Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
moment d'encetar una nova edició de l'espai Curar-se en Salut,
que com cada dimecres al voltant de les 11 del matí
ens acompanya a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Aquest espai que fem, ja ho saben,
amb l'Aliança Estratègica TGNSalut,
amb els tres proveïdors sanitaris de la ciutat,
i on avui abordarem una qüestió que segur que els resulta d'interès.
Parlarem, i de fet el saludem ja,
al cap de secció de reumatologia de l'Hospital Joan XXIII,
és el doctor Ramon Fontoba.
Doctor Fontoba, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Hem de parlar de malalties reumatoides,
artritis, artrosi, fibromialgia, i vaja, n'anirem.
Denominant algunes en primera instància,
quan parlem de malalties reumàtiques
o tot allò relacionat amb la reumatologia,
a què ens referim exactament, doctor?
Parlar de reumatologia és parlar de les malalties de l'aparilocomotor.
Serien el que diguéssim les malalties mèdiques de l'aparilocomotor,
perquè el que serien les malalties quirúrgiques
hauríem d'entrar en el camp de la traumatologia ortopèdia.
És a dir, que aquí hauríem de ja diferenciar reumatologia de traumatologia, no?
Efectivament.
Que potser sovint ho confonem, aquests dos termes.
Ho confonem, però hi ha una cosa molt senzilla.
Si una persona s'aixeca al dematí amb el genoll inflat
i no recorda cap traumatisme el dia anterior o els dies abans,
ha d'anar al reumatòleg.
Quan comencen a aparèixer aquestes malalties reumatoides
o no tenen un moment d'aparició, potser sí més d'incidència?
Malalties reumàtiques n'hi ha des de la infància a l'edat adulta.
Hi ha un grup de malalties dins de la infància
que se'n diu artritis crònica juvenil, artritis idiopatia juvenil,
i que les porten especialistes en reumatologia pediàtrica.
Podríem dir que les unitats estarien formades fonamentalment
per reumatòlegs que els agrada molt la pediatria
i pediatres que els agrada molt la reumatologia.
Després hi hauria les malalties reumàtiques de les persones adultes
i després hi ha un grup de malalties reumàtiques
no específiques, però sí bastant típiques de les persones grans.
És a dir, que no és un tipus d'afectacions
que vagin lligades a l'edat.
Podem tenir malalties reumàtiques
pràcticament en qualsevol moment, en qualsevol estagi de la vida.
Efectivament, sí, a la llar de la vida
pots patir qualsevol tipus de malaltia de la periódica motorsa.
Però sí que és cert que no relacionem les malalties
amb processos d'edat més avançada, potser.
Bé, malalties reumàtiques,
podríem dir que n'hi ha de definir
d'unes 250 entitats diferents.
serien malalties reumàtiques pròpies de les articulacions
i malalties reumàtiques que,
encara que estiguin en un altre lloc del cos,
es poden reflectir com a simptomatologia dolorosa
dins de les articulacions.
Per això hi ha un especialista en reumatologia,
perquè és necessari saber exactament
de quina malaltia reumàtica parlem.
250 tipus de malalties diferents
on entrarien aquestes que jo he anomenat abans
i que potser n'hi haurien moltes més,
l'artrisi, l'artrosi, fibromialgia.
Quines són les que tenen més incidència?
Bé, la malaltia reumàtica més prevalent
en reumatologia és l'artrosi.
L'artrosi és la malaltia degenerativa,
que té molta més incidència i prevalença.
És una malaltia que, mira,
a partir d'aproximadament els 50 anys,
quasi el 70% de la població
té alguna manifestació radiològica,
que no vol dir clínica,
radiològica de desgast de les articulacions.
Quan parlem d'artrosi,
estem referint-nos a això,
a desgast de les articulacions?
Efectivament. L'artrosi és una malaltia
que comença al cartíl·leg
i dona una simptomatologia dolorosa
que és una forma de diferenciar
les malalties reumàtiques.
A les malalties reumàtiques, d'entrada,
quan ve un pacient i ens compta el dolor,
investiguem si és un dolor de tipus mecànic
o és un dolor de tipus inflamatori.
El dolor de tipus mecànic
és un dolor típic de l'artrosi.
És un dolor que, quan en mous
o fas un esforç, fa mal
i quan descanses,
aquell dolor millora o inclús desapareix.
I després, quan intentes tornar a moure
aquella articulació que ha estat descansant,
és una cosa que en diem gelificació per repòs,
el que fa és, fins que no calenta
aquella articulació,
comença a fer mal
i un cop calenta ja deixa de fer mal.
Aquesta és la típica malaltia reumàtica degenerativa artrosica.
Pot aparèixer a qualsevol articulació
o hi ha algunes que tenen també més prevalença?
Bé, doncs efectivament.
Sí, sí, efectivament.
L'artrosi,
encara que sigui una única entitat reumatològica,
nosaltres, quan parlem d'artrosi,
intentem molt bé aclarar
de quina articulació parlem.
No és el mateix parlar d'artrosis del genoll
que d'artrosis del maluc,
que d'artrosis de la màu,
que d'artrosis de la columna vertebral,
perquè cada una, podríem dir,
té una incidència, una prevalència diferent
i té un mecanisme d'aparició diferent.
Llavors, entenem que pot aparèixer artrosi
amb totes les articulacions.
Sí, sí, a qualsevol articulació,
inclús a les petites articulacions
que hi ha a la punta dels dits.
Segur que hem vist,
en tenim coneguts o familiars,
que apareixen com unes petites nodulacions
després de la ungla,
les que en diem interfalàngies distals,
i això és típic d'una artrosis de mans.
Com es tracta aquesta tipologia?
No sabem si tot és tirar un tractament similar,
totes les malalties, o no.
Dependrà de cada afectació reumàtica,
en aquest cas,
per desenvolupar un tractament diferenciat.
El tractament de l'artrosi
és un tractament...
Bé, jo diria que el tractament
dins de la reumatologia
que pot ser menys evolucionat
en els últims anys
és el tractament de l'artrosi.
És difícil fer estudis
perquè és una malaltia degenerativa
que és progressiva, però és lenta.
Per tant, veure resultats en els tractaments
és més complicat que, per exemple,
el cas d'una artritis.
Tu tens una articulació inflamada
i quan tu apliques un tractament
pots veure els resultats a corplàs
relativament ràpid,
si allò funciona o no funciona.
però, al ser un problema
de desgast del cartílag,
els tractaments necessiten
molt de temps
per veure si això funciona o no funciona.
I tractaments nous
en els últims...
Jo diria que en els últims
cinc o sis anys o deu anys
no n'ha sortit cap.
Llavors, el que fem és
una miqueta,
en funció de la zona articular
que t'està afectant,
donem una sèrie de mesures preventives.
Per exemple,
si tu tens una feina
que sobrecarreia aquella articulació,
doncs has de mirar
d'una forma ergonòmica
com realment
pots protegir aquella articulació.
Si tu tens un sobrepes
i tens un problema
d'artrosi de genolls,
doncs un dels tractaments
evidentment és perdre pes.
Una sèrie de cosetes
que més aviat
de tractaments
diríem simptomàtics.
És a dir,
que també a banda
d'aquests tractaments
més simptomàtics,
pot ser del dolor puntual
que ens produeixen
aquestes afectacions,
podem fer també prevenció
en el cas de l'artrosi,
per exemple.
Sí, evidentment,
prevenció és un bon estil de vida
i exercici físic regular,
sovint.
Encara que també he de dir
que, evidentment,
si l'artrosi es caracteritza
per dolor,
el que hem de fer
és alleujar el dolor
el màxim que es pugui.
Aquí s'utilitzem fàrmacs
com a tractament
del dolor en general.
Si amb l'artrosi
parlàvem d'aquest desgast,
l'artritis,
parlaríem d'inflamació
de les articulacions?
Efectivament,
l'artrosi és una malaltia
que afecta el cartíl·lec articular,
perquè ens entenguem,
una articulació
està formada fonamentalment
pels extrems de dos ossos,
a l'extrem hi ha el cartíl·lec
i dins de l'articulació,
que estaria tot en vol callat
per la càpsula articular,
hi ha el que se'n diu
la membrana sinovial.
La membrana sinovial,
quan s'inflama,
és quan apareix
la inflamació
dins de l'articulació
i apareix un vessament articular,
un derrame articular.
Hi ha tot un procés inflamatori
i a partir de la membrana
és quan s'afecta
l'articulació.
En el cas del tractament,
aquí sí que seria diferenciat
de l'artrosi?
Sí, sí,
aquí el tractament,
per exemple,
la típica malaltia
inflamatòria reumàtica
és l'artriti reumatoide.
L'artriti reumatoide
és una malaltia inflamatòria crònica
i que,
tal com s'ha anat coneixent
tot el funcionament de la malaltia,
s'ha anat definint
el que en diem
dianes terapèutiques molt clares.
Quan nosaltres volem controlar
la inflamació,
donem uns antiinflamatoris
i quan aquesta inflamació
veiem que es fa cada vegada més intensa
donem fàrmacs
que en diem immunosupressors
perquè té una base immunològica
i avui en dia
tot això ha millorat molt
amb les teràpies biològiques.
Doctor Fontobal,
una altra de les afectacions
seria la fibromiàlgia.
També estaria inclòs dintre
de les malalties reumàtiques
o reumatoides.
Efectivament,
la fibromiàlgia
és el que diem
malalties
de parts toves,
és dins el grup
de les malalties
de parts toves,
quan parlem de
musculatura,
lligaments,
tendons,
fàcies,
el que fa mal és,
encara que hi hagi
també un dolor
articular,
és un dolor
musculoesquelètic
generalitzat
i que a més a més
es caracteritza
per tenir
una sèrie de punts
predefinits
molt més sensibles
i tot això
s'acompanya
d'altres alteracions
sistèmiques
que pot tenir el pacient,
cansament,
alteracions de la son,
ansietat
acompanyant molt sovint,
etc.
En aquest cas,
com s'aborda
la fibromialgia?
Quines són
les possibles causes
o els tractaments
que s'apliquen?
La fibromialgia,
el tractament de la fibromialgia
és complex
perquè els resultats
dels tractaments
amb fibromialgia
avui en dia
que diguem
no podem dir
que siguin espectaculars
encara que sí
que han millorat
moltíssim.
El que apliquem
la fibromialgia
en primer lloc
de la fibromialgia
hi ha alguna cosa
molt important
i és assegurar-te
que el pacient
té una fibromialgia
perquè la fibromialgia
podríem dir
que pot simular
moltes malalties
reumatològiques
per tant
has de fer
un bon diagnòstic
diferencial
i excloure
una sèrie de malalties
que poden semblar
a la fibromialgia.
Un cop ja tens
clar el diagnòstic
de fibromialgia
el que es fa
és un pacient
explicar-li
que el que té
no és res greu
encara que en alguns casos
sí que pot arribar
a ser bastant discapacitant
que és una malaltia crònica
i que haurà de saber
entendre
com portar aquesta malaltia
per tant
explicar-li
que conegui bé
la malaltia.
Un programa d'exercici físic
el programa d'exercici físic
és fonamental
per la fibromialgia
l'exercici físic
ha de ser
suau i progressiu
s'aconsellen
exercicis físics aeròbics
i el que té més estudis
és tot el que sigui
dins de piscina
bé aigua gim
bé a natació
tot el que sigui
dins de piscina
si no es pot fer piscina
s'entén exercicis
dins de taules de gimnàcia
dirigides a pacients
amb fibromialgia
ha funcionat bastant bé
també
hi ha alguns estudis
amb ioga
tai chi
etc.
Utilitzem els analgèsics
com a calmants del dolor
quan nosaltres diem analgèsics
habitualment
utilitzem tramadol
o paracetamol
no són aconsellables
antiinflamatoris
ni cortisona
ni tampoc és aconsellable
derivats mòrfics
els pacients amb fibromialgia
tractats amb derivats mòrfics
no milloren més
que els que no
prenen derivats mòrfics
hi ha algun estudi
que diu
que aquests
poden empitjorar
més a llarg plaç
i un cop
aquests
fàrmacs
no funcionen
depèn
llavors
si el que tenim
és alteració d'ansietat
o un quadre de depressió
associat
o tenim alteracions
del son
es poden utilitzar
alguns fàrmacs
que també s'utilitzen
per a aquestes entitats
vostè parlava doctor
que la persona
que està afectada
que pateix la fibromialgia
ha d'entendre
també com portar-la
això em fa pensar
que potser
és una afectació
que no està
exempta
d'estigmes
o fins i tot
de mites
al voltant
de la fibromialgia
no?
Sí
avui en dia
encara
ja tenim col·legues
que realment
no creuen
en aquesta entitat
la fibromialgia
està reconeguda
com a entitat
catalogada
com a malaltia
per l'OMS
des de l'any 1990
ja publicat
ja en revistes
científiques americanes
del 90-92
casos
i protocols
de diagnòstic
de fibromialgia
en un altre ordre
de coses
no sé si
els nous hàbits
de vida
o fins i tot
doncs
aquest sedentarisme
que
no?
que predomina
en alguna part
de la societat
han fet
aparèixer
d'altres tipus
de malalties
també
reumatoides
no?
ara per exemple
hem venit al cap
l'ús d'ordinadors
no?
amb tema
de les mans
per exemple
sí, sí
evidentment
o per exemple
tipus de
professió
no?
músics
poden tenir
sobrecàrregues
molt localitzades
no?
efectivament
sí, sí
és a dir que hi ha
també malalties
que van una mica
lligades
a l'estil de vida
evidentment
i després
a la feina
que desenvolupi
cadascú
no?
efectivament
sí
així
n'hem comentat
algunes
artrosi
artritis
perdó
artrosi
artritis
fibromialgia
no sé si ens hem deixat
alguna també
que sigui
d'especial
rellevança
dintre de les
més comuns
les més habituals
sí
faltarien
per acabar
de definir el grup
hem parlat
de malalties
de perstobes
hem parlat
de malalties
degeneratives
articulars
de malalties
inflamatòries
de la membranà
sinovial
i ens quedarien
la malaltia
de l'os
malalties
Òssees
i la més
representativa
seria
l'osteoporosi
aquesta és una
malaltia
altament
prevalent
i que
s'ha parlat
de l'epidèmia
silenciosa
del segle XXI
perquè
els càlculs
en funció
primer definim
l'osteoporosi
a nivell
de recordar
a què ens referim
quan parlem
d'osteoporosi
l'osteoporosi
és una malaltia
que descalcifica
l'os
i això
el que comporta
és un augment
del risc de fractura
com més tens
descalcificat l'os
més probabilitats
tens de fracturar-te
un os
els ossos
que fracturen
més habitualment
amb pacients
amb osteoporosi
són les vèrtebres
i el maluc
la cadera
doncs bé
fent un càlcul
de les persones
amb la seva longevitat
i que
l'osteoporosi
apareix
en el 30-40%
de les dones
postmenopàusiques
i amb l'estimació
de les fractures
del segle XX
s'ha fet un càlcul
prospectiu
el 2050
on
augmenta
quasi un 200-300%
el nombre
de fractures
i a què pot ser
debut això?
o quines poden ser
les possibles causes?
de l'osteoporosi
l'osteoporosi
apareix sobretot
per un dèficit hormonal
sobretot a les dones
és una malaltia altament prevalent
fins als 65 anys
podríem dir que és 6 a 1
en relació dona-home
perquè hi ha un clar component hormonal
per dèficit hormonal
i a partir dels 70 anys
la relació ja és 2-1
dos dones per cada home
perquè són altres factors
que no són hormonals
això ens porta a parlar
també
hem parlat
d'edat
però també
es pot portar
a parlar
de la distinció
entre gèneres
pel que fa
a les malalties
reumàtiques
la dona continua sent
bastant més afectada
per aquest tipus
de malalties
sí, sí
globalment
hi ha més incidència
en dones
per exemple
per al dia
de l'artrosi
la relació
més o menys
dona-home
en general
després hem d'entrar
per grups d'edat
però en general
podria ser 2-1
dos dones per cada home
el cas de l'artritis reumatoide
seria 3-1
3 dones
per cada home
en cas de l'umbalges
aquí la relació
és molt més semblant
1-1
hi ha un cas
de l'osteoporosi
la posmeropausi
que és 6-1
més o menys
aquest és també
un altre dels aspectes
que avui hem volgut comentar
amb el doctor Ramon Fontoba
cap de secció
de reumatologia
de l'Hospital Joan XXIII
a qui li agraïm
com cada dimecres
que ens hagi acompanyat
en aquest espai de ràdio
doctor Fontoba
moltíssimes gràcies
gràcies a vostès
i serà fins la propera
gràcies
adeu bon dia
gràcies