Comencem com cada divendres l'Espai de Cinema amb l'Esther Ferrer.
Esther, bon dia.
Molt bon dia.
A part de parlar-vos, com sempre, d'estrenes cinematogràfiques en els cinemes comercials,
encetem, recomanant-vos la pel·lícula en versió original d'aquest diumenge,
a l'Auditori de la Diputació Carré Pere Matell, que és l'última ja del cicle.
Sí, continuarem al gener, però jo penso que tanquem amb una pel·lícula d'aquelles
de posar l'estora vermella, que l'hem preparada amb molt de carinyo
perquè fos l'última, perquè la gent s'emporti un bon record
i tingui ganes de tornar quan inaugurem la temporada d'hivern.
I la pel·lícula és Nightcrawler, que seria aquell que s'arrossega per la nit, no?
A veure, a veure com s'ha.
Disculpe, señor. Estoy buscando trabajo.
Soy buen trabajador, con objetivos firmes.
Mi lema es, si quieres ganar la lotería, consigue el dinero para comprarla.
¿Qué me dice? ¿Podría empezar mañana o esta misma noche?
No pienso contratar a un puto ladrón.
¡Jóvolos primero!
Graba desde el otro lado.
Graba el interior del coche.
¡Apártate! ¡Dame un segundo!
¡Atrás, cámara! ¡Atrás!
¿Esto va a salir en la tele?
En las noticias de la mañana, la sangre vende.
¿No estará buscando gente?
Voy a empezar un negocio de televisión.
¡Tú, atrás!
Grabamos noticias de actualidad.
¿Tantes hayas visto la noticia del robo del coche?
No, es que no tengo tele.
¿Móvil?
Sí.
¿Tiene GPS?
Sí.
Estás contratado.
Vale.
Próxima a la derecha.
¡Alguna, mira, tío!
Hemos ganado a la policía.
Nunca os pediré hacer nada
que yo no haría personalmente.
Disculpe, traigo unas grabaciones
que les interesará mucho.
Tienes buen ojo.
Quiero que me llames a mí cuando tengas algo.
Algo como esto.
¿Qué imaginas nuestro telediario
como una mujer corriendo por la calle
con el cuello ramado?
Volverá a verme.
A todas las unidades.
Y dos son...
Allanamiento de morada.
Tienes que llamar a la policía.
Y lo haré.
Llegado el momento.
But I don't know what to...
Vamos a buscar a la persona
que conducía el coche.
¡Y empiezo a grabar!
La veritat és que es fa difícil
deixar de mirar el tràiler, eh?
Sí.
Fa estona que haguéssim hagut de tallar el tràiler,
però enganxa molt aquesta pel·lícula.
De fet, un nightcrawler
és com un insecte d'aquests que s'arrosseguen, eh?
Sí, que s'arrosseguen per la nit
a la recerca de sang i fetge i notícies
sense gaire contrast amb la veracitat
ni amb res de res,
simplement per nodrir també
un tipus d'emissores
que sense massa escrúpuls, no?
Sense gaire escrúpuls,
doncs van repetint aquestes notícies
i aquell que és el primer que la passa
o aquell que en té una de més vermella, diguéssim, eh?
En el fons és premsa groga, eh?
No sigui, surt molta sang, però és premsa groga.
És premsa groga.
A veure, la pel·lícula parla bàsicament d'això, no?
Parla del món de la informació,
però també parla d'un tipus de personatges
molt especials, que en aquest cas
està encarnat pel Jack Willenhall,
que està extraordinari perquè té uns canvis
de registre brutals,
perquè amb la mirada ens parla,
perquè amb un moviment de cap
sabem que ha canviat d'idea
i que ja està pensant de fer una altra cosa,
saps? Aquelles pel·lícules
on l'actuació del protagonista
et fa creure que realment
això del cinema i de l'actuació
és un art.
De què el coneixíem, aquest noi?
Bé, doncs de Browback Mountain.
Va ser la seva primera.
Després ja no ha parat, perquè és un personatge
que ha treballat amb molts grans directors
i que realment el veiem en festivals
i que col·labora en les produccions
més interessants del moment.
Pensa que aquesta pel·lícula
és una pel·lícula que està nominada
entre les 10 millors pel·lícules de l'any
als Estats Units.
També va guanyar com a millor ópera prima
l'Independent Spirit Awards
i va ser nominada a Oscars,
a Globus d'Or,
no va entrar en premis,
però jo penso que va ser una injustícia.
Aleshores, en Jack Willenhall
és un personatge,
pel que et deia,
que semblava que estàvem fent amb el tràiler
una mica de...
Estàvem avançant massa cosa del que...
Una mica d'espoilers semblava que fèiem, no?
Sí.
No, no pel que et deia,
perquè realment l'actuació és tan gran,
tan potent,
que jo encara que ara t'expliqués
tota la pel·lícula,
tu te n'aniries a veure-la,
perquè és molt potent.
Llavors, el personatge aquest com comença?
Doncs és un perdedor,
el típic perdedor
que no troba feina,
que és un desgraciat
i que a més a més,
un tema molt interessant
és que és un personatge
que ho aprèn tot per internet.
Ara comença a haver-hi gent d'aquesta,
saps?
Que dius,
ostres, aquest tio,
com sap això, no?
Si no té formació.
Bé,
doncs ell quan no sap una cosa,
doncs la busca a internet
i la troba, evidentment,
no?
i a base de tutorials
i del que convingui,
l'home va progressant.
Un dia de nit surt
i veu un accident
i veu un senyor
que arriba amb una furgoneta,
amb una càmera
i que grava l'accident
i que corrents,
doncs,
va a vendre-ho i tal.
Aprèn.
És un personatge
que aprèn ràpid
i diu,
cram,
aquest podria ser el meu negoci.
I a partir d'aquí
comença la seva carrera
fins que troba
la senyora René Russo,
que és una productora
i presentadora
d'un canal
d'aquests Ensegueres Escrúpols
i diguéssim que ja allà
trobes la parella perfecta,
però, evidentment,
aquestes parelles
també tenen unes tensions
molt fortes
perquè tots dos són
molt similars, eh?
Tots dos són
dues persones
sense Escrúpols.
El que passa que al final
és una carrera
a veure quin té menys.
Ah, el final
s'avança a tots els...
Per tant, jo us diria,
és una pel·lícula
que no vol ser gens moralista
i això li agraeixo
perquè podria haver girat
cap a dir,
va, fem una mica de moralina
i direm,
bueno,
què passa
quan un és tan dolent
i tan poc assolta
i tan poc seriós
i tan poc rigorós
amb la informació, no?
Bueno, doncs,
ja la veureu.
El director
és Dan Gilroy,
que és un senyor
que va començar
amb una pel·lícula
que a mi m'encanta,
que es diu
El sueño de Alexandria,
que va començar
com a guionista, eh?
I que, bàsicament,
parlava
de l'amor al cinema,
de la història d'una nena
que explica un relat,
vull dir,
molt diferent.
Després va fer
el guió
del legado de Burn.
Sí.
I aquí, finalment,
es va decidir, doncs,
a dirigir
i a fer el guió.
I, clar,
comptant amb,
com t'he dit abans,
amb Jacques Willenhal
i en René Rousseau,
doncs,
un film absolutament
rodó
i molt i molt
recomanable.
Recordem, doncs,
aquest Nightcrawler
que, per ser precisos
amb la traducció,
que ara estan buscant
per internet,
és el que dèiem,
i és un cuc de terra,
és un cuc.
Però se n'hi diu
una mica
amb aquests personatges
que fan això,
que van rastrejant
entre la nit
aquestes notícies,
amb el punt aquest de Fiscós.
És com un metafòric
de Fiscós.
A més a més,
en Fiscós, evidentment.
Doncs, Nightcrawler,
la podreu veure
a l'auditori de Pere Martell,
de Diputació,
serà diumenge
a les 7,
versió original,
i ja se'ns acaba aquí
de moment,
la versió original.
I se'ns acaba aquí
fins al gener.
Quan ja tingueu
els regals de Reis,
doncs,
ja podreu tornar
a veure les pel·lícules
que us prepararem
per el segon trimestre
de l'any.
Esther,
Absolutament.
Los Juegos de l'Hambre,
Sin Sajo Parte 2,
o sigui que
la quarta entrega.
Vam començar
amb Los Juegos de l'Hambre,
Los Juegos de l'Hambre en Llames,
i aquest, de fet,
és com sempre una trilogia,
però sembla que els productors
intenten estirar-ho, no?
Llavors,
aquesta última part
de la trilogia
s'ha dividit
en dues pel·lícules.
És a dir,
que estem,
portem des del 2012,
que es va estrenar la primera,
doncs,
gairebé,
doncs sí,
cada any,
amb una estrena, no?
Jo crec que
aquí s'acaba, eh?
Realment,
el llibre,
clar,
com que es partia
d'un llibre de ciència-ficció
i aventures,
que tant és per adolescents
com per adults,
una mica com va passar
amb el Harry Potter, no?
Que hi havia molts adults, no?
Que els agradava llegir Harry Potter
i que n'eren autèntics fans
i molt bé.
Això vol dir
que es pot arribar
a molts públics
al mateix temps.
Doncs,
com que aquest
best-seller tan brutal
va ser un llibre,
un dels llibres més venuts
als Estats Units,
també aclamat
pels
New York Times,
per un dels diaris més importants
com un gran best-seller,
doncs es veia
com una possibilitat, no?
D'adaptar
el llibre de la Susan Collins
al cinema.
La quarta entrega.
Ara,
ja diríem que
ja anem
amb maldades absolutes, eh?
Amb la història aquesta.
què està passant?
Què està passant?
Doncs,
passa que
la nostra protagonista,
la Jennifer Lawrence,
ja està, diguéssim,
molt tocada
per les lluites
que ha tingut,
per la guerra
que té
muntada
i
fa cap
vagant-vagant
al districte
on hi ha
tots els
proscrits
que,
d'alguna manera,
intenten utilitzar-la
com un mite, no?
per, diguéssim,
ja fer l'atac final
a el que seria
els
dominadors, no?
Els dominadors,
en aquest cas,
doncs,
donar Sutherland
que fa
sempre de dolent, no?
Que és el president
ara,
no m'ho reconeixer,
és black o
white?
No, white,
white,
que pensava no
perquè normalment
Snow.
Ah, perdó.
No, és que en venia
Snow, sí.
Jo pensava, veus,
amb allò de vegades
de buscar paral·lelismes,
pensava, curiosament,
la neu és blanca, no?
I aquest és el dolent.
Aquest és el dolent
i no té connotacions
de negre, no?
Quan realment,
doncs,
els que són
els proscrits
sí que es veuen
des d'un punt de vista
ja, diguéssim,
molt negre, no?
És una pel·lícula
amb molta foscor.
La crítica
li ha dit
com a cosa bona
que realment
potser és una
de la tota,
la saga,
de les que
els actors
tenen més espai
per actuar,
perquè ara es passa això,
no?
Que entre els
efectes especials,
les batalles
constants,
les corregudes
amunt i avall,
no?
Que ara
empaiten
amb un,
ara l'altre
i sempre
una mica
aquest ritme
trepidant
d'aquestes pel·lícules,
a vegades
no hi ha un espai
perquè els actors
puguin fer d'actors.
I la Jennifer Lawrence
doncs és una actriu
que realment
ha fet,
de fet,
va començar
en cinema independent
i ha fet
coses molt
interessants
però evidentment
doncs clar,
poder estar
a la capçalera
de les quatre
entregues
d'aquest
Cinzajo,
no?
Doncs clar,
és de tots els
corregis de l'ambre,
perdó,
doncs clar,
és un caramel
per la fama,
per la projecció
i pels diners.
Vull dir,
no hem d'oblidar
que a vegades
els actors,
bueno,
no a vegades,
sempre han de menjar,
han de menjar.
Vols que escoltem
una miqueta el tràiler?
una miqueteta,
a veure com sona
un dels tràilers
que n'hi ha diversos
d'aquest
Jogos de l'Hambre
en la nova entrega.
Te quiero
y yo a ti.
Todos tenemos
un enemigo en común.
y es el presidente Snow.
Él corrompe todo
y a todos.
Hace que lo mejor
de nosotros
se vuelva en nuestra contra.
Dejad
de matar por él.
Esta noche
apuntad vuestras armas
al Capitolio.
apuntad vuestras armas
al Snow.
Amb aquesta arenga,
se'ns presenta ja
i plena d'efectes especials
i aquelles panoràmiques
de grans places
plenes de gent.
Però t'hi has fixat
que fosques,
el que et deia.
No és una pel·lícula clara,
no és una pel·lícula transparent,
sinó que està basada
en això,
la foscor,
perquè és,
d'alguna manera,
aquesta necessitat
d'alliberar-se
del jou
d'una dictadura
implacable.
I,
bé,
jo penso que
farà les delícies
d'un públic jove.
a més a més,
jo crec que
la setmana passada,
bueno,
sí, exacte,
dijous es va acabar,
van fer un intent
en alguns cinemes
de Tarragona
de recuperar
les tres anteriors
per poder,
si se'ns havia oblidat
algun detall,
no?,
recuperar-ho,
això es fa molt.
Ara,
més difícil,
ho trobo jo
amb la Guerra de les Galàxies,
perquè si volen
fer una recuperació,
serà tremendo.
el meu fill petit
porta no sé
quantes setmanes
mirant-se-les
tota la saga,
perquè, clar,
van començar molt abans,
és curiós, no?,
aquestes sagues,
la Guerra de les Galàxies,
que els grans fans
són gent que no havia nascut
ni de bon tros
quan es va fer la primera,
que jo precisament
l'altre dia
la repassava
i pensava,
ostres,
està molt passada, eh?,
espero que m'enganxi més
l'última entrega, no?
Ai, Esther,
que se'ns en va el temps,
a veure,
què més tenim?
Tenim Nadia qui era la notxa
i tenim una trobada
molt especial
amb una directora
que amb pujades
i baixades
i certa irregularitat
a mi m'agrada molt,
que és la Isabel Coixet,
que, a més a més,
porta el gran fotògraf
Jean-Claude Larrier
i que porta, a més a més,
Juliette Vinoche,
Rinko Kikuchi
i Gabriel Byrne
amb una pel·lícula
que es diu
Nadia qui era la notxa.
Però quina nit?
La nit polar, eh?
representa que és una història
gairebé real.
La Juliette Vinoche
encarna la dona
del Robert Edwin Perry
que, teòricament,
va ser el primer home
que va arribar al Pol Nord
el 6 d'abril de 1909.
Tot i que,
després d'haver-li fet
doncs molts reconeixements públics
i haver-hi tractat
d'heroi nacional,
es va posar bastant en dubte
per coses que es van anar
dient a posteriori
que realment hi hagués arribat.
però, aquí,
la Juliette Vinoche
és una dona culta,
una dona formada,
una dona
una mica avançada
al seu temps
que decideix
anar a trobar
el seu home.
I el que fa és això,
un llarg viatge
cap a aquesta foscor
del Polar
per trobar
el seu marit.
I en aquest camí
doncs troba personatges
molt, molt interessants
i jo penso
que el del Gabriel Byrne
és un dels que
és un actor
que a mi m'agrada molt
els que li dóna
la rèplica
a la Juliette Vinoche
i a més a més
les panoràmiques
són precioses
hi ha uns paisatges
tan ben fotografiats
per la Rier
que
si no us agrada
la pel·lícula
si més no,
que ho dubto
us agradarà
per les imatges
per la seva fotografia
i per l'homenatge
a aquesta dona
aquesta dona tan potent
que després d'Averiguant
he sabut
que el seu estimat marit
quan l'anava ella a buscar
però el van a buscar
de veritat?
Això ja no ho he trobat
és probable que sí
però
quina sorpresa
si l'arriba a trobar
perquè
el que sí és cert
és que aquest senyor
clar, passava tantes èpoques
fora de casa
que
va arribar a tenir
un fill
inuï
amb una dona
inuï
amb una dona esquinal
esquimal
per allò
doncs no hi havia tele
no hi havia llum
no hi havia res
feia fred
i les
diguéssim que
les diferents
etapes
per arribar
eren molt llargues
no s'hi anava mai
d'una sola caminada
ni d'una sola
ni d'un sol viatge
sinó que s'estaven
feien un viatge
d'un mes
dos
estaven tres mesos
en una illa
esperant atacar
el mes de març
perquè era una època
millor
una mica també
com els grans pics
però això encara més complex
per l'època
que clar
realment
doncs no tenien
aquests polars
que tenim ara
ni totes aquestes coses
jo per tant
penso
és una pel·lícula
que va anar
a la preestrena
de Berlín
i que jo
la recomano
moltíssim
perquè
els amants
del cinema
de les grans actrius
i actors
també
gaudirem molt
amb aquesta
Juliette Binoche
Nadia
que era la noche
la darrera
de
home
es van moltes pistes
per anar-hi
la darrera
de Isabel
Cuixet
Déu-n'hi-do
i amb què
acabem
Esther
doncs tenim
una coseta
per nens
que es diu
El viaje de Arlo
i encara ens en queda
una altra
si em deixes temps
El viaje de Arlo
en anglès
The Good Dinosaur
és una història
que ens explica
que ens expliquen
molt ben explicada
amb aquesta animació
d'avui en dia
que fa la Pixar
que és extraordinària
què hauria passat
si aquell
meteorit
aquell asteroide
que va caure a la terra
i se suposa
que va acabar
amb la era
dels dinosauris
doncs no hauria caigut
i els dinosaures
i els humans
en concret aquí un nen
doncs s'haurien fet amics
la història
diguéssim
no ens aporta res
de l'altre món
perquè és la història
de la bèstia
i el nen
però el nen
és més bèstia
que la bèstia
en aquest cas
que és lo divertit
una mica sí
s'ha de dir també
acabes confonent-los
però visualment
és una pel·lícula
que bé
com totes les produccions
Pixar
està molt ben deixada
i que els nens
gaudiran moltíssim
com amb dinosaures
i tota rodoneta
és una monada
exactament
El viaje de Arlo
i encara ens volies parlar
de Mestres Amèrica
sí
doncs una pel·lícula
que precisament
s'havia d'haver estrenat
la setmana passada
crec jo
que de fet
es va estrenar
a nivell general
però mira
em tinc la sort
que ni que sigui
una setmana més tard
ha fet cap a Tarragona
aquesta és una pel·lícula
d'un director
poc conegut
Noah Boomback
que és un senyor
d'assinament independent
que quan s'associa
amb l'actriu principal
d'aquest cas
Greta Gerwig
que a més a més
en aquest cas
ha fet el guió
doncs aconsegueixen
uns productes
molt indis
i molt
made in Nova York
però no
com els del Woody Allen
que és el primer
que ens ve al cap
és una altra història
diríem
una gent molt més jove
una gent
no tan situada
com els personatges
de Woody Allen
una gent que necessita
trobar una mica
el seu camí
amb bones dosis d'humor
a vegades fins i tot
negre
amb uns diàlegs
molt brillants
vull dir
es podria sentir per la ràdio
pràcticament
la pel·lícula
ah doncs va
anem a sentir
anem a sentir
sí
escoltem el tràiler
Vinga
Mestres Amèrica
sona així
hola
soy Tracy Fisco
estoy en Nueva York
y mi madre me ha dicho
que te llame
mi madre se va a casar
con tu padre
¿te apetece quedar?
¿sabes dónde está
Times Square?
¡Tracy!
Times Square
es una locura
¿a que sí?
no conozco a nadie
que viva aquí
yo no lo dudé
cuando llegué de Jersey
aquí pensé que este
era el sitio más guay
donde vivir
esto es el puto
Times Square
que chulo lo tienes
¿a que mola mucho?
es que también soy
decoradora de interiores
freelance
¿conoces el hotel Bowery?
claro que sí
pues si vas caminando
hacia abajo
como una manzana
te encontrarás
un centro de depilación
láser chulísimo
yo les hice la sala de espera
Meadow de Rigi
llevaba la vida
de una joven
que deseaba disfrutar
al máximo
de su juventud
¿de verdad
hay que documentarlo
todo constantemente?
ya está bien
hacía de todo
y nada a la vez
si no sabes
lo que vendes
nadie sabrá comprarlo
¿y tú qué vendes?
pues muchas cosas
estar cerca de Meadow
era como estar en Nueva York
soy autodidacta
¿sabes lo que es eso?
sí
esa es una de las palabras
que aprendí yo sola
la gente siempre me quita las cosas
mi ex amiga
y ahora enemiga
Maynickler
me robó mis ideas
y a mi novio
y encima luego
me robó mis gatos
debes acudir
a esa Maynickler
tienes asuntos pendientes
con esa mujer
hazle caso al espíritu
esta joven
tiene razón
tampoco es tan joven
10, 10 o 12 años
más joven
somos coetáneas
¿vale?
I prou y prou
perquè fan tràilers
molt llargs
i molt enganxosos
que no deixaries
mai d'escoltar-los
de totes maneres diríem
que el que hem sentit aquí
podíem pensar més
que és la típica comèdia fàcil
d'adolescents
i no va per aquí
però clar
és els problemes dels tràilers
que has de posar
una miqueta de tot
la història
es resumeix
en dues noies
dues noies
una és un jove
diguéssim
de 20 i tants
i l'altra
de 30 i tants
que es coneixen
perquè els seus pares
es van a casar
aleshores
una arriba a Nova York
l'altra ja hi viu
representa que és una persona
que és dissenyadora
que ja té una vida allà
i una introdueix l'altra
en aquest món
de Nova York
ja ho diu el tràiler
diu
conèixer-la amb ella
era com conèixer Nova York
ella tenia l'esperit
de Nova York
encarnat
amb dues cames
i corrent per els carrers
jo ja us dic
que la recomano molt
sobretot perquè
aquest és un director
que ja va treballar
amb la Greta
fent Frances Ha
una pel·lícula del 2012
que va tenir moltíssim èxit
que també era una noia
que semblava una perdedora
que al final
acaba trobant el camí
però plena d'humor
molt autèntica
jo diria això
potser el gran d'això
és que és molt autèntica
tant la Greta Gerwig
que és la
que té un protagonista
que sempre és una dona
que dona aquesta
aquesta credibilitat
els seus papers
i que t'hi identifiques
molt ràpid
encara que no tinguis
la seva edat
perquè és una noia
normal
que li passa de tot
però que sempre
se n'acaba sortint
doncs deixem aquest esperit
ben positiu
acabem avui l'espai de cinema
ja digues que el cinema
ens ve més caòtic
i avui veiem
que hi ha una miqueta
de tot
i sobretot
recordeu
diumenge a les 7
a l'auditori
de la Diputació
Carré Pere Martell
aquest Nightcrawler
que jo de veritat
us ho dic
m'he quedat enganxada
al tràiler
i això que el tema
és bastant fastigós
d'entrada
enganxa molt
les pel·lícules
sobre el periodisme
són molt interessants
i de fet
m'he oblidat
però vaig estar fent
una recerca
i n'hi ha
almenys una
d'extraordinària
cada dècada
moltes més
però
és un tema
molt recorrent
en cinema
a parlar de periodisme
i vam començar
amb una fonamental
Ciudadanò Kane
molt bé
Déu-n'hi-do
Esther Ferrer
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
a vosaltres