El diumenge 7 de juny, posa't la gorra en solidaritat amb el càncer infantil.
Vine a PortAventura i a més de col·laborar, vi a una festa infantil per una bona causa.
Compra la gorra amb l'entrada a PortAventura, trucant al 977 22 87 12 o mitjançant a fanoc.org.
Organitza Fanoc, associació de nens amb càncer.
Ara ho sentíem amb aquesta cunya publicitària el proper diumenge 7 de juny a PortAventura.
s'organitza una nova edició de la campanya de Fanoc, posa't la gorra.
A posar-nos la gorra ens conviden, com dèiem, des de la Fanoc.
Avui en volem parlar dintre de l'espai Tarragona Saludable.
Saludem, com sempre, Cinta Daufí. Cinta, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui la Cinta Daufí ve acompanyada del Miguel Javaloi.
Miguel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Delegat de Fanoc a Tarragona.
Cinta, per què hem de parlar d'aquesta campanya?
Per què és important, aquesta campanya?
Bé, això ens ho explicarà ara el delegat,
que així abans estàvem parlant dels projectes que estan fent a Fanoc
i estan treballant en projectes molt interessants.
Però, d'alguna manera, explicar-vos que aquest espai dels dilluns
sempre el posem a disposició de les associacions i entitats de Tarragona.
Sempre els animem a dir, escolteu, quan vosaltres tingueu alguna cosa
que creieu o que necessiteu donar-li una mica més de difusió,
ens ho dieu i podeu venir.
I llavors la gent de Fanoc, que es va posar en contacte,
la Mercè, que avui no ha pogut venir, que és la psicòloga
i que és la coordinadora de la campanya, i que precisament...
La Mercè Verstran, no?
Sí.
Ara és de tot, ara.
Havia d'estar amb nosaltres, però finalment no.
I em va dir, oi, podríem venir un dia a la ràdio a explicar-ho de la campanya,
però clar, realment, ella com a coordinadora està bastant...
Perquè això és aquest diumenge, vull dir, teniu una setmana
per anar a comprar la gorra, ara ens explicaran a quin lloc les podem trobar,
i després perquè creiem que era molt interessant que ens expliquessin,
perquè la gent se queda, bueno, posa't la gorra,
on anem a PortAventura, passem el dia allí,
però creiem que era molt interessant saber exactament tots aquests diners,
tot això que es recull, a quins projectes van, no?
I realment a Fanoc té un projecte molt interessant,
que després ens explicarà el Miquel,
però que, bueno, que és el de la casa dels xuclis,
ja estic adelantant,
però bé, dissem que ens ho explica ell,
perquè és el que porta tota la informació.
Anem per parts, perquè Déu-n'hi-do, si no m'equivoco,
Miquel, 13a edició?
13a edició, sí, ja portem 13 anys de posar la gorra a Tarragona.
Déu-n'hi-do, això ja vol dir, parla de consolidació,
lluny de supersticions amb el número 13, al contrari, fora.
Sí, és un número fantàstic, molt bonic, sí, sí, sí.
Consolidada i entenent cada cop que ens hem de posar la gorra,
evidentment, per sensibilitzar, no?,
per l'associació de familiars i amics de nens amb càncer.
Sí, sí, tal com expliqueu la Cinta,
el tema aquest de quan la gent compra la gorra,
aquest fet de comprar la gorra i anar a Port Aventura
i passar el dia a Port Aventura, què implica?
I és un acte solidari molt important,
perquè amb aquesta gorra s'està col·laborant amb la FANOC
i s'està col·laborant amb els seus projectes.
i, de fet, diem col·laborant amb la FANOC,
però s'està col·laborant amb les famílies, amb els nens que tenen càncer.
Suposo que és entendre que darrere de comprar-nos la gorra,
com apuntava la Cinta, darrere de comprar-nos la gorra,
de posar-nos la gorra, d'anar a Port Aventura
i de passar un dia fantàstic,
hi ha un acte solidari.
És un acte solidari, és un acte molt important.
Un acte de col·laboració, un acte d'ajuda,
ja no només per la FANOC com tu és,
sinó per les famílies i per els nens.
Sí, nosaltres, la nostra filosofia ja també una miqueta d'actuació
és que, clar, treballem amb nens, no?
I per això els nostres actes, les nostres accions,
gairebé estan sempre enfocades al tema aquest lúdic, no?
A fer festes, a fer coses divertides, a fer coses alegres, no?
Perquè mai perdrem de vista que darrere de tot això hi ha un nen, no?
I el nen està malalt, el nen està rep uns tractaments
que són durs, que són molt agressius,
però aquests nens, a què poden, entre tractament i tractament,
el que volen és jugar i el que volen és viure
i el que volen és fer coses, no?
I llavors, per això nosaltres sempre enfoquem una miqueta
aquest acte solidari en plan festiu.
I en plan familiar, diguem-ne.
I en plan familiar, clar, clar, clar, perquè exacte,
el nen no és el nen sol, és la família.
Clar, treballa amb nens i treballa, bàsicament, amb les seves famílies, no?
Amb les famílies, amb els germans, amb els acompanyants del nen.
Sí, sí, és...
I a l'altra banda tenim també les famílies
que són les que venen també aquest diumenge a Portaventura, no?
És a dir, una feina, un projecte de cara a nens i famílies
que al cap i a la fi també qui el fa possible d'alguna manera
són nens i famílies, perquè veiem molts nens i moltes famílies
diumenge a Portaventura amb la gorra.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, i a més...
Però també és important que els infants sàpiguen
què hi ha darrere aquesta acció, no?
Sí, sí, sí.
La campanya també es difen molt a partir de les escoles,
o sigui, també fem molta acció informativa, no?, a nivell d'escoles,
perquè al final és això, els nens que abans d'estar malalt,
quan un nen cau malalt, aquell nen porta una vida normal
en el col·legi, amb els seus amics,
i és allò que d'un dia per l'altre desapareix, no?
Ostres, ja no ve a classe, no?
I què ha passat, no?
Llavors nosaltres, el nostre equip de psicòlegs i de treballadors,
fan aquestes fanxerrades per les escoles, per els instituts, no?
Tot aquest àmbit per explicar què és el que passa, no?
I a la festa ve molta gent jove,
i venen les mateixes famílies afectades de la FANOR, no?
Sí, les propies famílies i els nens que poden,
que els ho permet, evidentment, no?,
que l'afectació els ho permet,
també participen i gaudeixen d'aquest posar la gorra.
I tant, no es perden cap, no?
I realment, sí, els veus per allà,
que, bueno, passen el dia fantàstic, no?
Tant aquí a la gorra del Port Aventura,
com quan fem la gorra a Barcelona, al So,
i les gorres que estem fent ara a Lleida,
que la veritat és que sí.
Abans de preguntar-te per projectes concrets,
per anar concretant en què es destinen,
evidentment, aquestes ajudes,
la gorra d'enguany com és?
La gorra d'enguany d'aquí de Port Aventura
és trenant la gorra del dissenyador Custo,
que ara portem uns anys,
que cada campanya hi ha un dissenyador.
Sí, l'any passat era del Cucuxo Musso,
si no recordo malament, no?
Sí, sí, sí.
Enguany és del Custo, del Custo de Barcelona, no?
I bé, és una gorra molt maca,
és una gorra que ja que quan la tinguis
la podràs aprofitar per tot l'estiu
per anar a lluir per la platja.
Molt bé.
El cost es mantindria el de l'any passat?
Sí, són 18 euros.
18 euros.
18 euros que et dona la gorra
i et dona l'accés al Port Aventura
tot el dia, a gaudir del parc.
I on podem trobar aquestes vendes?
Perdó, on podem comprar aquestes gorres?
Les gorres estan molt distribuïdes,
tenim molts punts de venda a Tarragona
i a tota la província.
Llavors, el més pràctic que pot fer la gent
és entrar a la web d'Afanoc
i ahí, segons la població en què estigui,
ahí ve detallat,
doncs, bé, jo he vist que el vendré
on puc trobar, no?
I allà sortiran totes les vendes.
I a més, es pot comprar online, també.
A través de la vostra pàgina web, no?
A través de la web pots comprar...
Sí, sí.
T'has d'imprimir el rebut, no?
Que et dona això
i això, un cop allà,
és donar accés a la gorra, no?
A la festa.
Abans la Cinta ens parlava
de què es destinaran, no?
Cinta, aquests diners.
Suposo que, d'una banda,
millorar la qualitat de vida, evidentment,
dels nens amb el càncer,
amb aplicació, doncs,
des dels hospitals,
donant suport a les famílies
i tu ja introduies,
abansaves aquesta casa dels xuclis.
La casa dels xuclis.
La casa d'acollida, no?
Sí, que és un projecte molt interessant
que va començar, jo crec que fa...
ja fa uns quants anys.
Sí, des del 2011,
que la tenim en marxa.
Des del 2011, que està oberta, però clar.
Que està funcionant.
Com a projecte ve de molt, molt antic.
Per aconseguir obrir la casa el 2011,
vau haver de treballar bastant.
Molt, molt, molt.
Sí, perquè la gent que forma la FANOC,
la Junta Directiva de la FANOC,
són pares, mares,
són famílies que han passat per aquesta situació, no?
Llavors, el projecte de la casa dels xuclis
era un somni d'algú,
en aquest cas el Pep Pla,
que és el president actual, no?
que es va trobar en aquella situació de dir,
ostres, és que estem aquí, estem a l'hospital.
Les famílies venen desplaçades a l'hospital
perquè són els tractaments de referència, no?
La Vall de Brons, Sant Joan de Déu,
són hospitals punters, no?
En aquest tractament, a nivell espanyol i a nivell europeu.
Perquè necessiten, no?, els nens que pateixen...
Han d'estar allà.
Han d'estar allà.
Han d'estar a Barcelona.
Les famílies estan desplaçades de les seves localitats.
Clar, i això implicava, en aquella època,
implicava dormir amb els cotxes,
o buscar-te pensions,
o si tenies familiars o amics...
No, però, a més, amb el que comentàvem,
que normalment els tractaments són llers.
Vull dir, les famílies s'havien d'instal·lar a Barcelona
no per una setmana, sinó per mesos.
Sí, sí, sí.
A vegades, bastants mesos.
Sí, sí, sí.
Clar, i tot això era un problema logístic
a tot el que hi ha la família portava al davant, no?
Clar, això és un mal de cap molt gran, no?
A més, a més, de la malaltia en si
i tenir el nen malalt,
tot el que hi ha darrere d'això
és una pilota que es fa molt grossa.
I el trasbals d'haver-te de traslladar a una ciutat
durant molt de temps.
I per això aquesta idea de dir
hem de fer alguna cosa, hem de construir,
hem de tenir un espai que la família
pugui tindre la tranquil·litat
de dir, bé, el meu fill està arribant aquest tractament,
estem a l'hospital, estem a les millors mans mèdiques possibles,
i a més, l'altre ho tenim resolt també, no?
Sabem on podem dormir,
on podem rentar la roba,
on podem tenir estones de tranquil·litat,
o sigui, tenim casa nostra, entre cometes, no?
Allà a prop de l'hospital,
a prop del nostre fill, no?
I això és la casa dels xuclis,
vull dir, això va tardar molts anys
en fer-se realitat, però al final...
És una que està, m'hi comentaves,
a uns 10 minuts a peu de la Vall d'Hebron.
Sí, sí, sí, està allà al barri de Montbau,
molt a prop de la Vall d'Hebron,
una zona verda molt maca,
i sí, són 10 minuts passejant
des de la casa dels hospital.
Que m'ho comentaves que ara,
també la seu de Fanoc,
també vos vau traslladar
des que teniu la casa dels xuclis,
la seu de Fanoc està ubicada allà.
Està ubicada a la casa,
amb la qual cosa s'ho vol dir
que tot l'equip,
tot el personal de la Fanoc,
els treballadors socials,
les psicòlogues,
els voluntaris i demés,
la gerència,
està tota allà.
Llavors, i sempre hi ha algú
a les 24 hores del dia.
Llavors, qualsevol família
que està allà a la casa dels xuclis,
i qualsevol cosa que tingui,
qualsevol necessitat,
hi ha un contacte directe
entre el personal de la Fanoc
i les famílies
que estan allà a la casa.
Jo suposo que això
de trobar-se en famílies
amb la mateixa situació,
més o menys,
i a part tenir aquest plus
que Fanoc està allà,
clar,
deu suposar,
allò deu acabar funcionant
com un grup d'ajuda mútua,
no?
Vull dir,
per a les famílies
deu ser,
bueno,
estàs amb algú
que entén perfectament...
Estàs amb algú
que sap exactament
què t'està passant,
no?
I amb algú
que pots parlar
dels teus problemes...
Que pots parlar
del que et passa,
dels teus problemes...
Perquè t'entenen...
I jo suposo que això
a les famílies
també ho deuen valorar.
Això ajuda molt,
això ajuda molt.
Nosaltres estem convençuts
que, clar,
la Fanoc
en investigació,
a què dediquem els diners,
no?
que rebem...
No fem investigació mèdica,
en aquest sentit,
no destinem a això,
sí que fem aquesta investigació
social, no?
O sigui,
i emotiva.
La Casa dels Xuclis
és un espai
que té unes característiques especials,
s'ha de veure
el que hi ha allà,
no tal com està dissenyat,
tal com està decorat,
que els espais, no?
Aquests espais ajuden,
ajuden a sentir-te bé.
Clar,
porten un altre tipus de benefici,
porten, exacte.
No que sigui la investigació mèdica,
però és un altre tipus
de benefici
de cara a les famílies
i als propis nens.
Exacte.
Si l'entorn és agradable,
entre cometes,
i és...
La família està millor
i això és positiu,
i és positiu per la curació,
estan convençuts,
això, no?
I és positiu pel nen, evidentment.
És el nen,
això l'ajuda molt més
a la curació.
I si el nen veu
que els seus pares
també estan més tranquils
en aquest sentit,
això...
O sigui,
és que tot això ajuda.
Tot això ajuda.
M'imagino jo,
per exemple,
Miquel,
una família acabada d'arribar
a la casa dels xuclis,
que es pugui trobar
amb el consell
d'algú que potser
ja fa més temps que hi ha,
que li pot fins i tot explicar
com funciona,
donar-li recursos,
donar-li aquell empenta,
no?,
que sovint ens fa falta
quan veiem que tenim davant
un tractament
que pot durar mesos
o fins i tot
en alguns casos anys, no?
Sí, sí,
perquè quan reps
el diagnòstic, no?,
això és sobtat,
això és...
Bueno, agafa
i ves cap a Barcelona, no?,
i, ostres, però...
I què fa?
I què de fer?
I això de manera
ha buscat la...
No ho sé, no?,
el metge dirà
tindràs aquest tractament,
pam, pam, pam, pam,
i l'altre, no ho sé, no?
Llavors aquí a la casa dels xuclis
hi ha algú que et rep, no?,
hi ha algú que et diu,
tranquil,
situa-te,
col·lóca-te,
tants altres famílies,
no et preocupis de res, no?
L'altre,
tranquil,
que ho anirem solucionant
de mica en mica, no?,
i qüestions burocràtiques,
administratives,
tot això, no?
Jo m'imagino que al final
es deu acabar convertint
en una mena de gran família,
també, la casa dels xuclis, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
De fet, això és la casa.
És la casa.
És la casa de tots, no?
No és una residència,
no és un no sé què,
no és...
És la casa, no?
Clar, perquè a nosaltres
hauria pogut dir,
bueno, doncs mira,
llogarem pisos
o ens pagarem l'hotel.
Sí, exacte, no?
Però, clar,
la idea de la casa és...
El projecte és completament diferent, no?
Exacte, podríem destinar
aquests diners de la gorra
per dir,
que tenim aquí
una borsa de diners
i què necessites?
Un apartament?
Doncs toma,
més allà,
l'apartament i...
No, no,
és la casa.
El que voleu
és fer també comunió,
d'alguna manera,
és a dir que...
Ser comunitat, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Acaben sent
com una gran família.
És una gran família, sí, sí, sí.
I jo suposo
que els metges
deuen ser conscients
que en el procés terapèutic
del nen
la família
és un element
de primer ordre,
vull dir que a vegades
és tan o més important
el suport de la família
que la quimio
o que la cirurgia.
De fet,
en aquest cas,
el doctor Sánchez Toledo,
Sánchez de Toledo,
que és el cap
d'oncologia
i hematologia
de la Vall d'Hebron,
català de l'any
de fa un par de anys,
o sigui,
és una eminència
en aquest tractament,
doncs,
ell està implicat
al 100%
en la casa dels xuclis,
forma part també
del que és el patronat,
no?
Home,
fins i tot mireu
on arriba
la gran família
de la casa dels xuclis
que evidentment
està a Barcelona
però nosaltres ens hi impliquem
o vosaltres,
de fet,
us hi impliqueu
també des de Tarragona.
Clar,
això que has dit ara,
perquè la casa dels xuclis
per què està a Barcelona?
Clar,
que podria semblar
fins i tot centralista
però evidentment
allà hi són
perquè allà hi ha
els hospitals de referència.
Per allà hi ha l'hospital.
I qui va a la casa dels xuclis?
És que la gent de Barcelona
no hi va a la casa dels xuclis.
Ells allà tenen
la seva pròpia...
Tenen casa seva.
La gent de Barcelona
es queda a casa seva.
A casa dels xuclis
va la gent de Tarragona,
va la gent de Lleida,
de Girona...
De les Canàries,
de Huelva...
De les Canàries,
d'Andalusia
i de l'estranger.
Vull dir,
qualsevol nen
que ha d'anar a Barcelona
a rebre el tractament
de l'hospital,
allà té la casa de xuclis.
Clar,
és que tu et posa't
en el lloc d'una família
que posa això,
de Huelva.
I li diuen...
Sí,
és interessant
això que diu la Cinta
a nivell de l'estat,
també.
A nivell de l'estat espanyol.
No només a Catalunya.
Sabes que per algunes coses
l'hospital de la Vall d'Hebron
és hospital de referència europeu.
És a dir,
que...
Sí,
a nivell pediàtric...
De la resta d'Europa.
Sí,
sí,
sí,
sí.
És en aquest sentit
l'equip mèdic
de la Vall d'Hebron
i de Sant Joan de Déu,
també,
que treballem molt conjuntament,
són referències a nivell europeu.
Clar,
jo aquí trobo molt interessant
tota la visió de la solidaritat,
que dius,
bueno,
a veure,
a Catalunya treballem
per les famílies
i pels nens
amb càncer,
però tenint molt clar
que potser la majoria de gent
que es beneficia,
s'acabarà beneficiant d'això,
probablement vindran
de la resta d'Espanya.
Sí,
sí,
nosaltres,
el nom de la FANOC,
nostres associacions
oncològics de Catalunya,
però realment,
vull dir,
són de Catalunya
perquè estem aquí a Catalunya,
però els nostres serveis
estan oberts a tothom.
O sigui,
mai s'ha demanat
i tu,
d'on vens,
o tu,
no,
no,
ni de quina religió ets,
ni de què,
no sé què,
no,
és un servei totalment obert
a tothom
que necessita el nostre suport,
no,
i que necessita el tractament,
allà estem,
no.
I tu saps si hi ha associacions
semblants
a la resta d'Espanya?
Sí,
sí,
sí,
sí,
de fet,
cada comunitat
té,
llavors,
quan el País Basc,
el País Valencià,
Castellalbanja,
tot això,
també,
també hi ha associacions de pares,
no,
a Madrid i demés,
no,
i moltes vegades,
inclús amb la FANOC,
moltes vegades hem fet
trobades,
no,
de famílies,
famílies,
recordo,
del País Basc
s'han fet
diverses trobades
aquí a Calafell,
i això,
no,
famílies que venien
a passar el cap de setmana,
llavors,
famílies de FANOC també,
fèiem un dinar,
fem,
bueno,
activitats conjuntes,
amb la qual cosa
també comparteixen experiències
i,
bueno,
entrem en aquesta dinàmica,
sí,
sí.
És l'acció de posar-nos la gorra,
que evidentment va molt més enllà
de comprar la gorra
per aquests 18 euros,
d'entrar a PortAventura
amb aquesta entrada
a preu reduït,
sinó que darrere
tenim,
tota aquesta solidaritat,
tot aquest projecte
de la Casa dels Xuclis,
que jo no sé si,
Miquel,
si la gent
que no coneix
o no acaba de conèixer
el projecte,
quan el diumenge al matí
es posa la gorra
i se la treu a la nit,
li ha canviat alguna cosa?
Jo imagino que sí,
no?
Imagino que...
Si nosaltres per això...
O la gent que repeteix,
que ve d'una i per l'altra.
La festa de la gorra,
clar,
tenim la gran sort
de tenir PortAventura,
de la col·laboració
de PortAventura.
Tu pots entrar allà al parc
i passar tot el dia fantàsticament,
no?
Però nosaltres,
a l'espai central
de la Xina,
la plaça de la Xina,
allà tenim una sèrie
d'activitats,
tenim una sèrie
de tallers,
tenim actuacions,
tenim un escenari
on llegirem el manifest,
tenim la col·laboració
del Fermi Fernández
i de la Sílvia Abril
que faran la presentació.
Llavors, clar,
la gent que s'apropa allà,
allà té la informació.
Allà podrà veure
què és la Casa dels Xuclis
i tindrà tota la informació
sobre el tema, no?
Durant el dia,
imagino que s'aniran succeint
aquests tallers,
aquestes activitats
que no n'hem parlat gaire,
però amb la presentació,
com ara tu deies,
del Fermi Fernández
i de la Sílvia Abril, no?
Sí.
Conduiran una mica
tot aquest acte.
Fem la festa també
allà al matí,
no?
Acabarem cap a dos quarts de dues,
o sigui,
però allò, clar,
allò està centralitzat
perquè el que volem és això,
és donar informació
i mostrar el que estem fent,
no?
Realment, no?
Hi ha molta gent
que s'apropa allà,
tenim la col·laboració
dels Gegentes de Reus,
de Tarragona,
tenim Batucà,
i hi ha molta gent
la van de restriar.
Les entitats s'apunten,
no, també,
a col·laborar.
Sí, sí, sí.
Basant-vos en altres anys,
quina xifra ho ha sòlit,
per exemple,
de persones
aquell dia a PortAventura?
Ho comptabilitzeu,
més o menys?
Sí, sí,
això perquè PortAventura
també després comptabilitza
el nombre de gorres
i el nombre d'entrades.
Sí, ens passa,
han entrat tanta gent
amb la gorra, no?
I nosaltres posem,
o PortAventura,
ens posa a nostra disposició
15.000 entrades,
15.000 gorres,
i aquests últims anys
s'ha estat al voltant
9.000, 10.000, 11.000 anys,
11.000 gorres,
per aquí ens n'anem movent, no?
Déu-n'hi-do.
Va haver algun any
de 13.000 gorres i d'algú
i els primers,
ara està una miqueta més estable
i està al voltant dels 10.000.
Doncs esperem que en guany sigui
també any d'embranzida,
que hagin dissabte,
que acompanyi el temps,
que acompanyi la meteorologia
i que la gent vingui
a gaudir d'aquesta festa
i a rebre tota la informació.
La gorra s'ha de comprar
abans, eh?
Anticipadament, exacte,
que el mateix dia diumenge
ja no es podrà comprar la gorra,
això és important també.
Bé, no sé que l'hi has comprat
per la web, no?
Que llavors arribes allà
amb el teu...
Exacte, l'has de tenir
el teu justificant
i llavors allà et donen la gorra
allà mateix,
però clar, l'has de tenir
abans ja prevista, no?
Doncs a la web de Fanoc
trobarem tota la informació
i els punts de venda
també d'on podem trobar
aquestes gorres.
Cinta,
Miquel, si us sembla,
acabarem amb la cunya publicitària,
amb la promoció
un altre cop
per si allò que ens ho sintetitzi tot,
que ens ho resumeixi tot
i recordant aquesta activitat.
Que hi ha una setmana
per comprar-se la gorra.
Exacte.
Cinta del fi,
Miquel Javaloi,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
El diumenge 7 de juny
posa't la gorra en solidaritat
amb el càncer infantil.
Vine a PortAventura
i a més de col·laborar
viu una festa infantil
per una bona causa.
Compra la gorra
amb l'entrada a PortAventura
trucant al 977 22 87 12
o mitjançant a fanoc.org
Organitza Fanoc,
associació de nens amb càncer.
i a més de col·laborar