Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Sintonia fresca que ens serveix per obrir un dels espais més frescs també de la programació de Tarragona Ràdio,
almenys del matí de Tarragona Ràdio, amb la calor que avui continuem suportant a Tarragona.
No sabem si també deu fer calor hores d'ara al municipi, al poble, a la vila de la qual avui parlarem.
Vanessa Fernández, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies, primer que tot per acompanyar-nos a la secció Estiuejant,
amb aquesta secció viatgera, amb aquesta secció que ens ajuda a descobrir també indrets, pobles, municipis de la nostra geografia.
Deu fer calor ara mateix al Canadre, tu creus?
Molta calor.
Sí?
Sí, sí, sí.
És una cosa generalitzada, no s'escapa aquí ningú.
És més soportable, però fa molta calor. 37 graus i no baixa, eh?
37 graus?
Sí, sí, sí.
Molt bé. Has mirat inclús la...
És que tinc a meus pares, meus pares estan allà amb els nens ara.
Tens contacte directe allà, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Vanessa, on està situat el Canadre? Com l'ubiquem?
A veure, el Canadre és un poblet molt petitet, que està, bueno, està a la Rioja, però està a propet de Logroño, que és la ciutat més coneguda, que està a uns 32 quilòmetres, està entre Calahorra i Logroño.
Estem parlant de la Rioja, doncs.
Sí, Rioja, sí, sí.
Molt bé.
El Canadre, de quants habitants?
Doncs té uns 700... Més no en té, eh? 700, 700 i alguna cosa.
No, perquè ens fem la idea també de com és el poble, no?
Sí.
Per què al Canadre? Per què has escollit al Canadre? Per què ens véns a parlar avui del Canadre?
Això és curiós perquè jo no soc de la Rioja, jo he nascut a Bilbao i tinc tota la família a Bilbao.
El per què del Canadre va ser perquè la meva cosina més gran, que ara té a prop dels 50,
doncs en aquella època on ara tots els nens pateixen de bronquitis, ella tenia catarros
i el metge del poble, o sigui, el metge d'allí de Bilbao, li va dir que havia d'anar-se al poble del Canadre,
un poblet de la Rioja, on era el més sac que hi havia més a prop de Bilbao.
Ostres!
I francament és així.
És a dir, que el poble, en aquell moment, li van recomanar per un tema de...
De catarros, de bronquitis, sí, sí, totalment, sí, sí.
Un tema terapeutic.
I de fet, bueno, no hi ha indústria, és totalment agrícola i, bueno, realment se respira sa.
Clar, aquest ambient, no?, que a tots, evidentment, ens agrada.
Sí, sí.
I des de llavors, evidentment, doncs hi ha aquest vincle, no?, aquest fort vincle amb el Canadre.
Ah, això mateix.
Mons avis, bueno, van agafar una caseta allà i llavors estiuejàvem allà.
Jo estic educada així, o sigui, jo, mons pares aquí han treballat tots dos i llavors,
doncs a mi sempre m'enviaven amb uns avis i passàvem allí, doncs tot l'estiu,
que és el que jo estic fent ara amb uns fills, no?, que marxen amb els avis allà, sí, sí, sí.
Quin és el primer record, si és que el tens o si el conserves, del Canadre?
No sé si quan hi vas anar és molt petita per primer cop.
A veure, sí que era petita, jo ara el que faig és, estic recordant a través de mons fills i ho veig una mica diferent.
Jo quan anava al Canadre era exclusivament per veure la família.
Jo m'he criat aquí a Tarragona, ens hem criat mons pares i mons germà i jo sols aquí a Tarragona
i, bueno, jo vaig néixer a Bilbao però a mon pare el van traslladar i llavors, bueno, doncs estem aquí sols.
i llavors, per mi, anar al Canadre era trobar-me amb la meva família.
A mi me venien a buscar totes les nenes del poble i jo no volia estar amb elles.
Jo volia estar amb uns tiets, amb uns avis, amb uns cosins, que al final tenen aves, no?
En canvi, uns fills no veuen amb uns pares.
Tot el dia volten, totalment.
Ells han fet ja els amics allà, tenen la seva colla.
Perquè ells ja, quan, bueno, jo ja les baixes de maternitat les he passat allà, ja.
O sigui, ells ja s'han criat allà, jo vaig anar més gran.
Molt bé.
Amb quina edat vas tu per primer cop a...?
Jo diria que tenia...
Més o menys, eh?
Sí, sí, jo diria que potser tenia l'edat de mon fill gran, ara que té 11 anys.
11 anys.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I què recordes d'aquella primera vegada així?
Clar, jo...
El primer moment, no sé, una olor, una imatge...
El monte de la botella.
El monte de la botella.
Sí, per mi és un dels llocs emblemàtics.
Jo llavors pujava, és una muntanyeta petiteta,
a les afores del poble,
que pots anar passejant, pots anar amb bici,
però, bueno, doncs jo les pujava cada dia amb uns tiets.
I amb uns tiets, i jo els hi passava, doncs, molts, molts metros per davant d'ells, no?
I ara pujo jo amb un fill i m'he deixat baix, eh?
perquè, bueno, és un retrocedir, no?, a la infància molt xulo, molt xulo.
Potser a algú li sonarà al Canadre, i ara ho comentàvem també fora de micròfon amb la Vanessa,
perquè és el poble on hi ha l'alcalde més jove, deies, d'Espanya.
D'Espanya, sí, sí, sí, té 24 anyets, es diu Pablo,
i, bueno, té un grupet d'amics, companys, de tot,
que ronden entre els 18 anys al més petit,
que és el que juga a futbol amb un fill gran,
i 35 anys al més gran, o sigui, hi ha una mitja d'uns 25-26 anys.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Un poble que, per cert, també, evidentment, ara anirem parlant de la cultura,
de la importància també de tots aquests elements,
però com el definiries a nivell geogràfic, a nivell físic?
És a dir, quan arribem, quina és la imatge que ens hauríem de fer d'aquest poble, del Canadre?
A veure, és...
Com són les seves cases, com és la seva holografia, la seva geografia?
A veure, en aquest poble, jo ara últimament,
que és quan hi va i més sovint, que anem a Setmana Santa i anem a l'estiu,
te trobes amb gent molt gran,
però gent jove que s'hi queda al poble, que és curiós.
Sí, perquè aquests pobles sembla que la gent jove tendeix a marxar,
a cap a ciutat, que és un dels grans problemes avui dia, precisament, dels pobles,
que es fan grans amb la seva gent gran.
Això mateix.
O sigui, hi ha cases que estan buides, totalment buides,
a punt d'esfonsar-se, que dic jo,
perquè, bueno, és un poble que es guanya molt bé la vida
i que no tenen per què vendre,
llavors es queden tancades les cases.
O sigui, és un poble vellet,
són casetes tot...
O sigui, no hi ha carreteres,
o sigui, no hi ha voreres,
és tot molt a peu pla,
i, bueno, està justament al mig
de lo que és... O sigui, hi ha el riu Ebre,
que passa molt a propet,
i després hi ha el viso o el monte a la botella,
que és on dista, no?, les dos.
O sigui, és un poblet una miqueta...
Bueno, doncs no té gaire cosa,
pels que venim de fora,
possiblement, perquè jo no sé,
jo per mi la Rioja,
tothom quan va a la Rioja és vi,
bodegues i vi.
Sí que n'hi ha vi,
sí que n'hi ha bodegues,
evidentment, que es poden visitar
a la Mar de Maques,
però jo realment faig vida de poble,
perquè aquí ja tenim Tarragona,
no és que sigui la gran ciutat,
però comparat amb el Canadre
és una gran ciutat, no?,
i fem vida de poble, totalment.
Tu ara diies, no hi ha res,
segur que té moltíssims encants
al Canadre, no?,
i tu ara ho deies,
fas vida de poble,
com és la vida allà?
Doncs allà és una vida
molt tranquil·la,
et poden despertar els tractors
de les cases dels costats
que van a treballar,
i ben aviat, no?,
i ben aviat, a les 6 de la matinada,
però, bueno,
és una vida molt tranquil·la,
es menja molt bé,
la gent és molt oberta,
molt maca,
a nosaltres, bueno,
de fet, com que som els estrangers,
som els catalans,
doncs ens tracten molt bé,
cada dia ens donen verdura
que porten de l'hort,
i tot això,
o sigui que estem molt a gust.
És aquella manera de fer,
no?,
dels pobles,
on sembla que la solidaritat,
no?,
el compartir,
aquell hort, no?,
o de dir,
ara et porto verdura,
ara tinc un animal
que ha fet això,
encara és vigent, no?,
aquesta pràctica,
el que tenim de pobles.
Parlem ara d'interests
i ens comentaves
aquest monte de la botella.
A veure,
doncs el monte de la botella
realment és una muntanyeta
molt petita,
apartada del poble,
del que és el poble
on viu la gent,
i, bueno,
està acompanyat
de tot un
viso,
que també li diuen,
que és un dels llocs
també emblemàtics,
per on se pot
passejar,
anar en bici,
vull dir,
jo me'n vaig molt amb els nens
i passegem per allà.
De fet,
està molt apropet
d'un poble
que es diu Lodosa,
que ja pertany a Navarra
i està a 4 quilòmetres i mig,
vull dir,
que al final
és molt pla,
és molt pla
i, bueno,
per mi el monte de la botella
és això,
tinc el record
que cada dia anàvem
i jo guanyàvem uns tiets
i ara
mon fill m'ho guanya a mi.
Molt assequible també
el poble,
el monte,
perdó,
per pujar-lo
i per fer passejades,
imagino, no?
Sí, sí, sí,
sí,
té una miqueta
de desnivell
però és molt accessible
i, bueno,
és una cosa diferent, no?
Cap allà
te'n vas al monte
i jo cada dia
també vaig al riu Ebre,
a l'Ebre,
allí pesquem,
allí hi ha barbacoes,
o sigui,
està tot molt ben muntat.
Abans de continuar
m'agradaria fer
una petita aturada
a la secció
perquè la Vanessa
ens ha proposat
escoltar també
una cançó
que parla,
precisament, no?
Sí.
del Canadre.
Sí, sí, sí.
Qui és el grup?
Què sonarà?
El grup és de Vicio
i, bueno,
el cantant
és el germà
d'una de les concejales
que ha sortit ara,
o sigui,
que va vindre
a la boda
d'un germà
i molt amiga meva,
sí, sí, sí.
És a dir,
que la reacció
que tens amb el Canadre
és molt, molt, molt directa.
Molt directa.
Com ara ens explicaves
i, evidentment,
aquest fort vincle.
Escoltem,
si et sembla,
la cançó
i a veure si aconseguim
fer una radiografia
també del poble
amb aquest grup de Vicio,
que no són els de Vicio
que ara potser estan de moda
a aquest grup madrileny,
sinó que és aquest grup
del Canadre.
Fins demà!
Fins demà!
Nunca quise ser
ni más ni menos que nadie
tan solo ser
yo mismo
no dejar
manipularme.
Sé que a veces
me puedo equivocar,
pero lo que no puedo
es tenerme
que callar.
Ya no tengo miedo,
miedo a caer,
ya no tengo miedo
a perder.
Ya no tengo miedo,
miedo a caer,
ya no tengo miedo
a perder.
la escuela de la calle,
fue la que me enseñe,
a pensar cómo pienso,
a hacer lo que soy.
en el colegio,
en el colegio,
sin que me aburrí,
ya no tengo miedo,
ya no tengo miedo,
esas explicaciones
no eran
no eran
para mí,
ya no tengo miedo,
miedo a caer,
ya no tengo miedo,
miedo a caer,
ya no tengo miedo,
13 minuts,
ens separen de les 10 del matí,
estem amb la Vanessa Fernández
parlant del Canadre,
aquest poble com dèiem a tocar
o ubicat entre Calahorra
i Logroño.
Vanessa,
l'escola de la calle
es diu aquesta cançó.
Sí,
el vídeo és molt...
Que intenta transmetre.
Sí,
explica'ns,
per la gent que no...
que ara no tingui el cap el vídeo,
després ja el linkarem,
l'enllaçarem al Facebook
i al Twitter,
però què es veu al vídeo?
Es veuen els indrets més...
Per mi també...
On jo freqüento més el poble,
o sigui,
surten...
Bueno,
hi ha les escoles,
hi ha la part del riu,
hi ha la part del regadiu,
o sigui,
es veu una miqueta
la plaça del poble,
evidentment,
i tot,
el bar d'on surten,
vull dir,
es veuen els indrets del poble.
Un poble és com una escola del carrer?
la vida al poble,
o la manera de viure,
de fer dels pobles?
Sí, sí, sí, sí,
sí, perquè jo això amb uns fills ho noto,
o sigui,
aquí per anar a tot arreu,
anem inclús de la mà,
per creuar i demés,
i allí van sueltos,
o sigui,
els nens són molt més espavilats,
estan molt més sueltos,
i, bueno,
s'ho saben molt,
s'ho saben molt.
Es veuen encara allò,
aquella imatge típica
de nens pel carrer,
jugant a pilota,
que aquí a la ciutat
és molt complicat,
vaja,
és pot,
perquè també hi ha espais,
entenc,
habilitats,
però no és més complicat.
Sí, sí,
però allí estan pel carrer,
allí estan pels carrers,
estan a la plaça del poble,
sí que hi ha
el recinte on hi ha la piscina,
que hi ha per jugar a pilota,
hi ha el frontó ni de més,
però hi ha nens jugant al poble,
o sigui,
a la plaça del poble,
ja sigui corrent,
ja sigui a pilota,
ja sigui fent coses que,
bueno,
que deixem-ho aquí.
Una banda són els nens,
la canalla,
com viuen al poble,
que pel que ens expliques,
doncs,
és també una experiència fantàstica,
i deies abans que ens sobtava,
al començar l'entrevista,
que el jovent,
no marxa del poble,
o no tot marxa del poble.
És curiós,
és curiós perquè jo
no hi podria viure allà.
Per què?
Doncs perquè és una vida massa tranquil·la,
jo crec que estem acostumats
a un ritme,
i allà és tot molt lent,
el dia es fa molt lent,
de fet,
els nens al col·le
ja van només al dematí,
que això també ho volen implantar
a tota Espanya,
però costa,
allà ja van només al dematí,
llavors què fas a la tarda?
Però és que aquí hi ha moltes mares
que no treballen,
perquè són els homes
els que treballen al camp,
i llavors
és una altra vida.
Clar,
nosaltres aquí
la majoria de dones
som treballadores,
i clar,
costaria,
a mi me costaria molt
adaptar-me a viure al poble,
però me sorprèn
que joven que és joventut,
potser estudien a Saragossa,
a Pamplona,
on sigui, però se queden al poble.
I tenen
un futur al poble, que potser seria
el tema que els preocupa?
Doncs jo crec que
si no s'hi volen
dedicar a
portar el cultiu,
el tema agrícola amb
els pares, clar, doncs
hi ha menys possibilitats, però jo crec
que és gent espavilada i
el groño, que al final és com
Tarragona, està a mitja hora.
Llavors no crec que hi hagi problema.
Parlem de...
Ara parlem de la música, d'aquest grup
dels de vició.
Té importància la música al poble,
al canadre? Hi ha formacions musicals,
hi ha cultura de la música, hi ha tradició?
Hi ha tradició.
A mi m'ho sorprèn, perquè és això, són altres
tradicions, no?
Allí, els nens de 18-20
anys, que aquí, per exemple,
pocs s'hi dediquen
al ball, al teatre
i de més, o sigui, és una minoria,
allí és tot el poble.
I poden ser que són traviesos,
però és que realment després estan fent això,
no? Que dius...
Però clar, és el que hi ha al poble,
o sigui, s'hi fan molt al poble.
Molt bé, és una altra
faceta també d'aquest poble.
Sempre ens agrada comentar també
el tema cultural, el tema musical
i el tema gastronòmic, també,
que som de bon menjar també aquí a la secció
a l'estivejant.
Quins serien els plats típics
o la gastronomia tradicional del canadre?
A veure, nosaltres allà
hem de fer molt d'esport
perquè allà s'hi menja molt bé,
es veu molt bé també.
A mi el que més m'agrada
són les patates a la Riojana,
que jo aquí també els hi fa ja als nens,
no?
I hi ha molt de...
Putxero, que es diu.
Putxero.
Putxero, ja poden ser
alubia negra
o garbanzo
amb totes les seves històries, no?
O sigui, són plats així
i contundents.
I després la carn allà
és molt bona també.
Molt bé.
Així que la recepta estrella
tu et quedaries amb les patates a la Riojana.
Sí, sí, sí.
I amb un bon tall de carn
i un bon got de vi
que allà tu deies,
que el vi té també importància.
Té importància al poble o no tanta?
El tema dels cellers i del vi.
Perquè potser és el vi
tendim a generalitzar
i no sé si en aquest cas...
No, en aquest cas jo crec
que és més agrícola
i d'oli, saps?
O sigui, l'oliva per l'oli.
No tant pel vi.
Potser no dona tant
per fer vi.
Potser sí que hi ha
algunes cases que sí,
però la gran majoria
viuen del regadiu,
del tema agrícola.
Molt bé.
És, evidentment,
la història,
és la gent,
l'entorn del Canadre.
a la zona,
destacaries alguna cosa més
a banda del poble?
Que estigui a tocar,
que diguis,
mira, això ho visitàvem quan...
Sí, nosaltres,
visita obligada
quan anem,
és Arnedo,
Arnedillo,
hi ha unes pozes
que, bueno,
estan a prop
d'un lloc termal
i, bueno,
allí t'hi poses
i passes el dia, no?
Bueno, Arnedo també
és la ciutat de la Sabata.
El calçat està...
Bueno,
ho creen allà,
ho fan,
fabriquen
i llavors, bueno,
doncs està més bé de preu.
I, bueno,
Logroño,
carrer Laurel,
espectacular,
no es pot dir,
és el carrer Laurel
de Logroño,
no?
Tot de tapetes
i de vi,
o sigui,
en lloc obligat,
sí o sí.
Déu-n'hi-do.
És a dir,
que tenim també
unes bones recomanacions
i, home,
ja que visitem la zona,
perdó,
ja que visitem la zona,
no?
Doncs també,
evidentment,
visitem Alcanadre,
però també podem aprofitar
i veure
algun altre poble
i algun altre indret,
no?
Sí, sí,
és que està molt ben situat,
o sigui,
és poblet petitet,
però està molt ben situat.
Doncs aprofitarem també
per visitar-ho.
Vanessa,
no sé si ens deixem alguna cosa,
perquè,
Déu-n'hi-do,
el repàs que hem fet ja
al poble,
a la zona.
Doncs no ho sé,
jo,
simplement retornar,
tornar a dir,
no?,
que per mi,
més que el poble en si,
perquè,
perquè no hi hem vist,
o sigui,
no hi hem nascut ni res,
és com ho estan vivint
mons fills ara mateix,
o sigui,
que és tot l'any
i quan irem al Canadre
i quan anirem al Canadre
i quan anirem,
o sigui,
passen l'any
pensant en el Canadre.
Doncs ara estan allà,
no?
Deies que estan allà,
gaudint de l'estiu.
Sí, sí,
fins a finals d'agost,
més o menys,
a mitjans d'agost,
el 14,
el 20,
són les festes del poble.
Què se sol fer per les festes?
Doncs...
Quina és la tradició?
Doncs allà,
bueno,
tipus pamplona,
xupinazos i demés,
a petit nivell,
i després el que es fan molt,
tasts,
ja poden ser de xampinyons,
o sigui,
coses que...
torrijes,
pamoli,
provenolis,
o sigui,
fa una miqueta de tot.
I hi ha moltes activitats,
tant per nens
com per gent gran,
i, bueno,
la setmana és aquesta,
del 14 al 20 d'agost,
com la majoria de pobles,
però en aquest poble
durant el mes de juliol
ja es preparen les bodegues,
que són com unes petites casetes
que es fan a les colles,
i, bueno,
mon fill ja fa dos anys
que té bodega
i a mi ja començo a patir una mica
perquè, clar,
bueno,
és complicat,
aquí els tenim com a més retinguts,
no?
Però també de tot s'aprèn,
eh?
Sí, sí, sí.
Amb moderació
i, evidentment,
fent les coses amb seny,
sí,
i, doncs, així.
Vanessa Fernández,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquest matí
a l'Estuejant.
Ens has fet agafar ganes
de visitar la zona,
de visitar el Canadre
i d'anar-hi a Estuejar
i a passejar pel Monte de la Botella.
Vanessa,
un plaer.
Gràcies, igualment.
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La escuela de la calle
Fue la que me enseñó
A pensar cómo pienso
A hacer lo que soy
En el colegio
Siempre me aburré
Esas explicaciones
No eran para mí
Ya no tengo miedo
Miedo a caer
Ya no tengo miedo
A perder
Ya no tengo miedo
Miedo a caer
Ya no tengo miedo
A perder
Un recuerdo frases
Aún recuerdo frases
De aquel profesor
Eso sí que falta
A la educación
A compañeros
Solía escuchar
Ese bicho raro
¿Cómo acabará?
Ya no tengo miedo
Miedo a caer
Ya no tengo miedo
Miedo a perder
Ya no tengo miedo
Miedo a caer
Ya no tengo miedo
A perder
Ya no tengo miedo
Miedo a caer
Ya no tengo miedo a perder
Ya no tengo miedo, miedo a caer
Ya no tengo miedo a perder
Fins demà!
Fins demà!