A prop dels 7 minuts passen ara de les 11 del matí.
Encetem la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
del magazín matinal de la Ràdio de la Ciutat,
amb l'espai Curar-se en Salut,
aquesta secció que ens acompanya cada dimecres
a aquesta hora del matí
per parlar amb els proveïdors sanitaris de la ciutat.
Aquest dimecres dedicarem el programa
a parlar de transplantaments, de donació.
Ho farem amb la cap del Servei de Medicina Intensiva
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Saludem la doctora Maria Bodí.
Doctora Bodí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
L'excusa, diguéssim, o la premissa sota la qual
obrim aquesta conversa, és que dijous passat
es va fer una jornada precisament sobre transplantaments, no?
Així és.
Sobre transplantaments i donació.
Donació d'òrgans i transplantaments,
nou temps, noves accions,
al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Com va aquesta jornada?
Quina avaluació en faríem?
Doncs jo faria una avaluació molt bona,
perquè vam tindre a prop de 100 professionals
que van assistir a la jornada,
i això jo penso que tradueix un interès
per part de tots els professionals implicats
als nostres centres en el programa
de donació i transplantaments.
Quan parlem de nous temps,
noves accions,
a què ens estem referint?
Alguna cosa canvia amb el tema de la donació,
dels transplantaments?
Ja no es perceben com abans?
Hi ha d'haver un canvi de paradigma aquí?
O què és exactament el que voleu transmetre?
Bé, en realitat,
no és que canviï el temps,
sinó que hi ha una evolució en el temps, no?
I que l'evolució de la donació de transplantament
a Tarragona i arrel del món
ha anat canviant els darrers anys
i això fa que haguem de prendre decisions
en quant a buscar noves accions
per millorar, augmentar sobretot,
la disponibilitat d'òrgans per a transplantament.
La idea és intentar arribar a l'autosuficiència
que tots els pacients que estan en llista d'espera
finalment es puguin transplantar.
Com els resultats dels transplantaments
són bons, les teràpies immunosupressores
també s'han avançat,
evidentment augmenta el número d'indicacions
per a transplantaments de tots els òrgans.
Llavors, per donar cobertura a aquestes necessitats,
evidentment hem de millorar les accions
de cara a augmentar aquesta disponibilitat.
Si augmenten els transplantaments
o si almenys augmenten aquestes indicacions,
també cal augmentar la disponibilitat d'òrgans,
és a dir, també la disponibilitat de donants.
Així és.
De fet, una evidència clara els darrers anys
és que s'ha estabilitzat el número de donants
en mort encefàlica.
Què vol dir això?
Doncs que l'origen més habitual d'òrgans per a trasplantament
era pacients que morien a les unitats de crítics
en situació de mort encefàlica
per patologies neurològiques molt greus.
als anys 90, la majoria d'aquests tipus de donants
eren pacients que morien en situació de mort encefàlica
per accident de trànsit o per accidents laborals.
I això ha canviat.
O sigui, ha disminuït de forma molt, molt significativa
aquest tipus de donant.
Per exemple, a la província de Tarragona,
el 2013, no va haver cap pacient
que morís en situació de mort encefàlica
per un traumatisme cranioencefàlic.
Ha canviat totalment el perfil del donant
i abans era un donant freqüent
el pacient que moria
després d'un traumatisme cranioencefàlic molt greu
i ara la majoria de donants en mort encefàlica,
que ja et dic que és l'origen més freqüent de donació,
doncs són pacients que moren a les unitats de crítics
per malalties vasculars molt greus.
És a dir, que hi ha hagut també un canvi
fins i tot amb el donant tipus.
Clar, però això no és que siga nou temps,
és que és l'evolució, no?
I és molt bona notícia perquè realment
ha disminuït molt la mortalitat
per accident de trànsit o accident laboral,
però, clar, evidentment,
això afecta la donació.
Aquesta disminució dels accidents de trànsit,
de la mortalitat en accidents de treball,
precisament ha propiciat aquest canvi
que tu deies ara del perfil,
si és que en podem dir d'alguna manera, del donant.
Clar, així és.
Què passa?
Són pacients més grans
perquè la seva causa de mort
són accidents vasculars cerebrals,
sobretot hemorratges cerebrals.
Evidentment, solen tenir més de 60 anys,
potser ja tenen alguna patologia prèvia
i el número d'òrgans que es pot extreure
d'aquest tipus de donant
és un número inferior
al número d'òrgans que es pot extreure,
evidentment, d'un donant més jove.
Però, bé, què fem?
Doncs, per donar cobertura
a aquelles persones que necessiten un trasplantament,
evidentment, hem de recórrer a altres orígens,
a altres objectius.
I aquí és on ens vam centrar
a la jornada que comentaves la setmana passada.
Al principi.
Quins serien aquests nous orígens?
És a dir, d'on extreiem, per dir-ho d'aquesta manera,
els òrgans que ens fan falta per als trasplantaments?
Després parlarem també de dades, de xifres,
però si no són d'aquests donants tipus
dels quals ara parlàvem,
d'on provenen els òrgans?
Mira, per una banda, aquest donant tipus,
que tu defineixis molt bé,
segur que podem millorar el procés, no?
I per una banda, hem de continuar
implicant a tots els professionals de l'hospital
que poden, d'alguna manera,
ajudar-nos a detectar aquest tipus de donant
i millorar el procés.
Sobretot des d'urgències
i des de les unitats de crítics.
O sigui, per una banda,
millorar el procés del que ja estem fent,
d'aquest donant tipus que tu deies.
I altres vies per millorar
aquesta obtenció d'òrgans per a trasplantament
serien dos.
Una, la donació de viu,
que és evident que els darrers anys,
sobretot aquí al Camp de Tarragona,
s'ha fet una promoció molt activa
de la donació de viu
i això ha donat fruits.
I ara, com dius, parlarem també d'edats
i ho podem explicar.
O sigui, donació de viu, de ronyó,
parlem en concret.
I per una altra banda,
altres tipus de donació de cadàver,
o sigui, donants,
quan ja ha mort
una persona
per una malaltia a l'hospital,
que per comptes de morir
en situació de mort encefàlica,
la causa última de la mort
ha sigut l'aturada cardíaca.
Llavors,
una altra via seria
que pacients que moren
en determinades circumstàncies
que fan possible
que l'extracció dels òrgans
estigui molt propera
al moment de la mort
perquè no pateixin aquells òrgans,
doncs aquell tipus de pacient
que moren en aquestes circumstàncies
també pugui donar,
encara que no moren en mort encefàlica,
sinó que moren a sistòlia,
en l'aturada cardíaca,
pugui donar els seus òrgans.
Hi ha diferència
quant a l'aprofitament,
després, si m'ho permets dir-ho així,
dels òrgans,
de la mort encefàlica
a la mort per l'aturada cardíaca?
Sí, sí que hi ha diferència.
I parles molt bé dient aprofitament
perquè es parla així,
o sigui, l'índex d'aprofitament
és el número d'Òrgans
que s'extreuen de cada donant
i, a part,
d'aquells que s'extreuen,
quin és el percentatge d'Òrgans
que finalment s'acaben trasplantant?
Doncs sí que hi ha diferència.
Sobretot,
si parlem del donant
que mor en situació de mort encefàlica,
gran,
de més de 70 anys,
que només,
habitualment,
doncs només poden ser donants
de ronyons i de fetge,
doncs l'aprofitament sí que sembla
al pacient que mor
en situació d'aturada cardíaca.
Ara bé,
si hi ha un donant
que és en mort encefàlica,
jove,
l'aprofitament pot ser
superior,
però ja hem comentat
que aquest tipus de donant jove
doncs cada vegada és menys freqüent.
També per les evolucions,
pels canvis
que comentàvem abans.
Em sembla interessant
aturar-nos un momentet
per comparar,
per definir,
potser aquesta donació de cadàver
i aquesta donació en viu
que tu deies abans,
que això ho hem de diferenciar.
Clarament.
És diferència,
òbvia,
per motius obvis,
però vull dir que s'ha d'explicar bé
el tema de la donació
de viu.
Doncs sí,
t'agraeixo
que em donis l'oportunitat
d'explicar-ho
perquè
penso que són
definicions
i termes
que deuen
quedar clars
i aquesta és una bona oportunitat.
Què és la donació
de cadàver?
És quan una persona
mor a l'hospital,
bé sigui per aturada cardíaca
o per mort encefàlica
i que les característiques
de la mort
i la situació prèvia
d'alguna manera
no contraindica
la donació,
s'investiga
quina era
la seva voluntat
de donació
i a lo millor
ho ha deixat
dit en vida
i si no
la seva família
serà la portadora
d'aquesta voluntat,
es posa en marxa
el procés
de donació
d'òrgans.
Aquest és el tipus
de donació
de cadàver
que ja et dic
que és la font principal
de la donació,
sobretot
mort encefàlica.
ara per ara
encara 90-95%
mort encefàlica
5%
asistòlia.
Això és una part.
Una altra part
és
aquell
cas
sobretot
ens centrem
en
en el cas
d'òrgans
de donació
de ronyó
és aquella persona
que
sana
que decideix
perquè
hi ha
una adequada
compatibilitat
entre donant
i receptor
dona un ronyó
a un familiar
un amic
molt proper
a aquella persona
que necessita
un trasplantament
de ronyó.
Donar-ho en vida, no?
Donar-ho en vida
i que després...
Això limita
evidentment
els òrgans
que es poden donar
que suposo
que centraríem
el ronyó
i no sé si algun altre
però la majoria
seria el ronyó, no?
Sí, normalment
és el ronyó.
Es fa també
però amb molta menys activitat
donació de fetge
que és una part
uns segments
del fetge.
La donació
de ronyó
comporta
molt poca
morbilitat
o sigui
poques complicacions
al donant.
De fet,
l'altre dia
un fet
que comento
perquè ens va deixar
a tots una mica
bueno
va ser una bona notícia
és que habitual
sí
és que els donants
vius
de ronyó
acaben tenint
una qualitat de vida
i una supervivència
més alta
que
la mitjana
per la seva edat
i l'estat de salut
previ.
Què vol dir això?
No vol dir que ara
tots hem de donar
els nostres ronyons
perquè viurem més anys
però vol dir
que aquelles persones
són persones que són sanes
que després
el sistema sanitari
se'n cuida
que estiguin ben controlats
que es cuiden ells
perquè són persones responsables
tan responsables
com per donar
ronyó
a una altra persona
o sigui que
bueno
jo penso que és una
una notícia
que és bo
que conegui tothom
molt bé
hem comparat
i hem definit
aquests dos
tipus de donants
el donant de
el donant
cadàver
i el donant de viu
quina seria
la situació actual
al camp de
de Tarragona
la nostra demarcació
pel que fa
doncs a això
a tipus de donants
a transplantaments
quines
què diuen
les dades?
Mira
doncs
si parlem de
trasplantaments
l'any
2014
encara que
jo sempre dic
que parlar per anys
en una
regió
en una
província
doncs
evidentment
és una cosa
molt acotada
sempre
el millor
és parlar
de tendències
parlar de
cap a on anem
però bueno
per fer-nos una idea
el 2014
va ser l'any
on més
trasplantaments
es van realitzar
a pacients
en llista d'espera
de la província
de Tarragona
es van realitzar
89
trasplantaments
que ja et dic
que és l'any
on hem arribat
més alt
ara bé
sí que és veritat
que 20
d'aquests
trasplantaments
de ronyó
van ser
de donació
de viu
o sigui que
hi ha
una taxa
de trasplantament
de viu
molt alta
que és resultat
d'una promoció
molt activa
i que
és una molt bona notícia
perquè estem parlant
que molts d'aquests
trasplantaments
són pacients
que no arriben a entrar
ni en programa
de diàlisi
que la seva primera opció
quan han arribat
a una malaltia terminal
de ronyó
no ha sigut
anar cap a la diàlisi
sinó que
ha sigut
trasplantar-se
evidentment
això canvia
totalment
la qualitat de vida
les complicacions
i les possibles
malalties
derivades
o complicacions
en general
d'entrar
en un programa
de diàlisi
que bé
és molt bona solució
però evidentment
doncs
trasplantar-se
és una millor solució
89 transplantaments
a la demarcació
20 d'aquests
pacients
vius
d'alguna manera
de donants vius
exacte
la resta?
es van realitzar
d'aquests 89
que t'he dit
eren
59
trasplantaments
renals
16
trasplantaments
de fetge
3
trasplantaments
cardíacs
10
trasplantaments
pulmoners
i un
trasplantament
pancreàtic
llavors
aquesta és una xifra
que és la de l'any passat
si parlem de llista
d'espera
doncs
més o menys
estem
en una llista
d'espera
en un nivell
semblant
que està
al redor
dels 100 pacients
en la província
de Tarragona
que esperen
un trasplantament
normalment
el 90%
de les persones
que estan esperant
un trasplantament
és de ronyo
a Catalunya
doncs
és
10 vegades més
o sigui
habitualment
quan donen les xifres
d'activitat
a Catalunya
més o menys
el 10%
és el que toca
la província
de Tarragona
o sigui
que hi havia
el 31 de desembre
del 2014
1.300 persones
esperant
un trasplantament
a Catalunya
i 135
doncs
eren pacients
de la província
quadrat
i just
el 10%
com comentaves
aquí suposo
que ha d'haver-hi
també una implicació
i també és un tema
del qual em parlàveu
amb aquestes jornades
de la passada setmana
una implicació
de les urgències
de la neurologia
de la neurocirurgia
per detectar
aquests possibles donants
evidentment
evidentment
un dels missatges
claus
a la jornada
perquè va ser
una jornada
carregada
de missatges
que fossin
pràctics
per als professionals
de l'hospital
un dels primers
i principals
missatges
dirigits
als professionals
va ser
que
s'impliquessin
els professionals
dels serveis d'urgències
de neurologia
a neurocirurgia
com tu bé dius
i evidentment
també
d'intensius
de manera
que quan
es detecten
a l'hospital
pacients
amb una patologia
neurològica
molt greu
amb un pronòstic
fatal
que clarament
es detecta
que la seva evolució
pot anar
en qüestió
d'hores
cap a la mort
evidentment
es consideri
aquesta voluntat
de donació
que dintre
de les cures
al final de la vida
dels nostres pacients
es dona l'opció
evidentment
sempre
sempre
respectant
la voluntat
d'aquella persona
bé
transmesa
en mida
per ella mateixa
o bé
per la família
sempre es dona
l'oportunitat
de poder donar
els seus òrgans
a una persona
que la seva vida
depèn d'això
hi ha dos conceptes
que els hem passat
per sobre de puntetes
però que m'agradaria
tornar-hi
que una
és la indicació
o la contraindicació
de donar
i l'altra seria
la voluntat
del donant
i com ho hem de fer
o què ho determina
amb el tema
de la indicació
i contraindicació
clar
no tothom pot donar
ni en viu
ni després de mort
no
evidentment
les contraindicacions
a grans trets
per la donació
hi ha
tres tipus
de contraindicacions
que són generals
quan una persona
no pot ser donant
una
quan no se sap
la seva causa
de la mort
si no se sap
la causa de la mort
evidentment
no podem
passar
aquest risc
que tingués
alguna malaltia
que es pogués
transmetre
és un fet
pràcticament
que no passa mai
un altre tipus
de contraindicació
és un càncer
actiu
no una persona
que va tindre
un càncer de col
on fa 10 anys
i que tots els controls
han anat bé
i que es considera
curat aquell càncer
això no contraindica
la donació
però un càncer actiu
no tractat
i actiu en aquell moment
quan mor el pacient
doncs també contraindica
i una altra contraindicació
és determinats tipus
d'infeccions actives
que no es poden tractar
després al receptor
evidentment
una persona
que mor
i que en el moment
de la mort
tenia una infecció
urinària
que nosaltres sabem
quin és el microbi
que ha produït
la infecció
estàvem tractant
en aquell moment
el donant
i després es pot continuar
el tractament
en els receptors
són infeccions
molt locals
molt ben determinades
amb un tractament
ja molt correct
i molt dirigit
i que no contraindiquen
la donació
ara infeccions sistèmiques
que no estan controlades
doncs aquest tipus
sí que contraindicaria
o sigui
missatge general
càncer actiu
infecció activa
no controlada
contraindicaria
i pel que fa
a la voluntat del donant
és a dir
què determina
si donem o no donem
ho hem de decidir
nosaltres
en vida
perquè després
puguem donar
doncs quan
quan haguem mort
doncs evidentment
l'ideal seria
que sí
que tothom en vida
hagués deixat
aquest missatge
clar
igual que moltes vegades
a dintre del cos familiar
doncs dius
bueno
jo el dia que mori
vull que
se m'incineri
o
doncs
el que tu vols
per a quan
ja no estiguis aquí
i no puguis decidir
l'ideal és que
ho transmetes
a la teva família
o que ho deixes escrit
si no vols
deixar-ho a la família
què passa
que el document
el document de voluntats
anticipades
que és
el que
a on
el metge
o el coordinador
de trasplantaments
a l'hospital
pot recórrer
en el moment
en què mor
un pacient
a l'hospital
i per conèixer
la seva voluntat
després de la mort
doncs
seria una
una font
d'informació
bueno
totalment
fidedigna
al 100%
i que realment
transmetria
el que volia
aquell pacient
doncs
molt poca gent
el té
el té
fet
o sigui que
i a on deixem
la nostra voluntat
a la família
i per què creu
que costa encara
que la gent
signi aquest document
o
l'empleni
abans
en vida
o s'interessi
si més no
per aquest fet
doncs mira
perquè a ningú
ens agrada
parlar de l'amor
llavors
clar
això significa
parlar de quan ja
no siguis aquí
no és clar
però és un tema
que inevitablement
passarà
evidentment
evidentment
evidentment
i de fet
bueno
cada vegada més
doncs
es promociona
que tothom
deixar
quines són
les seves voluntats
no només
en el tema
de donació
sinó en general
davant d'una malaltia
en què pugui perdre
la seva capacitat
de decidir
doncs
quins són
els seus principis
que ell vol
deixar clar
que s'han de mantenir
o almenys
deixar un testimoni
que clarament
els professionals
sàpiguem
a qui ens hem de
dirigir
si és el meu marit
la meva mare
el meu fill
aquí vull jo
que el professional
sanitari
es dirigeixi
perquè
digui
què hauria volgut jo
si
hagués estat
en aquella situació
llavors
almenys
això
sí que s'està
promocionant
cada vegada més
des de
les unitats
d'admissió
dels hospitals
des de la pàgina
web
del Departament
de Salut
o sigui
que hi ha
molts punts
on tu pots
adreçar-te
i informar-te
per realitzar
aquells documents
si no
és la família
evidentment
la portadora
una pregunta
si no tenim
aquesta voluntat
feta
deixada
designada
escrita
és la família
qui decideix
sí
més que qui decideix
que diu
que hagués volgut
aquella persona
que ha mort a l'hospital
si s'ha parlat
doncs
evidentment
ja tenen la decisió
presa
que això és
l'ideal
que això és
el que es promociona
amb el carnet
de donant
si vols
parlem també
però
si no
si no s'ha parlat
doncs
sí
realment
acaba decidint
la família
pensant
què hagués volgut
aquest familiar
dintre d'aquesta informació
que podem trobar
també per internet
a les pàgines web
i també
la informació
que ens donen
des dels hospitals
hi ha aquesta tarja
o aquest carnet
de donant
que ara
l'has tret tu sobre la taula
i també em sembla interessant
explicar què és
i vaja
com el podem obtenir
fins i tot
doncs
ara per ara
fins ara
no hi ha hagut cap registre
on per fer-te el donant
quedes el teu nom
com a donant
d'òrgans i teixits
el que passa
és que
el disposar d'aquest carnet
és un punt d'inflexió
en el que tu
parlaves amb la teva família
mira
m'he fet el carnet
llavors ja queda clar
que era una manera
de promocionar
que es parlés
perquè acabem de dir
que no ens agrada
parlar de l'amor
però allò
promovia això
i també
a la
meva història
que
és una
que podrem
accedir
des de cada usuari
a dintre del
CatSalut
també hi haurà
un lloc
on
cadascú
podrà
posar una creu
si vol ser donant
però
això ho pots fer
o no fer-ho
o sigui que
idealment
dona la informació
i deixa la informació
a la teva família
i ja
el millor
tindre un document
de voluntats anticipades
doncs hem parlat
d'aquesta voluntat
també de ser donants
i un altre tema
del qual també
vau tractar
a la jornada
i que ara tu també
comentaves
és aquesta donació
de teixits
abans parlàvem d'òrgans
però també
evidentment
dintre de la donació
hi ha la sang
hi ha els teixits
l'altre dia fins i tot
en parlàvem
de donacions
de cordó homilical
de llet materna
suposo que us referiu
també amb això
sí
també
podem parlar
de donants
vius
i donants
cadàver
evidentment
la donació
de llet materna
la donació
de cordó
umbilical
que és donació
de teixit
de rebut
per dir-lo
d'alguna manera
el cordó umbilical
doncs
és de donació
de viu
si parlem
de donació
de cadàver
doncs
hi ha molts teixits
que es poden
aprofitar
d'una persona
que ha mort
i aquí sí
tant en mort encefàlica
com en assistòlia
i no importa tant
el temps
com els òrgans
i hi ha molts teixits
que encara que
sempre els deixem
els últims
i ara
estem deixant-ho pel final
a la jornada
també ho vam deixar
pel final
i sempre quedem pel final
però
són els grans
però
sí
són els segundones
i bueno
jo penso
que és molt important
conèixer
quin és l'impacte
d'un trasplantament
de teixit
evidentment
per exemple
una persona
que té
un tumor
oci
i que es podria
jugar
l'amputació
d'un braç
o d'una cama
per un tumor oci
si se li pot fer
un pelt
d'os
de donant cadàver
d'os
doncs
a lo millor
no li salvem la vida
però jo diria
que evidentment
li estem canviant
la vida radicalment
no sé
aquest salva la vida
entre cometes
en els teixits
jo penso
que no és tan clar
com els òrgans
però que
l'impacte
és molt important
pot ajudar
i pot ser també
un impacte
molt positiu
com tu ara deies
amb aquest exemple
alguna altra
de donació de teixits
perquè ens fem la idea
perquè potser
ens costa més
d'imaginar
o no està tan
tan difosa
la informació
la veritat
és que sí
quan parlem
de donació
de teixits
de cadàver
estem parlant
de donació
de córneas
de donació
de teixitosi
de donació
de pell
per a grans
cremats
donació
de vàlvules
cardíaques
i donació
de vasos sanguínes
vasos sanguínes
i vàlvules
cardíaques
és tremendament important
perquè
hi ha persones
que l'habitual
és que es faci
l'empelt
quan s'ha de fer
un bypass
o posar una vàlvula nova
amb material sintètic
per dir-ho d'alguna manera
però hi ha persones
que està contraindicat
fer-ho
per diferents motius
llavors
si no tenen l'opció
del trasplantament
d'aquella vàlvula
o del vaso sanguíni
de donar un cadàver
doncs
els privaríem
d'aquesta
d'aquesta cirurgia
llavors en general
són aquests
teixit oci
teixit ocular
vasos sanguínes
pell
i
vàlvules cardíacas
doncs avui hem conegut
una mica més
sobre la donació
en general
sobre els
donants
cadàver
donants de viu
hem parlat
sobre transplantaments
i hem donat també
alguna dada interessant
sobretot
també per difondre
aquest document
com ho ha definit
la doctora
document de voluntat
que ara no ho recordo
exactament
document de voluntats
anticipades
voluntats anticipades
exacte
doncs aquest seria
el que abans dèiem
el testimoni vital
doncs el document
de voluntats anticipades
que també és interessant
difondre-ho
i que tothom sàpiga
doncs
que està
aquí
doctora
Maria Bodí
cap del servei
de medicina intensiva
de l'Hospital Joan XXIII
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
i per fer-nos també
pedagogia
sobre aquest tema
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies a vosaltres
per donar-me aquesta oportunitat
bon dia