Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Arrenquem al matí de Tarragona Ràdio una nova edició de l'Estiuejant.
Com sempre, anirem de viatge, anirem a fer el turista
o anirem a que ens recomanin un poble d'origen,
un indret emblemàtic de la geografia.
En aquest cas, avui crec que ens quedarem bastant a tocar de casa.
Joan López, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
exalumne en pràctiques d'aquesta casa,
que ara torna per explicar-nos un viatge,
o no tant un viatge,
que després ja en parlarem d'alguna sortida que has fet,
sinó del teu poble d'origen.
Avui parlarem de Vilanova i la Geltrussa,
és a dir, que ens quedem bastant a tocar de Tarragona, no?
Efectivament, Miquel, Vilanova,
la meva ciutat, el meu poble,
el recomano a tothom.
Poble o ciutat?
Perquè això a vegades és allò de dir,
suposo que serà ciutat, però tothom acabem dient ni poble.
A veure, és ciutat, perquè té els seus habitants,
tenim més de 60.000 habitants,
però jo crec que té l'essència de poble encara,
té una identitat que no sé què podem dir que és un poble.
És allò que tothom encara,
o la majoria de gent,
no us coneixeu tots,
però sí que pot ser de vista,
o de dir,
té aquell ambient encara de poble.
Com es conforma,
com es distribueix Vilanova, Joan?
Hi ha una part central i després amb barris,
amb districtes, com funciona?
Vilanova té el centre,
que nosaltres diem que és la vila,
quan anem al centre diem que anem a la vila,
i és on hi ha el centre històric.
Tenim la Rambla, la Rambla principal,
que és on hi ha els principals centres d'oci,
després també tenim la plaça de la vila,
amb l'Ajuntament,
carrer Caputxins,
tota aquesta zona del centre,
i després també hi ha el barri de la Geltrú,
que és la part més antiga de la ciutat,
és a dir, Vilanova històricament
és la unió de dos pobles,
de Vilanova i la Geltrú,
que es van unir a través del carrer Unió,
després també tenim,
es distribueixen barris,
tenim el barri marítim,
i després,
doncs,
les ciutats es van a fer en gran,
i hi ha altres barris,
com el barri de Sant Joan,
o el barri del Muli de Vent.
Seria, en aquest cas,
bastant semblar,
o amb similituds a Tarragona,
amb els barris,
per exemple,
amb el barri mariner,
simplement és que Vilanova i la Geltrú,
diguéssim,
devien ser dos nuclis separats,
i es van unir,
per això el nexe al mig,
Vilanova i la Geltrú,
que ja ens fa pensar en això,
en una unió de dues viles,
o de dos nuclis,
no?
Sí,
al principi era Vilanova de Covelles,
que Covelles és la població veïna,
però finalment va ser Vilanova i la Geltrú,
i ja fa molts anys.
Molt bé.
Es conserven vestigis històrics a Vilanova,
és a dir,
la cultura,
el patrimoni,
continuar viu,
amb alguns elements,
o amb alguns,
doncs això,
amb alguns punts,
d'aquells històrics que siguin visitables?
Sí,
bé,
de fet,
a la Geltrú hi ha el castell mateix de la Geltrú,
aleshores també tenim,
bueno,
si anem més endarrere,
tenim el jaciment arqueològic de Derró,
que està situat a la platja,
és un antic poblat ibèric,
on hi havia l'ètnia dels Cossetans,
i és del segle V al segle I d'abans de Crist,
i després,
bueno,
tornant al centre,
ja et dic,
al castell de la Geltrú,
les esglésies de les Neus,
l'església de Sant Antoni Abad,
perdó,
i, bueno,
diferents llocs de Vilanova que històrics,
no?
Vilanova,
de fet,
té bastanta història.
Bastanta història,
que imagino que continua viva,
i la gent la coneix també gràcies a aquests elements que comentes,
no?,
amb aquests punts que...
Sí,
efectivament,
tenim aquests punts,
sobretot,
Vilanova,
pel que destaca,
és per les festes,
no?,
és a dir,
tenim tres festes importants,
tenim els tres toms,
que se celebra a principis d'any,
al gener,
per Sant Antoni,
suposo,
no?,
el voltant de Sant Antoni.
Efectivament,
perquè és el patró de la ciutat,
i, bueno,
doncs,
ja durant una setmana que es fan diversos actes,
i després hi ha un dia,
el 17 de gener,
que es fan tres toms,
és a dir,
surten,
es fan com una rua amb animals,
no?,
els cavalls,
els ases,
i es fan com tres toms,
al voltant de la ciutat,
no?,
i surtin la gent al carrer a veure-ho.
Després,
hi ha,
diguéssim,
el carnaval,
que se celebra durant el mes de febrer,
i, bueno,
són vuit dies intensos de festa,
no?,
Molt lluït,
i a més em consta,
Joan,
que molta gent dels pobles veïns,
o fins i tot de la demarcació,
hi va participar,
a les comparses,
no?,
com a comparses,
fins i tot.
Sí,
les comparses és l'acte principal,
no?,
és un acte,
a mi personalment m'agrada molt,
perquè és un acte molt participatiu,
et fa sentir la festa,
i la veritat és que,
home,
perquè jo també soc de Vilanova,
no?,
i ho sento,
com és l'acte aquest, Joan,
l'acte central,
diguéssim,
del carnaval,
en què consisteix?
Sí,
doncs,
a les comparses tu t'hi apuntes,
vull dir,
organitzen les entitats,
i cada entitat treu una bandera,
no?,
aleshores,
tu t'apuntes amb la teva parella,
pot ser una amiga,
pot ser la teva companya,
la teva nòvia,
i t'apuntes,
i aleshores,
durant el diumenge de comparses,
que és el dia de la comparsa,
durant el matí,
al llarg del matí,
les entitats surten pel carrer,
i, doncs,
les parelles van en fila
i salten,
van saltant
al ritme de la xaranga,
no?,
la xaranga toca
una sèrie de cançons,
amb la més popular,
no?,
que és el Turuta,
que és una marxa militar,
que,
per exemple,
aquí teniu,
teniu per Santa Tecla,
l'amparito roca.
Sí,
que seria la,
vaja,
no la tradicional,
perquè,
si ens senten alguns matarà,
però sí,
la que es fa servir darrerament,
no?
Bueno,
però caldria ho adoptar,
sí,
sí,
exacte,
com a ritme festiu,
diguéssim.
Efectivament,
doncs,
nosaltres tenim el Turuta,
no?,
com a,
no sé,
com a himne de la comparsa,
no?
Fins demà!
Molt bé.
I aleshores,
culmina al final amb les guerres,
amb la tradicional guerra de caramels,
bé,
clar,
la peculiaritat és que tu vas saltant
i el xicot,
el noi,
va amb els caramels
i vas llançant caramels,
i al final hi ha la guerra de caramels,
hi ha diferents guerres,
perquè, clar,
això s'ha engrandit molt
i hi venen moltes parelles
i aleshores es fan diferents guerres
llançant caramels
i és espectacular.
Clar,
ha de ser una festa per tothom,
per tota la família
i la canalla s'ho ha de passar a pipa,
recollint aquests caramels,
no?,
i vivint també la festa
o des de dintre
o des de fora com a visitant,
perquè suposo que en aquells dies
o en aquell diumenge de comparses
el poble,
la ciutat,
se us deu omplir
de turistes
i de gent curiosa també,
no?,
que ve a veure-ho
i a viure-ho des de dintre
i des de fora també.
Sí, sí,
aquell dia,
ja et dic,
la ciutat Vilanova
s'omple de gent,
els nens també
poden participar-hi també,
jo des dels sis anys
jo hi he participat,
i també tenen el seu dia de festa,
ja et dic,
com que el carnaval són vuit dies,
doncs tenen el dissabte
que ve el caramel
i...
és a dir,
el carnaval
té dies,
doncs,
distribuïts per totes les edats.
Molt bé,
amb un dia especial també
per la canalla.
I deies,
parlaves de tres festes,
tenim el carnaval,
els tres toms al gener,
el carnaval al febre
i ens en faltaria una.
Sí,
a l'estiu,
a la primera setmana d'agost...
Ja les heu fet,
és a dir,
que ja les hem fet.
Aquestes ja han passat,
ja han passat tot desenguany,
ara que l'espreu l'any que ve,
eh?
Sí,
a la primera setmana d'agost
tenim la festa major
de Vilanova,
després també
cada barri,
hi ha barris
que fan la seva festa particular,
ho dic perquè
hi ha la Geltrú,
també fan la festa major
a la Geltrú,
que no forma part
de la festa major
de Vilanova,
és de barri,
però també és molt bonica,
i la festa major
són,
bé,
durant una setmana,
la primera setmana d'agost
i també
a finals de juliol,
que també hi ha actes
barris,
doncs,
bé,
es fa la festa major
amb el tradicional
cercavila...
Algun acte que ens recomanis
d'aquesta festa major
d'estiu?
A mi,
bé,
el que m'agrada més
és el vot del poble,
que és el cercavila
que es fa
l'últim dia de festa major,
es fa la renovació
del vot del poble,
aleshores es fa el cercavila
a la tarda vespre
i acaba la nit
a la plaça de les Neus,
on es fa el vot del poble
que l'alcaldessa
i el mossèn de Sant Antoni
fan un discurs
per demanar-li això
a la verge de les Neus
que tot vagi bé,
no?
I, no sé,
és molt emotiu
i jo recomano
anar-ho a veure.
És encara
que també
ni viure
la cultura
i les tradicions
d'una ciutat
com Viranova
i també
amb les festes
del barri.
Joan,
ara tu ens comentaves
que participes
o que prens part
de la festa,
per exemple,
del Carnaval
des dels sis anys.
Quin record tens
d'infantesa
de Vilanova?
Si n'haguéssit d'escollir
ara el primer
que se't passi pel cap.
Uf,
és complicat.
Algun record,
jo no sé,
al carrer
o fins i tot
de la festa
del Carnaval?
Bé,
del Carnaval,
home,
jo el primer cop
que vaig anar
a la comparsa
jo que reps
algun impacte...
Això se't queda,
no?
Suposo que nervis
de dir
enguany serà
el primer cop
que hi participo.
Sí, sí,
són coses
que queden gravades,
no sé...
És un poble
on els nens
encara...
O és una ciutat
de fet
on els nens
encara surten
al carrer
a jugar
o cada cop
aquest estamp
es veu menys?
Home,
jo crec que
en general ara
amb les noves tecnologies
i tot això
la cosa ha canviat.
La cosa ha canviat
però, home,
si hi ha places
i els nens
home,
han de sortir
a jugar.
De fet,
jo sortia
i espero
que no hagi canviat
gaire la cosa
perquè s'ha de sortir
a jugar al carrer
també.
I el jovent
de la ciutat
marxa fora,
es queda allà
o depèn també
del que...
Bé,
el jovent de la ciutat
Vilanova també destaca
per tenir un teixit
associatiu important.
És a dir,
hi ha entitats
que a part de
quan hi ha les festes
importants
que és Carnaval,
Festa Major
que també s'involucren,
doncs durant l'any
es fan activitats
també
i el jovent
també s'intenta
involucrar.
Vilanova és molt gran
i hi ha 60.000 habitants
ja ha dit,
però no,
jo crec que el jovent
s'involucra bastant
i també hi ha gent
que se'n va.
Depèn del que vulguin fer,
si volen marxar a estudiar
o quina sigui la seva...
Sí,
pels estudis,
universitat en tenim,
l'OPC,
però clar,
a nivell universitari
s'acostuma a marxar.
Joan,
si anem a Vilanova,
si la visitem a l'estiu,
és una bona època
aquests dies,
per exemple,
per anar-hi,
per anar a fer
una mica el turista?
Sí,
a veure,
jo dic,
modestament,
Vilanova no és una ciutat turística,
per exemple,
com Sitges,
però,
per exemple,
aquests dies de finals d'agost
per anar a passar uns dies
de tranquil·litat.
Això t'anava a dir,
potser guanyem amb tranquil·litat,
també,
al no ser tan massificada
turísticament,
no?
Sí,
amb això s'hi guanya molt,
és a dir,
la qualitat de vida,
la tranquil·litat que hi ha,
les platges que tenim,
doncs,
el centre històric,
també tenim una oferta
de museus important,
no?,
com el Museu del Ferrocarril,
després també tenim
el Museu Víctor Balaguer,
amb una col·lopció egípcia,
no?,
que també tenim una mòmia,
Camp Apiol,
és a dir,
sí que s'hi pot anar
a fer turisme,
però ara a finals d'agost
suposo que és més
per anar-hi de relax.
Molt bé,
però sí que és cert,
no?,
que podem veure també
aquest conjunt museístic
i gaudir de la cultura,
com tu deies,
i d'aquest teixit cultural
i patrimonial,
fins i tot,
que hi teniu.
Algun lloc que no ens puguem perdre
si anem a Vilanova
per visitar,
Joan,
ja ens has comentat alguns,
però recordem-ho.
Algun lloc que no ens puguem perdre,
bueno,
la zona de platges,
sobretot,
també hi ha la Pacifae,
que és un símbol,
diguéssim,
d'aquí de Vilanova.
El tema d'això,
la Rambla,
la Rambla principal,
plaça de la Vila,
després també tenim
el Mercat Central,
és a dir,
són llocs...
Bàsicament,
el centre neuràlgic
jo crec que és important anar-hi
i també perdre's per l'Ajaltru,
vull dir,
pels carrerons...
També podem trobar
racons interessants,
no?,
comparant-ho,
per exemple,
no sé,
com quan ens perdem
per la part alta de Tarragona,
per exemple diria,
eh?
Efectivament,
la Salafón,
per tal,
una similitud.
Exacte.
Doncs,
Joan,
això pel que fa a Vilanova
i la Rambla,
no sé si teniu,
sempre acabem parlant
a l'estiu i Jan,
del tema gastronòmic,
no sé si teniu
algun plat típic,
o algun punt
que diguis,
ostres,
si ens apropem a Vilanova
això ho hem de tastar.
Sí,
a Vilanova tenim
una gastronomia
prou renovada,
però bueno,
tenim la gamba
de Vilanova,
tenim la gamba
de Tarragona,
nosaltres tenim la gamba
de Vilanova
i tenim,
doncs,
el rancho mariner
i el xató,
el xató plat típic
de Vilanova
que també,
doncs,
a vegades discutim
amb sitges,
no?,
qui fa el millor xató,
però és,
bueno,
plat típic de la dieta
mediterrània
que jo el recomano
i la veritat
és que m'agrada molt.
Doncs vindrem a tastar-ho
també a Vilanova
i la Geltru avui
la ciutat
de la qual en parlem
amb el Joan López.
Per cert,
Joan,
abans d'acabar
sí que m'agradaria
canviar radicalment
de tema
i aprofitar
que ens has vingut a veure
perquè darrerament
has fet alguna sortida
que ens volies comentar,
no?,
concretament als Alps.
Sí,
vaig fer una escapada
a principis d'agost
del 8 al 15
i vaig anar,
bueno,
vaig anar a fer excursions,
no vaig posar cap
cap muntanya.
I on vau estar exactament?
A la zona de...
Sí,
a la zona de Chamonix,
als Alps francesos,
diguéssim,
on hi ha tot el massís
del Mont Blanc
i la veritat
és que jo ho recomano
per tota aquella gent
que li agradi la muntanya,
l'alta muntanya,
l'excursionisme,
anar als Alps
és increïble,
és molt diferent
dels Pirineus
que els tenim aquí al costat.
Com és que vau escollir
aquest punt
per anar a fer
una sortida,
una escapada?
Doncs perquè
sempre ja havia volgut anar,
de fet hi vaig anar
amb la família,
amb el meu pare,
i sempre ja havíem volgut anar,
ell ja hi havia anat
i, bueno,
m'ho va comentar
i ja et dic
perquè canvia molt
dels Pirineus
i és alta muntanya,
no?,
amb cims
i muntanyes,
doncs,
mítics.
Deies que vau poder
fer diverses sortides
o diverses excursions,
no?,
d'aquests dies,
com va anar
aquesta setmana?
Bé,
va anar molt bé,
el que passa és que
va fer molta calor,
és a dir,
a veure,
no feia calor extrema,
però per ser als Alps
feia molta calor
i,
clar,
les geleres
i això està tot
una mica fet caldo,
no?,
s'havia d'anar
amb bastanta precaució,
vam fer excursions,
ja et dic,
doncs,
pels balcons
que hi ha per allà,
és a dir,
que es pot veure...
Prou accessibles
o assequibles,
no?,
diguéssim,
que no recreixen...
Sí,
bueno,
hi va haver un dia
que sí que vam fer
la travessa
per la Vall Blanca,
que és el cor
del massís
del Mont Blanc,
que allà sí,
bueno,
que és alta muntanya,
no?,
com que vam pujar
allà dalt
a l'agull d'humidí,
doncs...
Suposo que uns paisatges,
jugant, no?,
d'aquells per fer
fotografies de postal,
no?
Sí, sí,
totalment.
Amb què et quedes
d'aquesta setmana?
Amb un punt que recordis?
Doncs jo em quedo
aquí al cor del Mont Blanc
fent la travessa aquesta
perquè es veien
totes les muntanyes,
tots els cims
del massís
del Mont Blanc
i la veritat
és que és espectacular,
no?
A banda de les fotos,
no?,
jo recomano
a qui li agradi
la muntanya,
sobretot,
doncs que hi vagi
alguna vegada.
En aquest cas,
sí que agafa o no
a preparar-se
les botes de muntanya,
suposo,
i amb ganes de caminar,
no?,
per la gent que vulgui
fer una excursió
d'aquest tipus,
no?
Sí,
en aquest cas,
botes,
grampons,
anar lligat,
perquè, clar,
allà també hi en serà.
Fins i tot has d'anar lligat,
eh?,
amb aquest...
Sí,
en aquest cas
vam anar lligats
perquè,
clar,
com que hi ha
esquerdes i això,
sempre hi ha el perill
de caure,
no?,
i sempre,
doncs,
si vas més segur,
millor.
Molt bé,
però, vaja,
aquí sí que has de tenir
una mica de preparació,
no?,
i saber on vas
i què vas a fer,
suposo.
Sí,
sí,
home,
això,
a veure,
avui dia hi ha moltes guies
i es poden fer moltes coses
i el que vam fer,
doncs,
és assequible,
no?,
però, clar,
és diferent si vas a fer
una excursió,
doncs,
a mil metres,
que si vas més amunt,
no?,
que hi ha més alta muntanya.
De Vilanova hem marxat
cap als Alps,
però, vaja,
que a Vilanova i la Geltro
ens quedem,
Joan.
Sí,
i som convidats.
I tornes,
vaja,
i vius allà,
i tornes sovint.
I visc,
durant l'any estic aquí a Tarragona,
perquè estudio aquí,
però, bueno,
els caps de setmana
i Vilanova sempre és Vilanova
i sempre hi torno.
Molt bé,
és allò del cor mig dividit,
eh?,
entre les dues ciutats.
Afectible.
Joan López Soler,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
per acompanyar-nos,
per estivejar avui amb nosaltres.
Bon estiu,
el que queda.
Igualment.
I serà fins la propera.
Perfecte,
moltes gràcies.
Bon dia.
i m'hagués dit que algun dia
soparia just davant
de la nena que als 90
anunciava cereals.
Tu que saps de què va el tema,
digues si em pots aclarir,
com s'esmorza els anuncis,
no fent cara de dormits.
Consells ben presentats,
carnets de felicitat,
amb tanta elasticitat,
que no caduquen mai.
que no caducen.
Fixa't en les grans façanes,
amb rostres molt ampliats,
perpelleixen quan no mires,
padallant de tant en tant.
famílies nuclears,
famílies nuclears,
amb vehicles siderals,
van lliscant per fogogans,
i cromes tropicals.
maniquis en dejú,
quan rialles florescents,
bolitons de carrusel,
d'orgasmes en moiré.
consells ben presentats,
carnets de felicitat,
amb tanta elasticitat,
que no caduquen mai.
Desperto al teu costat,
i carai, quin desengany,
ja no somris com abans,
no esmorzar ser real.