Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si em permets, hem de buscar la connexió al nostre company, Joan Maria Bertrand de la part tècnica, Josep Sunyer, bon dia!
Bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És el so de les sirenes, també les escoltem des dels estudis de Tarragona Radio, les sirenes que sonen a les 11 i 40.
aquest so dintre de la prova de sirenes, Josep.
Doncs efectivament aquesta prova de sirenes
són les de l'àrea d'influència del polígon sud.
Hem pogut escoltar també venint cap aquí
les del polígon nord a les 11 i 20 minuts exactament.
S'escoltaven amb menys intensitat naturalment
que no passa aquesta d'aquí.
Som el complex educatiu, som el Pere Martell,
un institut que avui també hem fet una pràctica de confinament
i podem parlar amb el seu responsable, el Vicenç Abellan.
No, no sóc el Vicenç Abellan, el gerent, sinó el director.
Què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Sóc l'Àngel Miguel,
sóc el director de l'Institut Pere Martell.
El gerent, el Vicenç Abellan, m'ha dit
Àngel, sisplau, tens el de targar una ràdio
que vindran a veure el tema del simulacre.
Perfecte. Còmode.
Heu fet una prova avui també de confinament, no?
Bueno, nosaltres sempre que hi ha una prova de sirenes
sempre aprofitem per fer un simulacre de confinament.
Aprofitem aquesta circumstància
i sempre persistem i ho fem.
Abans hem vist alumnes que eren fora,
a la zona exterior, ara som tots dintre, doncs.
Sí. De 11 o de 30 és l'horari d'esbarjo
de l'alumnat. A les 11.30 comencen les classes,
per tant, sí, ara tots pràcticament estan dintre.
Coincideix que estan dintre, però si no haurien d'entrar,
evidentment, clar.
Estan prou conscienciats, diríeu, en general, els alumnes?
Bueno, el fet que nosaltres fem aquest simulacre
i s'aprofem aquestes oportunitats
de la prova de sirenes, precisament per conscienciar
l'alumnat en aquest sentit, no?
Per aprofitar qualsevol mínim d'oportunitat
per poder posar en pràctica aquest exercici
de confinament, en aquest cas, no?
Independient del d'evacuació que és prescriptiu
que féssim als centres docents, no?
que fem una vegada l'any.
Aquí el feu un cop l'any, eh?
El d'evacuació seria un altre simulacre diferent, no?
El d'avui?
Sí, sí, el d'evacuació és un altre simulacre
en aquest cas, evidentment, d'evacuació,
en la qual s'ha de sortir a la part exterior
dels edificis, a la zona de concentració.
Ho fem el primer trimestre del curs,
per tant, correspon a l'últim trimestre de l'any,
però, insisteixo, el de confinament,
sempre que hi ha una prova de sirenes,
sempre aprofitem per fer-ho.
Quants alumnes ja anem acabant?
S'han confinat avui?
Nosaltres, a prop d'uns 500 alumnes,
perquè sí que és cert que el centre
té 1.150 alumnes,
però, clar, tots els alumnes de segons cursos
estan fent la formació en centre de treball,
les pràctiques en empreses,
i, per tant, no es troba a les instal·lacions.
Aproximadament uns 600 alumnes.
En Joan Miquel, director del Pere Martell,
gràcies per acompanyar-nos i que vagi bé l'exercici.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
És el director d'aquest institut Pere Martell,
que avui s'han confinat aquí,
seguim a l'exterior, sortim fora, per tant,
d'aquest confinament, i escoltant novament,
ens deixem amb aquest so,
el so de l'activació de sirenes,
aquest simulacre de l'àrea d'influència del polígon sud.
Doncs, justament, ara s'ha acabat aquest so de sirenes,
aquesta prova, per tant, s'han escoltat de forma nítida,
almenys en aquesta comunitat educativa d'aquí de la perifèria,
i, com dèieu, també vosaltres,
també des dels estudis centres de la ràdio,
per tant, també des del centre de la ciutat,
recordem que d'aquí a 10 minuts
s'escoltarà un altre so,
és el so de desactivació d'aquest exercici,
d'aquesta àrea d'influència del polígon sud,
i recordem-nos que avui també aquestes proves de sirenes
es fan aquí a Tarragona,
per també diferents municipis arreu de Catalunya,
amb el que és el primer exercici de l'any
de prova de sirenes.
Miquel.
Josep, a partir de les 11.50, en 10 minuts,
haurem d'escoltar aquest so que deies tu,
que és diferent del que hem escoltat ara, no?
És un so que no oscil·la,
sinó que és pla.
Sí, efectivament, és una cadència diferent,
ja aquest identificador distintiu entre un so,
l'activació de risc i el de desactivació.
A més a més, hem de recordar,
que ja ens van explicar moltes vegades
des de la procedura civil,
avui també probablement ho explicaran,
que estan ja estudiant, de fa temps,
la possibilitat que aquest so d'activació ciutadans
també inclogui missatge de veu,
és a dir, que no s'escolti només el so,
sinó que també una veu associada al risc,
que hi hagués en cada moment,
que es pugui també escoltar,
per facilitar més informació als ciutadans.
També hi ha tot el tema d'activacions
a través de tecnologia,
especialment de tecnologia mòbil,
smartphones,
a través de la pròpia aplicació de procedura civil,
però també amb la possibilitat
que s'apliquin sistemes
que ja són efectius en altres punts d'Europa
i també a nivell internacional,
de manera que també es pugui avisar
via smartphone a tota la població
d'una àrea d'influència determinada
en un cas d'accident químic real.
Seria el que està en fase d'estudi,
perquè de fet és un dispositiu que és costós,
que té un cos elevat
i que ja ens explicaven en altres ocasions
que estan en fase d'estudi
i que es podria implantar en bon punt
i aquests recursos disponibles.
Molt bé, doncs en 10 minuts aproximadament
hauríem de sentir el so de finalització
d'aquestes sirenes
de l'àrea d'influència del Polígon Sud.
Josep, alguna cosa més?
És tot des d'aquí,
continuen confinats a l'interior
d'aquest institut del Pere Martell
i per tant aquest exercici avui aquí s'ha fet
amb aquests 500 alumnes
que ens ha dit el director,
l'Àngel Miquel,
i efectivament a l'exterior
podem constatar que no hi ha vingut.
Molt bé, doncs en aquest cas és un simulacre
de com dèiem aquesta prova de risc químic
de les sirenes
per preparar-nos per un incident real.
Esperem que no calgui,
però hem d'estar preparats.
Josep, moltíssimes gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
A la part tècnica hi havia el Joan Maria Bertran,
el nostre company Josep Sunyer.
La sintonia ens torna a marcar
que estem en espai de Tarragona saludable.
Tornem a saludar Cinta Daufí.
Cinta, bon dia de nou.
Bon dia.
Ja hem fet aquest petit parèntesi
per parlar de la prova de sirenes.
I amb tu estàvem parlant
de l'abril mes de la salut.
Ens explicaves això,
que hi ha diverses activitats,
que no és només el mes d'abril
quan es fan activitats,
que de fet hem fet-ho durant tot l'any
des d'aquesta xarxa,
però que el mes d'abril sí que pren
una especial rellevància,
una especial importància
amb aquestes dates
que assenyalàvem al calendari.
Sí, comentàvem
el Dia Mundial de l'Activitat Física
i el Dia Mundial de la Salut.
També recordar
que crec que va ser la setmana passada
el conseller Boi Ruiz
va explicar les últimes dades
de l'última enquesta de salut de Catalunya
i destacava com a un repte
o com a un problema
que val la pena abordar
el sedentarisme,
com un dels principals causants
de malaltia avui en dia
en la nostra societat.
Destacar que dins de les activitats
que es fan durant el mes d'abril
hi ha moltes caminades.
Ens posem tots a caminar
i intentem aprofitar
tot el patrimoni saludable
i de natura que tenim al voltant.
Llavors, jo només comentar-vos
que el dia 15,
una miqueta,
a partir de la iniciativa
de l'Agència Salut Pública de Catalunya,
en col·laboració
amb Esports de la URB
i el Consell Esportiu del Tarragonès,
organitzen una caminada
per celebrar el Dia Mundial de la Salut.
La caminada s'hi diu
A bon pas fem salut
al Camp de Tarragona.
Això és aquest dimecres.
Aquest dimecres.
I a 15.
Qui vulgui participar en aquesta caminada
ha d'acudir a les 17.30,
és a dir, a dos quarts de 5,
al Camp de Mar,
a l'Esplanada del Camp de Mar.
Allí es concentrarà
tothom que vulgui participar.
es faran uns exercicis
d'estiraments
i precalentaments
i em sembla que la ruta
és pujar fins al Llorito
i tornar a baixar.
Ells calculen
una hora, una hora i mitja
de recorregut.
La gent que vulgui participar
només ha d'acudir
a l'Esplanada
del Camp de Mar.
Dos quarts de 6,
al Camp de Mar.
No, dos quarts de 5.
De 5.
17.30.
No, perdoneu, 17.30.
17.30, dos quarts de 6.
Dos quarts de 6, sí.
No et preocupis,
a vegades ens fem una embolica
amb el tema de les hores.
De 7.30, en tot cas,
dos quarts de 6,
al Camp de Mar.
Aquell mateix dimecres,
a les 7 de la tarda,
al Col·legi de Metges
de Tarragona,
a la Via de l'Imperi,
hi ha una xerrada
sobre la dieta per colors,
a càrrec de Núria Ricomà,
que és diplomada
en dietètica i nutrició.
Jo crec que en aquestes altres
de l'any,
quan la gent ja comença
a pensar com ens prepararem
per a l'estiu,
pot ser una cosa
molt interessant.
Sobretot perquè abans
de començar a fer dietes
estrafal·làries,
val la pena escoltar
a un professional
de dietètica i nutrició.
Evidentment,
informar-nos bé
a l'hora de fer aquestes dietes,
de no fer escarafalls.
Molt bons consells.
Molt bé.
El divendres 17,
hi ha l'acte,
hi ha la jornada
de celebració
dels 30 anys
del CAS,
del Centre de Seguiment
de Drogodependències.
30 anys,
a Tarragona,
el CAS,
una jornada
molt important.
I el dia 18,
també hi ha
una altra caminada,
una caminada molt interessant,
perquè el que pretén
és
lligar
els barris de Llevant
amb els barris de Ponent.
Aquest és el tercer any
que es fa
i és una caminada
que va des dels barris
de Ponent
fins a la platja Llerga.
I tota la caminada
crec que són 22 quilòmetres,
però
es pot començar
de diferents punts.
De fet,
la caminada surt
de la Canonja
a les 8.30 del matí
i està previst
arribar a la platja Llerga
a les 14.45.
De tot això,
trobareu informació
detallada
a la web
de l'Ajuntament de Tarragona.
Sobretot la gent
que tingui interès
en participar
en aquesta activitat,
que intenta
reivindicar
camins
que encara no estan
senyalitzats
en tot el que és
la xarxa de camins
de Tarragona,
recuperar el camí vell
des de la Canonja
a Tarragona
i anar
augmentant
aquest patrimoni
de camins
i senders
de Tarragona.
Tenim diverses cites
per aquesta setmana,
diverses caminades.
I m'agradaria destacar
que el diumenge,
dia 19,
fem la segona trobada
dels Tarraconins
Saludables.
L'any passat va ser
la primera,
també dins del marc
del Més de la Salut,
va ser un èxit,
mos va animar
a continuar
i aquest any,
en col·laboració
amb el Club
dels Tarraconins
i amb Tarragona
2017,
organitzem la segona
trobada dels Tarraconins
Saludables,
que aquest any
anirà dedicada
als jocs de carrer
a la Mediterrània.
En col·laboració
amb la gent
del Tarragona
2017,
ells ja tenien
buscats
diferents jocs
en diferents països
dels que participaran
als jocs del Mediterrani
i els nens
el que faran
serà jugar,
a dependre
jocs de carrer.
Una miqueta aquí
la idea
és lluitar
contra les pantalles,
el gran repte
amb el tema
de l'educació.
Dels jocs avui dia,
d'aquests jocs
més sedentaris.
En contra del sedentarisme
amb els nens,
és a dir,
els nens
s'han de moure
i han de jugar.
Aquestes són
les principals activitats
d'aquesta setmana,
però tot i això
podeu continuar,
podeu trobar més informació
a tarragona.cat
i amb aquests tríptics
que ens han preparat.
Per cert,
que acabem de sentir
el so de finalització
d'aquesta prova
de sirenes
que puntualment
han donat
el so
que avisaria
del final
de confinament
en cas d'un incident.
A banda d'això,
Cinta,
avui havíem de parlar
d'altres temes,
a banda del tema
del mes de la salut.
De seguida
estarem en disposició
de parlar
amb el doctor
Comelles,
però per què
hem de contactar
amb ell,
Cinta?
Bé,
per moltes raons.
el doctor Comelles,
que és un referent
en el que és
l'antropologia mèdica,
director del MARC,
Medical Anthropological Center,
ara ho diré malament,
però bé,
és el 130
de recerca
en antropologia mèdica.
Sí, exacte,
diem així
que ens entendrem millor, eh?
Un referent,
no només
a la URB,
sinó que jo m'atreviria a dir
a nivell de tot
l'estat espanyol
i potser a nivell europeu,
són de la gent
més potent
en els temes
de recerca
en antropologia mèdica.
són un recurs
molt important,
nosaltres al programa
sempre ens agrada parlar
de recursos
que té la ciutat de Tarragona,
d'actius en salut,
i perquè
des del MARC
organitzen
una activitat
que podria haver entrat
perfectament
dins dels actes
d'abril més
de la salut
i de la qual
ens parlarà.
És la primera exposició
que organitzen
des del MARC,
una exposició
molt interessant
perquè parla
dels sabers
de les dones
del Montsià
en temes de salut
que és
una cosa a recuperar
tots aquests
sabers
sobre temes
de salut
que tenen
sobretot
les dones,
les que han estat
mares,
àvies,
la dona ja diem
que sempre és
la cuidadora universal
i potser
des de la medicina
més biomèdica
sovint
aquests sabers
i aquestes pràctiques
s'han ignorat
però que tenen
un valor fonamental.
Doctor Josep Maria Comelles,
molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
i benvingut
a l'Espai Tarragona
Saludable.
Ara ho comentava
la Cinta,
vostè és director
del MARC,
del Medical Anthropology
Research Center
de la Universitat
Rovira i Virgili
i organitzen
aquesta primera exposició
que parla
sobre els sabers
de les dones
del Montsià.
Com tan importants
són aquests sabers
i si està d'acord
amb el que deia
la Cinta
que sovint
s'han deixat
com de banda,
o s'han ignorat
una mica?
Bueno,
això té
en aquests moments
dues dimensions
diferents
o dos aspectes
diferents.
Un és que
d'alguna manera
l'exposició
reflecteix
un treball
de recerca
que es va fer
fa 4,
entre 4 i 6 anys
dintre d'un
projecte
de recerca
sobre recuperació
de sabers
populars,
el que se'n deia.
El que passa
és que aquesta
pròpia exposició
mostra com una part
d'aquests sabers
populars
han estat
recuperats
avui en dia,
en el sentit
que,
com vostè
bé sap,
hi ha una certa
desconfiança
respecte a determinats
excessos
en quant
a la prescripció
farmacèutica
i hi ha tota
una sèrie de gent
que ha decidit
avui en dia
retornar
a utilitzar
determinat tipus
de remeis,
que antigament
en dèiem
remeis casolans
o medicina domèstica,
en part perquè són
més baratos perquè ve cert
que les últimes
polítiques
del Ministeri
de la Conselleria
de retirar
de la llista
de medicaments
cofinanciats
una sèrie important
de medicaments,
sobretot simptomàtics,
ha provocat
un augment enorme
del seu preu
a la farmàcia
i alguns
d'aquests remeis
o alguns
d'aquests medicaments
poden ser perfectament
substituïts
per alguns
remeis
que aparentment
havien desaparegut.
és a dir que d'alguna manera
aquest tipus de recerques
ara se n'ha fet també
aquesta es va fer al Montseà
però se n'ha fet
un altre recentment
per part
de la Marissa Plaza
a les comarques
de Lleida
dona un resultat semblant
és a dir
d'una banda
és important
per recuperar
la memòria
i el coneixement
sobretot de les dones
sobre
quins eren aquests remeis
com es poden classificar
a quines espècies
vegetals
corresponen
però després
també ens trobem
la sorpresa
que una part
sí, són
remeis que aparentment
no es fan servir
però que
en algun moment
alguns d'ells
s'han recuperat
o s'han reinventat
i es recuperen
precisament
per qüestió
del context econòmic
no?
bueno
és que
per exemple
un producte
de farmàcia
cofinanciat
i bàsicament
simptomàtic
en el moment
que ha deixat
de ser cofinanciat
les empreses
algunes vegades
han duplicat
o triplicat
el preu
pensi
jo puc posar un exemple
vull dir
les gotes
per l'ull sec
que és un trastorn
que és molt freqüent
o una certa freqüència
entre la nostra població
fins fa un any
estaven subvencionats
o si estaven cofinançats
ara no ho estan
i el preu actual
doble
el preu que tenia
comprat en farmàcia
quan estava cofinanciat
és a dir
que és una de les paradoxes
que es provoca
davant d'aquesta situació
hi ha tota una sèrie
d'alternatives
que són absolutament
vàlides
perquè a més
no són
el cuento
de la Maria Salamiento
per entendre'n
sinó que són
remeis
que tenen
una base empírica
i important
que són
útils
i molt sovint
inclús més útils
inclús li diré
determinats equips mèdics
per exemple
els del PADES
els que s'ocupen
de cuidar els pal·liatius
normalment
en tenen
un bon coneixement
i els recomanen
sistemàticament
Sí, te pots intervenir
quan vulguis
t'escolta també
el doctor
el doctor Comelles
doctor
quan parlem
d'aquests sabers
de les dones
ens referim
a remeis
a plantes
a petits trucs
què inclou
aquest estudi
hi ha tres tipus
aquest estudi
en concret
el de l'exposició
es refereix
bàsicament
al que es coneix
com el patrimoni
etnobotànic
o etnofarmacològic
és a dir
són les plantes
medicinals
que s'utilitzen
en els territoris
tinguin en compte
que
els botànics
parlen
d'endemismes botànics
és a dir
que
la distribució
de plantes
no és la mateixa
d'autarreu
inclús a la pròpia
Catalunya
la Catalunya
seca
o la Catalunya
estepària
en relació
amb el Pirineu
les distribucions
de les plantes
poden ser diferents
els usos
moltes vegades
també són diferents
això
hi ha una extrema
varietat
que ja havia sigut
catalogada
als anys 30-40
per en Pius
Foniker
que és el pare fundador
de l'endobotànica
catalana moderna
però
clar
el que s'havia perdut
des d'aproximament
de després de la guerra
moltes vegades
era la memòria d'això
sobretot a partir del moment
amb què la Seguritat Social
introdueix
el sistema
del copago farmacèutic
i per tant
hi ha un procés
de medicalització
i de
medicamentització
que també es diu
una paraula horrorosa
però que a vegades es diu
que ha representat
que durant molts anys
durant diverses dècades
a les
farmacials domèstiques
es van substituir
els remeis
aquests
diríem
naturals
per
medicaments
adquirits
a la farmàcia
amb prescripció
o sense
a banda d'això
hi ha també
una part
de coneixement
que deriva
d'una altra tradició
que és una tradició
del que se'n deia
antigament
les pràctiques
higiènico-dietètiques
que són
encara que tinguin
aquest terme
una mica tècnic
provenen
moltes vegades
de la manera
com
els grups
la societat
havia incorporat
els principis
de la medicina
hipocràtica o galènica
després de molts segles
d'estar molt
implantada
aquí a Catalunya
pensi vostè
que la densitat
de metges
a Catalunya
de metges
de carrera
en el segle XVIII
era altíssima
i que en el segle XIX
ja hi havia
una proporció
d'un metge
perquè 1.500 habitants
en moltes comarques
rurals
del Principat
és a dir que
no només hi ha
el coneixement
empíric
sobre
plantes
i remeis
sinó també hi ha
un coneixement
diríem
obtingut
per diàleg
per experiència
compartida
amb discursos
mèdics
que eren
discursos mèdics
acadèmics
vull dir
el galanisme
o l'hipocratisme
i del fet
que fossin les dones
qui transmetien
o qui guardaven
o qui conservaven
aquests sabers
aquests remeis
també se'n parla
de l'exposició?
sí
perquè en aquest cas
en principi
l'exposició
va estar centrada
en dones
és una trentena
d'informants
que a més
hi ha un panell
molt bonic
a la començament
de l'exposició
on hi ha
les fotografies
de totes
però
tingui en compte
que en les zones
rurals de Catalunya
jo encara ho he vist
els avis
també
els homes
també eren capaços
de reconèixer
aquestes espècies
vegetals
i recollir-les
sí que és cert
que hi ha una
hegemonia
un pes
molt important
de les dones
en relació
als homes
però tampoc
es té que fer
com una cosa
excloent
el que passa
és que des del punt
de vista
de la cura domèstica
de les pràctiques
de cura domèstica
sí que hi ha
un predomini
de dones
una exposició
cinta
que veurem
al CRAI
del Campus Catalunya
també precisament
durant el mes
d'abril
sí
quines dates
si ens pot recordar
el dòxia
sí
en principi
l'exposició
estarà oberta
en teoria
fins al dia 31
aquí no
perdó
el dia 30
aquest és abril
a més
el dilluns que ve
tindrem una jornada
amb tres conferències
sobre pluralisme
assistencial
dilluns que ve
a la Rubia de Virgil
a la Sala de Juntes
una càrrec
del doctor Enrique Perdiguero
de la Universitat
Miguel Hernández
que parlarà
de pluralisme mèdic
a Espanya
un altre
del professor Eduardo Menéndez
que parlarà
del concepte
de pluralisme mèdic
i de la diversitat
i del paper
dels sabers populars
i una tercera
de la Cristina Larrea
que parlarà
també del pluralisme mèdic
a partir de la seva experiència
amb el treball
de Camp Amèrica Llatina
és a dir que
totes aquestes exposicions
van vestides
d'alguna manera
per una sèrie
de xerrades
amb una presentació
normalment
per la persona
que les ha
que l'ha preparat
que és el cas
de l'Àngels Barberà
però que
cada cop
que fem
una d'aquestes exposicions
sempre n'hi ha associada
amb algun tipus
de
xerrada
oberta
en principi
al públic
en principi
no hi ha
no hi ha obstacles
l'exposició
està oberta
al públic
de Tarragona
a les hores habituals
que està oberta
al campus
Catalunya
que és més o menys
des de les 8 del matí
fins a les 9 de la nit
i és d'accés lliure
és a dir que
les persones
que vulguin
acostar-s'hi
l'exposició
té un disseny gràfic
particularment
atractiu
és una exposició
que està pensada
per públic general
s'ha exhibit
en diversos llocs
i la nostra
intenció
és que
cada trimestre
del curs acadèmic
per dir-ho
d'alguna manera
en tinguem una
ja tenim previstes
una sèrie
per al curs que ve
la primera
de les quals
es farà
cap al
si estarà
al mes d'octubre
o novembre
i en principi
una de les
funcions
del MARC
del Medical
Anthropology
Resource Center
de la Rovira
és precisament
també una funció
de transferència
basada
precisament
en buscar
determinat
tipus
de materials
que puguin ser
que permetin
una accessibilitat
amb aquest tipus
de problemàtiques
al públic
a la ciutadania
de Tarragona
suposo
doctor
que per fer
aquesta exposició
aquest estudi
ha estat
evidentment
imprescindible
el contacte
amb persones
autòctones
i un estudi
sobre el terreny
Sí, sí, sí
sí, sí, sí
la persona
que ho ha fet
és d'emposta
aleshores
ella ha treballat
en l'entorn
del Montseat
el projecte
va estar financiat
per l'inventari
del patrimoni
etnològic
de Catalunya
que era
el finançador
de moltes
d'aquestes
d'aquestes
recerques
i és un tipus
de recerca
que
últimament
n'hi ha hagut
tres
d'una
que es va fer
a les comarques
a la zona
de Valldaro
a Girona
hi ha hagut
aquesta
la de
l'Àngels
i una tercera
que aquesta
no va ser financiada
per l'IPEC
però sí
per una altra
conducta
que ha sigut
aquesta
que els he dit
sobre la Noguera
però que en aquell lloc
és una recerca
que ara es publica
però que no té
però que no té
exposició
i a banda d'això
els companys
del Departament de Farmàcia
Galènica
de la Universitat
de Barcelona
porten treballant
amb aquest tema
ben bé 30 anys
és a dir
que tenim
en aquests moments
el patrimoni
etnobotànic
a Catalunya
el tenim
raonablement
ben estudiat
Molt bé
doncs tenim
aquesta exposició
cinta al CRAI
del Campus Catalunya
ho deies tu
que de fet
podria haver format
part d'aquestes activitats
del mes de la salut
el tema
de l'esplante
de l'etnobotànica
els remeis
i el salut
Sobretot
jo vull destacar
una paraula
que s'ha comentat
i que aquí
també hem parlat
moltes vegades
que és el tema
de la medicalització
de la vida quotidiana
de quina manera
amb els últims anys
això havia arribat
ja a uns nivells
insostenibles
com d'alguna manera
la crisi
ens ha fet tornar
els ulls
cap a tots aquests sabers
i aquest patrimoni
que d'alguna manera
s'havia abandonat
o s'havia desprestigiat
potser diria jo
i que no perdem
i que no perdem de vista
que sabem
que el primer nivell
d'atenció
és el que es presta
dins de la pròpia família
sovint també
com les dones
i que tot això
se li torni a donar
aquest valor
que sempre ha tingut
bueno
si ha sigut
per la crisi
doncs
bueno
però que
és un dels factors
sí, sí
un dels factors
serà interessant
visitar aquesta exposició
i veure
suposo que
com utilitzaven
algun
o com
algunes plantes
algunes herbes
podien ser
per exemple
beneficioses
per alguns
per alguns moments
o com aquests
petits trucs
doctor com ell
ens podrien
ens poden ajudar
com deia la Cinta
en una primera instància
i a més
penso que també és important
la persona
que la vagi visitar
i que no sigui
un acadèmic
perquè en principi
l'exposició
no està feta
específicament
per a acadèmics
és perquè
també tenim
un projecte
diríem
de llarg
i mig abast
sobre la recuperació
de la memòria
d'aquest tipus
de pràctiques
a les comarques
de Tarragona
que és un projecte
que estem ara
dissenyant
i que
implica
la participació
de les persones
que pensin
que tenen coneixement
sobre el tema
que saben coses
que tinguin ganes
de comunicar-nos-les
per la qual
d'aquí uns mesos
farem una crida
de cara
a través
de quin procediment
per
que totes aquestes persones
que tinguin coses
que explicar
ens les puguin explicar
i després
els puguem donar
la difusió
que correspon
era una continuació
també
de la recuperació
d'aquesta memòria
com dèiem
tan important
que en alguns
potser els darrers anys
havia quedat
una mica
abandonada
doctor Comelles
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vostè
gràcies
molt bon dia
Déu-n'hi-do
Cinta
doncs
tenim
una exposició
interessant
per anar a visitar
el carrer
del campus
Catalunya
sí
i bueno
amb tota aquesta
perspectiva
que ens comentava
el doctor Comelles
que ells faran
aquest intent
de cada trimestre
del curs escolar
fer una exposició
oberta
a tot el públic
i fer difusió
de tots aquests sabers
bueno
crec que és molt interessant
per a la gent
de Tarragona
saber que això
és un recurs més
un atractiu
per a la salut
de la ciutadania
un que s'hi suma
un altre que s'hi suma
els que ja tenim
Cinta Daufiu
ho deixem aquí
la setmana vinent
continuarem parlant
d'activitats
i d'actes
de l'abril
més de la salut
molt bé
i si no falla res
potser ens visiten
nens i tot
sí
molt bé
ho avancem així
i dilluns vinent
ho acabem d'explicar
Cinta
fins el proper dilluns
gràcies
fins el proper dilluns
que vagi bé