Fins demà!
Doncs si ho heu encertat, és Bach i és a so d'orga.
I és que avui, des de l'Espai de Joventuts Musicals,
us presentem el concert d'aquesta nit, el dimarts musicals,
però que excepcionalment no tindrà lloc ni al Teatre Metropol ni al Tarragona,
sinó a la Catedral.
I és que us parlem d'un concert d'orga que durà a terme la jove organista Mar Baquer.
Anem a PAMS, Teresa Valls, bon dia.
Bon dia.
Molt especial, no? Molt extraordinari.
Sí, l'orga és un instrument molt especial, molt gran, enorme,
segurament és l'instrument més gran dels que hem anat parlant fins ara
i a més a més hi pots entrar dintre, és l'únic instrument que pots entrar dintre.
No podem entrar dintre dels altres instruments.
I a més, amplificat per l'espai on es troba.
Sí, clar, és que tan gran en un lloc petit no hi pot ser.
Sí, sí.
I llavors, clar, l'orga de la Catedral de Tarragona,
que està arreglat de fa un parell d'anys,
val la pena que hi tinguem un capítol a part, no?
Perquè és una joia.
Ara ens acaba d'arribar l'organista.
L'organista.
La Mar Baquer, que escolta, això també és excepcional,
que avui tenim la convidada amb nosaltres a l'estudi.
I no és que vingui d'aquest costat,
és que la Mar Baquer acaba d'arribar d'Alemanya.
No, que m'han dit que estàs per a l'Alemanya.
Mar, bon dia.
Sí, vaig arribar el divendres, el vespre.
Molt bé. Pel concert, estàs estudiant allà?
Sí, ara...
Bueno, estic fent un intercanvi Erasmus.
Durant un any estic estudiant allà.
Però sí, estic fantàsticament bé.
I ha vingut excepcionalment tapada la Mar, eh?
Sí, sí.
Que fa una mica més de calor.
Encara tinc un xoc amb el clima, no?
M'estic situant.
Doncs ella serà els seus dits baixos
que toquin aquesta nit a aquest gran orga
i contrasta molt perquè l'orga, ara ens deia,
la Teresa és enorme, la Mar, ets una noia jove
de volum reduït, petiteta, eh?
Ja.
Com és que vas triar l'orga d'instrument?
Doncs, bueno, vaig començar...
Bueno, quan era petita vaig començar amb el piano.
Però el professor d'orga, en Jordi Vergés,
del Conservatori, va fer com...
Sí, va proposar a alguns pianistes
si volien preparar alguna peça
i fer una audícia final de curs i...
No?
Doncs ens donava una mica del seu temps
per introduir-nos a l'instrument.
I jo, doncs, vaig començar
i em vaig enamorar a l'instrument.
I ja està.
L'any següent ja em vaig matricular...
A orga.
Sí, bueno, com a secundari.
Llavors vaig estar un parell d'anys com a secundari
i ja després ja em vaig llançar a fer orga.
És diferent, eh, tu, que a l'orga que al piano.
Sí, sí, sí, molt, completament.
Sí, bastant.
Sí, sí, sí.
Té una cosa.
Acabem de parlar de Bach,
que sempre aprofitem això per parlar d'un dels compositors, no?
Molt bé.
I la Teresa s'ha preparat una miqueta de quatre pinzellades sobre Bach.
Quatre, quatre.
No, primer volia parlar de l'orga, jo,
perquè l'orga de la catetral també mereix un capítol a part.
Clar, clar, fa un parell d'anys que el tenim arreglat
i val la pena, val la pena d'explicar-lo clar
i de tenir l'oportunitat avui d'escoltar-lo,
que no tens una oportunitat cada dia.
Ja t'he dit abans, és un instrument tan gran
que segurament és l'únic instrument que hi pots entrar dintre, no?
Vull dir, l'instrument, un piano per gran que sigui,
no pots entrar dintre del piano.
Pensa que és un instrument que per afinar-lo van trigar dos mesos.
D'acord?
O sigui, pensa, un piano, quan tu afines un piano,
els refinadors poden estar una hora, dues,
bueno, depèn de l'estat que està, però no gaire més.
Clar, dos mesos és un arreglat que té 2.712 tubs.
2.712.
Nada més i nada menys.
Costa de comptar.
Llavors, té tres taclats,
un pedalí, un taclat de pedal,
i tot això està dividit en 44 registres diferents,
vol dir que pots fer sons, ella pot combinar
i fer sonar com si fos una petita orquestra allà dintre.
Això pot tocar una sola persona?
Sí, clar, ho toca una sola persona.
Però sempre diuen que menjar i tocar l'orga no pot ser.
Saps això?
Perquè hi ha uns registres que has d'anar posant i traient.
Aleshores, clar, o toques o poses registre,
tota l'hora no pots fer.
Abans, tu saps que l'orga és un instrument de vent
que entra aire per uns tubs i surt, no?
Aleshores, clar, abans la gent menxaven.
Perquè, llavors, clar, era evident que no podies menjar
i tocar l'orga.
Clar.
Perquè la menxa és enorme.
Ahà.
Perquè soni allò tan gros.
Evidentment, és un instrument, jo crec, que molt especial,
perquè els organistes heu d'anar sempre a un lloc on hi ha orga.
O sigui, algun organista té instrument a casa,
però la majoria no.
Clar.
Per tant, això ja el fa com a molt diferent.
On estàs tu, d'Alemanya, Mari?
On practiques?
A Stuttgart.
I que vas allà, amb alguna catedral, a l'església?
O com us ho feu?
Tenim la sort que l'escola té 13 òrgues.
Ah, no està mal, no està mal.
Sí, dins la mateixa escola hi ha òrgues de molts tipus diferents,
d'estètiques molt diferents, romàntics, barrocs, barrocs alemanys, etc.
Barrocs francesos, tens per triar.
El d'aquest a Tarragona és especial a nivell d'instrument?
Bueno, ella te pot parlar com a instrumentista més que jo, no?
Sí, sí, sí.
Per aquí a prop no es pot trobar un instrument tan autèntic.
Autèntic en el sentit que actualment es construeixen bastants òrgues
amb una funcionalitat una mica general, no?
Que puguis interpretar tots els tipus de música.
Que es pugui adaptar una mica en un mateix òrga totes les èpoques, no?
Però aquest òrga és realment autèntic perquè la música que funciona perfectament
és la música barroca.
Sí.
I clar, està pensat per interpretar-hi música barroca.
Llavors, com només estàs entrant en un estil en particular,
fa que aquest estil pugui ser explosiu, no?
Llavors, per això és un instrument tan i tan reconegut i important per aquí
perquè normalment aquí no es busca aquesta autenticitat dels instruments
i el fet d'haver apostat per aquesta opció fa que realment siguem privilegiats ara.
Per tant...
És un instrument renaixentista el que tenim aquí.
Des que s'hi va fer la reparació fa...
Bueno, es va tornar a reinaugurar fa un parell d'anys
i ja s'hi havien fet abans reparacions una mica xapuzes, però l'ho vist,
i hi havia una sèrie de coses que no es podien interpretar.
En aquest moment l'orga està en unes condicions fantàstiques,
per tant, s'hi poden fer concerts, s'hi poden fer moltes coses.
Quan ja ho hem fet reparacions, què estava malmès?
Què es pot malmetre d'una orga?
Bueno, en aquest cas, a veure, el moble...
Una cosa és el moble, l'altra és la fusta, que veiem des de fora,
l'altra és l'instrument que no veiem que és a dintre,
aquest instrument tan gran que dic jo, no?
El moble és del segle XVI, i l'instrument original també ho era,
però després, per coses que no sabem ben bé,
vull dir que això ja hauríem de parlar segurament amb el Jordi Vergés,
que ens ho explicaria molt bé,
es va substituir per un orga romàntic, que és una altra història.
Llavors, clar, i això ja no acabava de quadrar massa.
Això era el primer terç de segle passat,
i a l'any 73 fins i tot se'n van canviar algunes parts,
i això era el resultat final de tot això,
era un som de molt baixa qualitat.
Ara s'ha fet una reparació i s'ha posat el que tocava,
s'ha reconstruït a Holanda,
que és on hi ha molts organers,
que no organistes, que també n'hi ha,
que els organers són els que construeixen l'orga,
i van un estat d'anys arreglant això.
Pel que fa al moble, és el que deia una mica la mar,
és un dels pocs que hi ha a la península,
és renaixentista,
i té unes dimensions enormes.
Té dues portes molt grans,
que fan 100 metres d'alt per 5 d'ample,
i la caixa total té 23 metres d'alçada.
Això és molt?
Home, sí.
No, ja sé que és molt,
però vull dir que és molt per un orga.
Sí.
Perquè el fet que sigui especial per tocar música barroca,
que sigui d'un estil o d'un altre,
ho fa intueixo el número de tubes,
la disposició, la llargada...
Clar, això és l'instrument.
L'harmonització...
Sí, són les diferents registres que hi ha.
Els tipus de registre...
I això fa que sigui d'una manera o d'una altra,
si sempre hi ha els teclats
i que al costat hi ha uns registres,
hi ha uns pomps, anem a dir,
que tu els tires i hi entren uns registres.
Llavors, clar, tocar i estirar i no sé què,
generalment, no sé si tu...
Hi ha algú que estira aquests pomps
i l'organista pot tocar.
Jo això ho he de veure.
No, es va tocar un orga.
De fet, no es veu des de baix.
No, no es veu el ball l'organista.
Majoritàriament no es veu.
O sigui, hi ha la cadireta,
que és allà on t'està assegut l'organista,
i això està al costat.
Però, esclar, la cadireta, per la part de darrere,
també és una obra d'art.
Hi ha més tubs, hi ha tota la fusta,
hi ha, bueno, una filigrana feta,
perquè, clar, llavors podíem parlar,
que no en parlarem ara,
de les escultures que hi ha fetes a la fusta.
Perquè això és una altra història.
Però tot això fa que aquell orga
tingui un so determinat.
I també l'espai.
O sigui, està posat entre dues d'aquelles columnes enormes
que hi ha a la catedral,
està posat allà.
O sigui, primer es va fer a la catedral
i després hi van posar un orga.
I el van posar, bueno,
en el lloc que els va semblar, al mig.
D'acord?
Hi ha llocs que no està al mig,
que està a un costat,
hi ha altres espais,
i l'orga és diferent d'una altra època, etc.
I fins i tot hi ha orgues moderns
que busquen altres obligacions.
Però aquí, en aquest cas,
està al mig.
O sigui, tu entres a la catedral
i la primera cosa que veus,
a part de l'altar, és l'orga.
És que és molt gran.
Per això, per aquest motiu,
és tan especial l'orga de la catedral.
Suposem que la Mar ja se'l coneix ben bé
i has triat un repertori,
també suposem, a fi, no?
Sí.
En què hi ha coses a veure.
Parlem una miqueta del repertori.
Sí.
Començaré amb una obra de Vincent Lübeck,
que és del nord d'Alemanya.
Sí, es pot escoltar...
Sí, és una peça molt d'apreciar
els contrastos de la música.
Sí, una secció molt, potser,
temperamental, no?
Molt esbojarrada.
I després, una secció molt piano,
amb la qual pots apreciar
les flautetes de l'orga,
però després torna, no?
Acaba una mica ben fort, també.
És una mica això,
contrastar diverses petites seccions.
Llavors, després,
continuo amb un Tiento de Rodríguez Coelho,
que és un compositor
d'origen portugués.
També, amb ell, potser, sí,
faré sonar una mica el flautat,
l'octava...
La idea del programa, també,
és intentar mostrar
la màxima de possibilitats sonores
que l'orga pot oferir, no?
Intentar que el públic
pugui escoltar
gairebé totes les combinacions
que l'orga pot oferir.
Llavors, també,
continuarem amb Scheidemann,
Heinrich Scheidemann,
també del nord d'Alemanya.
Una petita canzon, canzona.
També es podria apreciar
algun registre realment especial
de l'orga.
Sí, des de baix sona molt rodós,
és un cromorn.
I sí, un cromorn molt autèntic.
Crec que la...
He de explicar què és un cromorn.
Jo ja estic apuntant un munt de preguntes
quan acabi.
Què és això?
Un cromorn és un registre
que funciona amb una llengüeta,
es fa vibrar aquesta llengüeta
i, clar, s'exprecia, no?
Hi ha el que són els registres de fons
que podríem dir
que és un so una mica més suau.
I, en canvi, la llengüeta...
Podries imaginar una petita trompeteta, no?
Aquest so així.
Exacte.
Doncs sí, un so així rodonet
i això, i des de baix jo penso
que pot sonar molt i molt bé.
Estava repassant aquests compositors
que m'has dit.
Ens movem sempre en segle XVII, segle XVIII?
No, no, no, no.
No?
Heinrich Eidemann és bastant anterior
i Lübeck, sí, ens estem apropant una mica més.
Per tant, veig que no és que sigui molt homogeni,
sinó que intentaràs tocar diferents...
Sí, sí, sí, això és una altra.
Perquè, sí, toco música fins a l'actualitat.
Sí, sí, faig un recorregut bastant llarg.
Hi ha moltes composicions actuals per organ.
És un instrument encara viu?
Ah, sí.
O, clar, la gran dificultat...
Clar, entenc que l'organ no és una guitarra,
és que, clar...
Llavors...
He dit que sí, és molt més gran.
Sí, hi ha composicions, però...
Sí, i tant.
És a dir, et refereixes a compositors actuals
que treballin...
Compositors actuals i que puguin estar fins i tot...
Clar, abans no, es devia fer moltes composicions
de música sacra.
L'orga sempre s'associa a la música sacra, evidentment.
Sí, és cert, perquè n'hi ha molts hemisgrés i els...
Clar, avui en dia això ja està superat,
continua viu l'instrument amb compositors nous
i amb altres sobretats...
Sí, i tant, i tant.
Sí, potser aquí, en aquesta...
Bueno, a Espanya, en aquesta regió...
N'hi ha, eh? N'hi ha de compositors.
Hi ha un compositor, per exemple, Ignacio Ribas,
que també hi dedica part del seu treball a l'orga.
I la veritat és que n'hi ha bastant més, ara,
perquè m'ha vingut al cap.
Però, sí, sobretot a l'estranger...
Sí, n'hi ha molts, a França, a Alemanya...
Sí, de fet, el meu professor que tinc a Alemanya
és compositor, també.
Tocaré una obra d'un professor que també em va fer classes
aquest estiu, que és Jean-Pierre Leguer,
que és francès.
I sí, sí, sí...
Sí, utilitzen un llenguatge molt proper, potser,
a la improvisació.
És a dir, ells, tant aquestes obres que escriuen,
realment podrien néixer del moment.
És a dir, jo he escoltat improvisar, per exemple,
Jean-Pierre Leguer o Jürgen Essel,
que és el meu professor a Alemanya.
I, a part que el tema de la improvisació
és un món completament diferent, no?
És integrar un llenguatge i, a partir d'aquí...
un llenguatge moltíssim,
i fins i tot el teu llenguatge propi,
i construir música de zero, no?
Jo, improvisació, Jorga, és una cosa que em supera, també.
Jo, de veritat, vaig avui a veure la Mar
i m'ho poso...
Puc asseure allà al teu costadet?
Ara, t'estaves tocant?
És molt bonic, ara, on ho has de tocar.
Ha de ser molt xulo.
Va, doncs això ho tenim pendent de fer un dia,
fins i tot amb el Jordi Vergés, eh?
Seria interessant que hi expliqués,
si pogués explicar més estensament i més el detall
tot aquest procés que hi ha hagut,
fins a tenir l'orga com el tenim ara.
Hem d'anar acabant, acabem amb música de Bach,
acabem encara amb Bach,
que és el compositor que hem triat a part de fons,
anem a escoltar Bach fins a acabar la...
Avui també sonarà.
Sí, fins a fer el programa.
Sonarà Bach, sonarà Scheidemann, sonarà Lubeck,
i, en fi, tot el que vulgui tocar.
La Mar va a què?
Bueno, gràcies.
I convidem a tothom.
A quina hora?
Que jo abans no ho tenia massa clar.
A les set.
A les set?
A les set, a l'entrada, és lliure.
Està dintre del cicle de joves intérprets,
que aquest any hem mençatat a jocs musicals.
Per què em fa por sempre que escolto això?
El què?
A mi em fa por, aquesta música, aquesta composició de Bach.
Està ponent la tocata i fa por.
És com moltes vegades que parlem aquí,
que aquesta música serveix per pel·lis.
Al Sunset Boulevard surt...
Potser pel·lis de por.
No, però també fins i tot hi ha gent que la porta al mòbil,
com a trucades, per reba trucades,
i jocs de vídeo, etc.
És la tocata i fuga, no?
Dèieu en remenor de Bach.
Doncs així hem començat i així tanquem aquest programa
de joventuts musicals avui,
recomanant el concert a les set a la catedral,
un concert d'orga amb la jove organista Mar Baquer.
Mar, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies a Valls fins ibars que vinent.
Molt bé.