I seguim endavant amb les tertúlies tecleres
aquests dies de Santa Tecla.
Avui seguim parlant amb tecleres d'honor d'enguany.
De fet, ja fa una setmana, dilluns es feia la proclamació dels tecleres d'honor
i han anat passant per aquí pràcticament totes les colles o entitats
que han tingut enguany de tecleres d'honor.
Avui tenim xiquets del Serrallo, tenim l'Anna Aguiló i l'Anton Aguiló, pare i filla.
Anton, què tal? Bon dia. Com estem?
Molt bé.
I l'Anna Aguiló, Anna, bon dia.
Bon dia.
Pare i filla, eh?
Sí, sí.
Però en tenim una altra, no? De la família també?
Sí, ma germana.
Ta germana també és tecleres d'honor, eh?
Aquest any, per tant, molt bé.
I parleu també en nom de l'Aleix Serrera, la Maria Rillo, no?
I l'Antonio Miguel de Rillo, que també estan com a tecleres d'honor.
Sí.
Que suposo que alguns estan a la mar, no, avui?
Ah, sí. L'Aleix està a la mar i l'Antonio està treballant.
Ja sap que té el Serrallo, no?
El barri marinera, eh?
És clar.
Ara parlarem, eh?
Si aquesta essència marinera també s'impregna a les camises castelleres, eh?
Jo suposo que sí, eh?
Que aquest esperit mariner, no?
O parlar de mar, no?
També hi entra, eh?
Això m'ho parlem.
Sí? Ara en parlem, ara en parlem.
També saludem els altres convidats, l'Anton Salvador.
Anton, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I la Yoyi Ford, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Sou de portadors dels nanos vells.
Correcte.
És a dir, que esteu de... I també parleu en nom de l'Anna Marina, eh?
Ah, això.
Sí, exacte.
Que està treballant, també.
Que esteu, vaja, 25 anys a la festa, no? Tots plegats, però també vosaltres esteu d'enhorabona, no? De celebració, no? M'es nanos vells.
I tant, 150 anys fan.
150 anys.
150, sí.
Això vol dir que ha passat... Clar, aquí han passat moltes generacions, no? Per aquesta entitat. Moltíssimes, no?
Moltes.
De fet, a veure, al començament, els portants, hi havia gent, també, que eren de la brigada municipal, de l'Ajuntament. I llavors, així, com a associació de portants actual, portem, doncs, des que es van, no ho sé, deu ser uns 30, uns 25 anys, una cosa així, sí, uns 30 anys. Una cosa així que l'associació com a tal és la que es coneix actualment.
Sí, sí, sí. I abans era gent, doncs, de la brigada o gent que cobrava, diguem-ne.
És que això també és un símptoma de com ha canviat la festa. La festa, el seguís, i en moltes cases també ha canviat moltíssim amb aquests 25 anys. No sé si els xiquets del Serrallo, ara fa 25 anys, què recordeu de llavors?
Antonio, tu que hi...
Llavors, jo me'n recordo que quan se va començar aquesta colla érem 120, quasi tots del Serrallo. I ara, per desgràcia, si no fos la gent de la Tarragona, aquesta colla ja hauria desaparegut fa molts anys.
S'aguanta el que ha passat de dalt de Tarragona.
El Serrallo no pot ser plena res. I això és una pena.
Éreu 150 tots els trenos, sí.
Sí, érem gent del Serrallo, el típic, no?
Quan comencen les coses, tothom vol prendre part.
Però després, clar, es comencen a desonflar i això s'ha aguantat perquè, per exemple,
algú coneixia, anaves al col·le i arrossegaves el teu grup d'amics.
Clar, però el teu grup d'amics no volia dir que fos del Serrallo.
Per exemple, el Pesca, el Joan Boronat, el David Porta...
Són gent que no són del Serrallo, però són, bueno, són uns serrallencs.
Home, del Pesca no ho hagués dit mai, eh?
El què?
No, que no fos serrallenc. Jo el feia serrallenc, el Pesca.
No, el Pesca no és serrallenc.
A més, em pensava que era un renom serrallenc.
No, no, no.
No, no, eh? Doncs és això, eh? Ha anat evolucionant, no?
Ha anat evolucionant la colla. Del Serrallo quedem, doncs, tres famílies,
vull dir, però molts poquets membres.
Que visquin pel voltant, sí, però el que diem dels serrallencs,
serrallencs, amb renom i això, queden poquets.
Recordes quan vas començar?
Bueno, jo vaig començar que primer mon pare no em deixava...
Jo volia pujar als castells i mon pare no em deixava pujar als castells.
Que pots dir, ara que no t'escolto, pots dir...
No, m'escolta ara.
I vaig aprofitar un dia que se'n van anar en un viatge,
com que mon padrí també era casteller,
i llavors vaig pujar.
No vaig pujar molt de temps, però vaig pujar als castells.
Llavors, de què pujaves?
Anava de terç o de segon...
Terç de castells de set i segon de castells de sis.
Escolta'm, Antoni, quan vas tornar al viatge,
què t'ho van dir o no t'ho vas trobar fet i això?
No ho vam poder dir.
No vaig entrar després, quan jo estava fet.
Llavors ja no havia marxat enrere, no?
No, ja estava fet.
Bueno, mira, són coses que passen, no?
I ara què? I ara enteniu què et sembla?
Bé, ara tinc...
Ell que fa de crossa,
ell que fa de crossa,
tinc el sol que puja,
i tres nens que em pujen.
L'altre dia parlant també, ara anem al Sano,
però l'altre dia em deien, és que ahir parlàvem amb el xiquet i també amb gent de la Jogo,
un altre dia, i parlaven de les dones que fan de crossa,
i posaven un exemple precisament del Serrallo,
no sé si parlaven de tu o d'alguna altra dona
que tota la vida he fet de crossa,
i que diuen que aguanteu més i que no parleu gaire.
No ho dubtis.
No ho dubtis.
Jo penso que, bueno, ho sento molt,
però hi ha moments que,
si no fóssim dones les que entrem de crossa,
els castells no s'aguantarien.
Ho sento molt, però és així,
vull dir, són més patidores.
A vegades has entrat amb gent,
he entrat amb el Maurici,
però...
I tu estàs allí callant,
i a més, si et pujan els fills,
vos dius, aguantes, calles,
i fins que s'acaba.
Doncs no és cap mita, eh?
Amb els nanos passa el mateix, o no?
No, amb els nanos jo crec que
no entenc gaire de sexe,
s'aguantar, a veure si que és veritat
que, per exemple,
jo quan vaig tenir els nens
no podia portar nanos,
i quan estava embarassada...
Tampoc, eh?
Però...
I sí que potser ens carrega una mica més l'esquena,
que són una mica els problemes
que nosaltres hem patit,
sobretot potser les dones, no?
Que hem tingut potser una mica més lesions d'esquena
que no passa als homes.
No, bàsicament perquè el nano també branda molt.
O sigui, el nano nosaltres de fora el veiem
probablement una cosa estàtica,
però de dintre el nano branda,
perquè no s'ajusta exactament al cos.
I probablement el cos de la dona
potser és una mica més estratègic,
o el que sigui, llavors encara branda més.
I llavors, clar, això fa que el moviment aquell
l'has d'aguantar a base d'esquena.
Llavors això sí, és veritat.
Ui, i els nanos, els originals,
com si diguéssim que pesava molt més,
que l'estructura de dintre era de ferro,
que s'havíem de fer.
Nosaltres les sombreres patíem molt més.
Ara que portem uns nanos que pesen menys
i que estan més preparats,
clar, ja pots fer més sortides,
pots durar més també, no?
I l'altra cosa que hi ha és
que som més gent a l'associació.
Al començament de tot érem només els que érem
tants portants com nanos.
I llavors fèiem tot a la sortida.
O sigui, Santa Tecla era sortir el dia abans de Santa Tecla,
Santa Tecla al matí i Santa Tecla a la tarda.
I acabaves llumat, perquè és que era...
Bé, o sigui, érem més joves, està clar,
evidentment això també.
Això ajudava.
Però acabaves que fèiem mal tot arreu,
els ferros per tot arreu, el cos.
I el fet que nosaltres, els nanos,
la gent no és prou conscient,
però nosaltres els nanos no se'ls podíem treure abans.
O sigui, estàvem dues hores a la processó o al seguici,
els altres elements podien anar canviant-s'ho,
però els nanos mai.
I en canvi ara hem trobat la manera,
ja fa un temps,
que ja sabem de memòria més o menys
el que dura el que és la missa, no?
Del dia de Santa Tecla o del dia de Sant Magí,
llavors tenim el temps corrents a treure'ns-ho,
poder agafar una miqueta d'aire,
refrescar-nos i tal,
i tornar-nos-la a posar.
Sí, clar, el problema és que a la cercavila
no pots treure el cap, diguem-ne, del nano.
I llavors, clar, estàs aguantant tota l'estona.
Els geganters surten del gegant,
deixen el gegant plantat i ja està,
la molassa, exactament tothom,
pot deixar plantat el pes.
Nosaltres estem aguantant el pes tota l'estona.
I llavors, a vegades, una mica el problema de diuen,
el seguissis, que si realment,
si vas fent i vas caminant, no passa res.
El dolent és quan estàs plantat allà,
que no pots fer res
i estàs allà tancadet tota l'estona,
tot allà dintre del nano,
però, bueno, són gajes de l'oficia.
Sempre porteu el mateix,
cadascú de vosaltres, o no?
No, no, no.
No.
El que al cap de collons mana.
Però ja ens està bé, a veure.
Abans vam començar portant els vells i els nous,
i ara només portem els vells, com si diguéssim.
De fet, una mica el que sí que es té una mica en compte
és les alçades de la gent,
més que ara és perquè guardi una mica la proporció,
una mica.
Diguem-ne que normalment la gent més alta va més cap enrere,
exceptuant el capità,
que el capità normalment també és una altra persona
que sigui més alta,
més que ara és perquè va obrint pas,
i llavors, bueno, també respectant una mica
el que siguin dones i homes, no?
Les dones normalment solen portar dones, també,
també per qüestió d'alçades, eh?
Senzillament una qüestió estètica, diguem-ne.
N'hi ha de preferir també, suposo, no?
Cadascú deu preferir algú, no?
Sí, clar.
N'hi ha algú que l'estimen més que altres, no?
Jo, la veritat és que al començament
sempre portava arlequins, sonagrets,
indiferentment si eren home o dona,
per la mida que deia l'Anton,
però la veritat és que a mi m'és igual, eh?
Un que altre,
perquè potser un és més còmodo per dintre de portar,
per exemple, a la païsesa,
és molt còmoda de portar,
perquè es veu molt bé el forat,
per veure si és molt més ample,
pots mirar per dalt, per la boca, com si diguéssim,
i per baix del cap,
però estèticament a potser m'agrada més
no ho sé, la marquesa,
que són més incòmodes,
però que també te sents millor de portar-la, no?
Vull dir que a vegades...
Bueno, almenys ells veuen, eh?
Veuen una part, ni que sigui una part de la festa,
però tu no em veus gaire, eh?
Tu lleveix, no, no, clar.
Sí que deu sentir molts sons del castell, no?
Moltes són de peus, eh?
A veure, jo em guio per la gralla,
per la gralla, o sigui, va sonant la gralla
i dius, bueno, bueno, bueno, bueno,
taleta, dius, venga, ara ja,
L'última partada, eh?
Sí, sí.
I per avall.
I esperant que duri la baixadeta,
perquè vol dir que has arribat a baix.
Tota manera, la celebració,
fins que no s'ha arribat baix, eh?
En celebració.
Sí, sí, sempre.
A la pinya, dic dins la pinya.
A més, com no portem folre,
no tenim problema.
Escolteu-me, que, clar,
també podem parlar en aquests 25 anys
de la transformació del fet casteller,
del fet castell en general,
però en particular també les colles tarragonines,
Déu-n'hi-do, no?,
l'evolució que has vist en aquests anys
i en aquests últims anys en particular
també tela, no?
Sí, abans jo penso que els castells
es feien més per pebrots,
per dir-ho finament,
i ara ja gairebé totes les colles
ja fem una tècnica,
o sigui, ja mires una tècnica,
veure les altures,
abans veies uns castells
d'uns que se disparava
i ara no, ara més o menys,
intentem baixar molt de pes,
abans eren gent molt robusta
que pujava als segons i terços
i ara ja veus a gent molt més fina
per pujar
i gent que va al gimnàs.
Gent fina
i, de fet, en aquest paper també
de la dona, no?,
els pisos de dalt,
que és molt important,
per això, per lleuixer-hi pes,
per guanyar agilitat,
s'any també, eh?
Però agilitat no,
i pes també, no?
I pes, sí, sí.
No, Antonio?
És que avui dia,
jo crec que si
els castells no fossin per les dones,
molts dels castells que es fan de nou
i això no es farien.
I nosaltres fem el que podem
perquè són com els palestins,
ells no tenen patria,
nosaltres no tenim tel·local.
El local?
El busquem i venem
de tempos que ho passen
a un digus soldon.
Ja arribarà, ja arribarà, no?
Esperem, esperem.
A les pròximes eleccions.
A les pròximes eleccions.
Home, jo crec que no penso veure-ho, ja.
Ara esteu amb aquell provisional, no?,
la T4 de Miranelmar, no?
Sí, al Port de Tarragona
ens ha cedit un local
i la veritat és que
hem tingut que canviar el xip
perquè mons fills baixaven a assajar
amb les sabatilles,
d'estar per casa.
Perquè, clar, ple febrer al carrer
descalços fa fred.
I ara, clar,
oh, mira,
avui no assajarem.
A més,
ja sorties de casa
i pensaves,
avui,
quatre gats,
plou,
fa fred,
i ara ja és diferent
perquè encara que plogui
i faci fred,
estem a cobert
i això ja és important.
Ja sé.
És important.
Després parlem de Santa Tegla,
a veure com van les previsions
de cara a Santa Tegla,
a veure què és el que ja heu treballat assaig,
no?,
perquè aquest divendres teniu assaig,
no?,
divendres,
avui?
Avui també a les 9.
Avui a assaig.
I ahir també, no?
Ahir no.
Ahir no, quan no coneixeu?
Dimarts.
Dilluns i dimarts va ser.
Dilluns, dimarts i divendres,
eh?,
sí,
tres assajos intensius,
eh?
Això vol dir que es cou a algú,
eh?
Sí.
Sí?
Ara explicaram el que puguem explicar
amb el permís del camp de colla.
Vosaltres l'evolució també de la festa,
com l'heu vist,
ja deieu abans,
que abans eren portadors de l'Ajuntament,
assalariats,
ha passat això amb moltes entitats,
de fet,
amb els inicis de moltes entitats,
doncs que no hi havia ningú
que volgués portar assalaments,
no?
Sí, sí,
no,
realment,
a veure,
nosaltres com que no vam viure,
vam entrar i ja directament
tot s'invertia en els nanos.
Hem vist el canvi
de què estan molt més cuidats,
se maquillen,
se pentinen cada any,
tot el que és el vestuari
de cadascú,
tot el que són guants,
malles,
tot això es va anant rentant,
clar,
sembla que no,
però de cara al públic en general,
m'imagino jo que veuen
que ja es guarda més l'estètica,
els vanos que s'han de repostar,
tot això és amb el que s'inverteix.
I realment,
vaja,
clar,
jo veig el canvi,
també de cara a la gent
que va a veure els nanos,
que la gent està molt més oberta,
abans era una cosa només de canalla,
petita,
que te venia a donar la mà
o que li feia il·lusió
i ara veus moltíssima gent gran
que disfruta molt també
d'anar a donar la mà al nano,
no?
I veus el canvi,
jo he vist molt de canvi també.
La gent ho valora molt més
com un element maco,
no?
Que té una presència,
a part de ser element infantil,
no?
Com a tradició.
A veure,
grana,
tu que tens canalla,
comparteixes aquesta...
I tant.
I a més a més,
jo com que els conec a molts,
vas mirant a veure,
a veure qui em porta la Jogi,
a veure quina porta la Sílvia,
l'Helena,
el Javi,
vull dir,
i vas mirant a veure qui...
i l'encertes amb la...
Sí.
Sí,
a veure,
moltes vegades quan et trobes...
Perquè et saluda,
no?
No,
depèn de com toquen el nen,
ja saps qui és.
Sí,
sí,
a veure,
això ens passa molt...
Vaja,
a molts,
no puc dir de tots,
però si coneixes amb algú,
moltes vegades vas a dir,
hola Arnau,
o hola Albert,
no?
I llavors,
clar,
ells també identifiquen
i se sorprenen
perquè hi ha molts nens
que potser tenen por del nano,
però si tu els hi parles,
com a que la perden,
veuen que realment
la por que tenen,
o sigui,
la racionalitzen una mica
i diuen,
ostres,
no n'hi ha,
per tant,
és veritat
que hi ha una persona a dintre,
no?
Llavors,
això als nens també,
com a que els hi agrada molt
i,
a veure,
i te trobes,
per exemple,
al Vall del Patatuf,
que sempre estan allà
al davant del calvet
i te posos a ballar amb ells,
clar,
bueno,
tots superfeliços,
és que clar,
és una cosa que engresca molt
i agrada molt també,
no?
Sí,
sí,
i al matí de Santa Tecla,
diguem-ne a ofici
el ball de...
ara no sortirà els...
ara no sortirà.
Aquest, aquest, aquest, aquest.
Sí, sí, sí.
Però també s'hi posen...
Antonio, ajuda.
No,
al...
És igual, és igual,
ja sortirà,
també s'hi van posant entre nosaltres,
no, no,
s'hi van posant tothom,
vull dir que...
Dames i vells?
Dames i vells també s'hi posen
a fer la foto,
exactament,
exacte,
Dames i vells també s'hi posen
a fer la foto
i sempre fan una mica de broma,
tothom, tothom,
tothom s'hi va posant.
La veritat és que
és un ambient molt, molt maco
el que es viu a la festa.
Ara està de moda els selfies també,
jo ja ho vaig veure per Sant Magí,
que ens fem selfies,
és molt divertit també, no?
Dius, mira,
també ens posem al dia, no?
Vestida de marquesa,
però fent una selfie,
doncs té la seva gràcia.
Jo ho pots fer,
jo no puc fer-ho, això.
Vaja.
Home, allà dintre,
sí, sí, una foto allà dintre,
clar, no podries treure la mà,
pràcticament, no?
No.
Perquè les crosses
s'adisteu allà,
que pràcticament,
home, heu de pujar i baixar, no?
En funció del que us digui
la persona que teniu,
que esteu aguantant, no?
És a dir,
que a vegades puja una mica
la dreta, puja a esquerra,
com us comuniqueu allà a sota?
No, jo li dic,
per exemple,
salva, estàs bé?
Sí, sí.
O baixa una miqueta,
puja.
Llavors,
el lateral,
que en teoria és el que m'està falcant,
sempre pregunto,
qui me falca avui?
Llavors me diu,
jo ho sé,
l'Albert o el Joan.
Dic, vale, vale.
Jo,
si no et demano res,
no cal, eh?
Vale, vale.
Llavors dic,
fa i Albert,
llavors ell sap que...
Però és això,
és entrar una miqueta,
baixar,
pujar i aguantar.
Quins castells has falcat últimament?
A l'assaig?
No,
o a la plaça,
o a la plaça.
A l'assaig,
a l'assaig,
que si en sabrem...
El 4 de 8.
No ho dirà,
no ho dirà, eh?
Sí, sí.
4 de 8,
intents de 3 de 8,
5 de 7,
4 de 7 amb l'agulla,
7 de 7,
9 de 7,
l'únic que no entro és el 2,
perquè els baixos que entren són molt baixets.
Llavors, clar,
jo m'hauria d'acotxar molt.
I es nota,
no sé,
el 4 de 8,
per exemple,
es nota el pes, o no?
Sí.
L'últim assaig,
que vam tancar el 4 de 8
i vam pujar fins als dos us col·locats,
la noia que va amb mi
em fa,
diu,
uff,
dic,
és que és un pis més,
això, eh?
Clar,
el 2 de 7
és molt tècnic,
però va poca gent,
però el 4 de 8
és un pis més
del que fem normalment nosaltres,
i es nota.
i el que deia la Lluïa,
l'assaig,
quin s'ha esfalcat l'assaig últimament?
No,
aquest és el 3 de 8.
No,
el 3 de 8 no el tirarem.
No,
el 3 no,
eh?
No.
El 4,
potser sí.
El 4 sí?
Doncs Santa Tegla,
eh?
Recordeu que també a Santa Tegla
podreu seguir en directe també per Tarragona Ràdio
amb les 4 colles de la ciutat
i amb aquest 4 d'avui,
no?
Sempre i quan avui
la gent vingui a l'assaig.
Això és important també,
eh?
Necessitem 30 persones més
per poder col·locar la canalla dalt.
O sigui,
l'hem fet net,
el castell,
però necessitem,
per favor,
30 persones més
per poder acabar de dir
tanquem la pinya
i amb seguretat
podem posar la canalleta dalt.
Perquè això està fet ja.
Doncs aneu a l'assaig
i a més a més,
si aneu i voleu una camisa,
potser avui no,
però una samarreta segur,
no?
Samarreta de falcam.
Una samarreta de la xiqueta del serrallo
o feu-vos de la colla,
clar,
si seria...
No, no,
si només que vingués la gent
que és de la colla,
o sigui,
la gent que vindrà per Santa Tegla
a la diada,
que baixi avui a assajar.
Ja està,
no demanem res més,
imagina't.
Perquè sabem que la gent ve.
Bueno,
però si es volen apuntar poden, no?
No,
i si es volen apuntar més gent i tant,
cap problema.
De tots els actes que tindrem aquests dies,
en quins gaudeu més?
Quin és aquell que no es perdeu mai?
O són d'aquells que aneu al programa demà
i aneu fent d'una a l'altra?
Aneu alternant?
Com ho feu, això?
Com a protagonistes o com a...
Les dues coses.
Tarragonins.
És que els que formeu part d'entitats,
a vegades la festa l'heu de mirant des de la barrera,
vosaltres des de dins el nant,
vosaltres des de les pinyes,
però...
Nosaltres el gaudim més perquè tenim més temps.
Vull dir,
fora de...
Jo, per exemple,
com a expectadora,
l'anada d'ofici i la baixada d'ofici.
Perquè des de petitets,
m'uns fills,
anàvem perquè és l'únic moment
que pots veure perfectament
tot el seguici,
com puja i com baixa
i pots gaudir de la festa.
I com a castellera,
el Pilar Caminant.
Per mi.
Com a mare de...
Mare i dona
de Campujat,
el Pilar Caminant.
Per mi, el Pilar Caminant.
I com a tarragonina.
Vindries.
A mi em passa una cosa
que m'imagino que deu passar a molta gent,
també,
que és que segons l'edat que tens,
disfrutes d'una cosa o d'una altra.
Jo recordo quan era joveneta,
evidentment,
l'empalmada del dia 22,
que ho comentàvem abans amb l'Anna,
que després feien la sessió de cinema
perquè ja s'havien acabat les barbenes
de la plaça La Font
i del Camp de Mar.
I sempre acabaven amb gris.
I sempre acabàvem veient les pel·lícules,
els quatre,
que em palmàvem.
Ara que tinc canelleta,
quan érem petitets,
la processó el seguici,
és el que més ens agradava.
El dia de la Mercè també l'hi he disfrutat molt,
però ara potser m'acosta més
entre que els nens van a l'escola,
molts dies ja no tenen festa com abans.
I jo el que m'agrada molt també
és l'anar d'ofici,
m'agrada molt.
La sento molt, no?
És una cosa que sents molt.
Però, vaja,
és que hi ha tantes activitats
que tens per triar i per remenar.
És que,
segons l'any,
t'ha de gust una cosa o una altra, no?
I els sentons,
tant un com l'altre?
És que hi ha moltes activitats,
tant,
a veure,
amb el seguici,
i és bàsic,
és Santa Tecla,
diguem-ne,
almenys per mi,
Santa Tecla,
perquè és una cosa que és cada any,
però és l'únic moment,
diguem-ne,
que ho pots veure.
I llavors això és,
per mi,
és Santa Tecla.
Tot l'altre,
són moltes activitats,
molt interessants,
moltes vegades estaria bé que potser
les poguessin espaiar una mica més
amb el temps,
perquè probablement podríem gaudir-ne
de moltes més coses durant l'any
a Tarragona,
i llavors,
clar,
són els dies que són a Santa Tecla
i a vegades no pots abarcar moltes coses,
i llavors et deixes coses que dius,
això estaria molt bé de poder-les veure
i no les has pogut gaudir,
no?
Però,
bueno,
d'altres també participes d'altres coses,
també cato en una coral,
també fem un concert,
vull dir que,
vulguis que no.
Quina coral?
Del Corso de Tarragona.
Ah, molt bé.
Sí,
el dissabte fem un concert a les 8 del vespre,
si voleu bé.
On el feu?
A les carmelites descalces
de la part alta.
Ah, molt bé.
Sí.
Antonio,
com anem,
a les festes?
Jo,
jo a la professora sí,
el resto ja no,
jo sóc gran
i els genolls no aguanten
per anar a això a l'espai i fes.
Tinc,
de fet,
de ninyero,
perquè la gent pugui anar
amb els chiquets,
doncs...
Els sàvis els haurien de fer un monument,
els sàvis i les sàvies,
és un monument.
Ah, potser sí, potser sí.
A tots els sàvis i l'havies de Catalunya
els haurien de fer un monument,
però tan gran com a...
a les sàvies de la tecla
els castells
i després a la tarda
el professor ja està.
I és el que em toca a mi.
Toca res més.
Sou d'esmorzar consistent
aquests dies,
allò d'esmorzar,
perquè el dia de Sant Tregla,
el dia d'anar d'ofici,
si fas un tom per allà,
pel carrer Sant Llorens,
i per allà a la part alta,
veus allò,
baixos que s'habiliten
com a esmorzar espontanis,
no?
I s'esmorza allò
que tenen cargolins...
Els nanos,
de fet,
és l'única sortida que fem,
un bon esmorzar,
que el president sempre ens cuida molt,
i aquell matí
fem un bon esmorzar de forquilla,
algun any hem fet espineta
amb cargolins,
fins i tot,
i és aquell dia
que aprofitem molts
que potser aquell dia
no porten nano,
però venen a veure'ns
o porten l'aigua
o ens ajuden a vestir,
desvestir,
i allí ens trobem molts també,
no?
Gent que abans em portava
i ara potser ja no,
pel que sigui.
De fet,
és el dia que surten les dones
en principi al matí,
no és que les dones
no surtin els altres dies,
però una mica
s'ha acabat instaurant
que és la sortida
de les dones,
perquè en principi
era més curva,
és només anar
de la plaça de la Font
fins a la catedral,
llavors aquest recorregut
és petit,
i normalment
al final deia,
és que jo
tot a la cercavila Santa Tecla
no la podem fer,
i llavors
més o menys
s'ha anat
fent una mica
de tradició
dintre dels portadors
que és el dia
de les dones,
el que passa és que després
ja els hem fet
un afegitó
que després anem a fer
una fotografia
allà al balcó
llavors també allà
pateixen una mica de calor,
però bueno,
la veritat és que
és el dia que aprofitem
per anar a esmorzar.
Sí, sí,
aneu tots a esmorzar,
però eh tots, eh?
Sí, sí,
els altres també els hi apuntem.
Hi ha algú que
no ha portat l'Anu
però s'anima també.
Per cert,
la companya,
l'Elena Gavaldà,
quin nano porta?
L'Anna Medina.
No, l'Elena Gavaldà no és...
Ah, bueno,
quin nano porta.
Depèn també del...
Sí, sí,
depèn, depèn.
M'assembla que ella...
La pagessa, no?
Ara t'anava a dir,
dels que més s'ha portat
és la pagessa
perquè són els més...
bueno,
més saig,
dels que es porta
millor també.
Sí.
Molt bé.
Anton,
gràcies per acompanyar-nos.
Anton.
A vosaltres per invitats.
I també per permetre
que ella, doncs,
estigui a la colla,
eh,
els xiquets del Serrallo
que també aneu a esmorzar, eh?
Jo no,
a mi no m'entra res.
No.
A mi el dia a Santa Tecla
no m'entra res.
I el dia abans,
i el dia abans,
com és la nit,
allò abans d'anar a dormir
el dia abans de Santa Tecla?
aviat a casa.
Aviat a casa.
Vull dir,
hi ha castells.
Hi ha nervis el dia abans?
Hi ha nervis
al moment que puges
des de casa
fins a dalt,
que vas pensant,
vas...
Sí que hi ha nervis.
En el que estàs allà,
dius,
doncs, bueno,
com diuen els espanyols,
Valorri al Toro,
doncs, vinga,
aquí estem noms.
Però, sí,
passes molts nervis.
I més el que diem
quan te puja gent del...
de casa, vaja.
Sí, sí.
I en la vostra casa,
el dia abans,
el dia abans de sortir?
No.
Crec que el neguit
està en els 10 minuts
abans de vestir-nos,
que esbarallem,
a veure qui és.
Qui porta aquí.
No, no.
No, perquè això,
sortim de casa ja sabent,
tenim una graella
molt ben confeccionada,
ja sabem cadascú
què ha de portar,
perquè les sabates
canvien en funció
del nano que portes.
Però, sí que és veritat
que 10 minuts abans,
clar,
s'hem de vestir,
s'hem de posar el nano.
Quan menys estona
portis el nano,
millor.
Què vol dir això?
Que el que primer es vesteix,
primer li posen el nano.
I hi ha més d'un
que s'escaqueix
una miqueta,
però bueno, no.
El primer que es desvesteix,
evidentment,
quan l'arribes a casa.
Vaja.
Molt bé, gràcies per acompanyar-nos,
Anna Aguiló,
Anna i Anton Aguiló,
gràcies.
Records dels altres,
que no han pogut venir,
records.
Sí, sí, sí.
De part de Tarragona Ràdio,
també l'Anton Salvador
i la Joji Ford,
gràcies.
I ara, quan veiem els nanos,
quan mirem els nanos,
ho veurem,
us veurem les cares.
I també,
quan mirem les pinyes,
quan mirem la pinya
de les xiquets,
també la veurem amb ell a sota.
Ja t'imagineré
per allà a sota,
per algun lloc.
És més fàcil veure-la amb ell
que a mi.
A l'Anton?
Doncs ja també ens hi fixarem.
Gràcies i bona Santa Tecla.
Bona festa major.
Gràcies a vosaltres.
Un pot tolana.
Gràcies.