Com ho quadrem?
D'un tema passem a un altre i ara és la sintonia de l'espai Com ho quadrem, aquest espai que fem dintre del matí de Tarragona Ràdio i al qual hem de saludar com sempre Lluís Espuis, economista i assessor fiscal de Gestàlia Assessors. Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
No ens ha tocat la loteria, per si algú no volia saber, per la broma que vam fer a l'últim espai parlant d'això precisament, de la loteria, de les tributacions a nivell fiscal amb el tema de loteria, parlàvem de loteria de Nadal, de la ONCE.
Sí, que seria el gravament especial que han aplicat a la loteria de Nadal, la ONCE i Creu Roja, i totes les loteries que hi hagués amb el paraigües del que és l'AES, l'entitat d'apostes de l'Estat.
I avui hem de parlar de tributació però de premis en concursos o en tot allò que no comporti el que és la loteria, o aquest tipus de loteria.
L'altra cara de la moneda.
L'altra cara, avui fem la segona part d'aquell espai. Però comencem, Lluís.
Recordem que dèiem l'altra part, el que serien loteries ONCE i Creu Roja, tributava un 20% una única vegada, amb un mínim de 2.500 euros exents, i aquí s'acabava el problema.
No t'afectava la renta, no incrementava la progressivitat, ni res de res. I a més, te descomptaven amb origen aquesta retenció, que no és una retenció, sinó que és un impost net i clar.
El problema ve amb la resta de premis que no estarien sota el paraigües d'aquestes entitats.
Què passa si en toca, el típic, un apartamento en Torrevieja.
Sí, sí, no, no. I a més fèiem la broma, perquè això passava.
Ara ja no sé si ens sorteixen massa, però a l'època de l'1,2,3, Déu-n'hi-do.
Sí, digues, digues.
Apartaments, no sé si els bancs acabaran sortejant-los tots, o què faran.
Però bé, tot allò que sigui amb espècies o amb diners, amb espècies, un cotxe, un apartament, una tablet, o amb diners, contributa això.
D'entrada, estan sotmesos a una retenció en guany d'un 20%, però el valor del que ens hagi tocat ho tindrem que declarar la nostra renda de l'any que ho hem cobrat,
o que ens han donat posició d'aquell bé, sumant-lo a la resta d'ingressos que tenim.
Què vol dir això?
A veure, expliquem-ho bé.
Expliquem-ho bé.
Que si jo tinc un sou de 20.000 euros a l'any i em toca un premi valorat en 30.000 euros, la meva renda d'aquell any serà de 50.000 euros a declarar.
En resumir dels comptes, això què implica?
Implica pujar en l'escalat, doncs, per l'any 2015, d'un 25%, que seria fins als 20.000 euros, fins a un 39%, que seria l'escalat fins a 60.000 euros, encara que només declari 50.000.
Què vol dir?
Que el que rebo de premis en concursos de qualsevol mena, està sotmes a renta tot el seu import, amb la seva totalitat,
i, a més, amb l'agravant, que ho he de sumar a la resta d'ingressos que tingui, de treball, d'interessos, si tinc algú llogat...
Seria com un ingrés més, per dir-ho.
Seria un ingrés més que ens suma els que ja tinc i, per tant, em farà pujar l'escala fins al límit que tinguem aquests ingressos.
Pensem que aquí a Catalunya al màxim estàvem en un 56%.
I si realment ens toqués un premi gros, i estem parlant de més de 100.000 euros, fàcilment anem al 55%.
Ens treurien més de la meitat, no només del premi, sinó de tot el que tinguem, eh?
Exacte, exacte.
Aquí està la perversió del sistema.
Ja, ja, ja.
És que no és només del que et toca, sinó que tots els teus ingressos...
Fent la comparativa amb el tema de la loteria, si a la loteria ens treien ja d'origen aquest 20% dels premis majors de 2.500 euros,
però ara és que el que ens treuen és el percentatge corresponent a l'escala, però no només del premi, sinó de tots els nostres ingressos, no?
Del premi sumat als ingressos.
Del premi sumat als ingressos.
Cuidado una cosa, si estem pagant el 50%, no vol dir que de tot paguem el 50%, pensem que és un escalat.
Els últims euros estarem pagant un 50%, d'allò d'estar a 12.000 euros seria un 20%, de 12.000 a 20.000 un 25%, de 20.000 a 35.000 un 31%, d'allò?
El tipus mitjà, el 50% seria el tipus marginal, el tipus mitjà, doncs, potser et surà amb un 40% o amb un 35%.
Però llavors es fa la missa d'aquest escalat, vaja, és la ponderació d'aquest escalat.
En termes totals, hauríem de ponderar el tipus mitjà.
El que sí que és cert és que podríem arribar a pagar, pels últims euros, més del 50%.
Pensem que l'escala d'arribar a partir dels 60.000 euros ja estem amb el tope.
Per tant, tot allò que em faci pujar pel damunt d'aquests 60.000 euros, estaré pagant al màxim.
En escala general, aquest país seria un 45%, a Catalunya estem a prop del 50% i pico.
Fins l'any passat, el 56%.
Déu-n'hi-do, això s'aplica a tot tipus de premis?
És a dir, concursos a nivell com, per exemple, abans ho parlàvem,
i lligant les dues seccions d'aquesta hora amb el programa JUS, amb l'Y-U-Z-Z,
el premi era de 30.000 euros.
De fet, ja has posat aquesta xifra perquè era la que estàvem parlant abans, els 30.000 euros.
En aquest cas, què passaria?
Lligant amb els companys del Tarragona Impulsa i els premis d'aquest programa
o de qualsevol programa d'emprendiment, que realment, com ells comentaven,
hi ha molts, hi ha molta cosa creuada i molts incentius en forma de premis
a la millor idea, a la millor aplicació, aquest premi, si el rep una persona física,
se li sumarà els seus altres ingressos i tributarà per el total sumat als ingressos normals.
Possibilitats o gràcies a fer?
Dic, bueno, si jo el que està emprenent és una societat en forma de societat,
el premi el cobraria la societat i llavors se declararia per l'impost de societats.
L'impost de societats té un tipus fix d'un 25% i, a més, hi hauria la possibilitat
de compensar-lo amb pèrdues, perquè aquí ja sí que val a sumar ingressos i pèrdues.
Però si estem emprenent i encara no hem constituït la societat o no hem constituït l'empresa,
tot depèn de si podem esperar a cobrar o no.
Exacte, i això és típic, la casuística és molt variada i internet va ple
d'emprenedors que comencen, que estan començant com persones físiques,
que no volen carregar-se d'estructura fins que les coses comencin una mica més de força
i tenen la fortuna de guanyar un premi.
Bé, doncs, a renta general, depèn de la quantia que sigui,
la passicada pot ser important.
Amb concursos, per exemple, literaris o amb concursos de televisió, passaria el mateix?
En principi sí. Hi ha algun premi literari, i ara estic pensant també en algun premi
com els Príncips d'Astúries, que sí que gosen d'una excepció especial,
però pensem que això és minoritari.
Tot els programes de la tele, perdó, de la ràdio, de cases comercials, del mercat,
tot estaria subjecte a el que seria guany patrimonial i a la renta de cada individu.
I aquí no tenim un mínim, com ara les deia, no?
Aquí no hi ha...
Si ens toquen, per exemple, 4.000 euros en un concurs de ràdio...
Aquí no hi ha mínim accent. Aquí no hi ha possibilitat de fugir per cap costat.
Posem un altre exemple, Lluís, com m'has posat tu amb els dels 30.000 euros.
Imaginem que ara a mi em toca en un concurs de la televisió,
em toquen 4.000 euros en un concurs de televisió.
Què passarà?
Què passarà? Doncs d'aquests 4.000 euros d'entrada,
tu rebràs amb una retenció, això sí que és una retenció d'un 20% en guany,
per la teva declaració de la renta, que faràs el juny de l'any que ve,
tindràs que sumar els teus ingressos del salari a aquests 4.000 euros.
També és cert que podràs posar com a entrega a compte aquest 21%.
Això què implicarà?
Depèn en quina escala estiguem, que ens salti l'escala.
Si estem amb unes rentes del treball de 35.000 euros,
que ja està al 31% i posem 4.000 més al damunt,
doncs saltarem amb 39% per aquests últims 4.000 euros.
És a dir, que aquí no podríem dir allò de...
és que Isenda ens pren una part, com passa amb la loteria,
però després sí que ens l'acaba prenent, vaja.
Sí que hem d'acabar declarant, diguéssim.
Aquí sí. Igual que el que serien loteries de l'Estat,
el que ens cobra és un impost que és el 20%, fixa-hi,
ja me'l reté, me'l cobra amb origen, ja no me'l dona,
ja no he de fer res, ni ho he d'incloure a la declaració de la renta,
ni res semblant.
En aquests casos sí que és una retenció
i ho he de posar a la declaració de la renta.
Aquí hi hauria una casuística perillosa.
Pensem que tot allò que rebem en forma de premi
ho tindríem que declarar.
M'ha tocat un sopar per dos al restaurant de...
En principi, si consultes amb Isenda,
diran, no, no, això ho ha de declarar.
Ah, la gràcia...
Tot i que tu no vegis els diners que t'ha costat aquest sopar, eh?
Exacte.
A veure, no podem anar a declarar el menú.
No sé com dir-ho.
Gratis no hi ha res.
No, a veure, tot depèn de qui dona el premi si ho declara o no.
Indiscutiblement, jo suposo que per dos sopars no es declara.
Dóna més feina a la declaració que una altra cosa.
Si és una empresa que ens dona...
Escolta, i tu abans posaves el tema de l'apartament, per exemple.
Si guanyem un premi que no és en forma de diner metàl·lic,
però sí que, per exemple, és un apartament o un bé o un automòbil,
és el mateix?
És el mateix.
Aquest automòbil...
Aquest automòbil o aquest apartament té una valoració.
La seva valoració, habitualment, a nivells fiscals,
perquè pensem que quan se dona un bé és perquè a l'empresa que ho dona
li surt millor perquè està donant el seu producte.
Llavors, la valoració seria sobre el preu de cos o adquisició que té aquest bé,
afegir-li un 20% i sobre això seria la valoració que tributaria.
No és el mateix que tu i jo comprem un cotxe,
que el compri el distribuïdor d'aquí a la zona de Tarragona
o Fiat Espanya, no?
Sobre el preu d'adquisició d'ell, sobre el seu preu de cos,
el que diu la llei és que s'aplica un 20% d'increment
i això seria el valor que nosaltres declararíem.
Declararien ells en un principi dient que t'han otorgat aquest premi
i, per tant, a l'esborrany de la renta et sortiria
que has rebut aquell premi i se'n ho sap tot.
Et toca declarar-ho.
Certament, certament.
Hi ha alguna altra casuística especial o algun altre punt que valgui la pena comentar, Lluís?
Sí, sobre aquestes coses hi ha típics errors.
És a dir, m'ha tocat un creuer Telecinco valorat amb 600 euros.
Enhorabona.
S'ha de tributar.
Sí.
És que jo soc jubilada i no tinc obligació de tributar.
Cuidado.
Miri si vostè entre les rentes d'estalvi i altres rentes no supera els 1.600 euros
perquè si els supera té obligació de declarar.
Llavors, a vegades, aquests petits premis provoquen més...
Ens van passar de llindar, vols dir, no?
Exacte.
Provoquen més un problema com el que jo no tenia que declarar mai i en guany resulta que tenia que declarar i no ho he fet perquè no declarava mai.
O inclús una altra problemàtica.
Pensem que això és un ingrés pur i dur, que s'assuma a totes les rentes.
Si jo estic cobrant una ajuda perquè el meu cònyoguer no té cap tipus de renta i m'exigeixen unes rentes inferiors a X,
cuidado que aquell any puc perdre aquestes ajudes.
Cuidado que puc perdre la desgravació al lloguer o puc perdre una ajuda familiar de...
I això hem de tenir en compte perquè quan ens toca un premi el que volem és cobrar-lo.
Sí.
I potser el que hauríem de fer és assessorar-nos i saber si realment allò ens pot...
Però algú pot pensar, ostres, és que renunciar a un creuer de 600 euros...
No, no es tracta de renunciar.
Pensem que sempre, habitualment, per cobrar un premi tenim un termini, tenim tres mesos en facilitat...
El que seria en loteria són tres mesos i, habitualment, els premis privats també.
El que hem de fer és, abans de cobrar-lo, assessorar-nos bé de si ens convé cobrar-lo,
perquè en aquests casos que estàvem comentant ara finalment,
tindríem que valorar si val la pena cobrar-ho o renunciar.
Si en contraposició de cobrar-lo estem perdent unes ajudes.
Exacte.
I, a més, m'incrementa la meva renta.
Sense ajudes, doncs, potser em costa més el farciment que el gai.
En aquest aspecte s'ha de vigilar molt.
Digues, digues.
No, no, no, davant, davant.
Sí, un altre tema, i això hi ha una pel·lícula que tothom haurà sentit parlar,
una pel·lícula americana, d'alguna persona li toca a la RIFO amb un de premis,
però ho ha de pagar per poder fer-se amb els premis.
Aquí, amb l'estat espanyol, en principi, és qui otorga el premi,
que fa un pagament a compte i senda, aquest 20% que dèiem de retenció,
que el que implica per qui el rep és un major valor.
Cuidado que, amb els fulletos d'aquests premis, amb les condicions d'aquests premis,
sí que ens podríem trobar de dir que qui rep el premi ha de pagar aquesta entrega-compte i senda,
amb la qual cosa, allí sí que tindrem un problema greu de dir,
escoltem, si vol el cotxe, paguem el 20% del valor abans.
No és normal, però poden haver sorpreses.
Molt bé, doncs, Lluís, pel que fa al tema de premis,
tributació de premis, ja veiem que hi ha molta diferència,
una diferència substancial amb el que és la tributació en el tema de loteries,
com dèiem l'últim programa.
No sé si ens en deixem alguna cosa.
Una petita diferència, si em permets, és...
Sí, tenim dos minuts.
Dos minuts.
La possibilitat de repartir el premi.
Aquí sí que ens convindria molt poder repartir el premi entre varis,
perquè sí que baixaríem la tributació de cada un.
La dificultat és, si és un concurs, com puc dir que és entre varis.
Aquí estem pillats, també, o sigui, la possibilitat és mínima.
Perquè m'ha tocat a mi.
Clar.
Ets tu.
No ens ha tocat als dos.
Sóc jo qui està aquí a la ràdio concursant.
No hem participat els dos a l'hora del concurs, per tant m'ha tocat a mi.
En canvi, amb un dècim podem dir que l'hem comprat a mitges, a quarts, a vuitenes o a el que sigui.
Aquí no.
Aquí afegim tota la responsabilitat per un.
La qüestió, tranquil·litzar-nos quan ens toqui alguna cosa, si és que tenim aquesta sort, aquesta fortuna,
i sobretot assessorar-nos bé a l'hora de cobrar-ho i saber si realment ens beneficia o no.
No tindrà pressa per cobrar i assessorar-s'hi abans.
Lluís Espuis, un plaer, com sempre, compartir aquesta estona de ràdio amb tu,
aclarint-nos tots aquests dubtes, perquè t'hem tallat de les tributacions.
Serà fins al proper mes.
Que vagi molt bé.
Encantat.
Molt bon dia.
Deu bon dia.