Mirin els oients que hi ha sintonies al llarg del dia,
però aquesta és d'aquelles que ens fa somriure,
que ens posa contents, a un servidor li agrada,
i segur que al protagonista de la secció també.
Mac Gerard, bon dia.
Bon dia.
Aquesta té molta reixida, aquesta sintonia.
Sí, la veritat és que...
D'hora que va molt de bon rotllo, no?
Exacte, ja et posa content, no?
Escoltes aquesta sintonia i ja dius, mira, alguna cosa positiva...
Aquí passaran coses bones a partir d'ara.
Exacte, sí, coses positives.
I no és ficció, és realitat, és realitat o ficció,
amb el Mac Gerard, que com sempre ens apropa de tant en tant
diversos aspectes sobre la màgia,
avui amb un repàs a la història de la màgia,
després ens ha promès també un truc d'aquests,
un joc d'aquests de màgia científica,
i acabarem, Mac Gerard, amb recomanacions literàries.
per allò de no avorrir-nos a l'estiu.
Exacte, perquè la gent que vulgui aprendre màgia,
que moltes vegades ens diu,
escolta'm, jo voldria aprendre algun joc senzill, alguna coseta.
Doncs l'estiu, que és un bon moment,
per anar a la platja i gaudir de la lectura,
doncs recomanarem llibres màgics per l'estiu.
Molt bé.
Comencem, si et sembla, pel principi,
com és habitual i com així ha de ser.
Amb la història de la màgia.
Aquest any es celebra el centenari del naixement de l'Orson Welles.
I avui parlarem de l'Orson Welles i la seva relació amb la màgia.
Abans que res, hem de recordar que aquesta secció
la fem conjunta amb el mag Daniel Argonés.
Demena que si entreu a la seva web,
www.magia.cat,
podreu gaudir de tot l'especial que ens ha fet
de l'Orson Welles,
amb fotografies, vídeos inèdits,
cartells de l'època.
Així que jo us animo
a que entreu a la web www.magia.cat,
que fem conjuntament amb Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do, l'Orson Welles,
que va tocar molts pals i moltes tecles a la seva vida.
Molts pals. Mireu, fem un petit recordatori
de la seva vida, diguem, cinematogràfica
i després la seva relació amb la màgia.
Ell va néixer als Estats Units, el 1915, a Kenosha,
i era director, productor, guionista, escriptor i mag.
És a dir, que moltes tecles tocava.
A més a més va ser un nen prodígi
perquè als 16 anys va començar la seva carrera teatral
de forma professional.
És a dir, que l'home ja guanyava...
Comptava maneres, eh?
Ja guanyava diners als 16 anys com a actor.
i 5 anys després va debutar com a actor i director a Nova York.
El que destaca més, doncs, la versió radiofònica
de la Guerra dels Mons, que fins i tot els oients creien
que hi havia invasió d'extraterrestres.
És a dir, que ell realment, amb la seva veu i la seva narració,
feia traspassar les històries a través de la ràdio
i la gent gairebé diu, ostres, això està passant, no?
De fet, va ser un fenomen radiofònic importantíssim,
l'allau de trucades i el desconcert de la gent.
Doncs això, que va creure la història de la invasió alienígena
que estava explicant l'Orson Welles per la ràdio,
de la qual s'han fet pel·lícules i dramatitzacions també radiofòniques.
Exacte, això és una de les coses que més podem destacar.
Després, un clàssic del cinema, el Ciutadà Kane,
que és del 1941, és una de les obres més importants del cinema
i Orson interpreta un important empresari del món de la premsa
i s'ha de recordar que ell va fer una part del guió, també.
És a dir, que és d'aquelles pel·lícules que la fotografia
té fotografies d'aquelles impactants, no?,
que la gent, quan recorda els clàssics del món del cinema,
doncs un d'ells són el ciutadà Kane, l'Orson Welles.
La seva relació amb la màgia.
Mireu, ell havia treballat com a mac a teatres
i de fet feia unipersonals de màgia.
Què vol dir això?
Doncs que era capaç de fer un espectacle sencer i el sol de màgia.
Sol del de l'escenari.
Sol acompanyat amb ajudants.
La conducció, diguéssim, era únicament ell, eh?
Exacte, era el mag i sí que tenia, doncs, partners que l'ajudaven.
Perquè el que feia especialment en aquests unipersonals
eren màgia de grans il·lusions, de grans aparells,
i un dels seus jocs preferits era el de tallar i recompondre
a una noia per la meitat.
Allò tan típic, no?, de...
Vaja, tan típic.
No sé si és típic o no, però que...
És un clàssic.
Que ho hem vist, és un clàssic, exacte.
És un clàssic i la gràcia d'aquests jocs és que hi ha versions
i que, de la mateixa forma que tot avança avui en dia,
doncs abans utilitzaven les caixes de fusta grans,
les caixes s'han anat fent més petites
i fins i tot la darrera versió d'aquest joc
és una capsa transparent,
en què tu poses la noia,
la parteixes per la humanitat i la tornes a ajuntar.
I al ser la capsa de matacrilat, tu dius, home,
aquí no es pot amagar res, no?,
en comparació amb les capses grans, antigues, de fusta,
de l'època.
Fa el joc més interessant.
Exacte, i més impossible, no?,
més i més impossible.
Havia interpretat l'Orson Welles
diferents mags en diferents pel·lícules
i això al llarg de la seva vida,
és a dir, que de jove el veies fent de mag jove
i de més gran, en els darrers anys,
també havia interpretat el paper de mag.
Va fer pròlegs per llibres de màgia.
Amb un d'ells, del Bruce Elliot,
era molt interessant el seu concepte de la màgia,
perquè diu, el treball d'un mag
ha de ser fer desaparèixer
la possible explicació lògica d'un joc de mans.
Què vol dir això?
Que si nosaltres, a l'hora de presentar un joc de mans,
anem eliminant totes les possibles
respostes racionals de com hem fet el truc,
al final l'espector diu, no, no, això és impossible,
això és màgia, no?
Tot i que sapiguem que darrer hi ha un secret, no?
Però està molt bé el concepte aquest
que si tu ja vas eliminant les pistes
que poden conduir el secret,
l'espector diu, ostres, això és impressionant, no?
Havia col·laborat amb els primers especials de màgia
a la CBS del mag David Copperfield.
Primer com a convidat fent alguns jocs de màgia
i després com a presentador presentava els desafiaments
que feia el David Copperfield.
Posteriorment, com a memòria l'Orson Welles,
el David Copperfield li va fer un homenatge
i amb un dels seus espectacles que feia a Las Vegas
hi ha un moment en què diu
m'ajudarà l'Orson Welles
i surt una pel·lícula d'Orson Welles
en què adivina una carta que agafa un espector del públic.
És a dir, que hi ha un petit...
una picada d'ull al seu amic, a l'Orson Welles.
La vessant més desconeguda,
almenys per mi, per un servidor,
segur que per molts altres no,
però de l'Orson Welles aquesta vessant màgica.
Alguna cosa més?
Sí, això no està tan relacionat amb la màgia,
és més amb el cinema, però investigant,
penso que és una cosa graciosa.
Va ser candidat a fer la veu del Darth Vader
a la Guerra als Galàxies.
Ostres!
És a dir, era un dels possibles actors
que podien fer la veu del Darth Vader,
però finalment el George Lucas va agafar
a un altre actor.
Però sí que l'Orson Welles va ser el narrador
de Star Trek, la pel·lícula, del 1979,
de manera que les pel·lícules sense ficció
una no va poder ser, però l'altra sí que...
També com a doblador, en aquest cas,
vaja, com a narrador...
De la pel·lícula.
De la pel·lícula.
De la pel·lícula.
Aquí ens la...
Vaja, si no la veiem en versió original,
doncs ens perdrem la veu de l'Orson Welles,
però vaja, que la podem recuperar.
I tant.
Gerard, passem a una altra cosa?
Anem a la màgia científica.
Gairebé que hem de preparar sobre la taula
tots els objectes que ens has comentat aquest matí.
Molt senzill, molt senzill.
Necessitem dos gots de vidre i llumins de fusta.
És a dir, dos...
Bé, en total, tres objectes, no?,
que la gent pot tenir a casa seva a la cuina.
És molt senzill.
Molt bé.
Alguna especificació?
Els gots han de ser d'alguna manera?
No, gots de vidre i ja van.
No, simplement gots de vidre...
I llumins, doncs una capsa de llumins.
Una capsa de llumins de fusta.
Molt bé.
Els llumins que siguin mitjans,
és a dir, que no siguin els que són molt petits
ni tampoc els que són grans, diguem, per fer barbacoes.
I els gots, doncs, també d'un tamany mitjat.
Primer es planteja una mica el desafiament
i després veurem la solució de com resoldre'l.
Imaginem que tenim els dos gots junts, un al costat de l'altre
i deixem, doncs més o menys, la separació entre un i l'altre
perquè ens hi càpiga un llumí
que el posarem en contacte amb els dos gots.
M'explico, és a dir, els dos gots estan junts
i agafem un llumí, el posem entre mig dels gots,
més o menys que estigui en una alçada d'un pam de la taula
i que diguem que el llumí està en equilibri,
s'aguanta per la pressió dels dos gots.
Si jo un dels gots el retiro, evidentment el llumí cau.
Ha d'estar en horitzontal, vertical o dóna igual?
Seria horitzontal, perquè el cap quedi...
En contacte amb un dels gots.
És a dir, que tindrem el llumí horitzontal, els dos gots...
És una mena de pont, perquè us entengueu.
És a dir, tindríem l'estructura i el llumí seria el pont,
el passadís, perquè passaria la gent.
Perfecte, perquè així ens fem la idea també des de casa.
Exacte, ja tenim la imatge.
En què consisteix?
Si agafem un dels gots i el retirem, el llumí cau.
Doncs el desafiament consisteix en retirar un dels gots
i que el llumí quedi sospès a l'aire i no caigui.
Avís, no es pot utilitzar un fil.
És a dir...
Clar, és que anem en contra de la gravetat.
Exacte.
No podem utilitzar cap element adicional.
Hem dit que només podem fer servir els llumins que teníem amb la caixa,
els dos gots de vidre i el llumí que queda en equilibri.
És a dir, no podem agafar un fil, aguantar-lo,
trauríem i, evidentment, s'aguantaria, però sospès per un fil.
És màgia científica, és a dir, que té una propietat científica.
Jo t'explico l'efecte i el que us animo és que després ho proveu a casa com funciona.
Mireu, agafeu la capsa que tindreu amb els llumins,
n'agafeu un i l'enceneu.
I el que heu de fer és acostar el llumí encès
al cap del llumí que descansa amb el got.
I quan l'enceneu veureu que per al foc s'ha quedat enganxat a la paret del got de vidre.
I això el que podeu fer és treure'l...
Per l'efecte del foc.
Per l'efecte del foc i el contacte amb el vidre queda una estona...
Quan retirem l'altre got...
queda una estona en la posició horitzontal.
De manera que, gràcies a l'efecte del foc
i amb les properes que té el foc amb el vidre,
queda en forma horitzontal
i per uns moments s'aguanta en equilibri.
Molt bé.
És a dir, és un joc que, evidentment, no és perquè el facin els nens,
però sí que el poden fer els pares per la família.
El típic que hi ha un dinar...
Hi ha un àpat, una festa aquest estiu
i algú vol sorprendre,
doncs el prova un moment a casa abans
per saber exactament quins tipus de llumins que funcionin,
el tipus de got, això sempre...
S'ha de provar, eh?
Sempre s'ha de provar que els estris que tenim a casa funcionen
i hi ha gent que em diu, ostres, que no funcionen!
Dic, home, els llumins, home, estaven una mica humits
perquè els teníem a casa des de fa un temps, no s'ensenien...
Materials de qualitat, Gerard, que si no...
Materials de qualitat i que la gent ho provi abans
i vegi que realment funciona amb els estris que tenen.
Doncs aguantar suspès en l'aire aquest llumí
amb els dos gots i la caixa de llumins
és avui el joc que ens plantejava el Mac Gerard.
Acabem amb les recomanacions literàries?
Som-hi!
Doncs vinga, Mac Gerard, amb tres minuts.
Recomanacions literàriomàgiques, podríem dir.
Sí, perquè tots són llibres de màgia
perquè aquest estiu puguin fer jocs la gent.
Anem a passar dels més antics, els que fa anys que es van publicar,
fins als més nous.
Tenim un clàssic que s'anomena
Màgia en el Bar, del Juan Tamarís,
de l'editorial Marré.
Està molt bé, però com indica el seu títol,
Màgia en el Bar,
amb els estris que pots trobar en un bar,
com poden ser gots, copes,
tovallons, tant de paper com de tela,
menjar, que poden ser olives, escuradents...
Amb tot això podem fer jocs de màgia.
I el Juan Tamarís, amb aquell llibre que és dels anys 70,
però que s'ha fet una reedició nova a través de l'editorial Marré,
doncs la gent pot aprendre a fer màgia el que s'anomena Impronto,
que en qualsevol moment puguis fer jocs amb el que tens a la vora.
Us faig el titular d'alguns jocs que són realment...
Està molt bé.
Què ens proposa?
Un d'ells és que pots fer desaparèixer objectes petits.
Objectes petits, pap, en un moment els fas desaparèixer.
Explica apostes màgiques.
Una mica el que han fet de màgia científica,
dir, és impossible que...
Doncs jo, si em convides a una cervesa,
et demostro que això pot ser, no?
I això ho podem fer in situ, eh?
Allà mateix, al bar.
En qualsevol bar, terrassa, a l'estiu...
És a dir, per això està molt recomanat.
I un dels, diguem, dels jocs més clàssics d'aquell llibre
explica com menjar olives amb el cap.
Això està molt bé perquè agafes una oliva,
l'agafes de veritat, te la col·loques en el cap
i plup, desapareix el cap i tu la comences a mastegar
de manera que és com si et travessés tot el cervell.
Molt bé, molt bé.
És la...
Curiós, com a mínim, eh?
És màgia molt divertida i, a més, està escrit
amb l'estil de Juan Tamarín,
de manera que la gent s'ho passarà molt bé.
Un segon llibre.
Un segon.
Alquímia, la màgia líquida, de l'Antonio Díaz La Fuente.
Màgia amb líquids.
Des de fer apareixes una cervesa.
Pup, que apareix màgicament.
Aquest ens agrada.
Aquest està molt bé.
Fins a fer canviar de color els líquids,
transformar l'aigua en vi,
coses aquestes que es poden fer gràcies a la màgia líquida,
o alquímia, que també s'ha de nomar en aquell llibre.
Alquímia, la màgia líquida, d'Antonio Díaz La Fuente,
podeu aprendre a fer màgia amb líquids.
Aquests dos llibres, el de Juan Tamarín Màgia en el bar
i el de la màgia líquida,
els podeu trobar, per exemple, al tiendamagia.com.
Es troben només en tendes de màgia, aquests dos que us he dit.
És a dir, que principalment heu de fer una recerca a través del Google.
Molt bé, són una mica especialitzats.
Exacte, sí.
Però que són llibres que tothom pot aprendre màgia.
No has de ser mag per aprendre jocs.
És a dir, que comencen des de zero.
La màgia al bar i aquesta màgia líquida,
aquesta alquímia,
que ara ens convertirem en mags alquimistes.
Mags alquimistes.
I per acabar, en pocs segons.
El llibre que vaig treure jo per Sant Jordi,
els 100 jocs de màgia per deixar-los bocabadats,
que és en català,
a través de l'editorial Cossetània,
podeu aprendre jocs per fer màgia aquest estiu
amb el telèfon mòbil,
amb els estris que tingueu a casa,
amb els estris al bar,
amb estris d'oficina,
en qualsevol moment podeu sorprendre la gent
i es troba a totes les llibreries i grans magatzems.
Més fàcil de trobar,
a més amb el valor afegit que està en català
i que l'ha escrit el Mac Gerard.
Mac Gerard, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, fins aviat.
Fins la propera.
Per cert, un minut, Mac Gerard,
no te'n vagis encara perquè ens acomiadem
que anirem fins la propera temporada.
Sí, després a l'estiu descansarem
i després a l'estiu tornarem
amb més màgia a la realitat o ficció
de Terraona Ràdio.
Bon estiu i bona màgia.
Igualment, adeu-siau.