Gairebé 9 minuts sobre les 12 del migdia,
hem obert una nova hora al matí de Tarragona Ràdio,
així de contents i així de positius,
i és que l'espai que ens acompanya ara
i que ho farà en principi el tercer dijous de cada mes
a partir de les 11.30, a partir de dos quarts de 12 del matí,
i direu, ostres, però dos quarts de 12 ja han passat.
Doncs avui hem hagut de moure aquest espai,
però habitualment l'oferirem mitja horeta abans,
l'avançarem mitja hora abans.
Es tracta del En Positiu, un programa sobre coaching,
sobre desenvolupament, sobre creixement personal
des d'un punt de vista optimista, motivador.
Gemma Garzulla, bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies, coach i consultora
d'In & Out Consulting,
i que avui ens ve a veure i que ho farà cada...
doncs això, segon, tercer dijous de mes.
Com anirà això?
Perfecte, doncs bé, jo quan em digueu,
sempre que ho puguem organitzar amb aquestes agendes
que portem avui en dia,
encantada, com ja sabeu, d'estar aquí amb vosaltres.
No obstant, ho anirem anunciant,
però vaja, que formaràs part de la Garella Estable
del matí de Tarragona Ràdio,
com a secció, potser molts ja et coneixien,
de l'espai que fèiem a les tardes amb l'En Positiu,
també a la Sintonia de Tarragona Ràdio,
i que ara es reconverteix també en secció.
Una mica la premissa,
l'objectiu, la intenció de la secció,
continuarà sent la mateixa, no, Gemma?
Sí, i tant, la premissa, com dius tu,
és la mateixa, no, parlàvem sempre
de desenvolupament personal,
desenvolupament professional,
i sempre des d'aquest avançant, no,
positiva, sí, intentant treure,
doncs, treure, no,
veure el got ple abans que buit, no,
mig ple abans que mig buit,
i intentant sempre, doncs, això,
aportant eines, aportant experiències pròpies,
experiències que potser a vegades també consultarem
companys, farem alguna entrevista,
amb el mateix fil que teníem en el programa,
amb aquest temps,
amb una miqueta de temps més reduït,
doncs, intentant encara treure-li més suc,
si es pot, del que fèiem anteriorment.
I que, a banda de parlar de tots aquests temes,
ajudaran tant a nosaltres com als oients
a creixer una miqueta més personalment
i fer-ho, com dèiem, en positiu,
eines, recursos, casos pràctics, no,
fins i tot perquè puguem fomentar
el nostre propi creixement personal.
I tant, no, i això de casos pràctics,
jo, a mi m'agrada molt sempre parlar
d'això de casos pràctics,
jo moltes, sempre posaré exemples meus
o exemples de clientes o clients meus,
no, i sempre ho dic, no,
jo explico el que a mi em funciona
perquè sé que m'ha funcionat
o el que els meus clients sé que els ha funcionat, no.
Doncs vinga, emprenem aquesta nova etapa
de l'empositiu i mai millor dit
perquè avui hem de parlar d'emprenedoria,
però emprenedoria, no sé si entesa
com el que estem acostumats a parlar
quan parlem de noves empreses,
d'emprenedoria, no, avui amb aquella gent
que els diem emprenedors o entrepreners
o una cosa semblant, no?
Sí, sí.
Què vol dir emprendre per tu?
A veure, per mi emprendre, no,
és sempre més, és com una filosofia de vida.
O sigui, emprendre va molt més enllà
de muntar un projecte o de muntar un negoci, no?
És allò que t'acompanya quan te'n vas al llit,
t'acompanya quan vas al lavabo
i t'acompanya a tot arreu amb tu, no?
I per mi és això, és una filosofia de vida
que es tria, no?
O que a vegades, entre cometes,
no es tria de gotar, no?
Aquests últims anys hi ha hagut molts emprenedors
entre cometes forçats,
però per mi emprendre's això és una filosofia de vida
de posar en marxa una idea
inclús un somni que vam tenir algun dia
de posar-lo en marxa,
de donar-li forma
i d'intentar que això funcioni.
Hi ha realitats o mites, Gemma,
al voltant de l'emprenedoria
o del fet d'emprendre?
Sí, n'hi ha molts, no?
A mi em fa gràcia un, no?
Que més d'una vegada me l'he trobat, no?
Que és que me haré rico.
I jo dic, ui, vigila, eh?
Vigila que això...
Pot ser que passi, moltes vegades, eh?
Passa, però no és...
No és com una d'aquelles...
Però els peus sobre la...
Els peus a terra...
Sí, els peus a terra.
I un altre, no?
Per un altre costat,
un altre que, en el meu cas,
i jo ara que soc mare,
doncs encara l'aprofito molt més,
és el tema de la flexibilitat, no?
Jo, per exemple,
doncs jo vaig a buscar el Marc,
que és el meu petit,
cada dia a les 4 i mitja, no?
Bueno, si estic a Tarragona,
si estic en empresa o això no,
però si puc, no?
Clar, jo sé que fins a les 4 i mitja és...
Bueno, la Gemma gairebé no hi és, no?
Després a les 4 i mitja
jo sé que estic amb el meu petit
i si algun dia m'he de quedar la nit treballant,
m'hi quedo, sí?
O sigui, és aquesta flexibilitat
que tu et pots organitzar, no?
D'aquella manera que guanyes
en aquest sentit, en això,
tot i que, clar,
algú que em coneix,
inclús el meu home pot dir sí,
però algun dia aleshores del dematista
és allà picant a l'ordinador, no?
Sí que és veritat,
però, bueno, és aquesta flexibilitat, no?
Tot i que, com ja he dit,
t'acompanya, no?
L'emprenedoria t'acompanya, no?
El projecte t'acompanya
totes les 24 hores, no?
Ens has preparat 4 punts importants
o 4 ítems importants
que hem de tenir en compte
a l'hora d'emprendre, no?
I preguntes importants, també, a fer-nos.
Sí.
A mi m'agrada començar
per aquests 4 ítems,
com vés dit tu, Miquel,
perquè trobo que és molt important
i és com un punt de partida
abans de començar a parlar ja
més enllà dels plans de negoci
o de... etcètera, etcètera, no?
De tot això,
el mètode Canvas o l'Incanvas
és igual que li doni forma ja al projecte, no?
Primer de tot, jo trobo que hem de tenir
molt clar saber a què realment
ens volem dedicar.
O sigui, és molt important, no?
De tenir-ho clar.
Sí, tenir-ho clar, no?
Sembla molt fàcil,
molta gent que vol emprendre
no ho té tan clar, sí?
Molta gent que a vegades es veu
entre comentacions i això
que deien forçats a emprendre,
tampoc, clar, no?
Imagina't, algú que s'ha quedat
sense feina després de molts anys...
Volem fer alguna cosa,
no sabem exactament el que...
No sabem exactament el que...
Tenim una idea,
pot ser remota
o algun pensament més abstracte,
però no, hem de concretar-ho.
Clar, hem de concretar-ho, no?
Llavors diríem,
ai, molt bé, com ho podem fer?
Doncs mira, ben fàcil, no?
A vegades és trobar realment
el que t'agrada, sí?
O sigui, és allò que diuen, no?
Que a vegades pots, entre cometes,
somiar una miqueta
i dir m'agradaria fer.
Sí, és allò de trobar,
com diu el Ken Robinson,
aquell elemento, no?
Allò que et fa fluir,
que et fa...
Allò que t'hi podries passar molta estona
i no t'adones
que el temps passa, no?
A vegades, gràcies a això,
molta gent s'acaba dedicant, no?
Quanta gent avui en dia
es dedica a coses
que eren el seu hobby, no?
O que era...
Sí?
Realment...
I menys a Espanya, no?
Molt poca gent pot dir
que treballa en allò que li apassiona, no?
Però és una miqueta
intentar trobar aquest punt, no?
Que si has d'emprendre, no?
Que si em prens i vols emprendre,
que sàpigues, no?
Realment a què et vols dedicar.
I si això, doncs,
és a què et m'agradaria fer,
molt millor.
Per fer aquesta petita pregunta,
podem fer un mini exercici, sí?
Tanquem els ulls
i pensem realment en això, sí?
En el que m'agradaria fer, no?
En el que jo perdo el temps,
en el que jo perdo el temps,
perdó, vull dir,
en el que jo perdo el temps
que se m'enva el temps, més aviat, eh?
Sí?
I llavors podem agafar un paper i un boli
i simplement escriure això mateix, sí?
Donar resposta a aquest projecte,
a aquesta idea,
a aquest què m'agradaria fer a mi.
Sembla que quan ho tenim escrit
ja li hem donat com la primera importància.
És allò de que ja ho hem explicat a algú, no?
Ni que sigui ho hem plasmat en paper
i hem fet...
Almenys ho hem posat sobre la taula.
No, i és molt important
perquè el cervell i la neurociència
ens expliquen això,
que un cop ho tenim posat en paper,
el cervell treballa d'una altra manera.
És com el primer punt de partida, sí?
Allò que era abstracte,
que era un pensament,
ja ho hem fet concret en el paper.
Ja ho hem fet concret, sí?
I això és molt important.
Sí?
Anem al segon punt, sí?
Que si no, aquí,
millor m'enrotllaria massa, eh?
El segon punt està molt bé.
Doncs ara intentem esbrinar
què m'agradaria,
què és allò en què soc bo,
a què m'agradaria dedicar-me.
Llavors, molt bé,
què vull aconseguir amb això?
Sí?
Potser algú diu
que vull aconseguir fer-me ric,
però potser abans d'arribar a aquest punt
hem de fer altres coses, sí?
No dic que estigui malament.
Cadascú sap el que vol i el que té, eh?
En això sí que no hi entrarem.
Però hem de tenir molt clar
el que vull aconseguir, sí?
Perquè si començo a engegar una cosa
vol dir que jo vull arribar a algun lloc.
Un objectiu que sigui assequible.
I tant, assequible.
Nosaltres li diem smart, no?
Allò que diem, no?
Que li diem que sigui específic, no?
Que sigui mesurable, sí?
Que sigui assolible,
realitzable, sí?
Temporal.
I a mi m'agrada afegir a vegades una E
que vol dir ecològic, sí?
És a dir,
que sigui ecològic amb mi
i amb la gent del meu entorn, sí?
Perquè moltes vegades podem aconseguir coses,
però potser no és ecològic amb nosaltres
i amb la resta.
Aquest objectiu no pot ser...
Potser no és el millor objectiu
que hauríem de posar-nos en ment, no?
Però és molt important això.
Què vull aconseguir amb això, sí?
I també amb el mateix paper, sí?
El segon punt.
Què vull aconseguir jo amb això?
Què vull aconseguir amb aquesta idea,
amb aquest projecte, sí?
Anem al tercer punt, sí?
Important.
Per què vull aconseguir això, sí?
Per a què?
Ho dic en castellà perquè és amb aquest al mig.
Quin és el propòsit?
Què hi ha al darrere d'això, sí?
O sigui, molt bé.
Què vull aconseguir?
Doncs vull aconseguir,
dir-me demanar el meu projecte de...
bla, bla, bla, sí?
Molt bé.
Quin propòsit hi ha aquí al darrere?
Sí?
Per què ho vull aconseguir això?
Per sentir-me equilibrat.
Moltes dones, en el meu punt,
jo treballo molt amb mares,
quan han tingut els nens s'han dedicat a emprendre
perquè busquen tenir més flexibilitat,
ser les duanyes de su tiempo, no?
En aquest sentit,
doncs, per exemple,
això seria un propòsit, no?
Que hi ha aquí al darrere d'aquest objectiu, sí?
Molt bé.
I ja, com a últim punt,
el més important trobo jo que és
com faré tot això?
Està molt bé,
ho hem escrit en un paper.
Sabem el què,
sabem per què ho volem fer,
tenim aquests objectius
i hem de saber com ho farem.
Com ho farem, no?
És important veure que tot aquest conjunt
d'aquestes idees,
aquesta visió,
allò que veiem,
aquella bandera al final del camí,
sí?
Molt bé.
Com ho faré?
Sí, és molt important en aquest
com ho faré.
A mi m'agrada sempre
que parlem amb emprendedors,
ara que estem donant el curs
de Vive tu sueño,
sí?
Amb l'empresa Dream Hunters,
que és una empresa
de les que jo formo part,
sí?
I sempre els diem, no?
Els nois,
sempre els diem això, no?
Que el projecte ets tu.
O sigui,
és molt important veure,
no?,
que un projecte,
quan un projecte realment
és autèntic,
tu veus reflexada
l'ànima de la persona
que hi ha al darrere.
I això és molt important.
I trobo que és un...
Dintre d'aquests quatre punts,
podríem dir,
que és un punt
que hi ha d'estar també afegit,
no?
Que és aquesta autenticitat.
Clar,
entenc, Gemma,
que per saber com ho farem,
que potser és una de les preguntes
que ens suggereix
o que ens genera més dubtes,
sí,
no?
Perquè, clar,
seré capaç?
Seria una altra pregunta,
també?
Ho podré fer?
Aquesta és una de les preguntes
que més surten,
aquestes.
Que surten al com,
no?
Sí,
que surten...
Ja sé què vull fer,
ja ho tinc clar,
sé per què ho vull fer,
però com ho faré?
Ostres,
podré o no podré?
Aquesta és una de les preguntes
i un dels frenos
que tenim més importants,
aquest de seré capaç,
no?
La por a fer-ho,
la por a dir
i si me la foto,
em perdon,
no?
O moltes vegades també
aquest seré capaç
també ve de fora,
de dir que et diuen de fora,
ui,
això se't fa gran,
ui,
estàs boig de fer això,
ui,
has d'arriscar molt,
realment jo trobo que
si no ho intentes
no ho sabràs mai,
això per suposat,
sempre tenint en compte
la realitat de cadascú,
per exemple,
si algú vol emprendre
i ha d'invertir 100.000 euros,
pensa-t'ho bé.
És allò que deies abans
de
tenim les idees
però amb els preus
sobre la terra,
amb els preus a terra,
i tant,
sempre hem de saber
molt bé cap on tirem
i sempre
quina passa fem,
quina passa hem de fer abans,
etcètera,
i aquest com
és el més important,
quan tenim totes aquestes preguntes
el com
comença
des del primer pas
petitet,
petitet,
fins a arribar ja
a consolidar
totes les idees,
tots els projectes
o tot el que cadascú
tingui,
i arrel d'això
que m'has comentat,
sí,
a mi
sempre preguntem això,
si encara estic
allò que m'ho penso
o que no m'ho penso
o no he arribat encara
a fer allò
o aconseguir-ho
com jo
o donar-li la forma
que jo vull,
moltes vegades
és preguntar-se
què em frena a mi
a tirar endavant això,
sí,
què em frena a mi,
fer una llista també inclús
de coses que jo crec
que em frenen,
sí,
que moltes vegades
els pitjors som
nosaltres mateixos,
els més crítics,
no?
I buscar també
o rebuscar,
imagino,
entre les nostres fortaleses,
és a dir,
entre allò que ens pot ajudar,
perfecte,
perdona que m'he avançat,
no, i tant,
amb aquell,
no?,
què ens pot ajudar a nosaltres
o què ens pot ajudar
a tirar endavant,
és a dir,
abans parlàvem de frens,
ara parlem dels acceleradors
entre cometes,
sense passar-nos,
eh,
tampoc,
però sí allò
que ens pot potenciar
a l'hora de definir
com ho volem fer,
no?
Sí,
que realment
nosaltres,
no?,
i ara això que et deia
del curs d'aquest
de l'Iber tu sueño,
no sempre ens centrem més
en aquestes fortaleses
que no pas en aquests
en aquests frenos
o d'habilitat,
per molt que hem de tenir
consciència
que estan allí,
però jo em centraré
amb aquestes fortaleses
que realment són
al final les que m'ajudaran
a tirar endavant.
I jo també,
doncs,
convido,
no?,
aquí amb aquests oients
que es trobin en aquesta situació
i que vulguin emprendre
o que estiguin emprenent
a que facin aquest altre exercici,
no?,
d'apuntar algunes
d'aquestes fortaleses
que ells tenen,
sí?,
i després apuntar també
una acció
que aquesta fortalesa
pot ajudar-lo
en el seu projecte
o en la seva idea,
sí?
Si hi ha alguna persona
que diu
jo soc molt constant,
soc molt perseverant,
com això et pot ajudar
a tirar endavant la teva idea,
sí?
Una altra persona,
tinc molta capacitat
d'aprendre,
m'agrada molt aprendre
a superar
quan aprenentatges
el meu dia a dia,
molt bé,
com això et pot ajudar
en el teu projecte,
en la teva idea,
no?,
i és molt important
identificar
que tenim aquestes coses,
aquests talents
i aquestes coses nostres
que són nostres
i que no es les traurà ningú
per poder-nos ajudar.
Suposo que hem d'anar
modelant el nostre projecte,
potenciant les fortaleses,
tenint clar quines són,
és a dir,
definint les debilitats,
les fortaleses,
potenciant les fortaleses
i anar intentant
solucionant
o apaivagant
les debilitats,
no?
I tant,
i tant,
és molt important
perquè moltes vegades
jo crec,
no vull pacar
de crítica,
no?,
però més aquí
jo crec que
se'ns ha ensenyat molt
el que fem malament,
no?
i fem moltes coses bé.
Llavors,
clar,
també està molt bé
que se'ns reconeguin
i que nosaltres mateixos
ens ho reconeguem,
que fem coses bé,
sí?
I que aquestes coses
que fem bé
són les que realment
a la llarga,
no?,
ens poden ajudar
a tirar endavant,
en aquest cas,
no?,
que estem parlant
d'idees,
de projectes
i d'emprendre,
de tirar endavant
el projecte,
no?
Perquè jo sempre
vull destacar,
no?,
que és molt important,
no?,
que un projecte,
un producte,
un servei,
són tres coses,
sí?
O sigui,
és el que és,
sí?
El producte,
el servei,
el que sigui,
és el que és.
Després és el que creus tu
o el que es creu
el mateix servei que és.
I després és el que la gent
creu que és.
Clar,
i tot això que sembla
la tonteria
engloba molt
en tot el que estem parlant,
sí?
Aquesta autenticitat,
aquestes fortaleses,
aquest tenir-ho clar,
sí?
Perquè si no tinc clar
el que jo estic venent
o el producte
o el servei,
etcètera,
aquests tres punts
no quedaran clar,
perquè segurament la gent
potser entén una altra cosa,
el que és
i el que jo crec
tampoc encaixen,
sí?
I a la llarga
aquests tres punts,
el que és,
el que creus què és
i el que creuen
o que la gent
interpreta què és,
no?
És el mateix.
Han d'anar en equilibri
o han d'anar en consonància
o fins i tot
han de ser el mateix,
com tu dius, no?
Sí.
El que és,
el que creem què és
i el que la gent
creu què és.
Perfecte.
Sí,
és com que realment
un producte és això,
són tres coses, no?
Que estem com acostumats
a dir
és el que és això,
és això.
Sí,
però és que la gent
potser no ho percep així.
Clar,
a vegades potser
nosaltres ho podem magnificar
o no,
o minimitzar
i la gent també
ho pot magnificar
o maximitzar
o minimitzar
o fins i tot
entendre-ho d'una altra manera.
I tant,
i això és molt important
perquè a vegades
no som conscients,
no?
És com el que comentava abans
que el producte
no deixem de ser nosaltres,
no?
Darrere d'un projecte,
d'una idea,
no hi deixa d'haver
una persona,
una essència,
una ànima, no?
És molt fàcil,
ara parlem,
no?
Tothom,
els iPhones,
els iPads,
els i no sé què,
no?
I realment aquí al darrere
hi va haver una ànima
d'una persona
que vulguis que no,
per molt que hagi canviat tot
i aquesta persona
ja no hi sigui,
no?
En certa manera
l'ànima d'Steve Jobs,
no?
Aquest tan conegut,
no?
Aquest tan conegut
hi és aquí,
sí?
És el que va fer
aquest canvi de filosofia
a l'empresa,
no?
Clar,
va creure amb el producte,
sí,
va...
ho tenia clar
i va fer que la gent
cregués també
amb el seu producte,
sí,
tot i que era molt exigent
i la gent que estava
al seu voltant
a vegades corria,
eh?
La gent que s'ha llegit
la biografia d'Steve Jobs
ho sap que,
no?
Que havien de,
vaja...
Sí,
era especial,
era especial,
però bé,
no deixa de tenir,
no?
Això que dèiem molt clar.
Després,
per un altre punt,
deixar molt remarcat
el tema aquest,
no?
Que realment
quan ho tenim clar
és quan ens centrem
en allò
i és quan la nostra energia
es focalitza
en aquella cosa,
sí?
Clar,
quan comencem a emprendre
moltes vegades
tenim un munt d'idees
una mica
o no ens centrem realment,
no?
En el que toca
o en el que potser
en aquell moment tocaries.
O els dubtes
o les incerteses
sobre la idea,
no?
També.
I tant.
I això ens passa
tot si moltes vegades
què es pot fer,
doncs,
o treballar amb algú
extern que ens ajuda
a vegades a centrar-nos,
sí?
Nosaltres mateixos
ens dediquem
i hi ha molta altra gent
que es dedica a ajudar
a gent que vol tirar
endavant un projecte,
no?
O a sentar-te a tu mateix
de dir,
a veure,
cap on vaig,
no?
O tenir les coses molt clares,
no?
Però tot això
del tema
de tenir-ho clar,
no?
Jo realment
m'agrada molt
aquesta frase
que diu
que quan tens les coses clares
passen coses extraordinàries,
sí?
I realment
és així,
no?
Aquesta frase
ens ha de ser servirà,
segur que sí, Gemma,
per com a algun punt
de sortida
o de propers programes.
I tant,
i tant.
Perquè, vaja,
ho hem deixat
en un punt
d'aquells interessants,
interessants.
Gemma,
alguna cosa més
o ho deixem aquí?
Home,
jo podria continuar
parlant molt,
molt més,
sí?
Però jo realment
quedaríem en aquests punts
en què això
que comentàvem,
realment saber el que volem,
tenir-ho molt clar,
sí?
Per poder-nos centrar
en això
i tenir les quatre preguntes
que dèiem,
no?
Saber el que vull fer,
sí?
Què vull aconseguir?
Quin propòsit hi ha al darrere
i com ho vull fer?
És a dir,
passar l'acció
i posar en moviment
totes aquestes idees
i tot això que dèiem.
Centrant-nos sempre
en el que dèiem
en les nostres fortaleses,
no?
I que quan tot això
ho tenim junt
i tot el tema aquest
que dèiem,
quan tenim les coses cares
i sumem totes aquestes restes de coses
amb il·lusió,
amb passió,
sí?
I sobretot
també amb realisme.
Sense deixar una miqueta de somiar
és el que dèiem
que passen coses extraordinàries.
Segur que aprendrem
moltíssimes coses
extraordinàries
i interessants
amb aquest nou espai
del Matí de Tarragona Ràdio
en Positiu
amb la Gemma Gasulla.
Aquí saludem
i aquí agraïm moltíssim
la virentesa
i fins ara ja,
fins la propera Gemma.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, Miquel.
Que vagi bé.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.