Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i com que eren pràcticament tot dones que s'hi van apuntar
doncs vam agafar tots els personatges femenins, mítics
que són, que donen molt de si en aquest cas
que són gairebé els més coneguts
com Antígona, Medea, Electra
i n'hem agafat 12
que són les 12 participants en el taller
i sobre tot això ens hem estat tot un curs treballant-hi
perquè el taller, que vols que t'expliqui coses del taller?
Sí, i tant, i tant, i tant, digues, digues
el taller consistia, esclar
bàsicament en
l'objectiu final nostre és poder portar
a escena uns textos
evidentment no seran llegits sinó interpretats
uns textos originals
bé, són traduccions
el català, eh?
Eh?
Són traduccions, vull dir que, esclar, els originals
volien de sent grec, antic
i tampoc no
i, esclar, tot aquest taller
no sols consisteix en la part
diguem-ne, electoral, de dicció
sinó, prèviament, hi ha tot
l'anàlisi
de l'època
del context i la història de cada obra
que és molt interessant
per tant, de la cultura
estem parlant
de 2.500 anys enrere
que quan hi penses agafa una mica
Sí, fa una mirada divertida
tot el context
i allí trobem un munt de coses
la qual cosa
la situació en què es troben totes aquestes dones
en aquest cas
hi ha homes però
que fa
que configura
a part de la personalitat específica
però sobretot configura
el personatge
i el drama
o la tragèdia
quasi totes, no?
que es
que es desenvoluparà
que té arrels
sobretot
polítiques
i socials
molt interessants
bé, és a dir
que hi ha tot un estudi
del personatge
del context
i en funció d'això
de la psicologia
com reacciona aquesta dona
en aquella situació
esclar
això és una versió nostra
perquè en aquells moments
els estats
la política
eren pobles
eren poblets
eren ciutats
no eren grans
Atenes era un estat
una ciutat
el poble del costat
tenia un altre rei
digue
suposo que per la
l'estrangeria
tot el tema d'estrangeria
és brutal
amb Medea
amb Fedra
amb totes
que és el que impulsa
o sigui que
la part instintiva
més sentimental
que
és la que ho precipita
però sovint
no és la fonamental
això sí que és molt interessant
tot això
parlava del taller
que ho hem hagut d'estudiar
i llavors
fes-nos un ostro
i dius jo
què faria en aquesta situació
i tal
és interessant
aprofundir
en el context històric
en aquest context més
que tu ara ens comentaves
amb el personatge
amb l'època
amb el context històric
amb la part social
perquè la persona
que participa
al taller
i els actors
al cap i a la fi
que són després
qui han de
fer seus els personatges
ho puguin
entendre
i ho puguin
portar
a escena
com farem
a partir d'aquest dijous
aquí Rau
m'imagino
la importància
del taller en si
sí
és a dir que
quan una actriu
en aquest cas
reacciona
d'una manera determinada
ens fem
a cada paraula
i què hi ha darrere
de tot això
per què t'has enfadat
per què
està emprenyada
per què reacciona
d'aquesta manera
i quina història
hi ha darrere
al voltant
de tot això
i molt curiós
que hi ha
força
bé
a part que hi ha
totes les pautes
culturals
actuals
és a dir que
això encara no s'ha superat
ni dubto
que s'han fet
moltes versions
però són
en essència
posades
algunes coses
al dia
evidentment
en essència
i per l'humanisme
que tenen
són molt
transportables
a l'actualitat
a la mèdia
actual
ara t'anava a preguntar
pots intervenir
quan vulguis
si m'ho permets
saludem
el Jesús Figueres
que el tenim aquí
també amb nosaltres
Jesús bon dia
hola bon dia
també es portes
una recomanació
aquesta setmana
després ja estem amb tu
també pots intervenir
quan vulguis
ho farem
a mode de tertúlia
i així podem parlar
a tots
digues
no només volia afegir
amb això que deia el Sergi
que la majoria de nosaltres
quan hem triat
els personatges
aquestes dones
mite
aquestes dones clàssiques
no tenim només
un autor
de referència
sinó que tenim
diversos autors
perquè hem anat
una mica
buscant
els textos
que més ens agradaven
i que més
se deien
en la nostra forma
de com nosaltres
veiem el personatge aquest
amb això
el que et volia comentar
és
que aquesta
búsqueda
social
aquesta búsqueda
de les característiques
de l'entorn
també
es veu molt matitzada
segons quins autors
les diferències
agafes una peça
de Sòfocles
i una peça
d'esquil
perquè tot i que
la història és la mateixa
la llegenda és la mateixa
i tal
les connotacions
culturals
les connotacions
d'amor
de guerra
d'estrangeria
de pàtria
tots són diferents
segons el moment
i l'espai cultural
en què
és situada
tota aquesta recerca
aquesta tria de personatges
l'heu fet a vosaltres
Cinta?
sí
el Sergi en principi
ens va fer
com un gran ventany
de per on
podíem anar buscant
i després
cada una de nosaltres
va anar a buscar
personatges
amb els quals
se sentís
o li agradessin
se sentís
més o menys
identificada
li frappés
la història
aquella
a partir d'aquí
vam començar
a treballar
primer tot
aquest context
després
trobar
el drama
que és el que
passava allí
i després
les característiques
del personatge
i del seu entorn
i aquest
anar definint
aquest fet
Sergi
d'anar definint
el personatge
és també
partint
de la visió
de diferents autors
de diferents
connotacions
de diferents
enfocaments
també l'heu treballat
al taller
com diu la Cinta
sí
en alguns casos
perquè
en alguns personatges
que surten
es repeteixen
diguéssim
estan versionats
per tots
per tots
tant l'Esquil
com l'Eurípides
com el Sòfogues
com després
el Seneca
el Virgil
i bé
i d'altres
tots hi donen una visió
i amb alguns
no hem triat
només un autora
en el cas
per exemple
jo diria que és el més
el que té més
espectre de tots
que és la Clitemnestra
la dona de Gamemnon
que surt
en tots els autors
i de tots els menys
una la posa
dolenta
l'altra
la justifica
l'altra
bé
si no coincideixen
ja
el cas de la Medea
una
però sobretot
en versions modernes
que t'hem llegit
des de l'Anuil
per exemple
del Resin
i d'altres
i tal
unes
en aquestes
ja no ens hi hem basat
ens hem basat
només a la Medea
una la fa
dolenta
remarca la dolentia
més enviua
l'altra
no tant
les raons
és interessant
llavors amb algunes
que hem triat
textos
de diversos autors
hi ha hagut
dificultat
en caracteritzar
el personatge
el cas de la Clitemnestra
que surt amb Esquil
la pinta
d'una manera
i el Sòfocles
la pinta
d'una altra
i heu de guardar
una certa coherència
un cert ordre
i bé
però és molt interessant
però bé
és el que afavorei
el personatge
perquè també
ens trobem
que hi ha uns autors
que
on tota la fatalitat
de la història
es basa
en el que fan
els déus
o que els déus
una mica
fan actuar
els humans
com a titenyes
i els altres
que no pot ser
una mica
més moderns
o no sempre
més moderns
dintre de l'època
que ens estem movent
a la literatura clàssica
que hi ha
és l'home
el que actua
per ell mateix
sense
aquest
supòsit
fatalisme
dels déus
sí
puc dir una cosa
al respecte d'això
això ho diuen els savis
no ho dic jo
en les introduccions
hem llegit
totes les introduccions
i els estudis
sobretot el Carles Riba
i altres
que diuen
per què ha quallat tant
i encara
s'estan versionant
i encara és tan actual
tot aquest teatre
bé
no sols la literatura
en general
passa que nosaltres
en aquest cas
hem agafat les trigèdies
no?
per què és encara
tan actual
perquè
doncs
perquè
per molts déus
que hi hagi allí
en realitat
són els homes
i les dones
les que decideixen
allí
és a dir
són profundament humanes
tot i que el déu
fot en la punyeta
perquè es dediquen
a tocar la pera
al personal
els fan anar cap aquí
al cap allí
però en últim extrem
els conflictes
són humans
no?
això tindríem
diverses versions
també tindríem
bé
a vegades
que els déus
penses
com és possible
que els déus
facin això
i els humans
no se n'adonin
però bueno
sí
però el drama
acaba sent human
s'acaben inventant
la justícia
que diu
el polo
no sé què
però
qui
després
qui els fan
són els personatges
de lliure
i els pinyes
se les porten
entre ells
i tot això
vosaltres
des de Techlesmitte
el que fareu
és apropar-nos
totes aquestes
interpretacions escèniques
dels personatges femenins
com deuen
de tragèdies clàssiques
amb aquest
Don Smith
això comença
Sergi
aquest dijous
durant tots els dijous
del mes de juny
a les nou
en diferents espais
també patrimonials
de la ciutat
i això em porta a pensar
que també aquesta tria
dels espais
ho haureu fet
també amb coherència
amb el que ens evoca
cada personatge
no?
No sé
què t'hauria de contestar
perquè sí
hem triat
a veure
Tarragona
té espais
suficients
i antics
però
no ho fem
en tots els espais
que hem triat
però no sé
si és un tema
ara aquí
a debatre
entre altres
perquè alguns
els han tancat
i tenen problemes
de formar
per exemple
tota la primera
presentació
de les reines
que són
les reines
l'AMD
la FED
aquestes
el volíem fer
posada
en època
ja més
victoriana
cap aquí
a Casa Canals
per exemple
a Casa Canals
ara ja no s'hi pot fer
Bàsic, us heu hagut
d'adaptar una mica
el que hi ha
que l'aforament
que no sé què
des per aquí
altres llocs
estaven ocupats
també
l'antic ajuntament
que fan exposició
al Lujol
per exemple
i al final
hem anat a petar
bàsicament
el pretori
i el museu arqueològic
sí
dues
dos
del pretori
les voltes
suficients
el pretori
Roma de Tarragona
aquest dijous
comenceu
amb Fedra
Dido i Medea
Fedra, Dido i Medea
les tres reines
tres personatges magnífics
i actues tu aquest dijous
Cinta?
jo el següent
i l'altre
jo faig
la Cassandra
el mite de Cassandra
la que parlava
tenint raó
però que ningú
li feia cas
i llavors
el meu personatge
en aquest cas
ja parlo
del meu en concret
es divideix
amb la primera part
de Troya
és una de les
desterrades
de Troya
que junta
amb la seva mare
Écuba
la seva
germanes
i tal
són agafades
com a esclaves
dels reis
de l'agamènon
dels grecs
dels dolents
aquest cas
i llavors
després torno a sortir
ja
vaticinant
la meva mort
la de l'agamènon
davant del palau
del propi agamènon
a les mans
de la terrible
clitemnestra
molt bé
tot un person
sí sí
Déu-n'hi-do
la Cassandra
és tot un person
té visions
visionàries
una mica
l'ocuela
però bueno
està bé
també has somat
diverses interpretacions
segons
amb aquesta cerca
que ara comentaves
del teu personatge
o no
o hi ha bastanta
sí
perquè clar
vulguis que no t'apropes
per molt que hagis estudiat
t'apropes
des d'una mirada
contemporània
i llavors
has d'entendre
exacte
has d'entendre
i posar-te
en allò
i llavors
a poc a poc
és anar-li trobant
aquest posat
més de
ella es qualifica
de Captaire
de Rodamont
que és com la qualifiquen
doncs bueno
una princesa
que esdevé
això
per culpa
d'haver
desenganyat
amb un déu
no
la història
vindria una mica
aquesta
però que no deixa
de ser
amandagament
el que li dóna
fills
i per tant
també és una reina
llavors has lligat
tota aquesta complexitat
del personatge
rebutjada
i a la vegada
consagrada
com a reina
com a persona
que té visions
i com accepta
aquestes visions
hi ha dues visions
perquè la base
del teu personatge
està en esquil
però hi ha un tros
d'eurípides
que és
tot el tema
de les troianes
també
i no difereix
excessivament
en aquest cas
no
la reina
la reina
la veurem
no aquest dijous
sinó
els següents
sí
l'11
i el 18
aquest dijous
comencem
però
Sergi
amb tres
dones
mite
perquè si ens pots comentar
alguna cosa
o alguna cosa
destacar
d'aquest dijous
amb
Fedra
Dido
i Medea
doncs
Fedra
potser
no n'hem de parlar gaire
fa poc
l'han fet aquí
al Tarragona
l'han anat a veure
s'ha representat
bastant
Medea
amb l'Emma Benarassau
si no recordo malament
ara potser m'equivoco
però
la Fedra
no ho sé
que la majoria
de les oïes
ja l'hagin vist
i tot i això
no
és
és un dels punts
on
dels temes
on apareix
l'estrangeria
també
és molt interessant
el tema
que és una
és una estrangera
la Dido
potser sigui
la menys coneguda
tot i que
és una de les
més mítiques
i tal
la Dido
és una creació
inventada
en principi
que
ja no està treta
d'una tragèdia grega
sinó
de la Eneida
de Virgili
que és el capítol
que aquesta ja la vam representar
però
en aquest cas
hem fet una extracció
és a dir
de totes aquestes obres
el que hem fet
són
alguns
una selecció
de parlaments
prou llarguets
que sense interlocutor
elles ho diran
en forma de
4 o 5 seqüències
de monòleg
en què veurem
uns flaixos
de les
peripècies
d'aquesta senyora
i ens podem fer
una imatge
del retrat
però
és en forma
de monòleg
al cas
de la Dido
que va
acollir
a Enees
a Cartago
això està
escrit
per Virgili
dedicat
al César
l'August
justament
l'escripte oficial
i
aquesta
justament
és molt
curiós
que el fundador
del que després
seria l'imperi romà
el fundador
a l'inici
que és l'Enees
vagi a petar
a Líbia
aquesta de moda
una altra vegada
el tema de Líbia
que seria
en el regne
de la fundadora
de Cartago
que serà
l'enemic
acérrim
més fort
de Roma
i per això
ho fa sortir
llavors
és curiós
en aquesta
l'Eneida
per això ja seria
parlar de l'Eneida
que surti
aquest tema
de un llibre
tan líric
i tan dramàtic
que està considerat
un dels més dramàtics
i més línics
de tota la literatura
universal
fins i tot més
i que s'escapa
una mica
de tot
el resto
de l'Eneida
tota l'epopeia
i tot el rotllo
aquest
és una dona
desenganyada
però també
per motius polítics
perquè
és que
no sé si
d'explicar la història
de cada una
no acabaríem
però
la reina
aquesta
que s'enamora
mojament
d'Enees
per a Nees
ha d'anar
a fundar
els déus
diuen els déus
sempre surten els déus
però
ha d'anar a fundar
l'imperi romà
i la deixa plantada
per dir-ho així
no?
la deixa plantada
i la deixa
mal vista
amb tots els seus
enemics
intrigues de la cort
corruptes
que hi ha per allí
els enemics
i finalment
se suïcida
però no
només pel desengany
sinó bàsicament
perquè la deixa
plantada políticament
i la deixa
amb un malestar
passa de ser
una governant model
a ser una
governant mal vista
per tots els veïns
i pel seu propi poble
llavors això
entre això
i després
la decepció
amorosa
el rebuig
ja no ho suporta
i se suïcida
la fedra
potser sigui
el que tingui
més connotacions
sentimentals
en quant
que s'enamor
perquè és un cas
molt d'enamorament
és el que entén
menys de política
diria jo
s'enamora
del fill
del seu
del rei
i tal
sí però hi ha
el conflicte
la raó
la passió
ho ha de fer
no ho ha de fer
tot això
llavors
el fa quedar malament
i després
bueno
s'acaba
com la comèdia falseta
allò no?
és una raó
més
tot això
en tot cas
i després
hi ha el de la mèdia
que és un dels més tremendos
i que està d'actualitat
perquè l'altre dia
en van tornar a ofegar
uns
la mare
que torna a ofegar
el seu fill
etcètera
és una tremenda actualitat
evidentment
no són reines
i aquí sí que hi juga
també
el cas d'aquella
a més a més
la foten
però
l'abandonen
però bàsicament
és una estrangera
aquesta dona
no?
i la deixen
altra vegada
i la fan fora
la fan
l'exilien
la desterren
si no sols
li treuen
per casar el seu fill
el seu home
per casar-lo
amb un altre
per qüestions
polítiques
amb ella
la desterren
i a més a part
ja la consideraven
una dolenta
i tot això
i llavors es venja
no sols matant
els seus fills
que és el famós
sinó matant
i tot quisqui
mata la novia
de l'home
mata el son pare
els fa matar
amb bruixeria
o el que sigui
i mata els fills
que és el que ha quedat
però les raons
no són únicament
perquè
el marit
l'hagi abandonat
perquè no funcionava
gaire bé
la parella
que ella es veu
sinó
perquè
la desterren
això ho coneixerem
d'alguna manera
a través d'aquests monòlegs
d'aquestes interpretacions
d'aquestes escenificacions
millor dit
s'entén molt bé
millor que amb la meva explicació
d'aquests personatges
de
doncs això
fins a 12
seleccionats
12 personatges femenins
protagonistes
d'aquestes
doncs
d'aquestes principals
tragèdies clàssiques
com dèiem
aquest dijous
amb Medea
amb Dido
i amb Fedra
però més enllà
n'hi haurà més
i ara sí que li demanaria
a la Cinta Ramon
si
a mode de tastet
no Sergi
per anar obrint boca
una mica
si ens vols llegir
o si ens vols interpretar
ni que sigui radiofònicament
algun extracte
del teu personatge
home l'aniré llegint
perquè interpretat
és una mica
que tu vulguis
mireu
Apoló
Apoló mateix
despullant-me
del mantell dels profetes
en què m'ha contemplat
feta
sota aquest avillament
la gran riota
d'amics i enemics
tots unànimes
motejada
de Rodamont

un plençó
matricida
exactor de pena
pel seu pare
bandejar
aterrar
un estranger
d'aquesta terra
tornarà
per coronar
tots aquests
desastres
dels seus
el farà venir
l'ombra estesa
del seu pare
abatut
ara ens quedaríem
ara ens quedaríem
a sentir-la tota
eh Sergi
ara ja ens enganxaríem
a escoltar-la tota
però ja
això serà aquest dijous
i els successius
a les 9 del vespre
de moment
aquest dijous
al Pretori
no?
si el que hem fet
deixem fer un apunt
hem fet
algun
quan hem pogut
hem agrupat
algunes temàtiques
el següent dijous
que és el 11
em penso
sí
11
sí
hem agrupat
el tema
la desfeta
de Troia
i llavors
bàsicament
és totes
les dones
que
que van
som a les troianes
totes les troianes
són diverses
tragèdies
ècoba
andròmaca
efigènia
efigènia
i una part
de Cassà
i va tot
en torn
de la desfeta
un cop
els grecs
han
han destrossat
Troia
totes les dones
de Troia
queden
esclaves
i tot el que pateixen
i les queixes
i tot això
i això
ho fem
el
el farem
al museu
perquè lògic
a baix
a damunt
si podem
ho hem d'anar a provar
encara
damunt de les muralles
i tot això
com si fos la Troia
destrossada
i tot això
i el següent tema
la següent dijous
que és el 18
hi ha tot el tema
és més complicat
aquest
entorn dels grecs
Cliternestra
Agamemnon
i Electra
perquè ho capitalitza
Electra
que s'acaba amb el matricidi
d'Orestes
i bueno
no cal
però és tota una família
4, 11 i 18
de moment
ens quedem amb aquests 3 dies
això comença aquest dijous
al Pretori Roma
i els successius
doncs també
gaudint d'aquestes
escenificacions
Jesús Figueres
que et teníem aquí
no has parlat gaire
però ara és el teu torn
jo no m'ho podia parlar
com a espectador
perquè vaig anar
justament
quan me'n fio el taller
allà vaig
al Tecle Smith
a la confluència
del carrer
de Santa Tecle
amb el carrer Smith
i bé
vaig de corroborar
tot això que expliquen
que és molt interessant
és a dir
les actrius
que han assumit
el personatge
en forma d'aquest demonòleg
que diguéssim
fan una interpel·lació
al públic
de fet
ens estan parlant
a nosaltres
i ens estan dient
a nosaltres
llavors voldria ressaltar
el que han dit ells
també una mica
és el valor dels clàssics
o sigui
aquesta actualització
de temes
que ja els han comentat
que són actuals totalment
amb l'avantatge
que són uns textos
escrits per grans escriptors
per tant
tens un llenguatge
i tens una imatgeria
molt ferma
i que bé
que és una invitació
a escoltar els clàssics
i a rellegir-los
perquè penso
que l'aprenentatge
ens ve dels clàssics
diria això
com a colofó
de la meva experiència
com a espectador
ho podrem fer
amb les escenificacions
de Tech Class Meet
aquests dijous
Jesús
si et sembla
acabem
amb un parell de minuts
o tres
per la teva recomanació literària
sí
mira
faria la recomanació
de Biografies de Tarragona
volum 2
ja un altre dia
vam fer
Biografies de Tarragona
volum 1
que és una recopilació
és un treball
que coordinen
Manuel Güell
i sabedor
J. Rovira
que són historiadors
llavors agafen personatges
de Tarragona
nascuts a Tarragona
o que són significatius
per Tarragona
llavors el que faré
el que faig sempre
és ressaltar uns quants
ressaltaria
l'Antoni Agustí
al Benell
que és del segle XVI
arcabisbe
jurista i humanista
que defensar l'ortodoxia
de les obres de Ramon Llull
un defensor dels nostres
del nostre filòsof
per excel·lència
va ser arcabisbe de Tarragona
i bé
va ser un humanista
un home avançat
diguéssim
del Renaixement
llavors voldria destacar
també
són gent de lletres
o relacionades amb les lletres
al món de les lletres
Domènec Guancé
que és anat a finals del segle XIX
fins a
ocupa quasi tot el segle XX
que va ser escriptor
periodista
crític literari
dramaturg
biògraf i traductor
o sigui un home
de lletres
va anar a l'exili
va ser mig de Rovira i Virgili
o sigui un home molt
molt important
a nivell de Tarragona
molt important també
com a novel·lista
després voldria ressaltar
també
o comentar
Manuel de Montoliu
que va ser filòleg
i crític literari
la seva importància
va ser com a crític
que va compilar
la seva obra
amb el breviari crític
que seguia les idees
d'Eugeni d'Ors
noucentista
o sigui un home així molt
seguint un patró
molt estricte
després
un altre que surt
en aquest volum
en aquest segon volum
és l'Antoni Rubini Virgili
que ara justament
farem una ruta literària
el dia 6
d'ell i de la seva filla
també és important
com a periodista
historiador
escriptor
polític
com a diguéssim
escriptor
va destacar
amb el seu llibre
Teatre de la natura
Teatre de la ciutat
que de fet eren
articles periodístics
però escrit
amb un gran dot literari
de manera que el Domènech Guencer
que va criticar
va fer de crític
de la seva obra
en destaca
el seu valor literari
que diu que
amb els seus textos
de prosa
hi troba
aptes síl·labs
i decesílabs
és a dir versos
de 7 síl·labes
i de 10 síl·labes
després
destacar també
Olga Chirinax
escriptora
poeta
escriptora
de viatges
de memòries
etc
que jo diria
que és una
de les grans representants
de les lletres
de Tarragona
actualment
igual que en parlem
perquè ja
la coneixem de sobre
té obra traduïda
al castellà
al rus
a l'anglès
a l'alemany
francès
basc
etc
i després
per últim
aquest llibre
clar
hi ha molta gent
que no destaquen
amb les lletres
però que tenen
per mi un atractiu
o perquè els he conegut
o perquè són molt
interessants
per exemple
hi ha el Josep Maria Lomà
que va ser un anarquista
que va ser a l'Ajuntament
al temps de la guerra
i va aconseguir
l'escolarització
de tots els nens
de Tarragona
els que anaven pel carrer
que estaven abandonats
de la mà de Déu
i ho va aconseguir
en 15 dies
o sigui que si un vol
a vegades no cal estar
10 anys
per aconseguir una cosa
després
voldria destacar també
la Núria del Clos
amb qui hem treballat
amb el Sergi
també
a la cooperativa
muntant espectacles
de carnaval
la música
el pianista
Autiques
que era una àuriga
del segle II
al segle III
després de Crist
fructuós
el bisbe
màrtir
d'aquí Tarragona
el Fuscus
que era una altra àuriga
després també
m'ha fet gràcia
de constatar
per exemple
Lluís Munguió
va néixer el 1908
i va morir
el 2005
fa quatre dies
a Berkeley
als Estats Units
que era diplomàtic
professor universitari
i literat
que va destacar
com a investigador
de la literatura
llatinoamericana
i hispànica
allà a Berkeley
després
el Rafael Nadal
jo el vaig conèixer
que va ser advocat
i senador
va ser advocat
de les causes perdudes
dels treballadors
de la gent
de comissions obreres
etc.
amb la transició
final de franquisme
transició
també tinc un record
per
em fa gràcia
a Lluís Navarro
que és professor universitari
d'història
que va ser professor meu
llavors veure-la allí
també m'ha fet gràcia
surt també Santa Tecla
verge aconsegrada
Cris patrona de Tarragona
i el francès Vidal i Barraquer
arcabisbe de Tarragona
que va ser
un dels dos únics
que no van signar
la carta de Franco
dels bisbes espanyols
dient que
la revolta de Franco
era una cruçada
llavors clar
hi ha un davassall
un retaule
un panorama
de gent
que destaquen
per molts motius
doncs són les diverses biografies
de Tarragona
amb aquest segon volum
la recomanació literària
que avui ens fa el Jesús Figueres
Jesús, Sergi, Cinta
moltíssimes gràcies
per participar
en aquesta edició
de Lletres d'avui
que vagi molt bé
i fins la propera
gràcies
de Lletres d'avui