Comencem, com cada dilluns, l'espai que dediquem a les lletres.
És una etiqueta molt àmplia i després hi cap una mica de tot.
El que ens interessa molt són aquells actes que tenen lloc a les ciutats
i que estan vinculats una manera o altra amb el món literari.
Avui ens ocupa una obra de teatre amb un nom propi que l'assigna,
que és Jordi Coca, tot i que l'obra ja es remunta a altres temps.
És l'antígona de Jordi Coca, la podreu veure aquest cap de setmana, dissabte, al Teatre Magatzem.
Però també us convocarem a participar d'unes jornades
que organitza la càtedra Josep Anton Baixeres de Patrimoni Literari Català.
Unes jornades sota el títol de Llengua, Literatura i Compromís Social
es donen a terme a Tarragona, a la Universitat de Ruguir i Virgili,
des de dimecres fins a divendres.
Doncs anem a pam i comencem parlant sobre aquestes jornades,
sobre la càtedra i tot el que es vol impulsar a través d'aquesta entitat.
Saludem a la Joana Saragossa.
Ella actualment és cap del departament,
directora del Departament de Filologia Catalana.
Joana, bon dia.
Hola, bon dia.
I no sé, podríem començar parlant d'aquesta càtedra,
Josep Anton Baixeres, que deies que es presenta avui mateix.
Sí, bueno, ara en aquests moments hi ha un acte.
Ah, molt bé.
Molt bé. Podríem fer una connexió en directe.
Però estaria molt bé, perquè és una cantautora,
que és la Judit Nederman,
que ha posat música als poemes de Martí Pol
i després, basant-se en els contes del Pere Calders,
ha fet lletra i música també basada, doncs això,
en els contes de Pere Calders.
És una audició, diríem, organitzada
per un dels professors del departament,
l'Oriol Teixell,
i una mica el que vol demostrar és
l'estreta relació que hi ha entre música i literatura.
És a dir, que ara en aquests moments, a les 12, començava.
S'està fent oficialment aquest acte de presentació
de la càtedra Josep Anton Baixeres,
tot i que prèviament, ho comentàvem la Joana,
doncs ja s'han anat fent actes,
s'ha anat divulgant el que és el patrimoni literari català,
evidentment, des d'aquest àmbit,
i des de l'any, començament de l'any 2000,
s'han fet altres actuacions.
Què significa que ara tinguem una càtedra?
El que significa és que després de tota la feina feta,
s'ha pogut arribar, o s'ha arribat a un acord
amb la Mútua Fundació Privada Mútua Catalana,
que dona uns diners per seguir fent,
d'una banda, investigació,
i d'altra banda, que jo penso que això és molt important,
ha dotat una beca perquè gent de fora,
gent d'altres països,
puguin venir aquí a cursar el màster
que es fa des de Filologia Catalana.
Molt bé, molt bé.
Això està molt bé.
Tot plegat comença a arrencar
amb aquesta dotació extraeconòmica,
i n'hem parlat diverses vegades,
però a més tu deies que el vas conèixer personalment,
perquè du el nom de Josep Anton Baixeres,
aquesta càtedra sobre patrimoni literari català.
No, és que el Josep Anton Baixeres aquí a Tarragona
era tota una institució, no?
Aleshores, el Josep Anton estava molt lligat,
d'una banda, a la Fundació Privada,
aquesta, perquè va ser president,
i d'altra banda estava molt lligat
a la Universitat Roviri Virgili,
des d'abans que fóssim Universitat Roviri Virgili.
És a dir, ell venia molt per la facultat de lletres,
sobretot, saps que havia fet traduccions de textos alemanys,
de literats alemanys,
i hi havia molta relació tant amb el Departament de Filologia Catalana
com amb el Departament de Filologia Anglogermànica, llavors, no?
Clar, el fet que sigui un literat,
que sigui un program de Tarragona,
que sigui un lluitador de l'època de la transició, etcètera,
doncs ha donat peu a que es fes aquesta càtedra,
jo penso que amb molt bon encert,
molt bon encert,
que aquesta càtedra porti el seu nom, no?
Perquè, diríem,
aquesta càtedra és de patrimoni literari,
de folclore, de literatura,
i ell era també un gran literat.
Ell va escriure novel·les, va escriure poemes,
feia uns espais radiofònics
que els feia cada dia, no?,
durant molts anys,
les converses, les cròniques radiofòniques
que després es van editar,
és a dir, està molt relacionat
amb tot el que és la literatura
i tot el que és l'acció cívica, no?
I per tant, jo penso que és una bona cosa
perquè és una manera que perduri el nom
d'ell Josep Anton Baixeres.
Amb la càtedra, com dèiem,
les accions que ja heu decidit
que ha de dur a terme són això,
doncs, becar aquells estudiants
que vulguin venir aquí
a involucrar-se en els estudis
de Filologia Catalana, no?
Sí.
I les jornades,
jornades que entenem que ara
són unes primeres jornades,
però que això ha de tenir continuïtat.
Oi tant.
Sí, sí, sí, no, això,
suposo que es deurà fer,
si es pot, es deurà fer cada any.
D'entrada ara es fa la presentació,
que es fa el dia 18,
i aleshores el 19 i el 20
es fan diferents conferències
i taules rodones,
al voltant podríem dir
del que significa
el Josep Antoni Baixeres
i del que significa
la literatura catalana
aquí a Tarragona, a més.
Llengua, literatura i compromís social.
Sota aquest títol,
ens arriben les jornades,
fem una mica de repàs
als conferenciants
i a les ponències.
Evidentment està obert a tothom,
suposo que es pensa molt
en la universitària.
Sí, sí, sí, està obert a tota la ciutadania
i, a més, molt contents
que entrin a la universitat
o a la facultat de lletres
i que es farà allà al campus
i que la gent, bé,
doncs participin, no,
en una cosa d'aquestes.
Comencem el dimecres,
a les 5 de la tarda,
presentant la càtedra.
Com deies,
en què intervindran
dues diferents personalitats
implicades, no,
a l'URB,
Fundació Privada Mútua Catalana,
també la directora de la càtedra,
la Carme Oriol,
i després una conferència
inaugural a quarts de sis.
Sí, la conferència
la fa el Joan Beny.
El Joan Beny
és prou conegut,
jo crec que és una gran personalitat
del món de les lletres catalanes.
Va ser premi d'honor,
precisament,
de les lletres catalanes
i és un dialectòleg,
és una gran figura
dintre del món
de la filologia.
El títol de la xerrada
és tan genèric,
com el català
i les altres llengües romàniques.
Després,
el que passa
amb aquestes xerrades genèriques
és que depèn
de per on tiri el públic,
el conferenciant,
la cosa pot anar
cap a un costat
o cap a l'altre.
Bueno,
el Joan Beny
és una persona
que sap molt bé
el públic que té davant,
que ell és un gran savi
i jo penso
que pot ser
una conferència
excel·lent
i que ens donarà
molta informació
i fins i tot
diria
molts punts de partida
per altres
recerques
que es puguin fer
dintre d'aquest món,
dintre de la càtedra
aquesta
de llengua, literatura
i compromís social.
Passem al dia 19,
a dijous,
penseu que les xerrades
tenen lloc
bàsicament a la tarda,
a partir de les 5,
de les 5 comença tot.
Una conferència
que es parla
sobre les cases
dels escriptors?
Sí,
és l'espai postmodern.
A veure,
això és una experiència
que s'ha fet
a la Universitat d'Alacant
de la creació
d'una càtedra,
que és una càtedra
d'art contemporani,
que porta el nom
d'Antoni Miró.
Antoni Miró
és pintor,
escultor,
va començar
amb el realisme social
i aleshores
vindrà Enric Balaguer,
que és qui porta
aquesta càtedra,
a explicar-nos
les seves experiències.
De mica,
de dir,
nosaltres hem anat per aquí,
no?
I donar pistes
i ajut
a aquesta càtedra
de nova creació
del Baixeres.
Després de les 6
es posarà de manifest
allò que dèiem,
que coneixerem potser
el Baixeres
més vinculat
amb la traducció
i es posarà
en manifest aquest lligam
que teníem
al Departament
de Filologia Anglogermànica,
no?
Jordi Gené.
Sí, Jordi Gené.
Jordi Gené és un càtedràtic
de la Universitat
Javier Virgili,
ara ja jubilat,
és un gran traductor
i era un molt bon amic
del Baixeres
i aleshores,
clar,
el títol porta això,
també un bon amic
de Goethe
i de Heine,
entre d'altres,
que són
dues de les figures
de la literatura alemanya
que Baixeres
va estudiar
i va traduir.
Encara en un altre àmbit
coneixerem
el lligam,
no?
Sí,
avui en dia,
entre el que és
literatura,
coneixement
i tecnologia,
amb la Marc Amatxo.
A veure,
la Marc Amatxo
és una professora
de la Universitat
Rubí i Virgili,
però que està lligada
a l'UNESCO,
ha fet estades
bastant llargues
de sis mesos
com a professora
i ella
el que ens...
Una mica això,
és a dir,
aquesta conferència
va en la línia
d'explicar-nos
el que són
les rutes literàries.
És a dir,
és això
que s'ha posat ara
tan de moda
i que està molt bé,
no?,
de passejar-se
per una ciutat
i anar a trobar
en aquells espais
comuns,
no?,
o aquells espais
on es trobava,
en aquest cas,
on podem trobar
la petjada
del Josep Anton Baixeres.
Molt bé.
Això és el programa
per el que fa dijous,
divendres,
us remetem encara
amb xerrades,
recordeu sempre,
a partir de les 5 de la tarda.
Qui tenim?
Bé,
a les 5 de la tarda
tenim
l'Isabel Baixeres,
l'Isabel Baixeres,
que havia estat síndica
de la nostra universitat.
Ella és llicenciada
en dret,
exerceix com a advocada
i parla del discurs
evolucionista
de l'entesa dels catalans.
El Josep Anton Baixeres
era el seu oncle
i aleshores
ens explicarà
la intervenció
que va fer
el Senat
el 28 de desembre
de l'any
1977.
el Josep Anton Baixeres
va formar
part d'aquella candidatura,
si recordem
era
Baixeres Martí Sobirats,
tu potser no el recordes
perquè no estaves
en aquest món,
però...
Jo ho estic aprenent tot,
ho estic aprenent tot de nou.
Diríem que la primera candidatura
d'aquí a Tarragona
que ens la vam aprendre tots
perquè era
d'esquerres
i era
Baixeres Martí Sobirats.
Era
un de Tarragona,
un de Reus
i un de Tortosa.
Molt bé, molt bé.
Aquí està la banda
de compromís social
que dèiem abans.
Aquí a la banda
de compromís social
i la seva neboda
ja penso que això
ens ho va explicar molt bé.
I tancaríem
amb una taula rodona
sota el títol
d'Antifranquisme
i Activisme Cultural
a Tarragona.
Sí,
aquí participarà
per un costat
Òmnium Cultural
perquè ell també
estava molt lligat
a Òmnium Cultural
amb la Rosa Maria Codines,
Ràdio Tarragona
amb l'Enric Pujol,
per banda
del Servei d'Arxius
i Documentació
el Jordi Piqué
que és l'arxiver
i per últim
en Ramon Marrugat
de la llibreria
La Rambla
perquè recordem també
que el Josep Anton Baixeres
va ser un dels promotors
de la llibreria
La Rambla,
de la creació
de la llibreria La Rambla.
Aquesta primera jornada
cap al que estic veient
ha de servir
per posar en valor
també la figura
de Josep Anton Baixeres
a part de parlar
de diferents qüestions
de llengua, literatura
de compromís social
però justament vehiculat
a través de la seva figura.
És una mica
la manera
de tornar a explicar
un cop més
qui era,
Baixeres.
I sou tots convidats
a totes les jornades
a una conferència puntual
que us vingui de gust.
Sapigueu
que tindrà en lloc
la sala de graus
del Campus Catalunya
dimecres,
dijous i divendres
a partir de les 5 de la tarda.
doncs mira
si et sembla Joana
tanquem aquí aquest tema
però n'obrim un altre.
Tu com vas a teatre?
Bueno, depèn.
L'antígona et sona?
L'antígona em sona una mica.
L'antígona em sona una mica, sí.
Ho dic perquè
la Joana està especialitzada
en...
En filologia grega
i a més
en dones
en el món
de la literatura grega
i l'antígona
és una de les dones
fortes
de la literatura grega.
Ara tenim ocasió
de veure
l'enversió
de Jordi Coca
i per tant
amb altres interpretacions
en tenim
serà
la posada en escena
de la companyia
La Troup
ens faran aquesta representació
d'antígona
del Jordi Coca
com deia
en dissabte
a quarts de nou
al teatre
al magatzem
i tenim el Jordi Coca
al telèfon.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, bé, estic molt ben acompanyat.
Oh, què et penses?
Escolta, fes-li qualsevol pregunta
que vulguis.
Ara la Joana
s'enxufa
els auriculars.
N'enxufo.
Enxufa't que jo vaig preguntant.
Jordi, per què
Antígona?
Expliqueu-me
què té d'especial
Antígona.
Bé, és un personatge
únic
que té
una possibilitat
de ser llegit
de moltíssimes maneres
tant ella individualment
com la relació
que té
amb Creon
i per tant
és un referent.
A mi
aquesta idea
de l'enfrontament
d'un personatge
en principi
feble,
dona,
molt jove,
clarament
amb un personatge
que és l'home
el seu oncle
gran
i tot poderós
doncs en principi
això és un tema
que m'interessa
però també
m'interessava molt
el capgirament
del món
que es produeix
en l'Antígona.
Per dir-ho ràpid,
els morts
no poden ser enterrats
i en canvi
els vius
són enterrats
en vida
i a partir d'aquí
doncs
és un tema
etern
que cada generació
de fet
es replanteja
i jo no he fet
res més que això
és a dir
una lectura
puntual
i molt circunstancial
i molt clarament
jo diria
política.
Lectura política
n'has fet d'això?
Sí,
com deia
doncs
la plantegura
pot ser plantejada
des de molts punts
de vista
jo crec que
en el fons
sempre la qüestió
política
hi és latent
però jo la plantejo
d'una manera
molt clara
per exemple
hi ha unes coses
que uns canvis
essencials
en relació
al model
de sòfobles
com per exemple
que jo faig
que el cor
sigui un adolescent
un noi
molt molt molt jove
i per tant
algú que encara
no entén
tots aquests tripijocs
o tot el que està passant
i el que manifesta
és la perplexitat
de trobar-se
a les mans
amb uns conflictes
que no sap
com administrar
això per una banda
i per una altra banda
Tiresias
és l'intel·lectual
que fa
el número
de ser compromès
i de dominar
diguem-ne
la gran retòrica
i els altres discursos
però que en el fons
de seguida veiem
que és un còmpli
del poder
i que el que fa
és utilitzar
les paraules buides
i que el seu discurs
no va enlloc
perquè quan ha de cedir
de seguida
cedeix
aquests serien
alguns dels canvis
que jo introdueixo
en relació
al model clàssic
de Sòfocles
em consta
segons
la gran
Wikipedia
representada
per primera vegada
el 442
abans de Crist
sí
però no la meva
eh
no no no
la de Sòfocles
sí sí
t'ho dic perquè
t'ho dic perquè
escolta
per parlar de temes actuals
cal recórrer
a aquests clàssics
o sigui
és allò
que el clàssic
et dona
una dimensió moral
un recolzament
fort i enrocat
que llavors
et permet
tenir més
més empac
no
és que per això
són clàssics
és a dir
per això són per sempre
és a dir
encara
la nostra societat
que evidentment
ha canviat molt
en relació
al que era
la societat grana
del segle V
moltíssim
però en el fons
encara hi ha unes coses
que ens hi ha
en fi
ens fan que siguem semblants
ens hi acosten molt
no
i efectivament
és una mica
recórrer
als clàssics
és tornar
als orígens
però al mateix temps
també és emmirellar-te
amb els plantejaments
que fan
i en el fons
d'això
sempre hi ha
la idea de la llibertat
què és la llibertat
com es construeix
una democràcia
les constructions
les paradoxes
que es trobem
mentre estem
en aquest procés
de construcció
són temes infinits
com descriuríem
Antígona
entenc que ell
és personatge principal
de l'obra
ja que li dóna
li dóna nom
potser és
el personatge
amb qui ens voldríem
emmirellar
aquest és un dels
diguem-ne
errors
en principi
pensar que
Antígona
com que és la feble
i té la valentia
d'afrontar-se
amb el seu oncle
per una qüestió
diguem-ne
de principis
doncs
hi ha com
una tendència
a creure
que Antígona
té raó
i que l'altre
és el dolent
no necessàriament
en el meu cas
sí que és així
jo plantejo
un creon
que és un autèntic
tirar
etcètera
etcètera
algú que
i això també hi és
en el text de Sòfocles
juga amb el llenguatge
manipula les paraules
però no necessàriament
ha de ser així
aquesta és una opció
que jo faig
però podria ser
d'una altra manera
jo crec que hi ha una interpretació
que fa
una estudiosa nord-americana
Anna Luxbaum
que planteja una mica
que Antígona
seria la tribu
i per tant
les idees ancestrals
potser no suficientment evolucionades
i en canvi
creon representa
diguem-ne
la ciutat
la polis
amb totes les contradiccions
però la necessitat
de prendre
precisament
doncs
en fi
algun partit
alguna decisió
per salvar
el conjunt
de la societat
en un moment
de crisi
estic simplificant
l'argument
d'aquest autor
però també seria
una altra possibilitat
és a dir
és inexorable
jo fins i tot
vaig escriure
abans
de fer aquesta versió
de l'Antígona
vaig escriure
una obreta de teatre
que es va estrenar
i que s'ha fet
un parell o tres vegades
que es diu
Platja Negra
i que de fet
aquest títol
ja ve d'un dels
cants
dels espàssims
que hi ha
a l'Antígona
i de fet
és una versió
diguem-ne
una adaptació
molt molt molt lliure
de l'Antígona
situada en un partit
polític d'esquerres
i les contradiccions
que hi ha
i com s'intenta manipular
a una persona
que és la més feble
en aquest cas
jo amb l'Antígona
m'hi trobo molt còmode
Joana
em sembla que això
és terreny teu també
eh?
sí
perquè jo no soc
un especialista
jo soc només
un escriptor
i tant
doncs mira això
això és un especialista
un escriptor
no els que estudiem
sinó els que el feu
què va
el que passa
és que jo
et volia comentar una cosa
perquè estaves parlant
de Creon
Tires i Santígona
tots aquests personatges
que surten
i l'Antígona
no es podria veure
com una alteritat
és a dir
Creon i la Tires
i el Tires
i el Tires
es van una mica
agafats de la mà
per entendre'ns
no?
és allò del poder
el poder polític
no?
i el Tires
que és el sacerdot
o l'endeví
no ho sé
traspassant-ho al món actual
em refereixo
no?
sí
és el poder
i aleshores
l'Antígona
seria una mica
el sentiment
potser
és aquesta alteritat
no?
la dona com a alteritat
sempre
no?
no ho sé
no sé
és un tema
que no he reflexionat
però no sé
si és l'alteritat
perquè aleshores
se'ns planteja
el problema
també d'Izmena
que també és una dona
i en canvi
adopta una posició
diferent
una posició
també de buscar
més el consens
i de dir
no et precipitis
etcètera
jo crec que l'Antígona
de la manera
que jo la llegeixo
en fi
ja ho he dit abans
entre moltes altres
possibilitats
és com una mena
d'histèrica
i ho dic
amb tot el carinyo
o sigui
d'una persona
que no sap
exactament
com administrar
la seva raó
i les seves emocions
i els seus sentiments
i aleshores propicia
un xoc de trens
amb un altre
que tampoc
no en sap
o no vol
perquè es pensa
que tenint el poder
ja té la raó
i per tant
és a dir
jo
aquesta idea
que
encarna
diguem-ne la dona
més evidentment
que no al món grec
la dona tenia un rol
etcètera
això ja ho sabem
però
jo no sé
si avui
podria ser
aquest tema
perquè
si la situes
per exemple
jo què sé
en els moments
més d'usos
del conflicte
al País Basc
amb l'ETA
quan hi havia
doncs
ens trobàvem
cada any
amb un centenar
de morts
sobre la taula
i planteges
l'antígona
com algú
que és d'ETA
o una germana
d'algú d'ETA
i l'única cosa
que vol
és enterrar
el seu germà
i en canvi
l'altre
encarna el poder
establert
i no vol
aleshores
la qüestió
de la dona
passa realment
a un altre pla
i en canvi
si ho fem
en un context
no sé
d'una cultura musulmana
doncs segurament
que això
adquiriria
molta importància
però
Joana
de veritat
jo no soc
un expert
però una mica
jo el que volia
dir
no m'he explicat
bé potser
és
aquesta
doble vessant
d'una banda
ja
el gran poder
i d'una banda
ja el sentiment
no?
Sí, sí, sí
em sembla
que t'he entès
podria ser
una mica
la lectura aquesta
si vols
un sentiment
una mica primari
primari
primari
evidentment
un sentiment primari
que podria estar relacionat
amb la idea
de la tribu
i en canvi
l'altre té
un pensament elaborat
que és capaç
li permet
de jugar amb les paraules
i per tant
és un intel·lectual
en tantes cometes
com vulguis
i per això
busca
el recolzament
i la complicitat
del que fa
el paper d'intel·lectual
que seria Tiresia
el que ja ho ha vist tot
i està de tornada
de fet
jo us convocaria
justament
aquesta mena
de debat
que hem establert aquí
és el que s'estabilirà també
després de veure l'obra
al Teatre Magatzem
a dos quarts de nou
es representa
i quan s'acabi
Jordi vindràs a Tarragona
i establiràs un teatre fòrum
sí, sí, sí
vindré i tant
em fa molta il·lusió sèria
aquest muntatge
que ha fet la Montse González
porta ja moltes
moltes representacions
l'última que vam fer
no fa gaire
va ser a Ciutadella
precisament
a les pedreres
que hi ha allà a Ciutadella
que jo no hi vaig poder anar
però hauria de ser
realment
molt impressionant
en aquell espai
i em van dir
si volia venir
i jo i tant
doncs mira
coincidia
que aquell dia no tinc res
jo amb molt de gust
baixaré
Ja per anar acabant
Jordi
de la teva Antígona
missatge final
moralina
si se'n pot dir
o
qüestió que tu volies transmetre
Ja un
no em vull allargar
però això la Joana ho sabrà
o sigui
el George Steiner
que ha estudiat molt
l'Antígona
les relacions diverses
de l'Antígona
planteja una qüestió
en relació
al primer cant
al primer estàsim
al voltant d'una paraula
d'una paraula
que no té una traducció
en cap llengua moderna
que acostumem a traduir
malament
o traduïm a mitges
en el sentit
diguem-ne de meravellós
i el Kant acaba dient
una mica
que hi ha moltes coses
meravelloses
a la creació
i que entre totes
doncs els éssers humans
o l'home
és el més meravellós
perquè
llavors explica
perquè és capaç
de lleurar la terra
no sé què i tal
però en realitat
aquest terme
també conté
el concepte
diguem-ne
de terror
o d'esgarrifança
si vol
i aleshores al final
si també
només ho expliquem
la meitat
com que no tenim
una paraula
que vulgui dir
les dues coses
alhora
també podríem dir
que hi ha moltes coses
esgarrifoses
a la creació
i que la més esgarrifosa
l'ésser humà
per això
per això
per això
jo al final
si haig de dir
alguna cosa
jo el que plantejo
és aquesta qüestió
és a dir
la vida
tal com l'entenem
la construcció
d'una societat
el que suposa
conviure en una societat
models
i nivells
personals
diferents
etcètera
té un component
de meravellós
però també té un component
d'esgarrifós
perquè som capaços
de fer-nos molt mal
ara ho acabem de veure
amb això que ha passat
a París
etcètera
aquest seria
per simplificar
una de les coses
que jo vull dir
en aquest sentit
Déu-n'hi-do
molt bé
sí, anirem
anirem
perquè promet
això
bueno, Joana
ja saps que parlar
no costa gaire
no, no, no
no, parlar no
escriure ja costa més
això ja costa més
això és el teu cas
el d'escriure
Jordi Coca
un plaer
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
ens veiem a Tarragona
gràcies a vosaltres
una abraçada
una abraçada
i a Joana Saragossa
moltes gràcies també
per acompanyar-nos
a més en aquesta tertúlia
i venir-nos
sobretot
a presentar
aquestes primeres jornades
de la càtedra
Josep Antoni Baixeres
a càtedra
de Patrimoni Literari Català
unes jornades
sobre llengua, literatura
compromís social
i la figura
de Josep Antoni Baixeres
des de dimecres
fins a divendres
a la Campus Catalunya
de la URB
Joana Saragossa
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i esperem
que s'ompli la sala