Fem de Tartulia al matí de Tarragona Ràdio,
en setem a setmana i ho fem com sempre parlant del Nàstic en aquest temps de Tartulia.
Un Nàstic que ve de guanyar el València Mestalla per 3 gols a 1,
de retrobar-se de nou amb una victòria al nou estadi,
després dels dos empats consecutius a casa.
El Nàstic ha sumat aquest cap de setmana, o aquest diumenge,
la sisena victòria d'aquesta temporada a casa,
la catorzena amb el còmput general de la Lliga.
El Nàstic ha jugat un partit més a casa,
però continua tenint millors números fora de casa.
Avui parlem de l'actualitat del Nàstic amb el Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
Juanjo López, Juanjo, bon dia.
Bon dia.
I el Josep Maria Llors.
Josep Maria, bon dia.
Molt bon dia.
A més, 3 parlem de l'actualitat del Nàstic,
d'aquest partit d'ahir davant del València Mestalla,
d'un partit en què es va arribar en temps de descans amb empat a 0
i que tot es va arreglar la segona meitat.
Vam veure com l'Ago no se li havia oblidat això de marcar gols,
tot i que aquesta temporada no s'havia estrenat.
Ahir va marcar dos, un d'ells de penal.
I Raico, que va continuar marcant,
porta dues jornades consecutives marcant
i ahir va ser un dels jugadors importants
perquè va participar en els tres gols del gimnàstic de Tarragona.
Quina sensació, senyors, us va deixar aquesta victòria 3-1 contra el Mestalla?
Que no s'espatlli res si continuï, no?
Que continuï la festa, eh?
Tal com veiem l'equip, jo em penso que amb algun partit perdran, eh?
A veure, no siguem tampoc, suposo.
Dos mesos i mig ja sense perdre.
Sí, potser no, però a veure, hem de comptar amb això.
23 dels últims 27 punts sumats, eh?
Hem de comptar-hi, o que un dia empadran quan havien de guanyar aquestes coses, no?
Però la sensació de l'equip és que està molt ben situat
i té el cap ben posat, no?
Perquè inclús quan hi ha alguna errada d'aquestes
veiem que la defensa se reorganitza amb un no-re
i després els altres també...
Jo penso que cada partit que passa
el gimnàstic es creix
i als altres li tenen una mica més de por.
Si es pot dir d'aquesta manera, no?
És a dir, aquest no fluixa
i encara que la primera part estigui en 0-0
saps que al final per un lloc o altre te l'afotrà
i al final va per aquí, no?
I això, doncs, és un estat d'ànim, també, no?
I això, amb positiu pel gimnàstic i amb negatiu pels altres.
I dels equips de dalt només li va aguantar a Lleida, no?
Que també va tornar a guanyar,
però la resta van tots deixar-se l'altra vegada punts
i això fa que el nàstic ampliï distàncies.
El cinquè, que no entraria ara en play-off,
està ja a 11 punts, eh?
Una posició que compartirien l'Hércules amb el Reus,
però tens el de Zé, que si faria play-off, el tens a 10 punts.
Això són més de 3 partits, eh?
Jo crec que hem de treure dues lliçons,
que venen fins ara,
que és una i fonamental,
és que anem al resultatisme,
que guanyem,
després jugarem més bé o més malament,
però juguem i últimament fent gols, no?
Ja portem 2 partits, 5 i 3 gols...
Però tampoc no juguem malament, no, Josep Maria?
Bé, la primera part va ser una mica fluixa, diguéssim, però...
Però és que, clar, el rival també juga, eh?
Exacte, sí, però més que ara el que fem ara són moltes ocasions de gols.
Per exemple, la primera part en vam tenir 5 ocasions,
5 arribades, diguéssim, no van gaire entre 3 pals,
però van 5 ocasions.
Abans no les teníem.
A la primera part no vam tirar cap vegada entre els 3 pals.
Bé, diguéssim, era de rugby,
eren assajos de rugby, no?
Però bé, és que abans no es creaven, abans no ho fem.
I a la segona part en vam fer 9, eh?
Comptant els gols i les arribades són 9.
Bé, vull dir, això abans no ho teníem, eh?
A veure, era el joc potser més cap enrere, potser més vertical.
Els davanters, encara que l'Alago hagi fet dos gols d'ahir,
eren dos gols, un de pènel i l'altre que l'altre tenia que espitjar,
que estava allà.
El xicot, doncs...
Però de vegades això no passa, eh?
Sí, però és que els fallaven.
De vegades això no passa, eh?
Els fallaven.
I els penaltis també s'han de marcar, eh?
Però vull dir que, almenys ara, doncs, tenim les arribades,
n'tenim més i fem gols també.
Això crec que és fonamental.
Depós ja direm, jugant bé més malament, ja ho demanarem.
però, de moment, resultadisme, que és el que va bé i el que és el que volem, no?
Jo no li diria resultadisme amb això, eh?
Bé, és guanyar i després, doncs, si guanyem...
El resultadisme és guanyar un a zero.
El resultadisme és guanyar un a zero i prou.
Resultadisme segurament és el que deu estar fent, per exemple, eh?
I que no s'enfadi ningú, eh?
Però, per exemple, el Badalona.
Un cop he vist jugar al Badalona dos partits d'aquesta temporada,
el seu canvi en aquest, s'acaba de col·locar en places de play-off,
que segurament ningú li hagués dit a principis de temporada.
i el resultadisme segurament és aquest, eh?
Guanyar un partit 0-1, 1-0, mitja oportunitat i posar-la dins, jo crec que...
Això era el que fins ara fem nosaltres, 1-0 o l'empat a casa...
Fora de casa.
Fora de casa, menys ara aquestes dues últimes victòries a Camp de l'Hárcules i a casa,
que, bueno, el meu pare és que ahir la primera part va ser una part fluixa,
on que juguessin el València, que juguessin, que són canalles joves que es volen guanyar un puesto
per poder aspirar a estar al primer equip.
Però, bueno, la segona part va ser totalment diferent.
No sé si l'entrenador li va donar la lliçó als jugadors,
que ja es va veure un altre joc molt diferent a la primera part.
O sigui, i al moment que van obrir la llauna,
ja llavors ja si el filial ja volia fer alguna cosa més,
ja es tindria que tirar més en van.
I a partir d'això, després va vindre el segon gol,
i a partir d'aquí, diguéssim, el partit ja va quedar matat per part nostre.
O sigui, ja el filial ja no va tindre més opcions que fer.
Jo també crec que això també es deu en part a la recuperació del Marc Martínez.
És un jugador ofensiu que porta pilotes de davanters,
i em penso que això també, sobretot, a més a més,
l'estat a la baixa de Rocha, doncs s'ha notat.
El Marc Martínez potser encara és més ofensiu que el Rocha.
I per tant, doncs, arriba més pilotes dels davanters,
que després que la posi o no la posi és una altra cosa, no?
Però jo em penso que, doncs, ara el problema que té Vicente Moreno
és fer l'equip a qui trec, com va dir, a qui poso,
perquè serà injust en tots.
I això potser és el millor que vol un entrenador.
Saber a quin deixes fora el que li fas d'entrar.
Sí, però tu mira que la setmana passada,
quan vam anar a jugar a camp de l'Hèrcules,
entre baixes i targetes,
semblava que anàvem en plan víctimes.
O sigui, que si podien empatar,
ja era molt el que podíem fer.
I ja veus que vam escombrar a l'Hèrcules.
Hi ha una feina que no es veu, que és la del preparador físic.
Exactament.
Que es veu quan no hi és.
Quan hi és, ho tenen per fet, no?
És a dir, aquest equip guanyant 3 a 0 l'altre dia i ahir,
atacant.
I a més a més, fresquet.
No hi havia ningú que atregués la llengua,
ni que és que ja demana l'hora.
No.
I això, aquestes alçades,
doncs és una cosa que s'ha d'apuntar
a la part positiva de la feina física dels tècnics,
perquè moltes vegades hem vist
que han de canviar algú que ja no pot.
En canvi, això ara no passa.
També és veritat que l'estat anímic hi fa molt.
però és igual.
Si no hi hagués...
Ahir estava clar que aquella primera part de tots amunt, tots avall,
amb el munt de...
La despesa física que van a fer els dos equips...
És que la primera part, això que dèieu,
evidentment els números són aixets, són aquests,
però quantes faltes van fer aquesta gent a la primera part?
Quantes interrupcions hi van haver que tallen el joc?
Perquè és clar, part de la festa del que ve aquí
és tallar-li el joc al nàstic.
Com?
En faltes, amb el que sigui.
Tancar el ritme.
Amb el que sigui, trencar el ritme, exacte.
I si el partit se pot enredar
amb que hi ha una empenta i no sé què,
pino per ells.
Això no hi cau, al gimnàstic.
Però ahir era un partit que la primera part...
Perquè l'arbit al final ho va començar a tallar.
Però va durar potser 25 minuts.
Va trigar una mica.
Va trigar, exacte.
Home, jo vaig comptar els 6 minuts 5 faltes del Nàstic.
Perdó, del València.
Això vol dir a menys d'una falta per minut,
perquè quan pares el rellotge segueix.
Vull dir, aquests llocs sabien que havien de tallar el joc.
Per què?
Per si un cas.
I mira, els hi va durar fins que els hi va durar.
Però això anava així, eh?
Però creieu que va fer les mateixes faltes del Nàstic
que el València més talla?
No ho sé.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Però les targetes van veure les mateixes, eh?
Aquesta és l'altra història dels arbitratges.
Això quan guanyes 3 o 1 no en parlem mai.
Això després també un dia o altre surt, no?
Aquest dia no pots jugar aquest dia.
Llavors hem d'anar...
Aquí està el fons d'armari que necessites
perquè no es nota tant això.
Tres de les quatre targetes que va veure ahir el Nàstic
condicionen ja cara als propers partits
perquè aquests tres jugadors amb la d'ahir ja tenen quatre targetes
per tant estan ara mateix a una targeta a la suspensió.
I a més a més, amb una desproporció,
és a dir, no pots...
És a dir, hi ha coses que no s'entenen
que hi hagi un moment que hi hagi vuit faltes en contra d'un equip
i no hi hagi cap targeta
i a la segona falta que tu fas et tens una targeta.
Vull dir, això, home, a no ser que facis una cosa molt grossa.
Però l'equitat que tenen els àrbits és molt dolenta.
És molt dolenta i mai...
I això quan guanyem no en parlem mai.
Però després passa això.
Les primeres faltes que va fer València,
alguna era...
De targeta.
I l'àrbit se la va estudiar.
Per què?
Perquè portava en tres minuts.
Què té a veure, això?
Però això no és res.
Si te fa una falta...
No, però això ho passa, no?
El primer no diu res.
Llavors, clar, fins que no en fas quatre...
Això és diferent, Pere, i Juanco,
d'una falta que faci allà amb una pilota en disputa, amb dos.
Això és diferent.
Per exemple, el Manolo Martínez, allò que era de Calais,
que l'agafa i ho veu tothom, allò.
Sí, bueno.
Clar, vull dir, també te la podria estalviar, també.
Quan és un jugador que res moltes targetes.
Bé, doncs estalvia-te-la...
No hem de dir que no, que el València va començar molt fort, eh?
Sí, i no és ara per igualir res.
Però senzillament són coses que passen,
que quan es guanya passen per alt, ningú en parla,
però després el que deia el Jordi,
d'aquí 15 dies o d'aquí 3 setmanes,
d'aquests algú caurà, perquè això passa, no?
I potser també està bé que el mes de març
que quedi tot net pel final.
Però, bé, hi ha coses que no són justes.
De la mateixa manera que hi va haver alguna falta
que van fer els del nàstic
dues de seguida al mig camp, a la segona part,
i l'avi no les va pitar.
Això també s'ha de dir.
Aquí està aquesta mena de compensació estranya
que fan aquests païos.
La vida de la pare, sí.
Però, clar, escolta, jo no vull que em compensin res.
O sigui, una falta que la piti ni s'ha acabat.
Com el penal.
El penal era penal,
però era un penal tot, però era penal.
El va pitar perquè va passar al davant seu.
potser en un altre moment
potser no l'hagués pitat, aquest xic, no ho sé.
També pot ser.
Perquè, clar,
estem acostumats a veure-ne de tot.
Com que ara hem vist a tots els colors
i no passa mai res,
doncs, bueno,
m'hem fet, no?
Al final del partit
li preguntàvem a Vicente Moreno
per les diferències.
Comencen a ser significatives.
Com ho veieu vosaltres,
aquestes diferències que hi ha
respecte al segon, que és el Lleida.
El nàstic li porta quatre punts.
A més a més,
el Lleida serà el proper rival del nàstic a casa.
amb l'Huracan 6,
l'Huracan ha de visitar Tarragona.
Amb el Badalona 10,
que és el quart classificat.
El nàstic li té el gol a veureix a guanyar
perquè ja han jugat els dos partits
d'aquesta temporada.
Amb l'Hèrcules 11,
que és el cinquè,
que estaria fora del playoff.
I també li té el gol a veureix a guanyar
perquè han jugat els dos partits
d'aquesta lliga.
Falta, encara.
Però jo em penso que,
al final,
la primera plaça estarà
entre el nàstic i el Lleida.
Ja veurem el que durarà això.
jo soc el que...
Avui, eh?
Jo d'aquí tres setmanes
diem una altra cosa.
I un partit traçant d'un tal d'aquí 15 dies.
I després, al final,
esbratllaran pel quart lloc,
com sempre,
doncs tota una colla d'equips
fins no sé quan,
perquè això no sé si serà
fins l'últim dia.
Comença a estar bastant...
Més que res,
perquè les distàncies
sí que falten molts partits.
Però si tu li portes 9 punts,
vol dir que tu n'has de perdre 3,
i l'altre ha de perdre 3.
Llavors quedem petats.
Llavors quedem petats.
Vull dir,
encara no...
És a dir,
els contes aquells
que feia el gimnàstic l'any passat,
quants hem de guanyar?
Les hem de guanyar tots.
I al final va passar,
però això no costuma a passar massa.
I, bueno,
diem-ne que la cosa està ben encarrilada
per començar a aclarir
que això serà cosa de 6 o 7,
al final.
6 o 7 entre tots,
però els dos primers,
jo crec que...
O sigui,
el que passa que,
arribat en aquest moment,
el Nàstic només pot aspirar
a la primera posició.
No ens hem d'enganyar.
No, no, però bé.
O sigui,
cada segon, tercer o quart,
ni que facis play-off,
en principi ja no ho sé.
Exacte.
Però el Lleida també
vol de ser primer.
Ja veurem si ho podrà ser.
Sí, però no.
Però sí, però no.
Bueno,
ell ho voldrà ser.
Sí, no, clar.
El que passa és que
si veu que no ho pot ser,
anirà a aguantar la segona plaça,
perquè, home,
perquè el primer partit
el tindes contra un de més fluïs.
Ja, però pel Lleida ser segon
és un gran premi.
és d'ara, si segon no ho és.
Nosaltres,
el seu és quedar primer,
que és el mateix
que va passar la temporada passada
i, bueno,
ja ho podem deixar oblidat.
Però jo ja penso
que a partir d'ara,
ara és quan,
en una plantilla,
es té que notar
la qualitat dels jugadors,
dels que juguen
o dels que no són tan habituals.
O sigui,
targetes, lesions...
S'està notant, no?
Perquè tu,
en aquestes dues últimes jornades,
es tira molt de jugadors
que no eren tan habituals.
A partir d'aquí,
que ara venen una elecció,
doncs tenim que estar preparats
pel que el jugador
que estigui al mateix lloc
pugui entrar
i no es noti
com va passar
el camp de l'Hèrcules.
O les targetes.
Ara tenim,
no sé si són 3 o 4 jugadors
amb targetes.
Més.
I les jugades.
Tenim la idea
que els tindrem a punt
per la setmana que veien.
Però llavors ja podries dir
a l'entrenador,
a veure si tu ara,
en aquesta setmana,
segon vagi al joc,
provoques una targeta
o l'altra setmana
que la provoques una altra,
per anar quedant nets
de targetes.
Jo et dic jo
que aquesta setmana que ve
ningú voldrà provocar
cap targeta
perquè contra Lleida
voldrà estar tothom.
Després...
El dia del Lleida
potser sí
perquè després
el dia del Reus
no podrà jugar també.
Però també ha millor
anar...
Si tothom vol jugar
d'aquí 15 dies,
ha millor quedes
una mica condicionat
de posar la cama
al camp del...
del Collano.
Sí, però el que passa també
és que d'aquí 15 dies
tu mantindràs
a Jean-Luc lesionat,
a Gerard lesionat,
a Luismi lesionat
i segurament a Giné lesionat.
Per tant vol dir
que tens 4 jugadors...
Recuperes el Rotge.
El Rotge ja està.
El Rotge segurament ja estarà.
Aquesta setmana
començarà a entrenar
amb el grup.
I ara tenim que saber
la decisió que té el...
Clar, però a poca cosa
que sigui Giné...
Només que siguin 10 dies.
Jo crec que si guanyem
el Coll,
la Collà
i guanyem
el Lleida Casa,
em penso que la primera plaça
quedarà bastant...
Definida ja.
Definida.
I perquè després
diguéssim
fem la mitja anglesa
guanyant a casa
i empatant a fora
o algun partit d'aixís
em penso que
quedarà bastant nítida
la cosa, vull dir...
I això és el que volem,
no volem fer...
Els últims 15 partits
ara els hauran de fer els altres, eh?
No, sí, el fem també, eh?
Ja, però vull dir,
ja no és...
No, no hi ha la necessitat.
Han de guanyar sí o sí,
han de guanyar i així.
Vull dir que ara tenim
l'avantatge aquest
i em penso que saber-ho
i gestionar
de posar aquells dos partits
que són clau
i si segueix així
la primera plaça
matemàticament
serà
dues o tres setmanes
abans, abans.
Ara estem parlant
de molt de coses.
Llavors, aquí és tres setmanes
el gimnàstic
podrà donar descans
a algú
perquè saber
qui et tocarà després, no?
Però vull, eh?
Que són tres setmanes
si acaba passant això
amb aquest escenari
que tu ara dius,
però...
No ho sé, no ho sé.
Sí, són allò
dues o tres setmanes
però que també
l'equip ha d'estar
amb tensió, eh?
Perquè com l'equip
baixi mínimament
al pistó
escombrar la gran bufetada, eh?
Perquè això
històricament
hem vist...
El que s'ha de fer
és anar primer
i a la primera eliminatòria
matar-ho.
Això és el que s'ha de fer.
Ara, escolta tu,
els altres també ho pensen això, eh?
I també.
I depèn de qui et toqui,
del dia i de no sé què, no?
Precisament,
recordem que diumenge
el Nàstic juga
a les cinc de la tarda
al Collau
davant l'Alcoiano
que des de mitja hora
abans hi serem ja
els de Tarragona Ràdio.
Aquesta,
si el Nàstic somés la victòria
seria la cinquena consecutiva
fora de casa
i igualaria
un rècord
de la temporada
crec recordar
88-89, eh?
Amb José Luis Romero
a la banqueta
a la banqueta
del Nàstic.
A segona A sí que hi ha
més seguit
de victòries superiors,
l'any de l'ascens
del Nàstic a primera
amb Luis César
hi ha fins a set victòries
seguides
fora de casa
però amb aquesta categoria
cinc victòries
és el màxim
que ha aconseguit, eh?
I és molt difícil,
perquè el futbol
que es fa a segona B
és més senzill,
més primàri,
sinc perdó, eh?
Vull dir, a vegades veiem
Camps de tota manera
i a vegades veiem
que fallen coses
i es dir, escolta,
és que això és segona B
vull dir,
mira,
que no, no,
després, clar,
veiem el futbol
per la televisió
i pensem que tots
som el mateix.
No, esclar que no.
Mireu de reull
els altres grups?
Mireu,
posem les candidats
a lluitar per l'ascens
tot i que estem
al mes de febrer encara.
El mes de febrer,
tu sí que hi haguessin dit això
el mes d'agost.
Tot per la passada, eh?
No, no,
més d'agost, no,
deixem-me l'any passat.
Que al febrer estaríem parlant així?
És a dir,
què diuen?
Impensable, pera.
Bé, doncs,
disfrutem una mica,
però compte,
clar que es mira.
Ja, ja...
El que passa que,
suposo,
suposo que tu ho mires
i dius,
ui, però si falta,
sàpiga què passarà,
perquè tot això
també és molt fictici,
perquè cada grup
és diferent.
Sí.
Per això
es barregen després
els quatre de cada grup,
perquè, clar,
depèn, vull dir,
el grup aquest del gimnàstic
fluix no és.
No, jo diria
que és el més fort.
Jo crec que és el més fort, eh?
Jo crec que és el més fort.
El del nord sempre diuen,
no sé què,
anys enrere,
el del sud,
allò,
allà,
era impensable guanyar
amb aquella gent.
Això ha canviat, eh?
Això ha canviat.
Jo em penso que avui,
a hores d'ara,
el grup més fort
és el nostre.
És el nostre.
Però després tu jugues
tot els partits.
Sí, sí,
després ja...
Llavors tu jugues,
no que ara ho creu,
però gairebé, eh?
Bueno,
grups definits,
no sé,
tenim un Oviedo
que ja està obrint distància,
un Cádiz que també
està obrint distància
i el grup segon...
I el Nàssic també, eh?
Clar.
El Nàssic també.
Però tu et imagina't,
aquí a Tartúlia allà, no?
El grup segon
és on està tot més apretat.
Allà ja m'en deuen fer,
a Tartúlia.
Sí.
Llavors no és a Tarragona, tu.
I el segon, bueno,
va canviant entre el Castilla,
el Huesca,
i bueno,
no està tan, tan, tan definit.
Però bueno...
Home,
el Cádiz aquesta setmana,
el Cádiz va començar
d'aquella manera,
el Camp Múrcia
va posar a la directa
i aquesta setmana
el Cádiz
li ha donat un cop de puny
damunt de la taula.
Interessant, eh?
Perquè tenia un partit
ajornat contra el Jaén
que el va jugar dimecres.
I el va guanyar.
El va guanyar
i a més a més
ahir va guanyar
el Camp Múrcia
amb un duel directe.
Que era el segon.
I per tant,
això fa que ara mateix
ja hi hagi posat distància.
Aquesta Tartúlia
els altres llocs
també la deuen fer.
Suposo, clar, normal.
Vull dir, llavors,
també segur que miren de reull
perquè és veritat
i això és definitiu.
El Nàstic té quatre punts
respecte al segon.
El Cádiz en té cinc
respecte al segon.
L'Oviodon té sis
respecte al segon.
L'altre grup,
el grup segon,
és on està tot molt apretant,
no?
Perquè amb els mateixos punts
hi ha Madrid-Castilla,
Huesca i Real Unión.
Els tres primers
tenen els mateixos punts,
43.
Després hi ha l'Atletic Club B
amb 42.
Tenen menys punts.
I darrere hi ha Guadalajara,
Baracaldo amb 41
que també estan allà.
Encara l'Enàstic
no l'ha enviat a ningú,
però a veure com juguen.
Jo crec que si l'han enviat
no...
I de totes formes
no cal enviar a ningú,
vull dir,
avui en dia
tot està...
Tot està a internet,
ho trobes tot.
Pots mirar l'últim partit
de qui vulguis.
Jo no em fa por
aquest que dieu
de l'Oviedo,
Cádiz...
Però falta molt.
Sí.
Això ja parlarem passat setmana.
Jo el que menys por em fa
era el Castilla
perquè potser
són els que la juguen
la toquen millor,
però per l'ambient aquí
tindríem menys pressió
que si juguessim
davant de 15.000 persones
digui jo a Cádiz
o a Viedo,
vull dir...
Aquí sospiràvem...
Sí, però no és tan apassionada,
diria-se, potser no ho sé.
Van bastanta gent,
van bastanta gent.
Aquí nosaltres ahir
sospiràvem atint
de 6.000 espectadors
la crida que va fer l'Andreu,
però...
Sí, però sempre hi ha
algun però.
I vam quedar
amb 4.000 i 1.800.
Creieu que està fallant l'afició?
Ho diu perquè
la setmana passada
el president demanava això.
Ahir a l'acabar el partit
la Tera Ortega
parlava amb el president
i reclamava això, no?
Reclamava que...
Doncs que ahir
no estaven contents
perquè no s'havia arribat
ni a la millor entrada
de la temporada
que era 4.800 i escats.
Ens vam quedar en el camí
i clar,
no hem arribat als 5.000
i demanava ja
que ara el partit del Lleida
que és un partit importantíssim,
i hem de tenir en compte
de 6.000 aficionats.
Hi ha una cosa
que l'hem d'entendre,
hem d'entendre
o un jove i busquem
una explicació,
no sé si entendre-ho.
Nosaltres ens ho creiem tot això
perquè com que el seguim
dia a dia pràcticament...
Som els fials de sempre.
És a dir, veiem que això...
No que va de debò,
és que això va molt de debò.
Més de debò que mai.
Però hi ha gent
que, bueno,
diu que ja anirem.
Per què?
Home, doncs perquè la...
La història,
diem-hi,
doncs no és...
No ens afavoreix amb això,
no?
És a dir,
llavors,
el moment que aquests hi vagin,
llavors ja n'hi ha fins al final, segur.
I sempre hi ha...
Està d'acord amb el Pere,
però sempre hi ha els...
Si no és un nàpig,
és una col, no?
Ara doncs és el marató,
ara és el carnaval,
ara és una cosa...
Si no vols anar al futbol,
sempre tens una excusa
per l'anari.
En canvi,
l'any que es va pujar,
el dia de l'Almeria,
jo me'n recordaré,
que van jugar al migdia,
era un dia que potser a Tarragona
hi havia 500 comunions,
que era un dia d'anar de comunió.
Tothom va anar al futbol.
Tot això sempre és relatiu.
A l'equip,
si influeix l'equip...
Clar, home.
El dia de Lleida
ja passarem dos 6.000
perquè ja tant vindran els 560 a Lleida.
També és veritat
que a vegades,
potser perquè hi vagi més gent,
hauríem d'estar
a un punt de diferència.
Això també a vegades passa.
Sí, perquè hi hagi més pressió.
Caga tu,
però ara, clar,
quan ja va fent,
escolta tu,
si ja van fent.
A veure,
que sempre han passat el mateix aquí.
Sempre som,
si som els 3.000 i escaig o 4.000...
De sempre, eh?
Ja de sempre,
bueno,
ja hem de sospirar
a enganxar
uns 2.000 més.
Però això,
a segona B,
i ho dic sincerament,
és molta gent
la que va al futbol.
Sí.
Però molta, eh?
És que aquí,
passa que té un camp molt gran,
però és molta gent.
és que ens hauríem de...
Només cal veure els altres camps,
inclús de segona A,
de gent que va al futbol.
Llavors,
vull dir,
no ens tirem...
A Girona,
que va primer a Girona,
quan hi van 5.000 persones,
i a Sabadell...
I a Sabadell quanta gent hi va?
2.000 i escaig un altre dia.
I és quan ja es juguen la vida,
no?
A segona B,
l'únic que omple més
és el Oviedo.
No?
I quants habitants hi ha,
en Oviedo?
El doble,
el Tarragona,
el treuble.
El podre omplir, eh?
I a Cadis,
quants diners s'han gastat
històricament
en aquell camp
que l'han fet 9 o 3 vegades?
Clar, vull dir,
a veure...
Un munt.
Vull dir,
aquí posem-se a...
Les coses són com són.
I es juga al migdia,
entre altres coses,
perquè així ens estalviem la llum.
Clar.
Sí, clar,
exactament, sí.
Sí,
ara, a partir del mes que ve,
no sé quin dia,
doncs jo potser...
Allarga l'hora,
se'n llarga l'hora,
se'n llarga la tarda.
Vull dir,
que aquí també tenim uns condicionants,
que per molta gent
és millor anar-hi al migdia,
però a mi les calçotades...
Ara ja, esclar,
una altra excusa.
Una altra excusa
i després evita una altra.
Si no hi vols anar,
sempre entens d'excuses.
Però jo em prengui el dia
i el Lleida ja es notarà.
Clar, perquè hi ha gent de Lleida,
a més a més.
Sí, però hi ha gent també
que guanyes a casa,
i doncs anem i que guanyen
i es volen.
I coses d'ara,
segurament,
si no canvia la cosa,
és el gran partit
que queda
d'aquí a la temporada, eh?
I si fem gols
de 3 a 3...
Pot quedar de l'huracan,
però ja serà diferent.
Clar, ja serà tan gran.
Sí.
En principi.
Però ja el tens a més distància.
Si es va mantenint aquest equilibri,
ja el tens a més distància,
no?
I amb el Lleida seria...
No, l'huracan,
si segueix aquesta distància,
haurà de mirar
que dóna tràpid.
Ja està, no?
Vull dir, és això.
Lleida hauria de ser el partit
de saber si realment
la gent s'enganxa amb el nàstic.
Ja no...
Això...
Això, perdona,
amb el Lleida
i amb el playoff.
Com més el demoni siguis més.
El partit de Lleida,
si en comptes de ser el primer de març,
és el primer d'abril
i aniria més gent.
Aconcidentment.
Clar, però això ve com ve.
Clar, perquè seria més al damunt, encara.
Ja per anar tancant,
perquè estem pràcticament
al final de la tertúlia
i recuperant una mica
el partit d'ahir,
aquesta setmana,
Vicente Moreno, divendres,
preguntava una mica en veu alta
quin equip faria la premsa,
quin equip faria la gent
per això, no?
Perquè tenia més jugadors
ja disponibles,
i, per tant,
algú havia de ser el sacrificat.
Més o menys,
l'equip va anar per allà
on penseu vosaltres?
Jo,
em va agradar,
perquè, doncs,
encara que els jugadors,
els que van substituir
els titulars
per lesió o per sanció,
ho van fer bé
a camp de l'Hércules,
jo crec que havia de tornar,
diguéssim,
als orígens
i fer jugar el mateix,
així com va jugar
el...
El Pablo Marí.
El Pablo Marí,
eh?
Va jugar, diguéssim,
després,
encara que per lesió
va sortir amb el Martínez
i no es va trencar
gaire la cosa
i per mi, doncs,
encara que s'ho mereixien
continuar,
però, vaja,
jo a vegada
estic d'acord
amb el...
sense que es veixen precedents.
Queda demostrat, diguéssim,
que ara mateix
no es nota,
el que passa
que també és evident
que, clar,
els que van sortir
també al camp de l'Hércules
es van voler guanyar el puesto
i els que es van lesionar,
bueno,
també tenen ganes
de que quan es tornin a recuperar
tornen a sortir.
Aquesta és una bendita papeleta
que té l'entrenador, vamos.
Tant de bo
tots els dos problemes
fossin aquests, sempre, no?
Exactament.
Jo és que,
jo me n'enfio
d'aquest entrenador,
fa temps,
un dia ho vaig dir aquí,
vull dir,
dels entrenadors d'entrada
quan arriben
te n'enfia sempre,
perquè, clar,
nou, no?
Després,
quan van passant els partits
i escoltes,
sobretot,
les declaracions
que fan després del partit,
a vegades hi ha hagut entrenadors
que han explicat un partit
que jo no he vist,
i ho dic malament.
I per ara
això sempre ve així.
Jo només volia dir una cosa...
Ràpita,
que ens quedem 20 segons.
Sí, perquè estic molt content
de la gran obvació
que se li va fer al Marcos
quan el va retirar,
i a mi em va posar
la capella canina
perquè és un jugador
que algú no el reconeix
en la feina bruta que fa
i la mala sort que té davant.
I els gols que fa.
Doncs ho hem de deixar aquí
Juanjo López,
Pere Walls,
Josep Maria Llor,
que ha estat un pla.
Fins la propera, senyors.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.