Un quart d'hora falta per tancar edició
i és el quart d'hora que dediquem a l'espai Caixa Fòrum
a passar pel carrer Colom.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
Vau inaugurar sense mi?
Sí, volíem ajornar una setmana més,
però amb la calor que fa vam pensar
que potser farà massa calor la setmana vinent.
Inaugurem, inaugurem, exactament.
Temps del Romànic.
Ja tenim l'exposició muntada, inaugurada,
des del passat 5 de juny.
Temps del Romànic, Art, Vida i Consciència.
Exactament.
I ara em comentava el Carles, bé, ja hi passarem,
farem la visita que ja us ho explicarem,
però ara comentava el Carles,
és que és una exposició curiosa
perquè és una exposició sense cap peça.
Exactament, i a més és absolutament contemporània.
És a dir, és una lectura que es diu
des de la estricta contemporanitat,
en tots els elements, en les explicacions,
i sí, sense cap peça,
perquè al final les peces les tenim,
i fins i tot les tenim molt a prop aquí a Tarragona,
que a vegades se'ns oblida,
que és una ciutat també romànica.
Exacte.
Això posa en valor, per exemple,
el cicle de conferències que acompanya l'exposició,
en el que també parlem del Amfiteatre de Tarragona,
que va ser, doncs, Església i Convent,
el Miracle,
i també parlem de Santa Maria de Poblet.
Doncs això, Tarragona i el seu entorn,
el camp és romànic,
a vegades se'ns oblida,
i a vegades se'ns oblida que el romànic
és un art que, evidentment,
explicava la seva època,
però explicat des de la nostra,
no ens hem de posar...
El comitari parlava molt
que a vegades es parla això,
del romànic com a època oculta i amagada,
com si, de fet,
els romans i nosaltres tinguéssim més a veure,
fóssim més moderns,
i el romànic fos una cosa allò fosca en el temps,
i no, és a dir,
és una època de molta simbologia,
com la nostra,
de fet, molt de logos,
allò, el Pantocrator,
és realment el primer logo
que jo reconegui en la història de la humanitat,
evidentment n'hi ha d'altres anteriors,
però vull dir que em refereixo
que és una imatge molt potent
que de seguida associem a un moviment,
i tot això té una explicació
des del punt de vista contemporani.
Per això, el cicle de conferències,
comencem amb una cosa tan moderna
i tan contemporània
com Sant Climent de Taüll,
però vist des d'un mapping,
des de la intervenció
que s'ha fet a l'església
de la Vall d'Auí,
Patrimoni de la Humanitat,
però això sí que és evident contemporani,
substituir l'experiència
que podien tenir les persones
que la van conèixer nova,
a l'església,
a través d'una intervenció
d'imatge
i això absolutament
dels nostres dies.
Ja veieu que al Carles
li fas una pregunta
i t'explica una pel·lícula?
Sí,
perdó,
ho faig perquè
la Núria,
també,
si la deixes parlar,
no t'he de parlar.
Som uns pel·liculeros,
expliquem un munt de pel·lícules,
però escolta,
t'ho faig com a introducció
perquè és que avui parlarem
de pel·lis,
no?
A part de l'exposició
que ens ocuparà,
vaja,
en aquests propers programes
a tope,
avui,
que això farà un pel·liculero.
Efectivament,
i també estrictament
contemporànies,
diguéssim,
dels últims anys
i,
bueno,
serà la nostra contribució
a les nits
d'aquest estiu
que es presenta calorós.
Doncs sí,
cinema per una nit d'estiu,
cada dimecres.
Sí,
cada dimecres.
Cada dimecres
menys el 23
o el 23 de juny,
és a dir,
per Sant Joan no,
si fem un salt d'una setmana.
Val,
a dos quarts de vuit sempre,
amb pel·lícules,
això,
fresquetes,
però com diem sempre
de qualitat
i d'aquelles que
no arriben tan fàcilment
als cincuts comercials.
Mira,
li preguntem a l'Aurora de Pares.
Aurora,
bon dia.
Hola,
bon dia.
És l'especialista en cinema
coordinadora d'aquest cicle
Cinema per una nit d'estiu
i a tu sí que et permetem
que ens expliques pel·lícules, eh?
Bueno,
jo estava escoltant
molt atenta
tot el que estava explicant, eh?
No,
és que tindrem tema
a tema amb el romànic.
Sí, sí.
Però escolta,
ara de moment
ens ocupem,
mira,
de moment,
d'entrada de la primera,
de la que toca aquest dimecres,
què és l'Erizo?
Una pel·li basada
en un llibre,
em sembla,
de molt d'èxit.
Sí.
que,
que diguem,
sí, sí,
ah,
ja jo,
pensava que tu continuaves.
No,
saps què ens agradaria,
Aurora,
que ens diguessis una mica
en funció de què heu fet la selecció,
i després,
res,
dos pinzellades de cada pel·lícula.
Vale,
doncs,
ens han de manar un cicle,
com explicàveu,
que fos una mica,
una mica fresc,
saps?
Aquest nom que tothom utilitza
a l'estiu de cinema
a la fresca,
en aquest cas no és a la fresca,
però sí que volíem
que l'espectador
gaudís una bona estona,
que són bones pel·lícules,
com tu dius també,
no sempre tan comercials,
però que tampoc fos allò
una pel·lícula
que després surt
amb el cap
com un bombo,
no?
Tot el contrari,
que fessin passar
una bona estona
a l'espectador,
que després donessin
lloc per parlar,
però sense pretensions,
unes pel·lícules
petites històries
que donen lloc
a grans pel·lícules,
a bones pel·lícules,
totes les cinc
han estat seleccionades
de l'última dècada,
d'aquests últims deu anys.
La primera és l'Eriso,
com tu m'has dit,
és la més antiga,
és francesa,
i no sé si la coneixeu,
però és una petita història
que parla d'una nena
que a través
de la seva relació
amb els diferents personatges
de l'edifici on viu,
ens explica
el seu objectiu
a través d'una càmera,
de més,
una mica també
un menatge al cinema.
Molt bé,
molt bé.
Jo no l'havia vist,
l'has vist,
tu, Carles?
No l'he vist,
però n'he sentit a parlar,
sí,
i aquesta us agradarà
perquè és molt original.
De fet,
els francesos
a vegades explicant històries
ja són molt originals,
doncs és molt original
la pel·lícula.
Jo crec que aquesta us agradarà.
Per començar,
el cicle,
anem amb un plat,
un plató fuerte,
saps?
Aquí una pel·lícula
és la menys coneguda
de totes,
diria jo,
de les cinc pel·lícules,
però jo penso
que agradarà molt
l'espectador.
I aquesta dona
més per parlar després,
perquè és que no et vull explicar,
a la fitxa està explicat,
però no et vull explicar
la nena
què ens explica,
però ella té un objectiu
molt clar,
és el principi
de la pel·lícula,
i durant tota la pel·lícula
amb la relació
amb els altres personatges,
el seu objectiu
a poc a poc,
a poc a poc
va canviant
fins a arribar
a ser diferent
de com començava el film.
No, no ens ho expliquis,
deixem així...
No, no, per això
no ho he explicat.
Ah, no, en càmnica.
Ja està, ja està.
A veure,
i Begin Again,
que és la que ens toca
la setmana vinent?
Begin Again
em sembla,
bueno, per mi seria
la més fresca de les cinc,
perquè
hi ha bastanta música
entre amics,
és una història
de somnis
i d'amor
una mica troncada
d'una parella
que els dos són músics
i canvien de ciutat
per a veure
si els seus somnis
es converteixen en realitat,
i un dels dos
té més sort que l'altre
i a partir d'aquí
surten coses
que potser
quan t'esperes
que la teva parella
et doni més suport
perquè estàs
en un moment més complicat,
doncs aquí
alguna cosa falla
i tampoc t'explico més,
perquè jo sí que explico
pel·lícules,
jo començo a explicar
la pel·lí sencera,
aquesta
té dos actors
molt coneguts,
la Keira
Kingley,
bueno,
Kingley,
o com es pronunci
ben pronunciat,
i el Marc Rufaló
i aquesta és una pel·lí molt amena,
vull dir,
com que la música
més és protagonista
del film,
és una pel·lí molt amena.
Jo,
si seguim endavant,
la que no veig clara
com a pel·lícula
de nit d'estiu,
o sigui,
a mi Polanski,
cinema fresquet,
no m'encaixa.
Ja,
però és que
és tan...
l'heu vista?
Sí,
home,
i fresquet,
i fresquet,
quan llencen
el mòbil a l'aigua,
el mòbil es queda
molt fresquet,
vull dir que...
Sí,
que és fresqueta.
És com una pel·li
que tu la comences
a veure
i,
per exemple,
com a anècdota,
el meu marit em va dir
però no salen
de l'habitació,
i jo em va dir
no,
és aquí,
però en realitat
jo diria
que és un dels films
del Polanski
més amens,
perquè realment
no és una trama
d'intriga,
és una situació real,
que ens pot passar
no arribar
d'aquests extrems,
no?
O sí,
ja no ho sé,
però que ens pot passar
molta gent,
que hi ha un conflicte
amb els adolescents
i, clar,
allà dintre
després surten
moltes coses.
Jo crec que
dels films
de Polanski
és dels massa
menys que hi ha.
Un Dios salvaje
i això serà ja
el dia 1 de juliol,
de Polanski.
I després
ens queden dues pel·lícules
per acabar així ràpidament.
Mira,
de l'Asdaemon,
una altra francesa.
Sí,
aquesta és molt fàcil,
aquesta és una pel·lícula
d'intriga
d'un diamant, no?
Digue'm.
Un rotori d'un diamant.
Sí, exacte,
un diamant molt important
i amb una petita història
d'amor pel mig
i aquesta és de veritat
que la posem després
al Polanski
perquè aquesta és molt fàcil,
molt senzilla.
Aquesta sortirà
del cine
amb una bona sensació,
has passat una bona estona
i tot hauràs passat bé.
I a mi em crida moltíssim,
m'ha crida molt,
no l'he vist
i n'he sentit parlar molt bé,
l'última,
la pesca del salmó
en Yemen.
És la meva preferida.
Clar,
jo sempre,
jo tenia una preferida
del cicle que monto
i aquesta és la meva preferida.
Bé,
per mi una pel·lícula
amb uns actors molt bons,
amb Aleu,
amb Magre,
on i l'Emili Blunt,
amb moltes nominacions,
amb molts premis,
amb un títol molt original,
amb una història
molt original.
De què va?
De què va?
De què va?
Bé,
és això,
de la pesca...
És un magnat,
és un magnat àrab
que vol instaurar
la pesca del salmó
en Yemen,
com diu el títol
de la pel·lícula.
No,
no l'he vist,
però he vist un trosset.
I li encarreguen
amb un...
I a les dones
li encarreguen
amb un que és especialista
en aquestes coses,
fer-ho,
i ell diu que no,
que no,
que no farà això.
Però a les dones
ja entra perquè
una mica de conflicte internacional
que políticament
ens interessa
que ho faci,
i bueno,
ell se'n va
a reganyar dientes,
però se'n va fins allà.
I a les dones
el magnat a més pensa
que si la gent
del seu país
passa l'estona
pescant,
que és molt relaxat,
que potser
no es preocupen
tant per les guerres.
És tot com
una mica surrealista.
Però la pel·li
està fantàsticament
dirigida,
fantàsticament
interpretada
amb un guió
molt interessant,
i ja et dic,
és la meva favorita
de les cinc.
A mi m'agrada molt
aquesta pel·li.
L'he vista dos
o tres cops.
Ostres,
que això
per tu deu ser molt.
Bueno,
repeteixo pel·lígones
a vegades.
A mi també em passa
a vegades
que arriba el vestre
i dic què veig.
Vinga,
va repetir amb aquesta
que sé que és segur.
Allò per anar-te'n a dormir
ja bé, no?
Bueno,
que sé que és guanyadora
segur,
que m'ho farà
per saber segur.
doncs avui hem parlat
de cinema,
de pel·lícules,
d'aquest cicle
Cinema per una nit
d'estiu
que comença
dimecres.
Aquest dimecres,
dos quarts de vuit
sempre els dimecres
d'estiu,
comencem amb
l'Erizo.
Molt bé.
Aurora de Pares,
coordinadora
d'aquest cicle,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres,
espero que us agradi.
Pensarem en tu,
quan veiem les pel·lis.
Molt bé.
Gràcies, Aurora.
Adéu,
bon dia.
Carles,
jo també me l'has de mirar totes,
jo no n'he vist
almenys n'has vist una, no?
Jo he vist
un Dió Salvaje
que és fantàstic,
és una pel·lícula
que em fa molta ràbia
no haver-la escrit jo.
Oh!
Però, si home,
és Yasmina,
és Yasmina Résa
i a més al començament
dèiem que no és
una pel·li fresca,
bueno,
comença
que sembla una pel·li
de molt bon rotllo,
molt educada,
d'unes parelles
molt elegants
i sofisticades
i després...
I que es van desmalenant.
Correcte.
Però sempre
molt a poc a poc
i és genial,
és genial,
una pel·lícula
és genial,
absolutament.
Un bon cicle
i sobretot
una bona iniciativa,
una proposta
aquest a cinema
alternatiu,
diferent,
no de circuit comercial
per les nits
dels vespres de dimícres.
De dimícres.
Dos quarts de vuit.
Carles Marquès,
gràcies també
per acompanyar-nos.