Tartúlia, compartim amb el regidor, en nom del grup municipal del Partit Popular, Jordi Roca.
Jordi, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Amb el democràstic Juret Maria Prats, en nom de Comerciació Unió.
Juret Maria, què tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
També s'acompanya el república Jordi Fortuny, en nom d'Esquerra Republicana.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Sònia Horts, en nom del grup municipal de Ciutadans.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I en nom de l'equip de governa de Santos, en nom de l'equip de governa del PSC,
tindrem el caldo, com saben, de serveis a la persona.
Anna Santos, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui tertúlia 5, per tant, ja penso que ens faltarà temps.
Haurem de fer una prorrogó al final o allargar-ho,
perquè quan som de 5, generalment, sempre s'estira més la tertúlia d'actualitat.
Avui que estem en aquesta jornada, en aquest dimarts,
mirant amb la mirada fixada al Parlament, amb tot el que està passant,
amb aquest ja primer pas cap al procés d'independència
i també veient què és el que passarà amb la investidura d'Artur Mas.
Començo per Jordi Roca, com ho estan veient des d'aquí.
Vostè, més a més, que ha sigut diputat al Parlament,
i també, naturalment, amb l'ofensiva per part del president Mariano Rajoy,
que ja ha dit que tots els instruments,
tant a nivell polític com legals, tiren endavant.
Bé, ofensiva o defensiva, segons com es vegi.
Jo vull recordar que en aquest procés hi ha una data que és important,
perquè sobretot és la més democràtica de totes,
que és el 8 d'abril de 2014.
El Parlament de Catalunya, dintre d'aquest procés,
decideix, es va votar i es va aprovar,
decideix anar al Congrés dels Diputats,
a la seu de la Sobirania Nacional,
a demanar les competències per fer un referèndum,
per alterar la Constitució, per canviar la Constitució,
per tal de permetre una consulta sobre la independència de Catalunya.
Això, democràticament, el Congrés dels Diputats,
els diputats electes, els que va votar el poble,
tots els espanyols majors d'edat que van voler anar a votar,
van votar per 300 diputats a 50,
que no.
que si s'ha de fer una reforma constitucional
per canviar la geografia del Regne d'Espanya,
s'ha de consultar a tots els espanyols.
A partir d'aquí, tot el que ha passat del procés
ha sigut antidemocràtic.
Va en contra de la decisió majoritària de 20 milions d'espanyols,
davant de 3 i pico,
molt respectables,
però que són menys que els 20 que van dir que no,
que aquella competència és de tots els espanyols,
i que si hem de votar alguna cosa,
ho hem de votar tots els espanyols,
perquè afecta a tots.
Tota la resta que ha passat és antidemocràtic.
Evidentment, segons quines coses poden ser,
doncs encara que siguin antidemocràtiques,
i poc estètiques i poc ètiques,
poden estar dintre de la legalitat.
I algunes poden no estar dintre de la legalitat.
En aquest cas, per exemple, el senyor Artur Mas,
president en funcions de la Generalitat de Catalunya,
ha posat les urnes,
en llenguatge nacionalista,
ha posat les urnes tres vegades.
Dues d'elles de manera legal,
perquè a Catalunya l'únic català que pot posar les urnes
és Artur Mas,
i una de manera il·legal,
per la qual estem...
No, perdoneu,
no de manera presumptament il·legal,
per la qual està imputat,
i es veurà a judici si es va fer de manera il·legal o no.
El que va passar ahir
va en contra d'allò que democràticament,
de manera alegre i festiva,
i amb una revolució de somriures,
20 milions d'espanyols van dir que no,
que si havíem de decidir alguna cosa,
havíem de decidir tots.
Tot el que va passar ahir,
tota la performance,
que després ja podríem entrar,
si el senyor Mas i la CUP són aigua i oli,
si és normal el que va passar,
si totes les coses que es diuen
són normals en un context internacional.
Però tot el que està passant
des de fa un any escaig
és antidemocràtic.
I ahir va ser,
ja l'exemple va ser
el sumum de l'antidemocràcia.
Ja entrem a matèria,
ja tindrem temps d'ampliar informació.
Per cert,
la CUP proposa Raúl Romeva
com a candidat de consens,
és una última hora d'aquest matí.
He vist cares per aquí,
per sector d'Esquerra Republicana
i democràcia.
No sé si volen replicar directament
o alguna cosa,
després ja entrem a matèria,
però vaja.
El primer que volia dir
és que jo vinc amb la presentació
del grup municipal
Esquerra Republicana,
a més,
Moviment Democrata Català.
I llavors,
jo em pensava que veníem a parlar de Tarragona,
però bueno,
parlarem del que vulgueu.
No sé si em toca a mi,
perquè em sembla que tenia que...
Per ordre,
que li tocaria...
Parli, parli,
noia,
tindrem pres a parlar tot,
no pateixi.
No ho veiem,
jo ho veig.
Mireu,
és que, clar,
quan jo sento això,
que les accions
que fan un...
Diguéssim,
persones que han estat escollides
per una gruix important de...
Perdó,
gairebé dos milions de persones
fan accions antidemocràtiques,
m'ho poso una mica,
doncs,
vermell,
no?
Perquè, clar,
vull dir,
són persones que han estat escollides,
són persones que formen part d'un Parlament
que...
Un Parlament fet
amb les lleis,
és a dir,
en base,
amb una Constitució,
i ara aquestes persones
agafen
i, doncs,
en funció d'un programa electoral
i en funció
d'un mandat,
diguéssim,
que ha sorgit
de les eleccions,
fan una proposta,
fan la proposta
de desconnexió
del país.
Per què?
Doncs perquè hi ha un 48%,
hi ha un 47%,
i hi ha una majoria,
una majoria legítima,
una majoria
escollida
pel poble de Catalunya,
que està dient això.
A partir d'aquí,
doncs,
bé,
ho hem de posar damunt de la taula,
hem d'intentar
que en aquests moments
hi hagi el màxim diàleg possible,
hem d'acabar ens entenent,
tothom,
i a partir d'aquí,
a veure com acaba la història.
Aquí,
el que és antidemocràtic,
en tot cas,
és tancar-se en banda.
tancar-se en banda
i no dialogar.
És a dir,
tancar-se
simplement
en constitucional,
simplement,
doncs,
anant a fer,
a muntar recursos,
que surtin ja,
que tinguin ja
les motos preparades
els motoristes
des de la porta del sol
per anar a portar
els requeriments,
diguéssim,
als diputats de Catalunya,
a la presidenta
del Parlament.
Això
no és propi
d'un estat democràtic
ni de conviccions democràtiques.
Això és propi,
diguéssim,
d'altres èpoques.
I la veritat,
m'ha sorprès
que d'alguna forma
encara estiguéssim,
encara tinguéssim
que parlar
de formes
i de postures democràtiques.
Sí,
majorment hi ha prou
després a Sònia Horts
i anirem fent.
Bon dia.
Primer,
voldria
deixar una cosa clara
i que parlem de Tarragona
i el Jordi
abans ho ha dit,
jo venia a parlar
de Tarragona
que he dit mi libro,
però també hem de parlar
del país
perquè Tarragona
fa part del país,
no?
En el cas de Tarragona
avui és un dia important.
És un dia important
per Catalunya
perquè es debata
el tema de l'investidura,
però per Tarragona
avui es dona uns diplomes
del mèrit cívic,
que és una expressió
de la societat civil
tarragonina.
Cinc entitats
de la ciutat
que treballen
des del silenci,
a contracorrent
moltes vegades,
fent el que poden,
és meritori.
És meritori
que la ciutat
els hi doni
aquests diplomes.
Jo crec que
en una tertúlia
de debat polític
això s'ha de reconèixer
perquè és l'expressió
no només
de la voluntat del poble,
sinó l'expressió
d'una societat civil
que treballa,
que treballa bé,
que treballa callada
i que treballa per Tarragona.
Anant al tema
que ens ocupa,
que és un tema
evidentment calent,
celebro que el senyor
Fortuny
parli de diàleg,
que és el que sempre
hem defensat
des d'Unió
i no estic pas d'acord
amb el que diu
el senyor Roca
que és antidemocràtic.
El Parlament de Catalunya
s'ha constituït
democràticament.
Sònia Ors
i després anem a
Anna Santos.
Sí,
buenos días.
Hablamos de democracia,
yo creo que
si fuera democracia
por votos
sabemos quién ganó
en las elecciones
autonómicas.
Si hacemos un poquito
de vista atrás
porque ayer
escuchando
a los diputados
en el Parlamento
me parece
si no quiero recordar
hace doscientos años
me parece
que se hizo
la primera constitución
en Cádiz
y si no recuerdo mal
fue un catalán.
un catalán
sí,
también.
Era para,
bueno,
se constituyó
para ciudadanos libres,
iguales
y a los que gobernaba
a los que tenían
que cumplir la ley
no al contrario.
Después,
bueno,
después de dictaduras
y guerras
y todos sabemos
lo que ocurrió
se hizo una nueva constitución
en el 78
que bueno,
tampoco hace falta
que haga un repaso
a la historia
pero todo esto
fue los derechos
de las personas
y no de los territorios.
Entonces,
lo que nos encontramos
ahora mismo
es que hay un grupo
de personas
que quieren
tomar la ley
en su mano
sin escuchar
al pueblo catalán
porque entonces
ahora si se llega
a una independencia
a toda la población
que ha votado
que no quiere
la independencia
¿qué hacemos?
Habrá que,
no sé,
un respeto,
unos derechos,
¿no?
También
todos los votantes.
Me hizo también,
ayer hice una mención
justamente ayer
fue cuando hace ya
en el 89
se hizo la caída
del muro de Berlín
entonces
afiaba a los soberanistas
y al contrario
ahora hoy en día
después de
veintipico años,
treinta años
queremos hacer
otro muro,
¿vale?
Yo pienso que España
pues no se tiene
que romper
sino que se tiene
que reformar,
eso sí que estoy de acuerdo,
y arreglar,
¿no?
Entonces
lo único que pudimos
escuchar ayer
fue a un presidente
de que no hablo
en ningún momento
de corrupción
que yo pienso
que es el tema
que Cataluña
ahora mismo
se tendría que hablar
y hizo un discurso
victimista,
se escuchó
a un presidente
también fracasado
y resignado
que él mismo
no se ve como presidente
y que muchos
de sus mismos consellers
ni lo apoyaron
que yo pienso
que eso es un...
Yo si fuera presidente
y muchos de mis consellers
no me apoyaran
pienso que sería...
me daría que pensar,
¿vale?
y diciendo siempre
que la culpa
es de los otros,
que no es responsable
de nada
y bueno,
ahí lo dejo,
es una declaración,
pensamos que es una declaración,
si me dejáis nombrar
a nuestra presidenta,
a Inés Arrimadas,
fue una declaración,
es un desprecio
a la sangre,
sudor y lágrimas
y que nos ha costado
mucho a los catalanes
conseguir la democracia.
Ana Santós.
Hola, bon dia.
A veure,
els dos temes
em semblen molt importants,
José María,
parlar també
del lliurament
dels diplomats
als mèrit cívic
a Tarragona
és molt important
i me n'alegro
que facis l'esmena d'això.
I també me n'alegro
molt que el Jordi Fortuny
parli de diàleg
perquè amb la resolució
que es va aprovar ahir
per parlar de diàleg
o de converses
t'has d'anar
al darrer punt,
o sigui,
fins que donen
per suposat
una sèrie d'actuacions
que deixarien
a les institucions catalanes
fora de la legalitat,
a mi això
em fa molta por
jo crec que
la majoria
de ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
si haguessin de
votar
si volen estar
fora de les institucions
de la manera
que fa
esmena
aquesta resolució
individualment
votarien que no.
La soberania
és de les persones,
per damunt de tot
és de les persones
individualment
i tirar endavant
una resolució
abans que se sàpiga
quin govern tindrem,
un govern que no té consens,
un govern que fins i tot
necessita
haver de pactar
i fer-li l'ullet
a forces
que fa no res
ni se les hauria mirat
perquè estan
amb les antípodes
del que és el seu pensament
i la seva forma
de ser.
Penso que
farà mal
Tarragona,
a Catalunya
farà mal
a la resta d'Espanya.
Estem entrant
en una debacle
que a mi
em fa...
Jo no vaig poder
sentir el debat
en directe,
el vaig tindre
que seguir
ahir a la nit
pels mitjans
de comunicació
i vaig tindre
una sensació
com de vergonya
perquè
el Parlament
de la meva terra,
de Catalunya,
no m'agrada que sigui
i que doni
la imatge
que estava donant
ahir
una imatge
de ruptura,
una imatge
fins i tot
de desacord
dintre del que
se suposa
que estan
d'acord
en coses.
Llavors,
jo
em remeteixo
també
a les declaracions
que va fer
el president
del PSC
dient que
és perillós,
molt perillós
sortir
de la legalitat
vigent
que és el que
pretén
aquesta resolució
si s'arriba
a posar en marxa
evidentment.
Estor de rèplica
és qui vulgui
parlar,
Jordi Fortuny
i després
Joramania Prats.
Sí,
és que es parla
del mur de Berlín,
s'ha fet
menció
també
a la Pepa.
Mireu,
el mur de Berlín
va caure
saltant-se
una legalitat,
una legalitat
que en tot cas
era una legalitat
injusta
o una legalitat
que separava
pobles.
Per tant,
com a exemple,
diguéssim,
no és
gaire bo.
El que volem fer
no és aixecar mur
sinó fer un país
millor.
És un país
emancipat,
un país
d'alguna forma
lliure,
un país
que no es tingui
que dependre
per fer
una infraestructura
de les decisions
d'un Consell
de Ministres
a més de 600 quilòmetres.
Un país
en què,
diguéssim,
emancipat
amb tots els,
amb tota la seva identitat,
amb tota la seva
forma de ser
i sobretot
amb tota la seva
economia
gestionada
des de,
des de,
des d'aquí,
des del que convé
i des de la visió
que,
que es té
per la proximitat.
No,
el que no es vol
és,
mireu,
no és una,
aquestes propostes
i el que s'està fent
no és una,
una acció nacionalista.
No són estrictament
nacionalistes
els que estan tirant
endavant tot això.
S'equivoqueu.
És a dir,
el nacionalisme és,
aquí només hi ha
un nacionalisme clar
i a més a més
excloient,
en aquest cas,
que és l'espanyolisme,
que és el nacionalisme espanyol.
Aquí hi ha
un convenciment,
hi ha molta gent
que ha arribat
a la independència
per convicció,
per convicció econòmica,
per convicció
de tenir clar
que des d'aquí
es pot arribar
a fer un país millor
si el decidim
i si el treballem
nosaltres.
Evidentment,
com que no has pogut
fer diàleg,
com que s'ha intentat
tot fent el diàleg,
arriba un moment
en què per poder avançar,
per poder avançar,
evidentment,
s'han de saltar
en un moment donat
i legalitats
o s'han de fer
o s'han de cometre
i legalitats.
Quines i legalitats?
A veure,
legalitats,
aquí ja comencem
a tindre una discussió
bàsica,
on rau la sobirania?
Clar,
segons el PP,
segons ciutadans,
rau en tot el conjunt
de l'estat espanyol,
en tots els espanyols,
segons el que
nosaltres entenem
i segons el que entén,
diguéssim,
i el que sentem
com a nació
i com a poble
rau,
diguéssim,
en el que és
el conjunt
de la nació catalana.
Bé,
al final,
al final
se tractarà
d'un problema
de reconeixement.
No volem
aixecar murs,
tot el contrari,
els volem fer caure
i precisament
per fer-los caure
hem de tirar endavant
aquest procés.
Jo no m'he d'aparats
i Jordi Roca
i després n'hi.
Seré breu
perquè si no
el temps hauràs
d'allargar
fins a l'hora de dinar.
Jo tornant a mi
libro,
em perdonareu.
En el cas
del debat
de la investidura
i del procés
de desconexió,
que ara
abans hem de dir
independència,
s'han de dir
desconexió,
anem buscant
paraules també.
A mi el que em preocupa
és el diàleg
i les institucions.
I m'explico
molt breument.
Necessitem diàleg
per tirar endavant
les institucions.
I al capdavall
les institucions
són les que administren
el bé dels ciutadans.
I els ciutadans
necessiten que els seus béns
estiguin administrats
de la millor manera possible.
A Tarragona,
que és mi libro,
ens ocupa
en aquest moment
un debat de pressupostos
que s'ha de tancar,
ens ocupa
una majoria
que ha de governar
la ciutat,
ens ocupa
una ciutat
que ha de funcionar
per bé
dels ciutadans
de Tarragona
i això és molt
i molt
i molt important.
És el problema
que les persones
que sèiem en aquesta taula
en aquests moments tenim.
Que evidentment
això va lligat
a un projecte de país,
a un projecte d'Europa
i a un projecte
d'ordre mundial.
Però en aquest moment
nosaltres som aquí
perquè
haurem de discutir
uns pressupostos
tard o d'hora,
la ciutat
haurà de tirar endavant
aquests pressupostos
i aquests pressupostos
només es poden tirar endavant
que és el govern
de la ciutat
a través de propostes
que entre tots
des de la generositat
i des de la renúncia
podem anar fent.
El que més
és fer bullir l'olla,
parlar d'entalequies
i de fugir
dels problemes reals
que és el que els ciutadans
ens reclamen
que solucionem.
Que el futur de Catalunya
és molt i molt important,
és indiscutible.
Que el futur de Catalunya
l'hem de decidir
els catalans,
això és més que indiscutible.
Que hi ha una societat civil
que ens diu
cap on hem d'anar
i que ens pressiona.
Hi ha unes urnes
que marquen el camí.
Però sobretot
hi ha uns ciutadans
que ens exigeixen
als polítics
que prenguem decisions,
que la ciutat
no estigui paralitzada
i que per bé de la ciutat
ens asseiem
amb una taula.
Perquè hem de fer govern.
I el govern
no el farem
des de la tàctica política
i des d'anar mirant
cadascú
quin pas fem
per no equivocar-nos
i per poder esgarrapar
quatre vots.
Això al cap de vall
el que fa
és qüestionar
la nostra tasca
com a polítics
i qüestionar
la nostra tasca
com a defensors
del B.C.U.
Jordi Roca.
Bé,
Tarradellas
quan
quan s'enfrontava
a Jordi Pujol
va dir que
el principal problema
del pujolisme
és que
es pensaven
que ells
eren formidables
i que a Madrid
sempre s'equivocava.
Aquest supremacisme
del pujolisme
que hem vist avui
també,
perquè és allò
de si em voteu
a mi tot us anirà millor
perquè els altres
són uns incompetents
i jo soc molt
jo soc molt
formidable
només cal veure
com està la Generalitat
per veure
què ve que governa
el pujolisme
perquè
la comunitat autònoma
més endeutada
la que menys destina
sanitat
la que menys
paga les farmàcies
amb més fracàs escolar
que la mitjana espanyola
la que més
ha destruït
l'ocupació
d'Espanya
no vull parlar
de corrupció
ni de temes
que afecten a tots
però és que aquí
no és que estiguem
millor que fora
però és que
ningú compra aquesta moto
a Catalunya sí
a Catalunya molta gent
s'ha cregut
la moto aquesta
que tindríem
un país de meravella
i que els espanyols
són éssers inferiors
que són analfabets
que són inculs
i veiem les campanyes
pagades amb diner públic
que són úniques a Europa
que quan li explico
a la gent de fora
jo que estava
a la comissió d'exteriors
he pogut parlar
amb molta gent de fora
s'esgarrifen
fins i tot
els has d'enviar reculls
perquè és que no et creuen
que a Catalunya
passi el que està passant
ni França
ni Itàlia
ni Holanda
ni Alemanya
ni el Regne Unit
ni Estats Units
no hi ha ningú
que recolzi
aquest procés
però si estan barallats
amb la UEFA
i tot
és que es barallen
amb tothom
és que s'han barallat
amb Unió
estan barallats
amb la CUP
perquè ja no sé què
ja no et dic
amb la resta de forces polítiques
normals d'Espanya
no es parlen bé
no es porten bé
amb el nacionalisme basc
només es porten bé
amb la Lega Norte
amb els xiflats aquells
de la pedània
és que ha parlat molt de diàleg
però saben que ha aconseguit
aquest procés
i ja acabo
ha aconseguit
que les famílies
i els amics
no parlin de política
a Catalunya
a mi molta gent
em diu
mira
jo penso així
alguns pensen
amb jo
altres pensen diferent
però és que no vull treure
el tema amb família
ni amb amics
perquè sempre
acabem barallats
això és l'únic
que ha aconseguit
el procés
parlant de diàleg
i avancem una miqueta
perquè
és que es repeteixen
moltes coses
a vegades
jo l'únic que vull
i seré molt breu
amb això
però no crec
que el problema
senyor Fortuny
estigui
que el govern de l'Estat
el Consell de Ministres
estigui a 500
o a 600 quilòmetres
de Tarragona
està a 500
de Barcelona
una miqueta més
perquè per la mateixa
regla de 3
potser a Tarragona
ens hauríem de queixar
que tenim
un govern
a Barcelona
que la veritat
està moltes vegades
molt més lluny
que altres governs
i també hem de pensar
que el govern
de la Unió Europea
encara està més lluny
que el govern de Madrid
i intenta fer
la seva funció
perquè si ens hi posem així
llavors ens hauríem
de fer la República
Independiente
també de Tarragona
amb el govern
aquí molt a propet
no és aquesta
la causa
que estigui
els quilòmetres
als que està
el Consell de Ministres
sinó
que funcionin
i que funcionin
bé les coses
jo penso que
moltes coses
se solucionaran
si a Madrid
també hi ha
un canvi
de govern
i això
jo penso que
serà
la panacea
per moltes cosetes
però
des de fa
molts anys
des que governa
el senyor
Artur Mas
jo penso que
Catalunya
no ha tingut govern
ha sigut un desgovern
i no està
a 500 quilòmetres
està a Barcelona
i està
amb una mitjana
de màxim
200 quilòmetres
de qualsevol altre punt
de Catalunya
breu-me'nsònia
i tanquem aquest tema
si no sortirem
és molt ràpida
d'aquí-me'nsònia
el senyor
d'aquí-me'nsònia
que no queremos
levantar muros
i doncs
per què
volem separar
la Catalunya
de España
i salir
de la Unió Europea
és una
congruència
que no he arribat
a entendre
el que sí que
me ha llamado
molt la atenció
i el negatiu
que no
que para
me parece que ha dicho
que para
cualquier ilegalitat
o sea
aunque sea ilegal
vale
depende del fin
no pasa nada
hacer esta ilegalitat
és algo que no
dentro de la democràcia
y si esto
no lleváramos a cabo
todos los españoles
o sea
depende de en qué caso
vamos a hacer una ilegalidad
que no ocurre nada
por eso
lo que ocurre
es que
la Guardia Civil
entra
en muchas sedes
por tema de corrupción
supongo que
ese es el lema
o sea
para algunos casos
no pasa nada
que se haga una ilegalidad
no lo entiendo
si no parli
parli
parli
parli
parli
parli
i després
Jordi
el tema
de la corrupció
escudeu-me
és un tema
que és inherent
a la condició humana
no
estem jugant
amb els diners
de tots
no
evidentment
però
des de la Grécia
clàssica
que quan parlem
d'història
que l'únic que pot
parlar d'història
que sóc jo
que sóc historiador
des de l'època
clàssica
hi ha corrupció
i el Pericles
i el Fidias
i els escultors
no, no, no
perdonim
la correcció
forma part
de la condició humana
no barregem
les coses
amb el govern
de Catalunya
amb el govern
d'Espanya
o amb el senyor
Sarkozy
en el seu moment
que està de França
és la condició humana
la que és corrupta
que hem de mirar
és educar persones
que aquí discrepo
del que deia
el Jordi Roca
que el que fracassa
escolar a Catalunya
no és el més alt d'Espanya
gràcies a Déu
Catalunya té una bona escola
i una molt bona educació
i l'índex
de resultats
dels estudiants catalans
són millors
que els altres altes d'Espanya
no comparem amb això
per tant
és que els nostres estudiants
surten ben preparats
Jordi Fortuny
Jordi Fortuny
i anem de la Catalunya
¿sabes lo que penso?
que si en el Parlament
se hubieran tocado
los temas
realmente
que estás tocando
de enseñamiento
de sanidad
de enseñanza
de todos estos temas
importantes realmente
para los catalanes
y no pasar la cortina
de humo que se está pasando
de la corrupción
y de la independencia
¿vale?
hubiéramos llegado
a un buen fin
Jordi Fortuny
a veure
és que a vegades
es repeteixen les coses
passa allò
que repeteixes
una mentira
mil vegades
i llavors resulta
que es converteix
en veritat
mira celebro
que el senyor Prats
hagi fet menció
a una cosa
que m'ha volgut sentir
i llàstima
que ha marxat
ja el senyor Jordi Roca
en el sentit
que el fracàs escolar
a Catalunya
és superior
a la resta d'Espanya
si més no
està a la mitjana
en tot cas
a la mitjana
de l'estat espanyol
i això
és un tema
és un tema sensible
a més a més
és un tema sensible
i és un tema
en el qual
no podem
no podem
no podem
bedar
com
com en altres coses
tenim una sanitat
envejable
en aquest país
per tant
és a dir
evidentment
han tingut retallades
evidentment
han tingut situacions
diguéssim
que han entrat
en alguna precarietat
però
no podem dir
que
sigui
una mala sanitat
per tant
a veure
tenim
tenim
bueno
és que és infinit
els temes
que s'han anat produint
i que s'han anat dient
però
escolteu
tenim un corredor
del Mediterrani
per completar
tenim un ample europeu
que ens arriba
aquí
al Camp de Tarragona
però que enllaçarà
amb una línia
d'ample i bèric
i hem de fer
un interconnector
aquí
tenim una
una
una
una BASF
que està
intentant portar
fer una
una estació
intermodal
per poder portar
les seves mercaderies
al resta d'Europa
tenim
tenim
no no sí
sí
però
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
tot això depèn
tot això depèn
tot això depèn
de Madrid
d'aquests 600 kilòmetres
que abans dèiem
tot això depèn
tot això depèn
de 600 kilòmetres
600 kilòmetres
mentals
mentals
que són 600 kilòmetres
mentals
no són 600 kilòmetres
de distància
o 600 kilòmetres
de
de temps
si tot això
són pas 600 kilòmetres
són 600 kilòmetres
mentals
d'una espanya
jacobina
d'una manera
d'entendre el país
i de no
i de perjudicar-se
ells mateixos
és a dir
mirin
sap que em sap greu
de
tenir que
de marxar
del país
és que
hi ha
molta gent
a l'estat espanyol
que d'alguna forma
ens han dit
i ens diuen
i em diuen
diuen
sobretot no marxeu
diu
perquè ens deixareu sols
davant d'un estat
que funciona
en contra
dels seus
en contra
sí, sí
doncs
més d'un
que en contra
dels mateixos ciutadans
això és inconcebible
mirin
si tinguéssim
un corredor
del Mediterrani
com Déu mana
els pebrots
que es fan
a Almeria
podrien sortir
i col·locar-se
a Europa
en un
en un dia
però ara no estem fent
un programa
no, no, sí
el passarem
a Catalunya
estem parlant
d'un tema
però és que tot això
respon el mateix
són les 10
i no
no sortiríem
d'aquesta allà
i no hem parlat
de Tarragona
i no hem parlat
tot passa
al final
tot té repercussió
i avui
totes les mirades
estan posades allà
però vaja
agafant les parles
de Jura Maria Pras
també
abans també
d'Anna Santos
ens quedem amb Càritas
ens quedem amb l'Escola Sol
en Festa per tothom
amb la Fundació Privada Onada
i amb la Fundació Bonamit
que avui rebran
aquesta tarda
i com deia
Jura Maria Pras
és un tema important
aquest diploma
de mèrit cívic
és a dir
que hi ha moltes entitats
que estan fent
en el dia a dia
una gran labor
una gran tasca
i també estan
ajudant a moltes famílies
que ho passen
francament malament
en molts casos
des del voluntariat
amb recursos
molt escadosses
Sí, jo només vull
fer una cosa
vull fer un
esmena
amb una cosseta
i és que
aquesta és la primera part
de l'entrega
dels diplomes
al mèrit cívic
n'hi ha una altra
n'hi ha una altra entrega
penso que és el dia 27
si no recordo
si no recordo malament
i és el reconeixement
a totes aquelles
entitats
i associacions
que
de la manera
que
poden
i sobretot
amb la força
de la voluntat
ajuden
que aquesta societat
continuï
prosperant
i continuï
millorant
la festa
per tothom
amb el tema
de la penya
festiva
de fer participar
les festes
des de fa
ja 25 anys
l'escola
Sol
que
fa una
tasca
increïble
amb la
Fundació
Bona Nit
Càritas
Càritas
Diocesana
i
em deixo una
que
la festa
per tothom
No, la festa per tothom
jo l'he dit
Jose Maria
ens deixem una
La Fundació Bona Nit
ja l'ha dit també
Sí, Càritas
eren 5
potser l'he nomenat
de totes
però jo penso
que això
Onada
exacte
jo sabia que em deixava
una onada
que fa també
un esforç
per la integració
per la integració
laboral
i la integració
de moltes persones
amb certes
discapacitats
I aïvones
això és
això és l'important
del dia d'avui
a Tarragona
jo penso que
és aquest reconeixement
al Saló de Plens
a les 7 de la tarda
i amb això
ens hem de quedar
jo penso que
per acabar la tertúlia
Farem tertúlia més llarga
perquè quan siguin 5
si no no en sortim
a més
se'm diu molt d'avui
que hi ha d'informació
a nivell general
algun comentari més
de Jordi Fortuny
jo només
a veure
parlant de Tarragona
i que s'ha sortit
i han sortit temes
i només volia recordar
que l'últim plenari
es va aprovar
ja el pla parcial
de
diguéssim
de la zona
de la Gran Rotonda
volia assenyalar
que aquí a Tarragona
estem creant
una nova centralitat
una nova centralitat
que és una centralitat
d'àmbit
del camp de Tarragona
és allà on anirà
IKEA
allà on tenim
un gran centre
comercials
i d'oci
i en aquest sentit
volia
assenyalar
la necessitat
la necessitat
de definitivament
connectar
el que és
el que entenem
avui en dia
per centre de Tarragona
que cada vegada
ho serà menys
perquè estem
creant noves centralitats
i en aquest sentit
crec que tenim
a Tarragona
molt de debat
sobre urbanisme
a fer
en un futur
i jo us encoratjaria
que féssiu
debats monogràfics
sobre aquest tipus
de qüestions
infraestructures
centralitat
és a dir
hi ha molt a parlar
allà fora tenim uns
quants planells
de diferents planificacions
que hi ha hagut
en els últims 10-15 anys
i francament
van canviant
any rere any
canvia tot
canvia el dibuix
a nivell d'infraestructures
parlem del corredor
en fi
parlem de moltes coses
d'autovies
que hi són
n'hem de parlar
és un tema
a parlar profundament
tema infraestructures
tema centralitat
algun comentari més
Sònia Horts
tanquem tertúria
moltes gràcies
moltes gràcies
per
primera tertúria
avui també
per Sònia Horts
doncs ja anirem repetint
gràcies per acompanyar-nos
Sònia Horts
Jura Maria Prats
Jordi Portuny
Anna Santos
gràcies també
i fins la propera
que vagi molt bé
gràcies avedor
Socials
Béjolar
de cre saben
la
de boccia
i
ổni
flet
Fins demà!