Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, a les 12 i quart allà.
Sí, i amb llista de llibres, clar.
Amb llista de llibres que hem anat destacant al llarg de l'any, no?
I podríem començar, per exemple, amb el llibre de la Espido Freire,
que li dedico a un recorregut sobre la vida
i una reflexió sobre la manera d'actuar i de viure de la Teresa de Jesús,
Santa Teresa de Jesús, que enguany fa 500 anys que va néixer.
Llavors, a partir d'una sèrie d'anècdotes personals,
la Espido Freire es recrea en la vida,
i sobretot amb el pensament de la Santa,
però des d'un punt de vista de dona,
com va ser una abanderada per moltes de les dones
que han fet coses en èpoques posteriors, no?
I bé, és un llibre que, per la veritat,
ens hem quedat molt sorpresos perquè té un munt de prèstecs,
és a dir, que tot allò que de vegades està més al fons del calaix
és el que a vegades ha traut més l'atenció dels lectors, no?
Curiós, que no sabeu si és per l'Espido Freire o per la Teresa de Jesús.
Sí, home, jo intueixo que deu ser una mica de tot, no?
O sigui, la vida de la Santa és interessant,
sobretot perquè molta gent la té, l'imaginari,
arran de la sèrie que va fer a televisió espanyola
la Concha Velasco,
és aquelles escenes que tots tenim molt presents,
i va apropar moltíssim la imatge de Santa Teresa de Jesús
la sèrie que es va fer.
Ara no recordo la directora, però crec que era la Josefina,
no em recordo el cognom de la directora de la sèrie,
però sí, va ser una sèrie que va impactar moltíssim
i a partir d'allí es va popularitzar molt,
tot el món, aquest de la mística femenina.
I llavors l'Espido Freire va saltar a la fama ja fa molts anys,
és una escriptora de Bilbao,
amb melocotones helados i també irlanda,
i sempre ha fet moltes coses per nens,
ha fet contes i sempre ha sigut una veu molt lliure
dins de la narrativa espanyola.
I suposo que, no sé si és un encàrrec editorial o no,
però el fet que sigui una escriptora
que a principi o a priori no tindries pensat
que faria una biografia novel·lada sobre una santa,
això la fa més atractiva la proposta també.
I hem de dir que sí, que aquest any sí que nosaltres notem
que realment la gent està interessada en la vida de Santa Teresa
perquè realment els prèstecs han pujat bastant de la santa.
Parlem d'un gruix de gent discret en comparació amb el que és la gran novel·la,
però sí que tenim ara mateix bastants prèstecs.
Entenem que hi ha més llibres i que potser surtin més llibres
al voltant d'aquesta figura, aprofitant el 500 aniversari.
Sí, sí, efectivament.
De moment nosaltres el que hem fet és intentar reposar
les edicions antigues que teníem de l'obra de Santa Teresa
i hem comprat dues o tres obres que van...
que figuren a l'entorn de la santa.
El que passa és que de la manera que ho fa l'Espidofreira
i els altres no ho fan, és a dir, els altres són més
des d'un punt d'una vessant religiosa o de pensament cristià.
En canvi l'Espidofreira agafa més la dona, el personatge humà.
I això és el que el fa atractiu també, perquè de vegades
la gent el que vol és tenir una primera impressió
i a partir d'aquí ja salta.
És biografia pura i dura o és biografia novel·lada?
No, no, novel·lada.
Novel·lada amb pensaments de la mateixa Espidofreira.
És a dir, és molt oberta.
Quin títol tens, ara que no l'hem...
No l'hem dit, no?
No, efectivament, es diu
Para vos nací, un mes con Teresa de Jesús,
de l'Espidofreira i l'editorial Es Ariel.
Curiós, a més, és un llibre molt ben editat, d'aquells...
Sí, sí, molt bonic, de la coberta, com tu pots veure,
perquè el tinc aquí davant, amb unes flors,
i que darrere a la contracoberta diu
Vuestra soy para vos nací, que m'han d'haig a hacer de mi.
El que és important, sobretot d'aquests místics,
és destacar el gran ritme de llengua que tenien.
Realment, si vols aprendre a escriure en castellà
o vols saber com sona la musicalitat de la llengua,
pots agafar, efectivament, a Sant Juan de la Cruz
o a la Santa Teresa de Jesús
i veuràs com és escriure bé.
Independentment de si tu comparteixes o no comparteixes
el que hi ha de fons, no?
Però també cal destacar, no?
El que han fet gent a altres èpoques de la vida.
Sembla que tot sigui avui, no?
I que tot s'acabi avui, no?
Hi ha hagut gent que porten molts anys i molts segles fent coses bones.
Però això serveixen moltes vegades aquestes efemèrides, no?
Efectivament, en aquest sentit.
Per treure la posa.
I realment nosaltres ho hem notat amb un augment de prèstecs, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Cosa que és una bona notícia, jo penso.
No?
Molt bé.
Deia jo, comentava abans, així en pla general,
que a l'estiu, per el que recordo que heu dit en altres ocasions,
a l'estiu potser no teniu tantes visites in situ,
però teniu molts prèstecs.
Moltíssims.
El llibre que t'emportes a casa, t'emportes a la platja,
es nota que la gent té més temps per llegir?
Sí.
Temps i ganes de llegir.
Jo penso que l'estiu convida molt a trobar-se en un mateix,
a partir d'un diàleg, en un text.
Ja pugui ser un DVD o el que sigui, el format no importa.
Però sí que és important trobar un raconet
per gaudir de la tranquil·litat i una mica més de l'intitud
que no tenim al llarg de l'any, no?
I cada any, bueno, a partir del mes de juliol, sí,
a principis de juliol, bueno, a partir de Sant Joan, no?
A partir d'ara ja tothom demana les novetats, no?
Les novetats que sortiran a l'estiu.
Han sortit novetats.
Seria un dels temps editorials a Forç o són...?
No, el Forç és Sant Jordi.
El Forç és Sant Jordi.
Com sempre, però després de cara a l'estiu,
sí que, sobretot, jo, no ho sé,
la meva impressió és que per lectors joves
o per oportunitats editorials es van editant alguna cosa,
però el Gruix ja s'ha fet, eh?
Vull dir, el Gruix, almenys aquí a Catalunya,
el Gruix s'ha fet per Sant Jordi.
Però, bueno, al llarg de tot l'any es van fent coses, de tota manera.
Hi ha gent que, precisament, hi ha editorials que esperen
que passi el boom per treure ells de cara a vacances
algun producte editorial, sí.
Algun títol que tingueu clar, claríssim,
que sigui el més demanat de l'estiu?
Ara tothom està demanant els últims llibres de la Isabella Llende,
el de la Maria de la Pau Janer,
que acabi de publicar ara,
però nosaltres encara no tenim,
esperem comprar en breu,
però sí, aquests seran segur uns dels més reclamats.
I després estan, evidentment,
totes les sagues, totes les sèries...
Les sagues que no ens hem llegit l'any passat, potser?
Efectivament, efectivament, totes aquestes sí.
Però jo penso que, sobretot,
l'allau de seguidores que tenen,
i seguidors, però sobretot seguidores que tenen
la Isabella Llende i la Maria de la Pau Janer,
podem comptar que, sí, sí,
que demanaran moltíssim.
Que teniu més usuaris que usuaris,
que llegeixen més les dones, almenys en prèstec?
Jo diria que consumeixen més cultura les dones,
en general, que els homes.
Però després hi ha diversa segmentació
segons l'àmbit de lectura.
Per exemple, els senyors acostumen a llegir molta història
i tot allò relacionat amb la Segona Guerra Mundial,
la Primera Guerra Mundial,
el nazisme...
Bé, tots aquests fenòmens històrics.
hi ha un públic masculí molt fort.
Després hi ha un públic femení molt pronunciat
sobre novel·les,
però no tenen per què ser romàntiques, eh?
Novel·la en general.
Però això ja passava al segle XIX, eh?
De fet...
De fet, no ens sorprenen.
Sí, sí, vull dir, la lectura estava feta
per les burgeses que estaven a casa
i que tenien moments d'oci
i es dedicaven a llegir.
Tota aquella gent estava molt al dia
de tot el que passava a Europa.
No és com ara, que costa molt saber
que està al dia de tot
perquè es publica tant que et perds
entre tanta novetat, no?
Llavors, una mica el paper de nosaltres
com a Servei Públic Cultural
és fer una finestreta, no?
Perquè vegin que hi ha diverses veus
i diverses editorials que estan allà, no?
Per exemple, si vols et poso un exemple
d'això del que deia,
un editorial que ara nosaltres
estem donant-li molta importància,
que no sé si ho sona,
que es diu Capitán Swing.
No, no, no, una editorial que es diu Capitán Swing.
Sí, que es diu Capitán Swing
que està fent moltíssim, com ho diríem,
periodisme combatiu
o, sí, investigació periodística
donant veu a persones del món obrer
i de tot el que diríem
les veus que no surten al sistema, no?
Per exemple, van ser els primers
que van editar el llibre
de Lianus Varoufakis,
es diu així el ministre d'Economia grec,
que aquests dies està per Europa
defensant les postures gregues,
doncs ells van ser uns dels primers
que li van publicar el llibre, no?
Després també van publicar un llibre
que es diu Chaps,
no sé si n'heu sentit parlar,
que és el que aquí la traducció
més o menys seria com a Chonis,
que parla precisament
de tota l'època de la Margaret Thatcher
i del Ronald Reagan,
especialment centrat als barris obrers
i a les ciutats obreres del Regne Unit
i que va significar
les retallades en educació, sanitat
i la gentificació dels centres.
centres comercials, no?
Un llibre molt recomanable,
és del Owens,
Owens, no, perdó,
Owens, i es diu Chaps,
C-H-A-V-S,
del Capitan Swing.
Aquest llibre,
no sé per quina edició va,
no sé si per la quarta o la cinquena,
he tingut moltíssima repercussió.
I en la línia d'aquesta editorial
que té aquest tipus de pensament,
la proposta que us postàvem nosaltres
era de Víctor Lenore,
Indis, Hipsters i Gafapastes,
crònica d'una dominació cultural.
Com podeu veure,
el títol ja és molt cridaner, no?
És a dir,
darrere de la modernitat
que tenim en quant a menjar orgànic,
quan a vestir-nos,
quan a consum cultural,
què hi ha al darrere realment?
Hi ha una crítica al sistema
o hi ha realment una acceptació del sistema?
I és el que proposa el Víctor Lenore.
I va posant diversos exemples
de gent que tots tenim malament,
de figures populars,
dels mitjans de comunicació,
i va dient això, no?
Per exemple,
jo visc a Barcelona
i ara m'imagino el Born, no?
Per exemple,
i està ple de modernitat, no?
I realment la gent
que consumeix aquesta modernitat
no sé fins a quin punt
és conscient
que suposi això
per la gent del barri, no?
Perquè els preus són uns,
el tipus de menjar
és un altre
i el tipus d'hàbits
socials
també han canviat
amb l'arribada d'aquesta gent.
Doncs el mateix passa a Berlín,
el mateix passa a Nova York,
que és el primer lloc
on es va produir aquest fenomen, no?
De comprar, per exemple,
molts immobles al Soho,
fer traslladar
a la gent
que havia viscut
tota la vida allà,
posar exemples polítics
de polítiques
que ho van provocar.
Després,
l'onada de manifestacions
que també hi va haver
que van ser callades
pels mitjans de comunicació
i com al final
hi van anar a parar
tota la gent aquesta
de Hollywood
o d'artistes,
per dir-ho d'alguna manera.
No és una crítica
al sistema cultural,
sinó, és a dir,
a ser responsables
quan estem fent
això,
una proposta
de consum cultural,
saber què hi ha
al darrere
de les nostres decisions,
no?
I com a ciutadans
penso que és interessant.
Prou interessant
i prou actual,
també.
també va per la segona edició,
és a dir,
aquesta editorial,
bé,
ara mateix
és una de les capdavanteres
en el moment
i no només
perquè hi hagi hagut
una crisi econòmica,
sinó perquè
ja hi havia
una proposta
al darrere.
Capitan Swing,
una editorial
doncs a tenir en compte
per tot el que implica
i tot el que publica.
Molt bé.
I després,
un altre títol
que ens agradaria
també destacar,
és un del
Josep Maria Molet,
que es diu
Medicina sense enganx.
D'acord?
I que va
també sobre
el subtítol
diu
tot el que has de saber
sobre
els perills
de la medicina alternativa.
Per exemple,
avui en dia
nosaltres tenim
un munt de prèstecs
sobre tot allò
que gira
al voltant
de les teràpies alternatives.
Seria el que no és
la medicina convencional,
per dir-ho d'alguna manera.
Hi ha moltíssim,
moltíssim...
Es publica molt, eh?
Es publica
i se'ns demana
que comprem molt.
I clar,
nosaltres com a professionals
moltes vegades
ens trobem davant
del repte
de dir
qualsevol cosa
podem comprar
si no sabem
això,
quina fiabilitat
científica té o no.
I llavors
el llibre aquest
ens ajuda
a veure l'altra cara
també de les teràpies
alternatives.
No és
ni a favor
ni en contra,
simplement també
una reflexió més
que ens hem de fer
a l'hora de
posar la nostra salut
en mans
de gent
que no sabem
quina formació
tenen
ni quina preparació.
Recordem el títol?
Es diu
Medicina sense enganx.
No l'he pogut portar
perquè evidentment
ja està prestat
i hi ha cua.
Molt bé.
Per això
hem pensat
fugir una...
Avui
quan parlem de novetats
normalment
sempre pensem
en novel·la,
doncs avui
havíem pensat
una mica en massat
també perquè això
també es presta
i moltíssim,
no?
i de vegades
és allò
tenir el temps
per posar-hi
la mirada
i destacar-ho,
no?
Molt bé.
Un llibre
de veritat
molt interessant
per pensar.
Avui
són llibres
per pensar.
Després cadascú
ja destraurà
la seva
pròpia impressió.
I després
un altre
també
que és així
com a aforismes
perquè a l'estiu
també ens deixa
moments
en què volem pensar
però volem pensar
poc.
És a dir,
volem concentrar
el fil
de pensament
que es diu
la lectura
com a pregària
del Joan Carles Mellich
Fragments filosòfics 1
i és una
és un quader
de notes
que ell mateix
ha après
i que són
també reflexions
com una mena
d'aforisme
se li pot dir
aforisme
en el sentit
de concentració
de pensament
que pot ser
quatre línies
o com un paràgraf
com a molt
i es diu
això
es tracta
d'una reflexió
sobre la lectura
l'escriptura
la distinció
entre moral
i ètica
el sentit
Déu
l'infern
la compassió
la intimitat
la finitud
el desig
el perdó
les víctimes
la mort
i evidentment
no té gènere
i avui en dia
una també
de les propostes
editorials
és que
la frontera
del gènere
cada dia
s'ha esvallit més
és a dir
per un cantó
tenim
el que dèiem
les grans sèries
i les grans sagues
aquestes
que continuen
la novel·la històrica
la novel·la policíaca
de terror
i d'intriga
continuen
tenint
una legió
perdó
de seguidors
i per l'altra banda
tenim
tot aquell
perdó
totes aquelles
propostes literàries
que fugen
precisament
d'un etiquetatge
i que és molt lliure
i això
cada dia
s'hi dediquen més
les editorials
per títols
i tenen
moltíssims
seguidors també
en un marge
molt diferent
estem parlant
de legions
diferents
evidentment
però que hi són
hi són
i realment
enganxen molt
una vegada
ho has descobert
i te n'adones
compte
de la concentració
de sentit
t'hi tornes
fan
sí
t'hi tornes
un addicte
sí sí
un llibre molt xulo
també
la lectura com a pregària
la lectura com a pregària
del Joan Carles Mèl·lic
és ideal per trobar temes
de conversa aquest estiu
efectivament
de pensament i de conversa
sí sí sí
deixes en un aforisme d'aquests
i vinga
tothom a dir la seva
no però
no sé
a mi és que els aforismes
sempre m'han semblan
molt interessants
tothom recordem
les gregueries
perquè vam passar
per batxillerat
tots
i recordem les gregueries
i te n'adones
compte
ostres
que diferent
que és el teatre
que diferent
és la poesia
que diferent
és la narrativa
i l'interessant
és això
que si vols ser lector
pots ser lector
de moltes coses
és un marge de llibertat
que ningú et pot arrabassar
i llavors
com més visites
més coneixes
anar provant
també
deixar-se aconsellat
sí
és com els plats
tu no menges
cada dia el mateix
doncs tampoc
tens per què llegir
cada dia ni sempre el mateix
això és un bon
és un bon consell
i suposo que és una tasca
que intenteu
sí
nosaltres de la biblioteca
ho intentem
el que deia
obrir finestretes
i obrir portes
de donar-se en compte
que al món
existeixen moltíssimes veus
i que de la mateixa manera
que no totes les persones
compartiríem un sopar
potser amb algú
aniries a prendre una copa
i amb un altre
te n'aniries a sopar
i amb un altre
te n'aniries a viure
doncs els escriptors
passen el mateix
hi ha gent
que la portes
tota la vida
jo porto des de sempre
des de petita
a Delibes
al Príncipe de Estronada
des que vaig llegir
pareix bé
al Príncipe de Estronada
això en castellà
en català
molts d'altres
o Calvino
i tal
o Calvino
sempre el porto damunt
hi ha altra gent
que hi coincideix
és una època
és una època de la teua vida
i també està molt bé
deixeu-vos aconsellar
aneu a la biblioteca
i deixeu-vos aconsellar
jo no sé si fer
porto tot el matí
dient-ho
i no li he consultat
a la Dolors
i potser m'ho tira pel cap
però
porto tot el matí
dient
truqueu-nos
truqueu-nos
aprofiteu que estem en directe
que la Dolors
us recomana un llibre
segons el que us vingui de gust
ho torno a dir
si voleu
ho intentarem
977-24-47-67
977-24-47-67
si no sabeu ben bé
què llegeu aquest estiu
truqueu que la Dolors
té un munt de títols
en cartera
i us pot aconsellar
què més?
què més tenim?
després també
un altre llibre
que està pensat
pels joves filòsofs
que es diu
Cartes a jovenes
filòsofes i filòsofos
que és diferent
tant estrangers
com nacionals
diferents
diferents
filòsofs
que
donen
no sé si
consells
o s'adrecen
a gent
que ha estudiat filosofia
i que es vol dedicar
a
això
a ser filòsof
no tant a
ensenyar filosofia
als instituts
sinó a
a dedicar-se
a la noble tasca
de pensar
i
és un llibre
que la veritat
ens va sorprendre
el vam veure
i vam pensar
va
perquè per gent jove
no es fan moltes propostes
tens molt marcat
també el ritme d'edat
o és per petits
o és
JN
és el que nosaltres diem
JN
és per gent de 14, 15, 16 anys
però després
hi ha tot un gruix de gent
que és com si es perdés
i quan vam veure això
vam pensar que seria divertit
i continuo estant en prèstec
és a dir
estem molt contents
d'aquestes troballes
i és un llibre
això
és un llibre molt petit
no ho sé
si no recordo malament
unes 70-100 pàgines
no és molt extens
però sí que
que dóna claus
i és com un diàleg
entre la gent ja consagrada
o que ja està
en un nivell de maduresa
dins de la filosofia
i un diàleg
amb la gent
que comença ara
i el que estem molt contents
és que l'agafa gent jove
que això també
està molt bé
no sempre l'agafa
la gent gran
l'heu encertat
recordem el títol
que a vegades
es diu
cartes a jovenes filòsofos
no, cartes a jovenes filòsofos
i filòsofos
a més el títol
ja posa primer
les filòsofes
abans que els filòsofos
sí, sí
i apareixen
filòsofs
de l'alçada
de la Marina Garcés
de Jean-Luc Nancy
de Julián Santos
Jordi Claramonte
uns quants
la veritat
uns quants
i també hi ha una postal
d'un il·lustrador
que va darrere
que te'l pots posar
com a punt de llibre
o no
sí, sí
i després
ara que estaves dient
si algú volia trucar
per recomanar
em deixaries recomanar
una editorial
clar
jo més que
algun títol
recomanaria molt
l'editorial Nòrdica
sí
fabulosa
Nòrdica
Nòrdica
és una editorial
que la porten dos persones
a Madrid
la podeu buscar al Twitter
o la podeu buscar al Facebook
es diu Nòrdica
tal qual
i evidentment
nordicalibros.com
efectivament
ràpids ràpids
efectivament
tal com diu el seu nom
és un projecte editorial
que porten dues persones
de Madrid
que està molt pensada
tant en el concepte
com en la forma
en principi
està destinada
a traduir
tot allò
que ens ve
d'Escandinàvia
que ha tingut
molta repercussió
als països escandinavs
però també
i aquí està
el gran valor afegit
per dir-ho d'alguna manera
ha il·lustrat
tots aquells clàssics
de la literatura mundial
i visualment
és que és
fabulosa
com cuiden
els traductors
com cuiden
la il·lustració
com cuiden
l'edició
amb lletra
gran
que es veu
tot
fantàstica
fantàstica
fantàstica
no només
he dit en Strindberg
per exemple
l'August Strindberg
un gran clàssic
un gran fan
de l'August Strindberg
era el director
Berman
que sempre que podia
el portava
al teatre
o la Núria Esper
l'ha portat al teatre
moltíssimes vegades
no només
publiquen
en aquesta gent
sinó que publiquen
una meravella
que es diu
Elling
E-L-L-I-N-G
que
va tenir
tanta repercussió
durant els anys
a finals dels 90
durant els anys 2000
a Noruega
que
van fer pel·lícules
una sèrie de televisió
i teatre
una adaptació teatral
i ara
just ara
fa un mes
una cosa així
acaben de publicar
el segon volum
però tot i dir-se nòrdic
ara estic repassant
tot el que tenen
no només és literatura nòrdica
per entendre's
no
hi ha la part aquesta
de clàssics
però és il·lustració
diguéssim
sobretot fan clàssics
il·lustrats
i és una barbaritat
de bonica
sí, sí, sí
ja es nota que soc
una fan
perquè
ho defenso
amb moltíssima passió
però
m'agrada destacar
crec que nosaltres
hem de destacar
la gent que fa bé
la seva feina
i aquesta gent
la fa molt bé
doncs mira
avui va d'editorials
que ja ens agrada
perquè una mica
hi ha un munt de gent
que està amb editorials
petites
que s'ha fet projectes personals
està traient coses interessants
i són els que
al meu entendre
i aquí ara
no només parlo com a professional
sinó com a persona
com a ciutadana
al meu entendre
són els que fan
realment
una tasca molt arriscada
i molt bona
de divulgació
tant de recuperació
de títols del passat
com d'aposta
per persones
que ho fan bé
perquè sempre ho fan
hi ha hagut gent
que ha fet bé les coses
doncs a tenir en compte
també aquests dos noms
en aquest cas
aquest tèl·lig
ho el recomano
a l'estiu
perquè sí
perquè sí
perquè és que
us ho passareu molt bé
i esperareu
que la Nòrdica
continuï traduint
perquè ara només
hi ha la primera
que amb el temps
no és la primera
de la sèrie
perquè són quatre
però fa un mes
acabem de publicar-ne
una altra
perquè només tenen
dos traductors
i llavors clar
fan el que poden
ara excel·lents
els traductors excel·lents
doncs Nòrdica Libros
i també coneixem abans
Capitans Fing
ens quedem amb aquests dos
aquests dos noms
i sobretot amb la recomanació
com diem sempre
que passeu per la biblioteca
i us deixeu aconsellar
portaves més llibres
no Dolors
portaves una llista llarguíssima
però volia destacar
sobretot les editorials
les altres les trobareu
com sempre
a la pàgina web
de la biblioteca
a la secció
guies i recursos
crec que és
guies i recursos
al nostre menú
a la secció
enganxat
o recomanacions literàries
d'acord?
Molt bé
passeu pel carrer Fortuny
aquest estiu
un moment o altre
que tenen el llibre
adequat per vosaltres
la petita joia
que podeu aprofitar
l'estiu per descobrir
Dolors Gironès
un plaer
moltes gràcies
igualment
fins una altra