Comença el pont de Mahoma, amb Jordi Mena, Josep Maria Bonatxí,
Ricard Fernández i Òscar Caviach.
En un dels primers programes, de fet avui en portem ja, avui serà el número 29,
potser recordarà vam parlar amb un dels mites de l'opinisme al nostre país,
amb un dels referents indiscutibles, el Josep Manel Anglada.
Avui en tenim una altra, avui tenim una persona que va compartir precisament amb ella a l'Anglada
alguna de les expedicions i parets que han marcat una fita en el món de la muntanya del nostre país.
Escoltarem la veu del pare de l'actual generació d'opinistes de Casanostra, Jordi Pons,
un home que l'any 1957, quan encara ningú ho feia, se'n van als Alps, a Chamonix,
i va anar més a més amb Vespa, una Vespa, una moto que de dia no frenava i de nit no feia llum.
Llavors va veure el Dru per primera vegada i aquesta paret del Bancissà.
Tot i que la seva conquesta no arribaria fins uns anys més tard.
Ha fet ascensions a parets mítiques, com la cara nord de l'Aiger l'any 64,
en la que va ser la primera ascensió catalana, del 4 al 7 d'agost, precisament, amb la mica Anglada.
De grans cares nord, ha escalat també les Grandes Jorasses i el Serví, completant l'anomenada Trilogia Opina.
L'única que assegura que no es repetiria mai, per les dures condicions que s'hi va trobar l'any 62, és el Serví.
Una dècada més tard, l'any 74, solia la Mapurnaés.
Va haver de dormir una llarga nit dalt de la muntanya, en companyia dels grans amics Anglada i Emili Sivis.
Avui parlem de la seva trajectòria, una trajectòria inabastable, filmat d'una trentena d'expedicions,
amb pel·lícules reconegudes en trentames internacionals, amb Jordi Pons.
Parlem també del Drú, que finalment va poder escalar després de diversos intents.
També parlarem avui de documentació de les grans expedicions,
amb impagable tasca que ha fet, homes com ell, com el Jordi Pons,
però també un dels nostres eixos del programa, l'Òscar Caviac.
No és fàcil agafar una càmera per sobre dels 7.000 metres.
També en parlarem de muntanya i de comunicació.
Conversarem amb un company periodista, realitzador d'esport de TV3, el Xavi Casillanis.
Us explicarem com es fa un rodatge d'esports de muntanya, aventura o neu.
I també parlarem d'Abdruïts, l'obertura mundial, que ara fa unes setmanes
fèiem precisament el Drú, el David Palmada, Pelut i el Tato Esquirol.
Val poder anar seguint en directe a través del pont de Maloma aquesta ascensió.
Avui ens trucarem al David Palmada perquè ens expliqui com ho estan peint tot plegat.
I avui amb l'Òscar Caviac, que claurà la vuitena cicle de conferències de muntanya a la Diputació,
serà dos quarts d'avui del vespre, on explicarà el projecte del Borat Pic 2015.
Com sempre, tindrem un clàssic de muntanya que ens llegirà Ricard Fernández,
Estrelles i tempestats, de Gastón Arrebufat.
Benvinguts al pont de Maloma.
Òscar Caviac, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, com estem?
Escolta, m'he vist un vídeo, un tràiler, un tros de vídeo,
que és un avançament del que es podrà veure avui al vespre,
al carrer Pere Martell.
Impactant, no? Ja em vaig quedar impactat.
Xulo, xulo.
A més a més, matges variades.
Aquests de TAC12 controlen molt bé això.
Els companys de TAC12 de la Universitat Pública d'aquí de Tarragona
s'han editat aquest vídeo que es podrà veure avui.
Hi ha imatges, a més a més, de grans muntanyes,
imatges d'escalada, hi ha una combinació d'imatges al Brot.
És un resum de l'experiència que vam viure l'any passat,
però més que res de les meves anades al Brot-Pic,
perquè el Brot-Pic és un cim que consta de tres puntes
i aquestes tres puntes, doncs, dos les he escalat i coses de la vida.
Ara em queda la principal i la darrera dels 8.000.
Josep Maria Bonacci, bon dia.
Bon dia.
Què dius?
Mira, aquí estava esperant que em diguessis alguna cosa, dic, no ho sé.
Estàs aquí, eh?
Estàs aquí al costat i també amb els companys.
Ens estava escoltant, eh?
Ens estava escoltant, perquè la introducció aquesta que has fet
ha sigut impactant del Jordi Pont.
Sí, sí.
Que vaig veure l'altre dia al restaurant
una persona molt senzilla, molt comunicativa
i sempre una mentida, no?
En aquella època, estàs parlant dels anys 60,
que suposo que no hi havia les tècniques que hi ha ara,
tot el que va fer aquest home és impressionant.
Van quedar agarrativats, eh?
Amb la solució que va fer l'Ixos Passat
i parlant, doncs, d'aquests piulets de fusta de 80 centímetres,
no?, de les cordes de canya, que es trencaven,
deies, que es trencaven les cordes quan baixàvem
i quan fèiem aquest accident en els parets, eh?
Sí, va ser una gesta tot entranyable, perquè un repàs de tota la seva trajectòria,
doncs, és admirable, doncs, i que actualment, doncs, encara ha fet algunes bones activitats.
Jo penso que el llistó sempre està molt alt i que ha emulat a molta gent de casa nostra,
sobretot, i internacionalment, no?
i la gent voldríem arribar a aquest nivell que ha arribat a assolir en Jordi Pons, no?
I, bueno, és un estímul per tots els que anem darrere, no?
Va dir una cosa que se'm va quedar gravada, en va dir moltes, eh?
Però una, que ara escoltarem, eh?
Però va dir que a partir dels 7.000 metres res és fàcil.
I parlava en general, eh? De totes les muntanyes.
Inclús pensar és difícil.
Totes les decisions o coses que has de prendre allà dalt,
les has de tenir ensejades aquí al nivell del mar, que digui jo, no?
Sí, de fet, aquí al Pirineu, quan hi vas, sempre dius
3.000 no n'hi ha cap de fàcil.
I parlem de 3.000.
Llavors, si ho traslades a 7.000,
deu ser ja l'hostia, això, eh?
De complicat.
Perquè quan arribes a certes alçades i tal,
doncs no hi ha res fàcil, no?
Però qualsevol tonteria et pot posar en un compromís.
Aquest diumenge vam anar en una cabana al Pirineu
per la intenció de fer un cim amb el Club Alpicadors
i ja és el segon cop que hi anem, eh?
O sigui que aquí al Pirineu es fan intents per pujar a aquest cim.
I, clar, bueno, ja sabíem que feia un temps bastant detestable,
però vam disfrutar molt en aquesta cabana a camí del pic d'Oceira.
Sí, sí.
He vist Patxades 2, les fotografies que heu penjat al Facebook,
o veu veure Patxada 2 per allà?
Era part de Vilamós més que un, no?
Sí, Patxades 2, sí.
Entre el bosc i alguns plans.
Dos petits, eh? Deuen tenir gana.
Doncs ja ho sabeu, eh?
L'Oce, quan se'l trobeu, com es deia el dia,
el carreté s'ha de fer una bola a un, eh?
S'ha de fer una boleta.
Millor que tiris l'entrepà i mentre menys l'entrepà
t'ho aprofita per marxar, eh?
Bueno, expliquem també que avui, que dèiem,
que treure una càmera o transportar una càmera
amb el que pesa segons quin lloc és complexa,
també ho és a partir de 7.000, eh?
És a dir, portar una càmera de vídeo,
per mi és petita que sigui, això és un pes addicional, no?
que també pot complicar-te la...
Amb el Jordi vam coincidir molt, amb el Jordi Pons,
vam coincidir molt amb unes sendes càmeres,
que dic jo, de cànones cúpic que pesaven 4 quilos.
4 quilos de càmera de 16 mil·límetres.
I les bobines de 30 metres,
que 4 bobines pesaven un quilo
i s'havien de canviar la càmera fosca,
doncs tot això és complicat, no?
Escalar una paret, com...
Per exemple, vaig escalar el talaixegari
i canviar la bobina dins de la càmera fosca.
Tot això, tot és com una altra pel·lícula a banda, no?
I...
És un esforç que no es veu, no?
Recordo-te'n l'Araceli,
que ens va comentar allò de la càmera IMAX aquesta de l'Everest,
que van filmar,
que va dir que pesava vora 40 quilos, no?
I que s'havia de portar en diverses peces
i muntar-la cada vegada que volien filmar.
Clar, i això...
Tot això comportarà un...
Però els resultats estan aquí, no?
És aquesta comunicació que parlem, no?
I jo crec que trobar ara actualment l'exquisitesa
es va anar trobant,
però encara tenim...
Encara tenim un llarg camí, no?
Amb tot el que són les autonomies de les bateries,
de les imatges,
de poder enviar,
del satèl·lit,
dels països,
de passar fronteres,
del decalatge que arriba en uns segons
o que arriba en dècimes de segons,
si és la llum,
la velocitat de la llum
o la velocitat del so.
Tot això no és senzill.
I hem de recordar que amb la televisió catalana,
el Televisió 3,
vam fer un documental en directe
des del cim de la Concagua.
Hi havia una nota curiosa,
que era el programa del cim,
hi havia una nota curiosa,
que era aquest decalatge,
que hi havia en quatre segons.
O sigui, la veu arribava quatre segons després.
I tot això,
gràcies a uns tècnics,
molt bons,
van saber ajustar-ho
i arribava al mateix moment
que es veia la imatge.
Perquè la imatge anava a la velocitat de la llum,
pel que entenc,
no hi entenc massa,
però el so tardava quatre segons,
perquè havia d'anar quatre vegades al satèl·lit.
En parlem amb el Xavier Castellanes,
d'aquí una estona,
en parlem amb ell també,
com a càmera,
com a realitzador,
com a muntador també,
perquè vas agafar 20 hores d'imatges
i convertir-les,
comparar de màgia,
en tres minuts,
o en quatre,
o en cinc,
o sigui,
una mica xeterosos.
Ara en parlarem,
però abans escoltem el...
Digues,
que et deus referir
que li vaig portar
14 o 15 hores
del K2.
Del K2.
Sí.
I explica la màgica l'any.
De moment,
però anem amb aquesta conversa
amb el Jordi Pons,
que ens registràvem
el dixous passat,
després del cicle de Conferències de Muntanya,
i en aquest temps parlàvem també,
fèiem un cert homenatge
a l'amic Francesc Guillemont.
Escoltem la conversa
amb el Jordi Pons.
Jordi Pons,
bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Disposat aquesta tarda
a fer la projecció
aquí a Tarragona.
L'altre dia vam parlar,
però no vam parlar
d'un fet de fa...
vam parlar a Pont de Boma,
al programa,
però no vam parlar
d'un fet de fa 41 anys,
crec que són 41 anys,
l'Anapurna Est,
però sobretot
de l'ascensió
d'aquest Anapurna Est,
i de què va passar allà dalt,
perquè vau dormir
damunt de tres pedres,
mirant de no dormir-vos,
què va passar allà dalt?
Bé, tu,
com ja es sap,
i a més a més aquesta
és la projecció
que passem
de l'Anapurna,
ja ho expliquem,
a les 9 del vespre
solim el cim,
i tal com vaig escriure jo
en un paper,
havíem decidit
jugar-ho tot una carta.
Què suposa això?
Doncs suposa
que si bé
a dalt del cim
teníem
el clar de lluna,
així que vam començar
a perdre l'alçada,
la lluna va quedar
darrere amagada,
i ens vam quedar
completament
a les fosques.
Les traces
que havíem fet
de pujada,
el vent
se les havíem portat
i era anar
ben bé
a la deriva
sense saber
cap on ens havíem
de dirigir,
sabent que teníem
un estimball
increïble
a la nostra esquerra
baixant
i que no podíem
caure
en aquesta ratonera.
Vam decidir
fer bivac
i com que
entre la neu
sempre surten
algunes que altres pedres,
cadascú va escollir
la seva.
I aleshores
ens anàvem dient
ei,
no t'adormis,
no, no, no,
estic bé,
com va el fred?
Bé.
I llavors
a partir d'aquí
ens vam passar anècdotes.
Per exemple,
com que jo portava
una petita manta
d'alumini,
me la vaig posar
per sobre
aquestes mantetes
que són d'accidents
i en cibis
des d'una altra pedra
deia
aquests tios
com que viatgen tant
es referia a l'Anglada
i a mi
diu
s'han comprat
com una mena de cabina
de telèfons
que eren d'alumini
diu
estan passant la nit
la mar de bé
jo aquí fotent-me de fred.
Clar,
un altre moment
a l'Anglada
li van saltar els grampons
i vam tenir que remuntar
una mica
jo anàvem primer
avall
i vaig tenir que remuntar
entre pedres
i dic
cago una puta
en aquest pàrquing
amb tants cotxes
mira que és difícil
anar-los esquivant
per arribar a tastar a l'Anglada.
ni pàrquing ni res
eren les pedres negres
que jo me les imaginava
com a vehicles
i quan vam estar allà
amb l'Anglada
que els grampons
li havien saltat
no aconseguíem
entrar-li bé
a sota de la bota
i el civis diu
però cony
quins grampons portes tu?
i l'Anglada diu
cony
els mateixos que portes tu
els macalú
o sigui que
hi ha un fenomen
que és la manca d'oxigen
en el cervell
que fa
que tot agafi
una dimensió
diferent
de la que és real.
Jo pujant
allà dalt
doncs veia
un campament de mormons
que baixant
no els veia
i jo em preguntava
cony aquí dalt
uns mormons
a 8.000 metres
que hi foten
aquí dalt
o bé
veure la quarta persona
que en cap moment
doncs existia
perquè només érem tres.
Clar
el vivac aquest a la nit
doncs
tota la nit
sobre la pedreta aquella
tan bon punt
a les 5 de la matinada
va començar
a 8.000 metres
a clarejar
doncs nosaltres
vam baixar
vam trobar
la tenda
del campament cinquè
que era una tendeta
petita
tota tapada
per la neu
d'un petit allau
i allà vam dir
als companys
la Napurna
s'ha fet
i aquesta va ser
la nostra nit
del 29 d'abril
del primer 8.000
a Catalunya.
No es podiu adormir?
Evidentment
la fatiga
la manca
de circulació
sanguínia
oportuna
amb els glòbuls rojos
el fred
la poca alimentació
i la manca d'aigua
fa
que tot això
tinguis
una pèrdua
total
de sentits
i aleshores
no ens podíem adormir
perquè es podria
jo ja vaig tenir
un problema
semblant a Núria
quan jo tenia 16 anys
d'uns companys
que ens vam separar
i quan els vaig trobar
s'estaven adormint
en diuen
la mort blanca
no ho sé
però hi ha un relaxament
del desig
de no patir
i aquest estat
de felicitat
és la que porta
que la gent
pugui morir
tranquil·lament
i sense patir
per una baixa
temperatura extrema
i com que ho sabíem
doncs constantment
ens estàvem dient
ei no te dormis
tu
ei Jordi
no
no vaig bé
com va això
bé
fred però bé
i així van passar la nit
que podia ser 27
32 graus sota zero
perquè a 8.000 metres
si escoltem els avions
quan donen les temperatures
exteriors
no n'hi ha cap
que baixi de 30 graus
en aquests 41 anys
n'heu fet moltes
n'heu fet moltes
de grosses
de sancions
quina destacaries
o quina resumirem
d'aquí una estona
aquí a l'auditori
bé
jo tinc dues sancions
una és romàntica
que és l'Anna Purna
i l'altra
és la paret nord
de l'Eiger
a partir d'aquí
n'hi ha d'altres
sancions sentimentals
el Cervino
el Dru
que ho explicaré
aquesta nit
que vaig intentar-ho
4 vegades
i després de 44 anys
aconsegueixo pujar
a la paret nord
del Dru
i tot això
configura una vida
dedicada a la muntanya
però vigila
perquè
jo de tant en quant
me'n vaig a fer
cames
a Sant Llorenç
damunt
pujo fins a la Mola
i m'ho passo
igualment de feliç
o fent el Matagalls
vull dir que
que no perquè
siguin les muntanyes
més altes
són més importants
jo els meus orígens
són l'excursionisme
i els meus últims dies
seran l'excursionisme
per tant
la felicitat
la trobes
on la busques
no on te ve parar
què tenen les muntanyes
a Andorra
les muntanyes a Andorra
bueno
perquè pots anar
a comprar sucre
i mantega
aquelles èpoques
que hi anàvem
de jovenets
que havíem de mirar
de comprar
una ràdio
per 3.000
passatones
i amagar-la
perquè això
com ha canviat
a Andorra
però té una cosa bona
les muntanyes
i jo
escolta'm
el Coma Pedrosa
no sé quantes vegades
el tinc fet
el Casamanya
no sé quantes
el Font Blanca
els tinc apuntades
i els estius
m'hi passo molts estius
perquè bueno
vaig llogar per allà
un apartament
en què segueixo tenint
el que em serveix
per l'hivern
i m'agrada molt
però no
no les botigues
de les escaldes
sinó de la Massana
cap amunt
i tens bons amics
també allà a Andorra
molt, molt, molt
l'Alfred Martínez
que li diem al Mano
un gran tècnic
de tal esquís
el meu amic
el Pequem
el que fa 40 anys
fèiem ral·lis d'esquís
el Marcel Origüen
gent que
de Barcelona
van anar
a viure a Andorra
i ara n'hi he fet
d'altres amics
i escolta'm
alguns tenen botiga
i jo que ja no compro res
perquè no tinc necessitat
de comprar res
em reben amb els braços oberts
perquè
consideren que
que sóc un amant
de les muntanyes
a Andorra
i de l'ambient
i de tant en quant
doncs bueno
m'explajo
explicant-ho a la televisió
andorrana i tot
i és perquè és un país
dels Pirineus
que té moltes coses
per mostrar-nos
ara fa 7 dies
teníem aquí
l'Alberto Cedraín
que ens parlava
de la gran tragedia
del C2 de l'any 2008
on s'alpinistes morts
té alguna cosa a veure
l'alpinisme
que vau impulsar vosaltres
que vau ser pioners
amb l'alpinisme
d'aquestes grans
expedicions comercials
bé
jo diria que
jo diria que nosaltres
quan vam començar
i si me'n recordo
ho explicaré avui
vam començar
per Montserrat
al Pirineu
als Andes
a l'Inducoix
i anàvem pujant
i agafant experiències
al mateix temps
de pujar una muntanya
de 6.000 metres
una de 7
una de 8
això ha desaparegut
a part
que els que muntàvem
aquestes aventures
jo penso
que encara
deuen existir
però
vull pensar
que existeixen
però realment
eren uns amics
que buscàvem
un objectiu
i en funció
de l'objectiu
buscàvem
amb qui
podríem comptar
això ho fèiem
l'Anglada
en Guillemont
jo
doncs en aquesta aventura
li diem al Xavi Gil
li diem al Civis
hi havia problemes
evidentment de feina
de la gent
que podia deixar
no deixar
però
es muntaven
les expedicions
i les aventures
d'una altra manera
avui en dia
tens 40.000 dòlars
un mes i mig de temps
perquè ja no en fa falta més
i una salut
mitjanament
acondicionada
i te'n vas a fer
qualsevol 8.000
però ara
els 8.000
jo diria que són
trequings
d'alçada
era abans
que eren aventures
que els xerpes
no sabien
el que saben ara
que les aproximacions
te les havies de muntar
que la gent
que et podia ajudar
no sempre estava disposat
a fer-ho ara
les esponsoritzacions
les coses
ha canviat totalment
i la massificació
ha deteriorat
una miqueta
l'esperit
de l'aventura
aquell esperit
que nosaltres teníem
a l'anar
els amics
en els quals
ens sabíem
escoltar els problemes
les alegries
els moments baixos
jo he fet
dues expedicions
comercials
no es pot dir
que sigui un detractor
perquè la gent
que les fa
s'ha de guanyar la vida
evidentment
no
però no tenen
res a veure
amb els que jo
havia fet
res a veure
perquè
prima més
l'individualisme
que no
l'interès col·lectiu
jo hi he estat
al Gàixer Brun
hi he estat
en el Xixapagma
participant
pagant com Déu mana
per poder-hi participar
i els records
que tinc
no són els mateixos
de l'Everest
quan vam anar
amb l'Òscar Cadillac
a l'Everest
que érem tot amics
quan vam anar
amb l'Anglada
i els civis
a l'Anna Purna
i com he anat
al Daulaguiri
amb en Colomer
i amb uns navarresos
és una altra cosa
els xerpes
continuen sent bones persones
com abans
tot i que abans
no eren tan alpinistes
o no eren tan
no sé com dir-ho
no eren tan professionals
entre cometes
bé no eren professionals
perquè no sabien
de la muntanya
però
com que han sigut
uns homes
que s'han hagut
de guanyar la vida
treballant a la muntanya
han acabat
entrant
d'aprenents
i han acabat
sent operaris
però a més a més
hi ha una altra
una altra circumstància
i és que abans
purament
venien
per poder guanyar
uns diners
evidentment
ara també se'ls guanyen
però és que ara
ja estimen
les seves muntanyes
les protegeixen ja
i saben que les coses
no es poden llançar
i saben que les coses
no les pots anar tirant
una tenda destrossada
te l'has d'emportar
i han après
a respectar el seu país
jo me'ls estimo molt
els xerpes
sobretot perquè m'agrada
molt la cultura tibetana
ells procedeixen
de l'est
del Tibet
i jo de vegades
a les muntanyes
parlo més
de la gent del país
dels neguars
de la gent de Camandú
dels nens
quan agafaven els carmelos
amb les dues mans
dels xerpes
amb aquell savoir-faire
que tenen
de comportament
i a mi això
sempre m'ha frapat molt
i és una barreja
entre l'amor
a les muntanyes
i la gent
que habita
les valls
i ara els xerpes
són una gent molt maca
a l'Anna Purna
nosaltres no vam tenir
gens de sort
no perquè fossin indolents
però els hi feia por
a la muntanya
i qualsevol excusa
era bona
per no treballar
Torno al Drú
què t'ha semblat
l'experiència
del David Palma
de Palut
i el Tato Esquirol
em trec el barret
em trec el barret
és increïble
no té fi
la valentia
dels homes
no té límits
jo em semblava
que el que havia fet jo
en quant a valentia
era molt important
i resulta
que no té punt
de comparació
amb el que han fet
el Tato
i el Palut
jo els felicito
que no m'escoltaran
ni em sentiran d'aquí
perquè realment
ahir quan m'ho van comunicar
des d'una ràdio
Ràdio Barcelona
i tal
Jordi
m'anamia un correu
és que em vaig quedar
jo qui he estat
diverses vegades
al Drú
aquella paret oest
que es va derrumbar
perquè és una muntanya
que s'està desmiculant
em vaig quedar
tan impressionat
de veure la força
de voluntat
que han tingut
aquests dos nois
per realitzar
aquesta ascensió
és que tenim
grans alpinistes
a Catalunya
perquè si li sumes
l'Oriol Baró
i li sumes
el Jordi Coromines
i tal
et donaràs compte
que és l'elit
de l'alpinisme
de l'estat espanyol
un parell de preguntes
ja que ve
que si no
es pentineran
aquí fora
el Paquito
el Paquito Guillemont
el Paquito Guillemont
forma part
de les muntanyes
forma part
d'aquesta essència
que has parlat abans
sí
jo vaig
les primeres etapes
avui en parlaré
una miqueta
no massa
perquè
no ho pots explicar-ho tot
però
els anys
que vaig escalar
amb ell
vam ser molt feliços
però és que
després d'aquella etapa
famosa
que el Paquito va durar
10 anys
per dir-ho d'alguna manera
d'una certa activitat
internacional
després hem mantingut
l'amistat
i jo fa 15 dies
amb ell
i quan vaig baixar
de casa seva
per l'ascensor
vaig plorar
perquè sabia
que no era
el Paquito
que jo havia conegut
i
en el funeral
em va tocar
dir unes paraules
que em va demanar
la seva filla
i per mi
ha sigut un cop
molt molt molt fort
perquè he perdut
l'amic
no l'escalador
no l'alpinista
no l'home que ha fet
i tal
que Montserrat
era un home
molt fi escalant
o a Dolomites
i perdut
l'amic
l'amic
ja per anar acabant
doncs aquí també
l'enviem allà
on sigui
molts records
i molt d'escalfor
amb el Paquito
la càmera de vídeo
el 8x8
la teva dèria
per filmar-ho tot
allà de la muntanya
expedicions
que han fet història
això es porta dins
també
bé
escolta'm
si t'ho explico tot
potser se n'anirà
al públic
si ens escoltés
vull dir que
algú haig d'explicar
aquesta tarda
però
jo que vaig començar
amb una càmera
de super 8
i després vaig passar
els 16 mil·límetres
i que vaig tenir
la sort
de tenir un parell
de premis internacionals
a l'època
que les pel·lícules
doncs encara
totes tenien
una importància
a l'hora de fer els muntatges
a l'hora de fer el guió
a l'hora de posar la veu
a l'hora de fer sorolls
especials
amb els pitons
i amb els papers de diari
per fer veure
que caminaven per la neu
era una altra època
no?
les cases
i els laboratoris
han canviat
i el digital
s'ho ha menjat tot
tot això
està aparcat
els meus
negatius
estan a la Filmoteca
de la Generalitat
i tot això
forma part
de la història
i totes les meves pel·lícules
que n'hi ha
en 22
amb 16 mil·límetres
doncs no sé
què passarà
perquè avui dia
em sembla que ningú
les vol ja
però són part
de la meva història
i filmar
com m'he dit alguna vegada
a 8.000 metres
quan no tens
alè per respirar
ni pel nas
ni per la boca
has de respirar
per les orelles
i al sobre
encara havia de prema
el botó
i tots aquells
que han fet cinema
doncs saben
que les dificultats
creixen a mesura
que tens menys facultats
i jo en un moment donat
també en tenia poques
i havia de filmar
ara sí
aquest programa
es diu
el pont de Mahoma
l'has fet no
el pont de Mahoma
i has passat per allà
no unes quantes vegades
bé l'any passat
vaig fer encara
l'aneto
amb els meus 81 anys
i aquest hivern
suposo que
tot i que hi ha
un risc
5 sobre 5
d'allaus
doncs un dia o altre
podrem tornar-hi
perquè l'aneto
és més que el 5 més alt
dels Pirineus
és la muntanya
de l'alpinisme català
Jordi Pons
un plaer
gràcies
a tu Josep
a tu
no sé vosaltres
jo no tinc paraules
amb aquest home
el Jordi Pons
82 anys
sí sí
tornarà l'aneto
el pont de Mahoma
el pont de Mahoma
tornarà
això també
escolta'm
ha dit una cosa
que t'ho havies dit
moltes vegades
Josep Maria
que es gaudeixi
igual
amb un 8.000
que pot fer l'Òscar
que amb un
que la Mossara
sí sí
que amb un
el Sant Simplí
això ho havia dit
jo amb el Sant Simplí
perquè
jo crec que
ho ha dit també
el Jordi
que al final
són els
qui t'acompanyen
els amics
els companys
els que et fan
gaudir també
aquesta activitat
no?
anaves a dir
Josep Maria?
sí no
jo és una cosa
que he defensat sempre
perquè a vegades
la gent no entén
que
companys
que diuen
oh anem als Alps
que anem a fer això
i veuen que tinc
poc interès
i m'ha preguntat
per què no vens?
dic no
és que
tinc molts de Pirineus
no m'ho acabo
a vegades vull dir
jo disfruto pujant
a les muntanyes
i amb els amics
i és una altra filosofia
de fer les coses
no?
la gent que busca uns reptes
i vol que a vegada
anar creixent més
amb el tema dels reptes
les alçades i tal
doncs jo ho comprenc
també ho entenc
són dues maneres
de fer les coses diferents
el que ha dit el Jordi
que m'ha agradat molt
és dir
vaig començar fent excursionisme
i acabarà els meus dies
fent excursionisme
vull dir que
al final
potser la carrera
del muntanyeng
és aquesta
comences fent excursionisme
vas avançant
te piques
vols reptes
però realment acabes
anant a fer un passeig
al llurito
i bueno
és això
el contacte
amb el Germonegro
el Germonegro
ens ho van passar bé
i van fer una agulla
és una miqueta això
aquell dia
tot i que físicament
no anava gaire fi
m'ho vaig passar bomba
amb l'Òscar
i amb l'amic Oriol
el Garmo
que bueno
molts dirien
és un 3.000 fàcil
no n'hi ha cap de fàcil
però
és això
deixeu-me saudar
els companys
el Jordi Mena
el Ricard Fernández
que de seguida
l'escoltarem
amb aquest clàssic de muntanya
però també
el company periodista
realitzador
de TV3
d'esports
el Xavi Casillanis
Xavi bon dia
hola molt bon dia
amics
molt bon dia
des del Maresme
què dius?
bon dia
fa bon temps
el Maresme Xavi
bon dia
molt bon dia
és que és una abraçada
ben fort a tu
el Josep
i tots els companys
que encara no ens coneixem aquí
abans que res
bueno
agrair-vos
agrair-vos la trucada
jo ni molt menys
em puc posar
a l'alçada
de tots els que esteu aquí
ni molt menys
ni molt menys
bueno
no sóc periodista
sóc realitzador
periodista no el sóc
però almenys
que aquí dius
una mica clar això
però
realment és que és un pla
poder col·laborar amb vosaltres
i ara mateix el Maresme
està fent un sol radiant
està bufant vent
però
està fent un sol
un dia
amb un sol blau
espectacular
és que nosaltres
volíem parlar
molt de la
de la incidència
de la comunicació
i estem en un moment
que la comunicació
és tan vital
que tens tota la raó
que tu també ets
un comunicador
i a més a més
fas comunicar
a través de les imatges
doncs
les sensacions
que es poden viure
allà dalt
no?
i per això
hem connectat amb tu
perquè
no sé quines preguntes
et vol fer
home la complexitat
ara ho deia
ens explicava
el Jordi Pons
que clar
que no sempre és fàcil
treure la càmera
en segons quines circumstàncies
la tecnologia
ha evolucionat molt
però clar
malgrat tot
quan vols filmar
esports de muntanya
d'aventura
de neu
en el vostre cas
doncs
és complex
tot aquí
el tema tècnic
de les càmeres
de les bateries
de tot plegat
tot tot
i això
evidentment
acabem d'escoltar el Jordi
però
quan parlem
de Jordi Pons
parlem d'Òscar
que hi ha
podem parlar
de l'altadill
m'agradaria haver
viscut en aquella època
perquè jo crec que la gent
no és conscient
de quan es treballava
amb super buit
o amb 16 mil·límetres
del que significava això
poder canviar
una bobina
una bobina
d'aquestes
a les càmeres
evidentment
estem parlant
d'unes temperatures
molt baixes
i de veritat
és que
hauria de ser
una experiència
molt dura
per ells mateixos
haver de canviar
qualsevol bobina
de la mateixa càmera
per poder seguir gravant
això avui en dia
evidentment
i en molts pocs anys
ha evolucionat molt
el material
ha evolucionat molt
a nivell
evidentment
de pes
començant pel pes
i també
amb la durabilitat
de les mateixes bateries
avui en dia
tots hem sentit
parlar
de les càmeres digitals
i
que són compactes
que et donen una qualitat
que pots gravar amb alta definició
i tampoc estem parlant
de tants anys enrere
amb 10 anys
ha evolucionat molt
i està evolucionant molt
avui en dia
podem veure expedicions
que estan
pujant a 100 de 8.000 metres
amb unes imatges
realment espectaculars
i
tots hem sentit
a parlar
per no dir marques
però evidentment
hem sentit a parlar
de les GoPro
perquè la càmera més petita
que està triomfant avui
i que la pots emportar
tot arreu
i ocupa
el que ocupa
un paquet de tabac
i això
evidentment
ha evolucionat molt
evidentment
que aquí
evidentment
hi ha una cosa
que us en diu
i això
l'Òscar ho sap perfectament
ell que
si tinguéssim
enrere uns anys
tampoc
de l'Occarós
que estava preparada
a fer un moment
de l'Occarós
doncs
ell sap exactament
com va gravar
aquelles imatges
i
va tornar
i recordo
quan va tornar
a la via de Catalunya
i va tornar
amb 11 o 12 cintes
encara
o si encara
tinc una càmera
15 o 16
Xavier
mou-te una miqueta
mou-te una miqueta
cap al nord
a veure si
l'antena
es mou una miqueta
una mica només
cap al nord
que no em rebeu bé
ara sí
no em mogui
ara sí
no em mogui
15 o 16 cintes
potser no estaven
totes complertes
encara
no existia
la GoPro
però
però
clar
també
és que la comunicació
intervenen més coses
a vegades
la força
que té
un walkie-talkie
la força
que té
una gravació
d'un walkie-talkie
i ara
me'n recordo
del bivac
de l'Everest
i el que comentava
en Jordi Pons
del bivac
aquell que fan
a l'Anna Purna
aquell walkie-talkie
que tenia
el ton Ricard
que era el metge
de l'expedició
i ens anava trucant
cada 20 minuts
exactament
sabia que era
la salvació
ell sabia
que era la salvació
que nosaltres
no ens adormíssim
i entréssim
amb l'amor
dolça
que diem
de les alçades
perquè és més fàcil
morir-te
que sobreviure
a veure si es pot
entendre això
és més fàcil
abandonar-te
que lluitar
per viure
perquè
jo recordava
aquella trucada
sí, sí
estem bé
sí, sí
estem bé
i jo pensava
i una altra vegada
un walkie-talkie
i ho entenia
i ho entenia
però allò era
la nostra salvació
avui en dia
avui en dia
ha canviat molt
penseu que
qualsevol expedició
que es troba
al camp base
si de l'Averest
o qualsevol camp base
doncs avui dia
amb les comunicacions
la mateixa persona
que ha fet un atac
a un camp del Sara
i torna a baixar
al camp base
en aquell mateix moment
allà mateix
a 5.000 o 6.000 metres
on es troba
al camp base
doncs ja té
el seu ordineu
de portàtil
ell arriba
ingesta el material
del portàtil
edita un petit clip
i aquest petit clip
de vídeo
ja el penja
automàticament
per internet
perquè tothom
el pugui seguir
a través de la pàgina
web de l'expedició
o a través
del Facebook
o a través del Twitter
etc.
Això fa fins a pocs anys
era molt complicat
o fer una connexió
ja per partir de l'últim
una connexió
des de dalt
d'un cim
de més de 8.000 metres
tot això
ha canviat molt
el material
deslleuge
i avui en dia
es pot contemplar
qualsevol d'es opcions
tot i això
a mi sí que
hi ha una cosa
que m'agradaria afegir
del Jordi Pons
que diu que no sé si hi ha molta gent
que li agradaria
tenir o guardar
tot aquest material
que deu tenir
en el seu arxiu
i jo crec que
tot aquest material
que teniu
no només el Jordi
sinó altres companys
que us coneixeu
i jo crec que aquest material
algun dia
hauria de passar
a algun arxiu
com l'arxiu nacional
jo crec
perquè jo crec que són
són obres mestres
i que avui en dia
tenen un valor
almenys
jo crec que per tothom
al món alpinístic
no només català
que això algun dia
hauria de formar part
d'un arxiu nacional
no sé què en penses
Òscar Deixar
Sí, jo estic totalment d'acord
i a més jo crec que ja
vam fer uns passos
tant en Jordi Pons
com jo mateix
ja se'm va
oferir la possibilitat
jo vaig cedir
part d'aquest material
estem parlant
concretament
de la televisió
catalana
i també
tinc les portes
obertes
aquí
en l'arxiu
municipal
de Tarragona
l'arxiu històric
estan fent
les passes necessàries
per tot el que era
l'època
del cel·luloide
per dir-ho així
o de la fotografia
en diapositiva
del positiu
del negatiu
tot això
teniu digitalitzat
i la pregunta
del milió
és
quant de temps
dura
una cosa digitalitzada
Bueno
en principi
com tots sabeu
avui en dia
tot
i posaréu
l'exemple
de Televisió de Catalunya
a Televisió de Catalunya
van a això
el 83
i des del 83
fins que no es va
digitalitzar tot això
hi havia un arxiu
de cintes
imagina't Òscar
quan estem parlant
de cintes
d'eumàtic
de Betacam
imagineu-vos
quin arxiu era
i l'espai
exacte
i a nivell d'espai
tot això
de mica en mica
s'ha anat digitalitzant
què vol dir
que això ja forma part
d'uns discurs
d'unes super màquines
que estan allà
i evidentment
que es van fent copis
de seguretat
això ja és un arxiu digital
tu m'ho diran cintes
ara ja són
són movies
són arxius de vídeo
que es poden reproduir
en qualsevol reproductor
de vídeo
però que això
forma part d'un arxiu
i un arxiu
que evidentment
també se'ls hi fa
les còpies
sobretot
perquè això
no es pugui perdre mai
o sigui que en principi
no s'hauria de patir per això
el que passa
és que és impensable
poder guardar
tot el que
ja començava
és que no hi haguéssim
ni capigut
a dins allà
de les instal·lacions
de Sant Joan d'Espí
perquè el candidat
de cintes
que ja ven
era realment
espectacular
mou-te xavi
mou-te una miqueta
cap al nord a l'altra vegada
doncs no em moc
estic ben quiet
doncs l'aire
va en maresme
que pari
deu ser l'aire
que està bufant
perquè no em moc
estic ben sentat
ara deu ser
mou-te un peu
o algo
perquè
estàs sentint perfectament
deu ser la companyia
doncs això
que no ser la companyia
deu haver-hi algun problema
no no
doncs ja t'ho dic
jo crec que això
evoluciona molt
i jo crec que aquest material
no s'hauria de perdre mai
o sigui
us hauríeu de posar d'acord
i signar
amb qui fos
o s'ha de dir aquest material
perquè això
ha de formar part
de l'arció històric
no ho perdrem
no ho perdrem
seguirem el teu conseller
Xavi
escolta Xavi
jo admiro la vostra
la vostra feina
com a realitzadors
la teva en particular
perquè convertir
15 o 16
cintes
en un vídeo
com va durar al final
el vídeo
una hora
un minut
uns 40 minuts
40 minuts
això la gent
no se pot imaginar
la feinada
no hi ha molta feina
i penseu que clar
ja no parlem d'expedicions
podem parlar de curses
de muntanya
podem parlar de qualsevol
penseu que clar
no es reuïn helicòpters
la gent ens pot pensar
que la gent se'n va gravar
a dalt d'un cim
i el pujant amb helicòpter
encara que sigui el Puigmal
no és així
no sé
jo recordo
jo les meves poques
bueno
experiències que tinc
recordo
a l'illa de Borneo
al Quinavalo
una muntanya de 4.100 metres
i en unes condicions infernals
estem parlant
de 4.000
per anar a gravar
una cursa
d'un campionat del món
de curses de muntanya
a l'època de la búsquia rock
i companyia
i recordo
que va ser una pujada
per poder-ne gravar
a Sant Polsic
a 4.100
i tu et vas equipat allà
amb el teu material
amb les teves bateries
i la veritat
que gravar
primer pujar
o sigui que has de pujar allà dalt
i gravar
i seguir
els corredors
clar
tot això
és un esforç afegit
evidentment
que tot això
té una recompensa
perquè tu en vius
i també hi ha una part
que t'ha d'agradar
que vas a sentir
una passió
i t'ha d'agradar
és estar al mínim
de forma física
per poder moure't
segons quins llocs
però òbviament
que hi ha un component
de pressió
i de categorat
a la feina que fas
i crec que això
en el que no hi va
a la muntanya
i ho hem viscut
des de petits
doncs encara
encara
encara
a més
hi ha poca gent
que realment
estigui preparada
i puguis plantejar-te pujar
segons quins llocs
però la veritat
és que en el meu cas
és molt agraït
i crec que soc un privilegiat
de poder estar
a un testat
i ja et dic
que no estan mai a cap
quant pesa l'equip
però Xavi
quant pesa un equip
normal
que et puguis emportar
amb aquest 3.000
o amb aquesta cursa
correcte
nosaltres penseu
que un programa
del temps d'aventura
si haguéssim d'anar a fer
qualsevol cim
un 3.000
un 4.000
doncs avui en dia
ens emportem un equip mínim
bo
si estem parlant
d'un equip professional
però que tampoc
a nivell de pes
si podem comptar un trípode
es pot comptar una càmera
les bateries
tot l'altre
són targetes de memòria
avui estem gravant
tots amb targetes de memòria
el que serien targetes
els que coneix la gent
les SD
però en un format professional
i que cada targeta de memòria
pot gravar fins a 64 gigas
més o menys
llavors clar
el pes s'ha reduït molt
i la càmera
doncs també
pesant menys
però no
no pujaríem
més de 5 quilos
més de 5 o 6 quilos
ja podem
es pot gravar
penseu que avui en dia
les càmeres de fotografia
les càmeres DSLR
reflex
que entendríem
doncs també estan gravant en vídeo
i que molta gent
ja està tirant
cap a aquest tipus
de gravació
que et dona un format
un look una mica més cinematogràfic
i que molta gent
ens està gravant avui en dia
doncs amb càmeres
amb càmeres reflex
i que és un camp
que està evolucionant molt
també
llavors el pes
s'ha realit moltíssim
en molt pocs anys
Xavi
escolta'm
que ens ha agradat molt
que us deixis explicat
totes les interioritats
de la vostra feina
company
realitzador
de TV3
perquè en fi
és una feina
que després de gaudir
amb els que mirem la pantalla
i veiem el resultat final
però abans
escolta'm
i a més a més
heu de córrer
més que els corredors
perquè si no
la veieu la foto finish
això sí que és cert
sempre has d'anar mirant
enrere
perquè
arribarà primer
són uns veritables
professionals
a mi el que
hola Xavi
escolta'm
Josep Maria Bonacci
a mi el que
sempre m'he al·lucinat
és perquè
quan veus una filmació
d'un tipus calant
que veus unes imatges
impressionants
jo sempre he sigut conscient
que el tio que està filmant
primer està més amunt que ell
i damunt està aguantant la càmera
i està filmant
però també he hagut
que pujar amb la càmera
evidentment
i hi ha gravacions
d'ara
que dius
bueno és una càmera digital
una GoPro i tal
però hi ha gravacions
de fa 20 anys
que els tios
anaven segurament
en una super buit
amb les bobines
i estaven allí
puntejadíssims
pujant a aquella paret
per poder després
filmar el crac
com puja escalant
i tal
és totalment cert
és això que et dic
que té un mèrit
i un valor
que ara això
per mi no té preu
i avui en dia
doncs existeixen els drons
existeixen els aparells
que volen
existeixen les grues
existeixen 50 mil estris
que faciliten molt més la feina
Xavi
fa uns anys
això era impensable
i tant
i tant
sobretot
sortint-se de la via
perquè a vegades
si estàs escalant
si està pujant un escalador
i va per una via
tu has de posar al costat
per poder gravar
amb l'ocul·l
és de buscar una via paral·lela
o una persona
que t'assegui
Xavi
jo encara et miro més
que aquesta marca
que hem dit
que es posa
en el front
aquesta càmera
que són les ulleres
que per mi
són el tercer ull
que té la càmera
al mig
i que allà
et vau portar
en un dels reportatges
darrers
que em vau fer
vosaltres
i realment
aquesta càmera
és una bona innovació
o sigui
portes les ulleres
posades
que protegeixen
dels rajos
ultravioleta
i de la llum
i a més a més
estàs filmant
cap allà
on tu dirigeixes
la vista
i això és molt
molt interessant
està clar
que és un plano subjectiu
que et dona
el que passa
que també depèn
del que vagis a fer
o sigui
si agafes
un corredor
de maratons
i li poses
aquestes ulleres
o sigui
el que és el moviment
ja no et serveix
ara
en el cas
està pujant una paret
no pot tenir incorporat
l'estedi shot
però
amb el temps
es resoldrà tot
jo crec que sí
jo crec que sí
i tot està
pot estar evolucionant
molt
i això també facilita
la feina
dels que
hi han d'anar a treballar
perquè seria impensable
això que dèiem ara
fins
d'intentar
carregar un pes
que no pots pujar
i tu bé
ho saps
a partir d'un camp
d'un camp d'alçada
a qualsevol muntanya
de 8.000 metres
i això fa que avui en dia
et carreguis
3 o 4 bateries
te'ls posis ben abrigades
per no perdre la temperatura
i amb una càmera
mínimament petita
et dona una qualitat
que quan tornes
dius
ostres
i tinc cada
més
està pujant
a la muntanya
i està gravant
perquè aquí llavors
ja estem parlant
de com graves
i quin llenguatge
audiovisual
coneixes o no coneixes
i aquí sí que
hem de fer una segona part
una segona part
parlant de tema tècnic
correcte
correcte
és molt interessant
el tema
el tema és interessant
i poder veure resultats
i aquí d'ací
enrere en pocs anys
ha canviat
ha canviat molt
i l'Òscar
no és per fer-li la pilota
però
evidentment
quan estem parlant
d'aquests noms
Pons
Altavill
Cadill
ja tenen uns coneixements
de llenguatge audiovisual
que no té tothom
i aquí també és aquest plus
afegint
que a part de ser bons alpinistes
evidentment
tenen uns coneixements
de llenguatge audiovisual
que saben perfectament
transmetre
la fotografia
que tenen al davant
Xavi una abraçada
moltes gràcies
Xavi
i endavant amb la comunicació
aquesta audiovisual
i de tota mena
un abraçada
per la feina que feu
una abraçada ben forta
i gràcies
per donar-me l'oportunitat
fins la propera
que serà més tècnica
la propera serà
una entrevista més tècnica
ja parlarem de llums
de contrastos
el que vulgueu
aquí em teniu
i gràcies
i un abraçada
Xavi Castellanis
gràcies i que vagi bé
pel Maresme
fins aviat
molt bé
fins aviat
salut
adéu
adéu
i anem amb el clàssic
de muntanya
ràpidament
avui el text
que ens porta
Ricard Fernández
a Gaston
rebufat
un fragment
del seu llibre
Estrelles i tempestats
l'escoltem
el guia
no fa l'escalada
per a ell
per a ell
és una persona
que obre
les portes
de les seves
muntanyes
com si fos
un jardiner
que obre
les reixes
del seu jardí
però sobretot
se sent recompensat
per la felicitat
de la persona
que ell
emmena
ell sap
que aquella ascensió
és especialment
interessant
que en aquell tombant
de sobte
la panoràmica
és bellíssima
no li diu pas
però la seva recompensa
rau
en el somriure
del seu company
quan aquest
em fa el descobriment
doncs seguim endavant
amb aquest text
amb aquest clàssic
de muntanya
que ens ha triat
el company
Ricard Fernández
que també des d'aquí
l'enviem
una forta abraçada
el tenim per les muntanyes
amb ell
i també l'alter company
el Jordi Mena
que també ens escolta
el Tru
abans dèiem el Tru
que el Tru
amb el Jordi Pons
el va veure
el va encissar
però va trigar
molts anys
a fer-lo
finalment
el podia fer
i el que sí
que el van fer
però ben fet
vull dir que van obrir
una via nova
una estrena mundial
abdruïts
són el David Palmada
el Pelut
i el Josep Maria Esquirol
el Tato
ho hem anat explicant
perquè ens enviaven
whatsapp
des de la paret
des de la mateixa paret
a més a més
amb aquest estil
d'escalada
que van protagonitzar
aquesta ascensió
dormint en la maca
la roca
i per tant
amb una gesta estil càpsula
jo crec que el mateix
David Palmada
encara no s'ho deu creure
el que ha fet
potser sí
potser ja ho hem paït
no ho sé
però si diu el Jordi Pons
que es treu el barret
amb això t'ho ha dit tot
el Jordi Pons
i ara l'escoltarem
David Palmada
bon dia
hola bon dia
què dius
bon dia David
aquí conduint
a la carrera
parat
parat
parat
parat
bueno
escolta'm
l'enhorabona
bueno
mira
gràcies
no cal
no cal
home sí que cal
sí que cal
David
sí que cal
home
que el que heu fet
és una gesta
i la gent ho ha d'entendre així
mira
vols que escoltem
vols que escoltem
vols que escoltem el Jordi Pons
és que no el pots saludar
també
què tal
què tal David
molt enhorabona
perquè
quina d'allò
quina enveja sana
és que
la propera vegada
en comptes que et porti el petate
m'has de
m'has d'aprendre
en algun lloc així
però
realment
realment
és admirable
perquè
amb els pianos
que queien
i la voluntat
que heu tingut
de ficar-se aquí
ja per tercer cop
estic llegint
heu lluitat
contra una
contra una paret
que abans
no existia
o sigui
que això és inverosímil
perquè
qui no hagi pogut fer el drú
de la via Bonati
va desaparèixer
i ara
haurà de fer
doncs
la teva ruta
a druids
com la pots definir
aquesta ruta
tan genial
que heu fet
bueno
la ruta
jo trobo que és bona
perquè
les sensacions
que hem tingut
són bones
els llars
els hem disfrutat
els mixtes
no són tan divertits
perquè no estava
ben bé en condicions
el que li agrada
l'escalada mixta
ja sap el que estic dient
quan la neu és tova
i tot això
es fa una mica més complicat
si ho trobes en condicions
ho pots disfrutar més
l'únic doncs
que és una paret
que jo crec
que s'ha d'acabar
de polir una mica
perquè realment
fa una mica de por
perquè encara hi ha coses
que atengen
i hi ha molts trossos
que encara han de caure
realment la nostra via
jo crec que és
del més compacte
del tros de paret
perquè també pots anar
a buscar línies
una mica encara més expos
si vols
pots anar a passar
per llocs
encara una mica més expos
jo crec que dins
del que és la paret
és una línia
lògica
que va seguint
unes fissures
i tal
amb una roca nova
llavors
i és el que estic dient ara
que el futur del Drú
està sota
del que encara ha de caure
perquè aquí
és on s'obriran
totes les vies noves
i on es marcarà
una miqueta
la nova generació
de l'alpinisme
del Drú
si abans
el Drú
era
aquesta banda
del Drú
era de granit
rosat
i taronja
ara
és un granit
gris
però encara dius
que s'ha de netejar
una mica més
i ara s'ha tornat
extraplomat
desplomat
o com s'ha tornat
hi ha trossets de tot
la part de dalt
és una miqueta més
extraplomada
la part de dalt
és una mica més ramposa
i al mig
va fent una mica de tot
va fent passages
de tot tipus
el que passa
és que les fissures
com que la roca
ha anat saltant
i s'ha trencat
doncs a dintre
encara hi ha trossets
de llastres
hi ha trossets de pedra
que has de anar netejant
llavors és clar
doncs passes
amb el que vas traient
la sorreta
les pedretes
i queden unes fissures perfectes
el que passa que
és una via
nova
relativament
però per exemple
jo crec que el tross més compact
és ben bé
una miqueta més
on vam anar nosaltres
encara que és la placa
més llisa
però evidentment
és on hi ha
on hi ha menys lògica de via
perquè són fissures
molt molt fines
d'artificial molt extrem
inclús tross molt llis
on s'hauria de volilar
per poder passar
llavors
doncs
com visió de per turista
per dir una manera
de trobar una pared verge
vas a buscar
la lògica de la paret
intentar buscar fissures
per posar
la mínima expansió possible
que en aquest cas
hem posat només 4 aborils
a tota la via
amb dos llars
finalment
quantes hores
vau estar allà
absorts
o abduïts
o absorts
abduïts
abduïts
abduïts
sense dormir molts
abduïts
12
12 dies
12 dies
12 dies
i metres
quantos n'hi ha
perquè ja puc fer
la topa de la via
i la dificultat
comptada
són 990 metres
de regu
rebut
si no recordo malament
són un total
de 20 expansions
a les reunions
i 4 aborils
amb dos llars
un llarg
té dos borils
i un altre llarg
dos borils
que està bé
els llars estan nets
que no hi ha res
hem deixat un clau
amb un llarg
i ja està
vull dir que la via
està neta
escolta
què diuen els francesos
hem pres nota
o
no
bé
bé
bé
bé
els francesos
són francesos
però bé
no fotent problemes
amb la família
els francesos
són francesos
els americans
són americans
jo què sé
jo és el contrari
jo quan veig de fora
i fa algú aquí
al nostre país
i allòs
hòstia
me n'alegro moltíssim
perquè penso
hòstia
venen de fora
els tios es motiven
venen efectivitat
aquí
això és admirable
has de comptar
que van vindre
una via del meu estil
van vindre uns russos
a fer el Naranjo
van fer una via
a l'hivern
i estàvem tots
molt contents
que els russos
es fixessin
en el Naranjo
per això mateix
quatre russos allà
i llavors
doncs
bueno
heu deixat
una bona empremta
no?
bueno
allà està
la via està allà
avui
la poten repetir
qui vulgui
no és el que parlem
sempre
no és una experiència
perduta
que no saps ni on està
no?
bueno
això està el dru
el dru tens de 4 hores
d'aproximació
si la condició és bona
vull dir
el que et tingui ganes
només has de tenir ganes
motivació
i una miqueta de fe
i ser molt valent
segons ens ha dit el Jordi
ser molt valent
Jordi Pons
escolta'm
i portar peus
de gat d'hivern
o botins
perquè no
vas tenir un tram
que vas passar fred
la veritat
que encara tinc un peu
tant jo
com en Josep Maria
tenim els peus
una miqueta tocats
el Josep Maria té els dos
jo només en tinc un
no sé per què
no sé
perquè a més a més
la cama que tinc dolenta
és la dreta
i la cama que un gelat
és l'esquerra
però bueno
jo crec que hi ha gent
que patit més
nosaltres encara
ho hem salvat barato
per dir d'una manera
el que passa
que sí que és una mica
emprenyador
i jo més que soc
un escalador de sang
de sang calenta
hòstia m'emprenya
aquest passicoller
sí però això de la sang calenta
hi pensava l'altre dia
allà el bàfim
no em feia pas
de sang calenta
allà feia molt de fred
però escolta'm una cosa
he passat més fred
als alts que al bàfim
l'altre jo comentàvem
amb en Tato
el bàfim hi havia
és que escalàvem amb guants
jo tinc uns guants tallats
a la punta
i bé
inclús portàvem el mateix gat aquest
i se t'arribava
a escalfar el teu
aquí mai a la vida
mai
però també pot ser
que passis molt fred
al Pirineu
guies que han vingut aquí
a fer activitat
amb nosaltres al Pirineu
i diuen és que passo més fred
que a Itàlia i que a França
diu com pot ser això
és que clar
cada país te l'ho seu
clar però tu dius la paraula
estic el pol nord
polo norte
i dius guai
en relació no és amb el fred
doncs no
i passant més fred
aquells altres que allà
jo crec que té a veure
amb l'humitat
i la sequetat
i l'alçada
perquè la fina estàs a 0 metres
i aquí estàvem a 3.000
clar
va agafar també
aquesta pertorbació
que va passar als Pirineus
que després la va agafar per altres
clar també va tindre
vau sortir pels pèls no?
o no?
sí vam sortir pels pèls
perquè ens van entrar
3 dies dolents
ja em vam agafar
algun dia dolent a la paret ja
que vau baixar
la xarpua
vau baixar la xarpua
directament
o per on vau baixar?
ho vam baixar
en dos dies
volíem baixar en un dia
i al final
vam tenir que parar a dormir
tot el dia
que vam estar repelant
estava anant
amb una tormenta acollonant
sí, sí, no, no
la veritat que la baixada
la vam passar una miqueta
una miqueta putos
també
i a la meitat
em feia gràcia
perquè al pont de Mahó
m'anàvem dient
bueno ja han fet 5
i estàvem a la paret
i pensava
ara que els mama
i jo
estem aquí allà
és que no parlem
del descens
David
deixa'm explicar
com va anar la cosa
tu ens enviaves whatsapp
que no les feies al parte
i anant-nos a través
del perfil
del facebook
i de twitter
de pont de Mahó
anàvem informant
anàvem donant-li
una mica de culó
però home
es va fer molta il·lusió
perquè clar
ens ho dèiem
clar
ho explicàvem pràcticament
en directe
el que estava passant
en directe
clar
vam viure una miqueta
com l'últim intent
del ràpid
de l'Òscar
no?
estàvem fent
una miqueta
de representants
de comunicació
aquí del Palut
i del Josep Maria
explicant
en tot moment
a veure
com anava la cosa
no?
de fet
ha hagut un seguiment
s'ha seguit molt
i
és que
pont de Mahó
és
bridge between
mountainerings
and mountains
i aleshores
em va fer gràcia
perquè quan em vas
a dir això
envies-me algun missatge
i tal
allò que comença
era una tonteria
i al Josep Maria
aquestes coses
no li agraden gaire
entre cometes
i em deia
què fas tio?
no, passo un par-te
amb uns amics i tal
llavors es van agafant
com un acostum
i em deia
avui
avui ha passat par-te?
avui ha passat par-te?
sí, sí, ara el passaré
i això em vas a buscar
el fil de les mans
per l'estiu
i els passo
i al final
em feia esta gràcia i tot
l'últim post
el que van fer
del CIM
l'han vist
fer de CIM
de l'expedició
de 12.000 persones
a través del Facebook
perquè anem publicant
a través del Facebook
escolta'm David
i avui una exclusiva
aquest estiu on anireu?
a les Fischer
altra vegada
on teniu que anar aquest estiu?
va, teniu alguna
no ho sé, eh?
pregunto
no, no, aquest estiu
anem roca caliente
caliente de calidad
disfrutar
volem anar al Capitan
volem anar al Capitan
a més a més
tinc el company aquí
el cotxe sentat
que és un company canari
que el tinc aquí
i vacaciones placenteres
guies de qualitat
tinc algun
algun projecte pendent
per veure el Capitan
i és el que em motiva
ja hi volia haver anat
l'any passat
quan em van liar
per anar a Pakistán
i quan em van dir
per anar a Pakistán
estava comprant els bitllets
vull dir, ho vaig a plaçar
i em vaig quedar
amb les ganes
i llavors
aquest any
jo crec que és el moment
a més a més
en tinc ganes
després el frec
he passat aquí
vull el calor
el calor del cap
David, farem un seguiment
aquí al programa
se'n envia a WhatsApp
ja m'estàs tornant a l'Iga
ara tenim la gent
calenta amb això
bueno, saludos al Teide
que també s'escala
allà a les canyades
i és molt divertit
farem aventures i desventures
de David Palma del Pelús
ara en sèrio
David, quina època serà
quan vas cap allà?
a l'agost
estareu a l'agost
doncs ja anem parlant
ell, vull que escoltis
el que ha dit el Jordi Pons
et sembla que
el que ha dit de vosaltres
de tu i del Tato
ho escoltem?
escoltem
em trec el barret
em trec el barret
és increïble
no té fi
la valentia dels homes
no té límits
jo em semblava
que el que havia fet jo
en quant a valentia
era molt important
i resulta que
no té punt de comparació
amb el que han fet
el Tato i el Pelú
jo els felicito
que no m'escoltaran
ni em sentiran d'aquí
perquè realment
ahir quan m'ho van comunicar
des d'una ràdio
ràdio Barcelona i tal
Jordi
m'anemà un correu
és que em vaig quedar
jo qui he estat
diverses vegades
al Drú
aquella paret oest
que es va derrumbar
perquè és una muntanya
que s'està desmiculant
em vaig quedar
tan impressionat
de veure la força
de voluntat
que han tingut
aquests dos nois
per realitzar
aquesta ascensió
és que tenim
grans alpinistes
a Catalunya
perquè si li sumes
l'Oriol Baró
i li sumes
el Jordi Coromines
i tal
et donaràs compte
que és l'elit
de l'alpinisme
de l'estat espanyol
David
no hi ha paraules
per dir això
i a més a més
qui t'ho està dient
vull dir que
ja és un referent
i llavors
a mi sincerament
no m'agrada
que em diguin
aquestes coses
perquè jo em considero
un escalador
molt, molt, molt
mediocre
molt senzill
i que l'únic
que intento fer
és portar a terme
els projectes
que em fan viure
i em fan
em fan tenir il·lusió
per partir endavant
llavors jo no busco res
no busco
ni formar part
de la història
ni molt menys
però clar
ara sents aquestes paraules
i realment
m'emocionen
i em fan sentir feliç
la veritat
però per res
em sento l'elit
l'elit
per mi sempre són
aquesta gent
que ha sigut els pioners
nosaltres
sempre anem a darrere
i visualitzem línies
que ells
igual no havien vist
però que
la història
l'han fet ells
vull dir
no sé
jo sí que em plec
el barret
amb el que han fet ells
i amb les condicions
i el material que tenien
perquè nosaltres
ho vaig dir l'altre
i amb una altra ràdio
nosaltres no deixem de ser mariquites de paret
perquè tenim el millor
i ells han marcat el camí
per tant
els referents són ells
vull dir
jo sí que em trec el barret
sí però la valentia
s'ha de tenir
i amb això
és important
sí la valentia
el que tu vulguis
però
jo sé que tu vols ser molt modest
però a vegades
quan se fan gestes
com les que heu fet
la gent s'ha de treure el barret
i ho ha de dir
és bo que
la gent reconeixi
l'esforç que heu fet
i l'elit
no però és que la gent
tothom fa coses
la gent
tothom fa coses
llavors
hi ha gent que ho diu
hi ha gent que no ho diu
hi ha gent que és més mediàtica
hi ha gent que menys mediàtica
llavors
igual nosaltres
tenim una miqueta més de poder
perquè
potser les revistes et treuen surts
llavors
representes una petita comunitat
que potser pensa com tu
però segur que hi ha gent
que no li agrada
i que sempre pensaran
va això és una merda
però ja està bé
s'ha de pensar
llavors
no busques
el que has de fer
la gent el que ha de fer
és realitzar els seus projectes
i sentir-se feliç amb això
i llavors
la gent que hi entén
ja sap valorar l'activitat
bueno aquesta gent
també té les portes obertes
al pont de Maume
també poden
també poden
aquest programa
és un programa d'esperts
quan es diu
que el que heu fet
té una certa importància
és perquè és veritat
he fet història
ho diu el Jordi Poix
ho diu l'Oscar Cadillac
i tota aquesta gent
vull dir
i a l'elit
s'entra a poc a poc
on que un no ho vulgui
a vegades
només que pels projectes
que vas fent a la vida
arriba un moment
que formes part
d'aquesta èlit
d'esportistes
perquè és així
perquè al final
vull dir
tota aquesta sèrie d'èxits
t'aporten amb això
i queda escrit
a més a més
escolta en David
com es diu
el company de les Canàries
digue'm el nom
el nom altra vegada
el tig aquí
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
el samba
hola buenas
que tal
que tal
que tal
que tal
como va por ahí
pasando frío o que
sé que en el Teide
no hay nieve
estoy bien informado
algo queda
algo queda en la cumbre
oye
cuídanos al David
en el capitán
en eso estoy
como no me cuiden
a mi me parece
pero en ello estoy
sí sí
pasando frío
algo de frío
y pasando
pues venga
mucho mojo picón
y seguimos hablando
venga
oye
y alguna papita rugada
que caiga también
también
también
también
venga
un saludo
David
David Palmada
bueno
bueno
Xec anem parlant
a l'agost
ja parlem del capi
anem fent
i anirem seguint
i saludar tota per nostra
també
d'acord
molt bé
molt bé
molt bé
molt bé
adeu
adeu
doncs escolteu
ens veiem aquest vespre
Oscar
ens veiem aquest vespre
a dos quarts de vuit
a l'auditori del carrer Pere Martell
l'auditori de la Diputació
la cluenda del vuita cicle
de conferències de muntanya
de la Diputació
amb tu mateix
amb el Brad
amb el Brad Pick
amb l'experiència del 2014
i sobretot amb la mirada posada en el futur
d'aquest proper mes de juny
que tornem
i tornem a més a més a comunicar-nos
a través del pont de Moama
l'expedició d'aquest any
sí, sí, sí
ens veurem tu i jo
i els mitjans
els veurem abans
els veurem abans
perquè hi haurà una roda de premsa
a les 7
sí, a les 7
per presentar aquesta nova expedició
i presentar-ho en la ciutat
i la ciutat és qui es mereix
tots els respectes en aquest sentit
perquè m'està recolzant molt
i això es palpa
i avui fer aquest petit homenatge
amb aquest documental
des del Brad Pick
des del que va ser l'intent de l'any passat
Recordeu, avui a dos quarts d'avui
també s'ha més llibres de les postals
que us van enviar des del Camp Bassa
el metromassenatge que fem
amb unes postaletes que costen 10 euros
que la gent de posar rebrà
l'Òscar les firmarà
i les enviarà des del Paquistà
que la gent la rebrà
i aquests 10 euros serveixen
per financiar tot aquest projecte
llavors el pròxim programa
si et sembla bé
podem dir ja la gent on pot trobar
els punts on se vendran aquestes postals
i bueno
Sí, els punts seran
la majoria de comerços amics
d'associacions de comerciants
de carrers i d'entitats
que es volquin
doncs amb aquest projecte popular
ja, fem un projecte popular
obert a la ciutat
Tarragona
Camí dels Estels
del Bradpick
Doncs vinga, avui a dos quarts d'avui
te'n recordeu
les altres companys
des mitjans de comunicació
farem aquesta roda de premsa per a dia
un temps que us explicarem
doncs això
la campanya de comunicació
que farem des d'aquest programa
des del Pont de Boma
amb aquesta expedició
al Bradpick 2015
Òscar Caliach, gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
I a tu, Josep
El Jordi Mena
El Ricard Fernàs també
que avui no està aquí
però també ens saludem
i el Lluís Comas a la part èmica
com sempre
Que vagi bé
Adéu-siau
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya