Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, número 30 del Toquem Pedra, us oferim un monogràfic sobre el Cambrils romà.
Ens acompanyarà Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils,
i també Ramon Hàrrega, investigador sènior de l'ICAC i expert en ceràmica.
El recordareu potser perquè ja va participar en el programa que vam fer el mes de desembre sobre àmfores.
Us explicarem com es gestiona el patrimoni arqueològic i com es gestionen jaciments i col·leccions des d'un museu local, com és el Museu de Cambrils.
Comentarem també la peça del mes amb l'empedari de bronze trobat al jaciment de la llosa i emblema del Museu d'Història de Cambrils.
Ens acompanyeu, Toquem Pedra!
Doncs efectivament, Toquem Pedra un dia més des de la seu del ICAC, des de la plaça d'en Rovellat.
Avui, programa número 30 que fem amb col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
i avui centrar-nos, com escoltàvem, en aquest monogràfic sobre Cambrils, sobre la zona que és molt més àmplia, perquè parlem de tota la zona de l'Àger Terraconensis.
Avui n'aprofundirem, en parlarem també amb la responsable d'aquest projecte, la doctora Marta Prebosti.
Però tant, ara podem saludar el Ramon Hàrregà, investigador que ja hem pogut parlar en alguna ocasió amb la seva expertesa en el món de les àmfores.
Ramon, què tal? Bon dia!
Bon dia!
I avui parlarem de les vessasses, no? En concret?
Sí, en concret, és un dels llaciments que hi ha a Cambrils, després en farem cinc cèntims, després que parlem d'altres coses, que l'oient podrà comprovar que Cambrils té una riqueta arqueològica que cal moure.
Amb en Gerard Martí, que és, com dèiem, el director del Museu d'Història de Cambrils, que també podem saludar. Gerard, què tal? Bon dia!
Hola, bon dia a tothom i gràcies per convidar-nos, a l'ICAC i a altres, també.
Ens hem de convidar un dia a anar al museu, a visitar-lo, perquè parlem d'un museu i, per tant, l'important és visitar-lo sense pressa, com sempre, en un museu.
Com neix el vostre museu? Quin és l'origen?
L'origen són les restes arqueològiques que s'han trobat al municipi.
Hi va haver un museu inicial a la Torre de l'Ermita, que gestionava un centre d'estudis local,
que va ser el que va empènyar l'Ajuntament a portar endavant una sèrie d'intervencions arqueològiques,
entre elles la Vila Romana de la Llosa, que es van començar als anys 80, ja es van iniciar,
i no va ser fins al 92, però on es va trobar el conjunt de bronzes excepcional,
que avui és el que és el símbol també del Museu d'Història de Cambrils
i que es pot veure a la seu principal, al Museu Molí de les Treseres, que ara explicarem una mica qui és.
El símbol és aquest, el que tenim a la peça del mes, que a més a més també és la portada
de la guerra de Tarraconensis II, que parla del poblament.
Quin és el rei de fons d'aquest símbol i del que s'hi va trobar en aquest jaciment?
Què és el que simbolitza? Què representa aquest símbol? Ramon, o...?
Sí, a veure, és un lampadari, és una escultura de bronza que representa el Déu Bacus
i no és només aquest objecte, l'interessant és que hi ha tot un conjunt que es va trobar,
és un conjunt d'il·luminació i de taula, que es va trobar en una habitació en el que sembla ser
que o bé perquè va passar de moda o bé perquè van tindre problemes aquella gent
o pel que fos es va llençar dintre d'una sola estança i es va trobar el 14 de febrer del 92
i va ser el que va fer el clic perquè Cambrils tingués un museu legalitzat
dintre del registre de museus de la Generalitat, som el 101, el 102 és la Fundació Tàpies
i és la manera de tindre aquests objectes a Cambrils legals, de forma legals.
D'aquesta manera va obrir la porta a que vinguessin més objectes al museu
i que en aquest moment estiguem al voltant d'uns 15.000 objectes catalogats.
La temàtica és la mateixa, és a dir, al Résa Fonsa és el llegat romà?
No només, si bé al començament l'origen va ser aquest fons arqueològic
que avui dia és el més important, sens dubte té un 80% del fons del museu, és arqueològic
també gestionem diferents espais que ens donen una visió global de tota la història del municipi
des de la prehistòria fins al segle XX
perquè l'equip de seu del Museu d'Història de Cambrils, el Molí de les Treseres
hi ha objectes que venen d'un jaciment que es diu El Cabet
on s'han trobat els primers pagesos de la península ibèrica
però això és un altre tema que avui no hem d'explicar.
Aquest en parlem un altre dia i també parlarem de les Bassasses
quin és aquest jaciment de les Bassasses? Què vam fer allà a l'ICAC?
Les Bassasses voldria dir que, ara ho explicaré, però abans que res voldria també contextualitzar-ho
a part que després la Marta Perosti ens explicarà el tema del projecte
però jo el que volia dir és que les Bassasses són un jaciment més dels que hi ha d'època romana a Cambrils
i el més important de tots, perquè és visitable, és la Vila Romana de la Llosa
que jo voldria habilitar per felicitar a qui sigui que en el seu dia va decidir que allò es conservés
perquè és un recurs turístic molt important
i en aquesta solitat neocapitalista en què estem immersos, en què sembla que només interessa en els diners
doncs un recurs turístic és alguna cosa que porta calés per entendre's entre nosaltres
però també té aquell altre Bassanne que és molt important crec per la gent
que és que forma part del nostre patrimoni cultural
jo ho heu comentat aquí a l'ICAC diàstic enrere, vaig fer un comentari amb uns companys
que hi havia una vila romana que no es va conservar per les raons que siguin
i que potser s'havia d'haver conservat
i a mi se'm va ocorre fer la broma de dir que és que clar, és que no l'havien d'estudir els anys 14
per això no s'havia conservat i em van mirar malament
jo simplement el que volia dir és que hi ha passats que semblen de vegades més propers
i altres més remons i amb els romans hi ha una certa ambivalència
i per una banda ens semblen molt exòtics i per altra banda hem de pensar que els romans
nosaltres som romans però amb internet, vull dir, som els seus fills
i moltes vegades, per una banda sí que hi ha gent que li interessa molt
i que li atreva molt però hi ha gent que de vegades diuen
això són pedres molt antigues, no interessa i carreguem-s'ho
a canvi els mateix es va excavar fa uns anys, ja fa anys
un lloc que es deia l'Esquirol i avui en diria hi ha apartaments
però en canvi allà on està la Llosa també podria haver apartaments
i en canvi tot això tenim una vila romana que la gent ve a veure-la
que a més a més està dintre del circuit de Tarraculló
que ens sembla que és una bona promoció
i per tant jo el que vull és reivindicar una mica
la decisió dels responsables d'alguns ajuntaments
que diuen sí, anem a conservar això perquè és patrimoni
és patrimoni nostre, l'hem de conservar per nosaltres
a part de la broma del 2014 que deia
per a més a més també podem treure un profit turístic
jo crec que això és important
i que és una diferència que marca Can Brils
aleshores, això de les bassasses
les bassasses mauradament no es pot veure
perquè era un camp diguem que avui en dia està tapat
però com que parlant de turisme vaig dir una cosa que sona molt turística
que és un eslògan de dir
allà hem trobat unes basses que segurament eren per aigua
no ho sabem perquè eren enormes
que feien com a mínim 40 metres de llarg
i que possiblement són les més grans que es coneixen en tot l'imperi romà
a Barcelona vam trobar unes que eren més curtes
com si diguéssim més petites
i van dir, aquestes són les més grans
i vaig pensar, no senyor, les més grans estan a Can Brils
per tant poden dir, a Can Brils tenim les basses més grans conegudes
que es veien en tot l'imperi romà
això sona eslògan turístic perquè la gent hi va així
Eren basses olímpiques?
Per dimensions?
Gerard?
Bé, jo crec que ells ens poden concretar
amb els seus estudis que han fet
aquest projecte de les basses estava dintre del projecte de la guerra terraconensis
i l'estudi que es va fer al seu moment
va ser exemplar a tot el país
i nosaltres estem superorgullosos que hagin triat també
ells van triar Can Brils com un lloc d'estudi
fruit que ens vam donar compte
que teníem una ubicació bastant concreta de diferents jaciments
que després ells van descobrir més
i van treballar més l'ICAC sobre aquest tema
però ens va sorprendre molt una sèrie de qüestions
que jo crec que la Marta ara ens podria explicar
que allí en aquell territori, en aquell sector del territori
del camp de Tarragona
a la dreta del Francolí
i ben a prop del que és el Coll de Balaguer
doncs som un espai que nosaltres ja teníem
ja semblava el que respirava
però la recerca científica ens ha permès
ara saber més coses que per exemple
quan vam fer l'exposició permanent
del Molí de les Treseres que és el 99
i ara fruit de tota aquesta recerca
podem renovar el discurs museogràfic el 2015
i ara fa pocs dies
perquè tinc la nota de premsa que vam sortir
que fruit d'un conveni entre la Diputació de Tarragona
i l'Ajuntament de Can Brils
renovarem el discurs museogràfic
i entre altres coses posarem les novetats
i les aportacions que des de la ciència
s'han fet d'una casa com aquesta
com l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
que en altres, el museu
i l'Ajuntament de Can Brils
tenim un conveni marc
per poder col·laborar amb ells
amb coses com la que estem fent ara
Doctora Prebosti, il·lustri'ns
parlem d'aquesta zona
de la xarxa de reconències
el volum que teníem aquí és gruixut
hi ha molta informació
però per resumir-ho
quina és la importància d'aquesta zona?
Només és el segon llibre aquest
que n'hi ha sis
Molt bé
Doncs bé, aquest projecte
va ser un projecte que va començar el 2005
i que va prendre's com a objectiu
l'estudi de la globalitat del territori
o sigui, de Tarragona
normalment de la Tarragona romana
hem tendit a estudiar molt el nucli urbà
perquè és més monumental
i es coneixen moltes restes arqueològiques
però una ciutat romana
no era només un nucli urbà
era un nucli urbà i un territori
i aquest territori justament
és la base econòmica
de la vida de tota aquesta ciutat
de tot aquest conjunt
perquè és una societat eminentment agrícola
la romana i per tant
l'agricultura era fonamental
i el que vam fer nosaltres
és estudiar aquest àguer
aquest territori
aquesta base agrícola
que de fet és l'economia
que donava subsistència a tota aquesta gent
i com ho vam enfocar?
Doncs ho vam enfocar
des dels estudis de paisatge
és a dir
d'una forma globalitzadora
el que vam voler
no és anar a estudiar
doncs unes viles romanes
uns jaciments concrets
sinó la totalitat
del camp de Tarragona
i com estava organitzat
i quines xarxes viàries hi havia
i com això estava
doncs perfectament entrellaçat
uns jaciments amb els altres
i quin funcionament global tenia
doncs aquest estudi de paisatge
ens va permetre estudiar
per exemple les centuriacions
que és doncs
com els romans
aquesta trama urbana
que tenen a dintre del nucli urbà
l'extenen cap a tot el territori
ells no només quadriculaven
la trama urbana
de dintre de la ciutat
sinó que aquesta trama ortogonal
de carrers paral·lels i perpendiculars
entre ells
l'extenien per tot el territori
i tot el territori estava quadriculat
eren les parcel·les agràries
que eren totes
quadriculades
dins de la mentalitat dels romans
que eren molt estructurats
eren una gent
perfectament
aviam
són els creadors
del dret romà
és una mentalitat
ja podem pensar
tremendament estructurada
i naturalment
són els pares
de la nostra cultura
vull dir
nosaltres en descendim
nosaltres també
en realitat
seguim sent així
la simbologia d'aquesta peça
d'aquesta peça
la simbologia
que representa
que també és la portada
d'aquest número 2
de la Greta Reconensis
quina és?
bé això és un bacus
i és
molt típic
de les viles romanes
totes aquestes viles romanes
eren explotacions agràries
o sigui que
i hi havia uns propietaris
són viles
o sigui
per fer el símil
amb l'actualitat
masies riques
i per tant
hi havia uns propietaris
i uns mesubers
uns colons
i hi havia una gent
o esclaus
que treballaven allà
a les viles
i els propietaris
hi tenien
una part residencial
normalment
ostentosa
i luxosa
i en aquesta part residencial
desenvolupaven
l'òtium
que deien els romans
que és
una manera
lleure
culturalitzat
amb filosofia
amb música
amb literatura
aquestes coses
bé
doncs
els romans
la decoració
que posaven
en aquestes parts urbanes
en aquestes parts residencials
de la casa
doncs
molt normalment
hi posaven elements
de la mitologia
de la seva religió
de la mitologia
romana
i el Dionísos
era
un dels déus
preferits
per la decoració
d'aquestes viles romanes
perquè simbolitza
doncs
tota aquesta idea
de
de
de la vida
tranquil·la
la vida
plaent
amb la festa
amb el vi
aquest aspecte
doncs
de
de
de
plaer
no s'ho passaven malament
veig que no
s'ho passaven bé
torneu al museu
el museu
a banda d'aquesta peça
ja dèiem ja
una col·lecció important
ha dit moltíssimes peces
què destacaries
de tot aquest llegat
i com es fa
per preservar-ho
des d'un ajuntament
com el de Cambri
des d'un museu petit
petit
perquè és un museu petit
cap i la fi
com ho feu
com és el dia a dia
doncs molt a prop dels
que realment
han de conèixer
i han de valorar això
que són els cambrilencs
i ho fem
sí
també de cara als turistes
com ara
fa una estona
parlàvem
però a nosaltres
el que ens interessa
és la veritat
és que cada trimestre
passin 1.300 nens
de cambrils
pel museu
que és això el que estem fent
amb un programa
transversal
de totes les regidories
que ofereixen
als escolars cambrilencs
les activitats
a fer el seu poble
per conèixer
el seu municipi
penseu que
l'allau de persones
que hi ha hagut a cambrils
a viure
és molt important
i una mica
s'ha perdut
hi ha el perill
de perdre el terra
de saber
en quin país estàs
pots estar pensant
que estàs en un no país
en un territori
que no saps ben d'entès
llavors
aquí hi ha una tradició
hi ha una presència humana
des de fa molts anys
molts anys
i el municipi de cambrils
en concret
és municipi
des de fa uns 850
anys
llavors
tots aquests continguts
que es desprenen d'això
és molt més senzill
fer-ho a través dels monuments
que tens
dels elements
que formen part
del teu paisatge particular
habitual
quotidià
i passa 100 vegades
llavors
en aquest moment
el Museu d'Història de Cambrils
gestiona
de forma oberta
en diferents maneres
5 espais
5
però a més a més
en tenim en gestió
en total
comptant aquests 5
en tenim en total
uns 14
des de torres
de telegrafia òptica
refugis de la guerra civil
gestiments neolítics
una barca
fins i tot
feta durant la segona república
a Cambrils
una torre de vigilància
costanera
pels pirates
etcètera
un molí farina hidràulic
etcètera
etcètera
llavors tot això
ens permet
anar-t'ho posant en valor
i poder anar a explicar
aquest territori
que és
el nostre municipi
des de l'època antiga
fins a l'actualitat
els objectes
malauradament
en tenim en exposició
calculem
que un 10% només
per això que dèiem
d'aquests espais
que són petits
evidentment
ens faltaria un museu gran
però en aquest moment
plantejar-nos això
ja és una bogeria
no és una realitat
el que hem de fer
procurar
tocar de peus a terra
i que el que tenim obert
mantenim obert
que per ara
doncs
se creu que sí
que s'ha de tindre obert
i anem fent el que
bonament podem
la incorporació
de Tarracoviva
a Cambrils
l'aterratge
de Tarracoviva a Cambrils
com l'heu viscut?
doncs
des del primer dia
des del primer segon
nosaltres ens hi vam posar
som subseu
formalment
ara ja som subseu
del festival
i cada any
anem fent activitats
l'última cosa
que he fet
abans de marxar
de Cambrils
ha estat reenviar
a l'Ajuntament de Tarragona
el programa
i us puc portar
l'activitat
que farem
d'aquí un mes
en primícia
en primícia total
que és
l'activitat
de la Llosa
en temps d'august
que farem el dissabte
dia 9
que la fem
a la Vila Romana
de la Llosa
és un taller familiar
que està fet
per Iber
una empresa
que és un spin-off
de l'URB
i que és una recreació
de la vida quotidiana
a través de la visita
dinamitzada
del jaciment
a dos quarts
d'11 en castellà
i a les 12 en català
on apareixen personatges
de l'època
d'època
augustea
que són
el que estava parlant
la doctora
Marta Prebosti
d'esclaus
colons
llivers
surten
els amos
de la vila
els seus fills
com anaven vestits
què portaven
tot això ho expliquem
gràcies a la col·laboració
dels veïns
de l'associació de veïns
del barri de la Llosa
que això també
és un element
sí
això és el mes de maig
durant la Tàrra Coviva
i l'element
també diferenciador
que fa
que la vila
s'hagi mantingut
en peu
oberta
que és el que el Ramon
deia abans
qui ha estat
el que
jo crec que
per damunt dels polítics
hi ha les persones
i en el seu moment
qui va demanar
que allò es protegís
va ser una plataforma
d'entitats
de cambrils
culturals
i associatives
i verignals
que van fer
una al·legació
al pla general
del setembre del 92
per demanar
que allò
es preservés
tots els 10.000 metres quadrats
com a zona verda
i com avui
és un parc arqueològic
que el projecte
de pla director
del pla arqueològic
es va fer
des d'aquí la casa
conjuntament
amb nosaltres
el doctor
Joan Marí Macías
i jo mateix
vam dirigir
aquest pla director
que ara
estem també a punt
que és l'altra notícia
que portàvem
de començar
la implementació
d'aquest pla
amb la construcció
d'un perímetre
d'un passeig
perimetral
en el qual
es podrà veure
el jaciment
des d'un lloc elevat
amb l'aplicació
de mòbil
d'un punt
de recreació
d'aixecament virtual
que farem això en breu
abans de l'estiu
estem en marxa
tot plegat
en aquest jaciment
de la llosa
de tot el jaciment
de la llosa
no tots els jaciments
han corregut
la mateixa sort
Ramon
ho he dit abans
i de fet
i Vilas Romanes
i amb la doctora
però si n'hem parlat
en alguna ocasió
no tots han tingut
la mateixa sort
i de molt riques
i de molt importants
que hi ha al territori
podíem parlar
dels anticons
o d'alguna altra
sí, sí
lligant amb el que deiem
Gerard
i sobretot
estan les persones
i val la pena
sempre
no defèiem mai
l'esforç
de valorar
el nostre patrimoni
perquè és que
podem senzillament
perdre'l
en un moment
ara que està
la doctora
però ho estic aquí
vull dir
perquè ella i jo
crec que podem tenir
l'orgull
de ser un petit grupet
que en el seu dia
quan les termes romanes
de Calernal
de Cabrera de Mala
o Maresme
que són
una de les tres termes
més antigues
d'Hispània
interessantíssimes
es volia edificar a sobre
doncs nosaltres
vam formar un grupet
de pressió
d'aquesta mena
vam fer el que vam poder
dintre del que calia
però en tot cas
vam aconseguir
modestament
em puc dir-ho
perquè és veritat
ella està aquí
davant meu
i ho pot
nosaltres no anem
per i blasonant-ho
però ara aprofito
per fer-ho aquí
a la ràdio
perquè tothom
farra
que diuen els valencians
és broma
però vull dir
que aquests esforços
de fer
de vegades hi ha gent
que no s'hi esforça
mira cap a una altra banda
no cal parlar
del franquisme
és un temps bastant més recent
jo recordo
que el Baix Penedès
hi havia una vila romana
interessantíssima
que em pare
estava dintre d'un castell
i que hi havia una part
que es podia veure
i que estava molt bé
que els arqueòlegs
que la van excavar
van dir que valia
la pena conservar-la
però un estiu
es va decidir
que jo desapareixia
i hi ha una farmàcia
modestament farmàcies
n'hi ha moltes
però en vila romanes
potser no n'hi ha tantes
i no vull entrar
en el tema aquest
ens ha sabut molt de greu
que no s'hagi conservat
almenys en part
in situ
ha passat el mateix
que ha passat a cercadilla
a Còrdoba
que ens va trobar
un palau romà
interessantíssim
i en el seu moment
a l'època de l'AVE
d'allà
també va interessar
més fer l'AVE
que no pas conservar
el palau aquell
que ara està esquarterat
i partit en dos
perquè van fer l'AVE
vull dir que clar
sempre sembla
que el patrimoni
de vegades
sigui una mica
la ventafocs
i si nosaltres
no el defensem
les persones
que estan més interessades
no el defensarà ningú
però no vull dir
nosaltres com a arqueòlegs
vull dir
nosaltres com a col·lectiu
com a gent que s'estima
el seu país
vull dir
poder trobar
la vila de la Llosa
a la vista
i poder-la visitar
no té preu
i ara veieu
com us deia el Gerard
com podem tornar
a la vida
d'alguna manera
en Tarracoiba
que d'aquí un mes
tots serem romans
una miqueta
a tots els que som entusiastes
de Tarracoiba
ens encanta
trobar-nos una mica
romans pel carrer
com si diguéssim
i és una mica
aquest entramar
que es retroalimenta
i que pensar en els turistes
està molt bé
però abans que els turistes
polític no m'ho vull ficar
però la noció
de servei públic
d'alguna manera
jo crec que conservar
el patrimoni
té molt que veure
amb el servei públic
té molt que veure
amb els nostres propis arrels
amb el nostre propi orgull
com a poble
com a pobles
o com li vulgueu dir
més igual
vull dir
mirem de conservar
el nostre patrimoni
perquè clar
francament
jo us dic
està molt bé
que hi hagi farmàcies
però crec que està més bé
que hi hagi viles romanes
ara torno
amb el Gerard Martí
però doctora Prevosti
per al·lucions
si vol afegir alguna cosa
amb el que ja ha dit
no no
totalment d'acord
les termes de Calarnau
es conserven
gràcies a nosaltres
i una mica més de gent
perquè allí
anaven construccions
de casetes
o sigui
és cert
aquí al territori
el territori d'Ager
quan és
quantes n'hi havia
de viles d'aquestes rurals
i cal diferenciar
entre les que eren
viles riques
i les que eren
viles més productives
per dir-ho així
a la dreta
del francolí
que és el tros aquest
que nosaltres vam estudiar
n'hi ha unes 60
viles romanes
que vull dir
aquestes
grans instal·lacions agràries
una part
doncs
del propietari
residencial
rica
i tot això
després
hi ha també
petites explotacions agràries
casetes
diguéssim
doncs
com si fossin
masies senzilles
no?
per fer el símil
amb l'actualitat
i d'això
doncs
n'hi ha
com a 100
50
una cosa així
en aquesta zona
d'aquí
després falta
fer
l'altre costat
del francolí
per tenir tot el camp
de Tarragona
és una zona
molt densa
de viles romanes
per exemple
una cosa que vam fer
quan vam fer aquest projecte
és fer la comparació
amb l'àguer
de Nimes
del sud de França
perquè vam tenir aquí
durant un any
una investigació
un investigador francès
que havia fet
l'estudi
de les viles romanes
d'allà de Nimes
i aquí sortia
una zona més densa
la zona
dels voltants
de Tàrraco
és d'una densitat
important
aviam
no de vegades
era la capital
de la Hispània
Tarraconensis
que era
mitja Espanya
o mitja
península ibèrica
vaja
per dir-ho més bé
o sigui
era una província
que era la província
més gran
de l'imperi romà
i clar
doncs
era una capital
important
molt rica
i aquesta gent
rica
i que eren
els polítics
de l'època
i els que portaven
l'administració
i així
tots
tenien
per fer
la inversió
de la manera
que s'invertien
els dies
tots tenien
una vila al camp
tots tenien
una explotació
agrària
i això era
la base
diguéssim
de la seva riquesa
i també
de la seva
ostentació
o sigui
també es preuava
una persona
de dir
mira que
de convidar
allà
la gent
i ell li feien
els seus
les seves
els seus sopars
el seu
hòtium
les seves
bacanals
sí sí
molt bé
Gerard
ara ja anem
tancant
quan inaugureu
s'ha dit
això comença
ara
quina és una mica
la previsió
al calendari
no t'ho diré
no t'ho diré
perquè en aquest moment
evidentment
ja estem treballant
el volem abans de l'estiu
poder tindre
en marxa
el que doncs
ja hem presentat
el que ja s'ha comunicat
i estem treballant dur
per poder-ho tindre
hi haurà
alguna novetat
també dintre
de coses que són
inèdites
completament
que no han sortit
i tot això
ens fa treballar
amb seriositat
amb rigor
i
nosaltres estem
molt contents
de poder tindre
una institució
com és l'ICAC
tan a prop
perquè
clar
nosaltres
podríem estar
en un altre lloc
hi ha molts museus
que estan
una mica aïllats
dels centres de recerca
però
aquesta presència
tan potent
de dues institucions
de recerca
en el tema arqueològic
com és l'ICAC
i l'IPES
aquí a Tarragona
em sembla que no en són conscients
i no ho veurem prou
i com a país
al seu moment
ens vam dotar
amb aquestes dues institucions
i només cal veure aquí
i llegir el que fan
i les recerques
que porten a terme
i te'n dones compte
que
el territori en si
hauria d'estar
més al costat
d'aquestes institucions
i ara jo d'aquí
faig una crida
expressament per fer-ho
perquè no
no és només
les institucions
de recerca
que han d'estar
allà soles
sinó també
tot el teixit
econòmic
social
polític
que hauria d'estar
al costat
entenc jo
que hauria de ser així
Gerard
doctora
digui
no vull dir
que l'ICAC
una de les seves funcions
és també
la difusió
de tot el que es fa
o sigui que
la difusió
de l'arqueologia
clàssica
és una de les funcions
de l'ICAC
reforçant el que diu ell
endavant
doctora
gràcies per acompanyar-nos
un dia més
gràcies
gràcies
gràcies a vosaltres
i recomanem aquests volums
també
a Gerard
te reconeixis que n'hi ha uns quants
no només aquest d'aquí
una bona pila
doctora
també gràcies per acompanyar-nos
un altre dia parlem d'àmfora
això també
gràcies a vosaltres
també volia remarcar
que els llibres aquests
interessa que la gent
els compri
perquè no vull fer
de venedor
però només volia dir
que també estan
en internet online
en pdf
i per tant
que són molt accessibles
per tant
a la pàgina web de l'ICAC
la gent
quan fa uns menys
que ja han sortit
també es poden consultar
online
i això és important
que la gent ho sàpiga
doncs a través de l'ICAC
la web trobareu
aquesta documentació
i molta més
que també està linkada
com també trobareu
la peça del mes
aquest lampadari
de bronça
que trobareu
al museu de Cambrils
director Gerard Martí
gràcies
el cada setmana
tenim obert
podem visitar-vos
dissabte
de 11 a 2
i de 5 a 8
i diumenge
de 11 a 2
podeu vindre al museu
i a la Vila Romana
de la Llosa
obrim els primers
dissabtes de cada mes
en aquest moment
estem obrint així
esperem en un futur
poder obrir
amb més hores
i amb més personal
però a poc a poc
anem caminant
gràcies també
per acompanyar-nos
Gerard Martí
director del Museu
d'Història de Cambrils
com sempre
amb Carme Badia
a la producció
amb Jaumaria Bertrana
a la part tècnica
aquí a l'Unitat Mòbil
l'Estudio Central
Lluís Comas
us ha parlat
Josep Sonia
tanquem el toquem pedra
d'avui
número 30
fins aquí 15 dies
adeu-siau