Música
Doncs avui també la tertúlia, música de...
Música no, so de castells, eh?
So de castells per parlar en aquesta tertúlia tecleresa d'honor.
Avui ens acompanyen la Cuca Ferrer i la Pilar Borrero,
castelleres clau, quan parlem del significat en majúscules
de l'entrada de la dona al món casteller, al món dels castells.
Primera dona és de castells d'avui, d'oixecat de Tarragona.
Ara, fora de micròfon, ens explicaven, ens recordaven
quan havíem fet d'enxaneta i d'acotxadora respectivament, eh?
És a dir, ara ens ho explicaran.
I també tenim un dels baixos històrics dels matalassers
amb un brossos castells de nou i també en l'aga mestre,
com és l'Àngel Moreno.
Cuca Ferrer, molt bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia.
Pilar Borrero, què tal? Bon dia, benvinguda.
Bon dia a tots.
I Àngel, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. De moment bé.
De moment bé.
Bé, encara queden... avui és dixous, divendres, dissabte...
I dissabte, ja suposo que ja es nota, eh? Ja es nota el dia abans.
El dia abans d'una actuació important sempre es nota.
El sopar és diferent, l'anar a dormir és diferent, tot i tot és diferent, no?
Tot canvia, no?
Us passa això o no, el dia abans d'una actuació important?
Els nervis a l'estómac és inevitable.
S'ha de posar aquella formiga a aixecir,
dels nervis per ganes que arribi el dia,
però també per pensar, bueno, la colla s'ho ha treballat
i a veure com surt, perquè són castells molt grans
i la veritat, la línia de l'èxit al fracàs és una línia molt petita.
Llavors, el nervi no el pot evitar.
Home, és que feu uns castells que, que doni Déu,
que hi ha castells que una petita cosa pot fer variar tots els plans
fets el dia abans de l'assaig o un pari d'un dia abans de l'assaig.
Poden variar moltíssim, no?
Fins última hora, pràcticament esteu pendents.
A més, el Roger costuma ser allò de dir-ho última hora, no?
Sí, sí, perquè tenen en compte que la colla tècnicament
s'ho ha treballat molt bé, aquesta diada està molt ben treballada tècnicament.
El pati s'està treballant moltíssim, la colla s'està esforçant moltíssim,
molts ensaixos, s'ho pren tothom molt en sèrio,
però, clar, quan arribes al nivell aquest de castells,
veiem què passa.
Esperem que sigui l'actitud que vam tindre el dia de Torre d'en Barra,
com deia el nostre cap de colla, i sortir tot molt bé.
Pilar?
Doncs sí, penso que la feina està feta, s'ha treballat moltíssim,
hi ha molt de compromís per part de la colla,
i hi ha el puntet de sort,
el puntet de sort, i que tot vagi com esperem.
El dia abans hi ha nervis,
sobretot el dia abans, més.
Bueno, si tens que anar allà,
com jo que tinc les dues nenes que pugen,
una dos, una sisens,
doncs encara això s'agreveix a més,
els nervis aquell dia.
I l'Àngel també passa nervis amb el dia abans?
Bueno, sí, un poco.
El día abans, y sobre todo por la mañana,
cuando me levanto por la mañana,
sobre todo a la hora de almorzar,
estoy pensando cómo ir al castillo,
porque estar debajo, pues, tiene sus cosas,
y sufres un poco, y claro,
y lo que pienso, cómo me pondrán los pies,
cómo va a ir el castillo, y todo eso.
Pero una vez que llego ya allí al local,
y hablo con uno o con otro,
y después empieza ya, cuando llegamos a la plaza,
y el que de colla me dice,
venga, preparadlo, y ya nos cogemos,
y ya empieza a poner los pies los segones allí,
pues ya me parece que me se quitan todos los nervios.
Ya cuando empieza el castillo ya se ve que estoy acostumbrado a eso,
que ya me se quitan todos los nervios
del que tengo del día y de la mañana, todas.
Bueno, ara que us han fet teclés d'humor,
no sé, això va ser dilluns,
tot i que ho sabíeu d'abans,
heu rememorat els temps passats,
els inicis,
heu pensat en aquell dia que vau començar,
tu us comentaves fent d'enxaneta,
d'enxaneta havies fet, eh?
Sí, sí.
La cuca, i tu havies fet de...
Cotxadora, eh?
Cotxadora, enxaneta també, no?
Sí, sí, què penses?
La veritat és que és inevitable pensar, no?
Dius, bueno,
tants anys han passat, no?
Dius, sembla que hagi sigut ahir,
quan vas començar, que eres tot petita,
que anaves per allí pel pati,
per si te deixaven pujar,
perquè llavors era complicat
que les noies les deixessin pujar,
i evidentment amb els companys,
amb el rest de la colla,
és inevitable pensar-ho.
Un record que el veus,
te sembla que era ahir,
i és molt llunyà,
però molt agradable de recordar.
L'Àngel estava...
Jo ho veig,
és que estic mirant i està rememorant.
Sí, sí, sí, sí.
El meu bisdú i està rebobinant el meu bisdú, eh?
Jo ho veig i tot,
quan hi havia la nova Samaghi
i la colla vella de Tarragona,
mi mare estava...
Anaven 6 germans,
són 8 i anaven 6.
I mi mare ja,
com un concurs va caure,
a mi no me deixava anar.
I jo dius,
mare, que a mi m'agrada,
va amb mi germà perquè no puc jo.
I al final,
em va dir 6 i va començant el 74.
El que passa abans,
no dava com ara que vas a un ensai
i et donen la camisa.
Abans,
fins l'any no et donaven.
I va començar el 74
i ja ha començat la temporada.
I allí a la plaza...
Però érem l'Ajuntament,
l'antiu Ajuntament en la plaça del Pou,
érem 40 o 50 com a màxim alguna vegada.
30 o 40 l'ençai.
I ja ho saben.
I 30 també.
I 30 també.
I vinga.
I a pujar jo que era jove,
totes 16 anys,
em feia a pujar de quart.
I claro,
quan venia el titular,
tu allí al banquillo
i l'altre a pujar.
Hasta que me va a caure.
Digo,
que puyen una vegada
va a caure de peu a terra
perquè era poca gent
i tots nou.
Digo,
que puyen això,
al catecòria,
que puyen això,
que jo no pujo més.
ja.
Mireu,
us hem canviat,
eh,
les coses.
Sí,
ho heu canviat,
hòstia.
Home,
els castells,
els castells realment ara,
ara és,
per tant,
hi ha una colla castellera,
és una cosa ben vista.
Llavors,
el que diu el Moreno,
érem poca gent,
érem 30,
40 persones,
que eren només de la part alta
i semblava que eren classes socials més baixes.
I bé,
fer castells era el més tirat de Tarragona,
però ara realment
qualsevol polític,
qualsevol persona
s'apunta en una colla
perquè ara això sembla
que donem una mica més de prestigi,
no?
S'apunten a punts.
Sí, sí.
Bueno,
ara diem que som valents
i arrisquem
i ho donem tot
però és que abans
fer el que fèiem
amb molt poqueta gent
tenia molt de mèrit.
Jo,
el moment que em van dir
ets de clera i tal
vaig recordar
bé,
molta gent que havia passat pel pati
i moltes vivències,
moltes històries.
Sí,
molta gent que falta
i bueno.
El cap i de fils,
això no,
és compartir també,
una colla castellera,
és compartir moltes coses
en molts moments,
més enllà del castell,
que també compartiu,
feu pinya,
toqueu,
esteu allà,
doncs,
una potència o l'altra,
però també és compartir
moltes experiències humanes,
viscudes,
solidaritat,
ajuda els uns dels altres,
és a dir que sou,
és que ho diem sovint,
la metàfora de la pinya,
però és que és una pinya,
no?
És una pinya.
És una família.
És una família,
realment és així.
En tot el que comporta.
Sí, sí,
sí.
I realment,
els castells,
tu vas per fer un objectiu
en tota la colla,
però a part,
tu neix altres coses,
no?
I què t'uneix?
Aquell ratè que estàs amb el pati
amb aquells companys parlant,
aquell moment que vas a prendre
una cervesa,
aquell moment que estàs a fora
fent una tertúlia,
dius,
això és el que fa realment colla,
no?
Perquè els castells sí,
és un moment,
i determinar que tots treballen
per un sol objectiu,
però després,
evidentment,
hi ha d'haver alguna cosa més,
i aquest alguna cosa més
és els companys que tens,
aquest que té perredeta,
donen un copet a l'ombra,
què tal,
com estàs,
com ha t'ha anat,
això no està a pagar,
la veritat és que
la gent que portem tants anys
és una de les coses
que també valores moltíssim.
Eus,
és a dir,
ho sentiu pioneres
en algun sentit,
en tant que dones,
castelleres,
perquè abans ja ho comentaves,
l'altre dia també s'ho comentava
en la colla jove,
que va haver-hi un temps
que les dones de la colla
no portaven camisa,
portaven la samarreta,
no?
Sí,
i feien altres tasques,
també importants a la colla,
perquè no,
ara en canvi,
ha canviat tant la truita
que fins i tot
les dones són essencials
per fer segons quines estructures,
per fer segons quins castells,
no?
Essencials,
vull dir que sense vosaltres
no es podrien fer
segons quin castell,
jo crec que per avui
pensar
fer aquestes grans estructures
sense les dones
seria impensable,
realment,
i en canvi nosaltres,
jo parlo per mi,
quan vaig començar,
vull dir,
a la colla nostra
no hi havia cap dona,
evidentment jo era molt petita
i,
bé,
jo tenia el meu pare,
amb un germà,
i això,
jo anava als assaig,
a l'assaig,
que com ha dit abans el Moreno,
era dintre de l'Ajuntament,
en el que és l'ara,
el pati de Jaume I,
allà hi fes l'assaig,
com érem tan poca de gent,
i, bueno,
al final,
doncs mira,
pujant,
pujant,
havia poca de gent
i al final diuen,
bueno,
mira,
tindran que aprofitar,
no em volien deixar pujar,
però realment
era molt,
molt,
molt difícil,
jo sempre dic
a les companyes de la colla,
jo tenia que haver nascut ara,
perquè jo,
la generació dels castells,
que m'agrada moltíssim,
m'agradaria ser ara,
això de ser pionera,
per pujar,
no,
jo el que voldria fer
aquestes grans estructures
i ser una més,
llavors me semblava
com un bitxo raro,
perquè tothom deia,
una dona que fa castells,
una nena que puja als castells,
llavors,
que si surts al diari,
jo,
tot allò me trobava,
que me venien,
me deien alguna cosa,
i jo,
amb unes vergònies molt grans,
i jo,
jo a les companyes,
jo tenia que haver fet aquest,
viscut ara,
per fer aquests grans castells,
amb la colla.
Jo igual em vaig trobar al pati,
no sé com,
mon pare era cap de colla
i m'hi vaig trobar,
i llavors jo sempre descalça,
com tots els nens,
tots els descalçaven jo també,
però realment,
doncs era molt difícil,
fins que faltava algú,
bueno,
tu havies de currar molt,
moltíssim.
Escolta, Àngel,
tu que has sigut baix de,
bueno,
has sigut ex,
eh?
Sí,
sí,
25 anys,
jo va a 26.
Baix d'aquestes grans,
de maestra,
d'aquestes noies.
Tot,
que has agafat els xiquets,
tot,
quasi tot.
Les noies són més fines pujant o no?
S'ha dit,
tu notes quan te pugen a la teva arranglera
una noia,
són més fines,
més àgils pujant o no?
Jo aquí tinc que felicitar
a todas las dones castelleras,
a todas las mujeres castelleras,
porque sin ellas,
me sembra que no fuéramos llegado
todas las cosas
donde estamos llegando hoy en día
a los castillos que estamos haciendo.
Porque ellas son,
mira,
son valientes,
eficaces,
finitas,
subiendo,
y lo que le diga,
en cambio,
hay muchos que yo tenía
de closas,
de hombres,
hay,
hay el hombro,
hay esto,
y las mujeres,
tengo yo,
es patidora,
encima me dan a mí,
a veces que estoy un poco mal
cuando eso,
cuando cargan sobre todo el castillo
que te ponen los pies alante
y no puedes respirar,
pues son ellas las que a veces,
y eso que ellas están encima,
y están casi que yo,
que no pueden respirar,
pues son las que me dan ánimo,
a veces,
venga,
moreno,
que ya está,
que ya,
son ellas mismas las que me dan
la,
la,
la,
de eso de que estar,
que estén más tranquilos
y ellas me dan ánimo,
las mujeres,
y son eso,
y ya llevo tiempos desde,
yo para mí,
que fui uno de los primeros
de tener de los chiquets,
dos mujeres de closas,
o chicas jóvenes,
que son jóvenes,
y sigo teniendo,
y el otro bajo del dos de nueve,
también son las,
cuatro chicas,
son todos mujeres,
y anda que no,
aguantan,
aguantan,
y yo las miro,
yo te digo desde aquí,
las felicito,
las miro a ellas,
a todas.
Ya pus claus dels castells
que avui día es que
sense las dones
realment sería complicado,
¿no?,
de quarts a mamón
amb els castells
d'avui,
per exemple,
hi ha vegades
més els castells
d'altres colles,
la vella de baix,
Vilafranca,
de quarts para amón,
tots son dones,
tots son dones,
para algo serán,
que es una mica,
sí,
el que diu el Moreno,
en el sentit que,
a part que són més finetes,
són més patidores,
i a l'hora de treballar
es caixen menys,
i això se nota,
avui dia pensar,
avui dia,
fer aquestes grans estructures
sense les dones,
complicat,
és tot una pinya,
com diríem,
és tot un conjunt.
A mi això ha hagut
una gran evolució,
la dona ja no és,
bueno,
ja no és...
És una part més.
Ja ha dit el dos,
a part del dos,
eh?
Que s'ho tireu diumenge,
que se sap jo.
Home,
jo suposo que...
Segur que el Roger
ho té allò a...
Suposo jo que
de tres de nou,
per calmar els nervis
i per veure la gent com...
Jo dic dos de nou,
directament,
el tenim i l'hem de tirar.
Jo el primer.
Tu què vas?
Per cinc de nou a la segona?
Sí, sí.
A la segona tinc de nou,
que passi que passi.
I pesa això,
pesa molt.
Jo,
jo com la Pili,
dos de nou,
hem d'anar per ell.
Ojalà, ojalà.
La Colla el té,
se l'hem cregut,
després de Torredembarra
se l'hem cregut.
I se l'ha de tornar a veure.
Jo deia que estava descarregat,
patir el que dèiem abans
de tindre aquella miqueta de sort,
no?
Sí.
Aquella mica,
i jo crec que la Colla el té
i hem d'anar per ell.
I un castell net,
net.
M'està ja m'agradaria.
Ja l'ho vam ensenyar,
per un parell d'any,
el 4 de nou va ensenyar
a estar sisè
i va anar forçant.
Ja han fet alguna proveta.
Ja han fet alguna proveta
i el 2 d'avui,
també net,
però...
Els que dèiem abans
que són molt delicats.
Sí.
Els castell nets,
a més aquests dos que has dit,
són tan fràgils,
no?
I tècnicament
has de tindre els castellers
en aquell any
molt fineig,
que tècnicament
siguin molt bons.
T'ha de quadrar
una sèrie de coses
que és complicat,
vull dir que
la mateixa estructura
d'un any per l'altre
te pot variar molt.
Per què?
Perquè te canvia el pont de dalt,
te canvien els ossos,
creixen,
tècnicament
a PQ3
millor no està tan fi
com l'altre any,
llavors aquests castells
els has d'aprofitar
l'any que el tens,
perquè d'un any per l'altre
dius,
no és que el fem l'any passat,
no té res a veure,
cada temporada
que comences és nova
i són castells
que és molt difícil de fer.
Jo els admiro,
jo quan vaig veure la vella
per exemple
fer un 4 de 9
i un 2 de 8,
per mi
tots els castells de forra
que no desprecies
que el castell
però els castells de nens.
A mi particularment...
Ahir parlàvem
amb els companys
del toc de castell
amb el maneu urbano
i ens deia que
tot i que els tenien en cartera
que estaven acabant
de perfilar,
perquè és el que dèiem,
perquè un mínim canvi
et fa variar
tots els plans
d'un castell net.
Un castell net
no es pot permetre.
I en això en algú...
Perdona,
què estaves dient?
Dic,
un castell net
no es pot...
no et deixa...
No et deixa que em marge
a la seva perfecció.
A mi particularment
m'agradaria molt
veure un castell...
El 4 de 9
Sí,
veure un 4 de 9 ratllat.
Abans que altres castells.
Eso pesa molt...
Ànimos.
Por la queiguda...
Ànimos.
Jo por mi sí,
jo estoy dispuesto
a lo que me ha encargado.
Jo mentre el cuerpo aguante,
ja saps...
Escolta'm,
jo el ve molt difícil.
Un castell,
o sigui un castell,
o tu dir-ho d'una altra manera,
un forro i unes manilles,
et paren,
t'amortiva una mica tu el pes,
no?
Sí,
sí,
sí.
Aguantes menys pes,
no?
Com un castell net.
Sí,
sí,
sí.
Com un castell net
aguantes tot,
no?
Bastant,
sí,
pero depende de la piña
que haya,
porque a veces si hay
la piña justa,
como hay muchos ensayos,
que hacemos casi lo mismo,
hacemos sobre todo los dos,
como haya más piña,
haya menos,
hacemos hasta 6,
y se nota cuando bajan,
tú allí estás,
es decir,
no,
yo,
si noto la piña,
se nota allí el trabajo
que tenemos que hacer,
abajo,
y se nota,
por eso digo un castell limpio,
un 4 o 9,
un 2,
y las caigudas son netas ahí,
ahí cae a la piña,
no cae al forro.
Sí, sí,
no es el mateix caure
en un castell net,
que caure en un forro
i manilles,
que saps que allò
t'amortigua la caiguda,
la caiguda,
aquests castells si els tens,
has de dir,
el temps per descarregar
no és un castell per carregar,
evidentment.
Escolteu-me,
el divendres es fa el sorteig,
no perquè el primer diumenge,
fem una porra?
Va.
Sí?
Va ser que ho escoltarà tothom,
eh?
Va,
va,
va.
Vinga,
comencem per l'Àngel,
tu qui dius que cobrirà plaça?
de divendres.
Jo suposo que la suerte
que tiene Vilafranca.
O sigui,
els verds,
vinga,
els verds primer,
segons.
Segons,
nosaltres.
Vinga,
xiquets,
segons,
tercers?
Vella i quart jove.
La vella,
l'urbana i quart la jove.
A veure,
Cuca,
tu què dius?
Primer?
Jo,
la jove de Tarragona,
sempre té molta sort
que primer la jove de Tarragona.
La jove,
vinga.
Segons?
A mi m'agradaria anar a segons,
els xiquets.
Xiquets,
segons.
Vinga,
si aneu segons,
obriu el mateix,
que si aneu a primer o no?
Perquè clar,
és molt diferent,
anar a primer que anar a segons.
Jo crec que sí,
però això és una pregunta
per fer-li a cap de colla,
no?
M'agradaria que la trucava
Roger Pairó,
a veure què ens explica.
Tercers?
Tercers,
Vilafranca.
Verds?
I quart,
la vella de baix.
La vella.
Evidentment.
La vella.
I tu, Pili,
què dius?
Jo dic vella,
xiquets.
Espera,
vella,
segons vosaltres,
sí que estàs amb la cuca també.
Sí,
m'agradaria una segona.
No,
que entonces no puedo ser el piñal
a la vella.
Ara enterrarem aquí.
Vilafranca i la jove.
Verds i jove,
a veure si he coincidit.
Bueno,
si més o menys,
canviem la part final,
però bueno,
més o menys,
bueno,
ho guardem,
això,
ho guardem.
Vale,
sí,
recordarem,
les comprovacions.
Quan hi ha una actuació com aquesta,
que primer diumenge,
que s'esperen veure
tres castells de deu,
que s'esperen veure
grans estructures
també de totes les colles,
també dels matalassers,
com és l'ambient?
L'ambient entre colles,
és a dir,
com és l'ambient entre colles
entre vosaltres i la jove,
entre vosaltres i els verds,
entre vosaltres i la vella,
la vella,
i no sé,
per exemple,
l'Urbana deia que
els agrada venir aquesta actuació,
és una actuació
que s'han de gust,
que s'han de gust,
que s'han de gust,
que s'han de gust a la base de la font,
i els verds suposo que també,
tot i que no s'hi ha preguntat.
Com és la relació entre colles?
Jo crec que és un sentiment d'agraïment,
que vinguin a Tarragona
a demostrar
aquests grans castells,
doncs,
sí,
és una satisfacció
per la ciutat
i poder participar
d'aquest fet,
d'aquest diumenge de festes,
és molta satisfacció,
la veritat.
i agraïment.
La veritat
que vinguin a aquestes grans colles
a fer màxims,
també s'ha d'agrair una mica
com van a Sant Fèlix,
que vinguin les colles
també obligades,
perquè els verds,
a Vilafranca,
normalment a vegades
venia a fer un castell,
en guany,
ja ha tocat tot de pitu a la colla,
ha ficat en alerta,
que volen fer el 3 de 10,
una mica.
No ho guarden coses.
No, en guany no.
No ho guarden.
Altres anys te deien
no, no,
és que tinc mitja colla
ja que ha marxat
després de Sant Fèlix
de vacances,
en guany,
suposo que,
entre cometes,
perquè l'actuació
que van fer
Vilafranca
al dia de Sant Fèlix
va ser molt bona,
però per ells
li es va quedar
un mal regús
i llavors vindre
a fer màxims
aquí a Tarragona
de cara a la ciutat,
és molt d'agraïdia.
Però què creieu
que faran els verds?
Què creieu que...
Jo home,
jo crec que...
Ells,
segons seix,
venen a fer la mateixa...
Sí,
la mateixa actuació.
La mateixa actuació.
3 de 10
i suposo jo
que 2 de 8
negra.
Sí,
ells han anunciat
la mateixa actuació
del dia de...
De Sant Fèlix.
Sí,
que venen una miqueta
a través de l'espineta
de descarregar
aquests castells
que allí només
van poder quedar
encarregats.
Per cert,
digues-hi que...
Jo,
com comentaves tu
de les colles
que vienen
de Vilafranca
a la Bella,
jo,
com a Tarragoní,
estic molt agradecido
que vengan
i que vengan
a mi ciudad
a fer los castells
que tienen
tot lo mejor
que tienen.
I como castellers,
a mi me gusta
ver a plaza
cuando salen
los mejores castells
que tienen
en cada colla.
Y a mi
me emociona
mucho ver
y después,
como has dicho tú
sobre las collas,
yo conozco
como llevo tiempo
y conozco a todos
y nos llevamos
bastante bien.
La llove de Tarragona,
yo,
con todos,
a mi por lo menos,
yo con todos,
mucha gente
nos hablamos
y eso
y ahí nos felicitamos
antes de eso
que vaya bien
la diada
antes de salir
cuando estamos
a la puerta
por el ayuntamiento
por allí nos vemos
y hay muy buenas relaciones.
Rivalidad sana,
¿no?
Que a más
se ha de existir
que esta rivalidad.
No como antiguamente.
No,
pasa que la rivalidad sana
ha de existir
¿por qué?
Porque Tesperona
ha de hacer
grandes cosas.
Si aquel
fa el 3 de 4
amb el Pilar
o el Pilar de 6
jo vull fer el de 7
i si tu fas el de 7
jo vull fer el de 8.
Encara tens més,
¿no?
A ver, a ver, a ver.
Lo que pasa
los chiquets
no tienen tanta gente
como tiene
la Vilafranca,
la Bella
y la Jove de Tarragona.
Si tuviera la gente
que tiene estas collas
los chiquets
daríamos
y sobre todo
otras collas
me las dicen
no sé color
si tuviera
los chiquets
la colla que tenemos
nosotros
o colla gran
dicen
no sé lo que haríamos
Bueno,
aquí es Meris
que tiene la colla
nuestra,
que somos una colla
que s'estén movent
és amb els cinquens
en el rànquing
en guany
dintre del grup
de gent que som
que no som massa
el valor
se li ha de donar
més valor
al que fem
per la quantitat
de gent que tenim
Jo crec que ens beneficia
actuar a costat
de collas transgrans
jo crec que ens motiva
Motiva, sí, sí
A veure, Vilafranca
crec que són
un miler de persones
que ho sé
Home, si venen
a fer un 3 de 10
han de portar a més
Portar gent
Potser per vostè
el concurs de Castells
més o menys
que, clar, imagineu
una colla
ve mil persones
és a dir, clar
aquí tens recanvis
per un tren
Com a mínim
una bona pinya
i pinya
i pinya
perquè la canalla
quan puja
que puja
que vea
un món
Teniu camises buides
no la colla?
Sí, sí
Mira, si vols
aquí
aquí demano
si eso
a Ciudad de Tarragona
i a todos los
chiques de Tarragona
simpatizantes
que hoy jueves
o viernes
o el domingo
el día santa tecla
tots los que quieran
venir por el local
i a la plaça
que vengan a
por lo menos a la pinya
i sabran lo que es
los castillos de verdad
no es verlo
ver la foto
o la tele
allí en pinya
d'allí te enterarán
las cosas
y lo que pasa
por los castillos
però a ver a cuca
si ara
si algú ens escolta
i vol ser dels xiquets
vol ser malta de ser
si ara va a l'assaig
demà
divendres
no, se pot tindre avui
avui
avui a la 8
avui al carrer Santana
avui a la 8
es prent allà
i diu
hola senyors
jo vull ser casteller
avui ser membre de la colla
d'una canissa
per diumenge
i avall
no home
tan ràpid la camisa
evidentment
una samarreta
per una samarreta
una samarreta
com a mínim
un kit de benvingut
i benvingut
i s'agradece
i la colla
des de l'ovo
li obrirà el local
li obriran tots els braços
l'ensenyarem
el que és
gaudir
de lo que són
els castells
i el companyerisme
que sobretot
amb els castells
fem pinya
i el companyerisme
la colla
està oberta
a tota la ciutat
i evidentment
la gent
això és el que tindria
una vegada a la vida
pujar a un local
per veure
a part dels castells
a plaça
el que són els castells
i viure la vivència
allí de la pinya
que canvia molt
de veure
i què passa
quan estàs
de fet
te preguntaré
si ets al baix
del Pilar de Vuita
què passa
quan estàs
al castell
quan estàs
al castell
quan estàs
a punt de carregar-se
quan es carrega
i estàs dalt
el castell encara
quan es descarrega
i estàs dalt
és a dir
a nivell emocional
a nivell de adrenalina
a nivell de sensacions
què li passa
a un pel cap
quan està allà dalt
jo per exemple
quan pujava
jo quan el carregava
no pensava res
simplement en la concentració
perquè a la que te desconcentres
un moment
notes que
aquests castells
comenten a tonto
és a dir
que un castell
no el pots celebrar
fins que el castell
no està descarregat
però a vegades
és inevitable
jo ara fa molt de temps
que no pujo
però
et passa
que estàs a baix
a l'estàs a la pinya
estàs tancant
a baix
i l'estàs celebrant
a l'estora
malament
jo igual
mai em refiava
carregàvem el 4
el que fos
i apretar més
el moment de carregar
encara apretar més
i dir
no ens fiem
però a vegades
es pot es nervi
sí
sí
no es pot
perquè
no mires també
molt la cara
el que tens davant
no?
jo a vegades
no puc ni veus
jo mirava
tot arreu
intentes controlar-ho tot
quan estàs allà dalt
no ho vols
però controles tot
i a vegades
no escolti la gràia
de la gent
quan s'carga
sobretot el dia
el 2 de nou
que van
pasamalli
i escolti
tota la gent
i d'an alli
i jo
com estava bastant bé
aquell dia
dico
tranquil


ara s'ha fet un d'aquí silencis
com quan
jo m'agradaria
l'estem visualitzant
l'estem visualitzant
és que
a veure
seria un
puc acabar
l'actuació de domenço
amb un Pilar de 8
és que jo me l'estava veient
ara mateix
si fem el Pilar de 8
o m'ho fet cargat
com a nivell 5 de nou
jo ara estem en un moment
la colla
que ja m'ho crec tot
llavors
però clar
som capaços
jo crec que sí
que la colla
però té que vindrà gent
a la pinya
perquè això
es necessita molta
els dos
com el nou
i el Pilar de 8
molta gent a la pinya
no no
però jo crec que la colla
la colla està preparada
per poder fer
aquest castell
mentalitzada
i jo espero veure
el domenço
i el tronco
jo el veu molt bé
el tronco
el tronco jo el veu
en el ensai molt bé
i sobretot
quan està jo de baix
no està molt bé
no dos o no
descarregarem també
no dos
jo suposo
i ja tocava
el dia de Torre d'Embarra
va ser un petit accident
el de Torre d'Embarra
sí, sí
el Sant
el Sant
que estava davant
de Torre d'Embarra
perquè cada colla
me va
ara una nota
me va a quadrat
dice no
el barcó no
té que mirar el Sant
i quadra el castell
de cara al Sant
i el Sant
no va donar
làptima
jo crec que si
s'agafa igual
que el van agafar
a Torre d'Embarra
que va estar
a forra
pinya
amb manilles perfecte
vull dir que no
va estar molt compacte
el tronc estava bé
un petit accident
per això és el que diem
d'aquests grans castells
una petita cosa
que se te'n va de les mans
però el castell
està treballat
i està per descarregar
diumenge
crec que el veurem
recordeu eh
avui hi ha assaig
a quina hora?
avui a dos quarts de nou
a les vuit
avui t'agir la canalla
i al dos quarts de nou
a les vuit
pilar caminant
que ens hagin anat
a pilar caminant
i a dos quarts de nou
assaig
i a dos quarts de nou
per qui vulgui vint
al carrer Santana
número 1
i demà
a dos quarts de nou
i no hem parlat
de Santa Tecla
Santa Tecla
el que quede
del diumenge
jo faria això
Santa Tecla
màxim
igual
tan important
és festa
Sant Tecla
la primera
tripleta
la vam fer
per Santa Tecla
perquè el diumenge
no van carregar
me parece
van descarregar
el primer
el 3 de nou
i van fer
el 5 de 8
però el 4
en el ensaig
van anar malament
i van tirar
el dia de Santa Tecla
i van fer la tripleta
Santa Tecla
Àngel
gràcies
gràcies a tothom
i vinc a Santa Tecla
a valt
totes gràcies