This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
És escoltar aquesta melodia, aquesta sintonia
i traslladar-nos directament al Caixa Fòrum.
És la sintonia que obre cada dilluns
aquest petit espai radiofònic que fem
amb el director del Caixa Fòrum Tarragona, el Carles Marqués.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Una setmana més ens acompanyes.
En aquest cas, jo feia la introducció
sense gaire venir a pensar-ho, parlant de música,
sense fixar-me en aquesta sintonia,
que per algú deu tenir un significat
i pel Caixa Fòrum és un significat clar,
l'escoltem i de seguida ens ve al cap
ostres, mira el Caixa Fòrum.
I també el fet que sigui així,
és a dir, evidentment la música sugereix,
sugereix evidentment el que el compositor vol que et sugereixi
i això en els anuncis està molt pensat
i suposo que també en la música que en diem clàssica
també és així, dic jo, m'atreveixo a dir-ho.
Jo crec que sí i fins i tot amb més força encara
el que ens sugereixi, el que ens pot arribar a transmetre
la música clàssica.
I de fet, d'això en parlarem d'unes conferències,
Carles, perdó, que comencen aquest dimecres.
Exacte.
Els significats de la música.
Els significats de la música,
un monogràfic que fa un recorregut
des de l'edat mitjana fins avui
a través d'obres significatives,
però a partir d'aquests conceptes que dèiem,
que ens ajuden a entendre quina és la missió de l'art musical
i el paper dels compositors en la cultura occidental,
que és realment destacat.
Aleshores, doncs, el Xavier Xavier,
que és d'aquí estem parlant,
que és el que coordina i present,
vull dir, realitza totes les conferències.
Ens ha triat cinc temàtiques a través de les quals
dona les claus d'aquests significats de la música.
Els saludem de seguida, Carles,
però abans presenta'ns el Xavier Xavier Xavier,
per qui li soni el nom i li.
Sí, sí, home, jo diria que no sé si cal presentar-lo,
saps què diu?
Per això, per això, fem un moment de presentació,
però fem-ho, per si de cas.
Per si de cas,
però segurament tots l'heu pogut sentir a la ràdio
o a televisió, també.
Ell és un musicòleg, periodista,
comunicador del món de la música,
bàsicament a Catalunya Música,
tot i també intervencions amb altres emisores de Catalunya Ràdio
i aquí ja podria entrar,
tot i que ja sé que és lletja dir aquestes coses
en un terreny personal
i hem treballat junts algun cop
quan jo estava a Catalunya Ràdio
i, a més, si no vaig errat,
i crec que no vaig errat,
els seus orígens no són tant al Camp de Tarragona,
familiars, però sí a les terres de l'Ebre,
vull dir, a prop d'aquí.
I espero no equivocar-me,
que ens ho aclareixi.
Fa anys que no ho vets, però jo diria que és així.
Que ens ho aclareixi.
Xavier Chavarria, bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
El Carles ara ens parlava dels teus orígens,
que no els sabíem situar o ubicar massa bé.
No és el fet de l'entrevista,
però si ens ho permets,
a nivell de curiositat, sí que t'ho preguntarem.
Sí, doncs em ve molt de gust de dir-ho,
perquè jo n'he fet molt cofoi orgullós.
Tota la meva família,
per part de pare i de mare,
i allò tirant generacions cap enrere,
venen de les terres de l'Ebre,
concretament de...
no de tortosa, sinó de roquetes i de reguets.
De roquetes, una miqueta més cap amunt, de tortosa.
Exacte, sí, sí.
Bueno, a tocar, pràcticament està enganxat.
Sí, sí, per tant, i tant.
És un poblet ja anant cap als ports de Basell,
i tot plegat, i tinc tota la família allà.
I jo, de fet, diguem-ne,
el meu dialecte mare és el tortosí.
Jo parlo en català, diguem-ne, estàndard,
perquè per la professió l'hi ha hagut de desenvolupar,
però vaja, jo quan parlo amb la gent més propera a mi,
la família, parlo en tortosí.
Per tant, encara m'arrencaré a fer-ho.
Perfecte, Xavier, doncs el compartim, el dialecte és compartit, eh?
Ho recordava bé.
Vull dir que el dialecte és compartit en aquest cas amb mi.
Xavier, el Carles ens presentava a aquestes conferències,
a aquest cicle que s'inicia aquest dimecres,
els significats de la música,
i nosaltres, de fet, començàvem també l'espai
fent al·lusió precisament a això,
que la música pot tenir moltíssims significats,
o moltíssims significats.
Aquí també hi ha la clau del que vulgui explicar cada compositor,
del que vulgui explicar cada obra.
Tu el que fas és un repàs, no?
Ens proposes una mena de repàs en aquest cicle, no?
Exacte.
És a dir, el fil conductor de les cinc sessions
són obres agafades d'èpoques molt diverses, a més a més,
i a més a més diré que obres molt conegudes,
i molt cèlebres, fins i tot famoses,
que tothom coneixerà, d'altres que no tant,
que d'alguna manera tenen algun significat intrínsec
molt relacionat amb les vivències personals,
amb les experiències del compositor, del creador,
o fins i tot amb l'entorn social i històric que va viure.
És a dir, totes les obres que anirem escoltant,
i això és el que jo tracto d'explicar,
tenen algun component vivencial, emocional, molt potent.
És a dir, hem d'entendre, d'alguna manera,
tot saber això ens ajudarà a disfrutar molt millor de música.
Saber, per exemple, que Beethoven,
quan escrivia les seves sonates per piano,
l'apassionat, l'epatètic, el clar de lluna,
estava vivint, estava passant per uns moments
realment dramàtics en la seva vida,
i això ho aboca de forma conscient o inconscient.
Després això seria tema per parlar-ne,
perquè això gairebé és tema de psicoanàlisi,
però veiem com molts compositors al llarg de la història,
com el mateix Beethoven, per exemple,
que sabeu que es va quedar sort,
que va flertejar amb el suïcidi en un parell d'ocasions,
que va patir una absoluta deixadesa
per part de la gent del seu voltant, etcètera.
Doncs ell aboca aquestes vivències tan intenses,
tan fortes, en la seva música.
Ell no ho va confessar mai directament,
però és indestriable la vivència que va tenir,
allò que li passava pel cap i pel cor al compositor,
com a artista,
a l'hora d'escriure una composició,
de fer una música,
és indestriable d'aquesta música.
És a dir, llavors, la meva tasca,
el que jo proposo és mirar d'esbrinar exactament,
escoltar amb uns altres ulls,
amb una mica més de deteniment,
algunes obres que són emblemàtiques
d'aquesta relació, d'aquest significat
que porta afegit una obra musical.
Per exemple, Stravinsky, per exemple,
no pas, Stravinsky també.
Stravinsky escriu la consegració de la primavera
just abans, pocs mesos abans,
de la Primera Guerra Mundial.
I jo hi veig una lectura completament,
gairebé premonitòria,
del que acabarà passant a la Primera Guerra Mundial.
És a dir, Stravinsky ens està avançant
les atrocitats que vindran en pocs mesos,
a través d'una música que gairebé
ja sembla un...
gairebé un bombardeig aèri, pràcticament.
Mira, la gran innovació en l'estratègia infinitar de l'època.
Tchaikovsky, per exemple,
accepta la seva homosexualitat
que l'havia portat tan amagada
a través d'una obra molt concreta
que és molt extrovertida.
És una obra realment on ell
es desenganxa d'una sèrie de cànons
i de tradicions clàssiques
i de cop i volta,
ell, després de viure una situació molt dramàtica,
també amb un intent de suïcidi,
per cert, que el va dur a l'hospital
dos dies en coma, fins i tot,
perquè s'havia casat,
s'havia casat per amagar una miqueta
tot això a la homòfoba societat russa
de la seva època
i ell ho va intentar evitar
i ho va exorcitzar
a través d'una obra musical
com el concert per a violir i orquestra, no?
I com aquests casos,
n'hi ha, no diria que centenars,
però pràcticament, eh?
Evidentment no els escoltarem tots,
jo he fet una tria,
però es tracta d'escoltar
diverses obres musicals,
algunes de molt famoses
i molt conegudes,
amb uns altres ulls.
Intenta veure què li passava
pel cap i pel cor al compositor
quan va escriure allò,
per entendre
per què sonen aquells cops,
per què sona aquella música tan violenta,
aquella música tan nostàlgica,
o per què sona d'aquesta manera o d'aquella altra,
i fins i tot
petits indicis
que tècnicament es poden identificar
molt fàcilment,
encara que no sàpigues música,
o sigui,
es tracta de parar l'orella,
això és un curs adreçat
a tota mena de públic,
simplement que li agradi una mica la música,
per entendre molt millor
una sèrie d'obres
que realment tenen un significat
molt, molt,
diguem-ne,
molt relacionat
amb la vivència personal
del compositor.
Tu diries abans,
Xavier,
molt acertadament,
que,
doncs,
podem,
evidentment,
gaudir,
podem escoltar
aquestes cançons,
que algunes ja,
fins i tot sense saber-ho,
sense saber el significat,
ja ens evoquen
aquesta nostàlgia,
aquesta tristor,
aquesta alegria,
o aquest missatge
que ens vol donar l'autor,
però si coneixem realment
el que l'autor
volia transmetre,
sembla que ens apropem
encara més,
però vull dir que,
que sovint,
hi ha cops que fins i tot
no cal conèixer-ho,
ja la mateixa música
ja ens ho transmet
el seu significat,
no?
Exactament,
és a dir,
jo simplement
el que posaré
sobre la taula
és dir,
fixeu-vos
perquè no hi ha
ni una sola obra musical
que no tingui
implícit
algun significat,
que no tingui
alguna vivència,
evidentment,
no cal saber-la,
per,
diguem-ne,
no cal haver estudiat
la biografia
dels compositors
per poder disfrutar
més d'una música,
però el que jo comento
és que,
si ho saps,
si coneixes
alguna vicissitud
de la seva biografia,
etcètera,
doncs,
pots entendre-la millor,
pots disfrutar-la millor,
pots entendre
per què,
doncs,
per exemple,
Jostakovich
té una sinfonia,
la sinfonia
a l'Heningrad
que és d'una violència extrema,
és realment
molt dramàtica,
i dius,
però què li passa
a aquest home?
Sembla que ens estigui
bombardejant,
no?,
literalment això,
perquè Jostakovich
va escriure aquesta obra
durant el setge
de l'exèrcit nazi
a la ciutat de l'Heningrad,
i durant 18 mesos
Jostakovich
va estar vivint allà,
al costat
dels seus conciutadans,
aquell horror,
diguéssim,
aquell patiment,
i va escriure
aquesta sinfonia,
una miqueta
per exorcitzar
tots aquests dimons,
aquests pecats,
aquest infern
que vivia
a la vida real,
no?,
és a dir,
que d'alguna manera
les obres
sempre porten
algun element,
algun significat afegit
que ens ajuda a entendre-les millor,
a entendre per què
doncs sona com sona
aquella música.
Insisteixo que
jo també
demano
al públic
i proposo
al públic
que deixi anar
una miqueta
la seva intuïció musical,
és a dir,
no cal saber-ne
ni un borrall
de sòlfa
per poder-la
entendre bé
la música
i per passar-ho bé
i gaudir-la,
no?,
és a dir,
allò que dius,
ui,
aquí al darrere
hi ha alguna cosa
de ben fort,
no?,
és a dir,
quan tu escoltes
una música
allò et transmet,
et fa viure,
d'alguna manera
et transmet unes emocions
i et permet
connectar amb el compositor.
Si,
a més a més,
saps que al darrere
hi ha un element
vivencial tan potent,
doncs jo crec que això
adquireix una altra dimensió,
és com veure la música
en colors,
pràcticament,
no?
Xavier,
pel que fa
a l'època,
és a dir,
feu un repàs
per diverses èpoques
de la música,
per diversos estils,
us centreu
en música clàssica,
com ho encareu,
això?
Sí,
a veure,
això bàsicament
està basat
en el que
anomenem
la música clàssica,
però podríem anar
des d'èpoques
de l'edat mitjana,
pràcticament,
ja veurem
si disposem de temps
per parlar-ne també,
però,
evidentment,
música del barroc,
escoltarem música de Bach,
alguna peça
que és un autèntic
rèquiem per a violir sol,
una peça preciosa
que és una elegir
a la mort de la seva esposa
i que coneix
aquesta circumstància
t'ajuda més a entendre
per què sona
aquella xacona
famosa
de la partita
número 2,
per què sona com sona,
sentirem música de Mozart,
música absolutament
revolucionària,
coetània
de la revolució francesa,
on d'alguna manera
ja s'estan,
diguem-ne,
pontificant
els elements
que van configurar
aquell nou ordre social
a partir de la revolució francesa,
escoltarem música
dels romàntics,
escoltarem música
de Haydn,
de Beethoven,
per descomptat,
que és molt,
molt potent,
i del segle XX,
també.
és a dir,
jo en cada sessió
proposaré diverses audicions
de compositors
i d'èpoques
molt diferents,
de manera que això
no és pròpiament
un monogràfic
dedicat a un autor
o a un estil,
a un gènere,
o a la sinfonia,
no, no,
al contrari,
potser sentirem un lit,
una cançó de Schumann
al costat d'una sonata
de Beethoven,
de la qual sentirem
només un fragment,
un trosset d'una sinfonia,
això és Tachovic,
i un poema sinfònic
de Richard Strauss
i un fragment
d'un compositor
contemporani, no?
És a dir,
és veure com els artistes
d'alguna manera
s'expressen
d'una manera molt íntima
i és una autèntica
confessió personal
qualsevol de les seves obres.
Doncs Xavier,
contents
que els nostres llens
també puguin compartir
amb vosaltres
aquestes sessions.
Carles,
què seran els dimecres?
Els dimecres,
exactament,
els que queden de febrer
i els tres primers
de març
fins al 18 de març.
A quina hora?
A les 7 del vespre,
hora Caixa Fòrum.
A les 7 de la tarda,
hora Caixa Fòrum.
de Caixa Fòrum.
Xavier,
doncs ens passaríem
més estona
a parlar amb tu
i coneixent més exemples
però el temps
és el que tens,
queden tres minuts
per arribar a les notícies
de dos quarts
i hem de deixar-ho aquí
i t'agraïm també
la teva participació
a l'espai Caixa Fòrum
al matí de Tarragona Ràdio
i moltíssimes gràcies
també per apropar-nos
doncs a aquest missatge
i a aquests significats
que amaguen
o no tant
la música.
Moltíssimes gràcies,
Xavier.
Gràcies a vosaltres,
ha estat un plaer.
Fins dimecres.
Carles,
doncs abans de deixar-ho
sí que m'agradaria
que en mode de síntesi
en un minut
perquè tenim
algun altre cita
aquesta setmana
a la Caixa Fòrum.
Sí, i a més
ja que estem parlant
de música,
una cita amb la música
que en dina
el diumenge
dia 22
a les 6 del vespre
sabeu que
canviem una mica
el cap de setmana
un concert
per a tota la família
que es diu
S'acapa tu
amb el grup
d'aquest nom
que toca música
dels Andes.
Això serà però diumenge.
Diumenge,
diumenge dia 22
a les 6 de la tarda.
Abans, dimecres
a les 7
començarà aquest cicle
els significats
de la música
amb el Xavier Xavier
Carles Marquès
moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Bona setmana
i fins la propera.
3 minuts
i seran
dos quarts de dues
del migdia.