Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Comença el Toquem Pedra número 40, amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Iniciem la sèrie Monuments Romans de Tarragona
i ho fem avui des de l'Aqueducte o Pont del Diable.
Allà estarem amb quatre arqueòlegs de l'ICAC, els investigadors Jordi López Vilar i Josep Maria Puig,
que també és membre de la unitat de documentació gràfica de l'Institut.
De Nèmesis, cooperativa d'arqueologia i difusió cultural creada l'any 1999,
ens acompanyarà Loli Iguanzo i Reis Fabregat.
Us parlarem de la importància de l'aigua en el món romà.
Engastaven molta, per exemple, a les termes.
Us explicarem moltes de les singularitats d'aquest monument.
Les parts en què consta, com es construeix, quin cabal té...
També farem referència a l'altre gran aqueducte, el del Gaià,
que s'ha pogut topografiar a la secuita.
Amb Nèmesis, parlem de la intervenció arqueològica del 2009
amb motiu de la restauració.
Es van excavar tots els pilars per trobar els fonaments i veure com s'havia fet.
Van descobrir que cada pilar tenia la seva pròpia pedra.
Van trobar ceràmiques molt importants que permeten afinar la data i sorpreses,
com, per exemple, grans escales contemporànies d'ús desconegut,
un cadàver infantil, medieval o modern, enterrat al peu d'un pilar
i fins i tot un enorme falús gravat a un carreu.
Què? Toquem pedra?
Què tal? Molt bon dia.
Doncs sí, avui, efectivament, el programa Toquem Pedra, número 40,
amb el missat de l'arqueologia clàssica, amb l'ICAC, com sempre.
I avui enceteu un cicle de programes des de l'exterior
per conèixer en profunditat algun dels monuments més emblemàtics
de la Tarra Corromana, del conjunt de Tarra Corromana,
i també, doncs, més enllà d'això, d'intervencions arqueològiques
que han fet des de l'ICAC en diferents punts monumentals
i arqueològics del territori.
Avui, com m'escoltàveu, aquests són els convidats
que ja estan aquí amb nosaltres,
en una banda d'Oli Guanzo i Reis Fabregat de Nèmesis.
Què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ens explicaran moltes coses de la intervenció que es va fer
en aquest mateix lloc, ara fa alguns anys, però no fa bastants,
i amb descobertes també interessants, en aquesta zona.
ara veiem els pilastres més o menys al nivell que hi ha habitualment,
però aquí vau poder excavar molt en profunditat
per veure que hi ha de sota de cadascun d'aquests grans pilastres, no?
Sí. Vam excavar cadascun dels pilars,
bueno, dels 11 pilars que n'hi ha per sota,
i vam baixar fins al nivell de fonamentació, fins a Roca.
Doncs ens explicareu també, Reis, això,
una mica com que hi ha a sota d'aquesta estructura
que deu passar tones, moltes tones,
i també que fa que s'aguanti, no?
Era el nostre interès veure com la situació,
com que se tractava d'una restauració,
més que una intervenció arqueològica,
se tractava de veure com era la cimentació,
de veure si era resistent,
si tenia encara per aguantar uns altres 2.000 anys,
i per això se va excavar cada pilar,
per veure com estava cimentat,
i per comprovar la seva resistència.
A més també per veure si podíem datar-ho,
perquè encara no estava datat del tot,
i a veure si amb la intervenció es podia...
Una cronologia?
Més o menys.
Sí, més o menys,
el que es pensava d'època augustea,
i...
Sí.
Ara aprofundirem,
entreu la matèria també amb els altres dos investigadors,
el Jordi López,
Vilar,
i també el Josep Maria Puig,
eh?
Senyors, què tal?
Molt bé, bon dia.
Hola, bon dia.
És un monument d'entrada vist des d'aquí espectacular,
no?, és a dir que tothom ja ho sap,
però des del punt de vista també d'estudi arqueològic,
és un monument que dona molt de si, no?
Home, dona,
dona per la seva magnificència i per la seva espectacularitat.
No és un aqueducte qualsevol aquest, eh?
I tindre aquí a prop, doncs, fa petxoca.
Tot i que hem de dir que no és l'únic aqueducte
que tenim al territori d'època romana,
perquè n'hi ha vestigis,
tot i que pocs,
un altre també gran aqueducte,
el qual heu estat excavant,
i que també tenia un gran pont com aquest,
però més a la zona de la ciutat,
entre pràcticament la part alta
i la zona de la Montaeta de Sant Pere i Sant Pau,
que era un gran també aqueducte com aquest, no?
Tot i que d'aquest no en queda pràcticament res, no?
Sí, a veure, el que és important
és entendre exactament què és un aqueducte, no?
Perquè quan parlem d'aqueducte,
en l'imaginaria popular,
de seguida apareix el Pont del Diable,
i el Pont del Diable és una petita part d'un aqueducte.
Un aqueducte, com diu la mateixa paraula,
és una conducció d'aigües,
és una sequia,
que normalment té molts quilòmetres d'allargada,
i de vegades per salvar les valls
s'hi construeixen ponts
per sobre del qual hi passa l'aqueducte.
Aleshores, el Pont del Diable,
doncs això és un pont
per damunt del qual passa un aqueducte
que té 15 quilòmetres d'allargada,
per tant estem parlant d'una petita part de la conducció.
I el que comentaves tu ara,
doncs sí, hi ha un segon aqueducte
que pren aigua no del riu Francolí,
sinó del riu Gaià,
que és el més llarg de tots els coneguts
i en el qual hi vam estar intervenint arqueològicament
fa un temps topografiant en concret uns 12 quilòmetres d'aquesta conducció.
Diguem que l'espectacularitat que té l'aqueducte
no és tant aquesta part que estem veient,
que és la dels arts i la construcció aèria,
sinó tot el que és el seu recorregut
a com els romans aconsegueixen portar l'aigua
a una cota determinada a distàncies tan llargues.
Temperències que normalment són 35 quilòmetres
i ells són capaços de calcular
el punt de sortida, el punt d'arribada
amb una precisió bastant gran.
I de més a la forma que els aqueductes
per salvar valls fan aquestes grans arqueacions,
a vegades per travessar muntanyes fan túnels,
el que passa és que no es veuen,
però és que fins i tot a nivell tècnic
potser a vegades és tan complicat o més
que construir un pont d'arcs.
Aquests túnels estan sota terra,
en coneixem alguns, però estan invisibles.
El que fa pensar és que l'enginyeria romana,
l'època romana, doncs està molt i molt evolucionat, no?
I molt del que tenim avui dia els hi treuen amb ells.
Bé, sí, devem molt d'ells, evidentment,
i sí que està molt evolucionada,
sobretot perquè som capaços de resoldre
problemes molt concrets
i amb una habilitat bastant gran.
I sobretot, que és el que ens meravella,
amb unes eines i uns útils bastant simples.
Nosaltres som capaços de replicar
el que fem els romans, i molt més,
però nosaltres disposem d'un instrumental
i d'uns coneixements teòrics
molt més elevats que els romans.
Se sap com es va construir, us ho pregunto tot,
com es va construir aquest aqueducte.
Ara el describirem en detall,
l'altura, les dimensions.
Ara, per cert, mentre parlem,
estan passant, suposant que turistes,
per la part de dalt,
per la part on passava antigament l'aigua,
ara és transitable.
Però com es construeix una infraestructura com aquesta?
Clar, no hi havia grues, no?
Llavors?
Sí, hi havia grues,
però era molt diferent de les actuals.
Com eren les grues de l'època?
Això que te l'explica la rei.
Les grues de l'època,
el que diu Josep Maria,
són rudimentàries,
però són extremadament efectives.
Habitualment consten d'un cabiró,
ben llarg, ben resistent,
i aquests pesos tan grans
s'aixequen,
s'eleven
amb jocs de corrioles,
de politges,
que multipliquen moltíssim la força,
llavors,
per tracció animal,
per tracció humana,
i amb corrioles,
és la forma d'aixecar aquests pesos,
i, evidentment,
amb vestides,
com les que coneixem,
amb vestides totalment de fusta,
recolzades a la part que ja està feta,
i anar pujant.
Què deu passar una pedra d'aquestes,
no sé,
les del mig,
les més gruixudes de totes,
les que veiem,
que fan dons de contrafort,
les de baixa,
generalment,
què pot passar una pedra d'aquestes?
Parlem de molts quilos,
anem a aixecar-les si convé,
però deuen passar molt,
imagino,
és a dir,
aquí el volum,
el pes és molt gran,
no?
A mi el mig se m'ha prohibit,
aixecar pesos.
Pesen,
pesen,
i no és tant el que pesen,
sinó que l'has d'aixecar,
un el s'ha de terminar,
i sobretot l'has de depositar
en el seu lloc exacte.
La construcció,
tècnicament,
és molt simple,
és literalment col·locar una pedra
sobre l'altra
i s'ha de fer un art ben fet.
La gràcia és que has de posar
les coses en el seu lloc,
no pot estar un pam amunt
o un pam avall.
I aixecar un bloc
que pot pesar
tranquil·la de mitja tonelada
o més,
depèn del que siguin,
a 10 metres d'alçada
i col·locar-ho en el seu lloc exacte,
no és fàcil.
I hem de pensar,
això que les grues són de fusta,
hi ha molta gent que intervé,
les cordes són de canyam,
és a dir,
que les cordes tenen un gruix
molt gran
per suportar aquest pes,
és a dir,
que no ha de ser fàcil maniobrar.
I no hem col·locat un bloc,
no sé quants blocs hi ha aquí,
però hem col·locat uns quants milers de blocs,
tots al seu lloc.
I a més a més,
una estructura que ha arribat
fins als nostres temps,
tot i que també s'han fet intervencions
per netejar la cara,
perquè estava molt degradat.
Com està ara?
Se t'ho pregunto així a nivell general,
però jo veig parlar d'alguna planta
que va sorgint,
van emergint plantes
que suposo que són inevitables,
però és a dir,
com està i quin és el perill
d'una estructura com aquesta
per la seva preservació
perquè arribi dos mil anys més enllà?
A veure,
una de les actuacions bàsiques
és eliminar tota la vegetació que hi surti,
especialment la de tipus orbori,
perquè les arrels van clavant dins
i poden arribar a desplaçar les pedres.
I tenint en compte que aquest és un monument
que està construït íntegrament en pedres,
és a dir,
no hi ha morter de calç
ni cap mena de ciment
que uneixi les pedres,
sinó que simplement per gravetat
s'aguanta tot,
doncs és vital que no falli
ni una sola pedra.
I després,
l'altra cosa bàsica a fer
és anar substituint aquelles pedres
que per l'erosió
doncs pràcticament han desaparegut.
que això és una cosa
que s'ha fet ja en algunes de les intervencions.
Penseu que
aquí es va fer, per exemple,
una restauració molt important
a mitjans del segle XIX,
en un moment en què l'equaducte
estava pràcticament a punt de caure,
i posteriorment s'anà fent
petites intervencions,
fins a aquesta última
que es va fer fa pocs anys,
que va netejar una mica la cara
i va arreglar una mica
tot el que era l'equaducte.
Bàsicament és això que us comentava,
mantenir la vegetació a ratlla
i sobretot anar substituint els blocs gastats.
Parlem de la intervenció que vau fer vosaltres
des de Nemesis,
perquè per aquí hi ha uns quants pilastres,
en compto 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 pilastres.
Vau poder accedir, vau a tots?
Vam obrir cada pilastra al voltant,
tot al voltant.
Vam obrir-les totes
i vam buscar la fonamentació,
perquè buscàvem també trobar el pla
que havien utilitzat ells
per remuntar tota l'obra.
Sabien, a més a més,
que n'hi havia canteres al voltant
per proveir de pedra a l'obra,
però vam descobrir que també,
a la vegada que obrien el terreny
i que buscàvem el nivell pla,
també van aprofitar la pedra que trobaven
i estraïen carreus d'aquí mateix,
i carreus que, a més a més,
després no les servien i ficaven dins.
Perquè, clar, tot això ara tenim un nivell
que és el que estem trepitjant,
els també tenien un nivell que és el que trepitjaven,
però n'hi havia més cap a baix.
Era impressionant, sí, sí.
Vam trobar poc material ceràmic per datar,
també, que esperàvem trobar més,
i molt poc, però bé,
i alguna sorpresa més, també.
Vam trobar, com es cavava en algun dels pilars,
vam trobar un cadàver infantil, també,
que no esperàvem trobar-ho i que no és romà,
que tampoc podem donar una data concreta,
no sabem si és medieval o més posterior,
suposem que no és del segle XX,
el cadàver d'una nena aquí enterrat,
i, bueno, sorpreses de l'arqueologia, també.
Això no, clar, per qui ens estigui escoltant ara,
potser haurà fet un crit al cel,
però això podria dir que entra dintre de certs paràmetres
de normalitat, però dir que passa de tant en tant,
passa que trobeu algun cos, algun cadàver, no?
Sí, el que passa és que, clar,
aquí estem en un lloc apartat,
també és una zona boscosa, apartat,
i, bueno, trobar-te una cosa així en un pilar de l'aqueducte,
doncs no entrava dintre dels plans de ningú.
Però, bueno, ja està.
No se'n sap res més, no?
Digue?
No se'n sap res més, de moment.
No, la gent que ho va enterrar sí que sabien
que al peu d'un pilar el sediment era més tou,
és a dir, no sabem, no?
Però sí que vam veure que allí hi havia un sediment tou,
que allò baixava bastant,
i van enterrar allí,
doncs el que després, al fer l'anàlisi osteològica,
sembla ser que fos una nena joveneta.
Hi ha formigol aquí a sota?
Hi ha formigol en aquests pilars,
o també són pedres?
És a dir, com és el fonament d'un monument com aquest?
Se recolza damunt tot,
tots els pilars van a buscar la roca,
és a dir, van a buscar un ferm,
un lloc ferm per poder recolzar-se,
i com que este ferm moltes vegades és irregular,
hi ha algun lloc on sí que hi ha una mica de morter.
Però, vaja, en principi no n'hi ha gaire on tant com...
Bàsicament és pedra,
el que estàvem comentant és pedra en sec,
una pedra toquant amb l'altra,
tot i que en alguns llocs sí que s'ha reomplert
amb una miqueta de morter.
Onze pilastres que vau excavar cap a baix,
a més a més amb una fundària,
que no era ni un metre ni dos,
no els quarts més,
quatre metres,
això és una feinada important.
Quatre metres és del nivell actual,
quatre metres és del nivell que s'està trepitjant ara,
quatre metres,
en les dues més del mig del pont,
que són les clars,
perquè s'hi va adaptant tot al terreny.
Ja veus que aquí,
aquí a la dreta i a l'esquerra estem més dalt
i segons anem baixant cap al barranc,
doncs, buf, anem baixant.
Van sortir també uns elements molt interessants
que se desconeixia que estaven
perquè estan a la part més fonda del barranc
i que serien com una mena de trenca aigües,
com una mena de contraforts.
Se suposa que hi hauria algun moment
en què sí que baixarien barrancades,
en què sí que baixaria aigua
i suposem que per tal d'evitar
que aquestes barrancades,
aquesta aigua,
l'impuls que pogués portar,
li donés directament als pilars,
van fer com una mena d'estructures
per desviar l'aigua
i fer-la passar pel mig dels arcs.
Això tampoc no es coneixia
i també va ser molt interessant a nivell estructural.
Ara tornem, eh?
Torno cap a l'altra vessant.
L'estem veient en perspectiva ara mateix.
El veiem de punta a punta,
aquest pont del diable,
aquest pont de Ferreries.
Jo m'estic preguntant d'on portava l'aigua,
és a dir, d'on venia l'aigua
que passava per aquí dalt fa 2.000 anys.
D'on venia aquesta aigua, Josep Maria?
Jordi?
L'aigua ve del riu Francolí.
La agafen uns quilòmetres més amunt.
La conducció aquesta fa uns 15 quilòmetres
de llargada, aproximadament.
i bé, és un aqueducte
que va serpentejant
seguint la cota de nivell,
va serpentejant
a tot arreu, excepte en dos llocs.
Un és aquest d'aquí,
que passa volant per damunt d'aquest pont
i després una miqueta més amunt
hi havia una altra conducció
en un lloc que es coneix com el pont del Topino,
que també anava sobre arcades.
Era un aqueducte molt més petit
que actualment no es conserva
i no s'ha excavat mai,
però segur que si excavéssim
trobaríem també les bases dels pilars.
I de l'altre ecueducte,
d'on portava l'aigua
i com s'alternaven?
És a dir, funcionaven tots alhora,
un era d'emergència i l'altre no?
Com eren aquests dos ecueductes
que arriaven a la ciutat?
Funcionen alhora tots dos,
a més són de la mateixa època,
aproximadament,
perquè l'ecueducte que agafa aigua
és el riu Gaià,
que és molt més llarg que aquest d'aquí.
S'ha pogut de Taves també
també en època d'August,
mitjançant alguna excavació que s'ha fet
i a més amb un bloc,
amb una inscripció
que vam trobar fa uns anys
i que m'he interpretat ara,
que ens dona a més el nom
d'aquest altre ecueducte.
I bé, en principi funcionen alhora
tots dos,
en època l'imperial segur,
i segurament el Baix d'Imperi
segueixen funcionant,
perquè una ciutat com Tarragona
necessitava molta aigua.
Evidentment,
havia de ser aigua corrent
i que arribés amb suficient volum
constantment,
igual que passava a Roma,
igual que passava a totes les ciutats de l'imperi.
Quin era el consum d'aigua
d'època romana?
Fa 2.000 anys,
quanta aigua consumíem?
Perquè ara obrim la xeta
i l'aigua no para de reixar,
i a d'oll.
En època romana
anava fent el mateix,
obrint la xeta i reixava l'aigua,
es dutxaven i omplien les fonts
i feien servir tant com volien,
o no?
També era un bé escàs i preuat.
Era un bé preuat,
però era un bé abundant
en les ciutats romanes.
El que passa és que normalment
no hi havia aigua privada,
l'aigua era pública, sobretot,
és a dir,
eren fons al carrer
i eren pocs la gent
que es podia permetre el luxe
de tindre aigua a casa.
Però tot i així
es gastava moltíssima aigua,
alimentar les termes,
els grans termes públiques
que hi havia a totes les ciutats romanes,
feia falta moltíssima aigua.
De fet, s'ha calculat per Roma
uns mil litres d'aigua per habitant
en el segle II,
i a Tarragona,
si fem el càlcul
que podíem portar els dos ecoductes,
ens surt alguna cosa semblant, també.
Vull dir que seria una miqueta,
a nivell de proporcions,
una miqueta com Roma.
Perquè ens fixem,
per posar la mesura en el seu ordre,
en època romana
està bastant constatat
que són, almenys a Roma ciutat,
mil litres per persona i dia.
Actualment a Barcelona,
el consum que hi ha d'aigua
se'n parla de 400-500 litres
per persona i dia.
És a dir,
que l'aportació d'aigua
a ciutats com a Roma,
en un cas concret,
és molt gran.
Doncs que tenen present
que,
com que els romans tenen molt present
que l'aigua estancada
dona problemes,
l'aigua sempre corre.
Amb la qual cosa,
les fonts públiques,
per exemple,
no tenen aixetes,
en ratgen contínuament.
Perquè la mateixa aigua
serveix per netejar.
amb la qual cosa,
el consum d'aigua és constant,
constant i constant.
I ells ho tenen molt clar, això.
I té una preocupació
molt gran
per tindre aquest subministrament
d'aigua.
Donem a fer aquell que s'haurà
de turistes francesos
que estan visitant...
Francesos,
sé que sí que són francesos,
sí, sí.
Que estan...
Bonjour, bonjour.
Que estan visitant
el Pont del Diable.
No sé què estàvem dient ara.
Parlar el consum.
Parlar el consum directe, no?
Que és una cosa...
Fem constància
que estem en directe
aquí al Pont del Diable.
i que no...
Jo el que volia dir
que hem de tindre present
que les obres de conducció d'aigua
són extremadament cares.
Si a l'època romana
moltes vegades
les infraestructures
es paguen privats
com a eina
per poder progressar
socialment i políticament,
però és que la major part
d'aquaductes
el paga l'Estat
perquè són extremadament cares.
Aquí a Tarragona,
que és una ciutat,
no és petita,
però tampoc és gran ciutat,
coneixen dos grans aquaductes.
Aquest i l'altre,
el del Gaiac,
són 35 quilòmetres,
que ens diu ràpid.
Roma té,
si no acordo malament,
12 o 13 aquaductes
i en totes les ciutats romanes
veien que hi ha
com a mínim dos aquaductes.
És a dir,
que hi ha una intencionalitat
molt gran
i una voluntat molt gran
per assegurar
el sinistrament d'aigües
a les ciutats.
Torno aquí,
a Nemesis,
per la francesa
alguna o les dues
per l'entrevista el turista.
Ara mateix, no?
Per cert,
veig que estan fent un tomb,
després ho explicarem,
perquè aquí,
a qui vingui aquí
al Pont del Diable
hi ha aquesta mena de cup,
pou,
forn,
espere,
doncs expliquem,
què és això?
Doncs això és un forn
per preparar la calç.
El que no sabíem
era per quan,
bueno,
quan s'havia utilitzat
i perquè estava ahí
amb l'excavació
van descobrir
que segurament
estava vinculat
a la reforma
que van fer
a segle XIX
aquí a l'aquaducte.
És un forat,
és un forat,
sí, és un forat,
si també és un forat
que si mireu l'aquaducte
doncs
amb Sant Pere i Sant Paula
amb Esquerra
doncs us quedarà
a la dreta mateix,
és un forat
que es veu,
a més a més,
molt clar
i gran.
Es conserva bastant bé,
està excavat també
a la roca
i, bueno,
es conserva bastant
d'aquest forn.
Però, bueno,
estava també molt malmès,
havia arribat
ple de escombreria
i molt destrossat,
pobret.
Aprofitar amb la intervenció
per fer-hi
una atacada ràpida.
Déu-n'hi-do
el que estem veient aquí
ara amb tot aquest monument.
Hi ha aquestes pedres
que veiem que algunes
per la part de baix
sobretot
estan més tocades.
Abans ho apuntava ell
que això també són pedres
que sembla que estiguin
demanant a Crits
una intervenció
arqueològica.
Què es fa en un cas com aquest?
Un pedre d'aquestes argiloses
que es descomposen.
Com són aquest tipus de pedra
i què és el repte d'actuar
d'un segon monument
d'aquestes característiques
i amb aquest tipus de pedra
que no sé quina és.
s'ha dit el Jordi també
de substituir.
Mira, aquí davant
aquests escarreus
que vens aquí
estan completament substituïts.
Són diferents.
Clar, quan la pedra
no es pot salvar
abans de que caigui l'estructura
s'ha de canviar.
Aquest tipus de pedra
que es fa servir
a l'aqueducte
la majoria de pedreres
molt properes
després m'hi fas pensar
que et diré una cosa
també d'una pedrera
que vam descobrir
que no se sabia
tenen pedres
és un tipus de material
de formació marina
de formació miocènica
i això vol dir
que quan se descomposa
se converteix pràcticament
en sorra.
Què vol dir això?
Que sí
per als romans
era bastant fàcil
tallar-la
extreure-la
però això
este fet
que sigui tova
també fa que
després
l'estar en contacte
amb els agents atmosfèrics
l'estar a la intempèrie
el que fa també
és que se degraden
molt fàcilment.
Aquestes intervencions
que s'han fet
al llarg del temps
han consistit
bàsicament en això
o bé
en treure
les que estan molt malveses
posar-ne de noves
o mira
des d'aquí es veu molt bé
també en posar
alguns pegats
en posar
una mena de pedaços
i aquí també
en aquesta última restauració
en alguns punts
no es va canviar la pedra
sinó que senzillament
es va posar
això
un pedaç
de morter.
I parlaves també
d'una cantera
d'una zona d'extracció
de cantera
perquè tota aquesta pedra
que hi ha aquí
hi ha alguna part
que vingui del Médul
o que vingui d'un altre lloc
o la van treure
per aquí
la zona propera
perifèrica?
Aquí venen d'aquí
de les pedreres pròximes
hi ha tota una zona
que es diu
pedreres de l'aqueducte
que n'hi ha
n'hi ha
quatre
són diversos fronts
de pedrera propers
hi ha una altra zona
que és una pedrera subterrània
bastant espectacular
que es diu
les coves de la pedrera
i netejant
tot el que és
la zona
netejant
tota aquesta zona
de pilars
poc a poc
vam anar netejant
netejant
i vam veure
que hi havia
un esglaonament
normalment
aquestes extraccions
es fan
en esglaonaments
i una pedra
quan treus un carreu
ja et deixa
la forma del següent
vam descobrir
al peu mateix
d'aquí
a la part
de l'autopista
una zona
d'extracció
de materials
que era
totalment desconeguda
molt interessant
vau trobar
alguna forma singular
algun falús
alguna cosa
que et crides l'atenció
qui m'ho explicava
tu mateixa
no, en un de les arcuacions
de dalt
com tenien la bastida
són 26 metres
d'alçada
26 metres de bastida
doncs vam trobar
a la bastida
un baix relleu
que és una forma fàl·lica
clar, això des d'aquí
no es veu
no es veu
però clar
quan estàs allà al costat
tens allà davant
bastant
si sí que era estrany
una forma tan definida
que
i en el que ha estat mirat
i remirat
aquest acueducte
que ningú s'hagués fixat
que hi havia
un element fàl·lic
això que s'haurà de l'escultor
de l'escultor
vull dir el picapedre de torn
o com
sí
és bastant gran
o sigui que és bastant intencionat
també
l'escultura
suposo que és
tota la simbologia
que té el món romà
que és de portafortuna
i bona sort
respon a alguna
mena de ritual
o d'explicació
té una explicació
sí
té una explicació
lògica
i són molt
els agrada molt
tot el que és
la màgia simpàtica
són
tots
aquests
símbols
perquè
tot i que és un símbol
a nosaltres
ens sona
com de virilitat
de masculinitat
però per a ells
en realitat
és un símbol
de fortuna
de tot el que
pugui ser
guanys
és a dir
estàvem intentant
localitzar-lo ara
però un pare
més o menys
hem de posar-nos
més cap allà
per veure-lo a la ue
sí, és que no es veu
de fet
a ull nu
és molt difícil
de veure
però podeu fotografiar
veniu un dia
amb una càmera
amb un zoom
i segur que el trobem
segur que el trobaríem
dic
si ho posem una miqueta
cap a dalt
parlem una mica
també d'aquestes
grans cercades
imponents
perquè abans m'expliqui
que aquí no hi ha ciment
no hi ha conglomerat
no hi ha res
que enganxi una pera
o l'altra
per fer aquestes cercades
aquí hi posaven
una mena d'estructura
de fusta
i posaven les pedres a sobre
que s'aguanten entre sí
com ho feien això?
Sí, a veure
els romans
precisament una de les grans
arquitectures de Roma
és el desenvolupament
de l'arquitectura marc
així com els crecs
treballen sobretot
amb arquitraus
amb cobertes planes
els romans
treballen sobretot
amb arcs i amb voltes
i el sistema
de construir un arc
doncs és el tradicional
de tota la vida
és a dir
després de fer
en aquell cas
els dos pilars
que seria la base
col·locar un cintri
de fusta
un cintri
és com una mena
de motllo
semicircular
de fusta
i després
a sobre
d'aquest motllo
anar posant
totes les pedres
dels costats
fins a la de dalt
de tot
que és la pedra clau
i un cop
estan situades
totes
i muntat l'arc
és el moment
en què es desmunta
aquest motllo
de fusta
i totes s'aguanten
perquè hi ha un repartiment
de forces
entre unes pedres
i altres
que desvien tota la força
cap als pilars de baix
i això fa que l'arc
no caigui
i com més pes tinguin a sobre
millor no?
suposo o no?
sí
a veure
hem de tindre pes a sobre
i sobretot
en el que són
al voltant dels pilars
que aguanten el mateix arc
en veiem uns quants
els teniu comptats
quan hi ha d'arts
aquí
en tenim
una bona pila
d'arts
11 a dalt
11
11 baix
25 dalt
11 baix
i 25 dalt
aquí quan ho està parlant
el Jordi
diguem de l'arquitectura
a mi m'agrada molt parlar
del que es diu
l'arquitectura efímera
que són aquestes construccions
tan pura
que es deixen per construir
aquí ens costa ara de veure-la
però hem de pensar
que a sota de cada arc
hi havia una estructura
de fusta
prou gran
com per aguantar-se
ella mateixa
i prou forta
per aguantar també
tot el pes
de tota l'estructura
abans de posar l'última pedra
que és el que
donen l'estabilitat a tot
aquesta estructura de fusta
i pes bé desmuntada
però si alguna vegada
hem vist una vestida gran
imaginem-nos
que volia ser
en època romana
construir això
amb taulons de fusta
i amb cordes i claus
que a vegades
jo arriba a la conclusió
que és més difícil
i complicat
fer el cimbre
que no pas
fer l'estructura de pedra
els cindris que es fan servir
avui dia
en tècnica constructiva
avui dia es fan servir
encara s'utilitzen
vull dir que han passat
2.000 anys
però els constructors
les paletes
en definitiva
fan servir avui dia
els cindris també
per fer les arcades
aquells que fan encara
per ser en canviat
els francesos
per turista de proximitat
jo diria que són
de Salamanca
de Toledo
ara s'hi preguntarem
no?
sí que no
sembla que siguin de Toledo
de Salamanca
de Toledo
on diries tu?
jo?
no ho sé
ara es pregunta
ara es fan una fotografia
és important
perquè fixeu-vos
entre setmana
hi ha turistes
que venen a veure
el pont de Ferreries
el pont del Diable
perquè quan s'entenim
com aquests
a nivell de tot l'estat
hi ha el de Segòvia
que és el més conegut
però és similar
és equiparable
al nostre
digues digues
els esmiracles
de Mèrida
i el de Segòvia
que és també
uf
impressionant
i aquest que és espectacular
què es diferencia
el nostre
del de Segòvia
per exemple
què diríu que és el?
per exemple
la pedra de Segòvia
és granito
i aquesta és aquí
és l'umaquela
aquella és pot ser
més esvelt
més alt
més esvelt
i té més metres
m'assembla
d'arcades
sí
i és com a més robust
té els piles
més gruixuts
té aquest esglaonat
que tal com va baixant
també es va fent
una miqueta
més prim
la talla de la pedra
de Segòvia
és més també
un coixinat
i aquest és més pla
el de Segòvia
és un senyor
coaducte també
és més alt que aquest
i sobretot és molt més llarg
perquè la distància
que han de superar
per portar l'aigua
que sempre l'aigua
ha d'anar més o menys
amb un pendent mínim
és molt més llarg
que aquesta d'aquí
fer comparatives
és dolent
perquè no...
Comparar el seu no?
Exactament
Comparar l'un amb l'altre
jo no puc comparar-lo
perquè tan grandiós
és un com l'altre
per això tot dius
que els romans
són capaços de fer-ho
quan ho volen fer-ho
això és potser
la meravella
que tenen ells
que això que veiem
que és una obra única
o especial
ens donem compte
que la fan
quan hi tenen necessitats
o tenen la voluntat
de fer-la
sigui aquí
sigui a Segovia
sigui a Mèrida
o sigui on sigui
I també la importància
de poder datar cronològicament
un obra com aquesta
a través també
de l'excavació
que es va fent al seu moment
i que s'ha pogut
doncs datar
amb precisió
Hi ha un tema
que jo ara
mirant-ho des d'aquí
no sabria dir
clar
no sé
no veig visualment
la percepció
no tinc la percepció
d'inclinació
és gaire la inclinació
que hi ha
no sé
d'una punta a l'altra
si ho poguéssim veure
allò
amb una planimetria
doncs recta
horitzontal
qui m'ho explica això
en aquest cas concret
ja desconec
però normalment
la major part de trams
dels dos aquaductes
estem portant
un desnivell
del voltant
del 2, 4 per mil
això m'ho expliques ara
això vol dir
que cada mil metres
o cada mil centímetres
en baixa dos centímetres
per entendre'ns
no és sempre regular
hi ha moments
que va canviar
perquè es van ajustant
sembla molt poc
però he de pensar
que l'aigua
amb aquesta pendent
ja és suficient
perquè corri
si el fas
amb la pendent
massa fort
l'aigua va molt ràpida
amb la qual
et generaria molta erosió
i et generaria
molts problemes
perquè l'aigua
és un element
molt agressiu
llavors l'has de tenir
molt controlat
llavors has de fer números
és a dir que
si no sé
a quina alçada
està la sortida
de l'aigua
on ha d'arribar
calcules per la distància
sota aquests percentatges
Déu-n'hi-do
tenien bombes
hi havia bombes
Jordi
a l'època fa 2.000 anys
hi havia bombes
com el que entenem avui dia
bombes de bombeig
d'aigua
és a dir
per agafar aigua
d'un substrat
i fer-la arribar
dalt d'un aqueducte
de com aquest
a veure
hi havia maquinària
hi havia sínies
hi havia algun tipus
d'aparets
per aixecar l'aigua
però els aqueductes
sempre baixen
per gravetat
és a dir
el que fan
els enginyers romans
és calcular
una pendent
que sigui molt poc
com ara comentava
el Josep Maria
i que simplement
sigui per gravetat
que arriba a l'aigua
del punt de sortida
o punt d'arribada
bombes entenen
és la típica
font de l'oeste
que surt
la dona
i que està menjant
aquesta és la bomba
de sapsidi
que és una bomba d'aigua
que es coneix
des del segle II
abans de Crist
i els romans
la coneixien
aquest també coneixen
són els sifons
és a dir
que a vegades
a lloc de portar
el sistema de teoria
dels vasos comunicants
també el coneixen
el que passa
que dona molts problemes
de pressió
i el fan servir
només en coses
molt molt concretes
hi ha una altra qüestió
que és
bueno
no és un únic
però sí que és curiós
a part nosaltres
d'excavar els pilars
també vam excavar
una part del canal
del que en diem
especus
que és per on circula l'aigua
i
en aquesta banda
és a dir
no a la part de Tarragona
sinó a la part de Valls
quan comença
l'aqueducte
les arcoacions
i
se troben
el canal
amb el canal
de dalt
de les arcoacions
tenim una cosa
bastant estranya
i és que tenim
un colze
de 90 graus
normalment
aquests colzes
no s'acostumen a fer
els aqueductes
en tot el seu recorregut
de vegades
n'hi ha alguns
però no s'acostumen a fer
perquè
el que fan
és
aquests colzes
el que fan
és
com deia Josep Maria
desgastar moltíssim
el material
quina és
la solució
que tenen aquí
que l'especus
està
aquest canal
està totalment
excavat
en la roca
és un canal
que està excavat
en la roca
i amb això
van
una miqueta
deslliurar-se
d'este
desgast
perquè dalt
el receptacle
de l'aigua
la U
per entendre
que veiem aquí dalt
de quin material era?
se diu
pintaven amb algun producte
posaven algun producte
especial
perquè l'aigua
circulés
i no
ens tenen un material
que és
el material
la massa
la pasta
impermeable
per excel·lència
que es diu
opusigninum
i que és
una mescla
ells reciclen
quan se'ls trenca
un àmfora
se'ls trenca
un plat
un got de ceràmica
un matxac
ben matxacat
i ho mesclen
amb aigua
amb calç
i fan una pasta
moltes vegades
s'aprecien encara
aquests trossets
de ceràmica
i en aquesta pasta
recobreixen
sempre
tots els elements
que van
que contenen
líquids
com és per exemple
l'especus
d'un
d'un aqueducte
i això és el que
l'aigua va desgastant
va desgastant
i moltes vegades
s'ha d'anar reparant
seria el cautxo
de l'època
no?
una mica
d'un material molt diferent
però
encara posem les taulades
que és allò de fibra
com es diu
la fibra asfàltica
allò negre
aquest petroli
que hi ha mena petroli
però que llavors
no hi havia petroli
fent servir això
i devien anar reposant
i estava tapat
per cert
l'aqueducte
a tots els romans
no els agrada gens
que l'aigua
que ells han de consumir
estigui
a l'aire lliure
no els agrada gens
ells sempre
ho cobreixen
sembla ser
que aquest aqueducte
la majoria
van coberts
amb una volta
semicircular
amb una volta
d'obra
de canó
però si no
ho cobreixen
amb volta
a vegades
ho cobreixen
amb lloses
amb el que sigui
no els agrada gens
tota la qüestió
de que el sol
poden caure brutícies
poden fer malbé l'aigua
ara tenim turisme familiar
per aquí
per cert
que va aterrar un dels nois
i dalt els de Salamanca
o de Salamanca
o de Toledo
no sé
els de l'estat
estan per dalt
tombant
i es troben amb els francesos
que venen de l'altra banda
per tant veig que es pot circular
que s'ampla això
que no hi hem pujat tot
però s'ampla
no Jordi?
Sí
té l'amplada típica
del canal
de l'aqueducte aquest
tant del Frencoli
com del Gallà
que és molt similar
que més o menys
fan una amplada
perquè pugui passar bé
una persona
i una alçada
potser de metro 60
a metro 70
perquè un cop està cobert
també hi pugui passar
una persona per dins
perquè una cosa molt important
d'aquests aqueductes
era el manteniment
pensant que anaven coberts
en una volta
per tant no entrava brutícia
que comentava ara les Reis
però clar
hi ha el problema
que moltes vegades
hi entra terreta
i pot entrar brosses
i fins i tot
la mateixa calç de l'aigua
va creant
unes capes de concreció
que van
fent cada vegada
més petit el canal
aleshores
aquests canals
han de ser accessibles
perquè els treballadors
puguin entrar a netejar
i puguin anar
fins i tot
amb les piquetes
anant triant totes aquestes capes
tan gruixudes de calç
que es van formant a dins
per això mateix
aquestes conduccions
tenen normalment
a distàncies regulars
unes entrades
el que en diem
registres
quadrades
que foreden la volta
i permetien
en època romana
l'accés a l'interior
del personal
que havia de portar
a terme
aquestes tasques de neteja
i potabilitzaven
l'aigua
d'alguna manera
feien servir
algun producte
per fer que l'aigua
fos potable
o simplement
que regés
a l'ample
decantaven
sí
ells
buscaven sempre
fonts bones
d'aigua
ells
l'una pregunta
que moltes vegades
fa la gent
és preguntant-se
per què van a buscar
l'aigua tan lluny
l'aquaducte
l'aquaducte
ha de 35 quilòmetres
aquest aquaducte
són 15
quan aquí més apart
hi ha altres fonts
doncs segurament
és perquè ells
consideren
que l'aigua
és l'aigua
més bona
i més idònia
pel seu consum
és a dir
que ja l'agafen
potable
l'únic que fan
que el que apuntava
la Reix
és que per evitar
tot el sediment
de terra
fan bases
de decantació
perquè tot el sediment
que portin
doncs te caigui
i que l'aigua
entri neta
i evitar
o minimitzar
tots aquests problemes
de possibles
obturacions
que hi ha
dintre l'aquaducte
ja anem
acabem
quan es va construir
l'aquaducte
no m'ho dir
la data
la data exacta
de quan es va construir
s'ha de dir un any
suposo que després de Cris
no abans de Cris
quan va ser
s'ha de dir
vam allò
abans de Cris
no gaire molt
exactament
no ho sabem
m'ho veus
el programa número 40
que s'has pogut dir
40 abans de Cris
per allò podria anar la cosa
o no?
no
una miqueta després
és que no t'ho sé dir
exactament
tenim unes peces
que les estem mirant
són molt singulars
molt singulars
i no acabem de trobar
però bueno
sí que diríem
que són
d'època
sí
d'abans de Cris
d'època augustea
d'època augustea
ens quedem amb aquest titular
d'època augustea
Loli Guanzu
Reis Fabregat
gràcies
per acompanyar-nos
avui aquí
al Pont del Diable
Pont de Ferreries
Pont del Diable
s'ha dit d'alguna altra manera
o no?
Només aquests dos
Pont del Diable
i Pont de Ferreries
no?
ja està
no
aquesta
gràcies
a tu adeu
i també el Jordi López
i el Joan Maria Puig
gràcies també
per acompanyar-nos
Pont del Diable
i Pont de Ferreries
no saben cap més de nom
jo no
ja està bé
n'hi ha prou amb dos
i de la Secuita
que també va ser molt important
sí sí
de la Secuita
va ser molt important
però per desgràcia
no s'ha conservat
el Pont sobre Arcades
senyors gràcies
i com sempre
en producció de Carme Badia
Joan Maria Bertran
a la part tècnica
ho s'ha parlat
Josep Penya
tornem d'aquí 15 dies
des d'un altre lloc emblemàtic
ho veurem en qualsevol cas
avui en aquest primer programa
des del Pont del Diable
i obrim doncs aquesta sèrie
de programes
que farem
amb monuments emblemàtics
de la nostra ciutat
que vagi molt bé
adósiau
bon dia
d'un altre lloc
ook