Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferent.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferent.
Amb l'Espai Tothom, avui us volem parlar de diverses propostes.
Una és la que ens porten els companys del Trot Teatre amb l'obra Evolució i Involució.
Serà aquest 24 de maig quan puguem tornar a veure aquesta obra Evolució i Involució.
I per parlar-ne saludem el director del Trot Teatre, Manel Magí.
Manel, bon dia.
Bon dia, què tal?
I la directora del Centre Ocupacional, Àngels Estupinyà.
Àngels, molt bon dia.
Hola, bon dia.
De l'Associació Provincial de Parallis Cerebral de Tarragona.
Manel, torneu a representar l'obra.
No és estrena, perquè ja l'havíem pogut veure,
però sí que pot ser una bona oportunitat també per tornar a apropar-nos al món d'Evolució i Involució
i començar a parlar d'aquesta història i del tractament que se n'ha fet de les persones amb discapacitat, no?
Sí, bueno, tal com tu dius, ja la vam estrenar al novembre, que crec que va ser, dintre del marc del Festival Eclèctic.
Exacte.
Però, bueno, l'hem millorat, l'hem retocat, portem algun voló ja que ens ha permès pulir algunes coses
i aquest diumenge hi tornem per ensenyar a la gent una miqueta quin ha estat el tractament que han rebut els discapacitats al llarg de l'història
i també per fer reflexionar una miqueta el punt on ens trobem ara i cap a on ens dirigim.
Un tracte, Àngels, que vosaltres heu fet palès, que ha estat molt diferent.
A l'obra es veu, perquè veiem com tractaven abans les persones amb discapacitat i afortunadament com es tracten ara,
o disortadament en altres casos no, però l'evolució està aquí, no? I s'ha de valorar, suposo.
Sí, de fet, l'evolució que han anat fent les persones amb discapacitat, el que reflexa l'obra és que al llarg de la història
han hagut, bueno, de vegades ho comentem, en èpoques han estat cuidats, en èpoques de la prehistòria,
en altres no han estat cuidats i bé, l'evolució, si més no, és que tot i ara és quan hi ha totes les retallades que diem sempre,
és quan hi ha més serveis, no? I això és ben cert, que és palès, i encara esperem que sigui així.
Evidentment hi ha serveis, però també, com tu ho deies, hi ha retallades, per tant, potser la cosa podria estar encara molt millor, no?
És allò que diem, s'ha fet molt, però hi ha molta feina per fer.
Encara queda molt per fer, perquè, bueno, hi ha activitats que, a temps enrere, no les podíem fer, que ara sí es fan i es porten a terme,
però, cert, queda per fer i queda molt camí per recórrer encara.
Hi ha algunes que s'han de deixar de fer, evidentment, per manca de recursos, i el dia a dia també que ho parlem amb moltíssimes entitats.
Manant això el que demostra, i vosaltres a l'obra en parleu, és que la història no és lineal, en aquest sentit, no?
Sí, que hi ha altibaixos, diguéssim.
És una de les eixos principals o de les idees principals que volem retransmetre en aquesta obra, no?
La gent se podria pensar que les coses sempre van de pitjor en millor, no?
O sigui, si tu dius a algú, i a la prehistòria, quin tracte devien rebre les persones amb discapacitat?
Segurament, te dirien, doncs, els devien matar, els devien deixar morir de gana, ja està.
En canvi, s'han trobat restes arqueològiques que demostren el contrari, que almenys en molts casos se'ls cuidava,
fins a edat adulta, inclús casos que arriben a superar la mitja d'edat del paleolític, no?
En canvi, fa només 70 anys vam tindre el règim nazi, en el pla d'eutanàsia, Act 24, va executar més de 90.000 discapacitats, només fa 70 anys.
Déu-n'hi-do-do, és la història recent, eh?, entre cometes de...
Exacte. Avancem i tornem cap enrere.
Avancem i tornem a retrocedir, no? És aquest tira i arronça, diguéssim.
I ara ens trobem en un moment en què sembla que hem avançat molt aquestes últimes dècades,
però, per les retallades que han hi hagut, sembla com si tornéssim altra vegada a anar cap enrere, no?
I aquest és el perill que també volem denunciar en l'obra.
Esperem que el recés o que el retrocess no sigui massa acusat.
Esperem-ho, esperem-ho.
Manel, deies que a l'obra hi ha hagut canvis, des d'aquella primera estrena del novembre,
que l'heu anat canviant, l'heu anat millorant, sempre afegint alguna cosa o perfeccionant, no?
Sí, se perfecciona, vull dir, les escenes més o menys són les mateixes,
però sempre vas perfeccionant els temps, els ritmes, hem canviat les veus també,
hem millorat les veus que hi ha en off, gravades,
sempre per donar una miqueta més de qualitat, no?
Àngels, explica'ns qui són els usuaris que surten a l'obra,
és a dir, són usuaris de la muntanyeta, com...
Són usuaris que estan al servei d'ocupació a la Gresol,
o sigui, són nanos que han passat del servei escolar i estan al centre ocupacional,
i intentem posar els nanos, evidentment, que tinguin la capacitat cognitiva més per entendre,
i treballem amb el grup més autònom dintre de les limitacions que tenim, no?
Però és un grup amb capacitat comunicativa, alguns no verbal, utilitzant algun altre sistema de comunicació,
però sí que és cert que tots el que volem a través del teatre és que sabem exactament el que fem, com ho fem,
i, bueno, de vegades ens costa molt, no?, poder fer una frase, un moviment, un gest,
però, bueno, aquest és el treball, no?, i a través del teatre és l'eina per la que ells es mouen
i té un sentit el que fan, no?
No perquè ho treballem solament allí, sinó perquè surt fora i també en fem divulgació i...
Un sentit que amb ells també suposo que els aporta un retorn, no?,
i una emoció extraordinària.
Jo recordo abans de l'estrena de...
Jo crec que vaig poder veure un extracte, una mena de preestrena, Manel, el que vau fer,
i generalment estaven emocionats, no?, vull dir que el retorn que suposa també per a ells,
per als usuaris, per als protagonistes del teatre, duro a terme, treure-ho fora,
donar aquest missatge que ara estàvem parlant, aquesta reflexió.
Sí, sobretot és pel fet que és un treball que té una recompensa bestial
que es pugui actuar d'alt un escenari.
I això, tant i fa que vagis en cadira de rodes com que no,
això és una cosa que sempre val la pena i que sempre, vull dir, t'aporta moltíssim, no?
Llavors, pujar a l'escenari, fer, o sigui, representar tot el treball que has fet tu
durant tants de mesos i al final rebre l'aplaudiment del públic
és una cosa que no té breu.
Una obra que fins i tot abordeu aspectes molt reals, evidentment,
però també amb algun toc d'humor, no?, que està bé que no falti en aquest punt.
Sí, clar que hi ha una part de les obres que a mi m'agrada sempre donar-hi un toc
de dramatisme, que sempre potser arriba més, no?,
però l'humor també ha de ser present
i hi ha una segona part, diguéssim, de l'obra on més o menys tractem
o donem una visió de com la societat encara avui en dia veu les persones amb discapacitat, no?
Perquè tot i que s'ha avançat molt encara hi ha molts de tabús, no?
I és aquí on sí que incorporem algunes escenes que fan reflexionar però fan riure, també.
Àngels, l'obra que la podrem veure diumenge 24 al Teatre Metropol a les 7 de la tarda, no?
A les 7 de la tarda al Teatre Metropol, sí, és un dia que ja sabem que...
Complicat, perquè tenim les eleccions, coincideix, però vaja.
Amb aquesta coincidència, però jo penso que qui vulgui i qui tingui ganes
està tothom convidat a venir perquè pensem que val la pena.
Entra de lliure, a més.
Entra de lliure, sí, sí.
Més facilitats no podeu posar.
Entra de lliure, la gent que vagi a votar tranquil·lament abans de les 7 de la tarda...
Queda només una hora, per tant, que els col·legis...
Que vinguin a la seta al Teatre, que veguin l'obra i a les 8 se'n veguin a casa a veure els resultats.
Exacte, molt bé.
Doncs aquesta és la proposta que ens fan des de l'Associació Provincial de Barri i Cerebral,
des de la Montanyeta, des del Trot Teatre.
Avui n'hem parlat, per cert, un dia on la Montanyeta Àngels també sou notícia,
avui amb aquest acte de lliurement del vehicle adaptat, no?,
que Fundació Solidaritat Carrefour us dona a la Montanyeta.
Vaja, la convocatòria diguéssim que és aquesta tarda,
però, vaja, suposo que contents també, no?,
Sí, feia força temps que tenim una furgoneta adaptada
i la tenim fa 12 anys i, bueno, era una...
Quan tindrem la furgoneta, doncs ja arriba la furgoneta, no?,
la Fundació Carrefour ens ha coincidit la furgoneta i ja la tenim.
Quins beneficis aporta un vehicle d'aquestes característiques?
Perquè algú pot pensar, d'acord, un vehicle, però per què es fa servir o què aporta això?
Bé, el que ens aporta a nosaltres és poder fer sortides,
fer activitats que no podíem fer, més activitat de piscina segurament podrem fer també
més activitats pròpies de les que tenim dins el centre.
Per tant, la mobilitat per a nosaltres és bàsica i el vehicle ens dona aquesta capacitat
de poder fer més activitats dels que estem fent ara actualment.
Doncs aquesta bona notícia també coneixíem avui de la mà dels companys de la Montanyeta.
Manel, Magí i Àngels Estupinyà, moltíssimes gràcies per apropar-vos aquest matí a Tarragona Ràdio,
per apropar-nos l'obra i, doncs, això, moltíssima sort de cara a diumenge i allà estarem.
Nosaltres veiem al Metropol.
Que vagi bé.
A la setmana de la tarda.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Seguim l'espai a tothom perquè tenim més propostes per aquests dies.
De fet, serà dimecres a Tarragona quan podrem veure una obra que ens portaran la Fundació Repsol
i de companyia de teatre social de l'artista i productora Blanca Marcillac.
S'han unit un any més per apropar el teatre social a les persones amb discapacitat mitjançant l'adaptació,
en aquest cas, de l'obra Jo me bajo en la pròxima i vostè, d'Adolfo Marcillac.
L'obra es podrà veure a Tarragona, com dèiem, el proper dimecres, 20 de maig,
al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, serà a les 11 del matí en una representació
a la qual assistiran també persones amb capacitats diverses pertanyents a entitats socials i de la zona.
Jo me bajo en la pròxima i vostè, que també es podrà veure el 22 de maig a Madrid,
farà així les seves darreres representacions de la seva gira 2015,
després de l'èxit que ja va tenir en llocs com La Corunya, Cartagena, Bilbao,
en què el públic assistent, doncs seleccionat d'entre diferents associacions
per a persones amb discapacitat, ha pogut gaudir d'aquesta adaptació de l'obra d'Adolfo Marcillac.
Com a la veritat d'enguany, en aquestes últimes funcions, tant a Tarragona com la que es farà a Madrid,
es compta amb la participació de voluntaris Repsol,
i és aquí on entra també la aportació, la tasca de la Fundació Repsol.
De seguida, quan puguem, saludarem la Blanca Marcillac,
que ja tenim al altre llà del teléfono.
Blanca, molt bons dies.
Hola, molt bons dies.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos esta mañana en Tarragona Radio.
¿Todo preparado ja per a Tarragona? ¿Cuándo viajáis?
Uy, sí, una emoció.
Ir para mi tierra, pues, yo voy mañana, o sea, que sí, muy bien.
Mañana empezamos ja con todo el taller de voluntariado,
con todo el programa de teatro,
y luego yo les hago también una preparación de otro tipo.
Y luego, al día siguiente, se tira lo que es la función,
con los voluntarios de la Fundación Repsol
y con Adela Céves, que es una chica con capacidad diferente,
que se ha incorporado en la compañía de forma estable,
haciendo...
Yo me bajo en la próxima, y usted, Adolfo Marcillac,
para un público especial, donde luego ellos saldrán a improvisar.
Tendrán la oportunidad de salir al escenario,
de ser queridos, de mostrar todo su talento, que tienen mucho.
Porque la idea que tenemos nosotros es de intentar incluir
más a más gente con, bueno, pues, con talento,
que quiere dedicarse al mundo del teatro,
poderles dar esa oportunidad, esa plataforma.
Es decir, que la compañía de teatro social de Blanca Marcillac
abre sus puertas, ¿no?, al teatro social, como decíamos,
a las personas con discapacidad.
Además, este año, la novedad, son estos voluntarios
que colaboráis con Repsol, ¿no?,
que colaboran con vosotros Fundación Repsol.
Sí, sí, la producción y yo llevamos seis años
colaborando con la Fundación Repsol,
pero este es el primer año que metemos realmente el voluntariado.
Y estamos muy contentos porque es la suma ya de muchas cosas.
Los primeros seis años eran talleres,
cada año una obra con actores profesionales
para un público especial.
Luego se hizo el pasado 2 de diciembre,
yo me bajo en la próxima y usted con cuatro actores
con capacidades diferentes y dos cabezas de cartel.
Teresa Hurtado y Ricard Sales, dirigido por Darío Facal.
De ahí hemos cogido a una chica para ir de gira con discapacidad
y ahora involucramos a la gente que trabaja en Repsol como voluntarios
que quieren contribuir a ayudar al proyecto y a que haya una integración total
y que sea la unión de todos lo que haga posible que esta integración.
Si me permites, Blanca, saludamos también a través del teléfono
a la gerente de Diversidad e Integración de la Fundación Repsol,
que es Luisa Roldán.
Luisa, muy buenos días.
Hola, buenos días.
Muchísimas gracias también por acompañarnos en Tarragona Radio.
Estamos también en conversación con Blanca Marsillac.
Le preguntábamos ahora sobre el tema de los voluntarios de Repsol,
de vuestra colaboración.
Contento, supongo, un balance positivo también de poder colaborar
en esta obra en Tarragona.
Luisa.
Sí, sobre todo, bueno, muy contentos con la evolución del propio proyecto.
Como oía yo ahora Blanca comentar, efectivamente empezó con unos talleres
para acercar un poco el teatro a las personas con discapacidad
y permitirles un poco interactuar en el taller que hay posterior
a la representación de la obra.
Luego, pues, ha ido evolucionando y ya tenemos a una actriz con discapacidad
que forma parte del reparto de la obra.
Y luego este año sí que es verdad que por primera vez van a colaborar
en los talleres voluntarios de Repsol.
Entonces, pues, sí, bastante contentos con la evolución del proyecto.
Los voluntarios colaborarán en estos talleres y también en el acompañamiento,
en asistir a las personas con capacidades diferentes, ¿no?,
que vendrán al espectáculo de Tarragona, ayudándoles tanto en el patio de butacas
como en el escenario, como también para este taller interactivo, ¿no?,
que tendrá lugar después de la obra.
Esta sería la labor de los voluntarios, ¿no, Luisa?
Sí, efectivamente.
Tienen una formación previa de dos días, porque, bueno, el mundo de la discapacidad,
si no lo conoces, pues, tienes previamente un poco que saber, ¿no?, las pautas,
a qué colectivo vas a tratar y dirigirte.
Y una vez que ya han realizado esos dos días de formación, efectivamente,
el 20 estarán en la parte del taller asistiendo, pues, a todo lo que necesiten.
¿Cuántos voluntarios, más o menos, van a asistir en Tarragona, Luisa?
Perdóname que no sepa el número exacto, porque es que yo no llevo voluntariado.
Claro, no te preocupes, no te preocupes.
Yo llevo lo que es el área de diversidad e integración y el voluntariado lo lleva a otro área
y no te puedo decir el número.
Sí que es cierto, pero, Luisa, que desde Repsol, desde la Fundación Repsol,
habéis apostado muchísimo en muchas de vuestras políticas, en muchas de vuestras áreas,
precisamente por eso que tú comentabas ahora, que es lo tuyo, que es la diversidad y la integración.
Sí, efectivamente. Nosotros lo enfocamos todo desde la igualdad de oportunidades
y desde la realidad en la que vivimos, una sociedad diversa,
en la que cualquier persona tiene derecho a desarrollarse personal y profesionalmente.
Entonces, nosotros desde Fundación Repsol queremos que, bueno, pues aquellos colectivos
que lo tienen un poco más complicado, poderles situar en igualdad de oportunidades
con aquellos que, pues, por diferentes circunstancias no lo tienen así de complicado
y mostrar la realidad de la sociedad en la que hay, pues, personas con discapacidad,
de diferente nacionalidad, de diferente género, pues un mundo diverso.
Blanca, ¿cuál va a ser el programa, el timing en Tarragona de estos días?
Pues el timing va a ser dos días de formación para los voluntarios.
Que empiezan mañana, ¿no? La formación, entiendo.
Sí, creo que son hasta el día de hoy, pero ha podido cambiar cuatro,
porque luego el viernes tenemos en Madrid y ahí ya hay diez.
Y, bueno, son cuatro horas por día de preparación y luego, pues, showtime.
El miércoles ya será el momento obra, ¿no?
Con Yo me bajo en la próxima y usted, de Adolfo Marcial.
La fusión de todos.
Entonces, entiendo que el cuadro de actores va a ser el vuestro
y después van a salir al escenario las personas que vengan al público.
¿Cómo va a funcionar todo esto?
Sí, sí, sí. Tendremos a los voluntarios tirando la función,
asistiendo al público especial de diferentes asociaciones.
Se hará la función con los tres actores, una de ellas con discapacidad
y luego todos los chicos de las asociaciones tendrán la oportunidad
de salir al escenario a improvisar, a cantar, a lo que se les dé bien,
dependiendo del nivel de discapacidad, pues, podemos montar la obra a una escenita o dos
o cambiaremos y haremos otra cosa.
Depende del target que haya, ¿no?, de las asociaciones que vengan.
Eso, hasta que no estemos allí, no lo sabremos.
Pero va a ser muy bonito porque vamos a mezclar, vamos a estar uno para todos y todos para una, ¿no?
Y va a ser muy emocionante.
Precisamente esto es esta especie de taller interactivo, ¿no?,
que tiene lugar después de la función, donde las personas con el público especial
sale al escenario y además allí improvisáis y supongo que se generan experiencias muy bonitas, ¿no?,
de otras, tú lo sabrás de otras funciones, que realmente ahí es donde se genera, ¿no?,
también una empatía.
Es mágico, es mágico.
El escenario tiene, nosotros, por eso en Varela Producciones, en mi compañía,
utilizamos el teatro como tabla de salvación.
Es que el teatro tiene una magia que todo lo malo lo dejas ahí y te transformas en otra persona.
El ego empieza a funcionar, te sientes querido, te sientes importante, te sientes guapo
y para muchas de las gentes, algunos están muy amistados, pues el hecho de poder salir al escenario
y tener un poco delante, les estás dando, pues, un regalo, ¿no?, una ilusión.
Y saben cosas, o sea, es que son geniales.
Y luego de repente tienes gente con muchísimo talento,
donde nosotros vamos captando también para la compañía.
O sea, no dejamos de hacer los talleres, pero vamos avanzando también en la profesionalidad
para la empleabilidad de gente con discapacidad en el mundo laboral de las artes sistémicas.
Y lo que pasa ahí es que no se sabe, lo cual es fantástico, ¿no?, porque es espontáneo.
La cita, Blanca, es este miércoles en Tarragona a las 11 de la mañana, si no me equivoco.
Vamos a poder ver esta obra en el Centro Civic de San Pérez y San Pau a las 11 de la mañana
en una representación donde asistirán personas, como decíamos, con capacidades diferentes,
con capacidades especiales de diferentes asociaciones.
Muchísimas gracias, Blanca.
También agradecemos que esta mañana nos hayáis dedicado estos minutillos.
Ha sido poquito, poco tiempo, pero encantados de hablar contigo.
Muchísima suerte para el miércoles.
Y también agradecemos a Luisa Roldán, de Diversidad e Integración de la Fundación Repsol,
que haya tenido a bien también estar con nosotros.
Luisa Blanca, muchísimas gracias.
Y a continuar por la integración del colectivo.
Muchas gracias.
Gracias, buenos días.
Gracias.
I acabarem aquest espai tothom parlant-vos d'una altra cosa que passava aquest cap de setmana a la ciutat,
és aquest campionat de Catalunya dels Special Olympics a cell de futbol sala
que arribava a la ciutat durant tot aquest diumenge.
46 equips de futbol de tot Catalunya i Andorra, amb jugadors amb discapacitat intel·lectual,
han participat en aquesta 31ena edició del campionat, concretament a l'estadi municipal de Torreforta.
El campionat de Catalunya de futbol sala és aquest acte que forma part de Valor 2017,
amb els Jocs Mediterranis Tarragona 2017.
ahir el nostre company de la reacció d'esports, Joan Andreu Pérez,
podia parlar, parlava d'aquest campionat,
i avui escoltarem el que ell enregistrava en aquest camp de futbol de Torreforta,
on es van jugar més de 70 partits de futbol.
Ell parlava amb el director tècnic de l'Associació Catalana d'Esports de Lleure,
i l'Asell, i també amb el director general dels Jocs Mediterranis.
Estem amb Manel Algeciras, és el director tècnic de l'Associació Catalana d'Esports de Lleure,
i amb el que parlem sobre aquest campionat de Catalunya que es fa a Tarragona.
Veiem molts equips, no sé si hem arribat al sostre de les últimes edicions,
o per contra estem en un número similar als anys passats.
Bueno, un número similar, la veritat és que no podem...
Quan arribes a un número com els que estem, per sobre de 400 esportistes,
és difícil anar més enllà, però estem contents perquè la participació és abundant
i a més a més de totes les territorials, de les quatre províncies,
i Andorra com a país convidat.
Justament t'anava a preguntar, per els números d'equips, de participants,
estem veient un autèntic riu de gent que està venint aquí al municipal de Torreforta.
Sí, són 67 equips que estan dividits en 11 grups de joc,
i com em deia, són 400 i escaig esportistes de diferents nivells
que participen a les lligues de tota Catalunya.
És la disciplina, que no ho hem dit per cert, de futbol set, si no recordo malament?
Futbol sala, el que passa és que juguem amb camps descoberts,
amb camps de gespa des d'allà fa molt de temps,
però el que fem és organitzar camps de futbol sala dins d'un camp de futbol
com és el del Torreforta avui.
És la disciplina de futbol, l'Associació Catalana d'Esports i Lleure
té un ampli ventall de campionats de Catalunya,
sentia ara que n'hi havia set i que n'hi haurà nou.
Correcte, sí.
Bueno, dir-te que ens hem convertit en federació des d'allà fa uns anys,
tot i que respectem el d'AFEI, que és d'on ve el d'associació,
i sí, sí, ara fem nou campionats,
el que fèiem normalment era el latisme, natació,
bé, fem fins i tot setze disciplines.
El que passa és que alguns campionats ajuntem pel tenis taula amb el badminton o el ciclisme
i el que tenim ara seran dos campionats més,
el d'atletisme amb pista coberta i el de natació amb piscina descoberta.
Neu de la mà i això és bo de Tarragona 2017.
Sí, creiem que era una bona oportunitat de demostrar
que l'esport per les persones amb discapacitat està present en aquests jocs
i fins i tot esperem en un temps prudencial convertir-nos en seu
d'uns propers jocs especials olímpics.
Justament t'anava a preguntar, a Tarragona el 2017 hi haurà els jocs,
no sé si al mateix 17 o al 16 o al 18 o al 19,
hi ha la possibilitat, fins i tot s'està estudiant,
que aquests especials olímpics que es fan arreu de Catalunya,
s'han fet anys enrere a Lleida, a Igualada,
també es poguessin fer a Tarragona o a les comarques?
Sí, la idea és fer-ho el 2018.
Nosaltres vam fer jocs el 2014 a Calella,
toquen cada quatre anys, en principi,
si l'organització de Tarragona 2017,
aprofitant les seus de Tarragona i Reus i alguna més,
doncs faríem aquests jocs.
Però sí, estem treballant amb el comitè organitzador
dels jocs del Mediterrani 2017,
la idea seria fer-ho el 2018,
vam fer jocs el 2014 a Calella
i per tant tocaria ara, cada quatre anys, tocaria el 2018.
En principi encara falta confirmar-ho amb els diferents comitès
i presidències, però la idea és fer-ho.
Estem molt entusiasmatts amb aquest projecte.
Acabo.
La gent està sensibilitzada,
la gent està molt a prop de vosaltres
o per contra encara veieu una barrera?
No, no creiem que hi hagi barrera.
Sí que és cert que en aquests moments de crisi
les poblacions amb més problemàtica ho pateixen més
i les subvencions s'han baixat,
les aportacions privades s'han baixat,
però jo no diria que la gent estigui en contra nostre
ni molt menys se'ns hagin deixat de banda,
però sí que lògicament no poden aportar tot el que aportaven abans.
Moltes gràcies i benvinguts a Tarragona
i que vagi molt bé el desenvolupament d'aquest campionat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Som a Torreforta justament per un campionat de Catalunya
de futbol sala que es fa al lleure
i dels especial olímpics,
d'una entitat, d'una associació
que de fet ja s'ha creatitzat per fer coses a casa nostra
al llarg dels últims anys,
aquest any de la mà del Tarragona 2017.
Sí, com ja fa, com tu deies, els últims anys
doncs col·laborem amb la FEI
per intentar fer diferents events esportius aquí
a la nostra ciutat,
aprofitar les instal·lacions esportives que tenim
perquè d'aquesta manera ajudem
dintre d'aquesta labor que fa aquesta federació
que és la d'integrar,
la de fer que els nanos
doncs cada vegada s'integrin més
dintre del que és la societat,
aprofitin el que és el lleure, l'esport
per tindre aquesta col·laboració
i aquesta integració amb el que és l'esport.
És important la integració d'aquests joves,
no tan joves, però en tot cas la integració
que es fa amb diferents disciplines esportives.
ara ens deia el mateix director esportiu
que hi ha fins i tot 9 disciplines esportives
les que fan diferents campionats de Catalunya
arreu del calendari anual.
Sí, i el que nosaltres ja en fem dues aquí,
ara que estem acollint,
intentem que en breu puguem portar encara més,
però jo crec que és important ajudar
amb aquesta part,
amb aquesta via de desenvolupament personal
d'aquests nanos que tenen aquesta malaltia intel·lectual
i que els ajudem en aquesta integració
dintre de la societat per mitjà de l'esport.
La convocatòria està organitzada
organitzada per l'Associació Catalana Esports i Lleure,
Esports i Olímpics.
De la mà, Tarragona 2017,
veiem des del primer matí a voluntaris.
No són pocs els que s'han donat cita
per, de la mà, fer aquest campionat.
Sí, jo crec que és una part també dels objectius nostres
dintre de Tarragona 2017.
A part de tot el que ja coneixem
que és l'esdeveniment esportiu
que per si comporta l'organització del joc,
jo crec que també és molt important participar
en aquest projecte,
un projecte que sempre també va lligat
de la mà de l'àrea d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona
i que també hem integrat dintre
de la marca Valor 2017
perquè crec que, com no,
una activitat d'aquesta és la que més
dóna exemple d'aquest voluntariat
que pot comportar un projecte d'aquest nivell.
Jo crec que els voluntaris, com per exemple,
estan a primer nivell
i estan sempre implicats al 100%,
però encara molt més en una activitat d'aquest tipus.
L'Associació Catalana d'Esports de Lleure
munta campionats,
en un futur no gaire lluny fins a 9,
també cada 4 anys fa les seves olimpiades.
Les veurem a Tarragona?
Bé, ja el nostre alcalde
ja ha parlat més una vegada
que aquesta és la intenció,
s'està treballant,
s'està dibuixant com podria ser,
quan podria ser i com es podria definir.
Jo crec que en breu pos es podrà parlar
que a Tarragona podrà acollir
uns especials olímpics aquí a la nostra ciutat
o aquí al territori perquè d'aquesta manera
puguem posar aquesta cirereta
en el pastís de tot allò que estem organitzant
any rere any i que podem ajudar encara molt més
amb aquesta federació,
amb aquests nanos,
amb aquests esportistes
que també estan avui aquí participant.
Entenc també que les infraestructures
que restin del Tarragona 2017
poden ser aprofitables justament
per a aquesta cita
que en el seu dia l'alcalde ja va dir
que volia que es fes a Tarragona.
Sí, jo crec que tenim les característiques
d'instal·lacions i organitzatives
més que suficients per dur a terme.
Pensem que estem parlant
de més de 3.500 esportistes
que formen part o que participen
uns especials olímpics,
que és gairebé al voltant
del que portarà els Jocs del Mediterrani,
que són més de 4.000.
Per tant, jo crec que l'experiència,
l'organització, l'estructura
que podrem agafar amb els Jocs
permetrà que després puguem
utilitzar-ho per organitzar
uns especials olímpics
que la implicació que comporta,
les ganes que comporta
i sobretot la part emocional
que pot comportar uns especials olímpics
encara és molt més gran,
molt més important
que qualsevol altre vent.
Alguna cosa, alguna història
que se'ns escapi
d'aquest campionat de Catalunya
del que avui hem parlat,
hem volgut conversar
amb el Ramon Quadrat?
No, doncs que la gent
espero que hagi pogut gaudir,
que els nanos, estic segur
i estem veient que ho estan fent
i que d'aquesta manera
també agrair a la FEI
tota la implicació que ha comportat
i que d'aquesta manera
any rere any
puguin continuar col·laborant
i puguin continuar treballant
per aquesta integració
perquè els nanos
cada vegada
s'ho passin millor.
Gràcies, Ramon.
A tu.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Doncs aquestes són les tres propostes
que avui us hem fet
en un espai tothom
una mica més llarg de l'habitual,
però això és el que ha donat de si
aquest espai 224 del tothom.
Per cert, que ens podeu seguir també
al Facebook, al Twitter,
a l'adreça de correu electrònic
tothom, arroba tarragonaradio.cat
allà ens podeu contactar
amb nosaltres.
Una salutació de qui us ha parlat,
Miguel González,
i agrair també
a la part tècnica Lluís Comes
i avui
amb les entrevistes
també del Joan Andreu Pérez.
Nosaltres tornem dilluns vinent,
però el matí de Tarragona Ràdio
continua.
Tothom
amb el suport de Dau Química.