Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I igual que diu el nostre alcalde, estem mal acostumats a criticar sempre el que no es fa, el que poc que s'ha fet, el que algú no funciona, etc.
A mi m'agradaria més aviat dir el que s'ha fet amb el poc temps que hem tingut i hem gaudit de la nostra regidora, la senyora Patricia Anton.
Jo crec que la Pat, carinyosament parlant en nom de Pat, que és el més conegut, ha fet moltíssimes coses, ha fet moltes coses en matèria de turisme, ha portat realment la ciutat, l'ha fet viatjar pràcticament pel món.
Han anat a dos continents i potser no ha anat a més perquè no ha pogut. No ha pogut, en molt bon sentit, o no hi ha hagut diners per fer més coses.
Però, sincerament, crec que ha fet una feina que se li ha de reconèixer i en matèria de comerç s'ha fet realment el que crec que s'ha fet.
No s'ha fet més perquè tampoc s'ha pogut, però jo crec que estem parlant d'una ciutat molt complicada.
És una ciutat, i ho dic amb coneixement de causa, és una ciutat que amb tantes associacions comercials, la veritat és que és molt complicat unir esforços i crear sinèrcies positives de cara al bé comú i general de tots,
perquè tots tiren cap a la seva banda, que és lògic, i crec que la regidora o l'exregidora sempre ha intentat lluitar per aconseguir una unanimitat i una federació
que uneixi als criteris de totes les associacions comercials.
Ha estat una prioritat, no, Patrícia, això, aquest fet, i sobretot deixar un bon llegat després d'aquests anys com a regidora de comerç de l'Ajuntament de Tarragona?
Ha estat una de les prioritats. És a dir, sí que és cert que les associacions treballaven d'una forma molt individual, que pràcticament no tenien comunicació entre elles.
Tenim moltes associacions als barris. En total, des de l'Ajuntament treballem amb 12 associacions diferents, ben constituïdes,
i que van treballant dia a dia, cadascú en funció del que té i del que pot, però, bueno, una de les prioritats, evidentment, era aquesta, no?
Poguer aconseguir, sentar-nos tots en una taula, marcar un criteri d'actuació i, per què no, fer campanyes de dinamització conjuntes, no?
I això s'ha pogut fer, a part després de totes les col·laboracions individuals que hem pogut tenir en cada una d'elles, no?
Es podria haver fet més? Evidentment, jo, home, ja estic contenta amb la feina, no?
Sempre has d'anar a buscar-ne més i s'han quedat algunes coses al tinter, que espero que durant aquests propers quatre anys,
doncs l'Albira, en aquest cas, que estic convençuda que farà una gran tasca, pugui acabar-la, no?
Això li ha una pregunta, no? A expenses de parlar amb la senyora Ferrando, però suposo que continuaran, evidentment, aquesta línia encetada, no?
Encetada, vaja, o continuada o consolidada al darrer mandat, no?
Espero i ho desitjo, perquè a vegades, quan les coses estan a mitges, és millor acabar-les,
després, evidentment, cadascú té el seu criteri i prendrà les seves decisions, no?
Però, bueno, jo crec que l'Albira escoltarà bé les necessitats de les diferents entitats,
segurament els hi farà costat i, per tant, jo crec que la línia seguirà bastant semblant.
Senyor Neto, fins a quin punt creu que és interessant que cultura, comerç i turisme vagin de la mà,
d'una manera fins i tot transversal, no? I amb sinergies entre elles.
Bé, degut als temps que vivim i amb la greu crisi que hem atrevessat,
o que estem pràcticament arribant a la seva fi, jo crec que cada vegada és més necessari,
imprescindible, que hi hagi una fusió, en el bon sentit, entre cultura, comerç i turisme.
Per què? Perquè, a més, crec que són absolutament compatibles.
Ningú millor que els comerços fan sortir el que és la cultura de cada una de les nostres ciutats
i de les nostres viles. Vull dir, la gran i rica, extrema riquesa
que té Tarragona a lo llarg de la història, s'ha de fer,
ho han de fer sortir els comerços quan són visitats per als turistes
i els hi fan alguna pregunta.
No direm ara quina és la tasca que fa el comerç.
El comerç fa una tasca una mica de tot.
És a dir, fa des d'accions socials fins a, com es diu vulgarment,
a fer petar l'estona, no?
La cultura és necessària.
Totes aquelles ciutats que presumeixen de tindre una cultura impressionant
com és la nostra, crec que és necessari que surti a través dels comerços
i, per què no, també a través de la restauració i del turisme.
La restauració i el comerç van agafats ja de la mà des de fa algun temps
i, a més, és una realitat avui en dia.
Jo crec que el que falta perquè el turisme vagi agafat de la mà amb el comerç
és que s'hi afegeixin tot el que és hotels, residències, càmpings, etcètera.
Per què? Perquè tot forma part de la riquesa que porta la part més important
a les ciutats, que és l'evolució, l'externalització del nom, etcètera.
I això és cada vegada més necessari.
És així, no? Patrícia, han d'anar de la mà aquestes tres àrees.
Jo no ho entenc d'una altra manera.
Fiquem un exemple per fer les coses senzilles, no?
Jo no em puc imaginar una destinació turística sense hotels.
Tampoc em puc imaginar una destinació turística sense comerç.
Al final, quan tu fas un paquet de la ciutat, el comerç ja està involucrat,
igual que ho està la restauració, ho estan els allotjaments
i ho estan les activitats turístiques vinculades.
Per tant, s'ha de treballar conjuntament.
De fet, ja s'ha començat a fer amb campanyes com el Family Week,
en les que estan involucrades les associacions de comerciants del centre, en aquest cas,
o la campanya de l'Enjoy Tarragona, que és per captar aquell turisme rus
que ve a la ciutat per un tema bàsicament de compres.
Per tant, no ho entenc d'una altra manera.
Des del punt de vista cultural, Tarragona, ho hem dit sempre,
és una destinació, a banda de sol i platja, evidentment,
que és una part molt important, una destinació cultural vinculada a allò que som.
No tornaré a fer el rotllo que fa quatre anys que em sentiu,
però que realment ho penso i ho continuaré explicant.
els castells, el seguici, el patrimoni, tot això és cultura, i és cultura pròpia.
Per tant, hem de ser molt transversals entre els diferents apartaments
i entre el sector privat també, perquè no és únicament l'Ajuntament,
sinó que el sector privat ja ha d'estar present per continuar treballant d'aquesta manera.
I Història Ciutat de Castells, sense la col·laboració de les colles
i la implicació d'elles, no hauria sigut possible.
Un Tarragona Història Viva o un festival com Tarracó Viva,
sense la implicació de la societat civil i d'aquests grups de recreació històrica
que tenim a la ciutat amb més de 400 persones vinculades,
no seria possible.
Per tant, s'han de treballar els dos estaments,
tant el públic com el privat.
Amb aquests exemples que posa la senyora Anton,
senyor Nieto, veiem que cal treballar tant pel que fa al sector públic
com també al sector privat.
És a dir, que aquí és una feina convergent, no?
Sí, és cert.
El que passa és que també m'agradaria dir una cosa
que crec que se li ha d'agrair també.
i no ho faig perquè la tingui davant ni molt menys,
però és veritat.
Jo recordo Tarracó Viva fa quatre anys enrere
i recordo Tarracó Viva que acabem de viure fa poc.
L'evolució ha sigut impressionant.
Vull dir, el nom, la festa, l'activitat,
l'afluència de públic de tot arreu,
perquè no solament venen gent d'aquí,
de territori, de Catalunya, d'Espanya,
ve gent de fora d'Espanya.
Vull dir, això és una labor que se li ha de reconèixer,
que se t'ha de reconèixer.
Vull dir, ningú donava res,
perquè a Tarragona som molt crítics tots,
per Tarracó Viva o per altres activitats
que tu has dut a terme,
i avui en dia és una festa consumada
i reconeguda a nivell internacional.
En aquest cas, també val a dir que l'oficina de Tarracó Viva,
el Magí i tot el seu equip,
la quantitat de voluntaris que hi participen
i el Departament de Cultura tenen molt a dir també.
Evidentment, el que passa és que jo sempre...
A mi se m'ha vist molt públicament,
però bueno, hi ha una feina al darrere
que evidentment correspon al Departament de Cultura.
És el que diem de feina d'equip, no?
Evidentment, evidentment.
Una feina no és possible si no treballem junts, al final.
El que passa és que sempre quan diem
o donem el reconeixement a la persona que està al capdavant,
s'entén que se li dona per referència
a la resta que formen a l'equip, no?
Això és desevident, no?
Però bueno, sí que s'han de dir aquestes coses.
Mireu, jo fa poc vaig ser molt crític
amb una festa que es fa a Tarragona,
com a capital,
i que es fa també amb altres llocs de la demarcació,
del camp de Tarragona o de la província de Tarragona,
com és, per exemple, el Shopping Night.
Això es ve a compte amb el que estàvem parlant fa uns moments
sobre el tema de la federació
i d'unir esforços per part de tot el comerç.
Mireu, jo no puc criticar el que tenim,
perquè el que tenim és el que tenim
i hem d'estar orgullosos.
El que hem de fer és modificar allò que no funciona
perquè funcioni molt millor
i siguem líders també amb allò que no funciona.
Aquesta és la meva opinió.
Però sí que tinc de dir
que jo en moltes ocasions parlo amb el meu Consell de Comerç
i els dic, aneu al Vendrell,
visiteu el Shopping Night del Vendrell.
És impressionant, és impressionant.
I clar, a la gent,
si jo tingués de veure el Shopping Night del Vendrell,
o de Cambrils, o de Salou, o de Tarragona,
o de Valls,
com a persona que és de Tarragona,
que viu a Tarragona,
que dorm a Tarragona i que ha nascut a Tarragona,
doncs la veritat és que em sabria molt de greu
perquè veig que altres llocs es trenquen la cara.
Bé, això només és purit d'una cosa,
una única cosa.
El Shopping Night del Vendrell,
només us tinc de dir que inclús
Protecció Civil està a les puntes dels carrers
perquè és impossible accedir als carrers.
És impossible.
El Vendrell està presa.
És a dir, no es pot circular,
no es pot caminar pels carrers.
És impressionant i s'ha de veure per creure-ho.
Però això només és per una cosa,
perquè el comerç es va tot a una.
El comerç s'ha fusionat,
ha fet una força terrible,
està dirigida pel CET,
però és que allí s'hi apunta tothom.
Llavors, clar, això és possible.
Quan veiem que a Tarragona estem parlant d'un Shopping Night
que no s'hi apunta ningú, ningú té ganes.
Tothom m'ho critica.
Que si jo ho faria així,
que si jo a comptes de fer-ho tal dia,
ho faria tal altre,
que si això ho faria un mes més tard,
que si això ho faria un mes més d'hora,
clar, és impossible que les coses funcionin
com funcionen en altres llocs.
I jo penso que cada vegada més
el comerç s'ha de mentalitzar
que tots els esforços que s'estan fent
per part de les autoritats
o per part de l'Ajuntament, en aquest cas,
s'ha de mirar des del punt de vista positiu.
I han de treballar.
I s'han d'eliminar diferències entre associacions
mirant el bé del comerç de la ciutat
i mirant de fer sempre alguna cosa
que sigui millor que els altres llocs
on fins ara la gent s'està fixant.
Aquesta és la meva opinió.
I per això ha d'anar sempre agafat de la mà
el comerç, la societat civil,
les autoritats municipals, etcètera, etcètera.
I nosaltres, per suposat,
que estem perquè tot això es funcioni.
Entenc que el problema és que les associacions
no s'ho acaben de creure
o és que realment és complicat
dinamitzar tot aquest volum
i tot aquest nombre d'associacionisme comercial
que tenim a Tarragona?
No és que sigui complicat,
no és que no s'ho creguin.
Sí que s'ho creuen
perquè, evidentment, el comerç s'ho creu
i el comerç forma part de la història
dels nostres pobles i de les nostres ciutats
i de la història de Catalunya.
El model s'està exportant arreu del món.
No, no és aquesta.
Jo penso que, a vegades,
l'accés de protagonisme
d'algunes associacions
no ens permeten,
per al fet de no portar a nosaltres
el protagonisme d'aquella organització,
d'aquella vent,
no ens deixa veure més enllà,
unir esforços,
agafar-nos tots de la mà i dir
s'ha acabat.
Anem tots a una pel comerç de la ciutat,
anem a donar la imatge que la ciutat necessita
i anem a fer un comerç
com puguin ser els de moltes ciutats
que tenim a Catalunya
i que estan funcionant fantàsticament.
L'altre dia estava parlant amb una persona
i estàvem dient
que potser el que seria important
és convidar un dia
amb un autobús
a tots els representants,
a tots els presidents
de totes les associacions
més importants de Tarragona
i província
i portar-los, per exemple,
a Girona
a que vegin el que és
el comerç,
la ciutat,
la restauració
i com combinen
i com viuen conjuntament
perquè realment
és espectacular.
Llavors, aquí que tenim tot...
I adquirir fins i tot la idea, no?
Clar, i aquí que tenim tot
perquè ho tenim tot,
tenim una ciutat fantàstica,
una història
que ens envolta,
que és viva,
que forma part del dia a dia
de la nostra pròpia ciutat
i que en canvi
això moltes persones
no ho sàpiguen veure,
doncs no ho sé per què,
però no vull entrar més en aquest tema
perquè tampoc vull atacar
el comerç que represento
perquè jo,
la veritat és que
defenc constantment
a vida i a mort
el comerç de les nostres ciutats.
Però penso que...
Jo, si em permets
una petita rèquica...
Sí, sí, i tant, i tant.
Digues, digues.
Està clar que el comerç
hi ha que rastrear-lo molt
i això és veritat.
Costa que et contestin els correus,
costa muntar qualsevol cosa
que en un mes estaria feta
i al final en necessites tres
perquè és poc participatiu
en aquest sentit
i vinculat al Night and Shop
en aquest cas
i perquè a més jo sigo
la màxima responsable
d'aquest projecte
durant aquests dos últims anys
perquè de fet no oblidem
que el Night and Shop
porta dos anys
que el Vendrell en porta més de 10.
La implicació del comerç
per part del Vendrell
evidentment és directa,
cosa que aquí és l'Ajuntament
que t'ho autoritza,
és al revés.
Participen pràcticament
100 botigues,
no crec que siguin poques.
Jo crec que aquest projecte
anirà creixent
i al final tot és prueba-error,
és anar aprenent
i anar canviant el format.
Per tant,
una miqueta de paciència
i a vegades les comparatives
són complicades
perquè a més
Tarragona tots sabem
que urbanísticament és complexa,
que el comerç està molt dispers
i que per tant
a la hora de muntar una cosa
no són tres carrers compactes
per poca cosa que facis
de seguida es veu
i no parlo que el Vendrell
no ho facin bé
perquè és espectacular
el que estan muntant el Vendrell.
Ojo, que no vull criticar.
No, però potser falta encara
una mica de consolidació
d'aquest projecte
a Tarragona
i després també ho dic.
Per si, clar,
aquests comerços
que sovint el dia a dia
potser els hi arrastra
i per això costa
també una miqueta més
Florencia o Patricia
que contestin
i que s'ajuntin,
que s'aglutinin
amb iniciatives d'aquest tipus.
Evidentment,
ells tenen molta feina
tot el dia.
En el moment que tu puges
per si ara tens feina
i en el moment que la baixes
continua la feina.
Una botiga no són
vuit hores de feina,
són moltes més.
Però sí que és cert
que moltes vegades
treballem en un sector
que està molt automatitzat
i és molt individualista.
Per tant,
jo em preocupo
del que passa dins
de casa meva
però no em preocupo
del que passa fora.
si fóssim una mica més solidaris
tots en aquest sentit,
doncs segurament
es podrien fer coses
molt més visuals
i molt més grans.
Jo crec que això
a poc a poc va canviant.
El fet d'haver patit
una crisi econòmica
també ha fet
que la gent
s'adongui compte
que participar d'una entitat
bé sigui a través
d'associacions de comerciants
o a través de patronals
com pugui ser PIMEC
ajuda al fet
de fer cursos de formació,
al fet d'estar al dia
amb totes les novetats
i amb totes les històries
que puguem tenir
vinculades al sector
del comerç.
Però és una cosa
que tradicionalment
a Tarragona ha costat
i que no hem de caure.
Hem de continuar treballant
perquè la gent del sector
vegi la importància
que té de treballar
tots a una
per poder posicionar
el comerç de Tarragona
allà on es mereix.
I suposo, senyorito,
que des de PIMEC
també és continuar apostant
i treballant
per defendre això
i perquè això
vagi tirant endavant.
Consolidant i creixent
en aquest sentit.
És la nostra finalitat,
és l'única finalitat
que tenim
donar recolzament
a la micro, petita
i mitjana empresa
del comerç de Catalunya.
I així ho hem fet
i així ho fem
i així ho seguirem fent.
És evident
i sempre ens posarem
a treballar amb el comerç
des de la vessant
de les institucions municipals
perquè creiem també
que treballar
amb un comerç
sense que hi hagi
un vincle
de relació directa
amb l'Ajuntament
és algo absurd.
Realment,
a veure,
jo quan parlo de Tarragona
no ho dic
com a crítica destructiva.
Jo sempre ho faig
com a crítica constructiva
perquè moltíssimes vegades
quan parlo
amb els botiguers,
amb els propietaris
de les botigues,
moltes vegades
els dic
a veure,
aquí s'ho està jugant
tot són vosaltres.
Vull dir,
jo l'únic que faig
és aportar idees,
aportar projectes
perquè realment
els desenvolupem
i triomfem
i després
quan tingueu la idea
ja la farem arribar
on correspongui.
Però qui ha de treballar
realment sou vosaltres
i us puc aportar
totes les idees
molt del món
però si després
no hi ha voluntat
i ganes
poques coses farem.
Jo crec que
no hem de ser
tan crítics
des del punt de vista
negatiu,
hem de ser crítics
des del punt de vista
positiu
per millorar
el que estem fent
molt bé,
millorar-ho
perquè jo sempre
he dit
que el que funciona
no ho hem de canviar,
ho hem de modificar
perquè funcioni molt millor.
El que hem de canviar
és el que no funciona.
Bé,
s'ha de ser proactiu.
Exacte,
exacte.
I la veritat
és que a més a més
jo no sé el per què
però vull dir,
a veure,
entre la Pat i jo
han hagut diferències
perquè ella ha pensat
una cosa
i ha pensat una altra.
Sembla que no hi ha ningú
amb el que no hagi tingut
diferències
en aquests quatre anys.
És que a més,
és que a més,
en tenim tots.
Aquí a la taula
som tres
més el tècnic quatre
segur que cap
pensa igual.
I tant.
Les diferències
estan vigents.
I és molt bo
parlar-les,
és el més important.
Debatre,
discutir
i arribar a consensos.
I tant.
Però tampoc
hauria sigut positiu
que no haguessin tingut
cap diferència.
No,
això és com una parella,
allò que diem,
quan no discuteixen mai,
malo,
s'estan enganyant
fijo.
Fins i tot amb una tertúlia,
si no expressem
les nostres opinions
i si no hi ha una mica
de disparitat
entenent
amb el sentit
de la paraula,
clar,
fins i tot
és com avorrit,
no?
No té massa sentit.
Sí, exacte.
Organitzar una conversa
al voltant d'un tema.
Jo sempre també
he cregut que,
i a més ho hem viscut
molt activament
i dia a dia
i la regidora,
la exregidora
ho sap,
tot el teixit
associatiu
en general
està pensant
en la subvenció,
està pensant
en l'ajuda,
està pensant
a veure
quan cobran
els diners
que li falten
per cobrar
i que encara
no els ha cobrat.
ens hem d'oblidar
de les subvencions.
Les subvencions
diguem que és un premi
que ens donen
tant la Generalitat
de Catalunya
com l'Ajuntament
per poder fer alguna cosa.
Vull dir,
el que hem de fer nosaltres
és què tenim,
amb què comptem
i on ho anem a invertir
perquè ens funcioni
molt millor
el comerç de la ciutat.
I aquest és el tema
i les associacions
que estan treballant
fora de Tarragona
a la demarcació
o a la província
estan funcionant
fantàsticament
i això és el que s'ha de fer
i aquest és el xip
que han de canviar
tots els botigues.
Sens dubte,
Patricia,
a Tarragona
s'han dut a terme
iniciatives
que algunes,
com dèiem,
han d'acabar
de créixer,
els hem de donar rodatge,
s'han de consolidar,
altres han funcionat,
Fires for Stocks,
Family Weeks,
Enjoy Tarragona,
ara en parlàvem
de la Night Shop,
això continuarà.
Bueno,
jo espero que continuï
i que vagi creixent
poquet a poquet,
evidentment.
Hi ha una cosa
que està molt clara
és que quan tu entres
a l'Ajuntament
al final has de ser
molt responsable
perquè no deixes
de gestionar diners públics,
no?
Per tant,
s'han d'anar fent projectes,
el que no pots fer
és per por
o per no trobar
un consens al 100%,
que això pràcticament
és impossible,
és no prendre decisions
i no fer coses.
Ara mateix,
a finals de juliol,
no crec que tenim
una nova For Stocks,
si no m'equivoco.
Exacte,
en aquest cas
és l'Associació de Comerciants
de l'Aviatec
que gestiona
aquesta fira
de forma directa
i és el 31
i 2 d'agost
a la Rambla,
és la tretzena edició
i, bueno,
esperem que sigui un èxit,
no?
A més,
aquest any
es plantejen
uns certs canvis
a la fira
amb un tema gastronòmic
per el que diem,
no?
Al final,
d'unir una miqueta
el que és sector comercial
i la gastronomia
i, bueno,
espero que vagi molt bé,
no?
Molt bé.
A mi m'agradaria
hi ha dues accions
o dos events
que crec que es repetiran
en el temps.
Bueno,
una és evident
perquè és molt gran,
d'una gran envergadura
i una gran inversió
i molt de temps,
molt esforç,
moltes hores,
moltes persones,
molta dedicació,
etcètera.
Però primer parlaria
d'allò que
deixem passar una miqueta
però que no ens hi fixem
i té una importància,
que és el tema,
no recordo exactament el nom,
tu m'ho diràs,
que és el tema
de posar el talgo,
aquell antic
que ve a Tarragona
i que realment,
a veure,
no és cap tonteria,
la setmana passada
a Barcelona,
passejant pel Passeig de Gràcia,
em van parar
tres persones
que anaven a fer un cafè
que van vindre a Tarragona
amb el talgo
i m'ho van dir.
Sí, sí.
Mira,
nosaltres havíem estat
a Tarragona
però no havíem viscut
ni havíem conegut
tant Tarragona
com ho vam conèixer
quan van vindre a Tarragona
amb el talgo.
vull dir,
això és important,
vull dir,
aquestes coses
són les que
a un li alegren
el dia,
vull dir,
això és...
Són les que donen
a conèixer a Tarragona
i a prop en Tarragona.
Exacte.
A prop en Tarragona.
I tenen aquesta primera
presa de contacte
fins i tot per a moltes persones.
Al final és el que diem.
Moltes vegades
la feina prèvia
a què ja no es valora,
no?
És a dir,
el Tarragona
sembla que tu arribis,
pim pam,
el presentes
i ja està.
A darrere del Tarragona
hi ha pràcticament
dos anys de feina,
de contactes,
de rehabilitar un tren,
d'inversions,
de mirar
i bueno,
al final són...
No ho sé,
ara que ja estic fora
de l'Ajuntament,
al final són aquestes petites coses
les que t'emportes a casa
quan surts de regidora,
no?
Continues estimant la ciutat
però realment valores
la feina
que es pugui fer
des de l'administració pública
d'una forma molt diferent,
no?
Perquè no tot és fàcil,
no tot és ràpid,
però al final
el que intentes
és ficar-li al màxim d'il·lusió
i que aquestes petites cosetes
facin que a poc a poc
aquella ciutat
que tu aprecies,
doncs bueno,
o sigui més coneguda,
o sigui més àgil,
o sigui més comercial,
o sigui allò
del departament que et toca,
no?
És evident
i a més acostar
la història viva
de Tarragona
a la gent que ve
és molt important.
Ara,
queden moltes coses per fer,
també,
igual que dècimos lo bueno,
també hi ha moltes creuetes,
eh?,
de coses
que haguessin agradat
que es fessin
i que no hi ha hagut temps.
Acabarem amb la darrera pregunta
que és complicada de fer
i imagino complicada
de respondre,
no?,
que són allò de
què falta per fer,
quines mesures
caldria prendre encara.
Doncs mira,
hi ha un tema important
que a mi se m'ha quedat
al calaix,
en aquest cas sí que era
per un tema pressupostari
bàsicament,
que és el tema
del ple d'usos de la ciutat,
que en el programa electoral
de l'alcalde
tornava a anar
i que, per tant,
durant aquests quatre anys
s'ha d'acabar de fer,
perquè un ple d'usos
és un document
que és molt complex,
no és una cosa
que es fa sent tres mesos,
sinó que té molta feina
al darrere.
Hi ha una primera part
d'aquest ple d'usos
que ja està treballada
perquè l'hem fet internament
des de la regidoria,
però hi ha una altra part externa
que, evidentment,
és una contractació,
no?,
i, per tant,
jo crec que és una de les coses
més importants
que s'ha de fer.
A partir d'aquí,
al final,
el que ens queda és,
doncs,
anar donant suport
a aquelles iniciatives
que van realitzant
les diferents entitats
i, cada vegada més,
apostar per fer campanyes conjuntes,
que siguin grans
i que ajudin a conèixer
el nom de la ciutat
des del punt de vista comercial,
però d'una forma clara.
Fico un exemple.
Amb la gastronomia
ho hem fet.
Les associacions de restauradors
funcionaven per viure.
Al final,
ens vam sentar,
vam treballar tots junts,
això és una feina
que ja va iniciar el Sergi
i el Los Rios
en el seu moment,
vull dir,
parlem d'una feina
que costa,
i ara treballen juntes.
Cabas Conevelles
fa les seves campanyes,
però nosaltres sabem
que un, dos, tres cops a l'any
s'han de fer campanyes conjuntes.
A Tarragona,
el 21% de la gent
que ve ara mateix
des del punt de vista turístic
ve motivat
per un tema gastronòmic.
Per què?
Perquè és molt més fàcil
comunicar una jornada gastronòmica
vinculada a un producte local
amb una quantitat
de restaurants al darrere
apostant i comunicant
de la mateixa manera
cap a fora.
Si anem tots per lliure,
això és impossible.
Això és una matèria pendent
amb el tema del comerç
a Tarragona
i això és el que hem de treballar.
Treballar per fer,
no sé si és una federació,
és una agrupació,
quin tipus d'entitat
hauria de ser
per poder treballar
amb l'Ajuntament
de forma conjunta
per impulsar el comerç
amb una imatge única
i amb una idea única.
Val a dir
que l'Ajuntament de Tarragona
és dels pocs ajuntaments
que les llums
en aval de la ciutat
les paga 100%
a l'Ajuntament
i el comerç
no hi participa econòmicament.
Llavors, moltes vegades
quan sentim os
que l'Ajuntament
aposta poc pel comerç
perquè econòmicament
hi ha poc pressupost.
No.
L'Ajuntament de Tarragona
té pràcticament 250.000 euros
en matèria de comerç.
Ara bé, 210.000
se'n van única
i exclusivament
per treballar
el tema de les llums de Nadal.
Per tant, valorem.
Volem subvencions de comerç
com deia abans el Florenci?
Doncs potser les llums de Nadal
les haurà de pagar
el comerç directament.
Volem que continuï
el mateix sistema
que l'Ajuntament de Tarragona
assumeix aquest cost
de 200.000 euros?
Doncs llavors nosaltres
com a associacions
ens haurem de treure
les castanyes del foc
econòmicament
d'una forma diferent.
Perquè al final
s'ha d'explicar tot una mica.
Molt bé, molt bé, Pat.
Doncs exacte.
A veure,
el segon tema
que no he dit abans
és el tema dels creuers.
La Pat ha fet
una gran feina
també amb el tema
dels creuers
que no ha tret ni ha comentat
però ella
junta amb el president del Port
han fet una feina increïble
i que aquest any
no oblidem
que multipliquem
per 5 o 6
la presència de vaixells
aquí a Tarragona
i això és molt important.
I per algú es comença.
no podem començar
per 40.000
perquè seria un fracàs
hem de començar
poquet a poquet
i jo crec que serà
un èxit total.
Com heu vist
com heu vist
a mi no m'agrada
tirar pedres
amb la regidora
perquè ha sigut
una etapa
que ja ha passat
i jo crec que
s'ha de reconèixer
les coses bones
que has fet
i n'has fet de bones
per tant
el que no has pogut fer
o el que no s'ha fet
ja parlarem
amb la nova regidora
però amb tu
no t'hem de dir res més
que el bo
que has fet per la ciutat.
Moltes gràcies.
Agrair la feina feta
i desitjar
que continuï aquest impuls
amb les coses
que s'han quedat
al calais
com deia la senyora Anton
i...
Ara ja no cal que em diguis
senyora Anton
que em fas gran, eh?
Molt bé.
Ara ja soc la Pat.
la Patrícia, molt bé.
La Patrícia, fantàstic.
És allò del tractament.
Patrícia, senyor Nieto,
fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu.