Fins demà!
Fins demà!
Deu anys concretament fa que des de la biblioteca, em sembla que no van ser els únics aquí a Tarragona,
però es van plantejar, escolta, que potser això d'ajuntar a les persones que tenien ganes de llegir la mateixa obra
i després comentar-ho podria ser una bona idea.
És una de les moltes iniciatives que es duen a terme per incentivar la lectura.
Cristina Barber és la responsable, coordinadora dels clubs de lectura.
Cristina, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Deu anys, de fet ja em van fer una miqueta d'esquema, ja em van parlar abans de Setmana Santa,
però és que comenceu ja la celebració amb un acte el dia 15.
comencem, sí, li deia la Cristina, comencem per l'agenda, no?
Comencem directament amb això i després passem a l'agenda d'activitats.
Bé, el passat dia 25 de març sí que es va fer una jornada professional
amb responsables de clubs de lectura de tot el territori.
El motiu era, o l'excusa, que ja portem 10 anys fent aquesta feina de divulgació de la lectura,
que té una part molt visible, que són les reunions i les trobades amb els escriptors,
i té una part més amagada, que és el procés de selecció, la logística de portar els llibres,
la lectura a casa, diguem-ne, la lectura personal i després, doncs, els resultats obtinguts, no?
Amb una trajectòria de 10 anys, amb un llibre al mes, com a mínim, llegit als clubs de lectura,
doncs, al final, són ja forces autors i forces llibres que hem pogut compartir.
I aquesta jornada servia per trobar-vos també, la gent que esteu al davant dels clubs de lectura,
doncs, preparant preguntes, traient temes, no?
Clar, perquè sortissin els temes que més aviat que toquem sovint,
va venir una ponent, que és la Mercè Carrillo,
que coordina clubs de lectura a les biblioteques de Barcelona,
ens va parlar amb una xerrada força suggerent que es va dir la babèlia dels clubs de lectura
i després vam fer una taula rodona entre els representants de les biblioteques que porten més anys
i, finalment, vam fer una tanda de presentacions d'experiències singulars
que jo crec que potser allò va ser el més vistós de la jornada
perquè tots aquells que tenen alguna particularitat en els seus clubs de lectura
doncs la van poder mostrar amb una presentació o bé amb un PowerPoint
o fins i tot amb una mena de performance com ens van fer els de la ONCE,
que ells no van portar PowerPoint i van portar una presentació que es deia una altra manera de llegir
on ens vam posar uns antifasos i vam seguir les instruccions de la conductora,
que era l'Antònia Batalla.
D'altres experiències per acabar aquest apartat
va ser la sortida literària, que ens va presentar la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell,
els crims que generen debat,
una explicació al Club de Lectura de Novela Negra
que té el Centre de Lectura de Reus, una biblioteca en principi privada,
la Biblioteca Pública de Cambrils, que també fa 10 anys,
ens va fer la presentació titulada Generant complicitats, 10 anys llegint junts,
de fet és un títol bo, perquè generem aquestes complicitats entre els lectors.
Després va venir la Biblioteca d'Amposta
i per part de la Biblioteca Pública de Tarragona
vam presentar el nostre treball amb cicles literaris
i els cicles d'autors locals, que és una manera de dinamitzar
aquests clubs de lectura que no sempre estem amb els mateixos temes,
sinó que el treball en cicles ens permet fer noves propostes,
sovint, cada trimestre o bé cada sis mesos,
i també canviar una mica els públics.
Res més, però ara ve el plat fort.
Bueno, va anar bé, però la xerrada,
la jornada en el sentit de participar...
Sí, sí, trobar-te amb persones que compartim aquests problemes, també,
posar-ho allà damunt de la taula i buscar-hi algunes solucions, no?
Sí, ben avui.
El plat fora, com deia la Cristina,
i que servirà una mica això de...
tret de sortida, eh?, a la celebració dels 10 anys dels clubs de lectura,
serà... tindrà lloc el dia 15.
En forma de què, Cristina?
Perquè deies, és un acte multidisciplinari.
Sí, en forma de, en principi, de gairebé homenatge
al primer escriptor que va ser protagonista dels nostres clubs de lectura.
La primera lectura que vam fer va ser
l'ombra del coronel de l'escriptor Jordi Tinyena.
Aquí, doncs, agraïm molt
que hagués vingut aquella primera vegada,
no sé si pràcticament m'assembla sense gaires agraïments a canvi, no?
Una cosa molt precària, aquell començament va ser.
I ara, doncs, hem convidat de la mà, també,
de l'Escola de Lletres d'aquí de Tarragona
i de la mà de la Lourdes Malgrat,
i el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor,
jo crec que és llegir les seves obres, no?
En aquesta ocasió, hem llegit, o estem llegint,
jo estic acabant-la,
La dona del grill,
que és l'obra que comentarem plegats
el proper dia 15 d'abril,
i que ell ens vindrà a explicar
i que els lectors també tenen, jo crec,
moltes ganes de compartir amb ell
aquesta lectura ambientada a l'edat mitjana,
molt ben ambientada, per cert,
amb un llenguatge molt fresc i molt viu,
i que ens porta a la Barcelona del segle XV.
Que s'ha apuntat molta gent al Club de Lectura,
perquè, clar, representa que ja estan repartits els llibres, no?
Sí, serà un enigma, jo crec que seran força gent,
perquè, a més a més, vindran els de l'Escola de Lletres,
és a dir, que l'acte està pensat perquè sigui força multitudinari,
perquè són els clubs de lectura, no?
I per la gara,
el que pugui atraure el propi autor, no?
El propi Jordi Tinyena, aquí a la ciutat.
Què més us volia comentar?
Hi haurà una particularitat en aquesta sessió
que veurem la representació de l'obra,
un esqueig, un esqueig només,
de l'obra d'ençada.
L'obra es diu Grills
i l'interpretaran un duet
que la coordinadora és la Gemma Güell.
I veurem, doncs, un esqueig d'una obra d'ençada,
que, a més a més, és una obra
que ja també ha estat representada
a la Setmana Medieval de Montblanc,
d'alguns anys,
en forma d'escenificació teatral.
És a dir, que serà tota una sorpresa
veure també l'opinió
i com s'ho ha fet la coreògrafa
per agafar aquesta obra,
en principi, pintada, no?
Pintada i dansada, no?
De fet, han fet tot giradons
al voltant d'aquesta obra
la dona del grill i d'aquest nom, Jordi Tinyena.
Li hem demanat al Jordi
si ens podia tindre un momentet
perquè ens expliqui ell mateix
com és que va triar aquesta obra
perquè li vau demanar, no, Cristina,
que tries l'obra que vulgués?
Sí, li va demanar a la Lourdes Malgrat
que tries l'obra que vulgués
i crec que va escollir aquesta obra
perquè em sembla
que li té una especial estima.
De fet, és una magnífica obra, jo crec, eh?
Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
La Cristina Barber, ja se l'està acabant, diu,
no desvetllarem, no podem desvetllar gran cosa,
però, Jordi, com és que vas triar la dona del grill?
Quina història va estar al darrere?
Bé, i d'entrada ja, per què la vas escriure?
Bé, doncs aquesta és una història
basada en uns fets reals.
I a mi em va caure en aquell moment,
que devia ser l'any 95 o una cosa així,
em va donar un llibre a les mans
que es deia El cavaller i l'alcabota.
I era, recollia les actes d'un procés medieval a Barcelona
que és justament el que explica després la novel·la.
Jo em va impressionar tant aquell procés
que el que vaig fer va ser novel·lar-lo.
Naturalment, el procés és molt dens
i és poc agradable
perquè són les declaracions d'una cosa o de l'altra,
però la novel·la permetia jugar amb la mateixa història.
I efectivament, tal com comentava ara,
jo li tinc una estima especial.
Per què, Jordi?
Doncs perquè jo en aquell moment
estava molt posat en la literatura medieval.
És una cosa que m'havia entusiasmat molt,
m'havia entusiasmat el tirant.
Jo vaig començar fent versions dels clàssics medievals.
Vaig versionar el tirant,
vaig versionar l'espill, el codial i huelfa, el somni...
En fi, estava molt submergit en la literatura medieval.
De què va la història?
Què ens explica?
Què va passar amb aquest judici?
Doncs és la història d'un cavaller de pevat
que amb l'ajut d'una senyora
que formalment és una dona santa,
és una veguina,
que doncs es preocupa dels pobres,
però que en realitat el que fa és buscar-li joves
i jovenetes al seu senyor
perquè doncs n'abusi.
Llavors, això arriba un moment en què és de coneixement públic,
era un delicte.
El CEL 15 de Barcelona, això ja era un delicte.
I posa en marxa la maquinària judicial
i una vegada posada en marxa, doncs difícilment s'atura.
De totes maneres,
el judici de veritat,
les actes que tenim,
hi falta la sentència.
No sabem exactament què va passar.
Jo fa bolo una sentència determinada,
que s'ajusta bastant al que sabem,
però al final real no el sabeu.
Però el judici contra qui era?
Contra el cavaller o contra l'alcabota?
O contra tots dos?
Bé, a la vista,
ho sé que el guindari ara acostuma a pagar el més dèbil,
sempre el que té menys punts de defensa.
El judici acaba sent de l'alcabota.
El cavaller no és jutjat.
Ah, ah, ah.
Val, val, val.
Cristina, tu que t'estàs acabant el llibre,
que encara el tens molt, molt, molt avançat.
Què en diries?
Què té d'especial?
El dic molt avançat,
però ja és el final, eh?
Ja sé.
Ah, ah, ah.
M'ho he dit, això.
I, no, no, però,
sembla que sigui gairebé una denúncia, no?
I em fa l'efecte que potser quan ho va...
Potser sí que el seu interès anava per aquí,
però és que la història no ha canviat tant i tant, eh?
Clar, jo li deia a la Cristina,
dic, vols dir que,
que sent una obra que s'ambienti a la Barcelona del segle XV,
que vull dir,
sembla que hagi de ser una cosa llunyana, no?
I diu que no.
Home, sí.
L'ambient de la gent com viu,
això, el Jordi, amb aquesta novel·la i amb d'altres,
això ho sap transmetre molt bé, no?
Et trobes en aquelles cases tan humides, fredes,
això ha canviat moltíssim.
Potser sí que la gent d'avui troba això allunyat,
però clar, et fa un fresc històric, pràcticament, no?
Però la història, amb les seves llums i les seves ombres, no?
El presentar aquesta veguina,
a vegades una persona que sembla que a vegades es penedeixi del que fa,
però es qu'ho acaba fent, no?
I si se la va jutjar per això, doncs...
Però clar, és la baula més feble, això és clar,
és clar, no?
I et fa, clar, que et fa reflexionar.
I quants casos no hi ha portats a la realitat d'avui, no?
És a dir, que jo no la veig, una obra tan allunyada.
Tan allunyada.
Jordi, dóna'ns una clau, home, per...
I m'agrada molt, eh?
Sí, t'agrada.
Dóna'ns una clau per llegir La dona del grill.
No ho sé, com ens hem de mirar la protagonista?
Quin sentit li volies donar?
Quina reflexió final faries?
Mira, dues coses.
Una, en el que és essencial,
ho comentàveu ara, la Cristina ho comentava,
en el que és essencial, els sentiments, les passions,
les relacions de poder que s'estableixen a les ciutats
o a la societat, han canviat latiament poc.
Del quince, ja sé que des del punt de vista nostre
és molt de temps, però des del punt de vista històric
és molt poqueta cosa.
I llavors, això ha canviat poc.
I és veritat que es pot llegir en clau moderna.
De fet, aquests pecats, per dir-ho d'alguna manera,
aquests abusos, tant des del punt de vista
del que suposa l'home que abusa de les noies,
perquè tenen una posició social inferior
i necessiten, doncs, de vegades fer coses
que no haurien de fer,
això no és tan diferent del que pot passar ara.
I el fet que el poder sempre caigui dret
i que no paguin, o difícilment paguin de veritat,
les seves malifetes, això també és moderna.
Però bé, això és una clau de lectura.
L'altra clau, també l'heu comentat vosaltres,
és que els personatges no són mai tots d'una peça.
La Beguina, efectivament, se'n penereix moltes vegades
i ho vol deixar.
i durant la novel·la hi ha moltes vegades que ho vol deixar
i que no està content del que fa.
Però és que cada vegada és donar la volt
a un carrer i tirar cap a l'altre cantó.
És molt complicat i molt difícil.
Doncs bé, són claus per llegir.
Jordi, ja per acabar, simplement,
què significa per un autor, o almenys per tu,
participar d'un club de lectura?
Que un club, doncs, llegeixi la teva obra,
que després es comenti.
Com ho valores?
Bé, molt bé.
És una gran satisfacció que el club de lectura
hagi decidit llegir una novel·la meva.
Suposo que tots els autors els satisfàren.
És veritat que quan la novel·la l'estàs escrivint
és només teva.
Això és cert, eh?
Però també és veritat que una novel·la s'ha acabat
i l'has donat a l'interventa,
la novel·la ja no és teva.
Allò ja és de tothom que s'hi vulgui acostar.
I pot haver-hi lectures, i pot haver-hi judicis,
i pot haver-hi fent totes les reaccions que vulguis.
que un club de lectura decideixi llegir-ho,
doncs, és una gran satisfacció.
I jo estic molt content, molt content que la llegeixin,
i molt content d'anar-hi.
Que te'n recordes de quan et van convidar fa 10 anys
la primera vegada, el primer club de lectura,
amb l'ombra del coronel?
Sí, l'ombra del coronel, sí, sí.
Sí?
Molt content de repetir.
Serà diferent, però no?
Tu ja tens unes tables.
Han passat uns quants anys.
Jo recordo l'ombra del coronel
que sortia a la vaga dels Trambies,
i el dia del comentari,
no sé si era el dia que hi havia el Jordi Tinyina,
o un dia que va sortir una persona del públic...
Estava allà, estava allà, sí.
Sí, que ell va dir que hi havia participat,
una persona ja gran,
que hi havia participat en aquesta vaga.
I llavors veus,
un altre havia estat secretari, no sé si de l'UGT,
o sigui que...
Me'n recordo força d'aquella sessió,
perquè la primera vegada...
Sí, en aquella sessió,
no teníem cap formació en el tema,
és a dir, que era el primer club de lectura
aquí a la ciutat de Tarragona,
allò que deies, Núria,
doncs sí, sí, va ser el primer
que es va posar en marxa.
I l'escriptor no hi havia dubtes,
doncs vam escollir ell
i ens va agradar molt l'obra,
i recordo la força d'aquells personatges,
és una obra que continuo recomanant.
Sí, l'ombra del coronel.
Sí, sí, a mi m'agrada molt.
Després, a més a més,
després s'ha fet molta novel·la històrica,
el boom de la novel·la històrica
ha estat posterior.
Jo crec que amb això la sort potser no l'ha acompanyat,
amb el Jordi Tinyena,
perquè tants que n'han sortit després,
doncs ell té moltíssimes novel·les històriques escrites.
Ja, amb això dels clubs de lectura...
Ets la Dolors, no?
No, no, la Cristina.
La Cristina, la Cristina.
La Cristina, val.
Escolta, doncs, jo recordo després,
vaig venir l'altra vegada pel Peix de Gat.
Sí, amb l'Esteve Masalla, sí.
Sí, també.
I d'allí va passar una altra cosa,
de l'estil que tu comentaves amb el coronel.
A la novel·la del Peix de Gat
hi ha un personatge que assassina en un militar,
en una carretera,
li paren un parany i l'assassinen.
I va sortir un senyor també a la sessió
dient que allò havia passat al seu poble.
I després l'Esteve Masalla
em va enviar a la relació
perquè la tenia a cita, aquest senyor.
Era evident, jo no ho sabia, eh?
Però la novel·la sempre voreix a la realitat,
sempre la toca d'alguna manera o altra,
la acaba tocant.
Home, també es deu documentar força, no?
I, clar, al final el resultat,
doncs, és una cosa molt versemblant, no?
És una història,
si no és verídica, és molt versemblant.
Doncs Jordi Tinyana,
moltíssimes gràcies per dedicar-nos també a aquests minutets
i el dia 15 et veurem a la biblioteca
participant d'aquest aniversari dels clubs de lectura.
Molt bé.
Gràcies, Jordi, una abraçada.
A vosaltres, adéu.
Com serà això el dia 15?
A quina hora?
No ho sé si ho hem dit.
A les 7 de la tarda, sí, sí.
A les 7 de la tarda.
Amb quin ordre seguireu, ho sabeu ja?
Bueno, encara s'ha de terminar
perquè passaran tantes coses, no?
Sí.
Potser el tas de la dansa
potser serà a l'inici
i després vindran els comentaris.
Per això ho hem d'acabar de perfilar.
En tot cas, el dia 15 s'hi pot ser tothom amb el llibre llegit
i si no, no passa res
perquè us et faran venir ganes de llegir-lo.
Cristina, a partir d'aquí, què més hem d'explicar?
Els aniversaris dels clubs de lectura?
No sé si llavors ja quedarà algun altre acte.
No, després farem ja...
Ja ens anem de cara a la Rebella de Sant Jordi.
que el dia de la Rebella de Sant Jordi
això sí que ho hem de recalcar
que hi haurà diverses activitats
però aquest tas que veurem el dia 15
de l'obra Grills
la dona del grill representada es diu Grills
d'ençada
la veurem el dia de la Rebella de Sant Jordi
sencera.
Però quan dius Rebella vols dir nocturna.
La Rebella nocturna
que es fa des de fa 3 anys
a les biblioteques de Catalunya
que s'hi apleguen
i obrim la biblioteca a la nit
a partir de l'hora del tancament
l'obrim per fer una sessió nocturna
on hi haurà diverses activitats
al voltant de la literatura.
Això del 22 al 23.
Del 22 al 23.
Molt bé.
I la Grills es representarà allí
serà significada allí
i per últim aquesta obra
junt amb 5 més
perdó, 5 en total
es representen també
a Olot.
Qui vulgui veure totes les obres
escollides, dansades
tindrà una representació
el dia 24 d'abril
a Olot
i amb les coreografies
corresponents.
Molt bé.
Se veurà la dona del grill
de Jordi Tinyena
a càrrec de Gemma Güell
el diari de Baslav Nijinsky
Dos tauts negres i dos de blancs
de Pep Coll
de Pep Coll
Dràcula de Bram Stoker
i el Quixot de Miguel
de Cervantes
també és finalment
una altra de les obres
escollides.
El Quixot l'ha escollit
la tecla sala
de l'Hospitalet de Llobregat.
Dràcula l'ha escollit
la Biblioteca Pública
Maria Baireda d'Olot
són les escollides, eh?
La Biblioteca Pública
de Lleida
és qui farà
la dansa
dos tauts negres
i dos de blancs
de Pep Coll
i la Biblioteca Pública
de Girona
farà
Diario
de Baslav Nijinsky.
Balla amb un llibre
es diu
aquesta proposta?
Balla amb un llibre, sí, sí.
Molt bé.
De fet,
no ho havia previst mai,
això, eh?
Agafar com a temàtica
un llibre, no?
I transformar-lo
en peça de dansa.
És una acció
amb motiu
del Dia Internacional
de la Dansa
a les biblioteques
públiques de Catalunya.
El Dia Internacional
de la Dansa
és el proper 29 d'abril
però diguem-ne que aquests actes
ja es fan
i com que el Departament de Cultura
doncs també té
l'obligació
de ballar per als altres arts
que no siguin
només literatura
doncs han entregat
aquest projecte
que uneix
diferents disciplines artístiques.
Sí, de fet,
ara aquí penso
tampoc és ni tan estrany
ni tan innovador, eh?
Hi ha peces de dansa
que segurament
surten de llibrets.
Clar, clar.
Evidentment.
En fi,
de moment
la propera seta
al dia 15
amb aquest Club de Lectura
de Jordi Tinyena
per celebrar els 10 anys
dels clubs de lectura
després a Revella
i ara recordarem
el dia de Sant Jordi
la nit de Sant Jordi
però activitats més properes
per aquesta setmana
ens tenim alguna coseta ja?
Aquesta mateixa tarda
tenim una coseta
pels més petits
el dimarts 17 d'abril
a les 5.30
a la sala infantil
hi ha un taller
que es titula
La Biblioteca dels Meus Somnis
amb l'Imma Pujol
les places
són limitades
com sabeu
i l'activitat
està adreçada
a nens i nenes
a partir de 6 anys
la Biblioteca dels Meus Somnis
ha de ser un taller
on es convida els nens
a somiar
com seria
la seva biblioteca
ideal
sabeu que
les biblioteques
estan en un procés
de reconversió gran
on només hi ha llibres
hi ha llibres
i tot allò
que generen els llibres
sobretot
es va molt cap
a la part creativa
i a veure
què generaran
això
si vols portar
home
no té criteri encara
clar
jo entenc que demaneu
a partir de 6 anys
perquè si no
les propostes de Biblioteca
poden ser una mica
estrofolàries
amb 6 anys
ja tenen més criteri
ja saben el que
això és aquesta tarda
i després tenim
aquest proper dijous
tenim Biblioteca
i Escola
tenim visita
ens visitaran
les Dominiques
després
el Pau del Clos
també
el divendres
i després
el dissabte
hi ha reunions
de clubs de lectura
infantils i juvenils
sabeu que fan
els nens
també tenen la mateixa dinàmica
que els clubs d'adults
se'ls hi presta un llibre
durant un mes
i tenen
hi ha reunions
els dissabtes
i també n'hi ha entre setmana
per fer la prova
a veure quan els hi va millor
en aquesta ocasió
vindran
el dissabte
a les 10.15
de 10.15
hi ha reunió
de tots els clubs
un darrere l'altre
un darrere l'altre
anar fent
exacte
molt bé
doncs avui hem parlat
d'aquest aniversari
dels clubs de lectura
10 anys
que arriben al Pol Cominant
com dèiem
el dia 15
això és la setmana vinent
a les 7 de la tarda
Cristina Barbé
moltíssimes gràcies
i felicitats ja
per a tothom
que ha participat
als clubs
i esperem que
s'aplegui
molta gent
el dia 15
i si algú encara
té ganes
de llegir
i se sent atret
per aquesta lectura
de Jordi Tenyena
pot passar per la biblioteca
que l'hi prestarem
molt bé
gràcies Cristina
adeu