer aquest curset,
vaig conèixer aquesta persona,
però tot al final té un lligam
i tot al final
arriba amb una conclusió positiva.
I ella,
aquesta teoria de
troba't a tu mateix,
unir en els punts,
explica que al llarg de la seva vida
professional i personal,
al final d'unir punts,
ha obtingut una línia
recta,
fantàstica
i brillant.
És a dir,
que és la teoria
que tot el que fas a la vida
té un sentit
i al final
totes les peces van encaixant,
saps?
Tot té un simbolisme,
està molt bé.
I com a anècdota final,
dir-vos que
ella i el seu marit
assessoraven
el David Copperfield
en els seus programes especials
i ells,
la Tina Lener
i el seu marit
van ser que li van dir una vegada
David,
tu podries fer desaparèixer
l'estàtua de la llibertat
o el travessar
de la morella xinesa.
És a dir,
que les primeres idees inicials
van ser de la Tina Lener
i el seu marit,
que això molt poqueta
gent sap.
Mira que bé,
mira que bé,
tots els grans mags
es coneixen,
i una dona
va ser la que va dir
nen,
tu podries fer desaparèixer
la llibertat,
vols dir?
Prova-ho.
És a dir,
que a vegades
sembla que sigui
idea nostra
però no sempre.
Però no, no.
No sempre, no sempre.
Avui hem fet els honors
a Tina Lener, aquesta gran dama
també del món de la màgia.
Voleu fer màgia,
tot i que no a l'alçada d'ella,
potser,
però també de manera elegant.
Déu-n'hi-do,
que l'expliquem avui,
espectacular, sí, sí.
Doncs vinga,
màgia científica.
I amb la sintonia de Mastreta
comencem amb la màgia científica
de...
És Mastreta,
és Mastreta,
d'avui.
Mireu,
és un desafiament impossible
que jo ara
li plantejo a la Núria
i em dirà
no,
això no pot ser.
I els que ens esteu escoltant
direu no,
això no pot ser.
Doncs explicarem
com fer-ho possible.
Imagineu que teniu
un got
ple d'aigua.
Sí.
I a les vostres mans
teniu una agulla,
una agulla de cosir.
En què consisteix
el desafiament?
En agafar
l'agulla,
col·locar-la
dintre el got
i que l'agulla
no s'enfonsi.
Però s'enfonsa
normalment?
Sí,
si tu poses una agulla...
De veritat?
Sí,
s'ha posat una agulla...
Jo m'has dit que no s'enfonsava,
clar,
no m'he provat mai,
però pesa tan poquet,
no?
Pesa poquet,
però igualment
si tu poses l'agulla
anirà cap a baix.
Va,
que jo ja sé
què s'ha de fer.
Per què m'has dit els apunts?
No,
que tinc teories,
tinc teories.
Tens teories,
va,
explica'ns la teoria.
Teories,
eh?
Doncs mira,
per exemple,
que untem l'agulla
amb alguna cosa.
No,
perquè encara
hi afegiríem més grassa
i afegiríem més pes.
És a dir,
llavors no teniria,
sinó per la meta,
sinó fins al fons.
I si la freguem,
d'alguna manera?
No?
Se n'acabarà
les meves teories.
Se seguirà enfonsant.
Se n'acabarà
les meves teories.
Se seguiran enfonsant.
Com es fa?
Doncs mireu,
agafeu un paper de fumar
i el col·loqueu
damunt
del got d'aigua
que està ple.
I col·loqueu
l'agulla.
D'acord?
Llavors,
amb un llapis,
amb la punta d'un llapis
i amb molta cura,
el que heu de fer
és espitjar
el paper cap avall
perquè s'enfonsi
i l'agulla,
si això ho feu molt lentament
i a poc a poc,
es mantindrà
a la superfície de l'aigua.
Sí.
Però es notarà,
es veurà allò del paper, eh?
Però és igual.
És igual.
Havíem de complir
el que hem dit.
Tu pots enfonsar
i pel lateral,
pel costat,
amb molta, molta cura,
pots estirar
i treure el paper
i aquí et quedarà.
I llavors encara aguanta.
Sí.
Perquè la gràcia és estar
que al principi
l'estar en contacte
amb el paper
evidentment s'aguanta
i si tu enfonses el paper
l'agulla
se segueix aguantant.
Aquesta vegada
no us explico
la propietat física
perquè la descobriu.
Jo vull que ho proveu
i així descobrireu
el per què
de tot plegat.
Val, val, val.
No m'has emocionat gaire, eh?
Perquè jo ja tinc la impressió
que flotava.
Sí,
perquè no l'has provat.
Perquè no l'has provat mai.
de casa i dius
ostres, no, no, no, ostres.
No, no, no.
Ho provarem.
Tenim agulles per aquí, Joan Maria?
Sí, un món, un món.
Diu, un món,
bueno, a la ràdio.
Ho provarem.
Té un nom aquest joc?
L'agulla que flota
misteriosament.
Inventem títols
improvisadament.
Ui, i amb una, bueno,
comercials,
i comercials, vaja,
impactants.
Això és espectacular, sí, sí.
Doncs vinga,
que després, vaja,
acabem la secció de màgia
presentant-vos novetats
o fent-vos recomanacions
perquè, vinga,
sintonia, sintonia,
fem-ho bé.
Tenim sintonia, no?
La Canonja.
La Canonja.
El cap de setmana,
el 17, 18 i 19,
vam celebrar
la desena edició
de Festival Impossible.
La veritat és que aquest any
va anar
fantàsticament bé.
Ha sigut l'any
que ha vingut més gent.
La veritat és que l'organització
està molt, molt, molt, molt contenta
i, doncs, vam fer
una gala internacional,
un espectacle unipersonal
amb el McLari.
El diumenge
va vindre un premi mundial
de màgia de carrer
des de Saragossa,
que és la companyia
Cibi-Cibiac,
que amb el Gran Zampano,
un personatge teatralitzat
de principis del segle XX,
amb un número impressionant,
doncs,
el vam tindre la Canonja
per primer cop
a la província de Tarragona
i que, l'any passat a Alemanya,
li van donar
el premi mundial
de màgia de carrer.
Creus que va venir gent
expressament
per aquests grans noms?
Sí,
hem tingut,
igual que els altres anys,
gent de tot Catalunya,
de Girona,
Lleida
i Barcelona
que han vingut
a gaudir
de les gales
i dels espectacles
de màgia.
És a dir,
que passa una mica
com el teatre màgic,
que també ens ve
molta gent de fora
i és una manera
que Tarragona
i la Canonja,
però el protagonista
fa dues setmanes
era la Canonja,
sigui un aparador cultural
perquè vingui
la gent de fora
i així també.
A més a més,
també ells feien
el de tapes
a la Canonja,
feien una ruta
de tapes fantàstica
de manera que
els visitants
que venien
per la màgia
aprofitaven
i podien gaudir
de les tapes
fantàstiques
que feien
els establiments
i els bars
i els restaurants
de la Canonja.
Això és,
diguem,
una recomanació magica
que ja ha passat
però que sapigueu
que l'any que ve
hi haurà l'onzena edició
i ja us avisarem
i podríem donar
fins i tot
invitacions
de cara a l'any que ve
ens ho apuntem
a l'agenda màgica
del 2016
i regalarem
alguna invitació
per la Gala Internacional
o pel Mag Mediàtic
és a dir,
aquest any ha vingut
el Lari
i altres
han vingut
l'Andreu
etcètera.
Una recomanació
màgica
que encara esteu a temps
fins al 10 de maig.
Heu d'anar a Barcelona.
És a dir,
que el dia
que aprofiteu
perquè molt gent diu
mira,
anem a passar el dia a Barcelona,
anem a dinar,
anem a mirar roba,
anem a donar una volteta,
doncs jo recomano
que a part de fer això
gaudiu d'un espectacle
màgia del Hausson
que aquí l'hem tingut
diverses vegades
a Tarragona
que s'anomena
Màgic Tribut.
Això és la seca,
espai brossa
i és un recorregut
per la màgia
dels il·lusionistes
de l'època d'Aurada
que van visitar
els seus espectacles.
estem parlant de
grans noms
que portaven
doncs grans
muntatges
de
tres o quatre camions,
és a dir,
trailers,
eren
espectacles,
diguem,
de l'època d'Aurada,
finals del XIX,
principis del XX,
muntatges espectaculars
amb escenografia,
una companyia de 20 persones
per muntar l'espectacle
que hi havia a Ballà.
Gairebé un circ,
això, eh?
Gairebé,
gairebé,
és a dir,
estem parlant
de l'època d'Aurada.
Doncs el Hausson
el que ha fet
és recrear una mica
tot això
amb homenatge
a sis
grans mags
que van passar
per Barcelona
que eren
el Great Raymond,
el Chang,
el Richard D. Jr.,
Hores Goldin,
el Fu Manchu
i el Kalanac.
De manera que
ell recrea
els números més importants
des de partir
a una noia
per la meitat
en directe,
des que al mag
li disparen
amb una pistola
una bala assignada
i l'és capaç
d'atrapar-la
amb les dents
o el joc
de les...
Aquests són els clàssics,
clàssics.
Les agulles,
hem parlat abans,
les agulles
que te les empasses
i després empasses
un fil
de dos metres
i ets capaç
de treure't
les agulles
amb el fil
enllaçat, no?
És a dir,
cosa així
de l'època daurada,
doncs...
Grans il·lusions
i també màgia de saló
amb una posada
en escena
doncs actual
i molt elegant
i molt ben acurada
com és tot el que fa
el Hauson.
És a dir,
a la seca Espai Brossa
encara hi s'ho tens
fins al 10 de maig.
Un espectacle
molt, molt, molt
recomanable.
Saps que no hem parlat
d'alguns d'aquests
grans mags
que ara recrea el Hauson?
Del Fu Manchu
no hem parlat, no?
Del Fu Manchu
no n'hem parlat,
són els que tenim pendents
i el Richard D. Júnior
tampoc,
de manera que tots aquests
els tenim pendents.
Sempre combinem una mica
amb la història de màgia
amb mags d'abans
amb mags d'ara.
Els mags d'abans
hem vist els clàssics
com l'Hodini,
el Dante
i tots aquests
i els mags moderns
com el David Copperfield,
avui en parla
de Tina Lener
i el proper
ja ho veurem.
Però vaja,
que tenim història de la màgia
per dies, eh?
Tenim per dies,
mesos i anys.
Molt bé.
Doncs amb aquestes
recomanacions màgiques
tanquem el Realitat o ficció.
Gerard,
alguna afegit-ho?
Sí,
la gent que vulgui
contractar un espectacle de màgia,
ja sabeu,
entreu a la web
www.teatremagic.es
i us atendran
fantàsticament bé
amb propostes
per diferents
espectacles de màgia.
Mags Gerard,
moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.