Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Correctivорт!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs entrem, si us sembla, a fer una mica del tot, la graella d'activitats.
Des de les 5 de la tarda, Dolors, deies que començàvem amb les activitats infantils.
Sí, a les 5 de la tarda comencem a embrenar amb xocolata, coca,
i el perfil de públic a què ens dirigim fins a les 8 del vespre
és amb un públic familiar, sobretot, perquè vinguin nens amb els pares.
La rebella infantil la vam començar l'any passat, o sigui, no la vam fer el primer any,
i la fem amb la col·laboració també del Consell Comarcal, del Tarragonès,
i com l'han dit amb el Marc, tota la rebella la fem amb el Marc
amb la col·laboració de Política Lingüística i el Consorci, ja ho he explicat ella.
En tot cas, el que és interessant és veure com les entitats
i diferents institucions que van col·laborar el primer any
tenen ganes de continuar col·laborant i ens pregunten
quan la rebella, què podrem fer per la rebella.
Penso que segurament el més destacat és que les entitats,
les institucions, es facin seva aquesta rebella
i que d'aquesta manera la biblioteca, en aquest cas,
que és on es fa, pugui acollir-los.
Per tant, això el que comporta és una programació molt variada,
molt...
que cada vegada hi ha un cert equilibri entre el que és la música,
el que són les lletres, el teatre...
i llavors tot això pensem que creiem que té una...
acaba tenint un component atractiu per a tothom.
Amb els nens, no sé què...
voleu que diem-ho així una mica...
Sí, anem explicant una mica els actes.
Els actes...
Sí, van dir que teniu diversos espais, no?
I mireu que no s'assolapin les activitats, sinó que...
Esclar, com que tenim forces activitats,
el que mirem és anar combinant.
A la Rebella Infantil tot es fa a la sala infantil
i tenim la col·laboració, per exemple,
de l'Escola de Música,
que ja ha anat col·laborant els altres anys,
el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona,
amb l'octet d'acord de Mendel,
que faria aquest any una música,
posaria música al conte dels germans Grimm.
Després hi hauria també...
L'Escola Municipal ja l'hem dit,
que amb la seva part dels instruments de...
l'aula d'instruments tradicionals,
obrirà la Rebella.
Després les tecletes,
tindrem la participació també de...
A veure, aquí hi havia...
Tot això en forma de concert,
pel que estàs dient,
en forma de tallers o de conto-contes...
El Minipop serà en forma de tallers
i hi haurà després el que és els dos,
els grups de música.
La idea és que serà una continuació d'actes
que arribaran fins a les 12 de la nit,
participacions com els Tarracossons,
el Cor Tarracossons.
Aquest any destacar que especialment és...
Des del servei de biblioteques hi ha hagut
un programa que es diu Ball en un llibre,
i llavors ha sigut molt important per nosaltres
la representació de dansa d'un llibre que hem escollit
que fos la dona del grill, de Jordi Tinyena,
i hi haurà un duet de dansa que representaran aquesta novel·la.
i això també es podrà veure a dins de la rebel·la,
i l'endemà, en el context del sismògraf,
es representarà a Olot també aquesta obra de nova creació,
dirigida per la Gemma Güell,
interpretada per la Sara López i la Beatriz Macías,
i que té com a objectiu els grills,
que és la representació de la novel·la d'en Jordi Tinyena.
Per tant, hem sentit molta música,
més que a l'en la franja infantil,
hem fet tallers també,
ara comentàvem aquesta peça de dansa,
que acompanya l'aniversari també dels clubs de lectura,
i teatre.
Teatre, representat també,
com és ja tradicional pel Teatre de la Onze,
que és T de Teatre,
que ens representaran Això no és vida,
amb el text de Sergi Balbel,
Albert Espinosa i David Plana,
i que serà a un quart de deu a la sala infantil.
Tindrem també la col·laboració de la Pell
i de l'Escola de Lletres,
aquesta col·laboració seria a la mateixa hora
a la planta primera,
i ens presentarà Maria Remei Barberà,
ens presentarà el passeig
per les places i carrers dels escriptors,
que és aquest projecte que està sortint ara al diari
i que tindrem l'oportunitat de veure'l a la biblioteca.
La presidenta de la Pell,
que en hagi espert,
reconduiria aquesta activitat,
i com hem dit també un quart de deu a la planta primera,
després hi haurà un pica-pica,
un menjar per a tothom qui vingui,
per celebrar la revetlla,
i el Consorci de Normalització Lingüística
ens oferirà també xocolata en ganivet,
que és una representació, en aquest cas,
amb cinc alumnes del centre,
que llegiran textos del llibre Xocolata desfeta,
i que també serà molt interessant.
Això ja ens en anem a les deu i quart,
un quart d'onze del vespre.
El fet a Tarragona parlaran d'escriptors
que parlen de Tarragona a la premsa,
i ens faran tota una selecció de textos,
i tindrem, també el fet a Tarragona,
que ja ha col·laborat amb els altres anys,
el Javier Marcos,
que també és company de rebel·les
i vermuts literaris a la biblioteca,
a qui li volem agrair molt especialment
que sempre sigui també present,
així com amb els altres.
La predisposició i les ganes,
cantarà alguna peça d'Ovidi
i cançons catalanes amb un contingut poètic.
Després, Tecle Smith,
que també serà a la Revetlla,
amb la transgressió ritual de Manuel de Pedró,
que aquest dissabte serà una part del que ja representa,
aquest dissabte, el Teatre Metropol, crec.
Seria tres quarts d'onze, a la planta primera,
i tornaríem a fer un final musical.
Tindrem el cor de la Sageta de Foc,
que cantaran cançó popular catalana
amb un to reivindicatiu.
I, finalment, el tindrem,
també volem agrair,
els Euler, i tant, a tots els que participen,
que és un quartet reusenc de roc alternatiu
i de roca en català,
i que vindran a presentar el seu primer llarg,
que es diu Cendra,
i que tancaran la Revetlla.
És variadet, no?
Variadet, no?
Però escolta, jo veig molt d'espectacle, eh?
I poca lectura, aquí, eh?
Lectura, a veure...
Indirectament, no?
Indirectament, sí, perquè, esclar,
vull dir, és una lectura cantada,
i és una lectura representada i fins i tot d'ensada.
O sigui, que, per tant, és una lectura molt original.
És més festiu, és una Revetlla, no?
Sí, sí, sí.
Que també tindrà la seva part, doncs, de lectura en veu alta.
Sí, sí, en el fons hi ha molta lectura.
En el fons.
En la forma, no.
Doncs això serà el que podrem gaudir,
vaja, amb aquesta Revetlla de Sant Jordi.
Des de les 5 de la tarda fins a les 8,
les activitats més infantils,
i després fins a les 12 de la matinada
se succeiran els diferents actes.
A part d'això, això serà la nit de Sant Jordi,
però el dia de Sant Jordi
coordineu també una activitat molt xula, no?
Que pretén apropar Sant Jordi a tothom
que potser no pot anar a la ramla.
És l'esperit d'aquest projecte
que es diu La veu en Frisa,
que agafa el nom d'un vers
de la poetessa Montserrat Tavelló,
Tarragonina,
i que pretén això,
portar Sant Jordi a llocs
on hi ha persones que no poden sortir al carrer
per gaudir d'aquesta festa, no?
Sobretot hospitals, geriàtrics,
centres de dia,
espais on hi ha persones grans
que no tenen prou mobilitat, no?
I bé, això va començar ja fa bastants anys,
va començar el 2008,
amb un format diferent,
que seria el format pre-crisi, diguéssim, no?
En què hi havia possibilitat de contractar professionals
que anessin a fer diferents lectures
i altres actuacions amb aquests espais,
i des del 2012,
doncs estem en format crisi, diguéssim,
i funcionem amb voluntaris.
Però la bona notícia, diguéssim,
és que el 2012 teníem 8 espais
on fèiem aquesta activitat
i 21 lectors,
i el 2015 teníem 24 espais
i 72 lectors.
Sense comptar,
una sèrie de lectors
que no gestionem nosaltres directament,
perquè el que és bonic d'això
és veure com ha anat creixent
i com hi ha hagut persones
que s'han anat interessant
per participar amb aquestes persones
i diferents centres, eh?
Perquè nosaltres vam començar
amb els espais d'aquí,
de Tarragona, Ciutat i Reus,
alguna vila seca,
Salou, Cambrils,
aquestes poblacions més grans,
en què a través de les biblioteques,
precisament,
podíem captar voluntaris, no?
Però, esclar,
això va anar creixent,
i, per exemple,
enguany s'organitzarà
la mateixa activitat
a l'Espluga de Francolí,
per posar un exemple,
o a Montblanc,
perquè els hem ofert
la possibilitat
de disposar
de tots els materials
que nosaltres elaborem,
és a dir,
l'activitat els hi donem feta,
i ells només s'han de preocupar
de buscar els lectors
que, lògicament,
no els podem enviar de Tarragona,
lectors voluntaris,
a Montblanc o a l'Espluga,
no?
I, en canvi,
per ells,
són espais més petits
en què els és molt més fàcil
trobar tres o quatre persones
que vulguin anar a llegir allà una tarda,
no?
Llavors,
en guany,
la novetat és aquesta.
Hem fet un salt,
diguéssim,
en què hi ha una sèrie de llocs
que participen de l'activitat
sense que nosaltres
gestionem directament els lectors,
no?
Per tant,
aquests 72
que he anomenat
són,
sense comptar,
alguns lectors
que en podran ser,
doncs,
20 o 25 més
que es gestionaran
per altres vies,
no?
També,
per exemple,
a la Selva del Camp
hi ha una residència
que van ser ells
que es van posar en contacte
amb nosaltres,
els hi hem facilitat
exactament igual
que la resta,
els materials,
etcètera,
i ells també
s'organitzaran
la seva pròpia lectura,
no?
Per tant,
el format crisi
ens està resultant
molt satisfactori
en el sentit
que realment
està engrescant
moltes persones
a col·laborar
i això
és una cosa
que creiem
que és molt bona,
no?
Els materials
que proporcioneu
a la tria
de les lectures,
com es fa?
La fem entre tots,
eh?
Vam començar
el primer any,
l'anem renovant
aquest dossier,
no totalment
cada any,
però anem veient
quins textos
han funcionat més,
quins textos
han funcionat menys,
i llavors
això ho fem
en el marc
de les nostres
reunions de treball
que anomenàvem abans
d'activitats
d'acompanyament
a l'aprenentatge
de la llengua,
no?
Per tant,
som la biblioteca,
el centre de normalització
lingüística,
l'escola oficial
d'idiomes
i per aquesta activitat
de Sant Jordi
també al Consell Comarcal
a la part de la política
de la política lingüística.
Llavors,
el primer any
va ser el més costós,
vam haver de buscar textos,
ens vam cronometrar,
vam decidir
qui ens posàvem,
el segon vam dir
doncs a veure,
més d'aquí,
més d'allà,
també si hi ha,
per exemple,
aniversaris,
l'any passat
era l'any Vinyoli,
doncs procurem
donar a conèixer
aquestes figures,
si hi ha alguna efemèride,
no?
o el cas
d'algun escriptor,
la mort d'algun escriptor,
a vegades també
aprofitem per recordar-lo,
l'any passat va morir
Albert Manent,
per exemple,
també el vam enclaure.
I en guany
què podrem escoltar
en aquest programa
de l'Eveu en Frisa?
Bé,
hi ha moltes,
el que veiem
que ens funciona més
són les llegendes,
textos tipus llegendes
o faules,
són 17 textos
en total
que hem seleccionat
i hi ha sempre
el text
que inicia
la lectura
és el poema
La veu en Frisa
de Montserrat Tavelló
que ens serveix
per contextualitzar
una mica
l'activitat.
També pensem
que agafa molt de sentit
perquè Montserrat Tavelló
va ser una persona
que va escriure
fins al final
i va morir molt gran
i això
en espais
en què estem
adreçant-nos
a persones grans
sempre és una manera
bonica
de mostrar-los
com una persona
encara que sigui gran
pot continuar
gaudint de la vida,
pot continuar
gaudint de les coses
que li agrada fer
fins al final,
no?
Llavors els expliquem
una mica
també alegorem
un guió
perquè
hi hagi
una mica
per facilitar
una mica
la posada
en escena
de la lectura
diguéssim
alegorem un guió
que normalment
la persona
del centre
responsable
d'organitzar
l'activitat
fa servir
per presentar
i per anar
introduint
els diferents
lectors
diguem que
aquesta lectura
té més o menys
un format
molt similar
o se pretén
que sigui homogènia
tant si aneu
a Santa Tecla
a l'hospital
com si aneu
al casal
d'Aves de la Mercè
tot arreu
en què
hi van gina
els escamots
lectors
més o menys
tindrà la mateixa forma
sí
perquè és una manera
de facilitar
les coses
perquè és el mateix públic
és un perfil
de públic
similar
i una mica
el que sí que
fem
com deia l'Anna
és una valoració
de com ha anat
i procurem
sempre
renovar
el que
ens han dit
o ens han fet arribar
que és
que els agradaria sentir
o que no els ha agradat tant
etc.
suposo que la premesa
són
lectures
tipus conto
tipus
lletenedores
vull dir que a vegades
els recordin
temps viscuts
i bueno
en tot cas
el que sí que
deia l'Anna
que penso que és molt important
és aquesta
pujada
de
de lectors
que creixement
que té
l'activitat
sense tampoc
forçar gaire
perquè
no
absolut
no cal que fem una crida
no
ja està
i això és el bo
no?
sí, sí
pensa que hem hagut de buscar
centres nous
en guany
però no dir que no
perquè esclar
quan una persona
se t'ofereix
costa molt dir-li
mira no et necessitem
esclar
això no ho volem fer mai
i segur que es necessita
indirectament
i segur que es necessita
tampoc
doncs en guany
per exemple
hem hagut d'anar a buscar
ja un cop vam publicar
diguéssim els llocs
on pensàvem
fer lectures
n'hem buscat de nous
i ha passat una altra cosa
que també
penso que és molt interessant
que és que
d'una escola
se'ns han adreçat
perquè
havien fet unes activitats
de lectura
l'any passat
amb nens
amb sala de tercer
d'ESO
i en guany
els hi havia agradat tant
que volien repetir
però clar
no els hi tocava
perquè ja feien quart
i havien d'anar als de tercer
fer aquella activitat
i llavors els hi va semblar
que això els hi podria servir
d'alguna manera
per fer una activitat similar
llavors
com que el tema d'ensenyament
i els menors d'edat
i tal
a nosaltres
no ens correspon
el que hem fet
és posar en contacte
aquesta escola
amb una residència
que era l'única
que ens quedava de Tarragona
i s'han entès
o sigui
els hi han facilitat
els materials
és a dir
posar les facilitats
que podem
però
la cosa ja va sola
diguéssim
i això
és bonic de veure
la gent té ganes de transmetre
té ganes de lligar
és bonic de veure
això sí
moltes vegades
hi ha persones
que tenen familiars
ingressats
es fa especial il·lusió
perquè poques coses
pots fer
no?
a vegades
per aquestes persones
doncs
doncs Anna
sense entrar en detall
però més o menys
quins autors sonaran?
bé
moltes coses
són populars
o sigui
que no en coneixem
els autors
són reculls
de textos
que a vegades
a veure
et puc dir autors
però per exemple
hi ha dos o tres contes
que hem tret
d'un llibre
de Victoria Bermejo
i Miguel Gallarga
que es diu
el nen que sempre deia
no
l'avi el net i el cavall
però
són
per exemple
l'avi el net i el cavall
és una llegenda tradicional
que s'explica
en molts llocs del món
i ells
simplement han agafat una versió
i l'han posat allí
en un recull
vull dir que
a part de
Montserrat Avelló
que sí
per exemple
una altra curiositat
tenim una autora
que és
la bibliotecària
la directora
de la biblioteca
de Reus
perquè ella ha fet
una versió
de
la Pastoreta i la Mare de Déu
que és una llegenda tradicional
del Baix Camp
i ellen ha fet una versió
que és per nens
així que és molt fàcil
de llegir
i tal
doncs bé
en aquest cas
et puc dir l'autora
però en molts casos
Cristina Garreta
hi ha la Fonten
sí, és Cristina Garreta
perdoneu
el nom de la directora
és Cristina Garreta
m'apunta la Dolors
hi ha faules
de la Fonten
o d'Isop
clar
són coses
de fa molts anys
vull dir
no són autors així
que tinguem molt vistos
i després hi ha moltes llegendes
que les busquem
del Camp de Tarragona
això sí
hi ha llegendes
de Prades
de Tarragona
de Reus
de Valls
hi ha llegendes
la de Sant Jordi
no caldiu
de Montblanc
aquesta per descomptat
però són textos
tradicionals
la majoria
i Montserrat Avelló
Montserrat Avelló
a part de la veu en Frisa
sempre un parell
de poemes més
d'ella els llegim
si em permeteu afegir
jo penso que també és important
el que deia
és interessant
veure
que amb el temps
també hem anat afegint
context a tot això
ara explica l'Anna
també
hem escrit
a cada
a cada
a cada lectura
li hem posat
un context
breu
però que
permeti
seguir un fil
a tot
a tot
l'acte
de lectures
cosa que també
s'ha anat
millorant
sí
ho anem millorant
sí
anem
demanem
ara està
posat internet
el contingut
vull dir que qualsevol
que es vulgui
revisar
què és el que
o llegir
podrà fer-ho
perquè està tot
accessible
i cada any
demanem l'opinió
als lectors
quan ha passat l'activitat
els fem un missatge
i els diem
què us ha semblat
i llavors això
ens serveix per millorar
després a la següent reunió
analitzem una mica
el que ha sortit
hi ha coses més constants
i és de les que fas més cas
diguéssim
si et diuen
mira doncs
potser
tal tipus de text
és més adequat
que l'altre
doncs
te'ls escolta
a vegades hi ha opinions
més diverses
que
no podem fer cas
de tot
tampoc
quantes edicions
porteu?
home doncs
mira la veu
en frisa
en aquest format
des del 2012
en aquest format
en voluntaris
abans era diferent
era una activitat
molt interessant
també
molt bonica
però era diferent
el plantejament
doncs així
avui hem volgut parlar
avançar-nos a Sant Jordi
que ja és la setmana vinent
que ja anirem tots
una mica de bòlit
no?
recordeu
dos cites importants
almenys pel que fa
a la biblioteca pública
i a política lingüística
Rebetlla
la nit del 22 al 23
bé la nit
des de les 5 de la tarda
que ja comencem
la Rebetlla infantil
fins a les 12 de la matinada
sí, sí, sí
i després
hauríem d'agrair
jo crec
a part dels lectors
els centres
que s'hi apunten
a tots els participants
a la Rebetlla
etcètera
que en guany
tenim un patrocini especial
diguéssim
l'any passat
ens van ajudar
per exemple
de les denominacions
d'origen
del camp
ens van facilitar
vi
després
cava també
des del
adernats
etcètera
i
però en tema
de menjar
només ens havien
regalat
unes
avellanes
torrades
i uns iogurts
que aquests ja són del primer any
el primer any
els vam tenir
el Pastoret
els Pastoret
són patrocinadors
de la Rebetlla
és que no fa molta Rebetlla
menjar un iogurt
per bo que sigui
el donem
els nens
quan se'n van
ben contents
no és per menjar
la Rebetlla
sinó perquè s'enduguin
molt solor
però en guany
tenim una col·laboració
que per nosaltres
ens va molt bé
perquè
esclar
ja sabem
que molts diners
per aquest tipus de coses
les administracions
no tenen
i
servíem unes patates
unes olives
tot molt modest
tothom col·labora
de manera voluntària
això és una cosa
no és que paguem
a qui participa
no, no, en absolut
llavors
clar
en guany
hem demanat
col·laboració
i ens l'han facilitat
al gremi de Fornès
i això vol dir
que
superem una miqueta més bé
que els altres anys
no faig la llista
d'agraïments
de tots els patrocinadors
perquè en tenim
per confirmar
i em sabria greu
que després
quedessin uns agraïts
i els altres no
però aquests estan confirmats
i és una aportació
que per nosaltres
és molt important
i per això
ho volem
ho volem recordar
la coca amb xocolata
dels nens
sobretot
brenaran
gràcies al gremi de Fornès
molt bé
i el que ho presenta
el Jordi Sorignac
també
que no ho hem dit
i res
tothom convidat
a passar
un moment o altre
per la Biblio
el 22
des de les 5 de la tarda
fins a les 12 de la matinada
i l'endemà
sapigueu també
que
estarà funcionant
estarà en marxa
aquest projecte
la veu en frisa
i això vol dir que
diferents persones
amb moltes ganes
de transmetre la literatura
aniran a llegir
i portar Sant Jordi
en els llocs
en què les persones
potser no poden
gaudir-ne tant
tan fàcilment
Anna Domingo
responsable territorial
de política lingüística
moltes gràcies
a vosaltres
a vosaltres
i Dola Sommell
directora de la Biblioteca Pública
moltes gràcies
a vosaltres
ràssim
irsten
no