Comencem la tertúlia d'actualitat aquest divendres 12 de juny
amb la mirada posada a la jornada de demà dissabte
amb la Constitució dels futurs ajuntaments a nivell del territori
però també arreu. Avui en parlem, en temps de tertúlia,
ens acompanya d'una banda el professor de Dret Constitucional de la URB, Jordi Jarià.
Jordi Catalmo, bon dia.
Jordi, que ens va acompanyar també el dia de les sancions del 24 de maig
amb l'Ignès Soler, també fent algunes ja reflexions
al voltant dels primers resultats i dels resultats definitius d'aquests comissis
que es trobeixen ara amb aquesta composició de alguns historis demà dissabte
que també podreu seguir en directe per aquesta casa per Tarragona Ràdio
la Constitució del futur ajuntament de la ciutat.
També acompanya periodista diari Tarragona, Octavi Saumell.
Octavi, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara deia en fora de micròfon que estem allò mirant,
aspectant amb els nous noms que s'incorporen,
parlem al Consell de Tarragona, però també a nivell territorial,
que hi ha força canvis.
Però a nivell de Tarragona, doncs això, 18 cares noves
que s'incorporen al ple, noves formacions,
entrada de formacions que no hi ha, que ho fan amb força,
govern de minoria de Ballesteros, amb tota probabilitat,
i un panorama que veurem com caminar amb fites importants com demà,
per davant com poden ser els Jocs Mediterranis,
algunes seleccions de cara al setembre,
amb generals de cara al desembre,
en fi, com ho veieu tot plegat aquest panorama
i quina és una mica la primera impressió que us produeix?
Jordi, ja vas fer una reflexió interessant el dia de les seleccions,
en fi, amb els resultats a la mà,
que el viren molts canvis.
En Tarragona, de moment, jo crec que es poden dir tres coses,
de fet que no hi ha majoria alternativa
a la que sembla que sostindrà l'alcalde Ballesteros,
per tant, de moment, sembla que des d'aquest punt de vista
hi ha una certa continuïtat,
que d'alguna manera era previsible,
el que passa que és una continuïtat,
segon factor important,
amb unes condicions segurament molt més difícils
que les que es prepeien en un principi,
en el sentit que les tendències que s'apuntaven
abans de les eleccions
no van caminar en el sentit de suaujar-se,
sinó en el sentit d'aguditzar-se, d'intensificar-se,
i això fa fer que, d'alguna manera,
forces polítiques a les quals se les donava un creixement,
de fet, en les setmanes prèvies a les eleccions,
van tendir a créixer més del que en principi era esperable,
a qual cosa d'això, un consistori molt més fragmentat
del que era previsible,
i per tant, això d'alguna manera ha de tenir conseqüències
de cara a la governabilitat.
Aleshores, si és cert que no hi ha una majoria alternativa,
sí que pot succeir que aquesta fragmentació
generi una certa situació d'inestabilitat.
i finalment, com d'alguna manera Tarragona no és una illa,
doncs també caldrà veure quina és l'evolució política
en els pròxims mesos,
amb unes eleccions al Parlament de Catalunya
al setembre,
que d'alguna manera,
aquell qui les convoca, el president de la Generalitat,
les convoca com a plebiscitàries,
i després unes eleccions
en el Congrés i el Senat,
que fan també una mica,
o tenen un perfum
d'eleccions quasi constituents,
en el sentit, doncs que hi ha,
o sembla que pot haver-hi
una modificació
molt important del sistema de partits.
Aleshores, aquestes modificacions molt importants
del sistema de partits
acaben tenint, d'alguna manera,
conseqüències.
De fet, els sistemes de partits
amb democràcies consolidades
acostumen a ser bastant estables,
no acostumen a haver
grans capgiraments,
i de fet,
la situació,
si bé no és comparable
del tot
al que, per exemple, succeia a Itàlia
començant als 90,
sí que sembla que
aquestes eleccions
que s'han de fer abans que acabi l'any
en el Congrés i el Senat
poden donar lloc
a una situació d'un canvi de mapa
que, si sumem tot això,
és a dir, convocatòria,
i ara hi ha Constitució
als ajuntaments,
després convocatòria d'eleccions
al Parlament de Catalunya
i finalment convocatòria
d'eleccions generals,
doncs pot sortir d'aquí
a final d'any
un mapa polític
bastant canviat,
bastant transformat,
còpiamen,
ha d'impactar
en el que pugui passar
a l'Ajuntament de Tarragona.
Octavi,
han de veure molts canvis, eh?
Home, i tant,
i tant.
En la línia que deia el Jordi,
doncs,
Ballesteros començarà
el mandat en minoria.
M'agradaria a mi assenyalar
que serà el govern municipal
més reduït,
més dèbil de la història
des de la restauració
de la democràcia,
perquè estarà amb nous regidors.
Fins ara,
el mínim havien sigut,
doncs, home,
sempre havien estat
quan eren pocs dos partits.
Ara,
Ballesteros,
doncs,
després de l'experiència
dels últims quatre anys
d'estar amb dotze,
doncs es veu
amb forces per estar amb nou,
més que rep el que diu el Jordi,
que no hi ha majoria alternativa,
tampoc.
i jo crec que com a mínim,
fins després del calendari electoral,
doncs,
fins que passi el 27 de setembre,
fins que passi el 29 de novembre,
que són les generals,
doncs, home,
crec que amb un estiu pel mig,
etcètera,
doncs,
d'entrada sí que començarà
amb minoria
i jo crec que els pactes
arribaran,
doncs,
a principis del 16,
no?
Estem en un moment
de transició,
no?,
a nivell polític,
estem passant dels partits tradicionals,
doncs,
a les forces emergents
i et demostra
el fet que Tarragona
no és un bolet,
no?,
allà.
Només cal que mirem
com està,
per exemple,
Reus,
un Pallici serà alcalde
amb set regidors,
Ada Colau,
a Barcelona,
serà alcaldessa
amb onze,
a Girona,
Carles Puigdemont
amb deu,
sobre un 27 també,
i a Lleida,
Àngel Ros
amb vuit,
tenint,
això sí,
a Convergència,
que és el cap de l'oposició,
amb sis, no?
Tarragona,
doncs,
sembla que Ballesteros
pugui estar debilitat,
però el cert és que
a les eleccions del 24 de maig
va doblar el número de vots
i regidors
al segon, no?,
que va ser contra tot pronòstic
Ciutadans,
i aquí, doncs, home,
jo crec que,
tot i que hagi baixat
pel tema de com estan les cicles,
del partit
a nivell nacional,
home,
crec que ha sortit reforçat
i que ara mateix
és un dels baluars
que té el PSC
a nivell català,
no?,
per això tampoc es pot descartar
que l'alcalde
pugui fer un pas endavant
a nivell de partit
en el futur.
Jordi,
el resultat del dia 24,
ja hem tingut temps
d'analitzar-ho,
de com ha anat,
diries que també té una lectura
d'àmbit,
com deia,
ja ho apuntava una mica,
d'Octavi,
ara,
d'àmbit nacional,
és a dir,
que aquí hi ha hagut,
algun dels candidats,
recordo,
l'Alejandro,
va parlar de tsunami,
tsunami generalitzat,
per moltes formacions,
per altres no,
òbviament no,
per si també té aquesta lectura
en clau nacional?
Quan diem,
és que jo crec que utilitzem
l'expressió tsunami
en una,
vaja,
és una referència
que és molt maca,
però em sembla
que l'utilitzem
en un cert excés.
A veure,
vivim amb el món,
aleshores,
doncs,
d'alguna manera,
tenim un,
això que acabo de dir,
és una opietat,
a l'hora de desenvolupar
la opietat aquesta.
D'alguna manera,
Tarragona és una ciutat catalana
i en aquest sentit,
doncs,
és òpic
que el debat nacional
ha d'impactar
en les eleccions municipals.
D'altra banda,
a nivell del conjunt d'Espanya,
és evident
que hi ha una erosió
fortíssima
de les elits polítiques tradicionals
i de les formes tradicionals
de fet polític.
Això ha de necessàriament
impactar les municipals.
I, finalment,
encara que ens quedi
més lluny,
doncs,
la situació
de canvi
amb la governança global
dels últims
5,
6,
7 anys
associada
amb la crisi
i, sobretot,
amb la gestió
de la crisi,
amb episodis
recents
de molta
intensitat mediàtica,
com és el cas de Grècia,
doncs,
tot això,
d'alguna manera,
va condicionant
el vot de l'elector.
El vot de l'elector
en un món
en què cada vegada
està sotmès
a més estímuls externs.
És a dir,
a les eleccions municipals
del 79,
doncs,
segurament,
el factor local
pesava molt més
que a les eleccions municipals
del 2015.
Per què?
Perquè l'elector mig
està sotmès
a molts més estímuls externs
dels que estava sotmès
un elector
fa 20,
30,
40 anys enrere.
Aleshores,
és evident
que totes aquestes dinàmiques,
doncs,
d'alguna manera,
han de tenir
un efecte electoral,
un efecte en les decisions
que pren l'elector
des del punt de vista
de,
podríem dir,
el debat nacional
a Catalunya.
Jo crec que
és evident
que encara que això,
doncs,
algunes de les forces
concorrents
en aquestes eleccions,
doncs,
ho hagin intentat
dissimular en els termes
típics de dir
això són les eleccions
municipals
que estem votant
és una altra cosa,
el que és evident
és que algunes forces
polítiques
han obtingut
un rèdit electoral
pel fet de representar,
doncs,
d'alguna manera,
posicions nítides
en aquest debat
i jo crec que hi ha dues
d'aquestes formacions
polítiques
que òbviament
s'han beneficiat d'això,
que és a dir,
ERC d'una banda
i Ciutadans d'altra banda,
no?
Hi ha altres forces polítiques
que han sortit
perjudicades d'això
perquè han tingut
una gestió nefasta
del debat nacional
com seria el cas
de Convergència,
és a dir,
els resultats
de Convergència
són desastrosos
i són desastrosos
perquè responen
a una cadena d'errors
que pràcticament
ho suma tot,
és a dir,
errors de lectura
en el plànol local,
errors de lectura
en el plànol nacional,
una campanya,
doncs,
realment molt discutible,
doncs, clar,
aquestes coses
d'alguna manera
arriben
i jo crec que
en aquest sentit
la baixada
de representació
del partit
dels socialistes
no és aliena
a l'erosió
de la marca PSC
en el marc
d'aquest debat nacional,
aleshores,
enllaçant
amb el que dèieu,
les eleccions
del 27 de setembre
en funció
de quin resultat
donin
per al PSC
en el Parlament de Catalunya,
que a hores d'ara
doncs sembla
que pot ser
un resultat
realment molt dolent,
necessàriament
han de condicionar
els governs
del partit
dels socialistes
als diversos municipis
catalans
i en aquest sentit
és diferent
la situació
de l'alcalde Ballesteros,
posem per cas
dos anys enrere
en una situació
d'erosió inferior
del PSC
que la situació
que pot tenir
l'alcalde Ballesteros,
fins i tot
des del punt de vista
de figura
amb una certa projecció
més enllà
de la plaça La Font,
si el resultat
del 27 de setembre
és molt dolent
per partit dels socialistes.
Esclar,
tot aquest seguit
de coses
condicionaran,
posem un altre exemple,
el cas
del senyor Alejandro Fernández,
el senyor Alejandro Fernández
d'alguna manera
en els últims
vuit anys
ha construït
la seva carrera política
per arribar a ser
alcalde de Tarragona
i,
tal com han anat
les coses,
també per erosió
de la seva pròpia marca
i en aquest sentit
per també
la suma
del vector nacional
i la suma
del vector
del conjunt
d'Espanya,
unes sigles
clarament erosionades
des de tots els punts
de vista,
a banda d'òbviament
podríem dir
doncs també
errors
a nivell local,
doncs s'ha vist
desgastat
i pràcticament
doncs s'allunya,
jo crec que
de manera definitiva
de la possibilitat
tot és l'alcalde de Tarragona.
Clar,
les seves possibilitats
de construir
un lideratge
més enllà
de la plaça de Font
segurament també passen
pel que pugui succeir
el 27 de setembre.
Uns molts mals resultats
del Partit Popular
poden donar lloc
a que determinades persones
que han vist bloquejada
la seva carrera local,
per exemple,
doncs el senyor Alejandro Fernández,
tinguin oportunitats
de cara
a una certa projecció
a nivell del PP
de Catalunya.
Lamentablement per ell
li ha sorgit
aparentment
un nou rival
que seria el cas
de l'exalcalde de Badalona
que d'alguna manera
com a alcalde de Badalona
doncs estava ben situat
i el deixar de ser-ho
doncs també serà
algun dels que
imagino que es postularà
per tenir un paper
més destacat
en el Partit Popular
a partir del 27 de setembre.
Per tant,
totes aquestes coses
acaben condicionant
el que pugui passar
a nivell local
i dèiem
hi ha 18 regidors nous.
està molt bé.
Veurem quants dels 27
arriben al final
de la legislatura
també.
Jo crec que
per tot el que està passant
aquest mandat municipal
juntament amb la legislatura
del Parlament de Catalunya
i juntament amb la legislatura
de les coses generals
ha de ser un mandat
molt convuls
tant a nivell
d'aliances
com a nivell
de lideratges personals
com a nivell
de carreres polítiques
emergents
o carreres polítiques
en el cas.
Per tant,
jo crec que
home,
des del punt de vista
d'un observador extern
entrem en una etapa
particularment entretinguda.
Estàs d'acord,
Octavi,
que estarem vistrets.
Totalment d'acord
amb el que ha dit el Jordi.
es trobem en un moment
històric
i crec que
per primera vegada
diguem que
el debat nacional
realment
ha afectat
o ha tingut
una afectació important
a les municipals.
Sempre es deia
que a les municipals
es votava molt
el candidat
i a les autonòmiques
i generals
eren més
la ideologia.
En aquest cas
està clar que venim
d'un 9 de novembre
on van votar
2.300.000 persones.
Ens encarem
cap a unes eleccions
plebiscitàries
del 27 de setembre
i estava clar
que tot el debat nacional
afectava.
Ara és veritat
que el pes del candidat
ha tingut
un pes important.
Si no,
el PSC
no hagués guanyat
a Tarragona
ni en el millor
dels seus somnis
ni a Lleida.
Llavors,
està clar
que el pes
tant de l'Àngel Ros
com del Ballesteros
a Tarragona
ha salvat els mobles
en aquests partits
com ha permès
el Puigdemont
a Girona
guanyar amb una majoria
molt còmoda.
en el tema
de l'Alejando
estic d'acord
jo crec que ha sigut
un cop
pràcticament
decisiu
en la seva carrera.
Ara havia fet
una campanya
realment
per ser alcalde
i crec que
les eleccions
del 24 de maig
li van venir
a Ciutadans
en el moment just
en el lloc adequat.
Igual si es fessin
d'aquí 6 mesos
els resultats
haguessin sigut
molt diferents
o si s'hagués presentat
Podemos
per exemple
i s'hagués sigut
municipals
fa 6 mesos
potser ara estaríem
parlant d'un altre
escenari
completament diferent.
A mi m'agradarà
veure on està Ciutadans
d'aquí 4 anys
si realment
és una alternativa
real
de futur
a la ciutat
perquè
molt bé
ara hem fet
les eleccions
del 2015
però
les eleccions
que seran
claus
i que
comença
ja el debat
són les del 2019
perquè
per primera vegada
no hi haurà
Ballesteros
hi ha un canvi
d'alcalde
i comença
un escenari
completament nou
on realment
ara mateix
és una incògnita
qui pot ser
l'areu
de Ballesteros
hi ha partits
que estan en
pole position
ara mateix
crec que serien
Ciutadans
Esquerra Republicana
perquè
amb el que deia
el Jordi
els resultats
de Siu
han sigut
realment
una debacle
han sigut
desastrosos
i ella ha sigut
molt light
en l'adjectiu
dubtosa
la campanya
jo crec que
un partit
que té un president
imputat
pel 9 de novembre
que
ha marcat
el full de ruta
del procés
i que
ha posat la cara
que el teu propi partit
amagui el procés
sobiranista
durant les municipals
doncs sincerament
crec que
els votants
sobretot independentistes
ens han donat
l'esquena
en aquest partit
i crec que això
ho notaran molt
sobretot
el 27 de setembre
i l'altre
el Jordi deia
que no sap
quants regidors
acabaran
el mandat
aquest diumenge
tenim una consulta interna
a Unió Democràtica
que pot ser
al final
de la federació
de moment
ja es diu
que pot haver canvis
al govern autonòmic
depenent dels resultats
d'unió
d'aquest diumenge
i està per veure
com afecta
el grup municipal
de Convergència i Unió
aquesta votació
de diumenge
perquè de moment
el Josep Maria Pratge
ha anunciat
que no farà
cas a l'AMI
i que no
prendrà possessió
vinculant-se
al procés
del 27 de setembre
llavors ara mateix
estem en un moment
de moltes incògnites
és divertit
això de parlar
de grup municipal
quan ja és un trio
no home
jo crec que
és que realment
aquesta imatge
de canvi
de cares
és molt significativa
i realment
jo per això
insistia
en el fet
que no sé
quan s'acabaran
en el sentit
que jo crec
que comencen
carreres polítiques
amb aquestes eleccions
que depèn
de com vagin
les coses
es poden perllongar
hi ha d'alguna manera
partits
que tenen
necessitat
d'omplir llistes
tant al setembre
com al novembre
perquè realment
són partits
de l'UBIO
i veurem
com les omplen
i segurament
això pot donar
lloc a l'aflorament
de nous lideratges
locals
que tinguin
una projecció
més enllà
de l'àmbit local
i això
d'alguna manera
pot afectar
la composició
dels ajuntaments
en el moment present
en relació
amb aquestes
forces polítiques
podríem dir
emergents
en el consistori
tarragoní
doncs
pel que fa
a ciutadans
home
jo crec que
és interessant saber
no on t'estaran
d'aquí a quatre anys
sinó on t'estaran
d'aquí a un any
perquè d'alguna manera
tenen dues
dues revàlides
per endavant
que afronten
jo crec que
amb condicions diverses
és a dir
segurament
en el cas
de les eleccions
del 27 de setembre
la nitidesa
del discurs
de ciutadans
en el sentit
de formular
molt clarament
podríem dir
una proposta
unionista
sense matisos
articulada
a l'entorn
de la Constitució
vigent
jo crec que
per molta gent
que suposa
per dir-ho d'alguna manera
tant el dret a decidir
com la independència
de Catalunya
és l'oferta
electoral
més atractiva
i això pot tenir
un premi electoral
en les eleccions
del Parlament
però que
no necessàriament
ha de traduir-se
en el que passi
a les eleccions
generals
posteriors
en què el debat
és un altre
i en què aquesta nitidesa
d'alguna manera
es difumina
en el següent sentit
és a dir
si us fixeu
el discurs
de ciutadans
quan s'articula
a Catalunya
clarament
és un discurs
que gravita
l'entorn
de la Constitució
clar
quan anem
a les eleccions
generals
un dels punts
en debat
és fins a quin punt
la transició
és un model
exaurit
i per tant
ciutadans
com a força emergent
s'ha de postular
com un partit polític
que pretén
un canvi de model
podríem dir
que
substancial
o fonamental
aleshores
clar
el discurs
ja no pot gravitar
de manera tan clara
i tan nítida
l'entorn de la Constitució
i per tant
un discurs
que pots fer
claríssimament
en les eleccions
del Parlament
potser en les eleccions
generals
no el pots fer
tan claríssimament
també hem de veure
com la política
de pactes
per exemple
això de donar suport
al PSOE
Andalusia
que ja governava
i al PP a Madrid
que també ja governava
fins a quin punt
això un electorat
que votava renovació
doncs
com ho interpreta
no
en el cas
d'Esquerra Republicana
jo crec que clarament
en l'àmbit local
és
és en bona part
dependent
de quina sigui
l'evolució
del procés
sobiranista
no
o del debat
nacional
a Catalunya
amb els pròxims
jo diria que
també més
les eleccions
del 27 de setembre
són
jo crec que
molt determinants
a l'hora de dibuixar
doncs
què passa
a partir d'aquí
tant en termes
de
quin sigui el resultat
d'un tancament
d'aquest debat
durant un cert
període de temps
depèn de quina sigui
la majoria
que surti
a aquestes eleccions
com en el tema
d'una obertura
d'una situació
podríem dir
incerta
a nivell polític
i a nivell
constitucional
que d'alguna manera
sigui
quin sigui
aquest resultat
ha d'impactar
amb les possibilitats
de creixement
d'Esquerra Republicana
i finalment
ens hem deixat
una força política
també emergent
jo crec que
amb una entrada
gairebé sorprenent
a l'Ajuntament de Tarragona
per mi de fet
la gran sorpresa
de les eleccions
del 24 de maig
és aquesta
que és el cas
de la CUP
és a dir
jo crec que
tenint en compte
com anaven les coses
una entrada
en forces ciutadans
era previsible
tenint en compte
com anaven les coses
recordeu
l'última enquesta
del periòdic
com que per exemple
Esquerra Republicana
era la segona força
d'intenció de vot
per tant
un bon resultat
d'Esquerra Republicana
jo crec que
a una o dues setmanes
vista de les eleccions
de previsible
jo crec que
l'entrada
de la CUP
no era tan previsible
i en aquest sentit
em sembla
que és un element
que la CUP
entri
amb la força
que ha entrat
un ajuntament
com és l'Ajuntament
de Tarragona
amb un teixit social
com és el de la ciutat
de Tarragona
mostra
d'alguna manera
la confluència
d'aquests dos debats
que han de marcar
la vida política
en els pròxims mesos
i segurament
en els pròxims anys
que és el debat social
i el debat nacional
que d'alguna manera
en el cas de la CUP
van aplegats
és a dir
la CUP el que planteja
és a nivell nacional
un discurs també
molt clar i molt nítid
i d'altra banda
el que diuen
escoltim
però és que
a banda això
s'ha d'aprofitar
per fer un canvi social
profund
perquè hi ha moltes coses
més enllà
de la pròpia dinàmica
política
que no funcionen
i en aquest sentit
jo crec que
la CUP
exemplifica
diguem-ne
el neguit
la incertesa
en relació
no només
en el debat nacional
i amb el que pugui passar
sinó també
en el model social
i el model econòmic
que tenim
i clar
tot això
transcendeix de molt
el que és
la ciutat de Tarragona
i jo crec
que ha de tenir
inevitablement
efectes
amb una gestió municipal
que a banda
s'enfronta
doncs
amb una situació
clarament
de
podríem dir
disminució
de les possibilitats
financers
de les administracions
públiques
de caràcter generalitzat
i davant
d'alguns
reptes
importants
i també
jo crec que
davant
de l'esgotament
d'un cert discurs
de grans projectes
que jo crec que
definitivament
han deixat
de ser creïbles
és a dir
segurament
els partits
polítics
d'aquí quatre anys
concorreran
a les eleccions
amb discursos
sensibilment
diferents
dels que concorren
ara
jo crec que
l'entrada
amb força
de CUP
i Esquerra
no només a Tarragona
sinó a molts ajuntaments
demostren que el votant
independentista
ha volgut posar
una marxa més
al procés
segurament
el sobiranisme light
de Convergència i Unió
la gent
ja li estava bé
fins ara
però ara hem arribat
a un punt
després del 9 de novembre
el 27 de setembre
aquí
que potser
es vol posar
una marxa més
hi ha els mateixos
votants independentistes
però s'han radicalitzat
segurament
una mica més
cap a algú
que pugui donar
realment
l'embranzida final
al procés
i d'aquí segurament
s'entén
a part del tema social
de la CUP
que molts votants
de Convergència
hagin passat a Esquerra
o que alguns votants
d'Esquerra
hagin passat a la CUP
el moviment
sobiranista
segurament
està donant
una marxa més
i s'està
entre cometes
radicalitzant
si em permets
diria que sí
que hi ha més votants
independentistes
i més regidors
independentistes
perquè si anem a l'Ajuntament
del 2011
el 2011
no hi havia cap regidor
independentista
perquè fins on jo sé
en aquells moments
Convergència i Unió
no era independentista
en aquests moments
hi ha clarament
sis regidors independentistes
per tant hem passat
de zero a sis
i tres que no ho sabem
perquè clar
la campanya
de Convergència i Unió
local a Tarragona
en aquest sentit
ha estat
jo crec que
que molt
és que
ni el terme
ambigo
em serveix
és a dir
realment
misteriosa
no sabem
aleshores
si resulta que
algun d'aquests
també ho és
doncs
és això
hem passat
de zero a sis
zero a set
zero a vuit
home
jo crec que
clarament
tenint en compte
quina és la composició
social
de Tarragona
un resultat
com aquest
mostra que
des de l'11 de setembre
del 2012
al maig
del 2015
hi ha hagut
clarament
un creixement
del suport
a la independència
de Catalunya
en l'electorat
que en el cas
de Tarragona
no és un suport
majoritari
però és un suport
molt significatiu
és un suport
majoritari
en altres municipis
per exemple
en el cas
de Reus
si sumem
la CUP
més els regidors
d'Esquerra
més un discurs
sembla que una mica
més nítid
en aquest aspecte
de la força política
guanyadora
doncs sembla que
sí que hi hauria
gairebé una majoria
independentista
a l'Ajuntament
de Reus
per tant
és òbvi que
el debat nacional
d'alguna manera
s'incorpora
amb claredat
en això
i d'altra banda
jo crec que
encara que
a Tarragona
una determinada
esquerra alternativa
no ha estat capaç
d'articular
una oferta política
podríem dir
amb capacitat
de captació
d'electors
el resultat
de la CUP
al qual em referia abans
o el fet
que iniciativa
en unes condicions
que jo entenc
que són bastant adverses
i que en aquest cas
em sembla
que ha estat
determinant
el paper
de la seva candidata
doncs
aconsegueixi aguantar
també mostra
fins a quin punt
i jo insistiria
també en això
en què el debat social
està present
i per tant
són
d'alguna manera
dos plànols
que s'assumen
i que
donen lloc
almenys en la meva opinió
a una certa
voluntat
una certa
necessitat
de canvi substantiu
per part
d'una societat
que se sent desemparada
tant des del punt de vista
del seu reconeixement
cultural i polític
com des del punt de vista
del model social
i econòmic
en el qual
doncs
es desenvolupa
jo crec que
això
per força
ha d'acabar
tenint
doncs
efectes
en el futur
que encara
no podem saber
quins són
perquè la situació
realment
és molt obert
hem parlat molt
de Tarragona
parlem bàsicament
de Tarragona
i d'alguna
pinçada
amb una altra zona
d'alguna altra ciutat
com ara Reus
però a nivell territorial
destacaríeu un altre municipi
on veieu
Torredambarra
per exemple
també moltes formacions
que estaran dintre
de alguns historis
posem per cas
i amb pocs regidors
per dir un exemple
alguna altra
us hagi creu l'atenció
que es constitueixi
aquest proper dissabte
home
a Valls
estarà en minoria
al Batet
destacar
l'anèsima
majoria absoluta
de Josep
Pobleta
a Vilaseca
Tortosa
també
amb problemes
però jo
a nivell territorial
també
però
jo destacaria
que la gran notícia
de les municipals
a nivell català
és Barcelona
un canvi
històric
es posa
a punt i final
en fi
ja va ser històric
el 2011
acabant amb els 32 anys
socialistes
en Convergència i Unió
i ara
que ha de colar
amb una confluència
d'esquerres
cosa que com deia el Jordi
no s'ha pogut fer
a Tarragona
a l'arga 110
es deu estar estirant
els cabells
perquè a Barcelona
la realitat és que
per una banda
el moviment d'esquerres
ha sigut
important
i suposo que
el lideratge
de la mediàtica
ha de colar
ha sigut
interessant
llavors
a nivell d'anàlisi
política
serà molt
interessant també
veure com
evoluciona
Barcelona
i a nivell
de procés
que últimament
se l'està criticant
molt perquè es diu
que no està al costat
del procés
és una persona
que va votar
sí sí
el 9 de novembre
cosa que
per exemple
Durán Illeida
que és el soci d'Artur Mas
va votar si no
i de moment
els primers
moviments
que ha fet
crec que són
interessants
per mi
la gran sorpresa
és que Barcelona
és l'única
capital de província
que no ha pogut
mantenir l'alcalde
llavors en aquest sentit
a veure
s'ha de veure
com va
el Colau
jo crec que aquí
és molt indicatiu
el cas de Barcelona
en el sentit
d'aquesta superposició
de l'eix social
i de l'eix nacional
perquè fixem-nos
que el creixement
si partim
que a Barcelona
en comú
està integrada
iniciativa per Catalunya
i els verds
el creixement
en relació
amb la representació
iniciativa per Catalunya
l'últim
Constitució
barceloní
és un increment
claríssim
aquest increment
cal sumar
l'increment
d'Esquerra Republicana
i l'entrada
de la CUP
i en canvi
un molt mal resultat
del PSC
la qual cosa
vol dir
que almenys
a Catalunya
el mapa
de l'esquerra
s'està recomposant
i en el cas
de Tarragona
jo crec que
d'alguna manera
el que aguanta
les sigles
és l'alcalde
i no l'inrevés
que ja ho deia
abans l'Octavi
i en aquest sentit
també és veritat
que contràriament
al que ha passat
en el cas
de Barcelona
podríem dir
que
l'alcalde
Ballesteros
en el fons
al final
no ha tingut
la necessitat
d'enfrontar-se
a un lideratge
alternatiu
perquè els dos
lideratges alternatius
que afloraven
per raons diverses
han acabat
rebel·lant-se
com molt més febles
com molt més fràgils
no que el seu propi lideratge
és a dir
l'Albert Avelló
clarament
ha fracassat
en la seva
diríem
voluntat
de ser una alternativa
i el mateix
li ha passat
al senyor
Alejandro Fernández
doncs en aquest sentit
en el cas de Barcelona
ara l'Octavio
s'obrallava això
un lideratge clar
a l'entorn
d'un projecte
polític integrador
que intenta
d'alguna manera
posar de manifest
les deficiències
des del punt de vista
social i econòmic
que està patint
aquesta societat
en aquest moment
i d'altra banda
claríssimament
l'orientació
de l'Eix Nacional
en aquesta direcció
amb l'entrada
de la CUP
i la pujada
d'Esquerra Republicana
jo crec que donen pistes
en relació
amb quin és
el mapa polític
d'aquest país
en aquests moments
és a dir
és una voluntat
jo crec que
si no majoritària
molt significativa
de canvi
amb amplis sectors
de la societat
tant pel que fa
al seu reconeixement
nacional
com pel que fa
doncs podríem dir
a l'estructura social
i econòmica
del país
i en aquest sentit
jo crec que
les eleccions
a nivell de Catalunya
el que indiquen
el que posen
sobre la taula
és això
amb moviments
tectònics
molt rellevants
en relació
amb el sistema
tradicional de partits
doncs amb una
claríssima
podríem dir
un claríssim
càstig electoral
PSC
que hem de recordar
que era la força política
que guanyava
les eleccions locals
de golejada
cada vegada a Catalunya
i amb també
un càstig significatiu
Convergència i Unió
que les havia guanyat
per primera vegada
el 2011
les torna a guanyar
ara
però amb una pèrdua
de suport
molt rellevant
aleshores
doncs sembla que
l'emergència
d'un nou discurs
d'una nova sensibilitat
doncs s'està produint
una altra cosa
són quines forces polítiques
i quins lideratges
i quines persones
i quines carreres
doncs surten beneficiades
de tot això
doncs demà
això
Constitució del nou
Ajuntament
del nou mandat
potreu servir-ho en directe
per Tarragona Ràdio
doncs a partir del migdia
Jordi Jari
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i per ajudar-nos a entendre
tot això
tot aquest rerefons
aquests dies
tindrem molta feina
però haurem de convidar
molt els tertuliers sociòlegs
que ens expliquin
què està passant
el rerefons
de tot plegat
també des del punt de vista
sociològic
Octavio Salmei
gràcies també
i ens veiem demà
molt bé
vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
que been molthui
espagó