És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vol saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem.
Més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Doncs vinga, l'aventura de conversar que avui, de fet, aquestes veus que escolteu infantils,
no tenen res a veure amb els convidats que tenim en aquests estudis,
perquè som convidats ja més que 200, ja superen els 17 anys.
Avui fem l'aventura de conversar amb alumnes de l'IES de Camp Clar,
de primer de batxillerat, i ja ens acompanyen.
Ells han treballat a classe el tema del bullying,
han treballat també els avantatges i desvantatges del que són les noves tecnologies,
les tecnologies mòbils.
Avui en parlaran, farem diferents reflexions.
Els anem saludant.
Farem una ronda, tenim la Gena Pérez, què tal, Gena, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Tu m'han dit que ets la portaveu, no, de tots?
Sí, bueno.
El que parlaràs més.
Hi ha un que diu que no parlaràs,
és a dir, que serà el que parlarà més, sempre ho fem, eh?
Quan algú diu que no parla, al final, és el que li fem parlar més,
que és el company que tenim per aquí, José Luis.
Què tal, José Luis, bon dia.
Bon dia.
Diu, home, és que m'he vingut per aquí, no, he aterrat per aquí,
però bueno, heu treballat a classe, eh, tot el tema de les noves tecnologies, no?
No, suposo que el telèfon mòbil deu ser l'estrella, no?
Sí.
El tema del mòbil, sí?
Sí, una miqueta, sí.
L'estrella, el mòbil o les consoles, no?
Perquè també fa servir consoles, o no?
El mòbil, el mòbil.
El mòbil, sobretot, eh?
Aaron Mora, què tal, bon dia, com estàs?
Bon dia.
Tu què m'expliques?
El tema del mòbil, ara porteu el mòbil aquí a sobre, no?
Porteu el mòbil aquí?
Sí, sí.
Tots?
Sí.
Però teniu smartphones d'última generació?
No, tant no.
No, ara anirem repassant i ja explicarem, eh?
Raúl Martínez, bon dia, benvingut.
Bon dia.
El Carlos Ruiz, què tal, bon dia, també?
Bé, bé, aquí estem.
Aquí estem.
José Damiol, què tal, bon dia?
Sí, bon dia, bon dia.
Oi, quina veu?
A veure, parla, parla.
Hola, bon dia.
Aquí tenim el locutor de la ràdio, eh?
Això t'ho diuen o no t'ho diuen?
Sí, sí, a vegades amb els amics i amb prescaip i tot això em diuen que tinc una veu de comentarista, però al fútbol i tot això.
Jo faré una cosa, jo ara marxaré i tu segueixes conduint l'espai, et sembla?
Bé, va, eh?
Millor que no, eh? No em quedo jo, eh?
Tizan, què tal, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Tu també tens algun manifest per aquí, no? Per llegir? Ho llegirem després? El teniu, eh? De fet, a diferents temes que hem de tractant. Clara, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Cristina Peco, bon dia.
Bon dia.
I hem fet la ronda sencera i també amb la Claus Daska, que ens acompanya també del servei de prevenció de l'Ajuntament. Què tal, Claus, bon dia?
Hola, bon dia.
Bé, què hem treballat? Perquè parlàvem del telèfon mòbil, parlàvem de tecnologia. Quina és el, una mica, l'eix del que han treballat a aquesta classe a l'Institut de Canclar?
Bé, l'eix ha estat pantalles. Pantalles en genèric i a partir d'aquí, doncs, ells han anat treballant diferents aspectes que els han interessat.
Però seria una mica tecnologies, encara continuem dient noves tecnologies, però de fet ja no són noves, són tecnologies, i que tenen moltes avantatges, que això també ho hem treballat, però també tenen algunes coses que poden ser desavantatges o problemes.
I una mica és això el que han treballat.
Doncs comencem, si us sembla, anem explicant, eh? Quan vulgueu intervenir, interveniu, però comencem parlant dels avantatges.
Dèiem, tots porteu telèfon mòbil, no? I tots deveu tenir xarxes, Facebook, no? Sí, tots, teniu Facebook? Sí, sí.
Twitter? Sí, també. No. Sí. No? Qui no té la Twitter? Jo no en tinc. Jo tampoc. Tu tampoc en tens? Jo tampoc. Twitter no.
I WhatsApp? Tot. I grups de WhatsApp? I grups de WhatsApp que digui Tarragona Ràdio, avui anem a la ràdio, en teniu algun o no?
No, la que és la quina no, ho farem, ho farem, ho farem.
Quina és, però, el grup de WhatsApp que més fum treu, quin és? Comencem per aquí, va.
En la classe. Quina és el que feu servir més? Sí, en la classe.
En l'equipo. En l'equip de futbol? Sí.
Ell és el Nàstic, eh? Sí.
Escolta, va bé el Nàstic, no? Sí.
Bueno, veu molt bé, va molt bé. Molt bé, molt bé.
És d'aquells que va al camp, tu, a veure els partits? Sí, sempre.
I pujarà o què? Això s'intentarà.
Si s'intentarà que pugui.
Home, l'afició hi teniu una bona part de mèrit, eh, amb això, perquè l'altre diumenge
hi ha més de 7.000 persones al camp i que el camp sigui una bombonera és important, eh, per l'ascens.
En el teu cas, el WhatsApp de l'equip, perquè tu jugues amb un equip, també.
Sí, el Nàstic.
El Nàstic. Mira, estem aquí, una futura promesa de futbolística, eh?
Tens nòvia? Tens nòvia?
No.
No, no ho dic.
A veure, anem a pams. El tema del WhatsApp, o sigui, el grup de classe, per exemple, què comenteu?
Quins són els comentaris que es fan i a quines hores es fan aquests comentaris?
Per la nit.
Comencem per aquí, va.
Per la nit, normalment, els comentaris que es fan són per la nit i si algú ha faltat, quins són els deures, els exàmens...
I, bueno, el bàsic.
També parla molt de tonteries, de passar fotos o sorrades que ens avorrim i...
Sí, també, també.
A qui li agrada molt?
Al Carlos.
Jo soc una mica pallasso.
Una mica?
Però ells t'ho diuen, no? T'ho diuen, quan envies el WhatsApp, no?
Sí.
I m'agrada que em diguin que soc pallasso, eh?
Acosta un moment, quan parleu, acosteu-vos el micro i si no, no sentirem la veu amb la potència que et dona que té.
No serà millor que ens té avantatge.
O sigui, tu per què envies? Per exemple, fotos?
No sé, m'agrada fer riure a la gent.
M'agrada fer riure a la gent, no sé.
Sí, veure que riuen, em produeix una satisfacció.
Però si un dia no esteu connectats al WhatsApp, allò que aneu a comprar, el que sigui, no esteu amb el...
Bueno, suposo que esteu amb el teléfono sempre pendent, no?
Que això després en parlarem.
Però si un dia no mireu el WhatsApp, quals missatges hi ha al cap del dia amb aquest perfil?
Bastants.
Sí, bueno, segons, perquè no és el mateix per privat que per grups.
Clar, perquè segons la gent que hi hagi dins d'un grup, arribem molts més.
Sí, s'acumulen.
Molts, què vol dir? 300, 200, 150, 80...
900.
Bastant. Són pobles.
No els hem presentat, però estan per aquí l'Anabel Lorente i el Werner Espinel, que són professors, responsables vostres.
Ara us fa una pregunta que ells escoltarà molt atentament.
Amb aquest grup de WhatsApp parleu de treballs de col·legi, de temes pendents, de signatures...
D'això en parleu o no?
A vegades.
Sí.
Bueno, a última hora, quan és per demà el treball o alguna cosa...
A la nit.
Ai, ai, demany a examen.
Què?
Però us passeu apunts via WhatsApp o no?
Sí, sí, molts, massa.
Sí.
I xuletes, també.
Bueno, Anabel, per això estan prohibits els mòbils a classe, no?
Perquè, clar...
Bueno...
O no, estan prohibits o no a classe, Anabel?
Sí, sí.
En principi sí, estan prohibits.
El que passa és que costa una miqueta controlar les seves tècniques de...
De camuflatge.
De camuflatge.
De camuflatge, sí.
Diguem-ho així.
Porten mòbils mimetitzats, eh?
Clar, clar, perquè...
Clar, després, el silencieu, no?
Perquè no soni, no?
Però, clar, però...
No, a veure, hi ha qui diu, hi ha qui defensa que el mòbil és una eina pedagògica.
Ja sabeu, doncs, això del mòbil eàrnic, no?
D'aplicar el mòbil per aprendre, doncs, en segons quines matèries.
A potser en un futur canvia, això, eh?
No ho sé.
A Girona, per exemple, crec que els van arribar a prohibir del tot a les classes, a les aules.
A Girona, i això, doncs, està en discussió avui dia de si són per diaris.
Utilitzar-lo com una eina pedagògica o no.
O deixar-lo a banda.
Però, bueno, és un tema que en podem parlar.
Ara no heu enviat cap WhatsApp des d'aquí?
No heu enviat cap WhatsApp?
No teniu el mòbil?
Sí, sí, em van a fer una foto, també.
A veure un manzanero.
Bueno, expliqueu-me una mica, doncs, quins avantatges hi veieu, això, amb aquest sistema?
Comencem pel WhatsApp, eh?
I pel telèfon mòbil.
I quins inconvenients?
És a dir, perquè, clar, perquè el Carlos, com que li deia molt enviar missatges,
si volen enviar una a la una a la matinada, a les dues, no?
Sí, sí, sí.
O les tres.
Per fotre.
Ja no parlem un cap de setmana, un dissabte, un divendres, que llavors ja poden arribar a les 6 del matí
i amb aquella veu que no s'entén gaire, no?
Això també passa.
Bueno, expliqueu-me, quins avantatges hi veieu, tu, per exemple, Genel?
Jo parlo dels desavantatges, en aquest cas.
Doncs vinga, desavantatges.
Doncs el que crec jo, que la nova era del boom tecnològic pot arribar a tenir més inconvenients
que no passa avantatges, com, per exemple, que ara molta gent està pàl·lida perquè no surt de casa.
Perquè, com això tenim, lo dels mòbils, que si el WhatsApp, internet, les consoles, la Play...
Bueno, doncs tot va en aquest mateix entorn.
Després també, que crec que hi ha molta manca de socialització, que abans no hi havia tanta,
perquè ara, si et vols aïllar, et pots quedar a casa i fins i tot hi ha gent que pot treballar des de casa, amb el mòbil.
També l'ansietat que tenim quan sentim un missatge de WhatsApp o quan, per exemple, l'envies tu a un amic
i tarda una mica més en contestar i ja t'estàs preguntant
i per què no em contesta, saps?
O sigui, li estàs obligant...
Un amic o la parella.
Sí, bueno.
Que també en parlarem, eh?
I res, que també s'ha trobat que quan quedes amb un grup d'amics que abans feia temps que no et veies
o aquestes coses, doncs hi ha algun moment de tota la tarda que mires i estem tots mirant el mòbil
i ningú parla amb ningú, només estem atents a les pantalles del mòbil, que això també passa moltes vegades.
I bueno, també inconvenients que es poden trobar, que poden repercutir en la nostra salut,
doncs viure a prop d'una antena de mòbil o fins i tot dormir i veure un telèfon mòbil
pot causar un càncer, diuen això.
I que molts estem acostumats, jo m'incloc aquí, que, per exemple, utilitzo el telèfon mòbil de despertador.
I això, doncs, no...
Tu també.
Sí, sí. A més, a més, el poses allà ben a prop, no?
Perquè no...
Vaja, sí, sí.
Canvi moltes zones d'aquestes de micro-ondes.
Sabeu la veu, el Fran Sinatra?
Jo m'he fet aquí un petit resum que m'agradaria parlar d'alguns problemes que poden causar els telèfons mòbils
i tot i que és inqüestionable que la nostra vida és més fàcil...
Espera, espera, Jose, posa't el micro davant, perquè podem sentir la teva veu amb tota la seva potència.
i la part es no arriba.
Tot i que és inqüestionable que la nostra vida és més fàcil,
gràcies a internet i als dispositius electrònics,
aquests també tenen un al seu costat prejudicial.
Ens...
Ah, més fort, encara més fort.
En els últims anys s'han dedicat diversos estudis a l'efecte que tenen els nostres cervells les noves tecnologies.
Ara, la consultora Tech Hype va fer un recull d'estatòs psicològics més comuns
entre els usuaris de l'internet de tot el món.
I ara esmentaré alguns problemes que jo crec que d'aquí tothom pateix.
Bé, i jo m'hi fico també dintre d'aquests problemes que tenim.
Com per exemple, el síndrome de la trucada imaginària,
que jo crec que a tothom l'ha passat, jo també m'hi fico,
fins al 70% dels usuaris dels dispositius mòbils han patit alguna vegada
l'al·lucinació que el seu mòbil havia sonat o vibrat sense que en realitat ho hagués fet.
És a dir, estem a casa i de sobte o el mòbil,
el mòbil, mires el mòbil i en realitat no ha passat res, no?
També, un altre problema que tenim nosaltres és la dependència d'internet.
Es tracta de la necessitat amb malaltícia d'estar tot el temps connectat a la xarxa.
i pot arribar a afectar seriosament la vida privada i social de la mateixa persona.
És a dir, que estem sempre per fer els deures ja directament Google.
Fiquem a Google i comencem a buscar tot en Google.
No pensem. I jo m'hi fico aquí dintre, també.
I també una cosa que vaig veure l'altre dia per la tele,
un nou problema que tenim nosaltres que està catolat com la nomofòbia.
Aquest terme, derivat de les paroles no, mòbil i fòbia, parla per si mateix.
Descriu l'angoisia causada per no tenir accés al mòbil
i pot variar des d'una llogera sensació d'incomoditat
fins a un atac greu d'ansietat.
És a dir, que...
S'ho ha treballat, eh?
S'ho ha currat bastant, eh?
S'ho ha currat, eh?
S'ho ha currat.
Doncs sí, aquests són uns dels problemes més comuns que tenim nosaltres
i que no hauríem de tenir perquè hem de fer un ús responsable de les noves tecnologies.
Ara vull saber la teva opinió.
La meva opinió...
O sigui, tu què en penses?
Jo què penso?
Què surt de dintre?
Jo penso que les noves tecnologies avui dia són de gran utilitat,
però que hem de fer un ús responsable.
A veure, jo, per exemple, estic molt adaptat a les noves tecnologies.
a mi m'agrada molt la tecnologia i jo penso que faig un ús responsable
de les noves tecnologies i tot això,
però penso que hi ha molts problemes amb el bici.
El bici que hi ha és ja... no es pot controlar i jo penso que...
Perquè una partida de videojoc quan pot arribar dura?
Ho depèn, jo...
I parla en algun concret, eh?
Més d'una hora.
Setmanes.
Més o una hora?
Jo, per exemple, això és de veritat,
m'hi fico, per exemple, a les 10 de la nit
i fins a les 6 o 6 i mitja de la matinada.
O sigui, que m'ho passo tota la nit jugant.
Un partit de...
A quin joc?
Jo, doncs, normalment jugo a un videojoc que és japonès,
es diu Osu.
És un videojoc d'habilitat
i tinc que estar constant en contacte amb la gent i tot jugant
perquè, si no, és inevitable, és inevitable jugar.
És com una vida virtual.
Sí.
Acosta't el micro, a Tissan.
Sí.
Digues, digues.
Que és com si tingués una vida virtual.
I, bueno, s'acostuma a viure en el joc
i a deixar de viure fora.
Amb una vida virtual pots escolir un personatge, no?
És a dir, pots fer un personatge a mira que t'agradi, no?
Que sigui un tio enrotllat o...
Bueno, per lo general, jo, com sóc aquí,
també sóc en l'ordinador.
Per exemple, jo faig trucades amb Skype amb gent de, per exemple,
de Latinoamèrica i tot això, i són amics meus, que no vinguen aquí, òbviament,
i sempre estem jugant i jo no canvio ni aquí ni en el món virtual.
Jo sí que sóc el mateix.
Mira, l'escape és un dels avantatges de la tecnologia, de poder connectar.
Nosaltres a vegades ho fem amb entrevistes, que connectem,
vam entrevistar una noia al Gran Canyón del Colorado
i vies que vam poder contactar amb ella a entrevistar-la en directe
a través de l'estudi.
I estava allà, al Gran Canyón del Colorado.
Gràcies, José.
Escolta't, quina veu, eh?
Videojocs, per aquí?
Per aquí, que també parlava l'Araon, també deia que ell també juga.
Tu, una partida dura una hora, no estàs com ell fins als sis?
Sí, bueno, i el FIFA també, però són cinc minuts.
Però una hora està bé, jo crec que una hora està bé, no?
Una hora trobeu que està bé o no?
Una hora de videojocs.
Sí.
Bueno.
Carlos, què dius tu?
Jo...
Però acosta't al micrófon, quan parleu que esteu us al micrófon, que si no no...
Jo dic que, a veure, una hora està bé,
però és el que fa José Daniel amb tots els meus respectes,
perquè cadascú té la vida que té, no?
Però...
No, no, no, no, a veure.
Que no és malinterpreti, o que sí?
Clar, clar, o sigui, que si li agrada, doncs perfecte per ell.
Però fer un mal ús, o sigui, estar molt viciat a un joc,
pot contraure greus problemes de salut i, no sé,
hi ha que mirar-s'ho.
Perquè, torno al que dèiem abans del WhatsApp,
quan teniu que diu una cosa molt personal a algú,
li dieu personalment o li dieu via WhatsApp?
Li envieu missatge?
Aúdio.
Via WhatsApp.
No.
O sigui, WhatsApp, però d'àudio.
Ja puc escribir?
No, no, clar, imagineu-vos, eh, que, no sé, passa un fet tràgic, eh,
i teniu un amic, un conegut, un parell, no?
És clar, teniu que...
Bueno, que li vol dir-vos una abraçada, però què feu?
La aneu a veure, li feu una abraçada,
o primer envieu un WhatsApp, ja sigui de veu,
o ja sigui de...
Escolta, m'ho sento molt, el que t'ha passat.
Home, és molt més ràpid contactar per WhatsApp, no?
Perquè tu t'enteres de la notícia ja ràpidament,
agafa el WhatsApp i li preguntes.
És més ràpid de saber com està.
Bueno, però, igualment, això, o sigui, tu li pots preguntar com està i tal,
però jo crec que el que va millor és quedar amb ell.
O sigui, preguntar-li com està, però dir-li, bueno, pots quedar-te al dia
o podem sortir, si vols, i llavors, doncs, parlem.
Que, bueno, a mi m'agrada més fer això que parlar tota la gent amb WhatsApp.
Jo ho deia per el que deia la gent abans, eh,
que una mica a vegades segons com ens es naturalitzen, no?
És a dir, que potser, doncs, li enviem aquell missatge per WhatsApp,
creiem que ja n'hi ha prou, i mira, després no anem a veure'l, no?
O se'ns oblida, o se'ns passa, perquè estem jugant, no?
Sí, o potser que et digui que està molt bé, però...
Que potser que et digui que està bé, però que en veritat no està bé.
I que estigui plorant.
Perquè, bé, tu via WhatsApp no ho veus, no?
Si plora o no plora.
Què en penseu?
Raül, què en penses tu?
A veure, jo crec que és millor parlar-ho en persona,
perquè així, no sé, és més íntim.
Perquè potser és el que diu ella.
Pel mòbil et pot dir una cosa i pot estar...
O es pot malinterpretar, sí.
O t'ho diu perquè et callis, jo què sé.
Qualsevol cosa.
Però en general, què diríeu que és el que es fa més?
Jo, per exemple...
Sí, sí, jo he de donar una notícia,
o he de parlar d'alguna cosa important.
Primer, parlo amb aquesta persona via WhatsApp,
però per dir-li d'això, de quedar i parlar-hi directament.
O sigui, no vull dir-li res per WhatsApp.
I, no sé, penso que és la millor opció.
Així ja quan esteu, ens podem veure les reaccions
i, bé, es pot parlar i cadascú expressar la seva opinió.
no pel WhatsApp, que es pot malinterpretar, no?, les paraules.
També, o sigui, no és una persona, és un missatge.
Llavors, clar.
Clar, vos digues, llavors.
No, mira, ara que ella que deia això de malinterpretar,
a mi una de les coses que em va resultar curiós a anar a diferents instituts
és el codi que a vegades se té a nivell WhatsApp que moltes persones desconeixem.
Jo, per exemple, vaig descobrir que jo era una persona borde
arrel que quan jo faig un missatge jo l'acabo sempre amb un punt.
jo pensava que el punt era un signe, doncs, dintre de l'ortografia.
Doncs es veu que no, que si acabes amb un punt vol dir que ets una persona borde.
O si poses una cosa en majúscula, jo creia que era per remarcar
i no, és que estàs cridant a la persona.
Llavors, això a vegades també pot donar peu a confusió, no?
És cert, hi ha un llenguatge, hi ha un llenguatge WhatsApp apreviat, no?, que...
Sí, per exemple.
No, però tens que escriure ràpid, però no tens que...
Con ella no puedes.
No, és que em dona molta ràbia.
Perquè tens un cert nivell de cultura
i el via WhatsApp estàs deixant la cultura, que no serveixi per res.
Llavors...
No ho sé.
Ja està.
Perquè una persona s'adapta a les bibliatures i tal,
i a l'hora de fer un examen o qualsevol cosa, doncs, se te'n va.
Sí, la veritat és que sí.
A mi m'ha passat moltes vegades que al WhatsApp, o al WhatsApp,
moltes vegades, per exemple, jo poso que amb k en el WhatsApp, no?
I moltes vegades m'ha passat en algun examen o en algun text que he tingut que escriure
que he posat que amb k, i la veritat és que es passa molt malament,
perquè després...
És una falta.
Sí, és una falta molt greu, posar què amb k...
La veritat és que no...
És molt lleig.
I bueno, que no et pots acostumar a fer això, o sigui,
simplement has d'escriure bé i punt.
O sigui, com t'han ensenyat des de ben petit.
No, amb accents i tot tan estricta, però...
bé.
Simplement bé.
Però al WhatsApp no se'n posen d'accent, no se'n posen gaire, o sigui...
Sí, bueno, o sigui...
No sé que tinguis el corrector...
No, o sigui, hi ha paraules que s'escriuen igual i només se'ls diferència un accent i tal...
A no ser que sàpigues molt bé que aquella paraula amb accent no...
Estaràs en pensar si m'emaccent o no.
Clar, ho buscaràs, no?
Sí, sí.
Però què fem amb el WhatsApp, doncs?
Lo seguim utilitzant o...
A veure, el WhatsApp és una creació que està feta amb una bona intenció.
Llavors, per comunicar-se més ràpid, per qualsevol altra cosa, però...
això depèn de l'utilitat que li donis.
Llavors...
Però us ha passat mai, per exemple, que us arriba un missatge de WhatsApp i us amarga el dia?
Sí, també.
Sí?
A veure, fècim algun cas.
Cristina?
No sé, una mala notícia o...
No me'n recordo ara d'algun cas així.
O una broma, la típica broma del teu amic, que et diu qualsevol cosa i tu t'aprens tan en sèrio...
I us és... hosti.
I també és el que dèiem abans, no?, que es pot malinterpretar, no?, una frase tan curta, pot donar peu que es malinterpreti i que pensis que et vol dir un sentit i en realitat ho diu molt bona fe l'altra, no?,
però tu creus o interpretes que et vol dir una cosa que no et s'està dient, no?, i t'enfades i t'encoperes, no?
Allò de silenciar, ho feu? Silenciar el WhatsApp?
Sí.
Quan el Carlos envia...
Els grups, els grups.
Els grups.
Però tu segueixes enviant, eh, Carlos?
Jo tinc un gran repertori, jo.
No para mai.
Bueno, per cert, ja esteu al Twitter, eh, si voleu fer alguna repiulada.
Ja esteu al Twitter amb la vostra imatge, a través del perfil de Tarragona Ràdio.
Tenguats.
Arribau a Tarragona Ràdio, i efectivament el que hem fet és el que fa el telèfon mòbil ara mateix,
com està fent el José Luis i l'Aron, i l'Ara, i l'Ara, i l'Ara, Carai.
I esteu a punt de repiular, no?
Ho fareu? Fareu un retuit? Vale, gràcies.
WhatsApp, eh, però no només el WhatsApp, eh, tenim també el tema de trucades.
Truqueu habitualment? Feu trucades gratuïtes?
Sí.
Com utilitzeu el sistema de trucada?
Perquè, de fet, el WhatsApp ara permet trucar, encara no és gratis, però permet de trucar de forma gratuïta.
Veu altres programes que permeten fer trucades de forma gratuïta.
Com parleu? Via Messenger, via Skype, via WhatsApp? Us esteu als calés del mòbil? Què feu?
Normalment, l'eina que més utilitza és el WhatsApp. El que més utilitza amb tothom, crec, és més comú.
És a l'instant, en un moment, no perds el temps, com podies fer abans, trucant per telèfons i tenint el WhatsApp, saps? No ho sé.
Bé, jo crec que els familiars o alguna trucada així més important, no? Agafes i truques a la persona, no? I és més, que està el WhatsApp xatejant, no?
Sí, però és que queda bastant malament, no? Que és l'aniversari del teu pare i, bueno, felicitats.
Clar, és clar.
És que queda molt...
És que, és que, sí, és que perds alguna cosa que és la veu, no? Que és alguna cosa que transmet molt, també molta informació del que vols dir.
La comunicació entre pare i fill, o la comunicació entre dues persones, que ho tinguis endavant i poder parlar amb ell.
Sí, m'esteu dient que amb els pares parleu via WhatsApp, o?
No, no en tinc.
Depèn.
Una vegada, no? Arribaré tard o...
Encara que em doni vergonya.
I de nit, quan sortiu, us envien WhatsApp els pares?
Sí, sí.
No, de revistar o...
I teniu activar aquella funció que permet veure si l'he vist?
És a dir, si heu vist...
Sí, sí, sí.
I no la podeu desconectar, no, aquesta?
No.
Perquè us envien un missatge cada mitja hora, cada hora, a partir de les cinc, on va això?
Cada dos minuts.
Depèn.
Sí, quan arriba ja a l'hora d'estar a casa, no?
Ja...
D'on estàs?
D'on estàs?
D'on estàs?
Tardis o...
Sí, sí.
Sempre estan igual.
Què haces?
Som molt cansins.
Es preocupen.
Ho fan pel vostre bé, no?
Sí, sí.
Bueno, de vegades només per xofar-los ja, eh?
Per fotre.
Sí.
Escolta, home, hi ha un José Luis que ens acaba de fer un retuit, suposo que ets tu, no?
Sí.
Que a més a més basa amb una samarreta del nàstic, de color blau, el teu perfil de Twitter.
I sí, sí, acabes de fer un retuit i ja surt la foto vostra.
I clar, aquí, mira, jo ara, per exemple, puc mirar el seu perfil i veig que posa, Victoria, muy importante hoy, seguimos todos juntos.
No, però clar, jo ara puc entrar al seu perfil i xofar-deixar tot el que vulgui del perfil.
La seva vida.
Aquesta és una altra història, eh?
És a dir, això passa més al Facebook, potser, no?
Sí.
Bueno.
Clau, Clau Zasca, digues.
Això és un dels conceptes que vam parlar de la intimitat i l'activitat, no?
Sí.
Això, si recordeu, ho vam estar comentant.
Què en penseu d'això?
És a dir, què en penseu?
Perquè al Facebook deveu explicar moltes coses vostres, no?
d'interioritats, no?, amb dades personals.
Pot dir coses de tu, però no pot dir com ets tu.
Una persona pot pensar el que vols de tu, però com ets en realitat, no ho sap ningú, ho saps tu, no?
Jo conec una persona que explica al Facebook minut a minut la seva vida cada dia, eh?
Home, però...
Sí, sí, sí, comentaris.
Saps la roba que es posa, saps si s'estigui de bon o molt, si què menjarà aquell dia, menjarà amb el de bau.
Sí, sí, però ja em diràs, si una persona posa una foto amb tal roba, no diu res d'ella, o com és, ni res, o sigui...
Ja, però això dona peu a que la gent s'ha picat tota la seva vida, que no hi ha intimitat.
Bueno, la seva vida entre cometes, perquè no se sap si és la seva veritable vida.
És el que tu veus, és la vida que tu veus.
Un perfil que dona ella, que vol mostrar a la gent.
Perquè el Raúl diu que no, el Raúl diu que no.
No, no, dic que no entengue què vol dir.
Acosta, escosta el micròfon.
Que no entences què vol dir.
O sigui, lo de la vida...
Si passes una foto que estàs a casa, jo què sé, jugar a la Play, no vas estar a Canadà.
Però que farem allò com...
Farem una cosa, farem com a... o sigui, farem un combat, eh?
Com a... com a les universitats americanes, tenim a una banda el Raúl, el Raúl Martínez,
defensant la postura del no, i diu que no, i tenim la Tizan i la Clara defensant el sí.
Va, vinga, va, comenceu.
Qui comença el combat?
I ell moderà, no, José.
Perquè la Soi no riu, riu. Va, tu dius que no, Raúl.
Els puc ajudar?
Tu ajuda, Raúl.
Carlos Ruiz, Raúl Martínez, Clara i Tizan. Va, comenceu.
Vosaltres què dieu? Arguments a favor o en contra del que està dient ella?
Jo és que no me'n recordo.
Va, bé, ja començo jo.
A veure, ja per exemple, una aplicació que es diu Snapchat, Snapchat, que tu el que pulles és una foto d'ara mateix.
O sigui, i si, jo què sé, la fas a un partit de futbol, no pots estar a la teva casa, és d'ara.
Bueno, depèn quan la vegi l'altra persona, potser la veu quan tu ja estàs a casa.
Però, Raúl, no és això, sinó que, per exemple, tu agafes i et fas una foto, i la foto, no sé, dones una imatge alegre, contenta, val?
Però, en realitat, estàs a ta casa, depressiu, perquè t'ha passat alguna cosa, saps?
Llavors la gent, doncs, diu, mira, mira, què ves aquest.
Però, saps, ningú es preocupa per tu després.
Ningú et coneix com ets.
Hombre, que tu no intentes donar la imatge mal a la altra gent, no?
És tu imatge.
Sí, però una cosa, però jo penso que si una persona està trista, està amarga de tot això, no es posa el Facebook a pujar fotos, sí, estic alegre.
Sí, hi ha persones per tot.
Sí, sí, sí, sí, igual, eh?
Però jo em refereixo a el Facebook...
A micro, micro, tizant, que si no lo sentim bé.
Tizant, a B-S.
Tizant, perdó.
Com és, Clara? Com és?
Tizant.
Com?
Tizam.
Tizam.
No, pon S, doble S i la M.
Tizam.
Ara, ara.
Tizam.
Perdona, tizam.
No, no, tizam.
Que em refereixo que a Facebook pots dir, per exemple, tu poses el perfil que tu t'agrada posar, però que sigui veritat o no, ja és decisió teva.
Em vinc a referir que si tu poses, per exemple, que ets de Colòmbia, tu ets de Colòmbia? No, ets de Tarragona.
O sigui, això ja és sortir del perfil.
Pero lo único que quieres ahí es mentir.
¿Y para qué quieres mentir?
No es mentir, es dar un perfil que no es tuyo.
¿Y para qué te sirve eso?
Aprofito per dir que hi ha molts perfils falsos de Facebook i, de fet, nosaltres, a Nova Faire 6 vam fer una notícia d'un perfil fals que es dedicava a demanar a altres perfils de nois i noies joves fotos de caire sexual i al final hi havia darrere una xarxa de proxetanisme.
Vull dir, també hi és això, eh, el Facebook, això també existeix.
Perfils falsos, que tu veus allà una imatge que te diu que té un nom que és de tal lloc i en realitat no existeix.
Darrere hi ha una xarxa de...
Han creado una vida que no existe. A eso me vengo a referir yo de antes. Que tú perfectamente puedes construir o formar una vida que no es real. Que las demás personas vean de ti, pero que no existe.
¿Se entiende?
A ver, yo por ejemplo no me creo un perfil de Facebook para mentir sobre mí.
Tú.
Tú.
Pero es que hay gente para todo. Y encima tú puedes poner muchas cosas sobre ti que no sean verdad. O puedes perfectamente colgar una foto que diga de ti algo y que los demás entiendan otra cosa de esta foto.
Yo creo que lo haces para agradar a la gente, ¿no? Creus que agrades a la gente, pero en verdad no.
Sí, pero por ejemplo hay fotos que yo qué sé, que surto un compañero borracho a la Pachá o a donde sea.
Y bueno, eso...
I li pasaremos una falca de publicidad ahora.
No, claro, haces un nom comercial, eh.
Y luego tenemos que cobrar ahora una cuota para decir el nombre.
Si hay alguna otra que lo sápigueu, eh.
Digues, digues.
Y no sé, llavors,
entonces eso no solamente lo veo en
los tus compañeros, los tus amigos,
sino que pueden accedir al tu
Facebook mares de compañeros
que llavors tenen una mala imatge
de tú y diuen...
O el fa tu el trabajo.
Clar, el que tu fas públic ja mai torna a ser teu, mai.
Encara que tu ho eliminis, ho deixis, no, no torna a ser teu.
Sí, però quan tu penges una cosa, tu no penses en la repercussió que pot tenir això que penges.
Ah, això, ahí està.
Però jo crec que la gent és lliure de penjar el que vulgui i és responsable del que ella mateixa penja.
Ja, però no, per exemple, tu penges una foto teva que surts, jo què sé, mig d'espullat al carrer, saps?
Jo estic molt bé, eh?
Sinó que potser tu agafes una foto de l'Aaron i penges la foto de l'Aaron que a ell no l'ha agradat però no es dona compte que l'has penjat
i és com una mica... pot donar peu a conflictes, saps? No ho sé.
A mi no em sembla bé, tampoc, això de...
Per això t'has de pensar unes quantes vegades el que penges.
Doncs mira, això és una bona conclusió, has de pensar-ho abans de penjar-ho perquè penja és molt fàcil, eh?
Tres segons i està penjada.
O pots pensar una cosa que per tu està bé...
Micròfon.
Que pots pensar perfectament una cosa que per tu està bé i que per les altres s'ho prenguin d'una altra manera,
que és una ofensa o qualsevol cosa.
És que jo estava pensant, clar, sortir un dia de festa,
sortiu de festa, habitualment, sou un dia fora de classe?
Sí, nens.
Tots o no?
No.
No?
No sempre.
Que sortiu vos, no? És per una banda les noies per l'altra?
No, no, no sé, hi ha dones que no fem...
Vull dir que si sou amics, a banda de ser companys de classe, sou amics.
Sí, sí, sí.
I quedeu el divendres per anar a aprendre...
No.
Cadascú una genietes.
Si teniu cadascú la vostra...
Bueno, entre naltros, per exemple, jo i la Tissam estem moltes hores al dia juntes.
I llavors...
I no sé, és això.
O amigues, no?
Sou amigues més enllà de l'aula.
La resta...
No, ho deia perquè, clar, si un dia sortiu junts, o us veieu, o per exemple, sortiu vosaltres i trobeu a l'Araón o a Raül.
I resulta, doncs, que...
O algú altre, eh?
Que no està aquí, però que resulta que aquella nit s'ha passat tres pobles amb l'opiste.
I està, doncs, perjudicat, no?
I li feu una foto i la pengeu al vostre perfil.
Diu, mira, m'he trobat tal.
I aquesta foto, el que dius tu, la acabaran veient, els seus pares, probablement, la resta de classe, no?
I això ens portaria, clar, amb una cosa que a ell no li agradarà, no?
Que dirà, s'enfadarà, dirà...
Si no ho cuida a ell, parla.
Home, però és que si veu, també...
O sigui, no si veu, si es veu perjudicat en aquest vídeo i ell s'enfada, també és responsabilitat seva, no?
És el que ell ha volgut fer.
Però si...
Jo estic fent una cosa, i tu coges el mòbil i empiezes a gravar-me, si que jo te diga, gravame, pues no...
I després ho posem a la classe d'anglès...
I després ho explico bé, pues és peor, no?
No, no, sí, jo estic d'acord, tampoc defenso que la gent es posi a gravar...
En comptes d'ajudar, es posi a gravar amb un que està borratxo.
O com una baralla.
Però també els dos tenen una mica de culpa, jo crec.
Jo crec que no.
Qui creu que no?
Jo.
Digues, digues.
Que un és lliure de fer el que vol, saps?
Perquè tenim una vida i la podrem, pues, viure com nosaltres vulguem.
Llavors, si una altra persona decideix posar-se, ficar-se en la nostra vida ja és responsabilitat, o sigui, és culpa seva.
Però nosaltres estem fent el que nosaltres vulguem.
Home, però també dintre d'això, dintre el que és l'ètica, no?
De la persona que grava això, tu, si és un amic teu...
Bueno, ja no que sigui un amic, no?
Si és una persona i la veus que està fatal i la coneixes i...
No sé, posar-te a gravar jo crec que no és ètic.
I menys colgar-lo, no?
I menys colgar-lo.
I menys penjar-lo.
¿Te ha passat alguna vegada, Aaron?
No.
No.
Parla, Rau, parla, que si no no deixaran parlar.
Que jo crec que també en altruja han un amic de compte amb el que puxem,
perquè jo, per exemple, no puxaria un vídeo fent el tonto, perquè el meu pare.
És molt pesat, no?
I perquè jo ho vegi, el li dóna me agrada, perquè jo sàpigui que ell ho ha vist.
i llavors ja, a ell ja no puyo res.
Ara mateix no acaba de enviar un whatsapp al seu pare.
Hola, Tomàs.
Està escoltant, està escoltant.
Està escoltant el meu pare.
Hola, Tomàs, què tal, eh? Com estem?
És agradable, el meu pare.
Les bones sols, eh?
Ara que no ens escolta, aprofitem per saludar els pares i mares que ens heu escoltant.
Que us estan veient també a través del Twitter o a través del Facebook,
que també penjarem les fotografies d'aquesta conversa.
El tema del bullying, que no n'han parlat, el bullying,
què és això del bullying?
A veure, què és el bullying?
Vinga, explica'm-ho, Rau.
Doncs, a veure, el ciberbullying es refereix a tota mena d'humillacions, insults,
amenaces que li arriben a una persona, però a través d'una pantalla,
com pot ser l'ordinador o el telèfon, que no són a la cara.
Com per exemple, jo què sé, com el que ha dit l'Aaron abans,
agafar una foto i dir, si no fas això, doncs la pujo al Facebook.
I això?
I pues això.
Ton pare ja va saludant, no? Ton pare ja va saludant.
A veure, ara m'ha enviat un WhatsApp.
José, de què fa sona que m'he sentit la teva veu?
Eh, jo?
Doncs, del tema del ciberbullying.
Jo opino que aquestes persones que dediquen a ficar-se amb altres persones
via per internet és de covards.
Perquè de covards i a part també de males persones,
perquè jo penso que no hi ha per què ficar-se amb persones,
més i menys, per internet.
No sé, jo penso que si hi ha algun problema amb algú,
o alguna cosa, jo penso que ho deuria resoldre amb paraules,
bé, no ficant-se amb les persones així,
com en plan, no m'agrades, o no sé,
tampoc vull dir tacos ara.
Tacus.
Sí, però jo...
Tacus.
Però jo opino que no està bé això
de que este una persona ahí acusant l'altra
per internet, està tot el dia ficada al seu perfil de Facebook,
o mandar-hi missatges per WhatsApp,
o què estàs fent, o què estàs no sé què,
està tot el dia ahí damunt d'una persona, jo penso que no...
Però per què creieu que es fa això?
Perquè t'agrada una persona i creus que potser a través del WhatsApp
serà més fàcil acostar-te,
o has passat-li allò que sents,
perquè potser no t'atreveix a dir-li en persona,
o què?
Per què hi ha aquest assetjament, aquest acoso,
de cibernètic?
Cristina?
No sé, jo crec que també si per vergonya,
o no li vols dir a la cara,
i fas per missatge, no?
A tu també et veia algun WhatsApp dient-te
Escolta'm, Cristina, avui estàs estupenda,
abans no t'ho volia dir, però ara t'ho dic.
Sí, pot ser.
Su ex.
A tu?
Mi novio.
Tu novio?
Sí.
Actual, eh?
Sí, sí.
I què?
Què et sembla?
Que t'enviï WhatsApps?
Home, també m'ho veu a la cara quan estic amb ell.
Però que no sigui el nòvio,
t'enviat a la silla o altra que no sigui el nòvio?
No.
A mi tampoc.
Sí, però molts diuen, no?
Sí, sí, però WhatsApp molt,
i després a la cara no et diuen res.
Això li ha passat a un amic meu,
que tenia una amiga que li deia de tot,
que se llama Ignacio,
i li deia de tot,
una xica,
li deia de tot
i nunca quedaron,
i després,
a la setmana o així,
la xica li insultava,
li deia de tot,
i nunca llegaron a quedar.
José, cállate.
¿Qué pasa eso?
Es verdad, gracias en cosas.
¿Qué está pasando por allá,
con el móvil del Raúl?
Raúl, ¿en qué estás hablando?
Su padre.
Un amic, un amic.
Dóna de recuerdos, también.
Dóna de recuerdos, va.
Dóna de recuerdos.
Sí, a los padres también,
a la Tori Péco.
Jareño, Bartolo,
siempre fuerte,
no te rayes,
viva la panceta.
¿Qui es aquest?
José Jareño.
El mejor jugador de fútbol,
lateral esquerra del nàstic,
que ya he visto.
Tenim bones promeses aquí.
Del nàstic o del Raúl?
Bueno,
millor el nàstic,
era millor el nàstic.
Bueno, Clara,
Tizam,
que fa estona que...
Tizam.
Tizam.
Tareu-me el carretol d'aquí,
parteu-me el carretol d'aquí.
Posa'l,
així.
És que jo veig dues setes,
i clar, llavors...
Ja,
són dos S.
Ah, són S.
Sí,
tenim un amic molt artista,
llavors.
Vale, vale.
És que jo veia dues setes,
i per això,
i així,
és que tu el dius cada dia,
aquest nom.
I jo és la primera vegada
que el dic.
Tizam.
Com ho veieu?
Per tant,
ja que hi hagués una hora,
parlant.
Aquestes són coses importants,
per dir?
Tu què creus?
Del que he anat parlant a classe,
què és el que hem deixat,
que és important?
I que no hem parlat avui,
que no hem tractat.
La influencia hacia la persona.
O sea,
lo que puede causar
el vicio de estar mucho,
conectado muchas veces,
o mucho tiempo,
en el ordenador,
o en cualquier sitio,
llegar a influenciarte
en tu vida.
Perquè tú puedes ver
el mundo de una forma,
y estando tanto,
por ejemplo,
jugando a juegos de guerra,
y tal,
puedes ver como que la vida
un poco más bestia
de lo normal.
Y pierdes lo que es eso,
lo que...
las experiencias,
y para poder juzgar después.
Entonces...
¿esteu d'acord
amb això?
Sí.
Lo hacemos dos foros.
Va.
Carlos.
Es que...
Bueno, sí,
yo estoy muy de acuerdo
con esto,
con la Tissan,
pero...
O sea,
eso es lo que intentan,
lo que es la industria
del videojoc,
y tal,
que tú te enganchis
a un juego
porque está fuera
de lo que es
de los límites
de la vida,
y yo creo que
es de eso
del que engancha.
Ya está.
Pero hay que jugar
con un cierto límite,
¿no?
Entonces tú juegas,
tú puedes pasar bien
y tal,
pero tampoco tienes
que perder
los pequeños placeres
que son de la vida real.
No, no,
sí,
yo estoy defendiendo
lo que tú dices.
Hombre,
pero ya me dirás,
no es lo mismo
jugar un partido de fútbol
por ordenador
que jugarlo,
de verdad,
pierdes las sensaciones
de, uy,
voy a perder,
de me han hecho daño,
de lo que sea.
No,
pues la play también
te duele si pierdes,
¿eh?
Hombre,
eso sí,
ya lo sé.
Pero,
¿no es lo mismo?
¿A ti qué te afecta más
perder un partido
con tu equipo,
con tus compañeros,
con tus amigos,
que perder un partido
que estás tú
enfrente de una pantalla?
Eso está claro
que con tus compañeros,
¿no?
Pues entonces...
Depende de lo que te juegas.
Bueno,
queda claro
que todos tenéis
la toleta bonita,
el teléfono móvil,
bien a prop,
¿no?
Bueno,
¿sí?
¿Tú no?
¿Tú no?
¿Tú no?
¿Algú más no lo tiene
a prop de...
¿Tú tampoco?
No, yo sí, yo sí.
¿Tú se lea?
Ah, qué te lo trajes.
Yo soy de lo más.
¿També, también?
¿Y libros,
¿entendrános a la teléfono?
¿Libres?
¿Libres?
Sí.
¿Libres?
Sí.
Sí.
¿Os agrada leer a vosotros?
Poc.
Poc?
Bueno, yo sí que llegeixo,
que me hace falta.
Molt poc.
Molt poc.
¿Libres a la teléfono?
¿Libres a la teléfono?
¿Libres a la teléfono?
Digues, digues.
Que normalmente solo se lee cuando te lo piden los profesores.
Un examen invernal, ¿no?
Apa, no, siempre.
No sé,
jo mai llegeixo llibres que m'agraden,
que veig interessants.
Ui, tú.
L'últim que vas llegir,
¿quién va ser?
¿Recordes l'últim que estàs llegint ara?
M'estic llegint ara el diari Lila de la Carlota.
Bueno, era rojo.
Bueno, está el vermell, está el blau, está el lila,
i ha un munt.
El vermell és...
Deixa-li, deixa-li el...
El lila, deixa-li.
Deixa-li.
Tu, Xena,
t'agrada llegir o no?
Sí, bueno,
ara m'estic llegint
la de 50 sombras de Grey.
Bueno.
El primer.
Ui.
Que pujarem una musiqueta ara, eh?
I el Maria Bertrana,
si tu és una musiqueta, home,
que no vol parlar de 50 sombras de Grey, eh?
I què diu aquest llibre,
de què parla?
Bueno, pues,
és una història d'amor,
però és eròtic,
és que ja sap.
Sados.
Sados.
L'has vist al cinema o no?
Sí, primer vaig veure la pel·lícula
i ara m'he començat a llegir el llibre.
Qui més té un llibre,
la taula de la nit?
Qui més té un llibre?
Qui més té un llibre?
De futbol?
Hi ha llibres de futbol molt bons, eh?
Ja, però no.
Jo de Pep Guardiola i de Messi.
Sabe, sabe.
I tu, Raúl?
Raúl?
Quins llibres tens per allà,
allò, amb el W4?
A veure,
jo tinc els llibres que m'anaven
fins a quart d'eso de la salle,
però
el que és allí,
bien periódico.
I tu, José Daniel?
José Madona?
Sí, molta gent es confonga amb el meu nom.
Sí, jo, la veritat,
llegir, jo llegeixo per obligació,
perquè no queda més la meva que llegir els llibres.
Però a mi m'agrada més llegir còmics.
La veritat és que còmics,
sí, còmics manga i tot això,
la veritat, els llibres per això,
per obligació,
no per una altra cosa.
no ho sé.
Doncs això.
Jo què us sembla,
no ho sé,
no ho sé, Clara,
quina és la conclusió,
tu què creus?
No ho sé,
és que jo soc de...
Tu t'agrada molt llegir?
No, a veure,
no és una cosa que em fascini,
tampoc no,
però...
Però, collons,
si t'agrada un llibre...
Hola, hola.
Pitos, pitos.
Ufff,
espantilló.
Ostres,
si t'agrada un llibre,
doncs...
Pues si també cullera,
si t'agrada un llibre.
Que dimonis.
I, bueno,
no sé,
és...
O sigui,
si a tu t'interessa el tema
de què va el llibre i tot,
doncs no fa falta
que et digui algú llegeix-te'l,
sinó tu mateixa,
no?
O tens la iniciativa d'anar
i te llegeixes.
Ja,
però si no sabes
què està ese llibre,
te lo dice una amiga,
léetelo,
porque está guapo.
Pero no te está obligando,
te está ofreciendo.
Claro,
pero no sé.
Pero si tú ese llibre
no lo conocías
y cuando te lo ha dicho
tu amiga,
pues ya lo conoce
y te gusta,
pues te lo deja.
I, anem a veure si aconseguim,
queden 5 minuts,
per acabar,
a veure si aconseguim entre tots
decidir una cançó per acabar.
Una cançó,
un tema musical,
cançó...
Hi ha alguna cosa que us agradi a tots,
o no?
Sí,
Paquito el chocolatero,
o Paquito.
No, no.
No, no,
aquesta no, eh?
La nova, no,
del Pitbull,
no sé com es diu.
L'altra.
Però mira,
Tochoni.
No, no, no,
però la posarem,
però la cantarem, eh?
Ah, la cantarem.
Claro.
Home,
els temes uns micos de l'alte.
L'inno el Nàstic vols?
No.
Jo no me lo sé.
Quina cançó,
quina cançó
us agradi a posar
per acabar el programa?
A veure,
les noies que les tinc aquí
a la meva esquerra,
què dieu?
Genel.
No tinc ni idea.
No.
Cristina,
tu?
Ni idea tampoc.
Tampoc?
Passem.
I tu?
Sí,
la Tisam se...
Sí,
però és italiana.
Bueno,
quina cançó es?
La diferència entre me,
et...
Tra, me,
tra, me,
et te.
Perdó, perdó,
com es diu?
La diferència tra, me,
et te.
És italiana.
Dedicada a nuestra
professora de italiano.
La Blanca Jimeno.
Si no se está escuchando.
Bueno,
tu la saps la lletra o no?
Saps la lletra,
més o menys?
Sí,
les dues.
Bueno,
és que fem itàlia,
juntant amb el Carlos,
llavors.
Tu, Carlos,
la saps la cançó?
Sí,
sí que se la saps.
Yo, yo,
tra, me,
te.
Digue-me-ho a poc a poc,
perquè si no el company
de realització no la trobarà.
Com es diu la cançó?
Diferenza.
Diferenza,
que s'escriu amb seta això,
no?
Sí.
Diferenza,
amb seta.
Tra.
Tra?
Sí,
solamente R-A.
Com sona?
Tra.
Tra.
Me.
Me.
Diferenza.
Tra,
me,
e.
Té.
La tenim,
eh?
Cantaré vosaltres,
eh?
A mi no me enrolla.
No, tio,
el pare.
Però avui tenim el Michael Bublé aquí,
el José Daniel,
que ell cantarà segur,
eh?
Ja veuràs.
I la cosa és que també s'acompanyarà,
que sí.
I també els professors també s'acompanyaran,
eh?
Els professors també,
l'Anavel Lorente
i el Werner Espinol.
Espinel.
Espinel, perdó.
És aquesta la cançó?
Sí.
La posarem per aquí,
també l'escoltareu per aquí fora,
l'empatiu.
A veure?
A veure?
A veure?
A veure?
A veure?
A veure?
A veure?
A veure?
La diferència tranca.
E.
En el fondo veramente penne.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
E.
La diferència entre tu i jo.
Jo penso que el Paquito Chocolatero
estava millor.
Una mica més animat, eh?
Jo crec que Amparito Roca estaria millor.
Qui, què, qui?
Amparito Roca.
No, la de Warriors.
Amparito Roca.
Amparito Roca.
La dècima.
El Carriol.
El Carriol.
El Carriol.
El Carriol.
El Carriol.
Votem.
La de Warriors,
que ens va posar...
Jo dic Paquito Chocolatero.
No.
L'Anabel diu Amparito Roca.
Amparito Roca de les festes, eh?
Ti, ti, ti, ti, no?
I vosaltres que dieu Raül i Carriol.
El Carriol.
El Carriol.
El Carriol.
No, no.
No ho tenim aquesta.
The Warriors, d'Imagine Dragons.
La de...
I aquesta no, no sé si la trobarem, eh?
Ala, però sí, sí, és nova.
Sí?
The Warriors, d'Imagine Dragons.
Bueno, va, però la canteràu aquesta, aquesta la canteu?
Clara?
És la Clara.
Jo penso que per anar més ràpid, Paquito Chocolatero està...
Pesao, pesao.
Mira, jo, fem una cosa, deixem-ho en mans de la saviesa del nostre company realitari.
Sí, no?
Si us plau.
Que el Joan Maria Bartram.
Paquito, Paquito.
Mira, mira, mira, mira.
A veure, a veure com sona això.
Aquesta és Clara, la...
My Warriors.
Doncs deixem amb aquesta cançó, intentem cantar-la una miqueta vosaltres.
La profe, la profe se la sap.
No, jo crec que l'única que se la sap és ella que va cantar.
Sí.
No vaig a cantar la cançó, val?
Jo és que no me la sé.
Doncs vinga, la cantera ella.
Claus, gràcies.
Ens veiem d'aquí una setmana, eh?
Sí.
I recorda-se la Marisa Carrillo, també, eh?
Vale.
De part teva.
General, gràcies, fins la propera.
Exacte.
Cristina Peco, gràcies.
Gràcies.
Clara, no te'n vagis i cantaràs, gràcies.
No, no cantaràs.
Com es diu que l'acompanya al costat?
Com es diu?
Dissam.
Dissam.
Dissam, gràcies.
Dissam, gràcies.
José Daniel, el Pequito un altre dia, heurà de repetir, eh?
Va, va, va.
Daniel, Carlos.
Carlos, gràcies també.
Fins una altra.
Adeu, Raúl, Ron Martínez.
Adeu, bones.
Com es deia el teu amic que estava fora?
Com es deia l'amic de fora?
L'amic de fora, com es deia?
El Jareño.
José Jareño.
Jareño, també.
Fins la propera, eh?
Que vagi bé, Jareño.
Aaron Mora, gràcies.
José Luis, bon futbol, bon partit.
Han posat el caloret.
Moltes gràcies.
El caloret?
No, no, no, no.
Abans el Pequito Chocolatero, avança, home.
El Pequito Chocolatero.
Va, cantem el caloret?
Vinga, va, canteu el caloret.
Va, vinga.
Adéu, que vagi bé.
Gràcies.
Ja estem!
Un, dos, dos junts, me'n falles!
Un, dos, junts.
Ja estem!
Un, dos, dos junts, me'n falles!
Otra vez!
El caloret...
Al caloret...
Estiquen a les 12 notícies, connectem amb Catalunya Informació,
de seguida tornem amb una navora del matí d'Aragona Ràdio.
Fins aquí l'aventura de conversar.
Que vagi molt bé, avui amb alumnes de batxillerat de l'IES de Camp Clar.
Adéu-siau.