Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
I tant!
Crist Ric odà.
Són uns canelons màgics.
Bé, deixem-ho explicar als soviens que això no ho saben
però que l'Òscar, moltes vegades abans de marxar
a unes quantes muntanyes
hi ha un ritual que és anar al Monegir
i fer uns canelons, no?
Ja, és que l'últim cop van canviar els canelons per un peix
Me pregunto si no s'ha fet el 8.000 per culpa dels canelons
Peix, per culpa del peix
Sí
Bueno, ja són uns quants rituals
també el d'anar a banyar, no?
I el tornar també
A veure, vull dir, s'han d'anar
s'han d'anar organitzant
Ens ho hem d'organitzar una mica millor
Bueno, Òscar, benvingut a Tarragona
ja parlàvem ahir, però baxa
benvingut al primer pont de Mahoma
després de la tornada del Burat Pic
El 40 pont de Mahoma
40 programes, ja portem 40 programes
Hem fet un programa des de
des de la cova del gos
fent psicobloc, hem fet un programa des del cim
del Bessiberri Nord
Home, hem fet unes quantes coses amb aquests 40 programes
hem fet uns quants, eh?
Hem fet moltes coses
i no hem fet el cim, però hem fet moltes coses
Bé, però bueno
El cim arribarà, eh?
El cim arribarà, però aviat arribarà
i si no arriba, tampoc passa res
Són aventures que
queden per poder-les explicar més tard
i aquest cop
ja vam tindre
la feina feta
salvant aquesta noia japonesa
que va estar accidentada
que potser és més important que fer el cim, no, Òscar?
Jo em quedo amb això
totalment d'acord
Em quedo amb això
i amb la gesta que vam fer
que a més va sortir de natural
i jo penso que és el millor moment de l'expedició
Avui reflexionava amb això
i penso que és el millor moment
Concheges molt amb el Patx i que ara el trucarem al Patxigonya
perquè avui parlem amb tots els integrants de l'expedició
amb el Carles Figueres i el Jordi Bos Barraca de Girona
amb el Navarres Patxigoni
el Patxigoni que l'estem trucant
i també la matxessa Anna Pujol
que com descriu el Patx i el seu blog
va improvisar pràcticament un hospital de campanya
ella amb altres metges també d'alguna altra expedició
doncs van fer pràcticament cirurgia ja in situ
és a dir, van operar en dues ocasions
a la somillo que tenia el turmell pràcticament destrossat
Escolta'm, Ricard, què has portat avui?
Què tens de banda?
Que els ullens no ho veuen però jo sí que ho estic veient
Què és això?
Bueno, això és justament el que estaves parlant abans
doncs que estàvem buscant informació
quan l'Òscar va donar, va deixar anar la bomba
i bueno, remenant, remenant
doncs a la xarxa
que ho trobes tot
o pràcticament tot
doncs vaig localitzar el plànol
d'un dels exploradors de la zona
que es va acostar per aquí
on l'Òscar doncs ha fet la proposta
que era el Francis Young Husband
de fet fa uns mesos vam llegir un text d'aquesta persona
i bueno, va fer un parell de viatges d'exploració
i amb el segon
que va ser de l'any 1889
doncs va acostar-se per aquí
va travessar el Shaksgam
ara mateix l'Òscar em comentava
que fins i tot va remuntar
i va anar a donar el cop d'ull
no?
justament el text que llegiré avui
té a veure amb la sensació que li va donar
descobrir les muntanyes
travessant per aquests llocs tan inòspits
i tan inexplorats
doncs ja el tenim situat
sobre el mapa
i sobre un tovalló també
el tovalló que dèiem a la portada
ahir va treure el tovalló
va treure un tovalló plegat
mira el porta a la butxaca
el treurà
aquest tovalló guarda'l
ja t'ho han dit
Òscar que el guardis aquest tovalló
no, t'ho han dit ja
t'ho han dit també el company del diari d'Aragona
el francès Joan
que anem a la sovalló des d'aquí
que aquest tovalló el guardis
com si fos allò
horda o baltoro
a més tenim el lloc ja per enmarcar-lo
amb la foto de cim
a la botiga
màgicament
una de les fotos que vam enganxar
abans que marxés
així
per decorar una mica la botiga
màgicament va caure
i dic
ostres el blue tag aquest no enganxa
resulta que era per enganxar
el croquis emmarcat
amb la foto de cim
ara farem una fotografia
i la compartirem amb vosaltres
no ho sé
no sé si compartir-la
en un moment guardem-ho
i escoltem un segon tall del cur
que a més a més
jo crec que té molt a veure
amb el que ha passat en guanya
en aquest estiu al Brad Pitt
perquè recordem
les condicions de la neu
i el conseqüent perill d'allaus
van impedir
que pràcticament totes les que li xoen fessin cim
i el cur
diu això
Hay dos sentidos
un és el séptimo
que diu
adelante, adelante
realitza tus coses
tus soños
el otro és
despacio
despacio
posiblement regreses
no realitzar
entre el sexto
i el séptimo
necessita tu
encontrar
la tuya
decisión
és la suerte
és la tuya
experiència
també
concentrada
en el
duro cerebro
és un savi
és un savi
les ulles no els veuen
però estaven fent reverències
aquest el cur
és un savi
i vam tindre la sorte
tindre la Quita Ragona
l'Òscar l'ha portat
per les xerrades
de muntanya
i la veritat és que
t'acadaries escoltant-lo
embobat
i ell aniria parlant
i tu t'aniries bebejant
l'hem portat
diversos cops
i seria molt maco
poder-lo tornar
a tenir
i jo sé que
s'engrescaria
com un nano
si ara li tornés
a parlar del Sarsgam
però bueno
jo crec que
igual tornar-lo a portar
aquí
seria un punt
seria un punt
i clar
estem parlant
de la persona
que va fer
el Brot Pic
la primera vegada
amb Herman Bull
Herman Bull
quan parlàvem
del triangle aquest
de les matemàtiques
en el camp base
va quedar
en el Xogolissa
i era
Herman Bull
la persona
que havia fet
Nanga Parbat
Brot Pic
i Xogolissa
i
i bueno
i llavors
tot el que explica
el Cur
i tots els seus
episodis
que va viure
en el Sarsgam
dos d'ells
amb nosaltres
doncs
va ser la gran aportació
i el gran descobriment
i jo crec que
inclús
a nivell de la ciutat
el Tarracó Cangri
els cims
que van pujar
la Fem Tarragona
totes aquestes rutes
doncs
hi havia la mà del cur
al darrere
ell
ens va inculcar
el moment determinat
que li dèiem
podem tenir pressupost
per anar al Cadós
i ell deia
a la vall de Sarsgam
aquí
sempre és més important
el descobrir
que el repetir
és més interessant
el descobrir
i llavors
ell ens va atrapar
amb aquestes frases
ens va atrapar
i jo penso
que li devem
pràcticament
tot aquest
aquestes dos vegades
que vam anar allà
li devem a ell
amb la seva màgia
ens va transportar
cap allà
i després
ens ho va fer viure
i amunt amunt
i a més a més
ho vam
i ho vam assegurir
del que he dit
Ricard
d'aquest sete sentit
que aquí hi ha
un rerefons
molt important
i que allà dalt
a partir dels 7.000
o 8.000 metres
és vital
no?
No està clar
jo la veritat
penso que
en aquests punts
és anar sobre
el fil de la navalla
i fins i tot
ets conscient
que estàs en un lloc
que no és
per les persones
ja el diuen
a la zona de la mort
i no és
una figura
retòrica
sinó que és justament així
per tant
qualsevol acció
que tu puguis fer
té unes implicacions
directes
sobre tu
i sobre els altres
fins i tot
per tant
allà
has de definir
molt els sentits
i arriba gairebé
en l'aspecte
metafísic
d'una interiorització
bestial
però al mateix temps
està atent
a qualsevol
incidència externa
aquesta dicotomia
doncs realment pot
proporcionar
un estat
diguem mental
molt especial
molt especial
el que pot parlar
el curt
amb tota propietat
perquè és una persona
que realment
hi ha estat molt
hi ha un fragment
també
un moment molt especial
que vau viure
a l'Oscar
allà dalt
en la tornada
del Camp 3
tu
l'Anna
i el Patxi Gonyi
que a més a més
el Patxi
ho descriu molt bé
al seu blog
al Joglar
de los Laciares
a part del moment
en què vau apagar
els frontals
vau seure
i us vau quedar mirant
la Via Llàctea
el firmament
al cel
li preguntem al Patxi
que el tenim per aquí
Patxi Gonyi
Egunon
bon dia
Egunon
que tal estáis
encantado de estar
con vosotros otra vez
estás en Lumbieria
no?
estoy trabajando
en Pamplona
bueno
Pamplona
sí sí
oye
a Pamplona
ya he entrado
en la rueda
nuevamente
no hay descanso
aquí no hay tregua
no hay descanso
bueno
si te sirve de consuelo
Óscar también
está trabajando
sí sí
me sirve
bastante consuelo
sí
corroboro
corroboro
hola Patxi
soy Jordi
bien
que tal Jordi Maso
que tal
bien
oye que
como lo has cogido
esto del trabajo
bien no?
bien jodido
bien jodido
con suelo de titanes
no?
no no
mi cabeza
mi cabeza
no está aquí
yo estoy aquí
pero mi cabeza
ya sabéis que no está aquí
está con vosotros
en esas tierras tan maravillosas
y para días
para días
tengo toda vida
para aterrizar
bueno Patxi
yo me refería a este momento
y mira
le estoy leyendo
de tu blog
apagamos nuestros frontales
no pronunciamos
ni una sola palabra
los tres mirando
hacia arriba
envueltos
en nuestros monos de pluma
¿te viene este momento?
sí sí
fue muy emocionante
fue un momento
sabían
en esos instantes
que era irrepetible
esta situación
y me viene
me viene a la cabeza
así
perdónate
pero me emocionaste
fue un momento
único
único
y lo guardo
como sé
sé que es algo
que va a ser irrepetible
habrá momentos
probablemente mejores
espero
otros
peores
lo intuyo
pero ese momento
ha quedado grabado
para siempre
y como decía
también en el blog
cuando alguien
me pregunté
a ver
cuál es uno de los momentos
más bonitos
que he vivido en mi día
pues referiré
fue el momento
este
en que
bueno
habíamos tomado
una decisión
que era la de descender
dijimos
vamos a aprovechar
y durante la misma
noche
recogimos
la tienda
del campo 3
recogimos
todo lo que quedaba
empezamos a bajar
era un poquito
como todo
muy mecánico
pero fue aquel momento
que en cuando
ya habíamos perdido
unos 3 o 400 metros
de repente
en mitad de la noche
igual serían
pues no sé
las 3 de la noche
o las 2
sobre las 2
en medio de la madrugada
sí
todavía no había
desaparecido la luna
y me acuerdo
que fue como un poquito
no sé
automático no
pero como instintivo
allí nos relajamos
un momento
nos sentamos
y pum
todo fue
evidentemente
la luna
la teníamos
a mano izquierda
y fue todos
girar la vista
hacia la luna
y recuerdo
el comentario
recuerdo el comentario
que hice
digo
se ve la vía láctea
se ve la mitad
de la luna
y cada uno
con sus pensamientos
pues nos fuimos
fue precisamente esto
el silencio
cada uno
remuando
lo que había vivido
y el de al lado
sabiendo que cada uno
estaba
inmerso en lo suyo
viviendo un momento especial
uno de los grandes momentos
como tú cuentas
en el blog
uno de los grandes momentos
la montaña
tiene grandes momentos
en todas sus facetas
momentos únicos
únicos
ya lo creo
si son estos momentos
a veces
que incluso
bueno
en estas circunstancias
quizá no
pero otras veces
cuando
estás en un sitio
tan impactante
y tienes la cámara
y dices
quiero hacer una foto
y dejas la cámara
de lado
lo dejas todo
dices
esto solo puede quedar
en tu cerebro
eso es
es una vivencia
es algo único
no puede ser reproducido
es una injusticia
y una mezquindad
incluso
nada
el flash de la cámara
no hubiese hecho nada
más que romper
esa situación
y no hubiera captado nada
eso solo entra
por los ojos
y queda grabado
en tu cabeza
y es algo vuestro
es algo íntimo
eso es
y más después
de las situaciones
que vivimos
en la montaña
tan
bueno
tan grandes
tan importantes
entonces
fue como una culminación
el bróndo
nos dio la cumbre
pero nos dio ese momento
y bueno
fue gratificante
si a veces
a veces la cumbre
queda en segundo término
delante de estos momentos
tan especiales
entonces le damos
más importancia
a hacer cumbre
pero tal vez
hay momentos
que son
tan o más importantes
hombre
nosotros todos
queríamos hacer cumbre
y yo personalmente
he estado preparado
este año
para hacer cumbre
otros años
igual
ocho miles
y en mi futuro interno
sabía que no estaba preparado
para la cumbre
anímicamente
me refiero
esta vez estaba preparado
y quería
quería llegar a la cumbre
y quería filmar a Oscar
llegando arriba
esas eran
mis dos imágenes
¿no?
pero sí que quedo
en segundo plano
quedo en segundo plano
porque la experiencia humana
que he vivido yo ahí
bueno este año
ha sido brutal
ha sido brutal
con mis compañeros
a los que no conocía
quitando a Oscar
ha sido algo
que me ha llenado tanto
que la cumbre
quedó en un segundo plano
la quería
iba por ella
o sea
a pesar de todo
no renunciaba ella
pero no ha sido difícil
renunciar esta año
a la cumbre
porque ya te digo
lo que ha quedado
algo de mi cabeza
ha sido tan importante
que quedó
en un segundo plano
Pachi
¿quién es
el hombre
de la alegría pura
o la pura alegría?
joder
es un puto fenómeno
o sea
yo
lo decía
también
en el blog
al piquito
de la expedición
de estas personas
que dices
¿cómo he pasado tanto tiempo
sin poder juntarme
con este elemento?
sin haberme ido
al margen
de una persona
tan increíble
o sea
llena
llena espacio
llena espacio
barraca
llena espacio
pero con una naturalidad
y una alegría
que yo creyendo
que teniendo a Oscar
lo tenía ahí todo
Oscar es el compendio
de todo
de la sabiduría
en la montaña
de la empatía
del saber estar
del saber hacer
pero Oscar
o sea
pero
barraca
ha llenado un rincón
que estaba ahí
un poco huérfano
y bueno
me he venido
me he venido encantado
y espero volverte a ver pronto
porque te tengo que dar
un abrazo
y convertir los Joters
costilla
un abrazo
pero puedes saludarlo
si quieres
que está por aquí
Jordi
hola
barraca
que dices
a ver
que dius ahora
hostia
si
bien que estoy
para que me entienda
Patxi
Patxi
se ha pasado
no
se ha pasado
como siempre
y como que se ha pasado
todo ha sido
una pasada
lo primero que tengo que decir
es que
ha sido un auténtico placer
ir con Oscar
con Ana
con Patxi
con Carlos
esto es lo primero
y lo que decía Patxi
la cumbre
no ha sido posible
pero ha habido
otras cosas
y
y la verdad
y la verdad es que
cuando ellos
cuando mi cabeza
después del accidente
del Avespino
y yo quería hacer cumbre
claro
como todos
y bueno
hubo un momento
en que mi cabeza
dijo que no
y ellos se fueron
fue
me lo pasé tan mal
en el campo base
que
claro que deseaba
que hiciese un cumbre
pero cuando
cuando los vi regresar
otra vez
pues
también fue fantástico
aunque fuese
sin cumbre
es que son
pasamos momentos
de
que
bueno
que son difíciles
de explicar
tal como decía
Patxi y Oscar
que no sé
qué decir
nos hemos quedado
todos así
eso sembra
la media naranja
más que un programa
muntanya
pero bueno
eso está muy bien
porque
da la idea
de
de
allo que pot proporcionar
a la muntanya
aquí hay el gran
ejemplo
de
no tan sols
els objectius esportius
sinó
els objectius
humanístics
que tenen
un gran component
en la muntanya
no lo podemos
oblidar mai
yo
es el que
siempre
digo
y
darreramente
es el que
más digo
primero son las
personas
después son las
muntañas
y entonces
creo que
vamos a hacer un
article también
sobre las personas
sobre la gente
y bueno
y
yo me puedo
quedar
con el mejor
un de los
momentos
para mí
es un
momento
en conjunto
de todo
el equipo
y para mí
el momento
en conjunto
de todo
el equipo
es cuando
sucede
el accident
y
nos
da la noticia
para un
o algo
tal que
había habido
un accident
yo creo que
la reacción
no va
caldre
paraules
no va
caldre
dir
nos hemos
de organizar
hemos de
hacer esto
hemos de
hacer
todo
es que no
va
caldre
va ser una
reacció
instintiva
de tot el
grup
i em quedo
en aquest moment
perquè
em quedo
en aquest gest
humanitari
que vàrem
viure
i per mi
va ser
un dels
moments
destacats
de l'expedició
o sigui
en el fons
d'aquesta
expedició
em quedo
en aquest moment
humà
en el qual
nosaltres
decidim
anar allà
i afrontar
aquest repte
d'anar
a rescatar
una persona
posant-se
en un terreny
escabró
en el qual
vam haver de
suportar diversos
allaus
i t'ho explicarà
més el Barraca
que va patir
l'allau
directament
al damunt
jo vaig patir
la por
la por
atroz
i unes sensacions
que s'ha acabat
tot
o que es podia
haver acabat
la vida
d'un altre
company
però
ell ho va
viure
amb la mateixa
pròpia
pell
o sigui
que això
el Barraca
ens ho pot
explicar
directament
no?
Jordi
Sí home
em resulta
que anaven
en Patxi
i en Carles
tot davant
l'Òscar
i jo
ens van
trobar
un moment
que baixava
aquella xinesa
que li van
donar
aigua
l'Òscar
va pujar
un tram
de roca
amb la corda
fixa
i quan va
passar
l'Òscar
doncs
em disposava
a passar
jo
i quan
estava
allà
al mig
doncs
va baixar
aquest primer
bueno
que era el segon allau
després de l'accent
el primer
i va baixar
a catalat
i em va
em va
em va
em va tocar de ple
vaig quedar colgat
però jo estava
agafat
a la corda
i la mateixa
corda
em va portar
3 o 4 metres
que hi havia una roca
i ja vaig quedar
allà quiet
allà a la roca
va ser
quasi
no tens
ni de pensar
com et ve
l'allau
per sobre
i l'únic cosa
és que
incidentalment
tens
com l'esperit
de supervivència
l'únic lloc
segur
és que
l'allau
i la corda
m'hi va portar
i quedes allà quiet
i esperes
que passi
l'allau
i després jo patia
jo patia
per l'Òscar
en Carles
i en
i en
i en Gony
i jo cridava
i no
no
no contestava ningú
i l'Òscar també cridava
no
i
va
però jo no
no se sent
i després
ve la calma
no
i després
em dones compte
que bueno
que d'aquestes
ens n'hem sortit
no
i per apostes
em van abaixar
a dos o tres més
i mira
i així
es van ser moments
una mica delicats
no
i això
escolta
el que ha dit
bueno
i repeteixo
que estic d'acord
amb la
amb el que ha comentat
l'Òscar
que aquests moments
de dir que constarem
que hi ha un accident
cap de nosaltres
cap de nosaltres
va dir
absolutament res
se'n va anar tothom
a buscar els trastos
o la motxilla
i patapam
cap amunt
vàrem ser
els únics
i tres xerpes
que hi eren allà
però la resta
no es va ni moure
són coses
que costen
de
em sembla que no
que no ens n'oblidarem mai
d'aquesta experiència
sobretot
de l'Avespino
no?
l'Avespino
em sembla que
hòstia
pobra dona
l'Avespino
no em va tornar
a viure
i l'Avespino
segur que
no se n'oblidà mai
i bé
va tenir
o sigui
primer va tenir
mala sort
però dintre la mala sort
va tenir molta sort
a l'Avespino
i a l'Avespino
a Pachi
la bajabais
dentro de un saco
o una esterilla
que la habían preparado
los serpas
atadas con cuerdas
pero había una zona
que tú también
lo ratas muy bien
entre medio
de
y ahí es a la roca
y ahí es complicado
progresar
pues sí, sí
fue complicado
hombre
va con una persona
que no se puede valer
que es un peso muerto
de cualquier lugar
es complicado
pero
en esa zona
tan
tan escarpada
de la montaña
fue difícil
mientras la desteñamos
por la nieve
bueno
la cosa iba medio bien
pero cuando llegamos
a zona de rocas
aquello se complicaba mucho
porque el saco
quedaba enganchado
en la roca
había que arrastrarla
levantarla
a peso
del suelo
y bajarla
prácticamente en el aire
hasta que volvíamos
a tocar la nieve
y
sí, sí
fue muy complicado
más que complicado
fue tenso
de una tensión
tremenda
porque
bueno
veíamos que en cualquier momento
pues podíamos
podíamos hacer lo último
de nuestra vida
ahí
porque
cinco avalanchas
pasarnos
bueno pues
rozando
pues
hacia que a Jordi
le engancha una
fue una situación
y una tensión
que bueno
costó liberarla
costó liberarla
hasta que no salió
el helicóptero con ella
todavía teníamos la tensión
metida dentro
pero yo quisiera
remarcar de esta situación
bueno
no fue el hecho
de sacarla de la montaña
sino
o sea
el hecho de
el abandono absoluto
del proyecto
que teníamos
entre manos
un proyecto bonito
ambicioso
en el que
habíamos volcado
todos
pues muchas esperanzas
en esa situación
se abandonó
por completo
o sea
yo
en ningún momento
vi en el rostro
de mis compañeros
la más mínima duda
de qué es lo que había
que hacer
y que todo
todo quedaba
su pedido
a sacar
a Vespino
de allí
de la pared
y o sea
fue
el abandonar
la cumbre
por sacar a una persona
eso fue
fue maravilloso
y esto
lo único que lo vi
fue mis compañeros
o sea
allí se movilizó
hasta el pupas
había
40 personas
furtando el glaciar
hacia la pared
y bueno
esto va a ser
cosa de cantar
la sacamos aquí
en volandas
pero cuando me volví
de arriba
no vi más que a mis
cuatro compañeros
a ver si me entiendes
sí
luego la gente apoyó
y estuvo encima
y la asistió muy bien
pero el momento crítico
pues estábamos
solo los cinco
y estoy bueno
de lo más orgulloso
que estoy en mi vida
de haber participado
con esta gente
en un acto tan bonito
porque principalmente
fue un acto de humanidad
o sea
que fue algo maravilloso
sí Pachi
pero una cosa
yo lo que me parece
alucinante
es esto
que cantidad de gente
que hay
actualmente
ya haciendo montaña
imagínate lo que dices tú
¿no?
¿cuánta gente había
en la montaña
o en el base
y al final te das cuenta
de que
son cuatro
al final
los que
reaccionan
instintivamente
¿no?
o sea
¿cuánta gente
está haciendo ahora montaña
que eso
vamos a quitarlo de escala
¿no?
en vez de un broad peak
ponte en un aneto
¿no?
que alguien tiene un accidente
y se rompe un tobillo
es que pasa exactamente
lo mismo ¿no?
¿cuánto volumen de gente
está yendo a la montaña
que
los principios
con los que están yendo
a la montaña
es el
individualismo
social
que hay en la calle?
si, si
es un reflejo
es un reflejo
muy claro
la montaña
es un termómetro
perfecto
de lo que está pasando
y como
es instinto
es puro instinto
o sea
es lo que decía Oscar
no dijimos prácticamente nada
sabíamos que es lo que había que hacer
pero bueno
ahí cada uno
saca sus cuentas
o sea
la gente
va con
si, si Oscar
lo que yo destaco
es esto
la operación en conjunto
que nosotros realizamos
porque en realidad
lo que dice Jordi
es así
es el individualismo
de cada persona
es lo que se vivía
en los otros grupos
no es que fueran mala gente
pero simplemente
no se veían
no iba con ellos
si, no iba con ellos
iba con ellos
si, cada uno
son situaciones
en las que
lo que prima
por encima de todo
es la cumbre
o sea
todo está supeito a la cumbre
y la cumbre lo es todo
entonces la gente
saca números
y hace cuentas
y que es lo que va a suponer
que vaya yo allí
un desgaste tremendo
que probablemente
me lleve al traste
con toda mi expedición
pues si
pues si
creo que
de todas maneras
creo que
salvar una vida humana
es más importante
o a mi particularmente
me llenaría mucho más
que hacer una cumbre
por muy alta que fuera
yo creo que
la experiencia vuestra
de haber salvado
a una persona
sabiendo que esa persona
estaba condenada
y a morir
yo creo que llena muchísimo más
que cualquier cumbre
y yo
como
pues amigo de Oscar
y también que os conozco a vosotros
me hubiera encontrado
terriblemente
decepcionado
de saber
que pudiendo
no
no habíais ido
a salvar a esa persona
por la cumbre
yo creo que
a las personas
que os conocen
realmente les llenará
de más saber
que habéis ido a buscar
a una persona
a salvarla
que no hacer una cumbre
yo creo que
tal vez para
personas que no os conocen
no
pero para gente que os conoce
es importantísimo
el acto este
de ir a buscar a una persona
o de olvidarse de la cumbre
ya se hará
la montaña está ahí
y siempre estará
y la persona esta
pues está viva hoy
gracias a vosotros
y esto es
vamos
por parte de
de la chica
esta japonesa
pues un agradecimiento
eterno hacia vosotros
para toda la vida
y personalmente
creo que es una satisfacción
de haber hecho esto
lo asumí yo
sumí yo
Suzuki
después explicaran
para que le diga
Vespino
porque
menos mal que era una Vespino
por eso
¿quién me puso
el sobrenombre?
es que
oye
lo de Vespino
es un tono
no cariñoso
sino
súper cariñoso
y ella lo sabe
que le llamábamos Vespino
Ana se lo dijo
después del accidente
y
lo que pasa
que creo que
no sabe
qué clase de moto es
la cilindrada
no solo que la cilindrada
la cilindrada
pero bueno
no se lo tomó
con un sentido
de humor magnífico
y
joder
se hizo reír
y
joder
y
se lo pasó muy bien
con este accidente
quiero
bueno
tengo que decir
bueno
diré otra cosa
no diré en castellano
para que Pachi se entere
¿no?
es que
si por ejemplo
nosotros
no hubiésemos actuado
como hubiésemos actuado
la pregunta
que yo me hubiese hecho
y creo que
que mis compañeros
también
es
¿cómo puedes tirar adelante
sin haberlo hecho?
o sea
si hubiésemos pasado de todo
o nos hubiésemos hecho
tan solo preguntando
¿qué hacemos
y vamos o no vamos?
hostia
¿cómo afrontas
lo que viene?
yo no hubiese podido
vivir tranquilo
no me hubiese quedado tranquilo
no
una persona
que tiene un accidente
que tiene un accidente
que tiene un accidente
que no es
perquè si et passa a tu
tampoc hi haurà cap moviment
per fora
aquí
aquí hi ha un tema
jo
em vaig permetre
per luxe
d'intervenir
en el bloc
del pont de Mahoma
i fer un escrit
justament
i esmentava
un filòsof
que es diu Bauman
que parla de la modernitat líquida
que això està molt de moda ara
i és
justament això
no és que la gent
estigui interessada
en fer cim
és una societat
totalment
viscosa
totalment
evita
totalment
qualsevol problema
qualsevol conflicte
i hi ha
un tema
que fa molta incidència
aquest filòsof
que és
l'altra persona
la persona
el desconegut
la por
el desconegut
i l'intrus
que no va amb tu
això no és el meu problema
i evites totalment
el problema
convius perfectament
perquè justament
és un tema
que el que et faria impossible
viure
és haver-te d'implicar
i aquesta societat
la implicació
i la responsabilitat
doncs són uns valors
que han desaparegut
per un tema
doncs
d'esmunyir-se
ell parlava
de fluïdesa
i justament
és això
és això
la gent
bueno
no va amb mi
bueno mira
hi ha hagut uns
que ho han fet
collonut
doncs mira
com l'han tret
doncs perfecte
i es conviu perfectament
desgraciadament
es conviu perfectament
amb aquesta sensació
Jordi
sí
sí
sí
t'entenc
ho entenc
el que estàs comentant
el que passa
que
tothom és parit
tothom és parit
i crec que nosaltres
sí
si no haguéssim actuat
de la manera
que hem actuat
ara estaríem
no estaríem
tranquils
ni estaríem bé
no?
vull dir
perquè
perquè portem
molt de temps
sortint
i anant a muntanya
i en casos
com aquest
no t'ho ha explicat
ningú
et surt de dintre
que has d'actuar
d'aquesta manera
i ja està
perquè hi ha uns paradigmes
dels que tots
en som
d'autors
que el temps
que portes
fent muntanya
t'obliga
a aprendre
aquestes actituds
no?
sí
és una cultura
és una escola
a la vida
sí
és una cultura
però aquesta vida
canvia
i realment
la societat
doncs
evidentment
impregna
també
l'activitat
que estem fent
molts valors
dels que nosaltres
hem begut
doncs
ara mateix
no és que siguin
els prioritaris
en aquesta societat
i aquest n'és un
la solidaritat
i la implicació
la responsabilitat
no ho són
no ho són
desgraciadament
nosaltres això
ens fa semblar
molt estranys
però és que
desgraciadament
és així
si la muntanya
no se'n sostreu
si probablement
tingui raó
sí sí
potser va per aquí
però
mira
què hi farem
estic molt content
que nosaltres
siguem diferents
i evidentment
hi ha molta més gent
que pensa com nosaltres
i nosaltres
també
Jordi
nosaltres també
estem molt contents
com veia el Josep Maria
el company
Josep Maria
que haguéssiu fet això
i des d'aquí també
ho vam viure
amb molta emoció
com ho estan visquent
també molts oients
que s'ho estan dient
a través del Twitter
ara mateix
i a través del Facebook
el seu emocionat
amb aquest relat
de com va anar tot plegat
per tant
també des d'aquí
en nom dels oients
que ens escolten
doncs també us transmeto
aquesta felicitació
col·lectiva
per tot l'equip
també volem parlar
el que passa
no els podem tenir
els quatre a l'hora
la idea de Pachi
era tenir-los a los cuatro
a Carla esta mediana
però tenim dos línees
telefónicas
i tenim que anar
haciendo
oye
nos vemos en Pamplona
no Pachi
o què
o en Lumière
o en Montaña
hay montaña
hay alguna cerquita
sí, sí
yo vivo debajo
del Pirineo
así que montaña
sí es para elegir
bueno
y escuta
l'any que ve
anem a la China
o no?
que farem l'any que ve
anem a la China
¿cómo?
perdón
¿vamos a la China
l'any que viene o no?
ostras
me ha dejado
con las piernas
temblando el Oscar
tú
o sea
yo bajaba
y lo único que quería
era remugar
todo lo vivido
y que vaya
y fuese cogiendo pozo
y soltó esa bomba
y desde que la ha soltado
ya no descanso
ya lo tengo
yo en la cabeza
o sea
sabe dónde
dónde
la puya
el Oscar
y la verdad
y la verdad
es que bueno
es un proyecto
descomunal
ambicioso
bonito
y no sé
no sé
qué derroteros
va a llevar este año
pero espero estar ahí
deseo estar ahí
es que subir a San Cristóbal
a meditar
bueno
San Cristóbal
tiene una vista
bien bonita
ya lo sé
por eso te lo digo
el Oscar
tiene un poquito
el espíritu del cur
que es mejor
como ha dicho en sus palabras
descubrir
que no repetir
y bueno
él tenía el proyecto
de los 14
8000
y tenía en la cabeza
lo de la Vía Láctea
y siempre
lo ves que
la feal la vio la Vía Láctea
sí
lo que pasa es que
me conoce que fue ahí
la catarsis la tuvo ahí
tengo que hacer
este 8000
que me falta
porque
lo debo
pero
tengo otras cosas
en la cabeza
que me ilusionan más
Capitán Veneno
Capitán Veneno
y tal vez
con este proyecto
de hacer el Brad
por China
liga las dos cosas
liga el proyecto
ambicioso
de montaña
de descubrir
y liga la cima
la cima del Brad
que le falta
y es
las dos cosas a la vez
y es un proyecto bonito
y a ver si tenemos suerte
se consiguen fondos
para esto
e ilusión
y a ver si se puede realizar
ilusión
desde luego
no va a faltar
porque
ya te digo
bueno
hacer eso
y con la gente
con la que hemos estado
o sea
eso sería
perfecto
una grinda
descomunal
a un pastel
inmenso
eso
sería una manera
de decir
pues mirar
mirar quién era yo
pues si me habéis olvidado
¿no?
y dejar ahí
una firma
para la posteridad
eso sería
sería no
o sea
yo solo estar metido
embarcado en esa empresa
o sea
llegar hasta allí
por el Shashdam
llegar por esos
por esos países
y colocarme debajo
de la pared norte
de la pared china
del Brua
solo estar allí
bueno bueno
no hay dinero en el mundo
que pueda pagar eso
ni esfuerzo
todo todo
sería algo increíble
Jordi
hombre que
es un proyecto
que yo creo que
sobre 10
15
cambia
Vespino
por camello
¿no?
sí
sí
cambio
Vespino
caballo
por camello
o burra
burra por camello
burra por camello
cuando
Oscar
pensativo
iba bajando
me pilló
Pachi me pilló
con la cámara
me pilló
pensativo
te pillé
te pillé
te pillé
sabía que estaba
remogando
lo sabía
yo iba pensando
este Oscar
la cabeza
le va
como un bombo
mejor no decirle nada
que
ya lo dirá él
y
joder
si lo dijo
nos metió
la traca esta
y claro
cuando te meten esto
lo que ha dicho
Pachi
la cabeza
ya empieza
a dar vueltas
y dices
hostia
si precisamente
esto es lo que hace falta
este proyecto
es lo que hace falta
entre todas las cosas
porque
Oscar
a ver
le falta
a Burapi
bueno
pues
subió a Burapi
pero
la vida
la ruta normal
mejor que no
que
ya ha pasado
a la historia
lo que cuenta
es el proyecto
del año que viene
que para mí
es absolutamente
alucinante
es que ya
con un solo hecho
de plantearlo
ya me tiemblo
las piernas
pero
no de miedo
de emoción
y ya veremos
ya veremos
y espero que salga bien
Jordi
Jordi
Bos Barraca
Pachigoñi
ahora solemos
a l'Anna Pujol
a la doctora
y al Carles Figueras
per tant
le mandamos recuerdos
de vuestra parte
sí
recuerdos no
recuerdos no
mandarles un besazo
y un abrazo
bien fuerte
si no va
sí
sí
a los dos
la verdad es que
que ha sido
lo que he dicho antes
un placer
compartir estas vivencias
con estos cuatro
o sea
ha sido magnífico
para mí
y creo que
para ellos también
muchas felicitats
de todos
muchas felicitats
a los dos
por los escritos
que habéis dejado
en el blog
Oscar
tú
Jordi
realmente
espectaculares
hay un nivel
d'expressión
y de fondo
muy grande
felicitats
de todos
porque realmente
lo hemos disfrutado
también
con los vuestros escritos
muchas gracias
el jugador de los graciares
de Pachi Gony
también os trobareu
al blog
del Pont de Maoma
al pontdemalmablogspot.com
o al PONES
allá también lo trobareu
Pachi
nos vemos en Lumière
y Jordi
nos vemos en Lumière
os espero
con impaciencia
a tú o Banyoles
nos vemos en Banyoles
adeux
adeux
adeux
adeux
adeux
intensitat
intensitat
si abans deia
el Jordi
el Barraca
15 de 10
estem parlant aquí
de no sé
un 500%
d'intensitat
i no estan dient
els oients
el Jure Maria
Fossalba
per exemple
a través del Twitter
ens diu
escoltant l'entrevista
emocionant
moltes gràcies
companys
altres comentaris
que també veiem
a través del Facebook
per tant
estem fent arribar
aquests moments
viscuts
durant aquests 40 dies
en aquesta muntanya
del Pakistan
viscuts allà dalt
també
que eren pocs
però
ens han fet arribar
també a través dels micròfons
els que esteu a l'altra banda
els que esteu escoltant
i també aquesta essència
del que parlava
ara el Ritchie
que és el cap i la fil
que ens mou
en aquestes muntanyes
o fer programes
com aquest
tenim més
tenim més convidats
ara saludarem
l'Anna Pujoli
i el Carles Figueres
també l'altre gironí
però Ricard
tens un fragment
per aquí
més que un fragment
sembla un missal
perquè és que
m'ha costat molt
haver de tallar
algun fragment
d'aquest text
d'una altra vegada
de Francis Young Husband
explorador
i que
en un moment determinat
tot i que és militar
jove
impulsiu
que el que vol
és heroicitats
i fer gestes
i emolar el seu tiet
que havia vist muntanyes
i ell volia anar a l'Himàlaia
arriba un moment
en el que
possiblement
és el que li
causa una inflexió
en la seva vida
que
quan al final
de la seva vida
va passar
en una fase
altament mística
i religiosa
i descriu
amb un punt
molt diferent
el relat
merament
descriptiu
i circumstancial
la seva emoció
quan es troba
justament
amb les circumstàncies
que estem parlant
ara d'exploració
descoberta
i
fins i tot
jo crec que
es reprodueixen
en part
també
algunes paraules
que s'han pronunciat
aquí
per aquests
protagonistes
que hem tingut
a l'expedició
a l'expedició
i a seguida
també
als següents convidats
allò que tan
fervorosament
havia anhelat
de veure
ho tenia
allà davant
fins on jo
em trobava
mai no havia
arribat cap
home blanc
i allà
davant meu
tenia cims
de 8.000
metres
d'alçada
per la
majestuositat
i magnificència
de les muntanyes
aquell paisatge
és difícil
de superar
la seva austeritat
no em repelia
més aviat
m'embadalia
aquell món era
amb diferència
el més meravellós
que hagués vist mai
em semblava
que jo em feia
més gran
pel més fet
d'haver-lo contemplat
després d'haver
observat tal cosa
com podia
tornar a ser petit
segle rere segle
durant milers i milers
tal vegada
milions d'anys
aquelles muntanyes
havien romàs allí
en tota la seva
radiant glòria
però era un
més malbaratament
sense ulls humans
per veure'l
tal vegada
per això
els que hem tingut
el privilegi
d'observar
tals coses
sentim un peculiar
desig de comunicar
als nostres semblants
alguna cosa
d'aquella glòria
que hem presenciat
la visió
d'aquella tremenda
muntanya
tan enorme
tan ferma
i forta
tan elevada
tan immaculada
i enlluernadorament
blanca
no podia
sinó
deixar una impressió
que em duraria
tota la vida
no podia ser
d'una altra manera
però va fer
alguna cosa més
va proporcionar
a la meva ment
una mesura
segons la qual
havia de jutjar
les coses
això té
els seus inconvenients
perquè quan
un home
té en la ment
un estandard tal
elevat
i pur
entristeix
no poder arribar
a ell
però
sigui com sigui
un ha observat
allà
que és la veritable
elevació
i puresa
i és capaç
d'apreciar-la
quan la veu
és quelcom
que mai
no podrà
deixar d'agrair-se
molt bé
molt bé
molt bé
això
al senyor
hi ha un has
van
se li ha
agrair
però tu
has fet
una interpretació
perfecta
tremendo
i bueno
realment
la veritat
és que
condueix
haver sentit
abans de l'Òscar
el Patxi
i el Jordi
amb un to
molt similar
és curiós
com conflueixen
aquestes sensacions
i aquestes idees
que coneix el Patxi
que és un armari
és un tio
que deu fer vora
de metro 90
i és realment
un armari
emocionat
els pacturals
tu et recordes
dels pacturals
del Patxi
veure'l emocionat
parlant d'aquest moment
pràcticament
se li intuïa
que se li queien
les llàgrimes
és acollonant
també ens ho diuen
l'Apilar
i el Javier
des de
des de Pampolona
que aprofiten
per saludar-los
recordem
són els seus enllaços
allà
en què enviava
missatges
i també els correus
altrònics
ens estan escoltant
i per tant
també enviem
una forta abraçada
molts records
i al Javier
que estan allà
l'Hombier
tenim més
tenim un relat
del Patxi
que parla
del moment
de la intervenció
de l'Anna
de l'Anna Pujol
la doctora
a la Sumillo
ara el llegirem
almenys un fragment
perquè ell ho destacava
a més a més
molt especialment
Sumillo continua
atendida en la tienda
de campanya
la labor de Anna
la labor que Anna
està fent
està realitzant
amb ella
és absolutament
incomiable
no crec que
jamás se haya visto
en este campo
va ser
hacer tanto
con tan pocos medios
Anna Pujol
molt bon dia
bon dia
què tal
ja ho sé que no t'agrada
que t'ho diguin
això
ja ho sabem
la feina
la feina que vas fer
amb la Sumillo
va fer dues operacions
in situ
bueno a veure
per mi
jo ja us ho vaig comentar
i aprofitaré
ara que estic
en directe
per mi
la feina més gran
no la vaig fer jo
la van fer
les set persones
que estaven
a dalt
els rescatava
la Sumillo
els tres xerpes
l'Òscar
el Carles
el Patxi
i el Jordi
el de Raca
us dic la veritat
per mi
un dels moments
de més por
i de més por
de l'expedició
van ser
mentre estava
amagada
sota una roca
on les allaus
no arribaven
i jo anava veient
com al final
de l'allau
arribava fins allà
i pensava
sisplau
que no hi hagi més ferits
sisplau
que no hagi
fet mal a ningú
i per mi
aquests van ser moments
emocionants
cap al sentit
trist de la paraula
i bueno
per mi
la feina majestuosa
diguéssim
va ser això
que no hi van haver paraules
els més preparats
i els que van arribar
abans allà
a la base de la muntanya
per rescatar la somió
no tinc paraules
d'agraïment
i d'admiració
cap a tots ells
per allà dalt
estava també el Carles
el Carles Figueres
Carles bon dia
bon dia
tu eres dalt
tu eres dalt també
amb la soma de rescat
sí
tant que sí
ara fa una soma
el Patge ens explicava
i també l'Òscar
la complexitat
de poder arribar
i baixar la somió
fins baix
mentre anaven caient
nous allaus
també el barrer
que ens ha explicat
aquí que ho va agafar
pràcticament de ple
que va quedar mullat
que això no ho ha dit ell
Òscar
però va quedar remullat
la neu l'entrada
per darrere
es va haver de treure
tota la roba
perquè estava quedant gelat
i ho va fer
allà sota la roca
i a dalt
amb el Carles
i amb el Patge
vam haver
entre mig dels allaus
un altre moment
de tensió
perquè es van saltar
dos pitons
de les cordes fixes
amb el pes
de les quatre persones
i jo vaig treure
la meva corda
reforçant
aquell descens
d'aquell ressalt
que havia de baixar
al Patge
amb la Somillo
i el Xerpa
i amb el Carles
no ho teníem
gens clava
vam estar allà
clavant
uns pitons
de roca
però la roca
era molt dolenta
tot molt descompost
i vam aguantar
com vam poder
i en aquell moment
jo vaig patir molt
perquè dic
no sé si la corda
arriba
si això aguantarà
si s'arrencarà tot
i baixarem tots
si baixarà una allau
i ens arrencarà tots
va haver
molta
molta tensió
i mentre
jo era dels pocs
que portava
el Guacitalqui
anàvem preguntant
cada allau que aquella
si ens havia afectat
i clar
i només podia contestar
en el
Yard Life
només podia contestar
dues o tres paraules
perquè estava agobiat
també
amb l'atenció
aquesta que vivíem
jo crec que el Carles
també ho va viure
i ho vam viure
doncs
en maneres similars
sí
és que
és clar
explicant-ho així
és una cosa
quan estàs allà
es tracta d'actuar
i
i de salvar-te tu
i de salvar
la persona
ferida
i no
no fas
aquests
raonaments
així
tant
en fi
de pensar
què podia haver passat
sinó
simplement actues
i fas
el millor que pots
després
quan estàs de baix
bueno
pots reflexionar
i tenen compte
de l'oparellós
que ha sigut
o
sí
de tot això
però
en aquest moment
tot això
no ho penses
recordo
vam sentir
el walkie-talkie
de la somio
que deia que estava
que havia hagut un allau
i
això és el que fas
vas cap allà
a veure què ha passat
i a veure si pots ajudar
simplement
o sigui
vau escoltar
el walkie
de la somio
el somio
tenia un walkie
o li van deixar un walkie
no
ella en portava un
i
quan va tenir l'allau
un poc després
quan ja
hi ha pogut sortir
o va poder agafar
el walkie
doncs ella mateixa va
comunicar al camp
que havia tingut l'accident
i va ser llavors
quan vam
córrer tots
no
va ser així
això
ara ho estem
no ho veieu
ho estem païnt
però estem
estem parlant també
via
via whats
via interna
nosaltres
i estem
estem també
no sé com
explico tu Ritsi
que acabes de fer
molts cabadats
estem intentant també
païr tot el que esteu explicant
sí no no clar
ja
ara ja
tu saps el lloc
tu saps el lloc
sí sí
bueno
m'ho imaginava
perquè realment també
l'any passat
doncs era un lloc
on ja va començar
a baixar aquestes coses
tot i que no hi havia
ni de bon tros la neu
que us havíeu trobat aquest any
però clar
assimilar
el que t'expliquen
les persones
ja aquí
vull dir
amb la càrrega
emocional
que implica
escoltar
l'expressió
de les persones
que ho han viscut
és intens
és molt
és fort
jo crec que també
va haver aquest altre moment
després
que jo crec que
l'ha d'explicar l'Anna
perquè
després a baix
es munta
un hospital
de campanya
i així
literalment
i comencen
les intervencions
i hi ha una persona
amb el turmell
destrossat
amb una bota posada
que li traieu tu i el patxi
amb una navalla
bota rígida
parlem d'una bota
d'alta muntanya
tècnica
rígida
li heu de treure la bota
i té
el turmell
destrossat
i Anna
com aguanta això?
com aguanta aquest dolor?
a veure
la veritat és que
al primer moment
els primers minuts
l'esperança
del Julián
el guia suís
i meva
també
era que l'helicòpter
pogués arribar
al mateix moment
del rescat
perquè
havíem estat en contacte
des del moment
de l'allau
abans de veure la sumió
havíem estat en contacte
amb els
pilots
i deien que
un cop
la pacient
estigués estabilitzada
a baix
no fes falta
el camp base
sinó
a baix de la muntanya
en un lloc blau
on hi hagués l'heliport
ells sortirien
d'escardú
i la veritat
és que
el moment que vaig veure
la cara de la sumió
quan ja van arribar
tots els companys
a dins del sac
de dormir
i la sumió
va rebutjar
medicació
va dir que ella
volia estar
volia haver baixat
fins al lloc
quan teníem
una tenda
una tenda
improvisada
per prendre
la medicació
no va voler res
després la vaig convencer
perquè
era diminuït
el trajecte
però
jo fins al moment
en què el Julián
no em va dir
Anna
avui no hi ha helicòpters
clar
llavors ja
quan et diuen
aquesta paraula
com a metgesa
doncs
ja vam
ja vam començar
a posar-nos les piles
vam
intentar evitar
tot el que és
la hipotèrmia
molt important
que la sumió
estigués en tot moment
amb la temperatura
adequada
llavors la vam cobrir
des del primer moment
amb tantes jaquetes
com vam trobar
també la hidratació
que tolerava bé
la hidratació oral
doncs li vam anar donant
mica en mica
5 mil·lilitres
d'aigua
amb minerals
cada 5 minuts
i un cop ja
vam decidir
que no la desgraciaríem
al camp base
que la deixaríem
al camp base
avançat
per comoditat
de la semió
per evitar
doncs
el creuament
de rius
i el projecte
que suposava
anar fins al
camp base
doncs
ja
aquí
vam ajudar
els companys
i vam
desluxar
l'espai
a la dreta
que tenia
una luxació
anterior
i també vam
vam reduir
amb el
Òscar i el Patxi
vam reduir
la fractura
del turmell
una fractura
i no l'obsessió
una fractura oberta
és una fractura
molt lletxa
Déu-n'hi-do
a veure
reduir
vol dir
col·locar a lloc
una altra vegada
diguem
l'os desplaçat
que en aquest cas
en tractar-se
d'una ferida oberta
surt a l'exterior
li causa una ferida
amb hemorràgia
vull dir que
a mi només sentir
la paraula reduir
i se'm posa
la pell de gallina
l'assumiu
i nosaltres
vam tenir sort
des del punt de vista
que no hi havia
cap secció
de cap artèria important
si aquí hi hagués
hagut una secció
d'una artèria important
del turmell
no tindríem
probablement
l'assumiu
amb nosaltres
en tot moment
la sensibilitat
la circulació
del peu
la mobilitat
està ben conservada
és a dir
hi havia una luxació
completa
de turmell
òbviament
greu
que necessitava
un quiròfan urgent
no disposàvem
d'un quiròfan urgent
llavors
mentre els companys
i jo
vam decidir
una miqueta
que la reduiríem
fins que la pacient
aguantés
perquè òbviament
en aquell moment
teníem morfina
però no disposava
de cap hipnòtic
i llavors
va ser quan
el dia següent
vaig enterar
que hi havia
una expedició
amb un altre metge
d'Alcadós
i vaig demanar
medicació
vam demanar
material mèdic
oxigen
material necessari
per fer
una neteja quirúrgica
i llavors
va venir també
no només em van portar
el material
sinó que el company
d'Alcadós
el doctor Vic
va venir
a ajudar-nos
vam muntar allà
una tenda més gran
per poder treballar
més còmodes
i vam fer
la neteja quirúrgica
la vam estabilitzar
una mica més
tot i que era
una fractura
completament inestable
i com que no
disposàvem de guix
no es desluxava
novament
però la veritat
és que vam posar
una estècia
intrafractura
i vam poder aguantar
fins l'endemà
fins l'endemà
que ja estem parlant
doncs de quasi
48 hores després
la subvenció
la veritat
és que en tot moment
pràcticament
no va tenir dolor
cosa que era molt d'agrair
perquè no és el mateix
tindre un pacient
amb aquest tipus
de fractura
que no aguanta el dolor
que un pacient
que està ben controlat
del dolor
i la veritat
és que
van anar passant
les hores
i la desesperació
per part meva
bueno
desesperació
entre cometes
no
ja el pensar
no pot ser
no m'acabo de creure
i vèiem
núvols
semibaixos
de concòrdia
dèiem
no està plovent
no està fent vent
com més que no arriba
l'helicòpter
i havíem passat
ja més de 48 hores
ja vèiem
que això anava
per 72
o 4 dies
de 2 hores
o 4 dies
i finalment
l'alegria immensa
de tots els companys
que estàvem
amb l'esternició
en aquell moment
quan vam sentir
el gol
qui dient
que l'helicòpter
d'haver sortit
d'escardú
va ser immensa
va ser
va ser
un dels moments
de l'expedició
per mi
val a dir
que l'Anna
és una persona
que no
s'arruga
davant d'aquestes situacions
perquè té
una experiència
àmplia
amb situacions
precàries
d'atendre
les persones
d'Àfrica
i altres llocs
amb col·laboració
amb organitzacions
i per tant
aquestes paraules
tenen el seu pes
que la digui
d'aquesta manera
Sí
la veritat
és que
en aquests moments
penso que
l'haver treballat
a Àfrica
a Centroamèrica
doncs
em donen una
una
com ho diria
sí
no diria
experiència
un bagatge
un bagatge
però
durant els dies
i les hores
que vaig estar
amb la Sumio
vaig decidir
anar a dormir
a la seva tenda
durant els dies
que va estar malalta
fins que va venir
l'helicòpter
per una qüestió
personal meva
i còmode
de la Sumio
és a dir
cada hora
si tenia dolor
si necessitava beure
el tema
una mica
de fent
de la part d'infermeria
de la pacient
fins a ben al lavabo
tot el que necessités
doncs em vaig decidir
posar al seu costat
perquè
per tranquil·litat meva
no
i a Àfrica
tot el que vaig disposar
per ajudar la Sumio
a Àfrica
sovint
no ho tinc
i la veritat
és que
agraeixo
a l'expedició
del K2
dels ràssers
que ens van portar
oxigen
ens van portar
medicació
que en aquell moment
no disposàvem nosaltres
del camp base
de Bradpick
per poder fer
que la Sumio
passés aquestes últimes hores
abans de que arribés
l'helicòpter
en bones condicions
i
jo agrairé
també
doncs això
agrairia
doncs
que a l'estat de cuina
del camp base
del camp base
normal
diguéssim
ens van
en tot moment
doncs portar
a menjar
aigua
aigua bullida
creuàvem els rius
per
per col·laborar
amb l'assistència
de la Sumio
va ser un
un treball d'equip
no
és a dir
el primer moment
la gent
els més
experts
van reaccionar
amb por
no
el que dèiem
que es van quedar al camp base
a l'espera
de què passàvem
però
en un segon terme
doncs
també van col·laborar
portant
doncs
l'encamilla
per portar-la
a l'helicòpter
menjar
va ser un treball d'equip
interessant
per mi ha sigut
l'experiència
del Broat Pic
i
a part de la part mèdica
doncs destacaria això
que quan hi va haver
la notícia d'allau
sense tenir clar
encara
qui eren els ferits
i el desaparegut
sense cap paraula
sense cap paraula
vam calçar
botes
vam preparar
cadascú
la motxilla
que va creure
necessària
i vam anar
cap a
cap al rescat
de la
somió
estem
estem
molt greu
perquè estem fora
de temps
ja portem
a l'hora del programa
però
us volia preguntar
tots dos
tant a tu Anna
com a Carles
ja una mica
ja ho has dit
que quedes amb això
de l'expedició
d'aquestes sensacions
viscudes
d'aquí un moment
que abans també
relataven
a l'Òscar
i al Patxi
quan baixeu
de camp 3
pagueu les frontals
i es quedeu mirant
el firmament
aquí el Patxi
també ha recordat
molta emoció
aquest moment
i Carles
també suposo
que això
amb tota aquesta experiència
aquest treball d'equip
fet
no?
Tots plegats
Sí
el treball d'equip
ha funcionat
molt bé
i és una de les millors coses
d'aquesta expedició
evidentment
a part dels moments
diguéssim
íntims
o personals
o privats
que cadascú
hagi pogut tenir
tant en el camp base
com el camp 1
o camp 2
o camp 3
o on siguin
els moments aquests
doncs
el funcionament
com a equip
i
el treball en grup
ha estat molt bé
ha estat molt interessant
fins i tot
diria que
que la relació
que hem tingut
nosaltres
nosaltres cinc
amb la resta
de companys
d'aquesta expedició
que compartíem
per mi
els alemanys
i l'austríac
i l'inglès
etc
han estat molt bé
menyen gent
molt
en fi
molt bona gent
potser alguns
tenien menys experiència
que nosaltres
però
ens hem entès
molt bé
i ha estat
molt agradable
en el fons
tot i
per exemple
a nivell personal meu
jo sempre
he preferit
experiències més petites
amb menys gent
o amb muntanyes
que no siguin
tan concorregudes
però
tot i així
ara
he de reconèixer
després del mes i mig
visquent amb ells
que ha estat molt bé
sí, sí
Escolta, Carles
si als muntanyes
que no s'hi ha trepitjat ningú
n'hi ha una per allà
pujant per la Xina
almenys el trichet
t'acaba cap amunt
no ha trepitjat gaire gent
Sí
això per començar
n'hi ha moltes
no totes fan 8.000 metres
però n'hi ha moltíssimes
encara que no n'hi ha anat ningú
o que són interessants
a nivell d'exploració
ara
el pit per Xina
doncs
esclar
és un carmel
és una cosa que
vols que estigui interessat
en aquesta qüestió
més
no sé
més romàntica
que no priva només
el fet de fer el cim
sinó que també priva
d'una importància
al tipus de ruta
o a la novetat
o a l'exploració
esclar
això
és impressionant
només de sentir parlar
dels camells
que travessen
el riu Sànscar
doncs
ja
se'n fa la boca a ibo
i a l'Anna
l'Anna què?
Anna tu què?
Com ho veus?
l'any que ve
el veig
el veig
un gran projecte
calte molt encara
veu ploure molt
l'any que ve
jo tinc aquí
la meva mare
el que us fa
escoltant-vos
amb la ràdio
que està posant una cara
que més val
que no parli gaire
sí
no
a mi ara
no m'escolta ningú
em sembla
però
és l'excusa
per anar en camell
Anna
sí
és l'excusa
per anar al zoo
no t'ho deixen fer
bueno
envili molt de cosa
ta mare
i totes les mares vostres
mares, dones
fills i filles
que també això
és una altra història
escoltà
que us agrair molt
que hagi estat també
avui aquí
aquest programa
que hem fet
tots plegats
ens hem de veure
també algun dia
no sé
dèiem d'anar un dia
a veure el patx
a Pamplona
i fer una muntanya
per allà dalt
no sé
fer un programa allà dalt
i tant
això està fet
o a Banyoles
tu
aquí al riu Segre
a lo Segre
fem un dia de calla
que fem el programa
dins de les piragües
això també estaria bé
ara l'estiu seria
una proposta refascant
per cert
una última curiositat
que tinc jo
Anna
quan li vas dir
la somillo
que li deia
amb Vespino
què va dir?
què va dir?
doncs
jo crec que no va entendre
gaire bé
què signifique Vespino
no?
es va posar a riure
com fa habitualment
la somillo
però es va quedar com
ah vale
vale
perquè veiem Vespino
bastant sovint
però bueno
no va entendre
el per què
del Vespino
jo crec
és una cosa
que m'ha quedat pendent
ordenar Tòquio
explicar-li
molt bé
Anna Pujol
una forta abraçada
cap a Pons
i també
a tots els que ens escolteu
de les comarques
de Ponent
i que vagi molt bé
fins la propera
fins aviat
vale
molt bé
moltes gràcies
un plaer
que vagi bé
un abraçada a tots
adeu
Carles Figueres
ei hola
salut cap a Girona
i anem parlant també
molt bé
a Banyoles també
podem fer un programa especial
un dia
per aquí anem a veure
a buscar el Barraca
a Banyoles
fem una torner
Sant Petllari
perdona una cosa
Banyoles ho veus per mi?
no
pel Barraca
jo som Santa Coloma de Farners
jo
gran poble
ja saps que el Barraca
la meva filla
viu a Santa Coloma de Farners
ara parlo fora el micròfon
i aclarim això
Carles
gràcies
una forta abraçada
gràcies
molt bé
companys
ja està
adeu
adeu
programa número 40
i vaja
jo crec
no sé
no té res a veure
que sigui el 40
però
jo crec que avui
ha sigut un dels millors programes
que hem fet aquí
en aquesta casa
i també doncs
si no
el més emotiu
intens
intens
hi ha hagut grans moments radiofònics
aquí
i anirem amb camell
parlem de la Xina
però parlem d'un altre programa
Òscar Caleriac
gràcies
que vagis bé
a vosaltres
bon dia
moltes gràcies
a veure
José Maria Bonacci
Can Bonacci
gràcies
moltes gràcies a tu
Jordi Mena
i jo Maria Bertana
per tècnica
tanquem
aquest 40è
Pont de Moua
Gràcies