Avui us oferim el Tocant Pedra, el programa amb l'ICAC,
amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
des de la seu de l'IPES, això és el campus de Sassalades.
I hem anat per explicar els continguts del seminari
Estudis Transdisciplinars sobre Ramaderia i Pastoralisme.
Parlarem, doncs, de la transformació del paisatge,
des del Neolític fins als nostres temps.
I per fer-ho per parlar-ne, ens acompanyaran els directors científics
Josep Maria Palet, investigador de l'ICAC,
i Josep Maria Vergés, investigador de l'IPES.
Es tracta d'una activitat que coordinen els dos centres
en el marc del programa SUMA de la institució CERCA,
en el qual també participa l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Des d'allà, també conversarem amb dos investigadors,
Héctor Orengo, investigador maricorí de la Universitat de Sheffield
i membre del GIAP, i Anna Ejarque,
que ha estat investigant a l'Estat nord-americà d'Arizona,
tot i que actualment està localitzada a la Universitat de Barcelona.
Tots dos han aconseguit publicar articles
a les revistes científiques més importants d'arreu del món.
Veniu amb nosaltres a Tocar pedra.
Comença Tocar pedra,
un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Efectivament, avui ho saldem des d'aquí, des de la seu de l'IPES,
Institut per l'Ecologia Humana i Evolació Social.
Som aquí al campus Assel·lades, i des d'aquí farem aquest Tocar pedra.
I ho fem parlar en aquest seminari, un seminari, com dèiem,
sobre estudis transdisciplinaris sobre ramaderia i pastoralisme.
Ara en podem parlar amb dos directors científics,
són el Josep Maria Vergés i el Josep Maria Palet.
Josep Maria Vergés, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Josep Maria Palet, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Tot plegat en el marc, ho dèiem també, del programa SUMA,
per tant, institucions que van de la mà, buscant sinergies, col·laboracions...
Com ha anat?
Sí, efectivament, el programa SUMA és un programa que impulsa el CERCA,
que és la institució de la Generalitat de Catalunya
que ens aglutina a tots els instituts de recerca
que depenem de la Generalitat.
Aleshores, és una iniciativa en la qual hi treballem des de fa dos o tres anys
i que aglutina els tres principals instituts de recerca
en l'àmbit de les humanitats de Catalunya,
que són l'Institut de Paleocologia i Evolucció Humanitats a l'IPES,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i l'ICRPC, que és l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural,
que té seu a Girona.
Per tant, aglutina aquest institut de Girona,
que està escrit a la Universitat de Girona,
i els dos instituts de recerca en arqueologia
que estan escrits a la Rovira i Virgili, aquí a Tarragona.
Aleshores, és un programa que el que busca és una aliança estratègica,
una aliança estratègica entre aquests tres instituts
per tenir més muscla, per tenir més força,
i perquè, com intentem demostrar en aquest seminari,
la recerca que fem és una recerca que és molt transdisciplinar,
és una recerca col·laborativa,
que requereix no només de sumar massa crítica,
sinó també de compartir analítiques molt diverses,
que treballem des de perspectives diferents, però complementàries.
I, per tant, l'objectiu és aquest, és guanyar força,
tenir més massa crítica,
i alhora treballar en projectes d'una forma col·laborativa,
multidisciplinar, en què experts en àmbits diferents,
cronològics, però també en tècniques i especialitats diferents,
diverses, puguem compartir els resultats
en el marc de projectes conjunts de recerca.
No cal dir que per la recerca de finançament,
que avui és, sens dubte, en recerca,
doncs un dels grans reptes que tenim,
i buscar finançament per la via competitiva,
aquestes plataformes unitàries
de les quals pengen els instituts,
ens donen molta força
i molta més credibilitat internacional.
Per tant, és el que diu el programa Sumar,
es tracta de Sumar,
i també des de l'IPES,
amb aquesta col·laboració, amb aquesta unió,
Sí, tant, i si et fixes en el programa,
no tan sols és buscar un esforç
amb els centres de recerca catalans,
sinó que hem convidat gent de fora, també.
Tenim gent de la Universitat de Sheffield,
tenim gent de la Universitat del País Basc,
del Museu de Ripoll,
del Museu de la Gomera,
de diferents indrets,
i gent que està treballant aquesta problemàtica
des de diferents perspectives,
com deia Josep Maria,
perquè ens interessa fer múscul entre n'altres,
però també amb gent de fora.
No es tracta d'una cosa que es quedi només a casa,
sinó que ens hem d'anar també a l'exterior
i a ajuntar forces entre quanta més gent millor
per poder millorar la recerca,
ser més competitius
i poder obtindre, si pot ser, més recursos.
I també, doncs, clar,
cadascun la seva experiència, no?
O vosaltres, doncs, també,
amb excavacions, per exemple,
de les que hem parlat alguna vegada,
el Pirideu, no?,
que n'hem fet unes quantes,
ells també, doncs, d'aquí,
amb un edifici,
uns laboratoris molt potents,
també tot això, indexar-ho, no?,
d'alguna manera,
que tot flueixi, no?,
seria també una mica l'objectiu?
Efectivament, no?
Nosaltres, el tipus de recerca que fem al Pirineu
és una recerca diacrònica.
Documentem registre arqueològic,
doncs, des del neolític antic
fins a, pràcticament,
el període contemporani, no?
Per tant, tot i que és una recerca
que, en el meu cas,
s'inscriu dins de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
sobrepassa l'antiguitat en ella mateixa
i m'obliga a treballar amb prehistoriadors
i també amb arqueòlegs
del món medieval i modern,
amb historiadors, amb documentalistes, etc.
I, per tant, aquest fenomen diacrònic
és evident, no?,
en aquest tipus de problemàtica.
Per això hem triat la ramaderia
com un dels fils conductors
on la suma d'esforços
és més evident, no?
La ramaderia que allà també investeixés, no?,
de fa molts milers d'anys, no?,
això aquí ho teniu ben pal·les i documentat, no?
Sobre la ramaderia?
Sí, sí, bueno, la ramaderia aquí
ha arribat ja sobre els 6.000 anys,
aquí a la zona de Tarragona.
Tenim el primer assentament,
un dels primers assentaments analítics
és el Cabet,
la zona de Cambrils,
i a partir d'aquí hi ha, bueno,
tota una progressió cap a l'interior,
cap a les zones muntanyoses,
i, bueno, fins a arribar, doncs,
tots els altimuntants,
com ho estan estudiant
des de l'ICAC als Pirineus.
Després parlarem amb dos investigadors,
amb l'Hector Orengo i amb l'Anna Jarque,
ella, per exemple, és experta en Polens, no?,
després ens ho explicarà,
aquí també teniu d'experts en Polens, no?,
és a dir, que també teniu persones
que treballen amb aquesta grans base de dades, no?,
que hi ha moltíssimes referències,
per tant, tot això, clar,
un dínic que sí que atreveix aquest programa suma,
és molt important, no?
Sí, tenim en aquests casos,
hi ha casos en què compartim,
hi ha investigadors que comparteixen problemàtica,
bueno, o disciplina,
en aquest cas, bueno, es tracta d'anar col·laborant,
però fins i tot el que és més important,
i tot, és que, bueno,
avui dia tampoc no pots tindre especialistes en tot,
ni laboratoris en tot, tots els centres,
llavors, el que ens ajuda molt
és que un especialista
en una disciplina que, per exemple,
el pot tindre l'ICAC,
i n'altres no,
poder fer aquell estudi el material
que estem trobant nosaltres,
i a l'inrevés.
Llavors, és quan sí que realment
fas pinya i fas que la recerca avanci més.
Tot això, Josep Maria,
s'ha de fer palès en el dia a dia,
en el dia a dia, vull dir,
en el dia a dia, cronògic,
anar al treball,
tot això, clar,
avui feu un seminari,
però vull dir que ha d'anar caminant, no?
Sí, efectivament, justament,
crec que en un altre toque en pedra
vam parlar amb una investigadora
predoctoral de l'ICAC
que està treballant en temes
de micromorfologia de sediments,
és a dir, en temes més
de com es forma la sedimentació
i analitzar això
des de la seva micromorfologia
a través de làmines primes
i estudiades amb microscopi, no?
Aquesta és una de les problemàtiques
que estem treballant en aquest seminari
i, justament,
ara hem creat una sinergia positiva
en aquest sentit
que l'IPES té una unitat,
un laboratori,
per la preparació d'aquestes làmines primes
a partir del sediment
que nosaltres hem extret
de les excavacions
i, justament, avui,
porto el malatero,
tu deies coses del dia a dia,
porto el malatero del cotxe
ple de sediment aquest
que ara deixarem aquí
als magatzems de l'IPES
perquè procedeixin
a elaborar aquestes làmines primes.
A altres vegades
les portàvem al Canadà
amb el cost que això té.
Doncs bé,
ara hem descobert
que a 5 quilòmetres de l'ICAC
teníem aquí
la possibilitat també
de fer aquestes làmines primes
evidentment
amb una reindibilització
de costos,
d'esforços,
etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant,
és un bon exemple
d'aquesta sinergia
i de compartir recursos
i reindibilitzar els esforços.
En aquest seminari,
abans ho deia,
Josep Maria,
Josep Maria Bergers
han vingut ponents de fora,
d'arreu,
també d'altres punts de l'Estat.
La realitat és molt diferent
si parlem del pastoralisme,
si parlem de la ramaderia,
és molt diferent
en altres àmbits,
és a dir,
si comparem, per exemple,
amb el Pirineu
o amb el que ja hi havia aquí,
per exemple,
al territori fa algun temps,
hi ha llocs
on la realitat
és molt més rèixida?
No, és fort similar,
depèn de la zona,
de la zona,
però no en la zona
en sentit de,
de veritat,
d'alçada.
En el cas de,
per exemple,
aquest matí
s'han estat exposant
els casos del Pirineu
i els casos de zones
de cotes més baixes.
I aquí sí que hi ha diferències,
hi ha diferències
perquè les ocupacions
o les estades
en zones altimuntanes,
zones pirinenques,
són estacionals,
o sigui,
lli pujen els ramadats
durant un període de l'any,
la part d'estiu.
En canvi,
la resta
són ocupacions
que es perllonguen
molts cops
al llarg de tot l'any
i aquest fet
és el que els fa
que siguin diferents.
Però en si,
diguéssim,
per exemple,
la ramaderia
a la zona d'aquí
del Camp de Tarragona,
comparat amb la que poden tindre
la zona de la Rioja Lavesa,
que és un dels casos
que s'ha exposat avui,
no varia sensiblement.
A Pirineu sí,
si comparem a Pirineu,
o sigui,
litoral amb costa,
no,
muntanya,
altamuntanya,
o per muntanya,
per Pirineu
o amb costa,
sí, no?
Sí,
nosaltres una singularitat
que tenim
és que tot el registre
que tenim
són d'ocupacions
a l'aire lliure.
A cotes més baixes,
un dels temes
que hem discutit avui,
estem discutint
justament aquest tipus
d'ocupació,
aquests llocs de tancament
del ramat,
d'ovelles,
etcètera,
s'encova,
establada,
tancats,
amb la qual cosa
la sedimentació,
el registre arqueològic
és molt diferent.
Nosaltres són ocupacions
a l'aire lliure
i en condicions extremes,
com deia en Josep Maria abans,
doncs sense,
amb aquesta estacionalitat,
és a dir,
són sempre
ocupacions d'estiu
i sotmeses
a processos erosius
molt forts.
Per tant,
són espais
on no hi ha sedimentació,
sinó arrossegament
de material.
amb la qual cosa
el registre que tenim
és un registre
molt,
molt feble
i més difícil
de caracteritzar
i d'estudiar.
Per què diríeu
que és important,
us ho pregunto els dos,
estudiar aquest camp
en concret,
el pastoralisme?
Per què és important
estudiar-lo?
Què ens indica?
Segurament
per molts factors.
En el meu cas,
a mi,
m'ha portat
a donar importància
al pastoralisme
en tant que
estudiu
evolució històrica
del paisatge.
Llavors he vist
que la ramaderia,
l'activitat ramadera,
és una activitat
que ha modificat
enormement
el paisatge
des del principi
del Neolític.
I per tant,
fent arqueologia
del paisatge
que he hagut
d'especialitzar-me
també en això,
en arqueologia
pastoral
o en ramaderia.
Perquè és una activitat
que ha marcat molt
la història
del paisatge
català.
I si ho recordem
més en el temps?
Si anem més enrere
amb el temps?
Bé,
més o menys
igual.
a veure,
penso que
a nosaltres
una de la part
molt important
dels estudis
que fem
en aquest tipus
de registres
és el pali ambiental.
Aquest vessant
del paisatge,
del clima,
allò
ho compartim.
Nosaltres també
ho estudiem
perquè
el Neolític
és ramaderia,
és agricultura
però també
ramaderia.
Llavors
estem veient
que
el que fa
que marca
molt
el fet
que hi hagi
la ramaderia
dins de la
estructura
de les societats.
llavors no pots
dedicar-te a estudiar
simplement
els assentaments
que hi ha
a les zones
plens,
els poblats
on hi pot haver
més activitat
agrícola,
sinó que has d'anar
a estudiar també
aquestes coves
dels pastors
per caracteritzar bé
tot el que és
aquesta comunitat
perquè té
tant de pes
una cosa
com l'altra.
El present
i el futur
com en aquest terreny
i en aquest camp
en concret
també se preguntarà
després dels investigadors
que vindran
com ho veieu?
Perquè de fet
és un ofici
en vies d'extinció
el de Pastó
en queden poquíssims.
Sí,
queda poc
però bé
jo diria
que
aquest tipus
d'estudi
tenen com
dues conseqüències
molt directes
una és
en el camp
de l'etnografia
és a dir
avui cada vegada més
els arqueòlegs
treballem
amb antropòlegs
amb etnògrafs
que estudien
el que queda
d'això
viu encara
a Catalunya
que encara queda
i aleshores
aquí hi ha un treball
complementari
molt interessant
per preservar
aquestes formes
de vida tradicionals
i més no
museogràficament
perquè
el registre arqueològic
és un registre
tan regulat
en el temps
que és difícil
reconstruir
formes de vida
a partir d'aquí
això
l'antropòleg
o l'etnògraf
ens pot ajudar molt
per tant
en aquest menari
avui han vingut
antropòlegs
que ens explicaran
les seves experiències
i ells treballen
amb poblacions
encara actives
i veurem una mica
en quina mesura
això ens ajuda
a conèixer millor
les pràctiques
del passat
però alhora
també com les projectem
cap al futur
que és la segona part
que em preguntaves
i en aquest sentit
sens dubte
doncs home
el meu posicionament
és militant
en això
jo entenc
que tots
hem tastat
un bon bistec
de bruneta
del Pirineu
i sabem apreciar
la diferència
per tant
bé
doncs
hem d'avançar
cap a aquesta
ramaderia
de qualitat
i això
doncs
la història
ens pot
els estudis històrics
ens poden donar
una aportació
molt important
això
pot esdevenir
doncs
un recurs
econòmic
directe
per a aquestes poblacions
per exemple
les poblacions
de l'interior de Catalunya
el Pirineu
etcètera
on aquesta activitat
ha estat superimportant
durant segles
segles
segles
i segles
i que d'altra forma
avui pot ser un complement
molt interessant
justament
amb l'agroturisme
que sens dubte
és el camp emergent
de la indústria
del turisme cultural
doncs també
aquest tipus de pràctiques
de granges
etcètera
són una via
d'una aposta
de desenvolupament sostenible
molt important
per a totes aquestes comarques
Josep Maria
Josep Maria Vargas
Sí
i en aquest tipus
també una cosa
que s'ha de tenir en compte
és l'autorització
que es pot fer
dels ramats
de la ramaderia
pel control
de la prevenció
d'incendis
tenim un cas
molt evident
pensem que
des que s'ha abandonat
la pràctica
de ramadera
extensiva
s'ha recuperat
molta part
de bosc
això té
els seus avantatges
i els seus inconvenients
si no hi ha
el ramat
que va netejant
el sotobosc
és molt més fàcil
que hi hagi incendis
i incendis
de grans dimensions
i en aquest sentit
tenim un cas
molt a prop
al paratge
de Poblet
el paratge natural
internacional de Poblet
s'està fent
aquesta gestió
és una gestió
en què
hi ha un ramat
de cabres
del Pere Domènec
de Vimbodí
que durant uns mesos
l'any
s'està allí a la zona
i guiat
pels enginyers forestals
van controlant
la crescuda
del sotobosc
per evitar
la propagació
d'incendis
i nosaltres
també ens van molt bé
perquè estem fent
estem desenvolupant
tot un programa
d'arqueologia experimental
en base d'aquest ramat
el corral
on tenen aquest ramat
perquè és un ramat
que diguéssim
està treballant
en unes condicions
molt similars
a les que serien
els ramats
del Neolític
perquè no tenen
no estan en una granja
no els donen
complements
elementíssims
estan pasturant
tot el dia
i ens va
perfecte
per poder
fer també
programes
d'arqueologia experimental
doncs
ens quedem amb aquesta idea
gràcies a Juret Maria
Palet
gràcies
gràcies a vosaltres
i també a Juret Maria
Vergés
els dos codirectors
científics
d'aquest
programa
d'aquest seminari
gràcies
gràcies a vosaltres
i seguim parlant
amb dos dels investigadors
que han pres part
en aquest seminari
a més a més
són dos investigadors
amb els quals
ja vam conversar
vam conversar
amb un dels toquem pedra
va ser via escape
perquè de fet
estaven disgregats
pel món
i avui són aquí
estem aquí
en aquesta seu
de l'IPES
assalades
són d'una banda
l'Anna Ejarque
Anna què tal
bon dia
hola
bon dia
què tal
tu estaves
com vam parlar
on eres
que no recordo
jo era a Arizona
a la North in Arizona University
i bueno
ara ja fa sis mesos
que he tornat
i ara estic
a la Universitat
de Barcelona
en un any
de retorn
d'aquesta
d'aquesta
postdoc
vam parlar
amb tu mateix
programa
que també
s'acompanyava
l'Hector Orengo
que també estava
doncs
dispers pel món
Hector
què tal
bon dia
hola
bon dia
tu estaves on
estaves llavors
a Nottingham
i ara
estic a Seville
m'he mogut
però
m'he quedat
a Anglaterra
de moment
a què us sembla
d'aquest seminari
d'Aurrera Fons
i d'una mica
els objectius
que es busquen
aquestes sinergies
entre diferents institucions
diferents investigadors
en el vostre cas
per exemple
que heu estat
arreu del món
i que heu mantingut
contacte
segons un cas
és un exemple ben clar
és important
és important
això a nivell d'investigar
a nivell de
dur a terme
d'investigació
doncs
en principi
no és que sigui important
és que és impossible
treballar sense això
avui en dia
quan vols investigar
activitats humanes
del passat
queda tan poca resta
hi ha tan poca evidència
que si no
fas servir
un estudi
pluridisciplinar
amb moltes tècniques
és impossible
aconseguir cap conclusió
i malauradament
som un
país petit
llavors has de col·laborar
amb gent de molts països
molt en
tipus de tècniques
en tipus de treball
molt específics
que mai no trobaràs junts
en una mateixa àrea
has d'ampliar
no Anna?
Sí
per exemple
en aquesta línia
que comentà Sector
aquí en aquest seminari
que hem integrat
dos equips
d'investigació
des de l'ICAC
i des de l'IPES
que treballen
problemàtiques
arqueològiques
com és la ramaderia
hem vist
que les treballen
des d'unes perspectives
molt diferents
l'IPES
molt treballant
en sediments
arqueològiques
en estructures
arqueològiques
i en altres
més
des d'una perspectiva
de paisatge
i com això
es pot integrar
en una recerca
comú
aquests tipus
de workshops
i de seminaris
són fonamentals
perquè
sembla que hi ha
molta comunicació
però al final
cadascú fem
la nostra recerca
al nostre despatx
i poques vegades
ens reunim
quina patxada
deixa per exemple
en el paisatge
en el territori
una activitat
com la que ens ocupa
en aquest seminari
parlem del pastoralisme
de la ramaderia
quina patxada
hi trobeu?
el pastoralisme
és una gent
de transformació
paisatgística
fonamental
ara no ens fem idea
perquè
és difícil veure
sobretot
en el nostre entorn urbà
aquests ramats
com transforma
el paisatge
però una de les principals
transformacions
paisatgístiques
relacionades
a la ramaderia
per exemple
són grans deforestacions
grans pastures
per exemple
a la muntanya
veiem
que molts dels prats
alpins
que avui en dia
trepitgem
han estat causats
o han estat creats
per creació
de pastures
per aquesta activitat
ramadera
per proporcionar
prats
i menjar
els ramats
després
processos erosius
per exemple
l'hèctor
ha estat
comentant
la formació
d'aquests
deltes
de Barcelona
que han estat
acumulats
a partir
de l'època
de l'antiguitat
tardana
i època medieval
a causa
d'activitats
ramaderes
de mobilització
de sediments
que es van
depositant
en els sectors
litorals
i que ja
no només creen
paisatges
sinó que creen
territori
creen costa
creen deltes
per exemple
hi ha
l'edat de Llobregat
per exemple
l'edat de Llobregat
es va formar
sobretot
a partir del segle VII
per les activitats
intensives
de pastoralisme
agarrar crema
de boscos
el sol
es queda sol
plou
aquest sol
es mou
s'arrastra
pel Llobregat
i tens allà
la creació
d'un delta enorme
quilòmetres
quilòmetres quadrats
simplement
per activitats
pastorals
estem parlant
d'una activitat
que clarament
ens afecta
avui en dia
els processos
erosius
els processos
de deforestació
que es donen
des del Neolític
lligats
a activitats
de pastoralisme
afecten
la fisionomia
i creen
els paisatges
culturals
tant com
els coneixem
avui
sense aquest pastoralisme
els paisatges
serien molt diferents
del que estem acostumats
i de fet
el pastoralisme
crea condicions
pel desenvolupament
d'activitats
agràries
que poden ser
bones
o dolentes
però això és el que
intentem investigar
com aquestes activitats
del passat
afecten
els paisatges
avui
activitats
i si parlem del present
perquè avui dia
per exemple
és una ofició
que està en vies d'extinció
el pastoralisme
a Tarragona
crec que en queden
dos o tres
amb el compte
això es pot afectar
en un futur
si no tinguem
aquesta activitat
ramadera
de pastoralisme
per exemple
en una zona
que havia sigut
eminentment
ramadera
que havien tingut
no sé
jo recordo
un poble
per aquí a la vora
tres ramats
dos ramats
de pastors
avui dia
a tota la demarcació
en queden tres
aquí al litoral
mediterrani
es pot afectar
però si imaginem
per exemple
els Pirineus
ara mateix
la muntanya
s'està reforestant
i una de les raons
a part de les raons
climàtiques
perquè el clima
és més propici
en aquesta recolonització
forestal
de la muntanya
és que
s'han abandonat
les pràctiques ramaderes
nosaltres
quan anem a la muntanya
i ens agrada veure
un bosc
i un prat
i fer el nostre itinerari
veiem que
per l'abandonament
d'aquestes pràctiques ramaderes
estem perdent
aquests prats
alpins
que tant
nosaltres
associem
a l'alta muntanya
pirenaica
aquesta seria
una gran
conseqüència
i a més tenim
avui en dia
estem començant
a criticar
el model de consum
que tenim
a nivell comercial
a nivell de
drets animals
pot ser
aquest pastoralisme
antic
aquestes pràctiques
antigues
tot i que
no són tan
intensives
no hi ha una
producció tan
brutal
sí que poden
oferir solucions
per al manteniment
d'aquests paisatges
culturals
i al mateix temps
oferir productes
tradicionals
locals
i d'alta qualitat
hi ha formes
de llegar
a aquest coneixement
que intentem
assolir
en els nostres estudis
en impactes
locals
impactes econòmics
i impactes
socials
actuals
i intentant
transformar
la forma
en què la gent
viu
i consumeix can
avui en dia
també hi ha una reflexió
de fons
en quin material
treballeu vosaltres
material de camp
quan aneu a investigar
quan eres allà
dels Estats Units
sobretot en el teu cas
també en altres zones
quin investigueu
és a dir
quins vestigis
veieu
que us permeten
determinar
que en aquella zona
hi havia hagut un ramat
fa no sé quants milers d'anys
jo soc palinòloga
aleshores estudiem
el polen
les plantes
generen un polen
que es depositen
i s'estratifiquen
en seqüències naturals
en llacs
i torberes
nosaltres
extraiem el sediment
i reconstruïm
tot aquest
són un arxiu
de milers d'anys
que ens mostren
no només
l'evolució
paisatgística
sinó
molt importantment
com l'home
ha modificat
aquest paisatge
i
especialment
en relació
per a
identificar
les pràctiques
ramaderes
també treballem
amb altres tipus
de restres biòtics
que aquesta tarda
explicaré
com són
per exemple
les espores
de fons coprófiles
que es desenvolupen
sobre els excrements
dels animals
que també
es depositen
en aquests llacs
i que
amb els nostres microscopis
i les nostres tècniques
doncs
recuperem
i estudiar
i estudiar
i també
important
base de dades
per establir
comparatives
exacte
si són estudis
que necessiten
molt de treballs
referencials
tant de pluja polínica
estudiant
les formacions
vegetals
pasturades
avui en dia
amb la qual cosa
obtenim
els nostres indicadors
polínics
que ens indiquen
que hi ha
una presència
ramadera
i també
estudis referencials
sobre excrements
que és molt divertit
i al final
et desenvolupes
una afinitat
jo estic ja
molt posada
amb pelar
excrements
d'ovella
i de cabal
faig una broma
però
és un estudi
molt detallat
i en el teu cas
Héctor
quina és la matèria prima?
en principi
el nostre gran problema
és el que fa l'Anna
en el que trobem
el camp
a nivell arqueològic
jo faig prospeccions
faig prospeccions
a peu
dirigides
en molts casos
per Josep Maria
però també faig
servir
teledetecció
ara estem aplicant
imatges satèl·lits
termals
estem fent servir
l'IDAR
per reconstruir
topografies
per veure erosions
que poden ser
conseqüència
d'aquestes activitats
llavors
clar
jo m'encantregut
de la part més local
menys vegetacional
de l'estudi
complementant
amb la de l'Anna
i en principi
jo el que hauria
de localitzar
són les restes
humanes
associades
a aquest pastoralisme
com els tancats
els camins
que transporten
aquests
aquests
ramats
i
fins i tot
a nivell
de
contacte
entre grups
humans
per la
cultura material
que es transporta
junt
a aquests ramats
perquè hem de pensar
que aquests moviments
aquesta transformància
van ser en el passat
un dels grans
links
una de les grans
connexions
entre pobles
que vivien
a molta distància
una forma
d'intercanviar
no només
cultura
material
sinó també
idees
i conceptes
per què
el garrafi
una altra zona
de la península
o de Catalunya
hem de dir
que el garraf
va ser el lloc
on l'Anna i jo
començàvem a treballar
junts
quan érem estudiants
encara
però aquest no és el motiu
hi ha un motiu científic
al darrere
molt vàlid
que podria explicar
en detall
però diguem-ne
que
no
el garraf
trobem
grans ramats
grans
tancats ramaders
amb cronologies
pel material
que hem trobat
en superfície
sobretot gent
que porta molts anys
treballant allà
com el Maggi Millet
hem trobat materials
associats
aquests tancats
del primer ferro
d'època finícia
al segle VIII
estem parlant
d'una època
molt antiga
uns tancats
molt grans
i un àrea
en una erosió
brutal
el garrafa
avui dia
es considera
molt poca gent
va allà
perquè no és agradable
i no és agradable
precisament
perquè no ha quedat sol
no es poden
restaurar els boscos
perquè ja no hi ha ni sol
i això és conseqüència
d'aquest pastoralisme
fins i tot
com deien abans
el delta del Llobregat
és conseqüència
d'aquest pastoralisme
llavors és un lloc
on pensem que aquest impacte
es pot estudiar molt bé
quants tipus de polenjana?
Ui, milers
home
imaginat
i hi ha tants
jo només conec tot
tota forma vegetal
que veus
polinitza
o sigui
que hi ha moltíssims
hi ha moltíssims
en un diagrama polínic
depèn
depèn de la zona
sobretot el Mediterrani
que hi ha moltíssima diversitat vegetal
és un dels llocs
més complicats
per fer polenologia
perquè trobes
una molt gran diversitat
sí, sí
però bueno
de mitjana
en un diagrama polínic
pot ser
no sé
70 tipus
polínics
més o menys
i sobreviu no
a pas del temps
i a les inclemences meteorològiques
també o no?
en medis anaeròbics
és a dir
en zones húmides
o desprovistes d'oxigen
com molt àrides
pensem que el polen
està fet
de la partícula
de la matèria orgànica
més resistent
que es coneix
o sigui
que en condicions anaeròbiques
és pràcticament indestructible
i en polen
també del Quaternari
són milers d'anys
a les empreses petrolíferes
també les utilitzem
com marcador cronològic
volen del terciari
i espero és del terciari
en fi
sí, sí
doni, doni
de la vostra investigació
les vostres respectives investigacions
quines conclusions
entrelleu de cara a un futur?
és a dir
si haguéssim de fer una lectura
del que sabeu
del que heu après
del que veieu que pot passar
i del que ha passat
quina seria una mica
la conclusió
de cara a un futur
si ara diguéssiu
d'exposar
doncs aquí
en aquest seminari?
home
jo penso que
els nostres estudis
ens donen una idea
de com viure
d'una manera
més sostenible
i com utilitzar
els nostres recursos
d'una manera
més sostenible
jo penso que
estudiar el passat
ha de servir
d'una manera optimista
per construir
un futur millor
tot i que sigui
un tòpic
però jo vull pensar
que és així
per mi personalment
m'ensenya
a apreciar
m'agrada molt
el món rural
i jo
saber el passat
i com aquest paisatge
s'ha modificat
m'ajuda
a apreciar-lo
i també
a respectar-lo
millor
si a més a més
podem suggerir
a persones
que es dediquen
a la seva economia
a pràctiques
d'explotació
econòmica
del paisatge
ha suggerit
les formes
també
que estiguin
més en consonància
amb un respecte
en aquests recursos
molt millor
i en el teu cas sector
bàsicament
com que
ens complementem
en el mateix tipus
de feina
no tinc res més
a dir
completament d'acord
les nostres feines
a banda del plaer
que puguem obtenir
nosaltres
treballant
una cosa que ens agrada
té una gran
aplicació social
el problema
sempre és
el pas
entre les nostres
conclusions
el que arribem
a conèixer
i la gestió
de programes
polítics
per a
medioambientals
aquest pas
jo diria
que és la gran
que bueno
no està gaire tractat
és el gran
forat
entre
la recerca
i l'aplicativitat
social
i no hi ha
gent formada
fins i tot
per fer aquest pas
llavors sí
com l'Anna
tenim els mateixos
objectius
i bueno
esperem que
algun dia
es pugui aplicar
Molt bé
doncs Hèctor
Anna
gràcies per explicar-nos-ho
ara parleu
menys via escape
que esteu més a la vora
al Garraf
i a Barcelona
ara fem més telèfon
Whatsapp
sí
sí
gràcies
gràcies
gràcies a tu
doncs
tanquem d'aquesta manera
aquesta edició d'avui
del toquem pedra
una edició especial
que avui hem fet
des d'aquest seminari
que es fa
a la seu de l'IPES
al campus
de Sassalades
hem fet aquest seminari
doncs que
ha tingut dues jornades
la passada del dia 9
una conferència important
i aquest dilluns
doncs que s'ha fet
aquest seminari
doncs matí i tarda
en presència d'investigadors
com ens deien
els diferents
entrevistats
doncs d'arreu
que han posat en comú
doncs la seva experiència
el seu mestratge
voltant d'aquest tema
com és l'estudi
transdisciplinari
sobre la remaderia
i pastoralisme
tanquem aquest
de toquem pedra
com sempre
en producció
de Carme Badia
en unitat mòbil
a Contral Tècnics
o a Maria Bertran
a Estudis Centrals
a Lluís Comas
us ha parlat Josep Sunyer
fins ara
que vagi molt bé
adéu-siau