Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
La catedral de Tarragona va ser concebuda com la més gran de l'àrea peninsular
per sobre de la de Santiago i la de Toledo.
Així ho defensen un grup de reconeguts experts en estudis medievals
que volen que la seu recuperi el prestigi que es mereix.
El projecte constructiu es va iniciar a la segona meitat del segle XII
i va ser el més gran de tota l'àrea eclesiàstica,
que anava des de Tortosa i fins més enllà de Pamplona.
Superava els gairebé 5 metres a la catedral més gran de l'època,
que era la de Santiago de Compostela.
Els experts del projecte Temple asseguren que les mesures
poques vegades són casualitat en arquitectura medieval.
Ho demostra el fet que Tarragona té el claustre més gran de la península
i un dels més grans d'Europa.
El 18, 19 i 20 de novembre, la Universitat de Girona,
on hi ha la seu del projecte Temple,
i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
portaran a la ciutat experts d'Alemanya, Regne Unit, Itàlia, França i Portugal.
Vindran al Congrés l'escultura del romànic tardà a les catedrals europees,
escenografia, discursos i materialitat.
Avui, al Tarragona Història, en parlem amb Gerardo Boto Varela,
professor d'Història de l'Art de la Universitat de Girona,
un dels màxims especialistes europeus en art romànic
i el responsable del projecte Temple.
La conversa, com sempre, amb l'arqueòleg municipal, Joan Menchon.
Doncs, tal com m'escoltava, avui volem parlar de catedrals en conjunt,
també en particular la nostra, catedrals en Batiavals,
a través d'aquest congrés important que es farà aquí a la nostra ciutat,
i també parlant d'aquest equip d'investigació Temple,
de la Universitat de Girona, amb el Gerardo Boto Varela,
que és el professor d'Història i l'Art,
un dels que integren aquest equip,
i, naturalment, com sempre, aquí, amb diàleg amb l'arqueòleg municipal,
Joan Menchon. Joan, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Parlem amb tot un expert en la matèria, catedrals medievals, no?
Una bona és que ens sap molt, no?
Home, penso, el Gerardo, a banda de ser un bon amic,
cosa que, en una hora, és un dels màxims especialistes
que tenim a l'estat espanyol, o, i es pot dir a Europa,
en temes d'art romànic, d'implantació de l'arquitectura
i d'escultura religiosa, evidentment, de catedrals,
i té, penso jo, d'uns dels equips més potents
pel coneixement d'aquests espais religiosos de l'edat mitjana
i, en conseqüència, és un gran coneixedor
de la Catedral de Tarragona.
Un equip entre les quals també hi ha tarragonines, eh?
Exactament. Podem parlar de la professora Marta Serrano,
de la URB, la professora Esther Lozano,
que està dintre de l'equip de l'Universitat de Girona,
que són les dues doctores en història de l'art
i, per exemple, són autores d'un magnífic estudi
de l'escultura del claustre de la catedral,
que no és d'aquells estudis que queden dintre de l'acadèmia,
que només l'entenen els historiadors, els historiadors de l'art,
els arqueòlogs, sinó que s'ha fet molt ben treballat
i molt ben trebat perquè tot el públic en general
entengui el significat, entengui l'objectiu
i el que ens comunica tota la decoració del claustre
de la catedral de Tarragona.
De la doctora Marta Serrano, recordo que ens la van recomanar
per parlar de l'espòli de la romànica a nivell de Catalunya
i com a una de les màximes també expertes
a nivell mundial en aquesta matèria
de tot el que va ser l'espòli del romànic
arran del llibre del mateix Girona,
ell que en parla molt bé, no?,
d'aquest tràpament d'aquesta matèria.
Salutem el Gerardo, que tenim l'altre costat
a fer el telefònic. Gerardo Botovarela, què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, t'han deixat molt bé, eh?
El Joan t'ho deixat molt bé.
Som amics, no? Som amics, eh?
Sí, sí, som amics, som amics, però no obstant això,
la veritat és que som amics per haver
problemitzat trobades de caràcter científic
i, per tant, allò que va ser el motor primer
de coneixement, d'interrelació,
era qüestions de caràcter acadèmic, científic
i, per tant, el criteri que tenim un de l'altre
es basa des d'aquest punt de vista.
després ja ve l'amistat, no?, cosa que per mi
és un motor de llogia, una raó de llogia.
Però, bueno, en tot cas, efectivament,
podem parlar, si voleu, d'aquest congrés
que fem amb persones, evidentment, de la URB,
professors de la URB,
i que és una activitat que el nostre grup
interuniversitari i també internacional,
doncs, en aquest cas, fa a Tarragona
amb molt i molt de gust.
Bé, la pregunta primera és obligada, no, Joan?
Per què han escollit Tarragona per fer aquest congrés, no?
I, a més, fixem-nos en una altra cosa.
Congrés de catedrals medievals a Tàrrago.
I sempre ens queda allò que Tàrrago o Tarragona
la coneixem pel món romà, pel món antic,
i a vegades, doncs, ens n'oblidem una miqueta
de grans realitats, com el que presedeix
l'escailine de Tarragona, que és precisament la catedral, no?
Llavors, aquí, Gerardo, potser sí que et tocaria una miqueta
justificar perquè aquest magnífic congrés
precisament a casa nostra.
Sí, la qüestió és que nosaltres,
el grup de recerca que tinc, bueno,
la sort de capçalar,
doncs, hem desenvolupat successius projectes de recerca
i l'àmbit d'acció fonamental sobre el qual estudiem
és la província eclesiàstica tarraconense,
és a dir, el territori que es va restablir
des de finals del segle XI
i que va continuar tenint una vigència administrativa
eclesiàstica fins al segle XIV
i que abastava, de fet,
pràcticament tota la província romana de la Tarraconèsis,
és a dir, tota la Vall de l'Ebro
fins a les terres cántabres actuals.
I en aquest marc, entre l'Ebro i els Pirineus,
és en què nosaltres treballem
i treballem sobre catedrals medievals d'aquest àrea
i agafant, en aquest cas,
com a un dels eixos,
com a un dels epicentres,
la catedral de Tarragona
i, evidentment, en aquest punt de vista,
el que constatem és que Tarragona
per més que té un monument realment notabilíssim
des de molts punts de vista topogràfic,
de dimensions, tot això,
Tarragona té la sort de tenir
tant de patrimoni i tan important romà
que potser té també la conseqüència
d'arribar a deixar en un segon plànol
altres expressions artístiques
de les que Tarragona és especialment estimable.
I una d'elles, en realitat,
és, creiem, la catedral d'aquí,
que nosaltres l'hem estudiat
des de diferents punts de vista,
arquitectònic, escultòric, programàtic,
de promoció, documental,
tot això,
com haurem de fer amb altres catedrals,
però, tenint en compte
que potser la catedral d'Arragona
no ha estat prou bé valorada
en general en la historiografia nacional
i del tot tampoc en la internacional
perquè els criteris que s'apliquen,
diríem que, per així dir,
són les cius per un monument tan extraordinari
com la catedral d'Arragona
que quan l'acabes de situar,
crec correctament en el temps
i en el seu context històric,
veus que en realitat és un projecte capital
perquè quan sorgeix el projecte
de desenvolupar la catedral d'Arragona
que s'anirà construint amb lentitud
fins al segle XIV,
però que quan comença aquest projecte
Tarragona el que aspira
és a tenir la catedral metropolitana,
és a dir, tenir la catedral més gran
de les que existeixen en aquell moment
en tota Hispània, en tota la península ibèrica,
perquè no aspira només a ser
la capital de la província,
sinó a ser la primada
per tant, establir una competència directa
en aquell moment amb Santiago i amb Toledo.
Aquesta és l'aspiració de Tarragona,
arribar a ser la prima
entre les catedrals hispanes.
Per tant, el projecte de la catedral
és d'una ambició intel·lectual
i constructiva enorme
i això és una de les coses
que volem posar de manifest en el projecte.
Perquè això ho hem d'enllaçar,
entenc jo, en aquest moment històric
tan important
en la germació
dels diferents regles penínsulars
que suposo que estem en el moment
de conquesta feudal,
el que ens explicaven
d'estudiants que deien reconquista,
i en el moment l'entenc jo
que s'estan consolidant
tres grans nuclis religiosos a Hispània,
que seria Santiago de Compostela,
Toledo,
i llavors m'estàs dient que Tarragona
seria el gran tercer nucli.
Exactament, perquè, de fet,
de fet, Tarragona
vol reivindicar-se
com a, evidentment,
metropolitana
de la seva província,
nosaltres diríem avui
una amplíssima regió,
però dintre de les metropolitanes,
de les províncies que hi hagi
en un territori,
doncs una serà la principal,
aquella que sigui.
I, aleshores, en realitat,
clar, la qüestió és
que Tarragona
vol dotar-se
d'aquest caràcter
metropolitana
de les Hispànies,
que és exactament el mateix títol
que, de fet,
té Toledo
i que també tindrà
Braque Araugusta,
Braga,
la ciutat de Portugal,
sobre la qual,
podríem dir,
si em permeteu l'expressió,
Santiago de Compostela
en el segle XI i XII
fa una opa hostil
sobre Braga
i per mirar d'apropiar-se
d'aquest caràcter
també metropolità
i, per tant,
de capitalitat
d'una àmplia regió.
En aquest és el context
en què es juga
la Catedral de Tarragona
i l'emergència
de la Catedral de Tarragona
sobre els impressionants,
les impressionants restes
del món romà
en el Tèmenos,
en la terrassa superior
de la ciutat.
Així que,
en realitat,
el problema que ha patit,
crec,
la Catedral de Tarragona
és que
se li ha col·locat
injustament,
primer,
unes determinades cronologies
i després,
unes suposades modificacions,
tant en el plànol arquitectònic,
espatial i decoratiu,
que la situen
en una posició molt secundària
perquè,
econògicament,
no és molt regulada.
I, d'aquesta manera,
acabem tenint un edifici
que és retardatari,
que és híbrid,
que és subsidiari
i, en definitiva,
que no aporta
pràcticament res
a la visió general,
diríem,
de les avantguardes
culturals,
artístiques,
de l'Europa medieval.
Però,
quan resitues això
en el temps
i en el context,
t'adones
que això
és completament incert
i que
el paper
que va voler jugar
Tarragona
és inequívocament important.
O sigui,
ens posiciona
en els primers llocs
o a la sortida
dels conjunts
més importants,
podem entendre,
no?
Sí,
perquè,
per nosaltres,
no estaríem malament,
diríem,
ubicar-nos
en una mena
de context,
de paisatge monumental.
Imagineu un paisatge,
ara imagineu,
per exemple,
un paisatge
que fos Catalunya
i diem,
bé,
en el segle XI,
per parlar
de l'època medieval,
els grans projectes
del segle XI
se situen,
per exemple,
a Barcelona,
a Girona
o a Vic.
En la primera meitat
del segle XII,
el gran projecte
de Catalunya,
de tota Catalunya,
el gran projecte
és la catedral
de la Soturgill.
Però,
per sobre de tots
els que he esmentat
en la segona meitat
del segle XII,
el gran projecte
més que
Tortosa,
més que Lleida,
el gran projecte
de,
jo diria,
no només de Catalunya,
sinó de tota
la província eclesiàstica
i amb això
vull dir
des de Tortosa
fins a més
més enllà de Pamplona,
el gran projecte
de tota aquesta àrea
és la catedral de Tarragona,
per sobre de qualsevol altra.
El que passa és que
comença amb molta empenta
i aquesta empenta
en el segle XIII
sembla que
afluixa una mica
i com a conseqüència
la construcció
es ralenteix.
I,
a partir d'aquí,
potser
s'ha volgut
projectar
una certa idea
d'una mena
de conservadurisme,
d'inèrcia,
quan el que importa
és la gènesis
de tot això.
I la gènesis
és poderosíssima
en el cas de Tarragona.
És un dels elements
que nosaltres
hem pogut veure
al llarg
de la recerca
d'aquests anys
i que és un dels elements
que voldríem subratllar
en aquest congrés,
al qual,
evidentment,
tots els tarragonins
s'estan convidats
perquè estem parlant
del seu patrimoni.
O sigui,
podíem veure
que tot aquest discurs
polític,
religiós de primacia,
el veiem
traduït
a l'arquitectura
d'una gran catedral
que,
si ens fixem
damunt de plano,
és sensiblement
molt més gran
que Seu d'Urgell,
molt més gran
que Vic,
molt més gran
que la majoria
i precisament
està en un lloc
que és on havia
el temple d'August
amb un conjunt monumental
de referència
no tan sols
a Hispània
sinó al món romà occidental.
Això és casualitat
o hi ha darrere
un auguem.
Exactament,
Joan,
jo crec que exactament
les mesures
no són casualitat
en l'arquitectura medieval.
Poques vegades
són casualitat.
La idea
del principi
de competència
de jo vull tenir
una cosa més gran
que el veí
o amb aquell altre
que em comparo
no és casual.
Funciona
en molts casos,
sigui
un edifici
o sigui
una custòdia
on vol posar
la custòdia
per exhibir-la
en la processó
del corpus
que el meu poble
sigui més gran
que el poble del veí.
En el cas
de la catedral de Tarragona,
en primer lloc,
el claustre
de la catedral de Tarragona
és el més gran
de tota la península
i un dels més grans
de tota Europa.
Però no ja romànic,
romànic
de qualsevol estil,
és igual,
és un dels més gran
de la península
i un dels més grans
d'Europa.
En segon lloc,
en el context
en què comença
la catedral
i comença
tots els projectes
de caràcter religiós,
de caràcter arquitectònic,
escultòric,
en aquell moment
l'edifici
cristià
més gran
que l'Europa,
perdó,
a Hispània,
és la catedral
de Sant Jordi de Compostela.
En aquell moment,
quan comença
la catedral de Tarragona.
Doncs bé,
el projecte de Tarragona,
que és un projecte
concebut
de manera
única,
un projecte
de manera
que abarca
la totalitat
de l'extensió
de l'edifici,
independientment
de quan se'n faci,
supera
en gairebé
cinc metres
l'edifici
més gran
que hi havia
en aquell moment.
I penseu que
quan estem parlant,
Toledo,
per més que sigui
la primada
i aspiri a ser
la primada,
és a dir,
la primera de totes,
en aquell moment
és encara una mesquita.
I per tant,
no existeix
la possibilitat
de comparar-se
amb Toledo.
Toledo acabarà
tenint
una catedral gòtica
enorme
en el segle XIII,
la més gran
del segle XIII,
superada en el 15 per Sevilla.
Això ara és una història
que no ens importa.
La qüestió
és que en el context
en què sorgeix
la catedral de Tarragona,
en aquell moment
l'element de comparació
era Santiago de Compostela.
Doncs bé,
a Tarragona
se'n fa una de més grossa
i no és casual,
no és una qüestió
simplement,
diríem,
de caprici,
sinó que
les magnituds,
en aquest cas,
és l'expressió
de les aspiracions
institucionals,
aspirar a ser
la més rellevant.
I d'aquest punt de vista
l'arquitectura
és no només programàtica,
no només representativa,
sinó que també,
en molt bona mesura,
és també l'expressió
d'una ambició,
d'una aspiració.
I això és una cosa
que no hem de perdre de vista.
Què definiries
com elements
espacials
que ens està donant
aquesta catedral,
sigui des de l'escultura,
sigui des de l'arquitectura
o la geometria
o de les tècniques,
d'allò que s'havia parlat
sempre de
de la transició
del romànic,
el cisterceng,
el gòtic,
què veuries tu
com que l'Ancelá
fa a banda
de tot això
que ens ha estat
especialment interessant
o especialment important,
o inclús única,
d'aquesta catedral?
Doncs per mi
diríem que
els elements
sobre els quals
podria gravitar
aquest comentari
són, per una banda,
la mateixa església
i, per una altra banda,
el claustre,
el recinte claustral.
Sobre l'església,
el que és fonamental
assenyalar
és que el projecte
del gran transepte
que inclou
una enorme quantitat
d'àmbits cultuals,
d'àpsids,
que tinguin el tas,
és a dir,
com se'n fa això,
com se'n fa
per tenir
un gran dispositiu,
és un projecte
que, si bé,
en aquell moment,
ja s'està,
està en construcció
el molt i molt complex
edifici de Poblet,
aquest mira
de conjugar
unes recerques
arquitectòniques
que partint
d'una tradició
constructiva
d'unes dècades
anteriors,
de mitjans
del segle XII,
donen unes aportacions
que,
per arquitectura
catedralícia,
no existien
en el sud
dels Pirineus
en aquell moment,
encara no existien.
Però el cas del claustre
potser encara és
més significatiu,
perquè el claustre,
que també s'ha de mirar
d'entendre més bé
del que potser
tradicionalment s'ha entès,
s'ha de tenir en compte
que la cobrició
amb volta de creueria
és d'un caràcter
absolutament
primerenc
pel que fa
al sud dels Pirineus.
No descartaria
que la volta de creueria
del claustre
en aquest perfil
que té
l'edifici,
em refereixo
a les construccions
de les voltes
en el claustre,
siguin
també
de les primeres,
si no la primera
que se'n fa
al sud dels Pirineus.
I en aquest sentit,
ara,
diríem pels urgents,
seria entrar
en unes
particularitats
que,
bueno,
que al final
segurament no venen
al cas
sense unes imatges
pel mig.
però val a dir
que la qüestió
del claustre
potser ens proporciona
representacions
figuratives,
escultura,
que realment
marquen
un nou
e inèdit
horitzó
artístic,
no només
en Tarragona,
no només
en la província
eclesiàstica
tarragonense,
sinó en bona part
de tota la península
ibérica.
Vull dir,
en definitiva,
unes novetats
plàstiques
que tenen
algunes
antecedents
en algunes
zones
del sud
de França
i només
en algunes,
o sigui,
tampoc
és una cosa
absolutament
extesa
a tot arreu
del sud
de França.
I per tant,
des d'aquest punt
de vista,
jo crec que
val la pena
intentar
ser just
amb l'edifici
i just
amb la pròpia
història
d'aquesta
construcció
per ubicar-la
adequadament
en el context
històric
del qual va sorgir.
O sigui,
Tarragona
no deixa de ser
com va passar
quan van arribar
els romans
o quan va arribar
aquí a August,
el gran introductor
d'unes noves
maneres
de construir,
unes maneres
noves
d'entendre
o d'educar,
d'educar,
ai, perdó,
d'ecorar
aquests elements.
M'estàs dient
que es torna
a repetir
la història
de Tarragona
com a introductor
i com a exemple
dins de tota
la península ibèrica.
Sí,
però
per algunes
solucions,
en particular,
crec que
inequívocament
és així,
però
el que succeeix
en Tarragona
entre el final
del segle XII
i l'inici
del segle XIII
és que jo crec
que el seu deixant
és menor
que el que va tenir
en època romana
perquè
l'impacte
en el territori
va ser menor,
no va arribar
a tants
llocs
i sobretot
els canvis
es van produir
molt ràpidament.
Pensa que,
penseu,
que
quan
s'està
cobrint
amb voltes
el claustre
de la catedral
al cap
de sis anys
després
que estigui
cobrint-se
amb voltes
a la catedral
de Tarragona
comença
la construcció
de la catedral
gòtica
de Burgos
i la catedral
gòtica
de Toledo.
Això ja és un...
hem saltat de pantalla,
o sigui,
ja és una altra cosa,
no?
i per tant
realment
les recerques
arquitectòniques
i les recerques
escultòriques
s'han precipitat
a una enorme
ràpidesa
en aquelles dècades
de principis
del segle XIII.
Però,
amb tot,
aquest caràcter
primigeni
de Tarragona
per mi
és molt,
molt clar
i per a altres
membres
del nostre...
o sigui,
per al nostre equip
ho refereixo,
no vull personalitzar-ho amb mi.
Aleshores,
independentment
que estigui en vigència
aquesta avantguarda
una dècada
o tres,
el cas és que
s'ha de situar
aquesta
producció artística
en el caràcter
avantguardista
que tenia al seu moment.
És el que vull subtrellar.
Quin és,
Gerardo,
l'interès que creus
que hi ha a nivell mundial,
ja parlo d'investigadors
com vosaltres
que formen part
d'aquest equip
al Temple,
a nivell mundial
hi ha interès
per venir,
per visitar,
per conèixer
aquesta catedral
de Tarragona?
És a dir,
hi ha investigadors
als Estats Units,
del Japó,
no sé d'on sigui,
que tinguin interès
que hagin vingut
a conèixer
aquesta singularitat
de la cara que parles?
Sí,
bé,
evidentment
el fet
de celebrar
aquest congrés
a Tarragona,
justificadament
a Tarragona,
implica
que els ponents
internacionals
que venen al congrés
coneixeran
la catedral.
Parlo de ponents
que venen
d'Alemanya,
Anglaterra,
Itàlia,
França
i Portugal.
Això declara el congrés.
Però,
diríem que l'interès
és suficient
com perquè
en una altra activitat
que passarà
d'una manera
molt més discreta,
però que farem,
si em permeteu,
i perdoneu
que ho digui,
el nostre equip,
el proper mes de juliol,
portarem
un grup
d'investigadors
americans
i gairebé
la docena
i mitja
d'investigadors
americans
i britànics
a Tarragona
perquè discutim
in situ
algunes d'aquestes
qüestions.
Això serà,
evidentment,
una reunió
per així dir
a grup tancat
i no ha de tenir
cap tipus
de transcendència.
Però,
responent
a la teva pregunta,
l'interès
és inequívoc
perquè
aquest grup
d'especialistes
mundials
sobre arquitectura
medieval,
romànica i gòtica
estan interessats
en venir
amb nosaltres
a Tarragona
per examinar
ells mateixos
el propi edifici
en el context
diríem
de l'arquitectura
entre romànica
i gòtica
catalana.
Per tant,
si la pregunta
és
pot tenir
i ha tingut
i tindrà
diríem
un impacte
i un interès
per part dels
especialistes
a nivell mundial,
jo crec que
si ho expliquem
bé les coses
sens dubte
sí.
Doncs serà
qüestió
d'explicar-ho
i
jo ja estic
escrivint
titulars
perquè això
em sembla
molt important
el que estàs explicant.
Em sembla
molt rellevant
i el que em sembla
sorprendent
és que no s'hagi
explicat fins ara.
Bueno,
en fi,
no sé,
la recerca
avança
a poc a poc
i en tot cas
aquesta recerca,
en el nostre cas
l'únic que puc dir
és que
mai
l'hauríem
desenvolupat
de la mateixa manera
si l'haguessin fet
de manera individual,
no?
O sigui,
en aquest terme
que se'n diu tant
de sinergies
i tot això,
clar,
quan treballes
en un grup
i en un grup
jo crec que
honestament
suficientment
ric
en el que hi ha
especialistes
en liturgia,
en arquitectura,
en escultura,
nosaltres
mirem de treballar
si em permeteu
la frase
per així dir
perquè s'entengui
des de la geologia
a la teologia,
no?
Clar,
quan treballes
en un grup plural
que té
aquests interessos
que van de la matèria
a l'esprit
per així dir,
doncs al final
acabes veient coses
que potser
si treballessis sol
aïlladament
doncs seria més difícil
i aquest és el,
diguem,
la nostra perspectiva
perquè el signo dels temps
jo crec que va cap aquí,
no?
De treballar
d'aquesta manera
i per suposat
obrint-te
aquests especialistes
més adients
en segons quines matèries,
siguin
escritura en pedra
o siguin
estudis de vitralls
o sigui,
diríem,
sociologia urbana,
el que sigui,
no?
Perquè en definitiva
el que hem d'entendre
és que els patrimonis,
el patrimoni monumental
i el patrimoni
de les catedrals
medievals
és un patrimoni
absolutament
caracteritzador
d'Europa.
Defineix
el paisatge,
la memòria
i l'identitat
d'Europa
i això és un element
fonamental
que l'hem de preler de vista.
No,
sens dubte,
realment,
el projecte
que esteu portant
i aquests estudis
estan posant
a la catedral de Tarragona
en el seu lloc,
com estem veient
els últims anys
que s'està trencant
aquella imatge
que ens havien creat
potser els mateixos
tarragonins
d'una ciutat trista
de segona,
a veure
que Tarragona
no tan sols
és una magnífica
ciutat d'època romana
que seria
Tarragó,
sinó que seria
una magnífica ciutat
d'època medieval
amb aquesta catedral
que va molt més
enllà de l'arquitectura
o inclús ara
estem començant
a poder presumir
de ciutat
amb experiències
com els que hem vist
fa poques setmanes
amb la sèrie
documental
d'enginyeria civil romana
o amb el projecte
imagent
de posar
els monuments romans
i tant de bo
que aviat siguin
els medievals
i els models
dintre d'una tablet
o dintre d'un ordinador
o a la xarxa
o sigui que
a poc a poc
encara que ens donem compte
ens estem posicionant
dintre
no tan sols
a l'estat espanyol
sinó a nivell d'Europa
com a referent
i això penso que
és una cosa molt important
en tots els aspectes
Sí, sí
segurament som
diríem
hem de treballar
en diferents plànols
per una banda
per suposat
la recerca
estrictament acadèmica
doncs
s'haurà de portar
amb la discreció
que correspon
després
hauríem de pensar
com traslladem
aquestes conclusions
al conjunt de la societat
per exemple
encara està pendent
si aquestes recerques
que apareixen
en congressos
aconseguim
canalitzar això
en una altra fórmula
editorial
diríem
de més ampli
abast social
i per una altra banda
evidentment
també
la possibilitat
d'accedir
a aquest coneixement
d'una manera
molt senzilla
mitjançant
aquest ús
de les tecnologies
de transport
individual
podríem dir
no?
donde
efectivament
aquestes recreacions
aquesta realitat
augmentada
totes aquestes recreacions
en 3D
que ens traslladen
en temps real
al passat
doncs
ens permet
entendre
molt més bé
com funciona això
i per això
hem de traslladar
la informació
sense caure
en cap tipus
de frivolitat
i buscant
en definitiva
que els usuaris
que són
en realitat
aquells
als que ens hem de dirigir
aquells
als que ens devem
doncs
siguin els receptors
perquè
no hem de perdre
de vista
mai
que
els ciutadans
són
propietaris
o com a mínim
copropietaris
del patrimoni
de la ciutat
en la que viuen
i d'aquest
d'aquesta vista
jo crec que
aquesta idea
de propietat
i copropietat
implica
també
una corresponsabilitat
i la corresponsabilitat
ha de venir
jo crec
per part del ciutadà
en el fet
de mirar
de saber
de tenir curiositat
que algú
ho expliqui
evidentment
ja només
amb el fet
de saber
i amb la voluntat
de saber
va acompanyar
l'estima
i és això
l'única garantia
que tenim
que el patrimoni
pugui passar
a generacions futures
que nosaltres avui
desenvolupem
amb una estima
i un voler saber
sobre això
perquè en definitiva
si en aquestes pedres
resideix
una part substantiva
de la memòria
transgeneracional
dels habitants
d'una ciutat
doncs evidentment
vol dir que
que s'arriba
fins a nosaltres
precisament
penso que
un dels grans
actius
que el teu equip
i que esteu portant
a banda
del nivell
i de la qualitat
de la investigació
i de l'estudi
és aquest interès
o aquesta vocació
que tots aquests coneixements
o tots aquests elements
passin
a la societat
perquè
no deixa de formar part
d'anar entre us mateixos
i això penso
que és un dels grans mèrits
de fer aquest congrés
o de tota l'activitat
que esteu fent
Sí, aquesta és la vocació
que tenim
Avui ho estem fent
avui ho estem transmetent
a través de les zones
Gerard, alguna curiositat
quantes catedrals
heu estudiat
a nivell mundial?
Bueno
nosaltres
diríem que
el nostre equip
s'ha centrat
estem
aproximadament
10-11
dintre de l'àmbit
ISPA
i després
altres col·laboradors
del nostre equip
treballen
hem treballat
en 5
al nord de França
i amb el que nosaltres
col·laborem
i per una altra banda
bueno
espero que en uns pocs mesos
en un editorial important
de
Bèlgica
una de les més importants
a nivell acadèmic
internacional
traiem un llibre
de diferents autors
que
repassem
17 catedrals
de tota Europa
dels quals
també apareixen
en aquest llibre
publicat
només en anglès
a nivell internacional
estudis monogràfics
sobre la pròpia
català de Tarragona
així que
aquesta gent
no forma part
de nostre equip
però forma part
d'una iniciativa
en aquest cas
una publicació
conjunta
de regió acadèmic
que promovem
nosaltres
i per tant
estem clarament
en contacte amb ells
i la informació
és de transferència
de nosaltres cap a ells
i d'ells cap a nosaltres
així que
en definitiva
estem al cas
de com s'està estudiant
per part de
diríem
d'especialistes
de diferent matèria
en diferents països
europeus
i també
de
Nord-Amèrica
Molt bé
Per acabar
quan és el congrés?
Quines dates?
És el dia
18
19
i 20
de novembre
i
desenvoluparem
aquest congrés
a la cambra
de comerç
de Tarragona
de tal manera
que
en realitat
també
hem arribat
a una sèrie
d'acords
des del punt de vista
de patrocinis
també privats
i públics
Està obert
hi ha una matrícula
jo crec que molt assequible
segons la naturalesa
de l'interessat
però en tot cas
el que importa saber
és que és un congrés
obert
al conjunt de la ciutadania
i també
subratllar
que
tenim la sort
que
la major part
de les intervencions
per part
d'especialistes
internacionals
menys
dos
les restes
seran totes
en castellà
o sigui
persones que venen
d'altres països d'Europa
que hem aconseguit
diríem
que pronunciïm
la seva
ponència
en una llengua
que és comprensible
per tots
i d'aquest punt de vista
la internacionalitat
no és incompatible
amb la comprensió
per part
d'un públic
ampli
dels continguts
del Congrés
Gerardo
Boto Varela
professor d'història
de l'art
de la Universitat de Girona
també doncs
membre responsable
d'aquest equip
d'investigació
TEMPLA
t'agraïm molt
que ens hagis avui
transmès
tota aquesta informació
jo diria que
de l'altura
d'un campanar
perquè
francament
ho hem de dir
sincerament
desconeixíem
la importància
de la nostra catedral
i també
jo et volia preguntar
si pot respondre
bé o millor
actualment
en temps contemporanis
en quin lloc estem
del rànquing
com a catedral
és a dir
actualment
si la comparem
a nivell de l'Estat
com estem?
Bé
això
tindria diferents
tipus de respostes
podria ser
del tipus
de quantitat
de visitants
quantitat
de diners
invertits
en restauració
però com que
d'aquests
no m'ho puc ocupar
si em preguntessis
bé
des del punt de vista
d'estudis
des del punt de vista
jo què sé
d'interès
són diferents
diríem
són diferents nivells
i no podria respondre
segurament
més que
a un o dos
però en tot cas
el que sí que puc dir-te
és que
d'alguna manera
s'han situat
des de fa temps
en un rànquing
diríem
de catedrals
que són de Champions
i altres
com que
són
en el millor dels casos
de primera
o de segona
i clar
ningú dubtaria
que segurament
la catedral de Burgos
és una catedral
d'aquestes de Champions
perquè
ho mereix
però
el que jo vull
subratir
és que
hi ha
en aquestes percepcions
més o menys
comunes
i populars
algunes distorsions
i Tarragona
pateix
diríem
aquesta distorsió
i en realitat
no és una opinió
que es pugui canviar
ni es pot pretendre
canviar
d'avui per demà
però
no hem de perdre
de vista
que les opinions
són construïdes
diríem
per informacions
que
es traslladen
al conjunt
de la ciutadania
doncs bé
si és just
que aquesta informació
sigui transmessa
millor
i que s'ajusti
més a la veritat
doncs mirem de fer-ho
i és aquesta la qüestió
i bé d'aquí la importància
de fer un congrés
com aquest que fareu aquí
a Tarragona
el 18, 19
i 20 de novembre
Gerardo
una forta abraçada
i ens veiem aquí
a la ciutat
moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
i una salutació
gràcies Gerardo
gràcies a vosaltres
que vagis molt bé