Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
va ser, bueno, no tinc
paraules per explicar-ho
perquè per mi va ser un conjunt
d'intimitats
o una multitud d'intimitats
perquè realment tots els que hi van
anar estaven emocionats
era una devoció especial
estar sota el mantell
de les dues mares, que no són dues
mares de Déu, és una amb
vocacions diferents, això
per mi no té preu
i pels que hi van anar
crec que tampoc. Joan, com va anar?
Jo diria, no soc la persona
més adequada per dir-ho, però
jo diria que molt bé, vull dir, va ser
important la infraestructura
que es va haver de muntar, però la
veritat és que va sortir rodó i llavors
vull dir, el fet de
la mare de Déu de la soledat,
el pas de la mare de Déu de la soledat amb la verge dalt
que entrés dintre la basílica
de Montserrat va ser alguna cosa
que s'ha de veure. Tu pots arribar a imaginar
però quan arribes al moment és que
és alguna cosa superior, superior, superior.
inexplicable, inexplicable.
Us van acompanyar integrant
d'altres congregacions també?
Sí, sí, sí, sí, sí, però
tots en pla en romeria. Van vindre
totes les congregacions
excepte com a
representació, excepte
els pescadors perquè
estaven a Saragossa amb
la guerra del
francès,
la sang perquè realment
tenien un acte familiar
molt íntim i després
l'ecciomo perquè
també tenien alguna...
els altres
tots d'una manera o d'una altra.
Per exemple,
Jesús de la Passió també tenia coses
però va enviar també dos persones
independentment dels que anessin pel seu compte.
no?
Els nascerenos també,
el descendiment...
De fet,
totes,
totes,
totes els andalusos
van...
el president de l'agrupació d'associacions,
o sigui,
ens vam sentir
molt recolzades,
molt acompanyades,
però sobretot,
a més,
s'ha de dir que la idea
i la primera idea
que va tindre
de pujar allà dalt
van ser els portants,
ens ho vam demanar
i llavors realment
la congregació
s'hi va abocar
i ha fet
tot el que ha pogut
i hem d'agrair
tant aquí a Tarragona
com a la Montserrat
la bona acollida
que vam tindre
i la facilitat
que ens van donar per tot.
Això no...
Tarragona es pot sentir
molt gojosa
d'haver pogut arribar a Montserrat
i s'hi ha rebut
com a congregant
i com a tarragonina
aquesta representació.
Doncs és que es va viure a Montserrat
de Francesc
s'havia passat mai, això?
No, no,
que ja s'hàpiga...
Amb un pas de Setmana Santa
concretament
m'assembla
que van ser
elles
les primeres
dins almenys
de la comarca.
El que sí que sé
també és que
el proper dissabte
dia 21
doncs similar
amb un acte
al que va fer
la Soledat
ho faran
els armatges
de Torrent Barra
que inclús
van fer
el mateix dia 7
m'assembla
que estaven muntant
una exposició
que quedarà
suposo que fins al final
de mes
allà a Montserrat.
Vull dir,
bueno,
tu m'has preguntat
si s'havia fet mai
jo diria que no
som les primeres.
Com a pas
és el primer
que puja
com a pas
sencer
i tot
és més
els d'Esta Torre d'en Barra
el Sant Cris
que portaran
serà el mateix
de Montserrat
ens va dir
el pare Pallol
per no pujar
el seu.
D'acord
jo em referia
que un acte
de Setmana Santa
vull dir,
com a pas
és el primer
però com un acte
de Setmana Santa
continueu sent
les primeres
però...
No,
en aquest sentit
sí
però hi ha els armats
i després també van pujar
els sacs de jamecs.
Ah,
sí,
també és veritat.
La banda
de l'Axió
fa dos o tres
o quatre anys.
D'acord,
però bueno,
com a pas
és la primera
i com a acte
de Setmana Santa
primer
el Sant Acció
amb el Sant de jamecs
i a l'altre
els armats
a Torre de Parla.
I tercer
els armats.
Però no
aviam,
no és una cosa
que es faci cada dia
però per això està bé
i porta
la seva dificultat
i porta la seva devoció
i porta,
suposo,
bueno,
a mi m'ho va explicar
la dona
que la va a enviar,
saps?
La dona la va a enviar.
No,
no,
ja et dic.
Jo me'n vaig anar a Olot
perquè cadascú tenim
les nostres.
Per això et dic.
I tu cap a Montserrat
que has de fer companyia
a les senyores.
Per cert,
per la zona de la Garrotxa
també hi ha bones processons,
eh?
Sí.
Amb Olot el mateix,
i el Campordón també,
per la zona de Ripollès.
Joan,
logísticament
hauria de ser complex,
no?
Agafar el pas,
la peanya,
tot cap a dalt,
no?
Home,
la veritat és que
la complexitat
la portava
al simple fet
de les coses
que ens ha de portar
però bàsicament
que no s'havia fet mai.
Llavors,
vull dir,
sí,
vull dir,
ens vam trobar
tots,
vull dir,
aquí no hi havia...
Quan van,
les senyores
ens van autorjar
i ens van dir
de tirar endavant
o de poder tirar endavant
la nostra sol·licitud,
la veritat és que
no hi va haver ni junta
ni portants,
o sigui,
allò va ser una pinya,
total i absoluta.
Llavors,
el que es va fer,
doncs,
bueno,
mitjançant dues furgonetes,
es va tirar,
divendres es va deixar
tot enllestit,
el dissabte el dematí
a dos quarts de vuit
del dematí
es van encarregar
les furgonetes
i se'n vam anar
cap a Montserrat.
Ell hi va muntar el pas,
tots plegats,
tots junts
i vam entrar
a la basílica.
El moment d'entrar
a la basílica
hauria de ser
el més especial,
no?
Aquest és el que diu
la Maria Dolores,
doncs,
que no hi ha prou.
Encara li veig la cara
de gallina,
encara li veig,
s'esborrona ara,
s'esborrona ara.
La veritat...
Som a la redira
no es veuen les cares,
però si posem
ara en tele
o por vi amb la cara,
doncs,
que fan cara d'emoció.
Va ser alguna cosa
fora,
fora,
bueno,
jo,
sincerament,
dubto
que tingui
una emoció
tan maca
no ho sé,
és que va ser
una cosa impressionant.
A més,
curiosament,
érem quasi
500 persones,
perquè els autobusos
eren 150,
però després
tots els portants
i la banda
ja són 100 més,
més tots els que van
anar en cotxe
i els familiars
i els que d'això.
Sí.
El silenci
que hi havia.
Era una cosa
que normalment
quan veus
que entren
i surten
allí la gent
enraunant.
No,
emocionats.
A més,
els nois
van fer un
muntatge
perquè la Mare
de Déu
es pugui
inclinar
sense treure-li
corona
per passar
i això.
El silenci.
Després
vam tindre la sort
que ens van deixar
tocar l'orga
i mossèn Barberà
ens va tocar l'orga.
Les oracions
les van poder fer
el que fem
la corona
del dissabte sant.
Ens la va dirigir
el pare
Maiol
de Montserrat
i mossèn
que era el to.
Una de les oracions
la va llegir
la nostra tesoreria.
O sigui,
és que,
esclar,
va ser una cosa
com i dit
tantes,
molt íntima
però molt
multitudinària
i molt,
molt,
molt maca.
Doncs aquests
25 anys
del pas
portat d'espai
és que ara en parlarem
però també 25 anys
de la banda
de la nostra
parella
sota la passió
i també aquest
aniversari
del Cris.
Sí,
la veritat
és que,
a veure,
ara,
en aquestes últimes
èpoques,
últims anys,
tothom,
qui més qui menys,
té alguna
que altra cosa
per celebrar.
Vull dir,
la soledat
perquè la tenim aquí
al davant
ja ho hem explicat,
nosaltres,
doncs,
bueno,
75 i 25
de la banda,
també 25
de portar
el misteri
a Espais
amb la nova època,
encara que en faci
28 o 29.
Vull dir,
tothom,
totes les cofredies,
si ara anéssim preguntant,
quasi totes,
si no és enguany,
serà l'any que ve
o va ser l'any passat,
vull dir,
totes estem celebrant coses
perquè jo diria
que la Setmana Santa,
des de,
des de,
que van autoritzar
que participessin
les senyores
les senyores a la processó,
vull dir,
ha tingut una rabifalla
i això encara,
encara afortunadament,
encara es va mantenint,
aquest augment
encara es va mantenint.
A mi em fa por
que potser
no massa tardar,
això tingui una mica
de ballada.
Per què heu dit això?
Jo no sé
si a vosaltres,
la soledat
i les demés cofredies,
aviam,
el jovent no està
per la labor,
el jovent jo veig
que no està per la labor,
vull dir,
el jovent
o bé li dones un timbal
i que toqui el timbal
o d'allò,
si no,
aquesta devoció
que podem tindre
la gent gran
o més gran,
vull dir,
el jovent veig
que no està per la labor
i pot passar,
i pot passar,
doncs,
com algunes Setmanes Santes
que hi ha
per aquest estat,
no país,
que m'és igual,
Teruel,
Zamora,
vull dir,
més aviat castellans,
que veuràs un pas
amb una congregació
o amb una germandat,
veuràs un pas
i realment,
a més,
anirà portat
pels portants
i darrere 400 persones
que toquen el timbal
i no veus cap filera
a ningú
i això està passant
i jo l'ho he vist,
l'he vist a través de vídeos
perquè per Setmana Santa
tothom estem a casa
i tothom teniu prou feina
però en vídeos i tal,
llavors dius,
bueno,
arribarem aquí,
bueno,
potser sí,
no ho sé,
la qüestió,
si participem
ja és bo
però no d'aquella manera
que potser tindríem
que participar
o que es voldria
que tothom participés
d'aquesta manera.
Això és una tertulia,
per tant,
endavant, eh?
Jo diria
que és una franja
de jovent
perquè els petits,
els pares,
encara els porten
i tenen il·lusió.
Sí,
però quan se fan
adolescents
ja no es pot controlar.
aquí tenim el problema.
Aquí és on anem.
La canalla,
clar,
perquè la canalla
sí,
no l'heu...
No,
i nosaltres,
clar...
Van on porten els pares,
però quan ja arriben
a la barrera aquella
dels 14,
15,
16 anys...
És la difícil.
...hasta que es casen
i potser tenen canalla ells,
aquest parèntesis
que cada vegada
és més gran,
perquè clar,
cada vegada
l'edat d'adolescència
és la mateixa,
14,
15 anys,
però el del casament
cada vegada
triga més.
És més llarg.
Llavors,
aquest parèntesis
de gent jovec
que està costant.
Sí,
perquè a nosaltres
és tradició,
les àvies,
les mares,
les filles,
les netes,
però sí,
realment hi ha un moment
que costa.
Què s'ha de fer,
Joan?
No,
jo de totes maneres
no és que discrepi,
no és que discrepi,
però si és molt fàcil
també,
a veure,
se'n pot dir,
que els toros
vistos des de la barrera
semblen molt més petits
i no formo part
de cap junta,
de cap cofredia,
però crec que és una
de les tasques
que haurien de preocupar
les juntes.
En fi,
afecta
que aquesta joventut
que no li acaba
d'agafar,
vull dir,
buscar els vincles
o buscar les vies
com perquè aquesta joventut
s'hi aferrés.
O sigui,
posaré un exemple,
que nosaltres a casa
l'estem vivint,
no ha sortit
el 100% d'èxit,
però sí que molta
de la canelleta
que poca el timbal
es vincula al pas,
es vincula,
molts són nois,
però altres també
són noies,
però bueno,
és una manera
comunanta
de vincular-los
amb el pas,
amb el grup,
amb la cofredia,
encara que no siguin
congregants
o aspirants,
i que amb alguns
després són portants.
I nosaltres
en tenim pocs,
però en tenim.
Crec que és una
de les grans tasques
que té l'agrupació,
que té
les juntes
o les cofredies,
insisteixo,
no soc jo ningú
per dir el que es té
de fer,
però sí que és
sugerir idees
o opcions
de dir,
bueno,
intentem vincular-ho,
és una de les assignatures
que tots es tindrien
que preocupar.
És un debat
que està a la taula.
Com que això
que diu el Joan
ja fa temps
que ho veiem,
i sobretot
és que ja portem anys,
bueno,
en guany
doncs una novetat
que, bueno,
ja que m'ho ha posat
el caramelo a la boca,
doncs ho diré.
En guany
el diumenge de Rams
nosaltres
el pas
de la borriquita,
el del Jesús
en l'entrada
a Jerusalem,
ells,
precisament,
la banda
de la soledat
iniciarà
la processó
perquè en guany
li toca,
perquè amb les 12 bandes
o 12 germandats
que tenim
a Tarragona,
doncs cada any
convidem
amb una
entitat
que vingui
a obrir la processó
i aquest any
li tocarà
la soledat,
doncs també
és allò
dels aniversaris,
doncs també
vindran,
i nosaltres
per no contradir
sinó per apujar
el que diu el Joan,
bueno,
nosaltres,
el nostre pas
en guany
l'acompanyarà
una banda infantil
que hem format
en guany.
Nova.
Sí,
amb 15 o 16 nens
i nenes
que prou feina
tenen
amb aguantar el timbal,
però allà es posem,
allà es posem,
estan ensajant
cada dematí,
a les 9 del dematí
o a les 8,
m'assembla,
cada dematí
de diumenge,
vull dir,
bueno,
és una manera
de vincular,
és una manera
que els pares,
pràcticament,
quasi tots
de la germandat,
evidentment,
doncs tenen
l'obligació
d'anar-los a portar,
d'aguantar allí,
de tindre la paciència,
de tindre
la paciència
i el mal de cap
que a casa
segur que també
donen la tabarra
tocant el timbal,
perquè,
bueno,
i això,
bé,
però jo amb això,
Joan,
d'acord,
ja veieu,
ja veieu el que acabo d'explicar,
o ja heu sentit
el que acabo d'explicar,
però tot i amb això,
jo encara
sóc d'aquells
que el jovent
quan arriba
a l'edat
que he dit
s'aparta una mica
i costa
que tornin
a arrencar,
a no ser que
vinguin
casats i afillats.
Això passa aquí
i passa a altres,
aves parlaves
de Zamora,
parlaves d'altres llocs,
és a dir,
això passa arreu,
per l'experiència que teniu,
o per conèixer-ho d'altres
Setmanes Santes
de la resta de l'Estat,
o només passa a Tarragona,
a ciutat?
És a dir,
és un problema,
o passa a tot arreu?
Jo crec que és general.
General.
És general.
Potser aquí
passa més
perquè de repent
anaven molt pocs
i va ser un blum
molt gran,
gràcies a Déu,
però en general
jo crec que hi ha moments
que...
Hi ha una franja
d'edat
que falla.
Jo diria...
Perdona, Joan,
ara intervens
perquè m'ha semblat
que volies dir alguna cosa.
No, no, tranquil.
El tema
també és una cosa.
Abans,
que he dit abans
que les senyores
no hi podien anar,
anaven el pare
i el fill
i quedaven a casa
la dona
i millor la xiqueta.
Anem a suposar
una família,
no dic que sigui normal,
una família,
doncs ja ho he dit com.
Bé,
llavors arribava un moment
que la dona deia
nen, això no pot ser.
Li deia al marit
nen, això no pot ser,
va'ls a la processó
i anàls-los aquí
o a casa
o pel carrer,
el que sigui no pot ser.
I què passava llavors?
Que tothom
s'ha guanyat
més o menys
millor la vida,
per Setmana Santa
desapareixia tothom
del lloc natiu.
O sigui,
d'aquí a Tarragona
se n'anaven
i els de Barcelona
venien a Tarragona
o el que sigui.
Llavors això,
al produir-se
aquest canvi
que les senyores
poguessin participar,
aquella família
ja es quedava
perquè sortien tots.
I ara,
vam dir,
fa uns anys també enrere,
dèiem,
bueno,
ara amb la crisi
continuarà quedant-se la gent
perquè no pot sortir.
Jo diria que
ja aquest any
i l'any passat
ja comencen a tornar...
comença a superar
la crisi
o el que sigui.
o diuen
o sí
perquè hi ha gent
que diu
no,
però Setmana Santa
no és que me'n vaig.
Carai,
ja tornem com fa 10 anys?
No sé,
és un comentari més.
No,
la veritat
és que
les dificultats
hi són,
les dificultats
hi són,
però bueno,
crec que és una de les tasques
que hem de fer
tots plegats.
Jo abans m'he referit
a les juntes,
però bueno,
que es forma part de tots
que les coses
es facin
i que s'intenti
que la gent
s'hi vinculi
més o menys.
jo me n'enrecordo,
si a mi la memòria
no me falla
i tampoc no vull
per cara
de protagonisme,
però la Congregació
de la Sobietat
va ser
la primera
que va posar
canalla
a la banda
i es va comentar.
Uns en bé,
uns altres
no tan bé
i a la final
totes les congregacions
i tots els passos
han fet
han incrementat
amb canalla
i han fet
bandes infantils.
Tots,
per què?
Perquè ens agradi
o no ens agradi
vull dir,
tens que fomentar
la banqueta
i la manera
de fomentar
la banqueta
és que és el que
em deia Francesc,
vull dir,
nosaltres tenim
la mare
que va a la banda,
el fill
que va a la banda,
el pare
que porta el pas,
el tal,
i uns els altres
i parlo
per experiència,
els petits
són els que ara
estan els grans,
eh?
Perquè a les 4
que nosaltres
assajem a les 5
enviem molts pares,
a veure,
no són tots,
però molts dels que ho són,
que tenen els fills allà,
a les 4 els fills
i estan tocant
els nassos
de papa
que arribarem tard,
papa que tenim
que anar a l'assaig,
papa que no sé què,
papa que no sé quant,
i això
s'ha de tindre en compte,
entre altres
moltes coses,
vull dir,
no crec que sigui
això l'única solució,
eh?
El límit dels portants,
el límit de les bandes,
encara que involucrin
a tota la família
o això,
és limitat,
hi ha molts més
congregants
que hauríem de motivar,
tot això
que diu el Joan
i que ha dit
el Francesc
és veritat,
però és que
hi ha un altre
context
de gent
que realment
el no anar a la banda
o el no d'això
doncs es desvincula
una mica
i això
costa recuperar,
també influyeix
que molts
sí que es queden
a estudiar aquí
a la universitat
però molts
van fora a estudiar
i llavors
el cap de setmana
al principi
sí que venen
amb il·lusió
però després també
lògicament
es munten la vida
i els hi costa més.
Amb això
que acabes de dir,
Dolores,
l'has clavat.
Ma filla
va vindre
a la processó,
va fer de tot,
va tocar la banda,
va portar banderint,
anava amb el siri,
va fer de rengladadora
i tal.
Pic se'n va a Barcelona
per estudiar
a la universitat
i ja no ha tornat més.
Bé,
no ha tornat més
ni a la setmana santa
i torna
cada cap de setmana
però és que
inclús treballa a Barcelona.
Vull dir,
això és un
d'allò afegit.
El que vull dir-te
és que se'n van a estudiar
el que tu dius
i llavors ja els canvia
el seu modus vivendi,
la seva manera
potser inclús de pensar,
encara que
més clar
que el meu cas
o el nostre cas
de casa,
a casa
hem viscut
tota la vida
setmana santa.
Doncs...
Escolta,
que vindràs
per setmana santa,
que sortiràs,
que no sé què,
si a casa tenim
no sé quantes vestes,
no sé què,
n'hi ha per tothom.
No,
ha marxat
i la setmana santa
l'ha deixat.
Ja tornarà,
eh?
Espero i confio
que tornarà
amb un petit
que em dirà
que jo t'estic dient...
Papa,
acompanya el net
que encara és l'avi,
segur que passarà.
És que aquest és el gran repte
que tenim.
Aquest és el gran repte
que tenim de meu
i de realitat.
Jo ho visco
amb uns propis càl·lars.
Però com entenc?
És una franja.
Però sí, sí,
és veritat,
el que dius tu és veritat.
I tu diu
la que no té fills,
però jo ho veia
per tots els altres.
O sigui,
és una franja
que per les circumstàncies
de la vida
i pel que sigui
marxen.
Que tornaran?
Sí,
gràcies a Déu.
I som nosaltres
els que hem de procurar
que tornin
i que se sentin
com deien,
no me'n recordo
aquell de Salamanca,
com ho decíamos ayer
i feia 30 anys
que no donava classes.
Com ho decíamos ayer,
se'ls ha de rebre
llavors
amb la millor facilitat
possible.
En qualsevol cas,
el que diu el Joan
té raó,
però a vegades
se t'acaben
inclús les idees.
què es pot fer
per intentar recuperar?
Però tens raó,
Joan,
el que passa és que
és complicat,
difícil,
jo,
i acabo.
És evident que és difícil
i tant que és difícil.
Per acabar una mica
aquest tema,
hi ha hagut anys
que a nosaltres
les túniques,
les vestes blanques
són nostres
de propietat.
Que hi ha algun criu,
hi ha alguna família
que la té
perquè se l'ha volgut fer,
fantàstic,
però així com les granates
són totes de propietat,
les blanques
en tenim de lloguer
de propietat
de la copradia,
les vermelles
són propietat
de cadascú,
i a vegades
tenim problemes
perquè vinguin
a buscar les vestes
amb un lloguer
mòdic,
mòdic,
em sembla que són
15 o 20 euros,
a vegades
ha hagut anys
que ens han quedat
vestes bastantes
a l'armari,
sense col·locar,
sense sortir,
sense llogar.
i si algú es pregunta
si pot participar
a la professora
de Sant Enderrament
no es pot fer-ho,
és a dir,
anar abans
a parlar
amb alguna confraria,
mirar si hi ha vestes
disponibles
i formar part
en els assajos
i que no m'expliquin
i perdona
Maria Dolores
i suposo que tornaràs
a estar d'acord amb mi
o estareu d'acord amb mi
i que no m'expliquin
el tema econòmic
que el tema d'una vesta
que és cara
que no sé què
perquè sempre
poso el mateix exemple
en tota la vida
que porto treballant
per la Setmana Santa.
Què val una vesta?
Invento,
amb medalla i tot,
invento,
bueno, invento,
poso un exemple,
150 euros,
200,
molt bé.
Pots sortir cada dia
de Setmana Santa,
7, 8, 10 vegades,
les que siguin,
entre viacrucis,
entre processons,
el que sigui.
Un vestit de carnaval
val el mateix
o més,
per no ser més cap
o més
i surt una vegada
màxim dos
si surts qualificat
pel dia següent
i,
però perdoneu,
l'any que ve un altre?
No el mateix.
O sigui,
jo crec que no s'ha de parlar
més d'aquest tema,
la gent,
l'única labor
que tenim que fer
és intentar
que fem Setmana Santa,
intentar aquella devoció
que...
I ho he dit al començament,
que els oros des de la barrera
es veuen molt petits,
ja.
Parlar,
parlar o donar,
parlar costa molt poc.
Expliquem això,
Francesc,
abans de marxar
a aquesta trobada de bandes
que fareu aquest diumenge
no el que ve,
el 22.
Molt bé,
molt fàcilment.
Bueno,
ja he dit que,
bueno,
també s'ha de dir,
també s'ha de dir
que el dijous passat
vam inaugurar
una exposició
dels 75 anys
que tenim allà
tot el patrimoni
posat al refugi número 1.
Vull donar públicament
les gràcies
a l'autoritat portuària
perquè s'han portat
fantàsticament bé.
Vull dir,
s'ha de dir,
i com que és veritat
s'ha de dir,
han col·laborat en tot
i llavors,
bueno,
doncs ja he dit
tenim l'exposició,
enguanyen la presentació
a l'opuscle
que serà el dia 21,
la farem allà baix,
al mig de l'exposició,
vam creure la Junta
o vam parlar
i vam parlar
amb l'autoritat portuària,
cap problema,
ho farem allà baix
i les processions,
les clàssiques,
ja he dit
la soledat
que ens obrirà
la del diumenge a Rams
amb la participació
de la banda infantil nostra
i llavors,
el dia 22 de març,
concretament,
el dia 22 de març,
un diumenge,
amb motiu
del 75 aniversari
i del 25 aniversari
de la banda,
bueno,
doncs vam pensar,
aquí sí que em van ajudar
els de la banda,
em van dir,
ja no vam ser els de la Junta,
sinó solament,
sinó vam dir,
escolta,
podríem fer una trobada i tal,
bé,
la veritat és que
ens vam posar en contacte
amb totes les bandes
de Tarragona
i hi ha una,
a més a més,
que és de Torrent Barra,
perquè tenim un vincle
i una relació,
bé,
tots ens han dit que sí,
tots ens han dit
tenen ganes,
tenen ganes de Ciroll,
tenen ganes de Setmana Santa,
tots, eh,
tothom,
perquè tothom ha dit que sí
i llavors,
per no fer
o tan llarg
o tan pesat,
en lloc de fer-ho
amb un escenari
doncs públic,
només,
vam tindre la idea
de fer-ho en tres escenaris,
vull dir,
ens concentrarem tots
a la plaça de la Font
a primera hora del dematí,
sobre les 10 i mitja,
una cosa així,
i llavors
hi haurà tres escenaris,
la plaça de les Cols,
la plaça del Rei
i la plaça de la Paisesia,
que no sé si ho farem
a la mateixa plaça
de la Paisesia
o,
que el nom
em sembla que és el mateix,
o la plaça de l'Escorxador
que és una mica dalt
perquè sembla ser
que les 12,
o millor fem la meitat
en un lloc
i la meitat dalt
perquè sembla ser
que les 12 o 12 i quart
hi ha a la missa
d'allí dels pagesos
i potser ho arreglem
d'aquesta manera.
Seran tres escenaris diferents,
seran tres desfiles
per tres circuits diferents,
però al final
tornarem a acabar
una altra vegada
a la plaça de la Font,
que espero ja
que tinc la Maria Dolores aquí,
que espero
que llavors
quan estiguin
totes les bandes
a la plaça de la Font,
ja ho començo a dir ara,
agafarem els presidents
i els caps de banda
i un banderí
que posarem,
doncs els posarem
tots allà
a les escales
davant de l'Ajuntament
i tindreu
un petit,
tindreu tots,
i tindreu tots
un petit reconeixement
perquè clar,
molts, molts, molts, molts diners
no tenim,
però bueno,
per fer un petit reconeixement
podem fer.
O sigui,
hi ha una altra novetat
dintre d'aquesta Setmana Santa
a Tarragona.
I, Maria Dolores,
diumenge,
què passa aquest diumenge
perquè presenteu
un himne, no?
Bueno,
va posar himne
perquè es va equivocar
la impremta
i no podíem tornar
a fer coses.
És una marxa,
una marxa
de professor
basada
en els gojos
de la Mare de Déu.
el compositor
és l'Òscar
Miguel Lozada
que és el director
de la Banda
Unió Musical
de Tarragona.
I, doncs,
també,
és un altre acte
d'aquestos aniversaris.
Jo, Dolores,
no et podré acompanyar,
t'enviaré amb algú
perquè,
precisament,
a les 12
hi ha un gimnàstic Reus.
Home!
I això és molt complicat
però t'enviaré gent,
no et preocupis, eh?
No anem bé,
no anem bé,
no anem bé.
Però veus,
ho dic públicament.
Ho dic públicament.
Que em sembla bé,
que em sembla bé.
Llavors,
després diem que els dies
de marxa.
Jo hagués sigut
un nàstic albacet
i segur que...
Ja ho sabem,
són uns dies
que es complementen
moltes coses.
És molt difícil
però es fa tot
amb la millor voluntat.
A més,
nosaltres
estem molt contentes
i agraïdes
perquè,
precisament,
aquest any
coincideix
el nostre aniversari
que per torn
coincideix
d'anar amb vosaltres
el diumenge de Rams.
O sigui,
són petites coincidències,
unes per bé
i unes altres per bé
encara més.
Que les fem valdre.
Que les fem valdre.
Que és maco.
No ho sé.
Jo només m'ho voldria afegir
que estem parlant
del pas i dels portants
però em permeto
i no voldria passar
per davant de la Maria Dolores
però vull dir
que també és el 25è
aniversari
de la banda.
Un dels actes
és per ells
i amb ells
el del proper diumenge.
I agrair-li molt
també
abans la Maria Dolores
ha dit
el de Montserrat
amb tota la raó del món
però també
la Unió Musical
el president
de la Unió Musical
i el compositor
l'Òscar
Miguel
vull dir
és que ha sigut
espectacular.
Ha sigut espectacular.
És que realment
és que és de la sènia
aquell xiquet
i és molt maco.
No, no, no.
Però de veritat.
Doncs aquestes coses
és el que dèiem
de la Semana Santa.
Les tenim.
Les tenim
que aprofitar
les tenim endavant.
Com a anècdota
la banda Unió Musical
des que es va tornar
a recuperar
la processó del dolor
sempre venia.
Abans venia
perquè tenia un conveni
amb la Diputació
i amb l'Ajuntament
i era una de les actuacions
que entrava
dintre del seu conveni.
Que tenia dintre del seu conveni.
Des de fa 5 o 6 anys
aquest conveni
ja no el té
però
bueno
el president
i la Junta
i la Junta de la Passió
diu
aquesta banda
de vindre
i aquesta banda
continua venint
quan el coste
baixa
o encima
de nostres espaldes
i punto
i s'ha acabat
i s'han de buscar recursos
s'han de buscar esforços
perquè continuar
com a ni
fer el mateix
que fèiem.
Bueno
és que també
això que dèiem antes
a l'entrada
la professora
va canviar un context
el portar
els passos espatlles
va canviar
l'altre context
perquè antes
havien d'anar
o anava totes
en una banda
i ara
esclar
el portar els timbals
ja
no podem fer més mele.
Maria Dolores
per fer enfadar
i jo sé
que el Joan
a part de ser
amic meu
perquè vam treballar
al mateix
ram
a part de ser amic meu
però també sé
que és molt
molt amic
íntim
del portant
del cap
de portant
que és el Paco
llavors jo
per fer-los enrabiar
a vegades
li dic al Paco
no m'atabalis
que si convé
hi poso quatre rodes
i acabo aviat
en plan de broma
però no
calma
hem de fer
l'ambient
que s'ha de fer
per Setmana Santa
hem de procurar
que la Setmana Santa
funcioni
com a atractiu
per tothom
i com a devoció popular
doncs amb aquestes paraules
acabem
amb aquestes paraules teves
acabarem
la tertúlia d'avui
amb aquestes paraules
amb aquesta crida
que la gent torni
aquesta devoció popular
i també entre els joves
especialment entre els joves
Maria Lórez
noia
gràcies per acompanyar-nos
les gràcies a vosaltres
l'enhorabona
per aquests aniversaris
i que en vinguin molts més
també
i també doncs
el Joan Salvador
també doncs
els portants
d'aquest pas
gràcies Joan
i el Francesc Ferrer
fins aviat
ja ens anirem ballant
no aquests dies
ja ens anirem ballant
perquè els actes
ara ja són pràcticament
un darrere l'altre
ni a cada dia
fins aviat
gràcies
Moltes gràcies