Comença el Pont de Mahoma, amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí, Ricard Fernández i Òscar Cabell.
Doncs vinga, comencem el Pont de Mahoma l'any, comencem l'any també el 2015,
ja amb 24 programes a la motxilla, avui us oferim el primer programa de l'any,
el número 25, per tant, a Bodes a Plata del Pont de Mahoma.
Tenim un convidat a més a més d'excepció, alpinista, escalador, escriptor, saltaró base,
parlem amb Carlos Suárez.
Ell l'any passat va escalar la torre Sin Nombre a la glacera del Baltor, al Caracorum,
i va saltar amb base des del seu cim.
És una gesta que no s'havia fet mai abans, era la primera vegada que saltava des d'aquest cim.
Això a més després de grimpar per la roca en unes condicions molt dures
i per la ruta eslovaca, que va compartir un altre escalador amb José Manuel Fernández
i amb Alex Chicón, que l'esperava al Camp Base.
També coneixerem un altre vessant esportiva de Suárez.
Ell també és un gran escalador en l'anomenat Free Base.
Ha superat grans parets de tot el món.
A més, és l'autor del llibre Morir por la cima.
Avui el coneixerem.
Parlarem, a més a més, d'aquest llibre, que ell reflecteix, doncs, el romanticisme de la muntanya.
I també el romanticisme que avui ens portarà, la veu de Ricard Fernández,
que ens deixarà un fragment del llibre Souvenir-se d'un muntanyenc,
d'Enric Russell, un llibre de l'autor, l'any 34, 1834, aquell any va néixer.
Us avancem un petit fragment.
En la naturalesa pirinenca existeix una poesia extrema,
una harmonia de formes, colors i contrastos que no he vist en cap altra paret.
En parlarem a la recomanació del clàssic de muntanya.
i en aquest primer programa de l'any anirem fins a l'extrem nord-occidental del Pirineu de Lleida,
a l'epicentre del parc natural de l'Alp Pirineu.
Visitarem l'estació d'alta muntanya de Tabascan.
Coneixerem la seva oferta, tant d'esquí nordic com alpí,
en guany que més han estrenat a tot un seguit de propostes pensades per la pràctica inclusiva.
Han estat, de fet, l'única estació lleidatana que ha pogut obrir els circuits nordics aquest passat Nadal.
I anirem també als peus de la Serra del Cadí per conèixer tot un clàssic dels refugis de muntanya.
Parlem del poble d'Estana, a 1.450 metres.
Si hi heu anat, segur que heu sentit a parlar de tot un mite de la muntanya i de l'escalada.
El Lluís Basté, avui també el coneixerem.
Benvinguts al Pont de Maume.
Doncs vinga, comencem el programa 25.
Josep Maria Bonacci, benvingut a les Boles de Plata.
Bon dia.
Boles de Plata del programa.
De Plata, no?
De Plata, no?
Sí.
De Plata, eh?
25 anys, 25 anys, 25 programes.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui també es portarà el romanticisme a les clàssics, no?
I tant que sí, i tant que sí.
I Òscar Cadiac, bon dia.
Hola, bon dia.
Un tema interessant, eh?, que parlem del romanticisme.
Doncs sí, sí, el romanticisme, a més a més, això, amb un any per davant per fer moltes coses,
amb projectes, en fi, amb un any darrere amb 24 programes que hem parlat amb moltíssima gent de la muntanya.
i avui també parlem amb un clàssic, amb el Lluís Basté, de seguida el saludarem.
Qui ha anat a Cal Basté, no?, a fer una estada en aquella mítica, en aquest mític refugi,
els peus de la serra, el que diu, refugi, no sé, com el definiríeu, Cal Basté?
Difícil de dir, difícil de dir, és tot com un acolliment, per dir-ho d'una manera més genèrica, no?
El que és com et sents quan arribes a aquest poble, i en el seu moment només era una cabana amb palla, no?
Que havies d'entrar i el primer que trobaves eren les gallines i et ficaves allà.
Però sempre ha estat un acolliment, primer a casa seva i després ara amb tot l'establiment que han organitzat.
Jo crec que el Ricard ho descriu molt bé, que és un acolliment, perquè tu quan vas al Pirineu
i vas a la vessant nord del Cadí, doncs t'assens en un lloc una mica fred i inòspit,
la muntanya es veu molt pelada, tu estàs a baix del bosc, però què reps?
Reps aquest acolliment, no?, el poble d'Estana està molt ben enclavat,
i llavors que hi hagi precisament aquest paller i aquesta situació,
encara que hagi derivat ara la cosa, doncs és un acolliment.
Inclús quan baixes de fer alguna canal, alguna via a l'hivern,
que fas una bona caminada fins a arribar a Estana,
després també pots agaudir d'un tema d'una bona restauració, no?
És un poble que també invita molt amb això, no?
Doncs anem a saludar-lo. Lluís Basté, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Bé, els peus del que havia, eh?
El peus del que havia dit. Totes les roques.
Sota el mateix, ja deus tenir una vista privilegiada.
488 metres.
Ho veieu, eh?
Escolta'm, ara ets alcalde o no?
No, ara hi ha un altre noi.
Ara ja no, eh?
Però vaja, ets restaurador, ets alpinista, escalador, ramader, no?
Bueno, ramader ja poca cosa.
Llavors també faig de bomber voluntari,
i quan passa alguna cosa per aquí dalt, jo ajudo el que puc.
Doncs sí, sí.
Com a bomber, bueno, aquí, clar, d'entant en tant passen coses.
Sí, bueno...
Nosaltres tenim ja des del record...
Alguns perds, també hi ha algun accident.
Clar, clar.
Ara dos amics, dos amics també que van quedar l'any passat a la canal.
A la canal de l'Urdiguer.
Sí, però també recordem de fa molts anys i estar aquí en el cementiri, doncs, al...
En Montfort, en Montfort, no?
Sí, en Montfort.
Però bueno, com està? Com està el poble?
Hi ha neu? Hi ha fred? Què és el que hi ha?
No, fred de moment no em fa.
El nivem a zero, avui mateix hem arribat a dos graus sota zero.
Sí.
Que ara fa més fred cap al baix que per aquí.
Sí, hi ha inversió tèrmica, no?
Sí.
És el que ara comentàvem.
i que teniu bon sol, bon sol i bon lluïment.
Sí, sí, estem més de 15 dies només sol.
I la pregunta que hivern, darrere hivern, deu fer-vos molta gent.
Com estan les canals?
Sí, això sí, pregunten.
Com estan? Com estan aquestes canals?
Hi ha poca neu però molt gelada.
Molt gelada, però estan practicables ja?
Practicables sí, però tots els passos de Roca per ara estan descoberts.
estan al descobert.
Això, aquesta és una virtut, aquesta informació.
Quan potser no hi havia cap sistema d'informació en lloc del Pirineu,
la informació de Lluís Basté era infal·lible.
Dels primers llocs del Pirineu, crec jo,
que podies obtenir una certa informació fiable al 100%,
perquè allà sempre teníem el Lluís Basté.
Clar, perquè qui vol anar a fer, per exemple, la canal de la Lliga,
s'ha d'assegurar abans, poca broma,
la canal de l'Àliga es pot fer, però al capdavall,
hi aneu tota la canal, eh?
Però al capdavall s'ha de fer un ràpel per baixar.
Bé, bé, però en fi, d'això es tracta també, no?
L'únic que és saber les condicions.
Justament gràcies a vosaltres sempre hi ha una bona informació.
Teniu alguna mena de web o informació, a part de la clàssica,
de trucar per telèfon?
No, bé, jo no, l'ordinador no el feia anar, jo el feia per...
Si em pregunten per telèfon.
Això és...
Perquè vull dir, l'ordinador no el feia anar pas, jo.
No el tinc, no el tinc.
Doncs, que el Basté el trobeu, el trobeu, eh?
Ara el telèfon, si vols, el saludem ràpidament, eh?
El 973-515-345, aquí podeu trobar, doncs, el Lluís.
I tenim el company, el Josep Maria, bona xica.
Ell és restaurador, com tu, i, home,
ja ens ha parlat de les teves menges, eh, Josep Maria, no?
Sí, i he sentit parlar molt del Lluís,
i del seu refugi, i del seu establiment.
Explica'ns una miqueta, a veure què ens podries fer aquí
un dia que vinguem tot l'equip.
Què podíem menjar, què podíem trobar?
I si parlem del teu refugi, del teu restaurant.
Sí, jo faig molt menjar casolà.
Algun dia hi ha sanglal, algun dia hi ha cabirol,
algun dia hi ha cèrbol, això depèn de la caça que hi ha.
i el que més és tot carn a la brasa i ja està.
I llavors, de primers, doncs, faig o escudella o trinxat
i a vegades amb cabrons, genties,
llavors, el típic, amb manera verda, amb manera catalana,
amb meló, amb espàlegs, amb pinya i coses així.
Molt bé, no? Per fer que ja ens ha convençut, o què?
Jo, jo, jo...
Això ja ho vam parlar a l'últim programa,
quan no ens en vam sortir de poder parlar amb vosaltres,
però el record que jo tinc de fa molts anys
era anar a casa vostra amb els avis al costat de la salamandra
on bullia una olla allà constantment
i allà ens preparàveu, doncs, qualsevol cosa que podíem fer-nos.
I això era de la rectoria.
I tant, i tant, i bueno, estàvem allà tots aplegats
i ja venia de gust, no?
Veies l'olla aquella i diies,
ma, que on tenen allà a l'hivern?
Jo, és una de les sensacions que tinc en pensar amb Astana
és, òbviament, Lluís Basté i l'acolliment,
que és el que hem estat parlant.
Doncs, més o menys, és com era de la casa.
Justament, justament.
Doncs, si aneu a Astana, això, eh?
A més, a part de ser un magnífic aparador del que dir,
perquè la vista que teniu des d'aquí, Lluís,
és impressionant, no?, tot el que es pot veure des del poble.
Home, és molt maco.
Activitats, a part de fer canal,
suposo que la gent pot deudir de 50.000 coses a fer en aquest lloc, no?
Sí, sí, llavors també hi ha molta gent que ve a l'estiu
a pujar només a Prat de Cadí
i passen el demat allà i tornen a baixar
o venen aquí a fer el vermut o a dinar
i llavors et pregunten això i allò.
I ara tenim una altra cosa, que tenim uns miradors,
que se'n diuen els miradors del Pla de l'Àriga,
que hi ha quatre miradors,
que és una excursió d'una hora,
bueno, una hora i miga,
perquè, clar, entre pujar i baixar i mirar-ho tot,
és una hora i miga i és un caminant molt plac
que és molt maco per anar amb canalla.
I si ara pugem a Prats de Cadí,
la neu comença a anar allà?
No, no, la neu només està enganxada dins de les canals.
Dins de les canals.
Lluís, amb els anys que ja portes en contacte
amb tot el món de la muntanya
i totes les persones que passen estiu i hivern per Estana,
quina és l'evolució que tu pots haver identificat
al llarg de, potser, què estem parlant?
Potser 40 anys ja o més, no?
50 anys ben bons.
50 anys ben bons de veure passar gent
cap a les canals i baixant.
Sí, perquè jo tinc 54.
Imagina't, quina és la impressió que tens tu
al llarg de tots aquests anys,
dels canvis que hi ha hagut o dels que no hi n'hi ha?
Bueno, ara puja molta més gent,
perquè també els camins estan millors, les carreteres.
Has de pensar que abans,
quan pujaven la gent de Barcelona aquí dalt a fer canals,
sortien el divendres per fer l'excursió el dissabte
i tornar a marxar el domenatge.
I ara fer una excursió molt llarga,
perquè pujar amb tren,
agafar el cotxe a línia Puigcerdà,
baixar a Martinet o pujar a peu,
no és com ara, que hi ha molts cotxes
i la gent puja amb cotxe.
Ha canviat molt.
I el tema de la comunicació a tot arreu.
Sí, sí, exacte.
Aquí tenim l'experiència de l'Òscar
que per anar a escala a la riba
a vegades tenien que sortir dos dies abans.
Però per això, ja et dic,
a Barcelona els hi passava igual aquí dalt.
Sí, sí, sí.
Bé, però sempre serà un lloc entranyable
i es manté encara a les pistes
o està tot asfaltat per arribar...
No, aquí està mig asfaltat.
Tenim la calatera molt dolenta.
Ja.
Perquè...
La van mig asfaltar
i només se fa fer forats
i estem batallant
a veure si l'asfalten com Déu mana,
però de moment la tenim molt fotuda.
Arribaves a...
Es puja bé,
es puja bé,
però vull dir,
que no és una calatera com hauria d'estar.
Arribaves a Martinet
i la gent s'ho repensava,
a veure si anem per amunt,
no anem per amunt,
depèn del fred que feia,
miraven per amunt,
vull dir,
però tot és un emblema, no?
Apropar-se al cadí,
llavors, clar,
impressiona molt més
quan està ben nevat
i realment
és ficar-se, doncs...
No, ara no hi ha problema,
eh,
per la neu.
encara que nevi,
hi ha un noi que treu la neu
i allà a les 7 del dematí
o abans ja ho té net.
Fantàstic.
O sigui que ja tenim
una bona oportunitat
per anar-hi.
El refugi, Lluís,
quan el trobarem obert?
Ara l'hivern cada dia?
Quan obriu?
Cada dia, cada dia.
Cada dia obert, eh?
Jo només tanco Nadal
i Sant Esteve.
Carai.
El refugi
i el restaurant, eh, també?
I el restaurant.
I l'1 de maig, eh?
L'1 de maig sí que és
una rumeria
que fem, bueno,
una plec, que es diu aquí.
L'aplec de Bastanés
que jo m'hi van portar
amb 100 mesos
i no hi feien mai.
Doncs ja ho veieu,
un veterà de la muntanya,
el Lluís Basté.
Amb la línia
que deia abans el Ricard,
has vist també
un canvi d'hàbits
a la gent que s'acosta
a la muntanya?
És a dir,
ara que s'hi costa més gent,
també hi ve de tot
i gent poc preparada?
O és una minoria?
No, al revés.
La gent cada vegada
ve més preparada.
S'ha professionalitzat.
Sí,
i més ben equipats
i tot.
Però a nivell de costums,
jo recordo un cop
que em vaig acostar per allà,
ja fa anys,
i em vas dir
surt aviat
que hi ha molta gent,
més val que surtis aviat,
perquè anava en solitari
jo per anar
a l'Urdigué.
Sí.
I ens vam trobar
també amb un guia
francès
amb la seva clienta
i tots dos
vam estar allà
disputant-nos
la primera plaça
per pujar la canal.
Però quan vaig baixar
em vaig trobar
que la gent,
jo,
quan tot just baixava allà
per la canal del Cristell,
la gent començava a pujar.
Bueno,
això sí que passa.
Que la gent,
hi ha gent que va molt tard
a fer canals.
Això realment
és un problema.
Exacte.
I que ara a la primavera,
pitjor.
s'ha de sortir
gairebé a les 3 del dematí.
Exactament.
Aquests costums
que potser
fa uns anys
teníem molt clars,
com els horaris alpins
que els dèiem nosaltres,
ara sembla com si
la mateixa confortabilitat
d'arribar
a Estana
amb cotxe
hagués de ser igual
a l'hora de llevar-se
i prendre's
tot el temps
del món.
No s'acaba d'entendre,
això, no?
Has de pensar
que a mi em vénen
els francesos aquí,
a l'hivern, eh?
I a les 5 del dematí
ja vénen a esmorzar
i a les 5 i mig
ja tinen amunt.
O sigui,
realment,
a les 5 del matí
vosaltres
ja esteu servint esmorzar.
Si hi ha gent, sí.
Ojo.
Vull dir,
veieu que el servei
és...
I el del paller
ha quedat eclipsat
totalment o encara?
No, no,
el paller encara el tinc,
el paller amb lliteres
està igual.
El paller és per dormir,
eh?
El paller és per dormir,
no?
El gebre a la palla.
Exacte.
Bueno,
ara no hi ha palla,
ja li tira.
Jo me'n recordo
quan hi havia palla,
però ho que me'n recordo.
Exacte,
per això,
abans hi havia palla,
és el mateix lloc.
Fantàstic,
no, no,
era fantàstic.
Jo és que estic encantat
d'aquests records,
d'apartar les gallines
quan entraves primer
obries la porta del carrer.
Exacte.
Sí, sí,
genial.
Doncs això,
avui us recomanem
anar fins als peus
de la Serra del Cadí,
al poble d'Estana,
a veure Calbasté,
a visitar Calbasté
i pregunteu pel Lluís,
vaja,
pregunteu el trobaro allà,
es obrirà la porta del Lluís,
el Lluís Basté,
doncs,
hi fem aquesta recomanació
des d'aquí,
eh?
Recordeu,
telèfon 973-515-345.
Si sou a Augusterat
i voleu fer,
doncs,
la canal de l'Àliga,
que és una canal
molt difícil,
hem de dir-ho,
no és una canal
que sigui apta per tothom,
és difícil,
no, Lluís?
Sí,
és molt difícil de fer,
la canal de l'Àliga,
la gent el que puja normalment
és per la canal de l'Urdigué,
Sàbat i això,
i baixen pel Cristall.
La canal de l'Àliga
és una canal per baixar
o per pujar,
però per pujar hem d'escalar
un tros,
i en que va un cop
s'anarà a dalt,
a mig de canal,
menys de mig de canal,
llavors sí,
ja es pot anar pujant amunt.
S'utilitja bastant per baixar,
és el que tu dius,
i també la canal dels troncs,
no?
La canal dels troncs,
Sàbat.
Molt maca,
més tècniques ja,
però bueno.
Sàbat,
i no t'oblidis de la que té el teu nom,
Lluís,
que és molt recomanable,
llarga,
i molt disfrutona,
eh?
Sí,
que passa que aquest any
hi va anar aquest dia
un noi de Balaguer,
i diu que els dos
les sals de roca
estaven descoberts.
Bueno.
Clar,
perquè hi ha poca neu.
Ho haurem d'esperar,
que nevi?
Em sembla que no, eh?
No?
Aquest dia vaig tindre el Mauri
aquí a sopar,
i em va dir que fins al mes de març
no n'hi hauria.
Ostres.
Vindrà la primavera
com els últims anys, eh?
Després s'allarga molt per això, eh?
Lluís,
Baster,
gràcies per acompanyar-nos
al Pont de Bauma
en aquest programa
d'alpinisme de muntanya.
Avui recomanem que el Baster
als peus de la Serra del Cadí
estan a...
Lluís,
gràcies,
un plaer,
ja et vindrem a veure.
Molt bé.
Ja vindrem a esmorzar,
però no vindrem tant d'hora, no?
D'acord, eh?
Em sembla que no vindrem tant d'hora
com els francesos,
vindrem una mica més tard
que els francesos.
Bueno,
però si veniu més tard
i m'aviseu,
us fos un bon plat de gallos.
Doncs vinga.
Fet,
Lluís,
gràcies,
una abraçada.
Apa,
adéu.
Quin home, eh?,
el Lluís Baster.
Bona persona, eh?,
boníssima persona,
sobretot, eh?
Contacte humà,
si vols,
contacte humà del bo,
aprenent a veure
l'Hermitanya o del Montsant,
la Montserrató Mico,
aneu a veure el Lluís Baster.
Sí,
perquè és una cosa...
Quan parles amb aquesta gent,
no sé si ho heu vist,
que té com una veu molt pausada,
molt tranquil·la,
es nota que viu tranquil·la.
I són parcs,
són paraules,
vull dir,
no s'han d'estendre gaire,
són autèntics muntanyencs,
gent que viu a la muntanya,
no?
Som com nosaltres
que anem de tant en tant
viu i s'hi nota,
no?
És aspera com la pròpia muntanya,
no?
Però acollidor com la pròpia muntanya,
també, no?
I el,
escolta'm,
el Henry Russell,
qui era aquest home?
Henry Russell és,
potser,
un dels emblemes més grans
del Pirineïsme.
Era un comte,
era una persona,
doncs,
que d'origen,
era d'origen irlandès,
però va viure
tota la seva vida a França.
Va ser,
abans que Montanyenc,
va ser un gran viatger,
es va enrolar
amb un vaixell,
va viatjar,
va donar la volta
al Cap d'Ornos,
va visitar Perú,
va estar a Rússia,
a Xina,
Japó,
Austràlia,
Nova Zelanda,
i després va tornar
allà on vivia
i va descobrir el Pirineu.
Escolta,
jo tinc una pregunta
per tu,
Richi.
Henry Russell
de...
tenia un sobrenom,
aquest home?
De Bruyar,
o no?
No,
ho invento jo.
Aquest era
un altre personatge,
estem parlant d'una època
en què gairebé es confon tothom
de tants personatges
emblemàtics
que ha tingut el Pirineu.
Però sí que va comprar
una muntanya,
aquest senyor.
Aquest senyor
va aconseguir
la concessió
d'una part del Vinyemal
200 hectàrees
per 90 anys.
I encara
nosaltres fèiem
el Vinyemal
que encara era
propietat d'aquest senyor.
Sí,
aquest senyor
va morir
el 1909.
El llibre
que
llegiré
és del
1888
i
vaja,
també és clar,
va ser quan
el 88
va ser quan
va obtenir
la concessió.
Fixa't tu,
o sigui,
que el 1978
encara això
encara arribava a ser
de Henry Russell,
tot i que va morir
uns anys
abans,
no?
A part,
és molt peculiar
perquè ell va escriure
un llibre
quan va tornar
a aquests viatges
i es diu
que Jules Verne
es va documentar
amb el seu llibre
d'aquests viatges
per redactar
el llibre
Miguel Estrogoff
i fins i tot
es va
inspirar
en el personatge,
diuen,
de Henry Russell
per configurar
el personatge
de Phileas Fogg
a la volta al món
en 80 dies.
És un personatge
francament
és una gran
figura,
no?
i a part l'entusiasme
en el que va
dedicar-se
a descobrir
el Pirineu
fins i tot
amb un esperit
competitiu
amb altres persones.
Era l'època
de la descoberta
d'aquest macís.
És que el Pirineu
considereu,
i això aquell text
que llegiré,
és la gran
carta de mort
en un macís
és que potser
hi ha molta gent
que el desprecia
per altres
macissos
i tots,
tots,
o sigui,
hem de reivindicar
la figura
del Pirineïsme,
no?
O sigui,
el Lluís Adoubert
per exemple
és una persona
que ha reivindicat
aquest paper
del Pirineïsme,
no?
Perquè s'ha format,
és una manera
de formar-se
com aquell
que diu
que quan escala
Montserrat
que és capaç
d'escalar
per tot arreu,
doncs qui va
pel Pirineu
també és capaç
d'anar
per als altres
macissos,
no?
Doncs avui hi hau
fragmentes
d'aquest autor
Henry Russell
a Souvenirs
d'un muntanyenc
es diu així,
no?
L'he traduït?
Records d'un muntanyenc
Records d'un muntanyenc
Ja sé que
Durant tota la meva vida
he estimat
jo diria
que he adorat
les muntanyes
escalant-les amb passió
Puc comparar entre si
a moltes d'elles
però
per sec
que sigui la mort
crec tenir raó
en admirar
més que mai
els Pirineus
el seu cel
tan blau i net
els seus resplendents gels
les seves aparències
evaporoses
les endormiscades
planes de vellut
enceses en la seva base
sota el sol
més bonic
i aquestes aigües
meravelloses
que s'escapuleixen
de les neus
amb furor
per calmar-se de seguida
sobre
gespes horitzontals
i serpentejar
en silenci
entre tapissos
de flors
tan estranyes
i encisadores
que tan tost
ningú no gosa
trepitjar-les
En la naturalesa
pirinenca
existeix una poesia extrema
una harmonia
de formes
colors
i contrastos
que no he vist
en cap altra part
És una autèntica
carta d'amor
del Pirineu
és esplèndid
nota la passió
d'aquesta persona
Però tenia que ho mirarà
en públic
perquè pugui aplaudir
si és autèntic
perquè si només
s'aplaudim quatre
i esclar
queda de mi
A més a més
era un poeta
de la muntanya
I la veritat
és que els que
anem al Pirineu
sempre el nom de Rússia
el tens
i me'n recordo
que ara
ho estàvem parlant
fora d'antena
amb l'Òscar
que ell va construir
una sèrie de coves
a Vinyemal
al massís de Vinyemal
just al Glacià
tot al voltant del Glacià
hi ha una sèrie de forats
no sé si són tres o quatre
no me'n recordo
set
set forats
els empleats del Rússia
sí sí
clar clar
el compte no crec
que piqués allí pedra
el compte té unes fotografies
allà amb el piolet
davant de la cova
i sembla ser
que organitzava festes
organitzava festes
i passaven la nit
estem parlant
en una època
en què no portaven
plumes com ara
suposo que
deurien passar uns freds
importants
és curiós això
que ho dius
perquè
diuen que Rússia
és l'inventor
del sac de dormir
es veu que va veure
un duener espanyol
embolicat
amb una mena de funda
que s'havia cosit
amb pells d'ovella
i ell va fer el mateix
va agafar
sis ovelles
les va apelar
i va fer
cosir
un sac
que se'l va endur
fins i tot
al cim de la neto
i va fer un vivac allà dalt
és un personatge
molt peculiar
i va fer consagrar
les coves
per un mossèn
i aquí diu
que va ser també
un ritual
de casament
d'ell mateix
amb la muntanya
tan apassionat
com va personalitzar
el vinyemal
amb la seva vida
perquè
quan era jove
va voler casar-se
amb una noia
que era protestant
i la seva família
era catòlica
i li van prohibir
terminantment
i ell va acabar
sent un solter
tota la seva vida
i aquí diu
que aquesta consegreció
que va fer
per al mossèn
en realitat
va ser com un casament
amb la pròpia muntanya
doncs
quin personatge
el Henry Russell
avui és la recomanació
de Ricard Fernández
i ara anem
al capital
anem a Madrid
se'n recordeu
del màster internacional
d'escalada
de la Riba
se'n recordeu o no
a la penya roja
això fa molts anys
l'any 80
jo era el coordinador
doncs mira
parlem
el meu següent convidat
i va ser
subcampió del món
de velocitat
el màster
internacional d'escalada
de la Riba
que es feia
a la penya roja
aquí al costat
d'aquí a casa nostra
però ara és un home
no és que aquest 2014
doncs ha tornat
de la Torre Sin Nombre
estem parlant
de la glacera
del Baltoro
del Caracorum
allà va saltar
en base
des del seu cim
un fet que no s'havia fet
mai abans
mai ningú abans
havia saltat
des del cim
de la Torre Sin Nombre
amb una ruta
a més a més
que va pujar
per la ruta eslovena
una ruta complexa
amb un altre escalador
amb el José Manuel Fernández
i també amb l'Àlex Chicón
que estava
que l'esperava
al Camp Base
també volem parlar
d'això
d'aquesta experiència 2014
però també
de projectes de futur
i volem parlar també
d'una modalitat d'escalada
l'anomenada
Free Base
en què consisteix?
doncs bé
en escalada sense corda
i quan arriba
al final de recorregut
o quan creus
que ja no tires més amunt
saltes
amb sal base
Carlos Suárez
què tal?
bon dia
bon dia
muchas gracias
por invitarme
estàs por Madrid
eh?
sí
ahora mismo estoy en Madrid
ya ando viajando mucho
y tal últimamente
pero estoy por Madrid
me habéis recordado
con lo del Máster
Internacional de la Riba
hace más de 20 años
me habéis hecho mayor
en un minuto
sí sí
és que clar
és que feia
sí sí 20 años
no Òscar
del Máster
de la Riba
que molts ja no recorda
¿qué tal Carlos?
¿cómo van las actividades?
muy bien
muy bien
es una competición
que se organizaba
ahí hace muchísimos años
que fíjate
lo que es la vida
ya hablo con un abulo cebolleta
pero es verdad
no se ha vuelto a organizar
competiciones internacionales
de ese calado
¿no?
es una competición preciosa
con los mejores escalados del mundo
gente muy carismática
muy bien organizada
yo creo que lo importante
es que tú estuviste aquí
porque ya sabes
lo que cuesta hoy en día
organizar cualquier cosa
cualquier evento
sin duda
el motivo
era también la ilusión
en aquellos momentos
de acercar a toda
toda
si más no
a toda la plantilla europea
a la zona
de las montañas
de Prades
cuando todavía
estaba explotando
Siurana
Siurana estaba
en un periodo de explotación
y nada
para nosotros hoy
es un placer
que puedas estar en contacto
aquí
porque a raíz
de tu visita profesional
nos sugeriste
muchas muchas preguntas
que te queremos hacer
¿no?
y ya que tengo
la oportunidad
de tenerte ahora
aquí en sintonía
a mí
el título este
yo voy directo
a tu libro
de tan sugerente
¿me lo puedes resumir
un poquito?
Morir por la cima
Morir por la cima
para mí
es una especie
de ensayo
es un libro
que trata
de investigar
sobre
el porqué
del riesgo
en la vida
de los alpinistas
y quizás
el título
viene a ser
primero un pelín
provocador
para llamarla
básicamente
pero bueno
luego lo que hay
un poco de fondo
es una especie
de metáfora
de lo que significa
nuestra pasión
por vivir
el mundo
de la montaña
como lo vivimos
los alpinistas
para mí
la montaña
lo ha sido todo
en la vida
y bueno
pues sobre todo
tratar eso
sobre el riesgo
que vivimos
en el mundo
del alpinismo
yo creo que
para las personas
de aquí
del llano
digamos
cuando hablan contigo
que te conocen
un poquito
el historial
es como reflejarse
en un espejo
de una cosa
de una cosa
de una persona
como intocable
¿no?
intocable
en el sentido
de que
de que
has rozado
todos estos límites
¿no?
cuéntanos un poquito
estas sensaciones
cuando tú
cuando tú saltas
y la perspectiva
que tienes ahora
que han pasado
unos años
de que has
estado practicando
esto al máximo nivel
y que
según tú
quieres derivarlo
un poquito
a un
como
redirigirlo
¿no?
yo creo que
a ver
cada persona
vive la aventura
de una manera
diferente
¿no?
y para mí
todas son lícitas
respetables
e interesantes
en un momento dado
porque
el límite
uno se pone
para hacer un 6A
si su capacidad
es de
de quinto más
en la escalada
y hacer 6A
pues tiene tanto mérito
a veces o más
que los que
hemos hecho
octavo grado
¿no?
octavo grado sin cuerda
en mi caso
¿no?
yo he tratado de ponerme
siempre al límite
¿no?
y estar dentro
de esos límites
estar en la vanguardia
de lo que he creído
siempre que era más interesante
ahora combinando
lo que es
la escalada
también con el salto base
tirándome de
de paredes
y montañas
¿no?
pero luego yo creo
que hay una cosa
que es
que es parte
de la condición humana
para
para todos los alpinistas
por igual
¿no?
que
que el riesgo que vivimos
está en cada parcela
de
de nuestra vida
¿no?
de las decisiones
que tomamos cada día
¿no?
sea para lo que sea
de tu vida en pareja
de un negocio
de
lo que vas a estudiar
donde trabajas
no sé
o sea cada día
¿no?
y otra cosa luego
es el riesgo extremo
que vivimos en la montaña
que yo creo
que
personalmente
opino que
nos compensa
¿no?
yo he vivido también
muchas tragedias
igual que tú Oscar
sabemos bien lo que es eso
pero
joder
lejos de los medios de comunicación
pues se habla mucho
siempre de tragedias
se habla ¿no?
estos días
hoy veía en la tele
¿no?
los primeros accidentes de montaña
cuando ha habido una actividad
por ahí interesante
Ophelia Hornet
ha subido
a la Concagua
en un tiempo récord
te puede gustar más o menos
pero es más noticiable
que un accidente
y la realidad es que yo creo
que lo que vivimos
es felicidad
que no hay
o sea
que hay accidentes
que nos marcan mucho
pero sobre todo
lo que
la constante es que
joder
que cada fin de semana
volvemos felices
¿no?
y
y eso para mí
es lo que es determinante
como decía
como decía el ruso
¿no?
vamos allí
en busca
de la vida
¿no?
eso es
que esa frase
Alexei
Alexei y Volotov
Alexei Votov es preciosa
habla ahí
joder
estoy Carlos
estoy en tu blog
y bueno
ya tienes una frase destacada
en tu blog
carlossuarez
el punto es
dices vamos
sin riesgo
no hay cima
ni todo lo que viene después
sí
eso es
eso es
o sea
al final es que hay consecuencias
y yo creo que
es lo que venía diciendo
¿no?
más o menos
que las consecuencias
yo creo que en general
siempre son más positivas
que negativas
¿no?
a mí
me ha hecho
pues mucho más
completo
más rico
interiormente
de verdad
o sea
yo creo que
los alpinistas
nosotros somos muy ricos
en todas las experiencias
que hemos vivido
¿no?
y lo que
lo que vivimos
constantemente
Carlos
una cuestión
al respecto
porque
evidentemente
muchos de nosotros
consideramos
que el alpinismo
la montaña
es una escuela de vida
el puro hecho
de hacer
una valoración
de los riesgos
y enfrentarte
a ellos
con todas las consecuencias
pero también
con todos los cálculos
sabiendo que hay unos
unos imponderables
en la montaña
que tienes que estar
en las leyes
de esta montaña
parece que a veces
nos haga un poco
como especiales
pero en cierto modo
también somos un poco
la punta de lanza
también de una sociedad
transgresora
¿no?
cuando empezamos
a realizar
actividades
nuevas
y que parece
que seamos
los responsables
de abrir puertas
también
a una cierta
expansión
de una sociedad
muy
también un poco
superficial
en este sentido
¿no?
Sí, sí
súper bien expresado
vamos
o sea
me parece
que no lo puedes
explicar mejor
yo creo que ya va
a mí me falta
sinceramente
a veces
más autoestima
para creer eso
pues yo no creo
siempre
por ejemplo
cuando explico
lo del salto base
yo no creo
que seamos
a ver
los inventores
de nada
¿por qué saltamos?
hay muchas razones
pero a veces
hago una comparativa
que por ejemplo
el mundo de la aviación
antes les llamaban
locos
a toda la gente
que intentaba volar
que saltaban
que tal
bueno
pues fíjate
hoy en día
lo que es la aviación comercial
lo que se ha convertido
muchas veces
no se sabe
lo que hacemos
o a dónde
queremos llevarlo
pero eso
se convierte
luego en cosas
que
que joder
fíjate
luego lo que ha sido
el reparto de riqueza
a nivel mundial
la comunicación
por la aviación
por lo que significa
hoy en día
el mundo de la aviación
el salto base
no quiero decir
que sea eso
pero
no se sabe
nunca se sabe
yo creo que está eso
en la condición
de las personas
arriesgar
a hacer cosas nuevas
hemos expresado
joder
vivimos una sociedad
que hay veces
que
y ya no vamos a hablar
de los ticos
de unos u otros
y tal
es que macho
me parece que hace falta
valores auténticos
de verdad
ahora yo comía con Oscar
fui para verle un minuto
y nos tiramos
toda la mañana
comiendo allí
bueno
es que estábamos
bien a gusto
y bien rodeados
en Camp Bonachí
no
no critiques la paella
que estoy aquí
ah vale vale
ok
que tal
que tal Carlos
estaba muy buena
estaba vamos
exquisita
y como hablamos
de todo esto
y tanto
Carlos
saltaste
según me contaste
de dos seis miles
la única persona
en el mundo
que ha saltado
de dos seis miles
por lo que
por lo que me comentaste
¿no?
si
el
la pique
y la torre sin nombre
y una
perdona
una pregunta
te quiero hacer
antes lo estábamos
comentando aquí
que de la misma manera
que los helicópteros
por la densidad del aire
tienen problemas
para elevarse
a esas alturas
el tema paracaídas
también debe tener
debe tener alguna consecuencia
¿no?
la densidad del aire
¿bajáis más rápido
o el paracaídas
es más grande?
¿cómo lo solucionáis
este tema?
eso es
gana un poco de velocidad
no se nota tanto
a seis mil
me imagino que
más alturas
se notará más
pero si no usa
paracaídas
no usa
bueno
el traje de batman
para que nos entendamos
el traje que vuela
como se llama
Carlos
no mira
normalmente
para que un traje
alas
empiece a volar
a partir de
ciento y pico
a superficie
de
a mil y pico metros
sobre el nivel del mar
empieza
ya a volar bien
pero
en altura
necesitas por lo menos
un margen de seguridad
de 250 metros
al impacto
para que eso
empiece a volar
en la torre
sin hombre
ahora yo salté
sin traje
porque estaba muy
afectado por la muerte
de Darío Barrio
y no quería saltar
con
saltar
con el paracaídas
nada más
al vacío
caída libre
tres segundos
de caída libre
y luego abrí
el paracaídas
y volé
durante 15 minutos
un vuelo único
por las torres
del trango
y tal
y para aterrizar
en el campo base
y lo que se nota
es que aterrice rápido
que vuela
con más velocidad
y ahí pues ya
yo me iba
para el lago
para
por si acaso
para no torcerme un pie
y tú comentabas
que hoy en día
solo un ligero
movimiento
de tus hombros
o de tu espalda
ya
diriges
hacia otra
hacia otra
dirección
vamos
el sentido
de tu caída
es lo más parecido
a volar
como un pájaro
como un pájaro
es lo más parecido
porque es que
cualquier cosa
que tú haces
con el cuerpo
en caída libre
afecta
a la trayectoria
de tu vuelo
te pones en una
lo que llamamos
caja
y esto pasa todo
por decir
en un salto largo
que pueden ser
tres segundos
porque luego
ya es paracaídas
ya es otro tipo
de salto
como volar
con un
entre comillas
un parapente malo
un parapente pequeño
que siempre cae
que no va a coger
ascendencias
ni va a salir volando
por ahí
que siempre cae
entonces tienes que
pensar bien el tráfico
que va a hacer eso antes
lo que vas a
el recorrido
que vas a hacer
y aterrizar
donde creas
que vas a afectar
tienes que focalizar
visualizar
el recorrido
y esto
casi en décimas
de segundo
porque tengo entendido
que hay saltos
como el que hizo
un compañero
bueno un colega
tuyo me imagino
saltó
aquí en Siurana
hizo un salto
que el otro compañero
le tenía que abrir
el paracaídas
antes de saltar
o alguna cosa así
claro
eso es un juego
de vez en cuando
que hacen
los paracaídas
bueno pues un salto
corto
muy arriesgado
muy arriesgado
pues son arriesgados
esos saltos
tan cortos
lo que quieres
en el aire
contrariamente
a lo que tal
es tirarte
cuanto más alto
mejor
si tiras alto
tienes más posibilidades
de corregir las cosas
el paracaídas
que tenga algún defecto
algún problema
Carlos
que llega antes
bueno
hablamos un poco
del freebase
como escalador
hemos visto un vídeo
de creo que es
el mayor pisón
de riglos
si no me equivoco
si
eso es
que te llega primero
el salto base
o luego
saltas a la escalada
y también pruebas
base en escalada
bueno lo que me pasó
a mi es que
al final yo
encontré ahí
un terreno a juego
ahí
para saltar
de un montón
de sitios
que no se habían saltado
antes
en riglos
y de repente
yo tenía la posibilidad
de poder escalar
la experiencia
de ser escalador
antes que saltador
y de hecho
sigo considerándome
casi más
escalador
alquilista
que saltador
y claro
pues la combinación
de las dos cosas
es lo ideal
de hecho yo lo que sueño
es con
quizás no saltar tanto
y sacar provecho
de la parte más bonita
interesante
de lo que es todo
el tema del vuelo
pues eso
subir a una montaña
y poder bajar
en dos minutos
entonces ahí
en ese caso
iba con el paracaídas
a la espalda
que si te caes
lo que pasa
es que es un terreno
difícil de encontrar
tiene que ser
paredes muy desplomadas
siempre
los primeros
100 metros
te sientes un poco tonto
porque vas con un paracaídas
a la espalda
que si te cae
no va a funcionar
por lo cual
no tiene mucho sentido
escalar con el paracaídas
lo suyo
de hecho
yo creo que es más bien
usar la cuerda ahí
y ya luego
cuando llevas cierta altura
ahí sí
ahí quizás
pues quitarte
la cuerda
y usar el paracaídas
como un medio
de seguridad
ahora la pregunta
del millón
Carlos
vas a ir al K2
y saltarías
del K2
bueno el K2
no se puede
a menos que haya
algún Serac
alguna zona
que tenga una caída
a 100 y pico metros
que la habrá
en alguna esquina
por desuelta
por el lado
de la Magic Line
el hombre
es que
el hombre inquieto
es el hombre inquieto
Oscar
no se la conoce bien
te voy a indicar
de dónde puede saltar
de dónde podría tirar
además
arriba del todo
o sea
no te creas
que ya ha subido
los primeros metros
lo difícil sería
llegar allí
arriba del todo
el pináculo este
allí
a unos 60 metros
antes de la cima
a mano izquierda
allí en el espolón
acá
allí se podría
creo que se podría
vamos
tampoco
lo alcance
sí
cuánto pesa
cuánto pesa
el traste
pues 5 kilos
uno ligero
así
entre pitos y flautas
5 kilos
por lo menos
de más que llevas ahí
pero claro
tú sabes que de allí
luego al base
en segundos
¿no?
sí
allí estarías
en vamos
10 minutos
pero todo muy bien calculado
muy bien previsto
porque también en segundos
puedes perder allí
todo lo que
toda la riqueza
de toda tu vida
¿no?
o sea que
claro
ahí la clave
es más un parapente
de estos modernos pequeños
pues mira
todo esto pues eso
una vez más evoluciona
y el tema del vuelo
ha evolucionado una pasada
en todas las vertientes
que tiene
¿no?
lo de los trajes de alas
la caída libre
los parapentes pequeños
estos que van con esquís
entonces ahora
ahora podrían volar
de cualquier manera
con un parapente
de estos que pesan
tres gatos
de estos finos
yo creo que es más
la clave va más por ahí
en el K2
al terreno de la verdadera cima
¿no?
qué divertido
hablamos desde la tierra
y del aire
¿no?
yo creo que
yo creo realmente
que antes has dicho
una cosa que es muy cierta
que a los primeros aviadores
les llamaban locos
y creo que sois pioneros
en algo ¿no?
que el sueño
de todo montañero
cuando subimos a una cima
es bajar volando
yo siempre lo he pensado
¿no?
que cuando estás arriba
en una cima
dices
hostia ahora tengo que bajar
el camión
de estar ahí abajo otra vez
digo si pudieras salir
de aquí volando
y esto lo hemos pensado
muchísimas veces todos
yo creo que
que sois pioneros en algo
que creo que
yo a lo mejor no lo veré
¿no?
pero que en un futuro
tal vez será normal
subir caminando a una montaña
y bajar volando
¿no?
porque
y lo que yo estoy diciendo
es que
lo que estoy haciendo ahora
es eso macho
es que es
es vanguardia total
o sea yo ahora
del Laila Peak
tardé exactamente eso también
10 minutos en llegar
al campo base
fue llegar a la cumbre
por la tarde
¿sabes lo que es?
que normalmente
nosotros hemos llegado
por las tardes a la cima
y digo
joder y ahora voy a vivaquear
y ahora ver dónde
como cuántas horas
para bajar
pues estos tardaron en bajar
dos
bajaron por ti
se acordaron de ti
¿eh?
es
es
a mí
lo que me fascina
es
bueno una vez
un corto periodo
que me dediqué al parapente
también por el mismo motivo
que decía Josep María
porque realmente
es este
esta
ansia
por realmente
conocer nuevas sensaciones
dentro de lo que estamos haciendo
es lo que nos falta
en un manual de parapente
hablaba de que si pudiéramos
pintar de colores
las corrientes
de la atmósfera
lo veríamos todo
casi como si hubiéramos
tomado un psicotrópico
¿no?
porque realmente
es una gran
tiene un gran volumen
tiene una gran personalidad
el aire
lo vemos todo igual
y volando
es cuando percibes
realmente
que hay otra dimensión
que casi no percibimos
cuando escalamos
en la montaña
que es tocar
y tal
pero cuando estás volando
y notas realmente
muchas sensaciones
¿no?
no es algo neutro
sino realmente vivo
¿no?
si
al final es otro terreno
de aventura
como el de
yo lo viví
con el programa
de Feeling Possibly
que hice en
Naranjo de Bunes
escalaba allí
y claro
siempre estaba luchando
con el vacío
¿no?
el estar sujeto
a la pared
y tal
y allí salten
para la pente
y plaza
pude volar
por detrás
de la espalda
de mis escaladas
o sea
lo que yo había
estado haciendo
durante muchos años
escalando
en solitario
en la cara oeste
y de repente
volar por esa zona
de ahí detrás
por donde siempre
estás luchando
por no estar
digamos
¿no?
porque no te caigas
hacia atrás
pues yo ahí
volaba tranquilamente
¿no?
y aquello fue lo que
me hizo abrir
un poco los ojos
en el sentido
de que ves
que hay un mundo
aparte
o sea
yo ahora miro
las montañas
también de otra manera
¿no?
de ahí se puede volar
de ahí
qué trayecto
hay más bonito
de aquí a allí
¿no?
una caída libre
de no sé dónde
estoy un poco
transformado ya
ahora
no, no
es que claro
muchas veces
la contemplación
del paisaje
o del panorama
era desde la cumbre
y en esta actividad
realmente
lo puedes hacer
de una manera
mucho más integrado
tú ya sabes
del episodio
iba a decir la anécdota
pero es el episodio
de los dos japoneses
o uno creo
que saltó
del trango
y se fue a parar
con el parapente
y se quedó empotrado
allí
una chimenea
del trango
pero que se quedó
una semana
una semana
y casualmente
subía una cordada
por allí
en un sitio
inhóspito de la tierra
y entonces
le rescataron
pero bueno
salvó la vida
este hombre
¿no?
una cosa increíble
eso es una historia
que a mí me gustaría
conectar con ese hombre
podríamos reproducir
en película
podríamos filmar esto
imagínate
yo hago de cámara
y tú saltas
por esto
oye Carlos
¿quieres que te tire o qué?
de todas maneras
a primeros de siglo
hubo un loco
que dibujó
un superhéroe
que volaba en capa
y seguramente
dijeron
este tío está sonado
de hacer estos cómics
Leonardo da Vinci
ya empezó
y realmente
van avanzando los años
y ya tenemos
una especie de traje
para volar
y es lo que te decía
que igual dentro de 100 años
te pondrás tu traje
y ahora bajo volando
y con una facilidad
y habrá una serie
de tecnologías
que habrán dado
la posibilidad
de bajar volando
yo creo que el objetivo
te lo comenté
creo que lo que estáis buscando
es saltar
y llegar
a planear tanto
y a aterrizar
casi en alguna térmica
o una situación
de estas ¿no?
sí, sí, seguro
seguro
en la nieve
ya se está pensando
ya se está tal
se ha hecho
en unas cajas
uno de estos
que hace
de
de estos de las películas
que siempre
sustituyen
a los que se dan golpes
¿no?
sí
un doble
un doble
un doble
un doble
pues se ha tirado
en unas cajas
desde el aire
de un helicóptero
con un traje de alas
se ha tirado
en las cajas
porque está acostumbrado
a tirarse 20 metros
que ya coge
una velocidad
muy importante
y ha hecho un planeo
un poco contrario
en el momento de aterrizar
y aterrizó en las cajas
y ahora están pensando
pues eso
en el agua
lo que pasa es que
entras a ciento y pico
kilómetros por hora
es que vuelas muy rápido
con el traje de alas
todavía
entonces está el tema
complicado de saber
cómo hacerlo
Carlos
Carlos nos queda
vamos poco tiempo
estamos fuera de tiempo
ya
pero queríamos también
desde aquí mandar
tener por lo menos
un recuerdo
para Darío Barrio
amigo tuyo
que encarna muy bien
lo que decía antes Richie
lo que decía Ricard
al principio
esta búsqueda
de la felicidad
él era
vamos felicidad
en estado puro
yo he visto
lo que cuentas
tú en tu blog
has hecho algún post
dedicado a tu amigo Darío
Darío era
una energía
absolutamente increíble
de esas personas
que hay por ahí
que no sé cómo lo hace
porque
los demás trabajamos
bastante también
pero lo de él era
es que no
mucha mucha energía
constante
ir a correr
una empresa
no sé cuántos empleados
la cocina
el hacer deporte
saltaba a base
también
corría
era un buen atleta
era de caleadidas
o sea
era un machaca
total vamos
la verdad es que
sea una pena
pues de aquí
mandamos también
este recuerdo
para Darío Barria
que nos dejó el año pasado
en base
Carlos
supongo que vas a entrenar
¿no?
porque esto no paras
Sí
esa es la idea
ahora mismo
además
Muy bien
pues un abrazo
un saludo desde aquí
del equipo de Pondemaoma
muchas gracias
por tu atención
Muchas gracias
a vosotros
y nada
ya nos veremos pronto
cuando quieras
cuando quieras
hasta pronto
hasta pronto
Adiós
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Un saludo
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
com saps allí
van intentar fer unes
estacions d'esquí que ho han deixat
tot abandonat, van intentar
fer un camp de golf, també està tot deixat
i hi ha moltes construccions sense acabar
com a molts llocs d'aquest país. És una vall
crec que tant o més
bonica que la vall de Boí, el que passa
que per la seva, a ser un lloc tan
tancat que acaba com
a l'estany de Sallent
on hi ha un funicular per pujar
a l'estany Gento, molt a prop del
refugi de Colomina, una zona
preciosa, jo ho recomano
dels jocs de Lleida potser
més bonics i que la gent no coneix
Doncs ara el que us recomanem és anar a una altra zona
del Pirineu, també de Lleida
al parc natural de l'Alpirineu, volem visitar l'estació
d'Alta Muntanya de Tabascan
un lloc ideal per anar-hi en família, és un lloc, una estació
a veure, petita, familiar
ara mateix a 4 grans de temperatura
segons estem veient a través
de la seva pàgina web, tabascan.net
però podem parlar amb el Pau Gómez
el responsable de promoció, Pau, bon dia
Hola, molt bon dia
Bé, més a més enguany, escolta'm
estreneu activitats, no?
Propostes, per exemple, inclusives, no?
Perquè tothom pugui esquiar
Sí, aquest any, com a novetats
hem intentat
fer més accessible la nostra oferta
de neu a tot tipus de públics
hem creat, així,
la primera estació que té uns circuits
inclusius, juntament amb la Fundació
Itinerarium
una acció també conjunta amb la Diputació
de Lleida, uns circuits que
totes aquelles persones amb necessitats
especials puguin fer
són tres circuits inclusius
d'esquí nòrdic
i dos circuits inclusius
per fer amb raquetes
Sou, per cert, l'única
estació llaritat
de tan coberta
dels circuits nòrdics, no?
Sí, nosaltres la veritat és que amb la nostra
situació que tenim
de neu, el clima
més, diguéssim, d'influència
de cara a nord
tenim molt bones condicions de neu
en el circuit nòrdic
tenim el 100% de l'àrea oberta
i podem dir que som
l'única estació del grup
de toc nòrdic
oberta en aquestes condicions
Per a qui és que vulguin escapar-se
que vulguin escapar-se
a casa vostra, Tabascan
a què els oferiu a nivell de pistes?
Què tenim?
Mira, a dia d'avui tenim
5 quilòmetres esquiables
de l'àrea alpina
amb 3 remuntadors de 3 en funcionament
tenim els 14 quilòmetres
marcats per clàssic i patinador
de l'àrea nòrdica
i tenim els dos circuits de raquetes
el del mirador del cor viu
i el circuit també inclusiu
oberts per aquests dies
que suposen també
4 quilòmetres
de circuits de raquetes
A part, nosaltres
com a estació multidisciplinar
no només treballem
amb tot el que és
les estacions
sinó que tenim tot
el tema de muntanya
que malgrat
la poca neu
que hi ha en general
al Pirineu
encara es poden realitzar
sortides amb esquí de muntanya
amb raquetes de neu
als estanys, etc.
Encara podem disfrutar
de diverses activitats
malgrat l'estat de neu
ja dic general
del Pirineu
Llàstima que no estigui
acompany el Jordi Mena
perquè en Vilgrà ha anat a bascant
a més a més
Vilgrà ha anat a bascant
ja es podria fer alguna descripció
d'alguna d'aquestes pistes
com la bascarida
o les dues canals
les negres que hi ha al voltant
no la vermella
la principal seria la vermella
la Dakota 2.250
Sí, sí
és a dir
que nosaltres
a dia d'avui
estem molt contents
perquè és una estació
ho repetim
molt petita
molt familiar
sí que no
no podem dir
que som les passions
més grans
sinó al revés
la més petita
però
t'abascant
un compte
d'una característica
d'un ambient
que aquelles famílies
que es vulguin iniciar
que tinguin nens petits
per exemple
que vulguin començar
que vulguin tindre controlats
aquests nens
a nivell
que no es puguin perdre
que els puguin controlar
per exemple
els pares
que no esquien
des de la terrassa
i puguin tindre
els nens
amb un professor
o esquien per sols
a la zona de botants
i que és perfecte
tot això va conjuntament
amb el refugi
que tenim
l'única construcció
que hi ha a peu de pistes
que és un refugi
d'alta muntanya
on tenen el servei
de cafeteria
i restaurant
i a part
en el mateix edifici
a la planta baixa
tenim tot el que és
el servei de lloguer
de material
tant d'esquí alpí
d'esquí nòrdic
com l'escola d'esquí
amb monitors
per snowboard
esquí
o esquí nòrdic
i l'escola de muntanya
on també fem cursos
sobretot
d'esquí de muntanya
sortides
amb raquetes guiades
sortides
amb esquí de muntanya
guiades
etc.
funciona una miqueta
com a escola
a la muntanya
i companyia
de guiades
d'alta muntanya
i t'he dit
un fort fet
molt assequible
digues
Bon dia Pau
aquí a Tabascan
recordo ara
potser són
dos anys enrere
que va fer una gran nevada
que va arribar
fins baix a la carretera
jo vaig venir
precisament aquell dia
amb una amistat
que tinc aquí
amb una noia
que també és del vostre territori
la Natàlia Beules
que també és del nostre club
i ara també
hi ha un company
un company
nostre
també
i que ha estat
en el programa
alguna vegada
que és l'Illxu
i que està
també a la recerca
de l'os
i que sembla ser
que també es trasllada
cap aquí
cap al Pallars
tot això
fa que encara
sigui més interessant
aquell dia
que jo vaig venir
no vam poder
ni arribar
a l'estació
la neu
arribava tan avall
farà dos
dos temporades
probablement
i
i va
quedar totalment col·lapsat
és un dels llocs
que hi neva més
un dels llocs més
sí
doncs justament
a veure
hi ha diverses estacions
meteorològiques
nosaltres en tenim
una a l'estació
de Talascan
però n'hi ha una altra
com ja sabeu
tenim molt proper
el que és el pic
i l'estany
de certes cans
i justament
aquella estació
té els registres
de major precipitació
de tot el Pirineu
és a dir
que estem en una zona
que té molta influència
atlàntica
molta influència
a la cara nord
però també
acabem d'arrascar
tot el que són
les petites borrasques
més que venen
de sud
o llevantades
etcètera
llavors podem dir
que tenim molt bones
penseu una cosa
nosaltres no tenim neu artificial
som de les poques estacions
que estem obertes
sense neu artificial
i això avui en dia
és una cosa
que costa molt
quan totes les estacions
moltes de les inversions
que estan fent
són justament
amb això
amb la neu artificial
i de vegades
i de vegades tenim
aquests episodis
que malgrat tot
per nosaltres
no és un avantatge
tanta tanta neu
com va ser
fa dos anys
que ens va caure
més de metro i mig
en dos dies
és un problema
a nosaltres
perquè ens col·lapxa tot
a nosaltres
i a qualsevol lloc
va ser també a l'any
i per l'esquiador
l'aigua
va estar molt
molt de temps
tancat
per l'esquiador
de muntanya
és un lloc
recomanable
per l'esquiador
de muntanya
és perfecte
perquè
tens moltes sortides
per la vall
i sense
sense un risc
agosarat
no
tens molt de recursos
tens des de la mateixa
com a base
el refugi
tens
molta varietat
d'itineraris
tant en dificultat
desnivells
com distàncies
llavors nosaltres
el que a Tavascan
també ens està
ens agrada
destacar
és que
estem creant
una miqueta
un centre integral
de lo que serien
els esports d'hivern
és a dir
pels esquiadors
de muntanya
Tavascan
també té un àrea
específica per ell
que és un camp d'arbes
suposo que
tu molt bé
o escarri
ho coneixeràs
per sortir fora pistes
necessites
d'un equip de seguretat
i nosaltres
el que tenim
és un espai exclusiu
perquè puguin
fer les pràctiques
que necessiten
que nosaltres
la companyia Guies
utilitza
com a lloc
per fer els cursos
però els usuaris
de l'estació de Tavascan
només pagant
amb el mateix forfet
tenen
inclosa l'entrada
a poder fer pràctiques
els dies de mal temps
per exemple
que no puguin aprofitar
en aquest camp d'arbes
a part
a part per aquest any
estem creant
també
s'han creat
uns itineraris
de muntanya
que són
amb pics
molt recomanables
com el vento a l'aula
com el del forn
el campirme
el toc de la cima
tots accessibles
des de la base
de l'estació
i el que farem
serà que tenen
un plafó
on diem
les dificultats
etcètera
això també
estarà implementat
en el web
i l'únic que direm
seran les condicions
en què ens troben
cada dia
aquests itineraris
de muntanya
per tant
la gent
els esquiadors
de muntanya
quan vulguin anar
a fer
algun dels itineraris
podran veure
un tema de condicions
més que res
de nivologia
perill de risc d'allaus
etcètera
doncs no dubtis
que ens veurem
i que pujarem
a practicar
de l'escamp fundet
que vulgui més informació
més a més forfets
molt assequibles
20 euros
per tant
molt i molt bé
Pau gràcies
moltes gràcies a vosaltres
que vagi bé
molt bé
gràcies
bon dia
doncs i allò i el juzgar
també tanquem
el pont de mama
ens anem veient
el dia 22
per cert
parlarem amb el
Roger Cardach
amb ell parlarem
d'experiències
alpinístiques
i d'escalada
interessants
de la Wild Riders
a la paret de l'aeri
que vam parlar
allà amb el Dani
ara fa alguns programes
amb el Dani Burgaroles
i ell acaba de tornar
de fer una pura vida
aquesta via
amb una expedició
al Nepal
en parlem també
amb ell
Ricard
Òscar
gràcies
Gràcies
Bona vegada més
Bona any
Bona any
i només una cosa
donar el meu condol
als francesos
per aquest atemptat
que han sofert
i tota la por
que
tots els que fem
estem als mitjans
de comunicació
els hi volem donar
A més a més
el Josep Maria
té bons contactes
a França
i suposo que
t'estan arribant informacions
de com ho estan vivint allà
Gràcies i fins al dia 22
Adéu
Adéu
Bona no
Bona
Bona no
Bona ao
Bona no
Bona nit
Bona no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!