Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fas la presentació, festa, una festa de presentació aquí a Tarragona?
Sí, fent una celebració, una celebració per agrair i per celebrar, sobretot,
per celebrar-ho plegats, l'atreviment de tornar-hi a ser,
la confiança d'Edicions B amb la meva obra i amb la meva persona
i per juntar-nos molta gent que ens estimem la literatura
i que ens estimem les arts en general i fer una peça escènica,
que serà molt, molt i molt bonica.
Una peça escènica vol dir que has agafat algun tros d'amor prohibit,
tu mateixa l'has escrit en forma dramàtica, en dramatúrgia, no?
L'has adaptat i es representa.
Sí, això vol dir que no exactament representem l'obra
perquè llavors no comprarien el llibre i això no ens convé gens ni mica,
però sí que hi he escrit una dramatúrgia,
perquè la gent que ens vingui a escoltar i a veure
pugui copsar l'atmosfera que s'hi respira,
els personatges principals i moltes més coses,
que és una sorpresa dir-vos que és sota la direcció de Vicenç Canyón,
un gran director de casa nostra que sempre ens fa costat,
que hi haurà música inserida en la dramatúrgia,
que la portaran...
Música en directe.
Música en directe.
I una música molt i molt especial,
perquè sentireu una harpa meravellosa de les mans de Rosalia Somoi,
una nicalharpa que és un instrument molt difícil d'escoltar
i molt difícil de tocar,
i un violí a càrrec de Frederic Cassada,
però tot això inserit en l'acció que ens portarà de la mà
de Pau Gavaldà, de Pepa Iala, de Rosa Rovira i de Josep Urbano,
actors i actrius també del nostre territori,
que només puc agrair-los la seva desinteressada i entusiasta col·laboració,
i agrair, evidentment, també la sessió de l'espai
per la Diputació de Tarragona.
Clar, això serà, ja després ho recordarem,
però vaja, divendres 10 d'abril,
a les 8 del Vestre, a l'Auditori de la Diputació,
aquí al carrer Pere Martells.
Entrada lliure, gratuïta, fins a completar forament.
I tot per veure això en escena o per recrear un temps,
perquè la colla té això que fa,
no sé si seria el gènere, però vaja, novel·la històrica.
Sí, fugides.
Fugides.
Cap enrere.
Fugides cap enrere.
Segle XV, en aquest cas.
Segle XV, sí.
Una societat que ve d'una pestilència important,
d'una fam que va deixar tota la gent molt i molt tocada,
i sobretot sobre aquesta influència de l'Església,
que tot és pecaminós, la gent tenia molta por.
I de nou, un càstig diví, que és un gran terratrèmol,
un gran terratrèmol de Catalunya, 1428,
amb epicentre a Camprodó,
i mentre la terra tremola la gent, mira el cel.
Per què vas agafar aquest episodi, aquest temps?
Vaja, Catalunya, Camprodó, segle XV,
per plantar-hi una història d'amor, a més, impossible.
Prohibida.
Sí, sí.
Prohibida, impossible.
Prohibida.
Home, m'interessava molt fer una història d'amor prohibida
per tot allò que té de poder aprofundir
en la separació de l'ésser d'estimar,
de la gelosia, fins i tot de forgar en la bogeria.
Parlar d'una doble moral,
una doble moral que en aquest cas serien amors prohibits.
Per un costat, l'amor dels personatges,
que és prohibit perquè es replanteja una altra vegada
el celibat obligatori a l'Església.
I crec que és una cosa que en aquests moments
sí que n'hauríem de tornar a parlar
i que ens estalviarien, potser, algunes desviacions.
Per tant, és una història d'amor prohibida al segle XV,
a Camprodó, perquè m'interessava moltíssim
novel·lar aquest episodi de la nostra història
que està molt poc...
El terratrèmol.
El terratrèmol.
I el terratrèmol també funciona com una metàfora.
Quan hi ha un terratrèmol,
després el paisatge no es torna a reconstruir mai més
tal com el coneixíem.
Després d'un terratrèmol com el que pateixen
les nostres personatges,
la vida no pot seguir de la mateixa manera.
Es té que recol·locar d'una altra manera.
Per tant, m'interessava molt aquesta metàfora.
I Camprodó, perquè era el centre del terratrèmol,
pensem que en aquell moment històric
van desaparèixer, morir, desapareixer,
2.000 persones d'un sense molt breu.
Per tant, l'horror va ser important.
Van desaparèixer nuclis com Queralps, per exemple.
El radi d'acció va arribar a Barcelona.
Penso que és molt potent.
Com vas tenir notícia d'aquest terratrèmol?
I a partir d'aquí ha sigut fàcil trobar documentació?
Els terratrèmols a Catalunya estan àmpliament documentats.
Com vaig tenir notícia d'aquest terratrèmol?
És una història molt llarga.
perquè quan era molt joveneta la meva àvia
em va parlar d'un petit terratrèmol
que va tindre allò cavalls el 1845 o 50
i on algú molt proper a la meva família,
d'aquí no puc desvetllar el nom,
arrel d'aquest petit terratrèmol
es va donar a conèixer també una història d'amor prohibit
que va portar els personatges a la desesperació
i amb conseqüències molt dramàtiques.
Aquell terratrèmol no va fer víctimes mortals
però sí que va desestavellar tot un nucli familiar i molt més.
Pensem que al segle XV on jo cito la novel·la,
quan un capellà deix l'església,
quan hi ha una excomulgació,
excomulga un capellà,
era tota una mena de sà demonial
que era quasi demoníac.
Vull dir que hi havia el bisbe,
hi havia tot un munt de figures eclesiàstiques
amb unes torxes, amb tot un ritual
que després castigaven a aquesta persona
i a tota la seva família sense donar-li els sacraments,
que podien fins i tot castigar
a tot el nucli tancant l'església.
Vull dir que no era per riure això,
els tractaven com a persones endemoniades,
com a empastats.
Per tant, jo vaig voler sanejar aquest petit episodi
com les àvies.
Quan teníem una taca prou gran,
tu ets molt jove,
però quan hi havia una taca amb una roba que no sortia,
es posava el sol i el sol,
a les pedres, als pobles, es veia molt
i el sol purificava.
He pensat que és una manera de purificar-ho,
també buscant un escenari realment molt, molt potent.
Déu-n'hi-do.
Fins a quin punt són importants els personatges?
Bé, m'ha dit que el punt de partida és el terratrèmol.
Sí, és l'epicentre de la novel·la.
Per mi és molt important l'estructura de la novel·la,
muntar l'estructura de com vols que sigui,
com vols que respiris,
si tindrà grans finestrals o tindrà espilleres
o un filtre a la llum.
Aquest és l'epicentre i a partir d'allí construeixo la novel·la.
Els personatges per mi sempre són importants
perquè articulen tota la història
i treballar els personatges,
treballar com evolucionen o involucionen,
quins són els fets que els fan tirar endavant o no,
per mi és molt important.
Evidentment hi ha personatges secundaris
que també són molt importants
i que em permeten parlar d'aquest altre amor prohibit
que he començat a dir,
que és l'amor de les dones per la medicina,
que és de temps immemorials.
Les dones sempre han sigut agents prioritaris,
els protagonistes a l'hora de portar els fills al món,
però després se'ls ha estat negat aquest dret a exercir la medicina.
Al segle XV, amb aquesta història,
jo recupero dues dones de la història,
de casa nostra, que és la Floreta de Sanoga,
que era una juema,
i la Margarita Tornarons,
que era una cirugiana de Vic.
Aquestes dones tenien el permís reial
per exercir la medicina.
Per què?
Perquè eren les guaridores de la seva família.
Però totes les altres dones
no podien fer-ho encara que tinguessin els mateixos coneixements.
I no estic parlant de Tremontenaires,
ni estic parlant de dones que coneixien les herbes,
que també, no?
Estic parlant de dones sàvies,
de dones que tenen accés als llibres,
a la documentació,
i que estan tan preparades com els seus companys, no?
I aquí també, doncs,
ja furgo a la ferida.
Has aprofitat, vaja, que hi ha molts temes, eh?
Hi ha molts temes.
Molts temes oberts en aquest amor prohibit,
on podria pensar pel títol,
que és una història d'amor, bàsicament,
i ja està, amor prohibit,
però ja veieu que ja va molt més enllà.
I, clar, ha anat sortint,
no ho hem dit explícitament,
aquesta història d'amor
és entre un sacerdot i...
Una noble.
I una noble que vol dedicar-se a la medicina.
A la medicina.
A poc pot.
S'assemblen els personatges,
amb alguns que hagi sortit o la novel·la en general,
té alguna ressemblança d'alguna novel·la anterior?
Pel segle XV, vull dir,
no havies passat mai per aquesta època i en aquest lloc, no?
No, no, no.
Com que jo cada vegada penso més
que els escriptors
som com aquells personatges del cinemut
que sortien abans
i que posaven la llima dintre del pastís
i l'oferien al presoner
perquè serrés els barrots de la seva celda
i pogués fugir.
i fent això, fent fugides, no?
I provoquem fugides,
o facilitem fugides als lectors.
Per tant,
cada vegada faig la meva fugida
a un segle diferent
o poso la mirada
o l'accent
amb un fet diferent, no?
Perquè, bueno,
penso que és l'oportunitat també
d'aprendre moltíssimes coses.
que tenen semblances,
és clar,
hi trobareu les meves dèries, no?
Com el viatge,
en aquest cas és un viatge interior, no?
Com la figura del mestre, segurament,
perquè m'interessa,
perquè el reivindico, no?
El mestre no és aquell que doctrina,
sinó és aquell que és un receptacle de saviesa
i que està disposat a oferir-la
si hi ha algú que la vol anar a escoltar o compartir, no?
A nivell d'estil,
que has fet algun exercici
a l'hora d'escriure diferent,
per allò que també suposo que
ve de gust quan escrius alguna cosa diferent,
doncs també provar-te, no?
Sí,
jo penso que això és un ofici
que de vegades em dius
és que escrius,
ets molt prolífera,
i sí,
soc molt prolífera perquè treballo molt
i perquè això ja m'ho prenc
com una superació diària, no?
Penso que
amb altres disciplines
és molt més fàcil veure-ho, no?
Tots tenim clar
que algú que es vol dedicar a la natació sincronitzada
ha d'estar quatre hores a l'aigua entrenant, no?
Que qualsevol virtuós del piano
ha d'estar quatre hores amb el teclat.
Doncs un escriptor que vulgui ser-ho
i tenir una veu pròpia
dins la nostra literatura,
doncs també ho ha de fer,
jo crec molt amb la intensitat
i treballo d'ho i en aquest cas
vaig provar una altra manera
d'organitzar la informació
i de construir,
sobretot de construir la novel·la.
És una manera molt àgil,
és a nivell de fragments,
que passa,
salta d'una història a l'altra.
La veritat és que la crítica
ha estat molt bona
i l'acceptació també,
estic molt, molt contenta.
Segurament també m'ha facilitat el fer-ho això,
perquè durant aquest any i mig
que m'he posat de ple
en un projecte que ja tenia encetat,
doncs he pogut apropar-me molt
al dolor viscut en primera persona
perquè durant aquest any i mig
m'he tingut l'oportunitat
d'acomiadar-me del meu pare,
que em va deixar aquest estiu
i que moltes de les pintures,
dic pintures perquè jo soc molt visual
a l'hora de pensar els episodis,
doncs estan escrites al natural.
Veureu que també hi ha una part
que parla dels hospitals a l'edat mitjana.
Can Prodó era una vila
que estava dividida per la meitat,
la meitat era del bis,
la meitat era del rei,
i Sant Pere de Can Prodó
està en una banda
i l'hospital està en un altre.
I aquest hospital del segle XV,
que no és un hospital com el que entenem ara,
no anaven a guarir-se la gent,
sinó que recollien els passabolants,
els nefrats,
la gent que ja no tenia possibilitats
de sobreviure gairebé,
els abandonats de tothom,
i que no hi havia un llit per persones,
sinó que compartien llits.
També he fet una immersió
en aquest món
i també en el món del dolor
i de la solitud.
Per tant,
hi ha pinzellades
de la teva pròpia vida,
del que has estat visquent
mentre escrivies, no?
Sí,
suposo que això també
és un exercici de catarsis.
T'ha passat amb tots els llibres,
que sempre hi ha reflexes del moment?
O hi ha potser llibres
que són més escapada?
Jo crec que
escrivim des d'allò que som,
per això a vegades m'hi diuen
és que sempre surten dones,
és que jo escric
des de la meva condició de dona.
Vull tenir la possibilitat
de posar-me en totes les pells
i em diverteix
i és una frenta
posar-me en les pell d'un home,
però escrivim des d'allò que som,
des d'allò que hem viscut,
des d'allò que ens configura
i segurament que encara
que el tema no tingui res a veure
amb el meu moment,
segurament que
transpua la teva pulsió vital
amb algunes obres.
És un llibre que porta la marca
de Colla Valls?
Sí?
Vull dir que qui t'hagi llegit
en altres llibres
qui és fan
diu
sí, sí, és la Colla Valls.
D'acord.
És continuista,
no és trencador
tot i que és una altra història diferent.
Sí, és trencador en l'estructura.
En l'estructura, sí.
En l'estructura és una estructura diferent
i crec que cada vegada és diferent
perquè cada vegada
doncs experimento.
Jo soc molt curiosa
i a més a més
és una manera d'avançar
i de seguir
provant-te
i apropant-te
amb altres tècniques.
M'ha agradat molt
fer-ho així
però està clar
no trobareu
una colla
doncs
no soc una persona
que
de grans batalles històriques
no
no
no m'interessa massa el tema
no soc una
té un ritme
molt àgil
com totes les meves novel·les
veureu uns personatges
doncs que
els que es podreu estimar
o odiar
penso que
que s'identificareu
amb algun
amb algun d'ells
hi ha moltíssimes curiositats
Sí, per exemple
a veure
alguna
Bueno, per exemple
doncs mira
dintre de la documentació històrica
hi ha moltes coses
que no
fins que no et poses a escriure
no pares compte
de què has de
de saber
d'aprofundir
va haver un moment
en què vaig pensar
ha de confessar
aquest home
aquest home
és un sacerdot
no és un sacerdot il·luminat
no és un
el Marc
és un prehumanista
no és un home
que tingui
una fe increïble
però és un home ambiciós
un home ambiciós
que sap que
a més podrà
accedir
a la saviesa
si
bueno
entra dintre de l'església
i escala llocs
no
per tant
aquest home
ha de fer una confessió
i com es confessava
al segle XV
no hi havia confessionaris
és un home
és una dona
mantenen
una distància prudencial
llavors has d'anar
una altra vegada
a les fonts
a preguntar a gent
de fet
no voldria oblidar-me
la Sílvia Planes
que és la directora
del Museu de Girona
i el Museu
dels Jueus de Girona
que m'ha ajudat moltíssim
amb la documentació
m'ha facilitat
llibres que ja
no estan
al corrent
llavors
hi ha un episodi
en què
tinc que posar-los
amb ells
confessant-se
sabia que
això es portava a terme
a les escales
que accedien
a l'altar
allí no era possible
per cert
Sant Pere de Camperdona
és una església preciosa
molt bonica
un estil molt bonic
que cal visitar
llavors
vaig
llegir
que calia
que fos en un lloc
prou il·luminat
que tenia que haver
un testimoni
però
ni molt lluny
ni molt a prop
no massa lluny
perquè tenia que veure
l'actitud
del confessor
amb la persona
que es anava
amb la dona
que es anava a confessar
però tampoc massa prop
per escoltar
els pecats
que no es podien mirar
i que el capellà
tenia ja
preestablert
un llistat de pecats
perquè esclar
no peguen igual
les persones riques
que les pobres
no tenim accés
en segons quins pecats
si no tenim
clar, clar
però que en cas
de pecats
sexuals
no podien donar
masses pistes
no fos que
paquessin
realment de gravetat
Mare de Déu
tot això
per confessar
exacte
tot això
per fer una confessió
clar
i és una cosa
que et planteges
ho busques
fas recerca
i llavors
ho pots incorporar
i llavors
incito
perquè sí que
vaig anar
a Camprodó
moltes vegades
i vaig
passejar-me'l
passejar
al poble
i també
a la muntanya
amb Josep Maria Llorà
que és qui
també
m'ha acompanyat
amb les torres del cel
que és un biòleg
naturalista
i que
m'ajuda molt
a situar-me
i a
fer una immersió
en el lloc
Escolta
fas una investigació
molt rigorosa
que ets molt tiquismiquis
amb la qüestió històrica
de dir
si això no ho trobo
i no ho sé
no ho poso
No, no soc tiquismiquis
jo penso que estem fent
ficció
jo crec
jo crec que
jo crec que
jo crec que
jo crec que
jo crec que
jo crec que
això és una novel·la
històrica
novel·la
és realment
el nucli
el subjecte
històric
és l'objectiu
soc tiquismiquis
amb la
versemblança
crec que hem de fer
una història
versemblant
que no
que no grinyoli
per enlloc
que no
el lector
al llegir-la
doncs no digui
això
no podia haver estat
a l'època
que tot allò
que tenim
realment
doncs
ho aprofitem
però que anem a les fonts
això sí
per exemple
la floreta de Sanoga
me la va proporcionar
Sílvia Planes
és una gran dona
que per ella mateixa
ja té una novel·la
jo li vaig dir a la Sílvia
vols dir que
en aquest moment
en què situen la novel·la
ella encara era viva
vols dir que no era molt gran
i em va dir
colla
ella que és historiadora
és una gran historiadora
i té un càrrec molt important
va dir
aprofita la colla
per favor
t'és igual
si era gran
si estava viva o no
és la manera de reivindicar-la
exacte
sí, sí
i llavors suposo
que deu fer il·lusió
ja que et documentes
i descobreixes
moltes curiositats
cada vegada
que no pots introduir
una curiositat d'aquestes
ja que pot passar això
ja que ser això
pam
perquè és una manera
també de donar-ho conèixer
sí
és com
en aquesta història
en aquesta novel·la
he fet una immersió important
dins la poesia
del segle XV
ah sí?
sí
perquè
volia recuperar també
el camp de la civil
que ara a Tarragona
l'hem fet durant dos anys
a la catedral
aleshores ja es cantava
i jo he fet
de la traducció
al català
una adaptació
de manera que
dintre de la novel·la
hi ha un superior
que li diu
al pare Marc
en aquest personatge
principal
de la novel·la
vull que
el poble
entengui
el camp de la civila
vull que sigui
un missatge clar
de Déu
que diu
repentiu-vos
que jo soc
una mà
que us puc castigar
d'alguna manera
i he fet una adaptació
molt i molt interessant
que també es portarà
en part
a escena
i aquí sí que no puc
desvallar res més
aquest divendres
deu a l'auditori
un fragment
i que
en aquell moment
m'anava molt bé
perquè era
premonitori
del que després
seria el terratrem
o el cant de la civil
el canten
la nit de Nadal
i aquest gran terratrem
el també se n'hi du
a la candelària
perquè va ser
el dia 2 de febrer
una mica
pel que dius
és tota la potència
negatiu
de l'Església
bé
és que clar
hi ha moltes lectures
en aquest llibre teu
hi ha moltes lectures
hi ha moltes lectures
jo crec que aquest és
el més interessant
un primer objectiu
de qualsevol novel·la
és que entretingui
si no entreteix
doncs ja no compleix
a l'objectiu principal
i en segon terme
és que aquells
lectors
que ho desitgin
puguin fer
una segona
o una tercera lectura
i jo crec que
el que més desitja
qualsevol escriptor
és que un lector
et digui
oh ja m'he emocionat
això ja és
el més gran
que et poden dir
que et remogui
fins a tal punt
que puguis vibrar
amb la història
que puguis viure
i que puguis sentir-te
part d'ella
amor prohibit
a veure
coia
ens has donat moltes pistes
però digue'ns un moment
un personatge
una frase
una paraula
alguna cosa que sigui especial
dins del llibre
des del teu punt de vista
d'autora
una frase
perquè els oients
quan el llegeixin
i arribin amb aquella frase
o en aquell moment
diguin
això és el que va dir la coia
no t'errepenteixis mai d'estimar
molt bé
molt bé
ens quedem amb aquesta frase
sobretot amb el recordatori
el divendres 10 d'abril
encara falten dies
però vaja
passats setmanes
ja som eh
divendres 10 d'abril
a les 8 del vespre
i a l'auditori de la Diputació
aquí a Pere Martell
tindrà lloc
esteu tots convidats
a la peça escènica
bé
per celebrar
fer aquesta festa de celebració
de la publicació del llibre
a partir d'ara
amor prohibit
però on ha de passar
a veure
estàs de gira aquests dies
Sant Jordi a Barcelona
sí
Sant Jordi a Barcelona
per això fem aquesta prea aquí
perquè per Sant Jordi
hi ha molt de neguit
i bé
per exigències editorials
jo he d'estar a Barcelona
però volia celebrar-ho
a casa meva
amb la meva gent
per això fem aquest prea
Sant Jordi aquí
bé
a la màstica a Barcelona
fer un passeig
per llibreries
per agrair personalment
a tots els llibreters
que m'han fet confiança
jo crec que és important
després me'n vaig a Lleida
a Sant Saloni
si encara hi ha molta
molta ruta
de fet a la meva pàgina web
hi ha el llistat de presentacions
i al Facebook també
encantada
que puguem coincidir
amb alguna d'elles
a coiavalls.wordpress.com
la trobareu ràpid si feu
si feu un Google
i hi ha tota la informació
totes les publicacions anteriors
a coia
i si et pregunto
per projectes
que tens al cap
més o menys definits
tinc molts projectes
de fet tinc una novel·la
que encara està per publicar
i que no sé quan sortirà
però estic treballant
amb una novel·la
que no sé
si serà el proper projecte
publicable
però que la vaig començar
quan vaig acabar
La princesa de Jada
i que me'n vaig
molt i molt lluny
que és el segle IV
segurament és la fugida
més enrere
que he fet
i que me té
realment
jo sempre dic
que escriure
em dóna moltes satisfaccions
pateixo moltíssim
perquè el meu escriure
és un escriure molt orgànic
molt físic
fa mal de cap
mal de panxa
pateixes amb els personatges
no és que pateixi amb els personatges
pateixo quan sóc personatge
penso
a veure com
físicament
si li fa mal l'estómac
quin és
quin és el muscle
que fa mal
i quina és l'actitud corporal
segurament que és
per influència del teatre
també
o de tot això
llavors pateixo molt
quan escric
però pateixo més
i no escric
per tant mira
per tant
escric
no sé
potser serà
potser serà aquesta
que fa molt de temps
segle IV
a Catalunya
aquesta vegada
passo per Catalunya
però no és
ben bé Catalunya
és més
un projecte
és un altre viatge
un altre viatge
és un recorregut
d'un personatge
femenil
també
històric
en aquest cas
has tancat la porta
ja a la literatura infantil
no
de fet
no no no
Barcanova té
vuit
vuit contes més
va sortir
Maria de lletres
que mereixen
és una col·lecció
de nou
de nou títols
és a dir que
en té vuit per publicar
quan li sembli oportú
a mi m'agrada molt
la literatura
jo crec que no té
no és una cosa o l'altra
és com si em diguessis
que prefereixes
Escudella
o
Crema Catalana
doncs mira
Escudella de primer
i Crema Catalana de postres
són registres diferents
que la literatura juvenil i infantil
em diverteix moltíssim
i realment no
no és un mal menor
vull dir
és
és
un
un gènere per ell mateix
i que
té les seves regles
i que
el públic infantil i juvenil
és molt
exigent
avui hem sabut una miqueta més
sobre Colla Valls
que teníem moltes ganes
de parlar amb ella
si l'acabeu de descobrir avui
segur que aneu ràpidament
a buscar un dels seus llibres
per llegir-la
i si no
doncs haureu gaudit
com jo d'aquesta entrevista
que feia temps
que no parlàvem la Colla
ara sí
feia temps
sí
ja teníem ganes
a veure
fem el repàs enrere
la princesa de Jade
les novel·les
després ja tota la col·lecció
de contes juvenils
la princesa de Jade
el mercader
les torres del cel
la cuinera
i ara
des de febrer
amor prohibit
presentació el dia 10 d'abril
bé presentació festa
peça escènica
el dia 10 d'abril
a les 8
a l'auditori de la Diputació
Colla Valls
gràcies
felicitats
per aquesta nova publicació
gràcies a vosaltres
fins aviat
fins sempre