Comencem una nova edició de l'Espai Lletres,
que, com cada dilluns us oferim, ha passat el punt del migdia.
Un espai que ens serveix per prendre el pols
a l'actualitat literària de la ciutat
des de diferents punts de vista.
Avui, des d'un punt de vista molt clàssic,
i és que us volem convidar a la presentació d'un llibre.
Serà demà dimarts a les 7 de la tarda
i a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Es presenta el tercer volum d'una obra,
de l'obra completa baixa, de Josep Anton Baixeres.
Tercer volum, Cròniques Radiofòniques,
editat per Cossetània,
i qui ha estat tenint cura de l'edició
i també qui elabora un extensiu pròleg
és la professora de Filologia de la URB, Montse Palau.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Tornem a parlar.
Em sembla que no és la primera vegada
que fem referència a Josep Anton Baixeres, pot ser?
Jo diria que no,
perquè tant per les presentacions de l'obra completa
com per altres edicions,
jornades que es van fer a la tardor literària
d'ara fa uns quants anys,
vull dir que per sort en podem tornar a parlar.
Molt bé.
Escolta, ens hauries de situar primer el personatge.
Qui va ser Josep Anton Baixeres
per entendre també la magnitud de l'obra?
Sí, doncs, Josep Anton Baixeres va ser...
A veure, és que va ser tantes coses,
una personalitat complexa,
una personalitat molt rica
i sobretot un personatge molt clau per la nostra ciutat,
també pel país, evidentment.
va ser fonamentalment un lletrat.
Ell, la seva professió va ser l'advocacia,
un despatx que encara manté la seva vidu a l'Elisabet Fatjó
al carrer Plat de la Riba.
Va ser escriptor,
escriptor de literatura,
de contes,
de novel·les,
de teatre.
Va ser traductor,
va ser també, diguem-ne,
articulista o periodista
amb articles d'opinió a la premsa.
També les columnes radiofòniques,
que són les que pleguen aquest llibre,
i a més a més,
va ser polític,
senador de l'entesa dels catalans
en recuperar la democràcia i l'estat espanyol.
Va ser regidor de l'Ajuntament
de Barcelona
i, evidentment,
a banda d'aquest currículum així
que podíem dir molt compendiat,
era una gran persona.
És a dir,
d'acord que és potser una frase molt feta,
però que realment es pot dir
en tots els exiguts.
I ara tot just, clar,
tot just tenim al davant
el tercer volum
d'aquestes cròniques radiofòniques.
No, és el tercer volum de l'obra completa.
Molt bé.
El primer estava dedicat als contes,
s'aplegava tota la seva narrativa curta,
el segon eren les dues novel·les,
l'anell, el dit i les mares,
i aquest està dedicat
a les seves cròniques radiofòniques.
I amb això ja tanquem la producció
del Josep Antón Baixera són...
No.
I aquí s'hauria...
A veure,
d'acord que són temps dolents
per moltes coses
i la cultura
els pateix encara més,
però,
per exemple,
doncs hi ha els altres articles
a la premsa,
hi ha el seu teatre,
que és molt important,
i jo crec que
hauríem d'intentar,
si més no,
i sort la gent d'allà
amb el capdavant
i també els intents
de la vida
que he esmentat abans,
de publicar
el seu teatre
i fos si possible
també tots els seus articles
a la premsa.
Seria molt, molt desejable,
però a poc a poc,
i a veure si
ho aconsegueixen, no?
Ara, de moment,
el que tenim entre mans
és aquest...
és el recull, veja,
de les cròniques radiofòniques
que ell va fer
a Ràdio Tarragona
entre el 1964
i el 1976.
Exacte.
Per tant,
a part, suposo,
d'un valor literari,
tenen un valor documental
important.
Molt.
És a dir,
d'una banda,
són peces,
són columnes d'opinió,
per tant,
tenen aquest valor,
diguem-ne,
periodístic
de gènere,
perquè a més,
ell,
per culpa de la censura,
doncs,
les posem de les escribir
i gràcies a això
es conserven.
Per una altra banda,
hi ha literatura,
perquè ell també
en parla
i la seva manera
d'escriure
i, sobretot,
tenen, això com deies,
un gran valor documental
perquè anem veient
passant el món
i des de Tarragona
i des de tot el Tarragonès,
sobretot el camp de Tarragona,
anem veient passant el món
des del 1964
fins al 1976,
gairebé,
amb les vacances,
doncs, allò
de la Setmana Santa
i l'estiu,
de tots aquests anys
i, clar,
evidentment,
són uns anys
molt especials,
són uns anys
que passen moltes coses,
són uns anys
de canvi,
són uns anys
de moltes evolucions
i ho pots anar veient
article rere article
com les coses
es van creant
o van desapareixent
o com són els nous pensaments.
És,
no sé si dir curiós,
però sí que és,
bé,
bonic de veure,
com són articles
que ocupen
tot just una pàgina
en què cada pàgina
doncs representa
que és un dia,
són d'aquesta llargada
per entendre'ns
i en què es fa un repàs
doncs això,
a tot el que passa
no només a Tarragona,
Barcelona,
o el que passa al món.
Sí,
clar,
ell tenia
aquest espai
que ell
gravava,
un espai
molt,
molt curtet
dintre d'un altre
programa
i,
aleshores,
clar,
aquella setmana
doncs havia de triar
un tema
o altre
o a vegades
diversos temes
que ell també resumeix
amb una mateixa
crònica
i,
clar,
d'una manera
molt curta,
sintètica,
però molt rica,
ens va parlant
de moltíssimes coses
des de
l'assassinat
de Kennedy
o del segon Kennedy
o dels dos germans Kennedy
dels anys 60
fins
a problemes
de la ciutat
o d'aquella conferència
o d'aquell
concert de música
o d'aquella actuació
són molts temes
o reflexions generals
en definitiva
sobre l'existència
o el comportament humà.
per tant,
hi ha molta riquesa,
són píndoles,
gairebé diríem,
com deies,
són curtes,
són píndoles
que ens parlen
de moltíssimes coses
i a més a més,
doncs,
és això d'anar veient
l'evolució
des del 64
fins al 76.
de les cròniques radiofòniques,
anteriorment,
s'havia fet
una edició parcial
que l'havia fet
el Francesc Roig
per l'Institut d'Estudis
de Reconences
i posteriorment,
amb una part
de les cròniques,
i posteriorment,
el 2003,
en vaig fer una altra
amb cròniques
que no s'havien publicat,
però totes senceres
no s'havien publicat,
mai ni senceres
ni ordenades.
En l'edició
aquesta del 2003,
que eren
unes 75 cròniques,
el Josep Anton Baixeres,
quan jo les vaig triar
i havia fet el pròleg,
ell aleshores,
que són aquestes lletres
en cursives,
parla d'alguns anys
el que en pensa,
però des del 2003,
i després fa notes
amb algunes cròniques
dient com ha canviat
o per què va escriure allò,
i aquestes són
les qüestions en cursiva,
les notes de peu de pàgina
i la introducció
amb alguns anys
i amb algunes cròniques.
Són revisions
que ell mateix va fer.
Exacte,
sí, sí.
És a dir,
són ja aquestes postiles
d'aquesta introducció
dels anys
i també una pila
que és el que va fer
el Josep Anton Baixeres
quan jo vaig fer
una edició parcial
el 2003
amb el títol
de full de calendari.
Llavors,
com que tenien aquest valor
també de veure el Baixeres
com ell mateix
jutjava,
s'explicava
el que havia escrit
o el que havia radiat
durant tots aquells anys,
doncs hem trobat també
molt interessant
d'incloure-ho
en el volum
per tenir la seva veu.
La veu
dels articles
o de les cròniques radiofòniques
i la veu d'ell
amb l'edició
des del 2003
doncs
d'aquesta altra
des de la distància,
no?
Les va retocar,
les va arribar a retocar.
Ho dic perquè
tu has fet un comentari,
ves que les mantenim,
les conservem
perquè es van haver d'escriure
perquè passessin censura.
Un cop després
ja ha passat tot el temps
i ja se sap
que es publicaran.
Va canviar alguna cosa?
No,
en absolut.
És a dir,
tant i consultat amb el Francesc Roig
quan va fer la seva edició
com quan la vaig fer jo
de fulls de calendari,
jo vaig tenir accés
als fulls,
és a dir,
als fulls de paper carbó,
és a dir,
les copis que es feien
en paper carbó
macronografiades
perquè els originals
passaven la censura
i anaven a censura
i aleshores
a partir
de totes aquelles cròniques
jo simplement
vaig fer
la meva tria
d'acord
amb un objectiu
de fer un llibre
compacte
i aleshores
el Josep Anton
no va retocar
en absolut
les cròniques.
D'una banda,
la pulcritud
i
l'habilitat
d'escriure
del Josep Anton
Baixeres,
per tant,
és a dir,
que són unes cròniques
que ni s'escapava
ni gairebé
qüestions tipogràfiques,
en absolut
ortogràfiques,
no?
I,
però,
d'altra banda,
ell va voler
publicar-les també,
no va posar
cap mena d'injecció
de com havien estat
en el seu moment.
Per tant,
són les cròniques
originals
extretes
d'aquestes còpies
de paper carbó
que en alguns casos
també
la dificultat,
ara que estem
tan mal acostumades
amb les tècniques
modernes,
doncs,
fins i tot amb lupa
de veure aquella lletra
que es perdia
o d'aquell paper
borrós,
no?
O sigui,
d'allò de mig tacat,
no?
Ja,
que es va perdent
amb el temps.
Més de 300 cròniques,
moltes d'elles fan
aquest repàs,
el que era l'actualitat
al dia a dia
a nivell fins i tot
internacional,
però,
Montse,
no sé si en recordes
alguna,
que parlés
d'algun fet
especial,
distintiu,
de Tarragona,
que marqués molt
per Tarragona.
Moltíssimes.
És a dir,
la gent de Tarragona
és que ha de llegir
el llibre
perquè es va veient
l'evolució
de la ciutat.
És quan arriba
el turisme,
no?
Que com xoca,
com es descriu
aquella gent
de com anaven vestits,
com es comportaven.
Quan arriba
l'autopista,
quan arriba
la refineria
i quan arriba
tot el complex
petroquímic,
quan arriba,
tot això comporta
també la immigració,
la creació
de nous barris.
Mentrestant,
una societat
que en una part
vull,
una altra part
és aquí
de Tarragona
de tota la vida
inamovible,
però que es comencen
a fer coses
com l'Òmnium Cultural,
com el Club de Joves,
com la llibreria
de la Rambla,
com tantes
i altres activitats.
Justament,
un joc de pantalmèixeres
que va ser
un activista cultural
en aquest sentit.
I llavors,
clar,
vas veient
un munt
de matisos,
aquests canvis
de la Tarragona,
de llocs,
de gent,
de fets,
de la vida
que és...
doncs vas...
pots recompondre
tota una mica
la història
de la ciutat
d'aquests anys,
però des d'un altre
punt de vista
humà,
de la gent,
dels fets,
de les activitats,
i també
de l'escenari,
clar,
de l'escenari físic,
de l'espai.
A nivell literari,
perquè a nivell,
doncs,
això,
historiogràfic,
ja ens has donat
molts motius
per accedir
a aquestes cròniques
radiofòniques.
A nivell literari,
es manté
l'estil
del Josep Anton Baixeres?
Clar,
deu agafar
una altra mena
d'estil
perquè es tracta
d'un altre tipus
de mitjà,
que no pas la novel·la,
no?
Clar,
s'adapta,
diguem-ne,
seria una columna
d'opinió
tenint en compte
que ha de ser oral,
que ha de ser explicada,
no llegida,
en principi.
Això també,
evidentment,
lleugereix molt
l'estil
i són,
com he dit abans,
d'una purquisitut.
A més,
són molt diferents,
estan molt ben,
molt ben escrites,
parlen
de maneres
molt diferents.
Hi ha cròniques
d'allò
de plantejament
i us i desenllaç,
com si diguem,
sobre un tema.
Hi ha altres
que tendeix
a fer com
gairebé
una crònica
dialogada.
Amb unes altres
hi barreja contes,
amb algunes
inclou
algun tros
de poema.
és a dir,
que sap
el material
que ell
està utilitzant
i l'utilitza
amb molta
saviesa.
Hi ha un,
en el pròleg,
utilitzo
una frase
que també
ja havia dit
el Francesc Roig,
que és que sap
vestir l'anècdota
amb subtilitat.
I,
d'una banda,
a partir d'una anècdota
arribem a reflexions
molt profundes,
però,
d'una altra banda,
també ens permet,
com dèiem abans,
això de veure
el dia a dia
el que passava
al carrer.
Llavors,
evidentment,
és un estil
cultivat
que a la ràdio
d'aleshores
xocava,
però,
d'una altra banda,
és un estil
molt amè
per aquesta oralitat
que implica
en aquests articles.
Qui era el públic?
A qui anava a adreçar?
T'ho dic perquè
fa moltes referències.
Clar,
amb tot el currículum
del Josep Anton Baixeres
ja ens fem
amb el personatge,
no?
Un personatge,
sobretot,
molt llegit,
molt literat.
fa referències
de la cultura
a nivell internacional
que jo entenc
que hi havia
alguna època
en què a molta gent
li devia sonar
una mica estranya
de què està parlant
aquest senyor,
perquè no tothom
tenia accés
a aquest tipus de cultura.
I tant.
a veure,
és que va ser
l'oportunitat.
Imagineu-vos
aquella ràdio,
la Ràdio Nacional
d'Espanya,
gairebé l'única
permesa,
amb el tipus
de programació
tota
en castellà,
evidentment,
que de cop i volta
quan li proposen
el 1964
que intervingui
fent aquesta columna,
fent aquesta intervenció
setmanal,
ell els diu
que sí que ho farà
en català.
Ho fa en català
i a més a més
temes
i a més contrastats
que els mitjans
de l'època,
que també reduïen
el diari espanyol,
pràcticament
ni s'esmentaven
en altres diaris
o a la premsa.
Aleshores,
era
una mena
d'altaveu
adreçada
a tot tipus
de públic
justament per això,
també per fer
una mica
de pedagogia,
per informar
de les coses
que els altres mitjans
silenciaven
i fer-ho
d'una manera
també molt subtil
perquè no oblidem
que passaven
la censura
i algunes
de les cròniques
se li havien esborrat
trossos
i no li havien
permès
radiar-les
i d'aquesta
manera
va informant,
va conscienciant,
va deixant caure
les seves reflexions
i opinions
i arguments
de coses
que en aquell moment
no eren
ni molt menys
les oficials
sinó que
a poc a poc
anaven
aquesta represa
de la cultura
de la literatura catalana
i de part
com deies
d'un personatge
de Josep Anton Baixeres
culta,
llegit,
erudit,
però sempre
amb molta ironia
i també
sapiguem
quin estil
i a qui s'adreçava,
vull dir que
que no
gens crític
ni tancat
amb una torre
de marfil,
sinó
parlant
de les coses
quotidianes
i parlant
del que passava
en aquell moment.
Josep Anton Baixeres
ens va deixar
el 2008,
el 2003,
com deia la Montse Palau,
ella mateixa
ja va tenir cura
d'una edició
parcial
d'aquestes
cròniques radiofòniques
en què el mateix
Josep Anton Baixeres
les va revisar.
No sé si
arran d'aquella publicació
et va comentar
alguna anècdota
d'alguna de les cròniques
concretes
o alguna anècdota
de tot aquest període.
De moltes coses.
El que passa
és que
és un dels temes
que jo sempre
li deia
i que
malauradament
no vaig tenir
cap mena
d'afectes
amunt seu
que era per favor
Josep Anton Baixeres.
Per què no escrius
les teves memòries?
Per què no escrius
les teves memòries?
Perquè
anècdotes,
fets,
personatges
sobretot
de la ciutat
però en definitiva
de
de tota Catalunya
que són
molt, molt
interessants.
per exemple
també
ho recomano
en algunes
de les cròniques
en què
com
en cursiva
a sota
hi ha les postiles
que el Josep Anton Baixeres
va escriure
el 2003
ja des d'aquí
distanciament
i clar
explica
amb molta més
llibertat
coses sobre
la gent,
moments
o personatges
però de totes maneres
moltes coses
evidentment
s'han quedat
al calaix
i la llàstima
és de no tenir
aquestes memòries
del Josep Anton.
Què et sembla?
Comencem a descobrir
Josep Anton Baixeres
per les cròniques
o ataquem primer
la novel·la
o què més m'has dit
que s'havia publicat
anteriorment?
Els contes
Els contes
però on comencem?
Què diries?
A veure, cadascú
la seva tria
si voleu
els contes
o les cròniques
pot ser allò
de fer una picadeta
Sí
Ara en pico un
ara en pico una altra
Una picadeta
només un punt
una petita
etapa
doncs les cròniques
radiofòniques
són curtes
i pots digitar
aquesta
ara l'altra
vols una cosa
més llarga
i ja vols una ració
i no una etapa
llegeix-te
els contes
perquè són
més llargs
tot i que són
molt divertits
i llavors
si ja vols
fer tot el menú complet
agafes les dues novel·les
i t'hi poses bé
també
jo crec
que val la pena
llegir-lo
que és molt
que és molt
actual
i que
és molt
anè
també
és a dir
ara
rellegint
i rellegint
les cròniques
és que cada vegada
descobreixes coses noves
no?
i noves anècdotes
perquè et fixes més
en una cosa
o més en una altra
hi ha gent que es fixarà
més en
en l'història de Tarragona
o els llocs
hi ha altra gent
amb la qüestió
que parla ell
de llengua
o de teatre
o altres anècdotes
o de música
vull que tens
són
tenen molts ingredients
aquestes cròniques radiofòniques
i dius
oh aquesta
es dedica molt
per exemple
a Pau Casals
oh m'agrada molt
o no m'agrada tant
passo amb una altra
que m'explica
com era l'hotel Europa
a Tarragona
i què passava
sota la muralla
no?
pots anar fent
un tastet
ara aquí
i ara allà
doncs mira
hi he trobat
el número concret
de cròniques
segons
ens passa
a Cossetà
i Edicions
378
371 articles
371
sí
hi ha afegit
unes notes
un pròleg
doncs explicatiu
Montse Palau
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i llegiu
Josep Pantó
en Baixeres
que no
us en penedireu
gràcies Montse
i encara abans
de tancar
les pailletres
ens adrecem
a Jesús Figueres
membre de
la pell
Jesús bon dia
hola bon dia
perquè ens faci
perquè ens faci
la seva recomanació
literària
o el que és
el mateix
avui
perquè ens doni
una altra visió
ens recomani
d'una altra manera
aquestes cròniques
radiofòniques
de Josep
Pantó
en Baixeres
mira
podem dir
que plou
sobremullat
i podem dir
que reblem
el clau
és a dir
que
bé
jo crec
que no passa res
ho recomanem
a dues bandes
exactament
perdó
exactament
a veure
jo voldria
començar
bé
a la Montse
ja ho ha explicat
tot
per tant
diguéssim
simplement
jo faré
apunts
voldria
parlar
de l'edició
del llibre
fixa-t'hi
que és un llibre
editat
per Cossetània
és un llibre
molt
maco
com a objecte
tapa dura
amb una foto
del
del Baixeres
i que
va completant
valgui la redundància
l'obra completa
de Baixeres
per tant
estem en el tercer volum
la Montse
ho acaba d'explicar
i la Montse
evidentment
és una gran coneixedora
perquè fa
l'estudi introductori
l'estudi introductori
d'aquest llibre
que és
cròniques
radiofòniques
volum tercer
de l'obra completa
ella
ha estat la curadora
bé
la que ha fet
l'estudi introductori
i en el seu temps
també va fer
una edició
d'una part
d'aquestes cròniques
radiofòniques
està editat
el llibre està editat
per Cossetània
i
té l'impuls
que això em penso
que és molt interessant
de comentar
de l'associació
de la gent del Llam
és a dir
la gent del Llam
va funcionar
molts anys
com un editorial
que va editar
els seus llibres
ara està
sota el paraigua
a l'eixopluc
de Cossetània
però al mateix temps
impulsa
una sèrie
d'activitats
molt interessants
pel que fa
a l'edició
de llibres
de les nostres
comarques
d'aquí
diguéssim
de Tarragona
per tant
penso que és molt lloable
que la gent del Llam
hagi impulsat
aquesta edició
i després també tenim
la coedició
diguéssim
han intervingut
l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació
també de Tarragona
per tant diguéssim
formaria part
d'un esforç col·lectiu
que a més a més
diguéssim
és per
una manera
de reivindicar
i d'actualitzar
l'obra
d'un autor tarragoní
que recordem-ho
ha estat
el que ha interpretat
la ciutat
en el segle XX
tenim
una interpretació
de la ciutat
a càrrec de Pini Soler
amb la família
dels Garrigues
és a dir
el tombant de segle
a finals del 19 i el 20
i ella ens està fent
una actualització
de la ciutat
una interpretació
de la ciutat
a partir del segle XX
dels anys 50 i 60
al final del franquisme
el franquisme
diguéssim
i en el moment
en què Tarragona
apunta
cap a
un creixement
promogut
per la indústria
i el turisme
per tant diguéssim
penso que és important
centrar
la figura
de Josep Anton Baixeres
i diguéssim
la conveniència
i la necessitat
de la reedició
de l'edició
de les obres completes
per tant això és important
bé
en repetirem una miqueta
però
paciència
les cròniques radiofòniques
l'origen de les cròniques radiofòniques
d'aquest llibre
són unes cròniques radiofòniques
que ell realitzava
a Tarragona
a Ràdio Tarragona
que van del 1964
a 1968
són 13 anys
què explica ell aquí?
explica
tot de temes
que fan referència
a Tarragona
ciutat
a Catalunya
i al món
per exemple
dintre del món
podem parlar
l'assassinat
dels Kennedy
la guerra del Vietnam
l'arribada a la Lluna
la segregació racial
als Estats Units
i la immigració
cap aquí a Tarragona
promoguda
per la instal·lació
de la indústria petroquímica
i pel turisme
per tant
ell dibuixa
al Baixeres
una semblança de la ciutat
entre la ironia
i la tendresa
aposta per una Tarragona
endavant
per fugir d'una ciutat
amb obscurs sentiments
de derrota i abandon
i que ostentava
títols i símbols
de fidelíssima
o ejemplar
que calia esmenar
en definitiva
que calia superar
la Tarragona
de militars
funcionaris
i capellans
seria una miqueta
aquesta
què podem destacar
que les cròniques
eren contingudes
a causa de la censura
clar
pensem que hi havia
la censura franquista
i llavors
demanava
que abans
que la crònica
es presentés
a la ràdio
es llegís
a la ràdio
es passés perones
s'havia de presentar
el text escrit
per passar per censura
clar
això ens ha facilitat
o ha facilitat
vaja
els curadors de l'obra
diguéssim
l'edició
d'aquestes cròniques
radiofòniques
perquè estaven escrites
m'entens
no?
per tant diguéssim
era un element
per superar
una dificultat
que era
la censura
que ens
després ha facilitat
l'edició
d'aquesta obra
fixa't-hi
que és un volum considerable
és un volum
d'unes 400
sí 300
vaig llegir
en algun lloc
376
em sembla
ara ho dèiem
amb la Montse
sí
sí
per tant diguéssim
que és un gruix
i més a més
diguéssim
a través d'aquest llibre
es viu
i es veu
l'evolució
de la ciutat
eh
les cròniques
ja l'escriptor
compromès
que malgrat
el pes de la censura
defensa la diferència
d'idees
i aposta
per l'educació
i
les seves cròniques
tenen un objectiu
de crear debat
eh
que fos un tema
diguéssim
que s'impliqués
la ciutat
amb això
tal com hem comentat
i ha comentat la Montse
el desenvolupament
de la indústria
i del turisme
a partir dels anys 60
provoca l'arribada
d'immigrants
en qualitat de mà d'obra
Baixena es considera
que aquest desenvolupament
econòmic
havia d'estar
acompanyat
del desenvolupament
cultural
que la instal·lació
d'una delegació
de la Universitat
de Barcelona
de Tarragona
hauria de promoure
eh
és a dir
diguéssim
hi ha
una confluència
d'uns certs elements
d'una sèrie d'elements
que configura
la Tarragona moderna
i ella aposta
que un dels elements
importants
és
diguéssim
la cohesió cultural
per donar sentit
a tot aquest creixement
eh
a veure
com he dit abans
també
la Montse
ha fet l'estudi introductori
i fa una dissecció
acurada i precisa
dels caires
que presenta l'autor
en els diferents textos
que componen el llibre
i bé
bàsicament
podríem dir
que està tot
bastant dit
hi ha una síntesi
que si vols
la comento
una síntesi
són les paraules
de la Montse Palau
al final
del seu estudi
que resumeix
el que és
cròniques radiofòniques
de Josep Anton Baixeres
les cròniques radiofòniques
de Josep Anton Baixeres
són retalls testimonials
de la realitat
d'una societat
sotmesa
i d'un país
enorreat
fragment dels inicis
de la recuperació ciutadana
social i nacional
visions
de la tradició cultural
i de la creativitat
contemporània
reflexions
sobre fets universals
i de la vida local
sempre a través
d'una prosa elegant
d'una actitud crítica
i d'una voluntat
de servei cultural
però no només cultural
també cívica
també social
i també nacional
això sense oblidar
la significació
de les intervencions
de Josep Anton Baixeres
en el context històric
d'una Tarragona
que canviava
sense moure's
que rebia gent de fora
i creixia industrialment
i en barris marginats
una Tarragona
on hi havia gent
que suposava
el franquisme oficial
aniquilador
repressor
i asfixiant
però on també hi havia
altra gent
que s'hi sentia
més còmoda
i una majoria
que sobrevivia
com podia
aquests són
un dels molts trets
que fan
que els textos
que componen
aquest volum
tingui
un indubtable
interès literari
i històric
i també actual
perquè les coses
han canviat molt
però no totes
ni del tot
i penso que al camp
d'acabar
aquesta breu intervenció
dient que davà
es fa la presentació
serà demà
a les 7 de la tarda
a les sala d'actes
de l'Ajuntament
de Tarragona
molt bé
doncs Jesús Figueres
avui
doble
doble tassa
doble tassa
de caldo
ja està bé
perquè hem tingut
l'obra de Josep
Anton Baixeres
almenys el que fa
aquestes cròniques radiofòniques
doncs doblement
comentada
per dos punts de vista
que coincidiu
en recomanar-la
ja ens agrada
molt bé doncs
Jesús fins la setmana vinent
gràcies
fins la setmana vinent
gràcies a tu
gràcies a tu