Fins demà!
I projectes, idees, dates i agendes.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
La Cristina Berber és responsable dels clubs de lectura,
entre altres coses, a la Biblioteca Pública,
que fa una miqueta de tot com tots.
Fem una punta així ràpid, si et sembla,
de les activitats d'agenda que tenim més immediates?
Doncs sí, perquè justament avui
hi ha moltes coses que no toquen bé més els clubs de lectura,
però que hi ha sempre públic que les està esperant.
Per exemple, tenim un taller
per a nens petits de 4 a 7 anys,
dos quarts de 6 de la tarda,
que es diu Cinc and Dance.
Aprèn l'anglès cantant i ballant.
A càrrec de la...
Bé, és una activitat que s'ofereix
dins de les activitats per aprenentatge de llengües,
però per nens més petits.
Sabeu que hem començat una línia
i aquest és un taller, doncs, de tipus lúdics, no?
Cantant anglès, és una manera d'aprendre anglès, no?
Sempre diuen que les lletres de les cançons
és una manera molt...
Sí, es queda ràpidament i llavors...
Es queda ràpidament, sí, sí.
Doncs aquesta seria una activitat per avui.
No és l'única, eh?
No és el públic familiar o infantil
l'únic que pot fer coses avui a la Biblio.
Avui es pot fer una activitat per a tota la família,
gratuïta, a les 6 de la tarda.
als Serveis Territorials de Corruptura,
al carrer Major,
projectem la pel·lícula Robin Hood, en català,
dirigida per Ridley Scott.
Això dins el programa de cinema en català,
que us presentem una pel·lícula al mes, gratuïta.
És a dir, que teniu cinema al mig de Tarragona
a les 6 de la tarda, gratuït.
Què més vols?
Molt bé.
Doncs sí, mira, m'agradaria, no ho sé,
llegir un Shakespeare, per exemple, que et sembla?
Doncs aquesta tarda, mira!
Tens sort.
Doncs tens sort, perquè la comèdia,
una de les comèdies més conegudes de Shakespeare,
molt soroll per no res,
es comenta aquesta tarda a la biblioteca,
dins del Club Llegir el Teatre,
i que inaugurem el programa de tardor nostre.
Aquesta comèdia, com saps,
està representant al Teatre Nacional de Catalunya
en aquests moments,
i el projecte del Club de Lectura de Llegir el Teatre
és aquest.
L'objectiu que es persegueix és oferir obres de teatre
que puguin ser llegides i que alhora es representin.
I en aquest cas, qui vulgui i pugui,
doncs pot anar al Teatre Nacional de Catalunya,
que estan representant aquesta obra.
Això sí, amb una versió molt sui generis, pel que es veu,
perquè és un Shakespeare amb música de Cole Porter,
o sigui, l'han convertit pràcticament en un musical.
És a dir, que és allò que Shakespeare es permet,
és un autor que permet moltes adaptacions.
Hi han fet tantes coses ja, no sé si les permet o no,
però se li fan.
I moltes lectures, sí.
I ja que estem parlant de programació teatral,
la següent obra que es llegirà dins els clubs de teatre,
em permeto recordar perquè així algú ja pot anar fent boca,
serà El Público de García Lorca,
que també després serà representada al TNC.
I s'inserirà com una activitat més
de les que aquesta tardor es faran aquí a Tarragona
dedicades als 80 anys de la visita de l'orca.
Per tant, qui vingui avui a la biblioteca
pot venir a comentar la comèdia de Shakespeare
i avui mateix ja podran endur-se en préstec els següents llibres.
Sabeu que la biblioteca és facilitadora de tot això.
De fet, anunciem bé amb una mica d'anticipació
el que són els clubs de lectura
perquè no és només que ens interessi la data
en què es troben els lectors,
sinó abans ja heu d'haver tingut temps
d'agafar el vostre llibre i llegir-lo
per després poder-lo comentar.
Per això avui portem moltes coses,
perquè venim a començaments de temporada
i diem tot el que farem,
però ara ja va anar caient la fruita madura,
doncs avui en recollim una,
avui recollim un Shakespeare
i oferim un Lorca
i altres coses que portem aquí.
Quins altres clubs tocarien ara?
Tons són aquests papers, però doncs que...
Però, per exemple,
a què n'estaríem el temps encara d'apuntar-nos?
Per a què veig que llegim el patrimoni,
que aquest mereix un esment especial?
Aquest s'ha de preparar,
perquè és un meló, diguem-ne això.
És una fruita que pesa.
Per tant, el producte que oferim
és la lectura d'un clàssic
que ens transporta a la Grècia clàssica.
M'estic referint a la lectura de l'Odissea d'Homer,
que és la que proposem.
I serà un plat fort dins d'aquesta tardor,
perquè llegim la versió de Joan Francesc Mira,
que encetarà aquest cicle el dia 10 de novembre,
a les 7 de la tarda,
on ens desplaçarem tots els inscrits,
que som moltíssims,
som vora 50 persones
que han vingut ja a recollir l'Odissea d'Homer.
És una cosa difícil de creure, no?
Doncs és així.
Val, a dir que l'adaptació, la traducció
i adaptació pel que fa al llenguatge
que esteu llegint és una versió
molt acurada, molt entenedora.
Molt posada al dia.
També desperta curiositat,
gent que s'havia llegit aquesta obra fa molts anys,
ara tenen l'oportunitat de rellegir-la
acompanyada d'una sèrie de conferències
que ja us vindran a presentar des del museu,
que són l'alma mater d'aquesta activitat.
De fet, el mateix traductor, Joan Francesc Mira,
serà qui inaugurarà, ara que ens referiem amb ell.
Inaugura ell el dia 10, sí.
Jo no vull avançar més programació,
però qui vulgui inscriure's en aquest cicle,
cal que vingui a la biblioteca a apuntar-se
i si ho desitja, com és el cas de la majoria,
doncs li podem prestar l'obra
perquè la pugui llegir tot aquest temps
i es pugui preparar pel dia del comentari,
que serà el 25 de novembre.
És a dir que encara tenim temps.
Ens hem referit ja a dos clubs de lectura,
al Llegim Patrimoni,
per cert que s'organitza de Junts amb l'AMNAT,
i a la club de lectura de Llegim Teatre.
Quins altres tenim en actiu així, encara que sigui ràpid?
Tenim en actiu i molt comentat a nivell de ciutat de Tarragona,
aquesta tardor, tenim els llibres premiats dos Pinissolers.
Sabeu que estem llegint
amb motiu del 25è aniversari dels Premis Pinissolers.
Ja hem llegit el darrer premiat, el Sense Fi,
i ara llegirem el llibre premiat l'any 2005,
que em sembla que és el que ha tingut més recorregut.
Es tracta de Terres de Lloguer, d'Antoni Pladevall.
Aquest llibre vindrà a l'autor,
a la biblioteca, el dimarts 3 de novembre,
en Antoni Pladevall vindrà a la biblioteca,
i el dia 9 de novembre es farà el comentari,
farem el comentari amb els lectors dels clubs de lectura
que se l'hagin llegit.
Per tant, Pinissoler present a la tardor
i també a la biblioteca.
A la tardor literària de Tarragona, vull dir,
i també a la biblioteca retornant,
fent una mica de retorn.
Aquest senyor va ser premiat l'any 2005,
però la biblioteca ara ha iniciat un nou cicle
per llegir les obres premiades a l'any
i alhora en recuperem una de les premiades antigament.
Molt bé.
Més clubs de lectura.
Que valgui la pena esmentar
perquè esteu allò en procés de venir a buscar el llibre.
Veniu a buscar el llibre.
Mira, un club de lectura que va acompanyat
d'un munt d'activitats més, no?
L'any Neus Català.
L'any Neus Català, sí.
L'any Neus Català l'estem celebrant.
Ahir va venir la Clara Ribes,
filla d'Anna Sogranyes,
que va ser una companya de partit de Neus Català
i és una persona que ens va oferir les vivències
de la seva mare.
Després, el dia 28 d'octubre,
hi haurà a la biblioteca la Carme Martí,
que és la persona que ha fet la biografia novel·lada
de Neus Català,
la dona lluitadora i resistent contra el franquisme
i que després també va estar treballant
amb la resistència francesa
per la qual cosa va ser empresonada
al camp de concentració de Ravensbrück.
Per això i per aquest motiu,
aquest any tenim, en aquests moments,
hem encetat també,
inaugurat, perdó,
l'exposició que tenim a la biblioteca
sobre les dones de Ravensbrück,
de la mà de la Mical,
de la Mical de Ravensbrück.
Això ho tindrem aquests dies fins al 6 de novembre.
El 28 d'octubre vindrà l'autora
de la biografia de Neus Català,
per cert, que encara és viva,
acaba de fer 100 anys,
és a dir, demostra que és una dona
que és una supervivent,
però a més a més una dona
que ha de ser forta físicament, fins i tot.
El 4 de novembre fem un comentari
amb el Club de Lectura Fàcil,
on llegirem el diari d'Anna Frank.
I després, altres activitats són
la trobada amb el Club de Lectura
que llegirem l'Home en busca de sentit,
de Víctor Frankel,
això el 6 de novembre.
El 7 de novembre hi haurà una ruta cultural
amb textos que es va a les Oblates de Tarragona.
Aquesta ruta cultural la condueix
Javier Tolossana i Josep Gironés
i Josep Gironés,
que és l'autor del llibre
Viure sense el meu fill.
Aquest llibre també,
com que la Biblioteca de Torreforta
també hi participa,
es presenta també el dia 28
a les 3 de la tarda
a la Biblioteca de Torreforta.
És a dir, que a nivell de ciutat,
de Tarragona,
hi haurà forces activitats,
unes es fan a la Biblioteca,
d'altres a la Biblioteca de Torreforta,
després hi ha l'exposició,
també a la Biblioteca,
ruta guiada,
i finalment als serveis territorials de cultura.
L'11 de novembre hi haurà la conferència
La repressió franquista a Tarragona
i la presó de les dones de les Oblates,
a càrrec també de Francesc Javier Tolossana
i Meritxell Ferrer.
És a dir,
que aprofitant que fa 100 anys
que es fa l'homenatge a Neus Català,
perquè potser és la figura més emblemàtica
de tota una sèrie de gent
que van ser supervivents
d'una gran tragèdia
i que ho han pogut plasmar.
O sigui, l'objectiu de la seva vida
després ha estat poder explicar-ho.
N'hi ha que això ho han pogut fer de paraula,
però en el cas de Neus Català,
a més a més,
doncs ella ha fet...
No només...
Ella ara...
La novel·la agrada
perquè enganxa
i té un públic gairebé segur, no?
Però abans que aquesta novel·la,
Neus Català,
ha fet llibres de...
Per exemple, té un llibre
de 50 testimonis de dones
empresonades als camps de concentració.
O sigui, que no és l'única obra.
Aquesta és una obra una mica...
també hi ha una mica de ficció.
Això per la commemoració
de l'any de Neus Català
i finalment, doncs recordar-vos
que també tenim en marxa el llibre...
Ai, perdó,
el cicle Llibres gairebé savis
en la seva segona edició
i ara el llibre que ens centrarà l'atenció
lligant-ho amb això
és el del Víctor Frankel.
Justament, el que acabem d'esmentar
és llegirà l'home
a la recerca de sentit.
Es pot contraposar
amb l'obra de Neus Català
doncs perquè el supervivent aquí
és un home,
és un psicòleg
i està bé veure la visió
d'un psicòleg
que fa una mica d'anàlisi
de tot això que va viure, no?
Això serà el dia 6 de novembre.
Déu-n'hi-do.
Hem parlat de clubs de lectura,
hem parlat específicament
d'aquest homenatge d'aquest any
dedicat a Neus Català
i ara parlem ja directament
amb el temps que ens queda
de les biblioteques,
que esteu d'aniversari.
Ah, sí?
Cent anys.
Cent anys del sistema
de lectura pública.
Què implica això?
Perquè la biblioteca
sembla de tota la vida.
Dius, clar, estem molt acostumats,
anem, ens presten un llibre.
Al darrere vol dir
que hi ha tota una xarxa,
uns professionals,
una destinació econòmica,
evidentment,
per comprar els exemplars
i una voluntat
que pugui llegir tothom.
Exacte.
Aquí està.
Biblioteques n'hi ha de fa molts anys
però les biblioteques
no sempre han sigut iguals.
I el tema del préstec
a les biblioteques
no sempre ha estat així.
Recordes,
si recordes les biblioteques
a l'antiguitat,
ni molt menys,
les biblioteques
tenien un paper
de conservació
i de custodiar
uns documents
molt inaccessibles
a la majoria de la població.
Per tant,
aquesta normalitat
ara
de les biblioteques
avui en dia
com a llocs,
a més a més de trobar,
d'on ens anem a informar
i podem prestar
molts materials
és fruit d'una evolució.
Però que aquest sistema
de lectura pública
que s'emmiralla
també
amb altres sistemes
més avançats
i més evolucionats,
això a Catalunya
fa 100 anys
que es va establir
amb...
es van posar
les bases
d'aquest sistema
amb la Mancomunitat
de Catalunya
que fa 100 anys.
Per tant...
Quina va ser la primera?
Sabem?
La primera biblioteca
del sistema
de lectura públic
de Catalunya
creades
per la Mancomunitat
va ser la de Valls.
Ah, mira.
Sí, sí.
Curiós.
Doncs,
una colla
de bibliotecaris
que en el temps lliure
diguem-ne,
ens han posat d'acord
per fer una activitat
que no fos tan
potser institucional,
sinó que fos
aquesta...
un repàs
del passat,
present i futur
de les nostres biblioteques
que es reculli
precisament
aquesta evolució
basant-nos
en textos literaris.
Que parlen de biblioteques.
És a dir,
que sumem
la nostra feina
amb aquesta
posada en escena,
també hi haurà
algun tall
de pel·lícula
per il·lustrar
i alguna peça musical.
Ai, nena,
però això és un cabaret.
I serà una mica
de performance.
Sí, sí,
bé,
doncs algun vol
on s'ha sortit ja,
o sigui que...
A veure,
això és,
diguem-ho clar,
diguem-ho clar,
això és la Cristina,
l'Esteva,
la Núria...
L'Anna Marino
de Torredembarra,
la Maria Gual,
la Josepa Figueres...
Bibliotecàries
que esteu una mica locos,
eh?
I que heu dit,
va, anem a liar-la,
anem a fer la celebració
perquè això és nostre,
són cent anys de nosaltres,
no?,
de lo que nosaltres creiem.
I a més a més
ho fem per les dates
que voregen
el Dia Mundial
de les Biblioteques,
que és el dia 24.
Per tant, farem una...
L'estrena serà
el dia 22
a dos quarts de set
de la tarda.
Dijous,
aquest dijous.
Aquest dijous.
A dos quarts de set?
A la Biblioteca Pública
de Tarragona.
En quin lloc?
A dalt,
la secció local.
No sé per què pregunto,
sempre es fa tot allà.
Bé,
és que potser no és
una activitat pensada,
és per a tots els públics,
però no és una activitat infantil,
diguem-ne,
llavors,
si anàvem a la sala infantil
hauria semblat...
Sí.
L'activitat es titula
Les biblioteques
Quin Invent
i és un repàs
a la història
de les biblioteques,
una mica sui generis,
evidentment,
i gens acadèmica,
i a més a més
amb una mica
de performance.
I bé,
jo espero que us agradi,
nosaltres hi hem posat
moltes ganes
i veurem què en surt.
I després,
el dia 23,
ho anem a fer
a Torre d'Embarra.
Molt bé.
Perquè també hi ha un grup
de Torre d'Embarra
que també s'hi ha fallit.
i la gràcia és que
heu agafat i enganxat
això,
textos que parlen
de biblioteques
i que una mica
presenten això
que deies tu,
el passat,
el present
i el que pot ser
el futur.
El que pot ser el futur
que no el podem adivinar
però el que s'apunta,
diem-ne.
Ah,
molt bé.
I tot això barrejat
a més amb música
i amb projecció cinematogràfica.
Exacte.
La cosa promet.
A veure,
dijous, eh?
Dijous 22,
a les...
Dijous 22
i esteu convidats
a dos quartes set
de la tarda.
Molt bé.
És una activitat
oberta a tothom,
gratuïta,
i acabarem amb un brindis
com no pot ser
d'altra manera,
no?
Un brindis
per cent anys
més de biblioteques.
Molt bé.
Ja està.
Ens queda alguna cosa
per explicar?
Cristina.
Segur,
però tampoc no cal cansar-nos,
no?
No,
més o menys ja
hem dit el que havíem de dir avui.
Sí.
Bé,
tenim un taller,
no?
Fa l'efecte
per nens una miqueta més...
El dijous a la tarda,
també.
Ah, sí,
clar,
aquesta setmana també.
Sí, sí.
El dijous a la tarda,
a dos quartes sis,
hi ha un laboratori tranquil
de lletres i matges.
Sabeu que això són activitats
adreçades a famílies
amb infants
a partir de cinc anys
i cal fer una reserva prèvia.
Doncs bé,
jo diria que amb tot això
teniu Sina,
teniu Shakespeare,
teniu Lorca.
Ja tenim material.
Per passar com a mínim la setmana.
Neus Català
i l'Odissea,
perquè val de rematar.
Cristina,
moltíssimes gràcies
i com a mínim ens veiem dijous,
recordeu en aquesta celebració,
aquesta performance especial.
Les biblioteques,
quin invent.
Gràcies.
A dos quartes set de la tarda.
Gràcies, Cristina.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.