L'hora del comerç
Anem reprenent les seccions habituals del Matí a Tarragona Ràdio,
avui amb l'hora del comerç, l'espai que fem en Piment Comerç,
i a més avui tenim els màxims responsables d'aquest patronal de la petita i mitjana empresa
a nivell de Catalunya, a nivell de Tarragona i també a nivell sectorial.
Anem saludant els convidats.
D'una banda, l'Àlex Gonyi, ell és el president de Piment Comerç a nivell de Catalunya.
Àlex, que tal, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
També ens acompanya el president de Piment Comerç Tarragona, que és el Florenci Nieto.
Florenci, que tal, bon dia.
Hola, bon dia.
És un habitual d'aquesta secció de l'hora del comerç.
I també, doncs, l'Enric Calvo, que és el secretari institucional de Piment Comerç.
Enric, que tal, bon dia.
Molt bé, molt bon dia.
Avui m'han dit que parlem del Tom Manta.
És un tema del qual n'hem parlat força al llarg d'aquest estiu.
Se segueix parlant perquè, de fet, el rerefons, podríem dir-ho així,
continua ben actiu.
Hi ha hagut tots els fets de Salou, dels quals n'hem parlat, n'hem parlat força.
Està en ambit judicial, per tant, doncs, hi ha aquest procés que continua obert.
també els altres llocs posteriors, dels quals hi ha hagut detencions.
Tot plegat, però també s'ho citat, doncs, debat al voltant dels fets
que van passar també aquests dies a Barcelona,
on va haver-hi una agressió per part d'un manté a una gent de la Guàrdia Urbana.
És a dir, que tot plegat, com dèiem, no està tancat ni de bon tros.
I hi ha aquest debat que es reclama, un debat, doncs, a fons,
un debat serè, que deia l'altre dia el conseller d'Interior, Jordi Gené,
en compareixent al Parlament, i suposo que els comerciants ho veieu,
naturalment, amb preocupació, i també, doncs, reclamant, no?
Aquest debat serè i a fons per erradicar aquesta pràctica il·legal, recordem-ho, eh?
Florencia.
Bé, abans de res, m'agradaria aprofitar per donar la benvinguda
amb el meu president al nostre territori i avui a la ràdio,
perquè és una de les persones que més coneix, crec jo,
possiblement de Catalunya, per experiència,
aquesta situació que es ve arrossegant any rere any,
i any rere any, i any rere any, i sempre parlem, i sempre parlem,
i poques vegades estan fent tantes coses,
com sembla ser que ara sí que s'estan començant a fer coses,
i hi ha una certa predisposició per part, inclús, del govern,
que això s'ha de començar a solucionar,
aprofitant aquesta situació amb la que ens trobem.
Bé, com deies, a veure,
jo em remeto exclusivament al meu territori,
i la veritat és que saps, com bé saps i com saben tothom,
estem, nosaltres només ho volem parlar des del punt de vista comerç.
Evidentment que podríem parlar àmpliament
i sense deixar de fer-ho de molts altres camps diferents,
però la nostra obligació és parlar exclusivament
des de la il·legalitat que es comet
amb una certa acceptació o mirada enrere o cap a una altra banda
per part del govern.
Perquè això, que es ve repetint any rere any,
jo crec que hauríem tingut temps d'haver-ho pogut solucionar molt abans.
El que ha passat a Salou no deixa de ser
una repetició del que ve passant des de fa molts anys.
El que passa és que ara, desgraciadament,
hi ha la mort d'una persona, que tots lamentem indubtablement,
perquè això s'està pel damunt de tot,
però després ens hem donat compte,
amb certes publicacions que han estat sortint als mitjans de comunicació,
que el tema no és com es deia,
ni que s'havia actuat de manera injusta
per part dels cossos i forces de seguretat, etcètera, etcètera.
El que no podem fer és amagar-nos
i quan realment compleixen amb la seva missió
i amb la seva obligació els cossos i forces de seguretat
és que la ciutadania,
que la gent es posi al costat d'aquesta gent.
Vull dir, aquesta gent actua de manera il·legal
i les presons estan plenes de gent
que no respecten la llei.
Per tant, aquests senyors no respecten la llei
en matèria de comerç
i no podem acceptar-ho
perquè fan un mal irreparable
a tot el comerç de proximitat.
Àlex Gonyi, com ho veieu,
tot plegat darrere fons i què s'hi pot fer?
Perquè, clar, des de PIMEC no pots obrir
els seus esforços,
però aquí és un problema
que té un àmbit força més general, no?
Sí, sí, bon dia a tothom.
Nosaltres portem més de cinc anys
treballant aquest tema,
és un tema amb una complexitat gran
i una de les coses que nosaltres mirem
des de tots els punts de vista
és separar aquesta complexitat.
És a dir, aquí s'estan fent, d'entrada,
dues il·legalitats.
S'estan venent productes falsificats,
productes fraudulents,
i s'estan venent aquests productes
de manera fraudulenta.
O sigui, s'estan produint dues il·legalitats.
Qui la fa?
Bueno, en aquest cas la fan uns senyors,
una ètnia,
que ho tenen controlat tot això
i ho estan fent,
però no és el tema que nosaltres volem que es barregi.
Nosaltres creiem que el que s'ha de veure
és que s'estan fent dues il·legalitats consentides,
i això té un nom,
quan l'administració consenteix això,
consenteix que se salti una llei,
o dues lleis en aquest cas,
perquè, clar, evidentment,
veiem a terra còpies de lentes de sol,
còpies de samarretes,
còpies de bolsos,
tot això és il·legal
i a més a més fet de manera il·legal.
no es paguen seguretats socials,
no es paga d'impostos,
i tot això ens perjudica a tots,
no només ja els comerciants,
que no cal dir-ho,
i que estem lluitant d'una manera clara,
com estem lluitant també contra els llauners.
En aquest moment tenim una altra plaga,
si se'n permet,
que és la venda de llaunes
i altres coses que ja s'estan afegint
a les llaunes,
que també hi ha un col·lectiu que ho està monopolitzant.
Tot això no podem girar el cap,
no podem tombar la vista,
perquè llavors el que passa
és que les coses s'enconen,
es posen més difícils,
hi ha morts,
com la que va passar amb el senyor Silla,
que això ja és arribar a un extrem
que no hi podem arribar,
però també hem vist
que hi ha una agressivitat
ja creixent en aquest tema.
Hi ha un debat,
un altre debat,
que tampoc el volem barrejar,
és si s'està fent complir
o no fent complir la llei
per part dels cossos de seguretat,
i els cossos de seguretat.
No oblidem que fan
allò que el seu cap,
que normalment és un polític,
li ordena.
Per tant,
des de Pima Comerç
tenim molt clar
que s'estan cometent
consentidament
i legalitats,
tant amb la venda
com amb la venda
en uns productes falsificats,
i que no s'ha de barrejar
mai
amb un tema
d'immigració
o amb un tema
de xenofòbia,
ni molt menys,
perquè ara imagines,
jo li vull posar un exemple,
si en vés de ser
unes persones
que venen d'un altre país
i d'un color negre,
fossin els que fan el tom manta
aturats de llarga durada,
per exemple.
Quin problema tindríem?
Tindríem el de la venda il·legal
i la venda il·legal de productes.
No tindríem un problema
d'immigració.
Per tant,
no el belluguem,
no el barregem,
ni tampoc tinguem bonisme,
ni tampoc ens facin pena,
perquè molts col·lectius
que han arribat a Catalunya
s'han posat a treballar
amb moltes coses
i han trobat feina
i estan treballant.
Per tant,
no és una excusa.
Em remeto a una entrevista
amb el conseller d'Interior,
Jordi Gènec,
la setmana passada
en aquesta casa,
de fet des de l'edifici 112,
i li vam preguntar per això,
per les ordres policials.
Ens va dir que l'ordre
és policial,
no política,
i que malament
el cos de seguretat
o policial
que tingui ordres polítiques.
Ho va voler deixar molt clar
el conseller Jordi Gènec.
No, quan parlo de polítiques
és del polític de tot,
el regidor,
el regidor que porta la seguretat.
A nivell de policia local,
vol dir,
sí, a nivell de policia local.
A nivell de Mossos d'Esquadra
hi va deixar molt clar
que l'ordre sempre és
de comandament policial
que és el que està al cap de moda.
És un tema municipal,
si em permet.
Ara,
és un tema,
no és un tema municipal,
és un tema que agafa
la delegació del govern,
que agafa duanes,
que agafa la Policia Nacional
amb ports,
que agafa la Guàrdia Civil,
que agafa els Mossos
i que agafa
les administracions locals,
bàsicament,
que són les últimes
les que tenen
aquesta realitat
en el seu municipi.
I, evidentment,
el regidor de seguretat
del municipi
és el que dona l'orda
a la Guàrdia Urbana
o el que dona
a les línies d'actuació.
Jo em referia
a això exactament.
A policia local.
El següent convidat,
en Vic Talbó.
Bé,
jo diria
que el tema...
Jo hi ha tres aspectes
que crec que són importants.
Una,
que són els perjudicis
que per la venda
de productes falsificats
a peu de carrer
es produeix,
ja no tan sols
en el petit
i mitjà comerç
de proximitat
dins dels nostres municipis,
és que ja és el perjudici
i les greus conseqüències
que s'estan produint
a una indústria
que molts cops
la baixa de consum
també l'ha afectat
i l'ha afectat
d'una manera important.
Després hi ha una altra qüestió.
Hi ha un aspecte
que és el que nosaltres
sempre volem destacar.
Venim d'uns anys,
d'uns exercicis
econòmicament
molt complicats
pel petit i mitjà comerç
amb unes caigudes
de consum
molt grans.
Malgrat això,
inclús per informacions
que històricament
anaven sortint,
que semblava
aquelles històries
de fa 20 anys enrere
que deien sempre
els petits comerciants
ens tractaven
una mica de defraudadors.
Ha quedat demostrat
que hi ha hagut
un sens estable
de comerciants
que compleix rigorosament
com no pot ser
d'una altra manera
totes les seves obligacions
de cotització
i de fiscalitat
i de cop i volta
et trobes amb un boom
de venda al carrer
amb diferents intensitats,
també s'ha de dir,
perquè aquí sí que juga molt
les polítiques
i les directrius
que en cada un dels municipis hi ha
i amb un problema
que va de punta a punta
de tota la costa,
especialment,
però que ara ja el veiem
en comarques d'interior
i que ja el veiem
sempre prenent
diferents modalitats.
Jo recordo un programa,
un dels programes
que parlàvem
de què passava,
aquests mercats estranys
que apareixien
pel mig dels camps,
i el que estàvem demanant
a nivell de municipis
i a nivell de cossos
i forces de seguretat.
Ara bé,
quin és el greuge?
El greuge,
bàsicament,
és que tu concorreixes
a vendre,
a fer la teva activitat
en una situació
en la que no estàs
amb igualtat,
amb unes persones
que decideixen
sota una justificació
que molts cops
és estranya,
que és precisament
la que nosaltres
no volem entrar,
social,
pes,
què faran,
què no se faran,
com tanta gent
que en aquest moment
ha tingut que prendre decisions
i arriscar-se
i buscar feina,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
problemes per a la indústria,
que li venen
un producte falsificat
i per tant
als propietaris
d'aquelles marques,
problema
a peu de carrer,
i un tercer aspecte
que no acabem de valorar
i és que més enllà
d'abonismes,
com deia l'Àlex,
hi ha un tema
també d'imatge,
hi ha un tema
d'imatge,
no es pot acabar
entenent els eixos
comercials
com plens de gent
venint coses
al carrer,
vendre coses
al carrer,
si se'm permet
l'expressió,
és una activitat
que està perfectament
regulada a Catalunya,
que és els mercats
de marxants
i que tots els municipis
tenen el seu dia
de mercat
i que per tant
d'allò,
i que és un sector
també molt perjudicat
per tot això.
Són partidaris
de multar
els compradors?
És a dir,
de multar
a qui també
està contribuint
a que s'exerci
aquesta doble
il·legalitat,
és a dir,
que són els compradors,
no?
Com a solució única,
no.
Com a una solució,
sí,
perquè és evidentment
que el comprador
quan fa la compra
també està fent
una il·legalitat,
comprant un producte
falsificat.
És evident.
Ara,
no només l'única,
no centrar-ho tot,
anem a enfocar-ho per aquí.
No.
Però sí,
evidentment,
el comprador també ha de ser
madur
i suficientment
coneixedor
una miqueta
de què està fent
i com ho està fent.
Avui,
avui,
jo crec que hi ha
molt poca gent,
diguem-ne,
de públic,
que no conegui
la realitat
del Tom Manta
i el que és
i el que significa.
De tota manera,
els punts de confluència
del Tom Manta
acostumen a ser
a zones turístiques,
és a dir,
parlem,
tot el litoral,
però el litoral
més turístic,
potser,
és a dir,
que van allà on saben
que poden vendre
que són llaturisme,
o no?
I a Lleida...
de fet s'ha convertit
en un problema general.
Sí, sí.
Avui,
desgraciadament,
és internacional.
Vull dir,
a veure,
que aquest és un tema
que en podem parlar,
però ja no en parlarem
des de la vessant del comerç.
Perquè, esclar,
que el Tom Manta
estigui a Milán,
estigui a Roma,
estigui a Madrid,
estigui...
Cuidado,
estem parlant
d'una multinacional
enorme,
descontrolada,
amb uns guanys brutals,
i per tant,
potser sí que algú
ja ha dit
que l'estat propi.
Vull dir,
un estat s'hi fixi
en aquest tema.
Perquè és que,
a part d'un tema
d'il·legalitats,
per mi és un tema
d'un frau enorme,
és un frau consentit enorme.
Sí que és cert
que el Tom Manta,
molts d'aquests anys enrere,
la problemàtica,
i estem precisament
a Tarragona,
molt a prop d'aquí,
va néixer
una de les problemàtiques
més grosses,
quan fa uns anys enrere,
doncs,
es van intentar
prendre mesures
que anaven en el sentit contrari,
no?
Però,
a veure,
sí que és cert
que hi va haver un moment
que el Tom Manta
es fixava,
sobretot,
amb aquest públic,
amb aquest públic estranger,
amb aquest client estranger
que venia,
però també hem de recordar
l'esforç
que ha fet l'administració,
els cossos
i forces de seguretat,
nosaltres,
com a patronal
i diferents col·lectius,
d'intentar sensibilitzar
i fer pedagogies.
S'han fet flyers,
s'han repartit
per les playes,
les platges.
I jo penso
que hi ha una cosa
que està clara,
que és que,
sobretot,
a visitants
que venien
de països
dintre
de la Unió Europea,
els hi feia gràcia
això
que podien comprar,
però també
s'acabava bastant
la broma,
per dir-ho d'alguna manera,
quan els preguntaves
com funcionava això
al seu país,
si n'hi havia.
I et reconeixien
que, esclar,
que la legislació
era molt més dura
des d'un punt de vista
de vigilància,
com, per exemple,
la França,
on està molt ben regulat
tot això.
França, molt bé.
Perquè qui s'omple
les butxagues?
És a dir,
perquè,
en el cas de Salou,
per exemple,
es va parlar de xarxa,
xarxa organitzada,
és a dir,
que darrere d'aquells
menters que un veu
la primera línia de mar,
hi ha una xarxa
que proveeix
de material,
un material que deuen
comprar,
a més de saber on,
però segurament
en algun país asiàtic
o, no vull dir cap país,
perquè no ho sé,
ho desconec.
Qui s'omple
aquestes butxagues?
És a dir,
parlat que era un problema global
i parlat, per exemple,
de la delació de govern,
de duanes,
clar,
tot això passa
per alguna banda,
no?
Policia,
Guàrdia Civil,
ho he dit,
tots hi estan implicats aquí,
propietat intel·lectual.
De vegades,
no ens donem compte
de lo gros
que és aquest tema.
És que és molt gros,
dic de veritat.
I, clar,
què veiem nosaltres?
Nosaltres veiem
aquest xicot
que està allà al passeig,
que corre
quan ve la policia,
que agafa la televisió
i el grava
i li diu
que no guanya res,
que quan al cap de tres dies
de guanyar 30 euros
ho ha de pagar
amb una multa,
perdoni'm,
miri'm,
escolti'm,
vostè està aquí
per guanyar la vida.
I fa molts anys
que se la guanyen.
Per tant,
tot el tema,
si no se la guanyessin,
estaríem buscant feina,
com ho busquen
altres col·lectius
i cobrant un sou
petit o gros
discutint-lo
o no discutint-lo.
Però no estaríem fent
el Tom Manta.
Per tant,
això sabem
que ve d'on ve
i que inclús
poca gent
pot entrar
en aquest comerç.
Si s'hi fixa,
per què no hi ha
altres col·lectius
importants
fent Tom Manta?
Hi ha un detall
que penso que és important.
podem fer moltes preguntes
aquí.
I jo tenc
la part humana.
Tots som persones
i tots volem
que la gent visqui bé.
Jo soc el primer.
Però, home,
sempre i quan
no ens perjudiquem
uns als altres
ni cal
tampoc ser
tan
secs
davant d'una realitat
que ja fa molts anys
que dura
i és una realitat
que li hem de posar
tard o d'hora
li hem de posar solució.
Penso que hi ha un detall
que és important
i és que
al llarg d'aquests anys
s'han fet jornades
de treball
molt importants
i a més
les juntes de seguretat
i les taules de seguretat
en general
que tots els municipis
tenen
i una cosa
jo penso
que
que
que queda clara
és dir
el que s'ha d'atacar
és precisament
aquest
el gran suministrador
si se'm permet
l'expressió.
No és tant
el problema
del que veiem
a peu de carrer
sinó el problema
que hi ha darrere
com ve deia
l'Alex Bony.
Jo vull recordar
i espero no equivocar-me
que l'operació
que va
de
motivar
aquest estiu
tot el problema
no era tant
una operació
contra el Tom Manta
sinó que era una operació
com se n'han fet
moltes al llarg
dels estius
per intentar
localitzar
els pisos
que serveixen
d'amagatzem
del producte
cosa que ja
ja ho hem viscut
des de fa tres estius
a Reus
al Vendrell
i tant i tant
ara
a partir d'aquí
va sortir el tema
d'això
d'allò
però en veritat
el que es anava buscant
i al final
es va trobar
com es va demostrar
és que
hi ha uns pisos
que serveixen
d'amagatzem.
A veure si em permet
només un detall
jo tinc que reivindicar
la bona labor
dels cossos
de seguretat
però no els Mossos
i la policia i la Guàrdia Civil
si avui en dia
troben
segueixen
i aconsegueixen
eliminar
xarxes importants
d'estopefeents
vostè creu
que no han de trobar
uns voltos enormes
que es porten
amunt i avall
i que van aquests nois
a buscar-los
en un lloc
escolti'm
a veure
hi ha de tenir
un mapa perfecte
de com es tragina
tot aquest volum
home per favor
és que si no
és que és de riure
ara
si han posat en sèrio
fer-ho
en certes parts
s'ha fet
i en certes parts
s'ha aconseguit feina
s'ha posat gent infiltrada
és fàcil
vull dir
seguir un noi d'aquests
on va
vinga què fa
troba amb aquells
aquells els altres
i pots arribar
i tant que pots arribar
és que
és que la droga
potser no es veu
però és que els voltos
dels manters
es veuen per tot arreu
i quan van al tren
amunt i avall
de la línia de Rodalies
saps per on van
saps on el van a buscar
tot això la policia
ho sap
què falla
voluntat política
voluntat o valentia política
doncs
no ho sé
potser sí
un malentès bonisme
potser sí
però escolti
anem per feina
anem per feina
perquè això
se'ns escapa
de les mans
parlem d'il·legalitats
parlem també
de competència
degellar
els comerços tradicionals
però parlem també
de productes
que no tenen cap mena
de garantia
és a dir que aquí
també
el consumidor
ho ha de tenir molt clar
si es compren les ulleres
de sol
per dir alguna cosa
i se'n va al sol
a l'estiu
doncs
li pot prendre mal
és a dir
aquelles ulleres
li poden fer mal als ulls
per les ulleres
com podria
per altres productes
és a dir que també
hi ha un tema
de sanitat
que també podria entrar
aquí
Entra, entra
clar que entra
és aquí
que hi ha un primer
efecte
de venda
de productes
falsificats
que això
estaria penat
venent-ho
en una botiga
ja de per si
ja està penat
jo tinc una botiga
i venc un bolso
que no és
de la marca
que jo dic
ja puc tenir
però a més a més
aquest bolso
aquests lentes
aquest jersei
del Barça
de Nike
resulta que no
que a més a més
ho estic venent
al millor passeig
del poble
o de la ciutat
sense pagar un duro
i al mig del carrer
home
home
és que
a veure
és que jo
ja no sé
quins adjectius
fer
des de primer comerç
i aquí tinc
al meu costat
el Florenzi
que porta dos anys
amb una lluita
aquí a Tarragona
brutal
tocant administracions
tocant polítics
tocant magistrats
tocant-ho tot
per aconseguir
un consens
de lligar
a veure
si veritablement
podem trobar
una peça clau
o sigui
trobar el gran
consens
per tallar tot això
bueno
doncs no ho sé
hi ha moments
que uns
no volen
perquè no sé què
l'altre
perquè venen eleccions
l'altre
perquè ara no toca
i anem fent
i així passem
ja 5 o 6 anys
és així
o no?
correcte
és així
més a més
perdó
hem volgut atacar
o fer arribar
tocant
les sensibilitats
de la societat civil
és a dir
no és convenient
poder comprar
aquests productes
ja no solament
per tot el que s'ha dit
i seguirem dient
sense cansar-nos
sinó perquè a més a més
afecten a la salut
a la salut pública
vull dir
portar unes ulleres
d'aquesta gent
pot tindre un atac
segons diuen els entesos
directament a la còrnea
es poden cremar les còrnees
vull dir
això no té cap control
de sanitat
això no té cap control
de seguretat
vull dir
i la gent
perquè els fa gràcia
perquè té una marca
que està falsificada
i tothom sabem
com els costa
dos durets
doncs clar
qui no es permet
el luxe
de portar unes
Christian Dior
o portar unes altres marques
per dos durets
bueno
hem de ser una miqueta conscients
perquè jo he vist pel carrer
i a les platges
amb nanos
amb crios petits
de 4, 5 i 6 anys
amb unes ulleres
amb marques
que els acaben de comprar
amb aquesta gent
i això els està fent
un mal terrible
i després
potser hi ha llàgrimes
vull dir
siguem una miqueta més conscients
no ho som
el suficientment conscients
i sempre anem a parar
amb aquella típica paraula
que tothom sabem
quan anem als pobles
i ens incluïm
dintre d'aquestes
d'aquestes
pressions
que fem des de Pimet Comerç
aquella típica expressió
pobrets
deixem-los viure
no, no
pobrets no
s'han de complir les lleis
s'han de complir
amb les normes del joc
i tothom ha de pagar
vull dir
el que no es pot permetre
és que es faci una illegalitat
dues illegalitats
com ha dit el nostre president
i que la gent
agiri d'esquena
i després
sempre se senti
el mateix comentari
que hi ha un dubte
on està
la línia
o el límit
de la legalitat
del municipi
vull dir
per l'amor de Déu
això no pot passar
el Tom Manta
que continua
és un tema obert
per tant
seguirem parlant
segurament
en aquest espai
també
a l'hora del comerç
jo aprofito
que tenim
l'Àlex Gonya
aquí
el president
de Pemà Comerç
Catalunya
per preguntar-li
en termes generals
com està la situació
el context
de la Petit i Mitjana Empresa
com estem
de la Petit i Mitjana Empresa
de comerç
de comerç
bé a veure
estem en un moment
jo diria
de línia plana
no diria que estem sortint
parlo del petit comerç
això sempre
la representació
que tenim
i els nostres socis
són aquests
mercats municipals
petit comerç
de carrer
eixos comercials
aquest és el nostre soci
estem en una línia plana
la caiguda
que portàvem set anys
ara
brutal
perquè hem tingut unes caigudes
que ens han costat
molt i molt
i molts companys
que ja no hi són
perquè francament és així
perquè ens ho hem menjat tot
la crisi del petit
només té una solució
que duri poc
si la crisi del comerç petit
dura poc
mira
ens posem com els carregols
una mica dintre la closca
i ho passem
però clar
quan són set anys
set anys i mig com aquest
ens ho hem menjat tot
per aguantar
i el que s'ho hem menjat abans
doncs ha tingut que plegar
ara en aquest moment
la línia és plana
no baixem
és veritat
però a nosaltres
la recuperació
aquesta de grans xifres
que s'estan dient
sobretot els de l'IBEX
que aquests
ho saben fer-ho més bé
segurament
no a nosaltres
no ens ha arribat
i veritablement
als nostres clients
al que és
les persones
que ens venen a veure
i que
i que podem mirar els ulls
perquè nosaltres som un comerç humà
nosaltres mirem els ulls
del client
no?
un altre comerç
no ho fa
no existeix
no hi ha ulls
nosaltres sí
nosaltres coneixem la persona
coneixem la seva
casa i la seva vida
i la mirem als ulls
quan li venem i veiem que els ulls de la gent
encara no són uns ulls d'alegria
són uns ulls d'esperança
si tu vols
però no d'alegria
en aquest moment
la gent en general
encara no ha notat
aquesta gran pujada
que diuen
de les xifres macros
de l'IBEX i companyia
de tota manera
a part de la qualitat
la qualitat
el tracte humà
el mirar de tu a tu
això ho té el comerç de proximitat
i
el nostre cas
que també és president
del gremi
de peixeters de Catalunya
és un cas ben evident
no?
és a dir
el peix fresc
no el trobem
el peix fresc
el millor d'Europa
a Catalunya tenim la sort
no
no ho dic
evidentment
ho dic amb tranquil·litat
perquè a Catalunya
som un poble
de menjar peix
i sapigar-lo menjar
el sabem menjar
històricament
tenim una gran costa
vull dir
això ens dona una
una manera de ser
inclús diria que socialment
ens dona una manera
de parlar i tot
vull dir
tenim la sort
que si ens n'anem
cap aquí baix
tenim una cuina del peix
si anem cap a la banda
de la costa Brava
tenim una altra cuina del peix
i m'atreviria a dir-li
que si ens n'anem a Lleida
hi ha una altra cuina del peix
això no ho hauria dit mai
sí
doncs jo ja li dic
perquè també és important
que de vegades
ens deixem la terra interior
ens deixem Lleida
perquè sempre Lleida
doncs no
el no tenir costa
sembla que
no no no no
també tenen una manera
de menjar la truita
de menjar peixos de riu
de menjar
ja menjar el peix
bacallà sobretot
que el fan molt bo
no?
és que el peix
el peix és un món
també
ara no és el moment
però veritablement
és un món molt enriquidor
i que ens fa ser
potser és un dels tres diferencials
que tenim
a Catalunya
la gran cuina del peix
que tenim
Lleida
el bacallà amb cargols
el cargols de la llauna
el bacallà amb cargols
el que vulguis
te'n diria ara
uns quants plats
però jo et dic
aquesta hora encara
jo m'agafaria gana
un bon esmorzar
aquí a Tardona
fem l'espieta en cargolins
ara que ve Santa Tecla
llavors home
l'espieta en cargolins
recuperem aquest vell plat
de mariners
podríem parlar
i més avall
més avall
trobaríem l'anguila
i trobaríem
vull dir cap a les Terres de l'Ebre
vull dir
és un món
és un món
senyors gràcies
Àlex Gonyi
president de Pimer Comerç
a Catalunya
gràcies per acompanyar-nos
aquí al matí de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
en aquesta primera estrena
de l'Hora del Comerç
també l'Enric Calbó
enric gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i amb el Florenci Nito
que ens anirem veient
aquests propers dies
en aquest espai
l'Hora del Comerç
gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres