Fins demà!
Doncs vinga, arrenca la tertúlia. Avui tertúlia compartim, parlem del màster MBA, parlem d'aquest màster en direcció i gestió d'empreses de la Universitat de Rovira i Brigilí.
Segurament ja recordareu que hem anat fent diferents tertúlies temàtiques parlant precisament de l'experiència d'aquells que o l'estan fent o ja l'han fet.
Un màster que està ja a la 20a edició i que ja es prepara de cara a la 21a, ja amb inscripcions obertes per aquells que vulgueu participar.
Avui parlarem també de com s'ha anat adaptant els canvis que s'han introduït a la 20a edició, dues dècades, per tant.
de màster i també doncs compartirem l'experiència d'alumnes d'aquesta edició present.
Saurem d'entrada el responsable, el Joan Ramon Alavard, el director d'IMBA.
Joan Ramon, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé.
Ja ho ha arrencat, no? Ja està això?
I tant, i tant. Vam arrencar la 20a edició l'1 de setembre de l'any passat i ara ja estem implantant, desplegant el pla que vam estar un any i mig preparant.
Amb novetats, eh? Ja ens ho vas avançar. Avui anirem, explicarem com han anat adaptant-se al dia a dia, en curricular, doncs aquestes novetats.
Noemi, a mi què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
És la gestora de projectes del màster, que també ens acompanya, i com ella també, exalumne també, eh?
Sí, sí, ara ja, exalumne.
I escolta'm, tenim tres alumnes avui de la 20a edició, per tant estan en procés, eh?
Sí, sí.
Doncs saludem-los. Són el Vicenç Ferrer, fundador i anòleg de Seller Mas Vicenç. Vicenç, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia. Perfecte.
Mas Vicenç, ubica'ns geogràficament, on sou?
Estem situats al nord de l'Alcant, a terme municipal de Cabra del Camp, dintre l'Adeo Tarragona.
Cabra del Camp, eh? És territori de vi blanc, vi negre, de combinats, de tot, una mica?
Bé, direm que surten uns bons vins blancs i també uns negres de criança.
Em sonava per això, més per vi blanc, eh? Potser de la terra de l'Alcant, no?
Sí, per la terra i per l'experiència amb els vins negres també.
Ara parlarem dels productes i també de l'experiència a través del màster.
Víctor Molina, què tal? Bon dia.
Bon dia.
El Víctor és coordinador de projectes d'una ONG, és el grup d'ajuda al desenvolupament i a la salut, a Gadi, se'n diu així.
A més, també és membre de l'equip d'APQA, de la URB, i també és membre, vaja, l'OM de la màster, eh?
Així és.
Sí?
Ara ens explicaràs també, doncs, què t'ha portat amb una ONG, eh?
Perquè, de fet, s'explica sovint que els que esteu a les ONGs, això s'explica, eh?
No sé si és cert o no, ens ho diràs tu, però que no accepteu mai un no per resposta.
No sé si és cert o no, eh? Però quan aneu a buscar...
Sí?
Cert, cert, cert.
Ens abondem a tot.
Ara aprofundirem en aquest aspecte.
I parlem també del món del motor, perquè ens acompanya el Noemí Lacassa,
i és de l'equip d'Orna Esports, el Mundial de Motociclisme.
Noemí, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Tu ets enginyera, no?
Sí, electrònica i de telecomunicacions.
Electrònica i telecos.
Sí, per tant, no un edifici, no dues, eh?
Perquè, no, telecos diuen que és molt difícil.
Això diuen.
I electrònica, és a dir, que Déu-n'hi-do. Escolta'm, portes ja més de 10 anys, no, l'equip?
Sí, vaig començar el 2001 a rodar.
2001? Fem números, 2015?
Fins 14 anys.
14 anys, Déu-n'hi-do. I viatges molt?
Moltíssim.
Sí, sí, ara, sí, sí, sí. Acabo d'arribar ara mateix d'Austin.
D'Austin? Què tal? Com ha anat?
Bé, molt bé.
Molt bé, molt bé. La cursa, potser no tan emocionant com la de Qatar, però molt bé.
Després ens explicaràs, entrem a matèria, ens explicaràs de quina part de la moto t'encarregues, eh?
Perquè hi ha tot un món en el món de les motos de MotoGP i de curses que la gent no ho sap,
però ja, no sé, el camp electrònic, per exemple, d'una moto d'aquestes, és molt complexa, no és senzill, eh?
No és com la moto que tenim aquí, baix aparcada, eh?
Joan Ramon, doni-do, eh? Tres experiències, no? Que aprofiten el màster, no? Per fer un pas més, no?
Sí, bé, és una mostra de les persones que el cursen, no? La mitjana edat, em sembla que ja us ho he dit en altres ocasions,
doncs està entre 32 i 35 anys i també hi ha una diversitat. Una persona que es dedica a fer vins i té una empresa
i ara mateix m'ha comentat que aquesta tarda se'n va cap a Polònia, no? A vendre els vins d'aquí de Tarragona.
Una persona que, això pot sobtar, no? Però una persona que està treballant també en una ONG
i la gent se pensa que, bueno, una ONG perquè fas un MBA, no? Doncs perquè és una organització
i qualsevol organització ha d'estar ben liderada i gestionada.
I després una enginiera que acaba de venir a Austin
i que és responsable que aquelles imatges tan boniques que veiem per la tele
que entre les motos, no? Doncs ella és la responsable que tot allò funciona perfectament,
que està fent també un MBA, no? Perquè aquestes persones amb aquestes experiències tan diverses
doncs perquè fan un MBA. És realment interessant perquè fins i tot els professors aprenem molt amb ells.
És el que té també, és una de les característiques de l'MBA, que és aquesta interactivitat, no?
Aquest feedback, no? Aquest anar i tornar, eh? Amb alumnes.
És a dir, que una mica es nutriu tots, no? No sé si esteu d'acord amb això o no?
Totalment. Sí? Sí.
És una constant, no? És a dir, que... I a més, no només entre...
És a dir, entre la MBA i els alumnes, sinó entre vosaltres també, entre alumnes,
perquè podeu compartir experiències, no? Realitats.
Sí, es pot fer networking fins i tot amb alguns mateixos companys
o aprofitar el mateix moment en què reps les classes i ja ho tens al cap posat a l'empresa, no?
A classe, al cap, com a mínim, a mi embut.
Totes les idees que... els inputs que tenim a classe, amb els companys, amb els professors,
les idees que et poden arribar al cap són moltes i tens ganes de tirar-les endavant.
Sí. A més, les classes són molt obertes i s'entren molt en el diàleg entre tots,
professors i tots els alumnes. I tothom parla molt obertament i la veritat que entres en el diàleg
i sempre aprens moltíssim de tothom, tant professors com alumnes.
és la vocació del que dèiem del màster. Escolta'm, a Polònia ja els hi agrada el bon vi, o no?
Sí. Bé, de fet, hem triat, hem escollit aquesta ciutat, Varsovia.
Diuen que és com el Nou Berlín, que és una ciutat molt àmplia amb cultura,
una ciutat emergent, una ciutat que hi ha una demanda de vins, si hi ha que no en produeixen,
i doncs allí anem a fer un workshop durant un dia i mig.
Què portareu? El terrat, el temps de lleó, el vi del vent, l'escot, nit de lluna, l'arreu d'aquí?
Molt bé. Veig que el sabeu.
Tenia una bona pàgina web.
Molt bé. Doncs sí, portarem els nostres vins moderns, donant la nostra imatge com a celler jove,
i així amb aquests noms i aquestes imatges modernes i fresques,
a veure si podem cautivar algun distribuidor d'allà.
això d'anar a fer el salt cap a l'exterior, també tenim molts exemples d'alumnes i exalumnes del màster,
que no només aquí han fet aquest pas més, sinó que també l'han fet fora, a nivell internacional.
Cal assegurar-se, suposo, abans de viatjar a Polònia per portar vins.
Home, evidentment nosaltres sempre fem la nostra pàgina web, que podeu visitar,
allà hi tenim un slideshow i el slideshow comença amb una persona que està fent un salt.
Podríem pensar en un trapezista que deixa el trapèzi, no?
I sí, en teoria va cap a un altre trapèzi, està en transició, no?
I sempre comentem el mateix, no? Aquests salts, aquests salts, ja sigui el creixement i la internacionalització,
doncs aquests salts convé que tinguis una bona xarxa, no?
I aquesta bona xarxa te la pot proporcionar un bon programa, MBA, no?
Que t'aporta els coneixements, les habilitats.
Evidentment sempre ens podem equivocar, però evidentment amb més coneixements segurament podrem prendre millors decisions.
Vaja, a mi salta constantment, eh? No és que salti una vegada, sinó que cada mes salta un parell de vegades o tres, no?
Sí, depèn del mes.
Perquè aneu al Mundial, si es fa, no sé, al Japó, o a Austràlia.
Exacte, o a Malàisia.
A Malàisia.
A Estats Units un parell de vegades.
I com ho feu, això? És a dir, marxeu i esteu allà 15 dies, 20 dies?
Depèn, per exemple, quan anem a Àsia sí que són tres seguits, que li diuen el triplet asiàtic,
que és Japó, Austràlia i Malàisia, i aquests no es torna.
Però ara als Estats Units, bon, ara era als Estats Units, aprofitem que estem allà, ja es fa també a Argentina,
però després tornem una altra vegada als Estats Units. Normalment anem, tornem, a no ser que hi hagi dobles o el triple, que són tres.
Estava pensant que la complexitat tecnològica d'un Mundial, tecnològica en tot el sentit, a nivell de motor, a nivell d'imatge, a nivell de realització, tot plegat, deu ser molt complex.
Sí, sí, fins i tot de transport, com bé dius, moure tot el material, tant de televisió com les mateixes motos d'un costat a l'altre,
i entre països tan diferents, doncs no és fàcil, és complex a tots els nivells.
Tot arriba, però no? O s'ha perdut algun paquet alguna vegada?
Alguns gustos hi ha hagut, però normalment tot surt.
I tu què hi fas, exactament què hi fas? Quina és la teva feina?
Imaginem que estàs al Japó, allà dels boxes, què fas allà?
A veure, la meva funció, soc coordinadora de radiofreqüència.
Des de la meva unitat es coordinen, avui dia, uns 25 links, on entren les onboards, que són les càmeres que estan a sobre de les motos,
les càmeres que són inalàmbriques, perquè no porten cable, que són les que entren als boxes, fan la graella, que fan aquells panos tan xulos.
N'hi ha tres de d'orna, una és una estèrie, aquestes que s'estabilitzen i fan panos en moviment.
La Gyrocam, que és l'helicòpter que segueix les motos, durant tota la cursa.
I després tots els links de broadcasters, com és Movistar Televisió, Sky TV o BT Esports.
Llavors, des d'allà es fan tots aquests links de vídeo.
I jo ho expliquem, si fos allò, mira com si...
Allò ho fa cada dia, però estem al·lucinant, no són càmeres normals, no?
O què?
No, sobretot les que hi ha a sobre de les motos, són les que diuen on-board càmeres, són càmeres molt petites
i són úniques, moltes d'elles, úniques al món.
Clar, perquè aquí hi ha un tema de vibracions, hi ha un tema de velocitat, de moviment, tot això tecnològicament és un món, no?
Sí, sí, sí. Igual que les giroscòpiques, hi ha algunes que panegen, sí, no, és un món, és un món.
Li farem el contacte i li convidarem un altre dia que ens ho expliqui això, però abastament, perquè això és un món.
Parlem de l'ONG, en el vostre cas, en general, us ho pregunto tot, saber com heu aplicat aquests coneixements de l'IMBA
o com els esteu aplicant en el dia a dia de cadascuna de les responsabilitats.
Què és el que més us ha trencat, diguéssim, la perspectiva que teniu de les coses, o del món empresarial, o del món, en aquest cas, de l'àmbit social,
què és el que més us ha trencat del que heu après i que heu pogut aplicar en el dia a dia?
Doncs, com deia Joan Ramon, una ONG o una associació no deixa de ser, no deixa de necessitar estar ben liderada i organitzada.
Nosaltres no tenim un afán de lucre, però ens hem de, d'auto, com dir-ho, hem de tenir els recursos suficients,
tant econòmics com personals, que això és el que aprenem en l'IMBA.
A part de màrqueting i d'altres aspectes que els hem d'abocar en tots els aspectes de la nostra organització.
Nosaltres som una ONG molt petita i no tenim gaire recursos, però com qualsevol empresa hem de ser eficients i eficaços
i portar tot allò, tots els projectes que volem, a terme, com qualsevol altra empresa, com qualsevol altra organització.
Heu de ser competitius.
Exacte.
Esteu al mercat, com tothom, i per tant heu de batallar dia a dia, heu de picar pedra,
i per picar pedra, si tens eines, millor, no? Tant d'això.
Veig el vostre perfil de Facebook, una imatge que és d'Àfrica, diria que és d'Àfrica, no?
Sí, treballem al Senegal.
Al Senegal. I es va fundar allà el 95, pot ser?
El 95 van començar els primers viatges, encara no estàvem com a ONG, com a associació.
La nostra vida va començar el 2006, ja com a associació, i amb un caràcter més seriós,
i en principi, com podeu veure, estem en el perfil, en la part mèdica, en la part sanitària,
però des de la incorporació de nous voluntàrits d'altres branques, hem fet d'altres projectes no sanitaris,
com de subministrament d'aigua potable o d'educació.
Doncs mireu, si ho busqueu al Facebook, a Gadis, el projecte, allò els trobareu,
i ara seguim parlant, però també hi ha una part que és personal, de formació,
en el màster, que en cadascuna de les responsabilitats també els ensenyeu,
els aneu eines per manegar, per gestionar, per sortir, parlar en públic,
per deixar-te d'altres persones i així una comunicació eficaç,
és a dir, eines que estiguin ben preparats per sortir al món,
el món d'aquí o el món d'allà, en qualsevol món.
Sí, bé, de fet, al mòdul de lideratge ja fem tota una bateria de test,
entre ells, per exemple, el Clifton Strong Finder,
amb el qual ells poden identificar quins són els seus talents dominants.
És a dir, nosaltres, hi ha una frase que és gairebé com un mantra,
i segurament ara quan la pronunciaré començaran a riure'ns tots,
però és un mantra que dius, no, escolta, t'ho explico molt fàcilment, fa poc,
bueno, fa poc, ja fa mesos, o potser ja fa, el temps passa volant,
però recordo que estava a casa i la meva dona, tinc dos fills petits,
diu, escolta, hem d'anar a veure la pel·lícula Turbo, no sé si l'has vist, no sé.
De cargols, de cargols.
El call cargol, que li encanta la velocitat.
Jo també en tinc dos de petits.
Doncs m'hi van obligar a anar al cinema, la meva dona, amb la filla i el meu fill,
a veure Turbo, un cargol que li agrada les 500 milles d'Indianàpolis,
imagineu-vos un cargol, eh?, i volia córrer les 500 milles d'Indianàpolis.
Llavors, què passa?
Doncs que va, si te'n recordes, cauellien el motor d'un bòlit
i s'ofreix una mutació i es transforma en un cargol que vagi a córrer,
però com un bòlit.
I finalment, efectivament, gana les 500 milles d'Indianàpolis.
Jo li vaig preguntar a ma filla, dic, escolta, tu què has après d'aquesta pel·lícula?
No, home, papa, està molt clar.
Dic, jo puc ser qualsevol cosa en aquest món.
Dic, ho estaria l'empifiat.
Disney fa molt mal, eh?
Doncs clar, has de començar a desprogramar.
I amb ells, els que fan l'NBA els diem el mateix,
i escolteu, no podeu ser qualsevol cosa que vulgueu ser, no?
Llavors, el que fem és, primer, que se coneguin ells mateixos, molt bé.
I en funció dels talents que ells tenen,
perquè és el que els surt de forma natural de dintre,
no ho pots evitar, és com el respirar.
Doncs a partir d'aquí, que vagin escollint un camí en el qual puguin encaixar.
Alguns encaixaran molt bé en el que és la gestió, l'administració.
Uns altres encaixaran molt bé en el que és l'emprenedoria.
Uns altres encaixaran molt bé en el que és el lideratge.
Però aquest autoconeixement és cap d'alt.
És cap d'alt perquè puguin ser excel·lents professionals
i alhora passar-s'ho molt bé.
Però, al tanto, no això de turbo,
de que podemos ser cualquier cosa que queramos ser.
Mentira.
A gent ho diu el dia 1.
Per empezar.
L'Anna Miri li hauria posat una càmera al cargol, eh?
No?
Sí, sí.
Volia ser molt petita, que t'acabes.
Petitona, eh?
Un micro, sí, sí.
Una microcàmera.
Clar, és tan important conèixer el potencial, no?
Com conèixer també, doncs, allò que no és el teu potencial.
És a dir, debilitats i fortaleses, no?
És com fer un grafo d'un mateix, no?
Debilitats i fortaleses, també.
Si saps quines són les teves debilitats,
procuraràs que no surtin, no?
O almenys que no estiguin molt presents.
Però, si te'n fixes, hi ha la mania,
la mania persecutòria, jo diria, en aquesta societat,
de que, ostres, hem de ser bons amb tot.
Hem de ser competents amb tot.
De fet, si miris el sistema educatiu,
doncs tothom passa pel mateix currículum
i tothom ha de fer els mateixos exàmens estàndard,
tothom ha de ser bo amb tot.
I això, evidentment, va en contra de la naturalesa humana.
Jo sempre fico la mateixa analogia,
la Noemi segurament començarà a riure,
però és el de l'ànec, el pato, no?
Un ànec, perquè està ben dissenyat
per a volar i per a nedar.
Doncs no, agafem els nostres crios,
que serien, fem la comparativa,
ànecs, no, no, també és de córrer.
És de córrer els 100 metres lliços.
A més, t'has d'enfilar per un arbre, no?
Diu, escolta, no.
Nosaltres estem molt ben dissenyats
per a alguna cosa molt concret.
Doncs potenciem això.
I en allò que no estem ben dissenyats,
escolta, que ho faci un altre.
Aquesta és la idea, no?
Llavors, evidentment, amb això
ja introduïm el tema de la cooperació
i el treball en equip.
És a dir, que tot equip directiu, evidentment,
s'ha de conèixer molt bé, cada directiu,
i després el que han de fer és
compensar aquestes àrees
en les quals no tenen talent
amb els companys.
Per tant, és important l'autoconeixement,
també el coneixement entre ells,
de què és el que té cadascú
i què és el que no té.
Noemí, complementa, que no t'hem escoltat la veu,
només s'ha dit bon dia.
Avui som molts i hi havia moltes experiències
interessants per explicar.
Jo el que voldria remarcar també
és que els MBAs continuen estant molt associats,
encara avui en dia,
estrictament a la gran empresa.
És a dir, que el perfil de gent
que sol veure la necessitat directa
de fer un MBA són gent que està vinculats
a la gran empresa.
I nosaltres, des d'aquí, des de l'URB,
fa molt temps que intentem trencar
aquesta barrera
que un MBA pot ser una eina molt útil
per gent que estigui com el Vicenç,
que tingui una petita empresa familiar,
com el Víctor, que està en el sector social,
o com la Noemi,
que sí que entra més dins
de l'estereotipa aquest de persona
que ve de la gran empresa,
però que en el cas d'ell
es ve d'una vessant tècnica
i vol complementar tota la part més de gestió.
I, de fet, això només ho intentem potenciar
dins del propi programa,
sinó a través dels MBA Seminars
que anem complementant i fent
al llarg de tot l'any.
Els MBA Seminars són unes sessions gratuïtes
de formació,
com unes petites masterclass
que fem durant l'any
i que intentem fer temàtiques
molt diferents
perquè tothom s'hi pugui sentir representat
i ho troba en utilitat.
Com, per exemple, aquest mes
el dediquem a l'emprenedoria social.
Tenim dos seminaris molt interessants
que aprofito ja que estem aquí avui
per comentar-los.
Un és el dilluns de la setmana que ve,
que ve la Min Shake,
que és un emprenedor social de l'Índia,
que és una història,
jo crec que podríem parlar
de superació personal
i de com aquest noi
que surt d'una situació personal
molt complicada en la seva infància
aconsegueix emprendre diferents negocis
a dins de la Índia.
I aquest, podem venir a escoltar
la seva experiència
el proper dilluns a les set de la tarda
allà al campus socials.
Com es diu que es diu?
A Min Shake.
A Min Shake.
A Min Shake, exacte.
T'ho dic perquè crec que té un perfil
a Instagram
on està
seguiu-lo si podeu
a Instagram.
Està explicant la gira
que està fent per Catalunya.
Exacte, sí, sí,
ja porta uns dies fent gira
per Catalunya, correcte.
I és molt interessant
el rerefons aquest que dius
que ell,
algú li va donar l'oportunitat
a algú amb ell,
la va aprofitar,
va sortir de la misèria
més absoluta de l'Índia
i ara ajuda
amb els que estan com ell.
Ah, exacte.
Aquí a vegades pensem
que el concepte pobre
a vegades s'ha de posar també.
Si ho posem en context global
és molt diferent
el nostre concepte de pobre
que el concepte de pobre
de l'Índia.
És que no parlem del mateix
i ell és molt conscient
d'aquesta realitat.
Per tant,
ja el fitxo per entrevistar-lo
no sé quin dia està
perquè l'entrevistarem.
Jo crec que és una història
de superació personal brutal
i d'exemple
de quan parlem
de les dificultats
de començar
a endegar un projecte
aquí,
imagina't
endegar-lo allà.
Jo crec que serà molt interessant.
I després el dia 28 també
que és un dimarts
si no vaig errar
el dia 28 d'abril
ve el Jordi Gusi
que és un soci fundador
de Tàndem Social
que és una empresa
una consultoria
que es dediquen
a assessorar
amb el tema
de l'emprenedoria social.
És una persona
que ha treballat
amb ONGs
que està molt vinculada
a les entitats
del tercer sector
i que ens parlarà
d'aquest nou model social
que avui en dia
més que mai
està molt més en auge
perquè hi ha molt més necessitat
i molta gent
que se sent més cridada
a anar cap a aquest tipus
d'emprenedoria.
Avui a les 7 presenteu
la 29 edició
feu la jornada
aquesta oberta
per qui vulgui prendre part
que comença
al setembre
de la MBA.
El dia 1 de setembre
avui fem
a les 7 de la tarda
al Campus de Salades
la tercera sessió informativa.
Tothom està convidat, eh?
Com lògicament
totes les persones
estiguin interessades.
Recordem els sullers
quan dura el màster
perquè aquí no ho sap, eh?
Sí, són dos anys acadèmics
són classes presencials
dos dies a la setmana
per exemple
aquesta propera edició
seran les classes
els dimarts
i els dijous
des de les 6 de la tarda
a les 10
del vespre.
Això durant dos anys acadèmics
és un MBA
a temps parcial.
I en casos com el del Noemi
que viatja molt
com tu fas, Noemi?
Que vens a distància
a videoconferència
com ho passa, això?
No, vaig a totes les classes
que puc
i les que estic fora
si és possible
donen l'opció
de connectar-se
via Skype
llavors pots sentir la classe.
Home, ho dir
perquè clar
si ens escolta algú
que va molt de boli
i vol aprendre
a parlar el màster
també hi ha opcions
és a dir que podeu
fer una mica de tratxamida, no?
Bueno, fem el que podem
aprofitant la tecnologia
per exemple
una noia
en aquest cas
una enginyera
treballant per una empresa
d'aquestes globals
doncs
va fer el primer any
és una persona fantàstica
una professional fantàstica
i volia acabar l'NBA
però s'anava a viure a París
llavors allà
s'està connectant
cada dia
aquella classe
per Skype
i segueix perfectament
les classes
per Skype
però també pot haver
alguna persona
doncs
que una setmana al mes
per feina
se'n va a Alemanya
i això és cada mes
doncs
també tenim
se connecten
i ja està
segueixen la classe
en el cas
Víctor
Vicenç
i Noemi
expliqueu-me
anem acabant
que estem fora
ja pràcticament
arribant a la recta final
arriben els companys
del pont de Mahoma
ja estan aquí fora
de muntanya
en cadascun dos casos
a quin és el moment
més difícil
que heu hagut de prendre
una decisió
i a veure si ho pregunto
a quina és la decisió
més difícil
que heu hagut de prendre
jo no sé si
en el cas
quan vas començar
l'entrevista
que et van fer
els responsables
de l'empresa
multinacional
i quina creieu
que va ser la clau
per poder fer
aquest pas endavant
assolir l'objectiu
i mirar
en perspectiva
i pensar
doncs
quins van ser
no sé
com ho vau viure
en aquest moment
jo com deies abans
soc una mica inconscient
en tot aquest món
de les ONGs
som inconscients
i ens tiraven davant
a tot
així que normalment
no tinc cap problema
per aquest tipus
de decisions
agafo
i si no
no funciona
un altre
tu és optimista
ja va bé
però no deixes
ser molt optimista
en el món del vi
en aquest cas
com que és molt apassionat
també et llances
amb la passió
sense a vegades
veure que hi ha un negoci
després
quan fas el màster
també t'ordenes
i saps com diferenciar-te
que fer
però potser
ha sigut el llançament
d'una nova etapa
per exemple
que vam fer l'any 2011
amb una renovació d'imatge
una diferenciació
i bé
que ara
fent el màster
t'ajuda més
a ordenar
i a saber
assolir
a buscar objectius
i a diferenciar-te
hi ha por
però
quan es fa un pas
d'aquests importants
hi ha por
hi ha un temor
hi ha una
no sé
hi ha alguna cosa
que va per l'estómac
i que diu
on t'estàs posant
jo crec que si hi ha por
llavors ja no
s'ha de començar a fer
vol dir que no sortirà
jo crec
almenys
personalment
cada pas
que he fet
és que
per dins
he notat
que era molt segur
el pas
o sigui
mai no he tingut por
aquest és una qualitat
això és un dels talents
i té autoconfiança
probablement
perdona
la Noemi
renyerà
autoconfiança
o el díctor
amb el seu positivisme
això ho tens
o no ho tens
Noemi
a veure
en el meu cas
ja fa temps
jo tinc un perfil
molt tècnic
com bé ha dit
abans
la Noemi
i ja feia temps
que pensava
en complementar-lo
amb alguna cosa més
de gestió
que també és important
a més
quan mous en projectes
grans
és molt important
la gestió
i això
les carreres tècniques
es fa una assignatura
però
no es toca gaire
llavors ja feia temps
i bueno
aquest any
ha sigut
l'any
que m'he apuntat
però abans d'entrar
a l'equip
d'adorna
d'esports
ho veies com un somni
o sigui
ho veies com un repte
complex
difícil
o no
la feina
no no
també no
dintre dels meus talents
que abans parlat
d'això
jo tinc molta plasticitat
els talents
ho diuen d'una altra manera
però
sí sí
m'agraden els reptes
i sí sí
jo m'apunto
també a tot
com el Vicenç
tens nervis de ferro
no?
que diuen
sí
molt bé
hem arribat al final
però vaja
hem de repetir
algun dia
i aprofundir una mica més
en cadascun dels camps
és que cadascun
tindria una entrevista
llarga
avui a les 7
avui a les 7
a les 7
al campus de Salades
al centre de transferència
de tecnologia i innovació
i de fet
bueno
anem tenint sessions informatives
n'hi haurà també
durant el mes de maig
i al mes de juny
i a principis de juliol
en tenim una altra també
perquè hi ha gent
que no pugui s'estibuir
i estigui interessada
no a mi
gràcies
per acompanyar-nos
a mi
gràcies
gràcies a vosaltres
a la bar també
gràcies
que vagi molt bé
aquests 3 alumnes
el Vicenç Ferrer
el Víctor Molina
i la Noemí a la casa
gràcies per acompanyar-nos
i moltes d'estres
que ja el teniu
gràcies