Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest divendres es clouen els actes per comemorar el 16 d'aniversari
de la fi de la Guerra Civil a Tarragona.
Serà a la seta de la tarda quan es presentarà el número 48 de la revista Quise,
anitada pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Guillem Oliver.
En l'apartat a Miscelània hi ha d'onze articles sobre els bombardejos de la ciutat
durant la Guerra Civil, també en trobareu sobre l'estàtua d'August,
del Passeig Arqueològic, entre molts altres.
L'acte es farà al Cafè a la Cantona del carrer Fortuny, Ramon Arnebat,
professor d'Història Contemporània de la URB,
ell també és membre del grup de Recerca, Ideologies i Societat de la Catalunya Contemporània
i Societat comentarà el contingut d'aquesta revista.
A més a més, en acabar l'acte es projectarà l'audiovisual Ruixats de Foc.
Avui en parlem al Tarragona Història.
I avui la conversa al Tarragona Història s'entra el director del Museu d'Història, Lluís Balard.
Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I també s'acompanya el director de l'Arxiu Municipal,
que és qui ha coordinat aquests actes d'aquesta comemoració, en Jordi Piqué.
Jordi, què tal? Bon dia.
Unes actes que ara per l'Angela, que ho hem de, però ja n'hem viscut molts,
i de fet en parlàvem ara fa uns dies, en el programa especial,
amb el que també podíem poder conversar amb aquest historiador de la Rubina Virgili,
i que han anat molt bé, perquè, no sé, per exemple, l'últim,
la projecció de plou amb bombes va anar molt bé, va estar ple,
i a més a més molt sentit, molt emotiu, no, l'acte?
Sí, clar.
No van, no van.
Per no parlar amb... Lluís, vinga, va, i fes el Jordi.
Esclar, va ser un acte en el qual, doncs, bona part dels 17 testimonis de l'època
que van viure directament aquells bombardejos sobre la ciutat de Tarragona,
que aleshores tenien entre 5 i 16 o 17 anys, no?, que eren nanos joves,
doncs veure's reflectits tots els seus records i explicar tot en un context del que va significar
que 3.800 bombes caiguessin sobre Tarragona amb més de 175 atacs aèris
i que es registressin 315 víctimes mortals i 500 ferits,
tot això en una ciutat, doncs, que encara no arribava als 30.000 habitants,
doncs veure tot això amb les fosques, amb una projecció, tot una mica recollit
i amb les ganes de poder-ho transmetre cap a la gent més jove que no sap massa bé què va passar,
doncs és molt emotiu.
Sí, efectivament.
A més, jo voldria destacar que aquest documental va partir gairebé de l'espontaneïtat de la gent.
A la seva gènesis hi ha una exposició itinerant que van portar aquí a Tarragona
sobre els bombardejos a Catalunya amb motiu del 75è aniversari
i ens en vam adonar que la gent gran que venia a veure tenia ganes d'explicar coses.
volia, ens explicaven els seus records, el d'allò,
i se'ns va acudir, doncs, escolti, apuntis i mirarem d'enregistrar-ho.
Així es va fer.
S'ha d'agrair la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili
i els estudiants d'audiovisuals que han fet aquest treball magnífic
i a partir d'aquesta voluntat de la gent d'explicar els seus records
va sortir aquest documental.
I l'altre dia jo tenia una experiència d'això que deia el Jordi,
de les ganes de la gent jove de saber, d'aprendre allò que va passar.
Hi ha una alumna del grau d'història de l'art
que ara està preparant unes rutes històriques sobre la Guerra Civil a Tarragona.
Em va demanar a veure el refugi de l'Ajuntament,
vam estar allí i ella em deia
és que jo no sabia que aquesta ciutat havia patit tantíssim.
És a dir, em sembla que fem una tasca didàctica molt interessant
amb el cicle aquest d'explicar una història recent
i sovint molt poc coneguda.
Un balanç, Jordi, falta d'acte de Coen.
Ara en parlarem, però baixa des de veure que el balanç de com ha anat
no pot ser altra manera que positiu.
El balanç ha sigut molt positiu.
Ara el que estem fent és continuar una mica
el que es va iniciar amb el primer programa
que es deia només en fa 70,
quan era el 70è aniversari del final de la Guerra Civil a Tarragona,
que després va continuar amb el 75è aniversari
dels bombardejos sobre les ciutats de Catalunya
i en aquest cas també la de Tarragona.
L'any passat vam fer el 75è aniversari
i aquest any l'aniversari no és rodó,
perquè de fet és 76 anys del final de la Guerra Civil.
Però jo crec que hem vist tots els antecedents
de com ha anat tot plegat.
Hem vist que d'una banda hi ha una demanda
de saber més què va passar exactament
aquell abans i després d'aquest final de la Guerra Civil,
com va ser la Guerra Civil i sobretot també
després com va ser la repressió franquista
que es va desencadenar ferotge, sistemàtica,
que es va iniciar just després.
Doncs hi ha una demanda per saber
i nosaltres crec que tenim l'obligació
de donar-ho a conèixer tot això, no?
Sobretot amb aquesta gent més jove
que en saben ben poca cosa de tot plegat, no?
Si agafem un llibre de text de segon de batxillerat
dels que estan avui en dia a les escoles,
l'altre dia vaig veure que deia
que la Guerra Civil espanyola és el fet més rellevant
i dramàtic del segle XX, de tot el segle XX
a Catalunya i a Espanya.
Això ho diu el llibre de text.
Però després ens preguntem,
quan aquesta gent jove surt del batxillerat,
què en saben realment de la Guerra Civil i del franquisme?
Crec que ben poca cosa.
Per tant, hem d'insistir i tornar a insistir
i doncs possiblement igual el 77è aniversari
no el celebrarem, però el 78è sí,
en funció de com també vagin sorgint les coses.
De fet, aquest audiovisual que es pot poder veure
a l'espai de la cadera,
aquest d'això és passat, no?
La voluntat, ja us ho explica,
la dana Virgilides que també pugui anar a la universitat,
a escoles,
que es pugui també pedagogia
amb un element que entra molt bé,
que queda incrustat,
que és un audiovisual i per tant
permet aquest feedback no directe
entre les emocions, les imatges,
el relat, els historiadors que també intervenen, no?
Crec que, esclar, la Guerra Civil i el franquisme
ja fa anys,
que és objecte d'estudi
per part dels historiadors.
I s'han fet moltes de recerques
i s'han fet molts estudis,
han sortit tesis doctorals,
treballs molt ben fets.
Això, diguem-ne que jo crec que ho estem superant
o que ho tenim superat,
però el que hem d'aconseguir
no és que sigui un objecte d'estudi
dels historiadors,
sinó que sigui una cosa sabuda
per la societat
i sobretot per aquesta gent jove.
I aleshores es pot ser via aquests audiovisuals
que s'estan fent,
via a les visites als espais de la Guerra Civil,
en concret, durant aquest programa d'aquest any,
se n'han fet dues,
una als espais de la repressió franquista
i l'altra als espais de la Guerra Civil
en el port de Tarragona.
Totes dues visites
amb molta afluència,
amb molt bona assistència
i amb la gent molt interessada,
gent de totes les edats,
gent gran, gent jove.
És a dir,
a mi em dóna la impressió
que a Tarragona
tots estem molt satisfets
i estarem molt contents
si els nostres monuments romans
es poden ensenyar
amb condicions
i amb plena satisfacció
per part de tothom
i Tarracoviva
fa unes jornades d'atracció,
sobretot turística,
de la gent de fora
i que sigui esplendorosa
i que vagi molt bé.
Però aquest és un tema.
L'altre tema
és que tenim una història
que ens és molt més propera
en l'espai i en el temps,
que és la història dels nostres avis.
La història de la qual
en som els hereus directes
o ells ho van viure
i el que ens està passant avui en dia
en molt bona part
s'explica per d'on venim.
Si no sabem d'on venim,
difícilment
els podem ensenyar
als nostres fills
o als nostres hereus
com han de construir
el seu futur.
Sí,
Tarragona
és una ciutat
que té
com a timbre d'orgull
de ser
la que millor explica
la història.
I és veritat.
Tarracó Viva
compleix una funció
molt clara
de contextualitzar
de contextualitzar els monuments,
explicar per què servien,
com era la gent
que els utilitzava,
igual que fa
el cicle d'història viva
que es fa a l'estiu
o podríem trobar
també
a la tardor
el programa
de
de
1.800.
al voltant
de 1.800,
aquestes jornades
que es fan.
Jo crec que
ara al gener
ja comença
a consolidar
com una cosa estable
aquestes altres
que tenen
com a objecte
un passat
més recent
molt desconegut
i que necessita
molt de la divulgació
i de la difusió.
Ha de tenir
un format diferent
jo crec que
aquí no s'hi valen
grups de reconstrucció
històrica
i coses
d'aquest tipus
que
per altra part
van
molt bé
però aquest és
de reflexió
d'ensenyar
d'explicar
de redescobrir
aquelles coses
que han passat aquí
d'aquest passat
que conforma
la nostra memòria
que estem ja
perdent
els que van ser
protagonistes
i que estem recuperant
aquelles coses
que molts d'ells
no van voler explicar mai
perquè eren
unes vivències
massa doloroses.
Divendres
divendres
doncs
la cuenta
hi ha una pàgina
una pàgina web
bombardeig
de
bombardeig
tarragona.com
ho dic perquè
ja d'una banda
tenim la revista
aquí
amb aquests
reportatges
però
la persona
que la presentarà
doncs
ja dèiem
que és
una persona
que està vinculada
a un projecte
que és molt més ampli
del qual forma part
aquest audiovisual
de ruixats
de foc
que es podrà veure
divendres
i que forma part
d'un projecte
més ampli
en el qual
també s'ha treballat
molt
amb noms
i cognoms
amb bombes
amb noms
d'avions
amb sobrenoms
d'avions
però especialment
hi ha un llistat
que ara
a la pàgina web
es pot veure
de les víctimes
als desbombardeixos
noms i cognoms
i procedència
Sí, el Ramon
el Ramon Arnavat
és el que ho porta
tot això
des del Departament
d'Història Contemporània
de la Universitat
Rovira i Virgili
i després
també amb el David
i Íñiguez
van fer el llibre
que jo crec que es pot dir
que amb història
no es pot dir mai
que ja estigui tot dit
però
és un llibre
molt exhaustiu
que gairebé
ja posa a punt
i final
gairebé
tot el tema
dels bombardejos
no només sobre Tarragona
ciutats
sinó
sobretot
en les comarques
tarragonines
i aleshores
tenen també
aquesta pàgina web
en la qual
constantment
van afegint
si hi ha alguna variació
o si hi ha algun nom més
com a l'arxiu
també tenim
la pàgina web
tenim el llistat
de les víctimes
de la repressió franquista
a mesura que es troba
alguna altra persona
s'afegeix
és a dir
són
els webs
permeten això
que pots anar
actualitzant
les recerques
a mesura que es van fent
de manera simultània
aleshores
Ramon Arnavat
com que té
un dels articles
centrals
del número 48
de la revista
QS
que per cert
val la pena dir-ho
és una revista
que té
gairebé 70 pàgines
perquè
fins a no fa gaire
en fèiem dues
a l'any
però darrerament
amb les retallades
com tothom
vam decidir
passar de dues a una
però molt més gruixuda
té un monogràfic
aquesta revista
sobretot
amb tres articles
dedicats al teatre
al camp de Tarragona
amb l'història
del teatre
etcètera
i després
hi ha aquest article
de Ramon Arnavat
de la sang vessada
de les víctimes
dels bombardeig franquistes
sobre la ciutat
de Tarragona
un altre article
sobre l'independentisme
català
a Tarragona
una primera aproximació
de l'any
des del 1977
al 2014
l'article
del Lluís Valar
sobre totes
les vicissituds
que va viure
l'estàtua
d'August
de Tarragona
des de la seva
arribada
em sembla
l'any 32
34
fins a la seva
col·locació definitiva
al passeig arqueològic
un altre article
de la Sara Espinó
sobre com
es va gestar
l'exposició
de recordant poetes
del bar
del cafè
que hi havia
al carrer
Sant Llorent
i després
algunes ressenyes
de llibres
tot això
Ramon Arnevat
encara que ell
és l'autor
de l'article
dels bombardejos
ell farà
la presentació
global
de tota la revista
i després
projectarem
l'audiovisual
que van fer
ells mateixos
amb el departament
de comunicació
Ruixats de Foc
que és sobre
els bombardejos
a la província
de Tarragona
és la fotografia
de la portada
aquesta
de la revista
del número 48
almenys
surta associada
amb l'article
d'on és aquest
no és la fotografia
de portada
perquè la fotografia
de portada
va sobre
el dossier
del teatre
però
aquesta fotografia
és una fotografia
que tenim
al centre
d'imatges
de Tarragona
que surt
en l'article
sobre els bombardejos
que és l'estat
amb com va quedar
la plaça
de Toros
de Tarragona
després dels bombardejos
com l'estat
amb el qual
va quedar
l'any 39
un estat
gairebé
ruïnós
com es veu aquí
la vam fer
gairebé de zero
doncs serà aquest divendres
la cluenda
d'aquests actes
Lluís
que també
com dèiem
fins a avui
s'han fet uns quants
també aquestes rutes
per els espais
de la repressió
però sobretot
també per l'espai interior
de moltes persones
i ho deia
ara fa una estona
eren temes
que en moltes famílies
eren temes tabús
que no es parlaven
fins i tot
dintre de la pròpia família
és a dir
que ja ha vist
que fins que no
s'havia posat
una càmera davant
a través d'aquests documentals
no explicaven
allò que havien viscut
o els avis
han començat
a parlar
els nets
no els fills
com un cert sentiment
de transmetre
la memòria
i això
i és quan s'ha començat
però vaja
a la majoria
eren temes tabús
aquesta ciutat
encara ens agrada
poc recordar
les
les
les coses
que encara es poden veure
les esquerdes
que van provocar
els bombardejos
a la Rambla
i
tots molts elements
que estan presents
i que val la pena
recordar
i a Jordi
jo crec que
val la pena
recordar
i és de justícia
recordar
fer aquest reconeixement
social
la persona
que ho va fer
el Magí Loguin
que va fer
la visita guiada
als espais
de la guerra civil
a Porta Tarragona
va haver
algun moment
en el qual
va dir que
quan es col·locaria
una placa
per exemple
a l'estació
del ferrocarril
amb tota la gentada
que va arribar
a morir
allà
i curiosament
ahir a l'arxiu
em va venir un senyor
un senyor gran
i em va demanar
si hi havia
alguna associació
de víctimes
dels bombardejos
perquè
la seva germana
havia mort
a l'estació
de Tarragona
és a dir
aquestes coses
encara estan sortint
i d'una banda
estan sortint
per la pròpia gent
que ho va viure
o que ho va patir
però per l'altra
també hi ha la demanda
de la gent jove
que vol saber
què va passar
estic veient
a través de la pàgina web
de bombardejos
de bombardejatarragona.com
el nom
que donaven
els tarragonins
amb aquests avions
que sobrevolaven
llançaven les bombes
els sabatetes
l'Isidros
el paves
tenien noms
d'Hidroavió
de l'Hidro
acabaven dient
l'Isidro
després els bimotors
italians
a vegades
també els deien
les paves
clar
hi havia
tota una
tota una
terminologia
popular
al voltant
de tot el tema
dels bombardejos
pensem que
Tarragona
va estar
durant 20 mesos
bombardejada
no és cosa
d'un dia
és cosa
d'un període
de temps
llarg
en el qual
hi ha
tota
una sèrie
de coses
que no existien
que comencen
a existir
a partir d'aleshores
anar al refugi
per exemple
tot el que això
implicava
en un dia
anar-hi 5 o 6 vegades
al refugi
digues
no no
volia dir
aprofitant
això
que
animar la gent
que facin una visita
al campanar
de la catedral
de Tarragona
que allí
encara es conserva
un curiós aparell
per determinar
per on venien
els avions
són
com a dues trompetes
que
s'enfocaven
allà on s'escoltava
el soroll
de lluny
i les anaven movent
fins que sentien
igual
per les dues orelles
allò volia dir
que estaven encarats
a la procedència
dels avions
és a dir
com que encara
no hi ha radar
que trigaria uns anys
inventats
doncs utilitzaven
aquest sistema
molt manual
que temo jo
que quan estaven
ben enfocats
ja estaven
bombardejant
perquè
en el moment
però almenys
podien anticipar
una mica més
l'arribada
d'aquests avions
a banda de que
feta la llei
feta la trampa
quan hi havia aquí
un sistema
de detecció
l'aviació
feixista
maniobrava
d'una altra manera
i aleshores
el que feien
era que
com que venien volant
des del mar
venien de Mallorca
quan s'estaven
acostant
al litoral
paraven motors
baixaven planejant
de manera
que no feien
gens de soroll
i tornaven
a enllagar motors
quan estaven
damunt de la ciutat
i just
deixaven anar
les bombes
per tant
eren totalment
indetectables
per un pilot
alemany
o italià
que eren
bàsicament
els que venien
a bombardejar
venir a bombardejar
el litoral català
i en concret
la ciutat de Tarragona
era una operació
totalment segura
a menys
que no se li espatllés
l'avió
però
per part de la defensa
d'aquí
era molt difícil
que es pogués fer res
en aquest audiovisual
roixats de foc
que recordem
fa una part
d'aquest projecte
de la Rovira Virgili
què s'hi podrà veure?
l'heu pogut veure?
es va fer en format DVD
no sé si
aquest audiovisual
és on
està
es basa
òbviament
en totes les explicacions
que donen
tant Ramon Arnevat
com en David Íñiga
dels dos historiadors
que contextualitzen
molt bé
tot el que va significar
els bombardejos
sobre aquesta rereguarda
sobre les comarques
tarragonines
hi ha també
tres entrevistes
a tres persones
que van viure
directament
els bombardejos
un d'ells
és l'artista
Ferran de Reus
que ara fa poc
va traspassar
Josep Ferran
em sembla
ara el nom
no me'n recordo
com es diu
i després
un pescador
del Serrallo
i crec que també
l'Artur Tomàs
que és un dels
que també surt
en l'audiovisual
que es va projectar
l'altre dia
el que sí que hi ha
són moltes imatges
en moviment
dels avions
de l'època
que són
són habituals
o no?
clar
costa de trobar imatges
en moviment
dels bombardejos
de l'època
i bàsicament
han de ser
imatges
que feien
els mateixos
agressors
que es filmaven
ells mateixos
moltes
les fotografies
més impactants
com a imatge
fixa
les fotografies
més impactants
que tenim
són les que feia
la pròpia aviació
legionària italiana
que era per veure
on els caien
les bombes
per anar
afinant millor
la punteria
doncs aquestes
hi ha aquella imatge
que es veu
vista des del cel
que es veu
Tarragona
baix
i com dos bombes
estan callant
sobre la ciutat
la imatge
és esgarrifosa
però a nivell visual
impacta moltíssim
doncs serà aquest divendres
divendres a partir
de les 7 de la tarda
al Cafè a la Cantona
del carrer Fortuny
la revista estarà disponible
per qui la vulgui
ja estarà
la revista
esperem
esperem que sí
perquè ahir
no forn encara
començà a imprimir
doncs esperem que sí
si no la trobem
la revista
la podem trobar
es pot trobar
a les llibreries
de Tarragona
les habituals
doncs Jordi Tiquet
gràcies a la Narona
per les activitats
que heu organitzat
i n'anirem parlant
esperem que sí
Lluís Galar
fins d'aquí 15 dies
nova edició
Tarragona Història
fins aviat
fins aleshores
adeu